LA CIUTAT 43

JOSEP BERTRAN
Director de comunicació i relacions
públiques de Repsol Tarragona
“Des del
començament
volíem que se’ns
veiés com una
empresa d’aquí”
Sandra Pérez
Els mitjans de comunicació i les maneres
d’informar han evolucionat de forma
accelerada al llarg dels darrers anys i, al
Camp de Tarragona, ha anat acompanyat
de la transformació de la indústria química.
Josep Bertran, director de comunicació
i relacions públiques de Repsol Tarragona,
ha viscut de primera mà què han
suposat la irrupció de les xarxes socials,
el ‘paper’ de la immediatesa i les noves
tecnologies a l’hora de transmetre una
informació detallada i acurada a la població.
Les relacions de proximitat i les tasques
comunicatives han estat clau en el
creixement del complex petroquímic del
territori i, en concret, perquè la ciutadania
conegui una multinacional d’aquestes
magnituds.
38
Quin balanç fa d’aquesta etapa professional
com a responsable de comunicació
de Repsol? Em vaig incorporar
a Repsol l’any 1990, com a advocat, per
tractar qüestions jurídiques; i en aquella
època hi havia una altra persona que
portava la poca comunicació que es feia
llavors a les químiques. L’any 1992, arran
d’un accident d’un vaixell que hi va haver
al pantalà, i del procés judicial que es va
generar al seu voltant, vaig començar a
tenir contacte amb periodistes per explicar
com anava judicialment i què havia
passat.
Vam ser pioners en l’àmbit comunicatiu
perquè en altres complexes industrials
de Repsol la figura meva no existia. La
companyia, conscient de l’entorn en què
estàvem, va apostar en aquest sentit. El
principi que hem seguit des del començament
és que volíem que se’ns veiés com
una empresa d’aquí; per això, aquesta col·
laboració que hem fet sempre amb Santa
Tecla, els castells i la cultura popular.
La gent té la concepció que les grans
multinacionals estan desconnectades
del territori on tenen seu. I no és així
de cap manera, perquè en el moment en
què es va implantar la refineria es van
comprar terrenys a veïns d’aquí, les primeres
persones que hi van començar a
treballar eren majoritàriament del territori.
Hem de ser conscients que formem
part del Camp de Tarragona i que, d’una
banda, hi aportem possibilitats de feina,
riquesa; però també que una instal·lació
com aquesta genera inconvenients per
sorolls, fums, increment del trànsit… No
és fàcil conviure amb aquesta extensió de
més de 500 hectàrees plenes de columnes
i dipòsits. Intentar que et coneguin
suposa fer l’esforç de convidar-los a casa,
fer visites a les instal·lacions; millorarà o
no la seva opinió, però tindran una percepció
diferent.
“Aquí estem envoltats
d’enginyers i jo procuro
interpretar el que m’estan
explicant per ser capaç
d’explicar-ho de tal
manera que la meva àvia
ho entengués”
LA CIUTAT