LA CIUTAT 43

LA SORRA DE LES PLATGES, L’ALTRE PROBLEMA
Encara que no es tracta d’una complicació
provocada per la sequera, el principal problema
de les platges tarragonines no serà
precisament si hi ha aigua a les dutxes. Sinó
que el focus del debat serà si hi ha sorra en
aquestes platges. La manca de sorra es veu
també agreujada pel canvi climàtic, però
una bona part del problema és causada per
la nostra petjada al seu entorn.
“La solució per tornar a tenir sorra no és
cap novetat: tirar tots els passeigs marítims
i deixar que es formin dunes, que passarien
a ser les reserves. Quan hi ha un temporal,
tota la sorra que va al passeig marítim
o cap a dins de la zona habitada surt del
sistema”, desgrana el doctor Aguilar. L’expert
climàtic explica que les millors solucions són
les que venen donades per la natura, però no
considera que tota la culpa del mal estat de les
platges vingui del seu manteniment. “A banda
d’això, hi ha un nivell del mar que està pujant i
fa que la tempesta entri cada vegada més endins.
Sempre és una combinació de diferents
factors”, puntualitza.
El doctor Aguilar exemplifica el problema amb
l’anomenat ‘mamotreto’ del Miracle a Tarragona,
que el descriu com una “aberració absoluta”.
Comenta que, en aquest cas, s’haurà de
decidir entre una zona naturalitzada o repetir
els errors anteriors. De moment, les platges del
Baix Gaià són les que més s’han vist afectades
aquests anys i han necessitat majors
aportacions de sorra. Però els últims
temporals han fet retrocedir notablement
altres punts de la Costa Daurada, que haurien
de cercar solucions més estructurals.
“Tenim poca aigua i a sobre la pressionem
molt”, apunta el doctor Aguilar.
Per sort, el Camp de Tarragona no beu
de l’aigua que tenen els pantans com
Riudecanyes o Siurana, sota mínims durant
aquests mesos. En el nostre cas, ens
abastim de la Confederació Hidrològica
de l’Ebre. Un fet que ens permet no trobar-nos
en una situació tan crítica com
les zones que depenen de les conques
internes. Encara que no és una pràctica
amb bona rebuda a les Terres de l’Ebre,
el doctor Aguilar considera que és necessari
abastir-se de l’Ebre “de manera racional
i sense comprometre tots els altres
serveis econòmics i naturals que ofereix
el riu”. Des del seu punt de vista, “l’aigua
no és de ningú i és de tots” i, si no s’utilitzés
aquesta via, “no ens en sortiríem”.
“Tarragona s'abasteix de
la Confederació Hidrològica
de l’Ebre. Un fet que
li permet no trobar-se en
una situació tan crítica
com les zones que depenen
de les conques internes”
MANCA DE PLANIFICACIÓ
Deixant de banda la morfologia del territori,
la sequera ha colpejat la vegueria
amb un estat de planificació desigual. Des
de l’1 de gener de 2020, el Govern de la
Generalitat estableix que els 64 municipis
catalans de més de 20.000 habitants han
de comptar amb un Pla d’Emergència contra
la sequera. A la província, les úniques
dues localitats que obtenen la categoria
de “favorable” en el seu pla són Reus i
Valls, mentre que a Cambrils, Salou i Vila-seca
es troba “en tràmit” i Tarragona és
“desfavorable” per part de l’ACA.
Tot i les divergències en l’estat
d’aquests plans a cada municipi, les lo-
34
LA CIUTAT