LA CIUTAT 43

UN PROBLEMA SOCIAL
COMBATRE LA
SEQUERA,
MÉS ENLLÀ DE
LES RESTRICCIONS
La Generalitat ja ha iniciat els tràmits per regular els preus del lloguer
en 140 municipis de Catalunya gràcies a una llei estatal que ha estat
farcida de polèmiques
Adrià Miró Canturri
El dret a l’habitatge és un dels problemes
recurrents a Catalunya i a tot l’Estat
espanyol. Sobretot, la situació s’agreuja
en localitats amb excessiva demanda com
Barcelona o Madrid i també en municipis
turístics, que generen una demanda més
estacional. De fet, el tema de l’habitatge
sempre es cola entre les primeres posicions
de les principals preocupacions de la
ciutadania. Segons l’última onada del Centre
d’Estudis d’Opinió (CEO), un 8% veu
aquesta qüestió com la seva principal
preocupació. Una estadística que encapçala
“la insatisfacció amb la política” (13%).
Precisament, els sindicats feia anys que
demanaven una intervenció de la política
institucional en el mercat de l’habitatge
per aturar l’escalada de preus i altres problemes
que se’n derivaven. Si observem
la situació del lloguer en algunes localitats
del Camp de Tarragona, veiem com
la tendència és a l’alça. En el cas de Tarragona
capital, el lloguer mitjà durant el
primer trimestre de 2023 se situa en els
629,10 € al mes, mentre que en el mateix
període de temps de 2022 era de 551,10
€ i el de fa cinc anys era de 489,88 €.
Pel que fa a l’altra gran ciutat del territori,
Reus, el primer trimestre de 2023
la mitjana és de 576,57€, superior a la de
2022 (525,88€) i la de 2018 (418,44 €).
Ara bé, tant a la capital del Baix Camp
com a la del Tarragonès les dades s’allunyen
de la realitat si intentes accedir actualment
a un habitatge de lloguer. Per
exemple, si entres a un portal com Fotocasa,
de 161 pisos disponibles, només 24
es troben per sota dels 650 euros. Alguns
inclús són només pisos “de temporada
d’hivern”. D’altra banda, a Reus 16 dels
85 pisos disponibles es troben per sota
dels 575 €.
RESPOSTA INSTITUCIONAL
El Parlament de Catalunya va voler en el
seu moment tractar d’aturar aquesta espiral
amb una llei que regulava el preu del
lloguer en les zones declarades “mercat
d’habitatge tens”. Tot i això, un recurs del
Partit Popular al Tribunal Constitucional
va deixar el text legislatiu en paper mullat
per falta de competències.
L’esperit de la norma, però, ha ressuscitat
més endavant amb la nova Llei d’Habitatge
espanyola, la primera en la seva
història. De fet, beu en bona part d’aquella
legislació catalana, calcant alguns dels
seus articles.
Aquesta nova legislació, que va entrar
en vigor el 26 de maig, compta amb diferents
arestes i té algunes aplicacions progressives.
Per potenciar la proliferació
d’habitatge públic, entre algunes mesures,
destaca l’increment del percentatge
de sòl que es reserva per a habitatge pro-
14
LA CIUTAT