18.07.2023 Views

LA CIUTAT 43

En el número de juliol/agost de LA CIUTAT, dediquem la portada a la sequera, un problema agreujat pel canvi climàtic al qual cal trobar solucions. També parlem de la crisi de l'habitatge, provocada per l'elevat preu dels lloguers i la manca d'oferta. Així mateix, parlem amb els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les darreres eleccions municipals al Camp de Tarragona.

En el número de juliol/agost de LA CIUTAT, dediquem la portada a la sequera, un problema agreujat pel canvi climàtic al qual cal trobar solucions. També parlem de la crisi de l'habitatge, provocada per l'elevat preu dels lloguers i la manca d'oferta. Així mateix, parlem amb els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les darreres eleccions municipals al Camp de Tarragona.

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

totalment legítimes, però han de sumar

per la ciutat.

Un dels projectes que generen més

‘inquietud’ és el Mercat del Carrilet. Han

començat a parlar sobre el tema? La nostra

proposta era clara i ho vam dir des del

2019 fins ara. Segueix sent la mateixa, que

no era proposta del PSC, sinó del barri del

Carrilet i nosaltres la vam recolzar perquè

ens semblava la més lògica en aquell moment

i en l’actualitat. A més, la ciutadania

també va escollir: vam tenir tres vegades

més vots que la segona força al barri del

Carrilet i, per tant, han dit clarament quin

projecte volen que es tiri endavant. Evidentment,

és una qüestió que s’ha de debatre

en el ple, buscarem consensos, però

la posició i la voluntat de l’alcaldessa és

claríssima.

Altres projectes ja iniciats (Hispània,

Zona de Baixes Emissions, transformació

del barri del Carme…), com se segueixen

desenvolupant? En molts d’aquests

projectes nosaltres ja havíem participat,

perquè sempre vam fer una oposició molt

proactiva. En l’ordenança de mobilitat

sostenible, vam estar directament participant;

en la transformació del barri del

Carme, vam ser molt insistents reclamant

el desdoblament del CAP Sant Pere, vam

impulsar el Pla de barris que implicava

la modificació urbanística del barri del

Carme i vam aconseguir, des del nostre

grup parlamentari, que s’incrementés el

pressupost de la Generalitat en 2 milions

d’euros. Per tant, hi continuarem ara que

estem dins del govern municipal. També,

vam ser molt crítics amb les polítiques

d’habitatge del darrer govern, i nosaltres

no volem que s’aturi la Hispània, sinó que

es porti a terme el projecte en condicions

de seguretat.

No tindria cap mena de lògica que vinguéssim

a parar res; no venim a destruir

ciutat, sinó a construir. Per tant, allò que

funcionava i funciona bé, hem consultat

els tècnics de la casa i ho deixarem igual.

Si mira a 4 anys vista, què voldria haver

fet per Reus d’aquí al 2027? Hi ha

accions de ‘micropolítica’ que tenen molta

importància pel dia a dia de la ciutat. Volem

que hi hagi un canvi en les dinàmiques

de via pública, neteja i seguretat, que són

les principals reclamacions ciutadanes. I,

al mateix temps, com projectem la ciutat

cap al futur en àmbits com la ciència, la

innovació, la transferència o l’economia.

Són temes que ja s’estan treballant amb

Redessa, fem atracció de talent i d’empreses,

des de diferents sectors, com l’agroalimentari

i les TIC, que empresarialment ja

estan molt instal·lats en la nostra ciutat; i

ara hem de veure com es coordinen Ajuntament,

empreses, universitat i FP Dual,

que jugarà un paper molt important.

Tot això ha de transformar el model

econòmic de la nostra ciutat i hem de començar

a treballar-hi de forma immediata,

perquè no són projectes d’un any o dos,

hem de sembrar la llavor ara.

“ si ets alcaldessa de

Reus, ets alcaldessa de

Reus, res més; i has de treballar

per la teva ciutat i

els teus ciutadans”

Com creu que afectaran les eleccions

generals i autonòmiques a la corporació

municipal? Les polítiques que es fan tant

des de l’Estat com des de la Generalitat

sempre afecten les polítiques municipals

perquè hi ha recursos que venen de fora

de l’àmbit municipal, una part molt important

és competència de la Generalitat.

Nosaltres hem de mantenir una bona relació

amb el governs i aquests han de tenir

una sensibilització especial envers l’àmbit

local, perquè, al final, l’Ajuntament és l’administració

més propera a la ciutadania.

Al pacte de govern es va dir molt clarament

que era un acord de ciutat i agraeixo

als socis de govern que tots vam posar la

ciutat per damunt de les nostres sigles.

Fa molts anys, un alcalde em va donar un

consell i l’estic seguint rigorosament: “si

ets alcaldessa de Reus, ets alcaldessa de

Reus, res més; i has de treballar per la teva

ciutat i els teus ciutadans; t’has de barallar

amb qui sigui, propis i aliens, perquè la ciutat

tiri endavant”. Per tant, el que venim a

fer el 99% del nostre temps és treballar

pels reusencs i reusenques, i això és el que

ens ha d’unir.

46

LA CIUTAT

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!