LA CIUTAT 43
En el número de juliol/agost de LA CIUTAT, dediquem la portada a la sequera, un problema agreujat pel canvi climàtic al qual cal trobar solucions. També parlem de la crisi de l'habitatge, provocada per l'elevat preu dels lloguers i la manca d'oferta. Així mateix, parlem amb els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les darreres eleccions municipals al Camp de Tarragona.
En el número de juliol/agost de LA CIUTAT, dediquem la portada a la sequera, un problema agreujat pel canvi climàtic al qual cal trobar solucions. També parlem de la crisi de l'habitatge, provocada per l'elevat preu dels lloguers i la manca d'oferta. Així mateix, parlem amb els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les darreres eleccions municipals al Camp de Tarragona.
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
totalment legítimes, però han de sumar
per la ciutat.
Un dels projectes que generen més
‘inquietud’ és el Mercat del Carrilet. Han
començat a parlar sobre el tema? La nostra
proposta era clara i ho vam dir des del
2019 fins ara. Segueix sent la mateixa, que
no era proposta del PSC, sinó del barri del
Carrilet i nosaltres la vam recolzar perquè
ens semblava la més lògica en aquell moment
i en l’actualitat. A més, la ciutadania
també va escollir: vam tenir tres vegades
més vots que la segona força al barri del
Carrilet i, per tant, han dit clarament quin
projecte volen que es tiri endavant. Evidentment,
és una qüestió que s’ha de debatre
en el ple, buscarem consensos, però
la posició i la voluntat de l’alcaldessa és
claríssima.
Altres projectes ja iniciats (Hispània,
Zona de Baixes Emissions, transformació
del barri del Carme…), com se segueixen
desenvolupant? En molts d’aquests
projectes nosaltres ja havíem participat,
perquè sempre vam fer una oposició molt
proactiva. En l’ordenança de mobilitat
sostenible, vam estar directament participant;
en la transformació del barri del
Carme, vam ser molt insistents reclamant
el desdoblament del CAP Sant Pere, vam
impulsar el Pla de barris que implicava
la modificació urbanística del barri del
Carme i vam aconseguir, des del nostre
grup parlamentari, que s’incrementés el
pressupost de la Generalitat en 2 milions
d’euros. Per tant, hi continuarem ara que
estem dins del govern municipal. També,
vam ser molt crítics amb les polítiques
d’habitatge del darrer govern, i nosaltres
no volem que s’aturi la Hispània, sinó que
es porti a terme el projecte en condicions
de seguretat.
No tindria cap mena de lògica que vinguéssim
a parar res; no venim a destruir
ciutat, sinó a construir. Per tant, allò que
funcionava i funciona bé, hem consultat
els tècnics de la casa i ho deixarem igual.
Si mira a 4 anys vista, què voldria haver
fet per Reus d’aquí al 2027? Hi ha
accions de ‘micropolítica’ que tenen molta
importància pel dia a dia de la ciutat. Volem
que hi hagi un canvi en les dinàmiques
de via pública, neteja i seguretat, que són
les principals reclamacions ciutadanes. I,
al mateix temps, com projectem la ciutat
cap al futur en àmbits com la ciència, la
innovació, la transferència o l’economia.
Són temes que ja s’estan treballant amb
Redessa, fem atracció de talent i d’empreses,
des de diferents sectors, com l’agroalimentari
i les TIC, que empresarialment ja
estan molt instal·lats en la nostra ciutat; i
ara hem de veure com es coordinen Ajuntament,
empreses, universitat i FP Dual,
que jugarà un paper molt important.
Tot això ha de transformar el model
econòmic de la nostra ciutat i hem de començar
a treballar-hi de forma immediata,
perquè no són projectes d’un any o dos,
hem de sembrar la llavor ara.
“ si ets alcaldessa de
Reus, ets alcaldessa de
Reus, res més; i has de treballar
per la teva ciutat i
els teus ciutadans”
Com creu que afectaran les eleccions
generals i autonòmiques a la corporació
municipal? Les polítiques que es fan tant
des de l’Estat com des de la Generalitat
sempre afecten les polítiques municipals
perquè hi ha recursos que venen de fora
de l’àmbit municipal, una part molt important
és competència de la Generalitat.
Nosaltres hem de mantenir una bona relació
amb el governs i aquests han de tenir
una sensibilització especial envers l’àmbit
local, perquè, al final, l’Ajuntament és l’administració
més propera a la ciutadania.
Al pacte de govern es va dir molt clarament
que era un acord de ciutat i agraeixo
als socis de govern que tots vam posar la
ciutat per damunt de les nostres sigles.
Fa molts anys, un alcalde em va donar un
consell i l’estic seguint rigorosament: “si
ets alcaldessa de Reus, ets alcaldessa de
Reus, res més; i has de treballar per la teva
ciutat i els teus ciutadans; t’has de barallar
amb qui sigui, propis i aliens, perquè la ciutat
tiri endavant”. Per tant, el que venim a
fer el 99% del nostre temps és treballar
pels reusencs i reusenques, i això és el que
ens ha d’unir.
46
LA CIUTAT