LA CIUTAT 43

municipis del Camp de Tarragona, però no
a tots els habitatges per igual. Els lloguers
no podran estar per sobre del que marqui
l’índex de referència quan es tracti d’un
nou contracte d’un immoble que siguin
d’un gran tenidor i també si es tracta d’un
habitatge no habitual que no ha tingut cap
contracte de lloguer en els últims cinc
anys. En la resta de casos, es congelaran el
preu d’arrendament dels nous contractes,
excepte alguns supòsits com per exemple
si ha patit una rehabilitació. A més, contempla
que hi hagi la possibilitat de renovar
el contracte anualment fins a tres anys
amb les mateixes condicions.
Encara que els propietaris serien els
perjudicats amb aquestes mesures, també
planteja incentius per mitjà de bonificacions.
Per exemple, els que rebaixen
més d’un 5% el preu de la renda rebran
una bonificació del 90% en l’IRPF, mentre
que rebran un 70% de bonificació els qui el
lloguin a algú d’entre 18 i 35 anys, una Administració
Pública o entitats sense ànim
de lucre.
QÜESTIONS PER RESOLDRE
Tanmateix, per aplicar aquestes zones
tensades encara està per veure què
es considerarà gran tenidor o quin serà
l’índex de referència que s’aplicarà. Tot
i que el document que ha publicat la Generalitat
estableix els grans tenidors com
a “persona física o jurídica propietària de
més de deu immobles urbans d’ús residencial
o una superfície construïda de més
de 1.500 m² d’ús residencial”, avisen que
no tanquen la porta a modificar-ho. Tal
com afirmen, el Departament de Territori
iniciarà els estudis necessaris per saber si
és necessari establir una rebaixa d’aquella
“la Generalitat estableix
els grans tenidors com a
“persona física o jurídica
propietària de més de deu
immobles urbans d’ús
residencial”
xifra, ja que la llei estatal permet reduir el
nombre de propietats fins a cinc.
En canvi, el Departament té clar quin índex
de referència pretén utilitzar per definir
els nous preus del lloguer. Catalunya
ja disposa d’un índex de referència que es
va emprar en la llei catalana i, per tant, ha
demanat al Ministeri homologar-lo. “El
dret a especular no existeix, el dret a l’accés
a l’habitatge, sí”, recalca la consellera
Esther Capella amb relació a aquestes
mesures. Al mateix temps, defensa “actuar
per treure l’habitatge de la lògica del
mercat”. Per la seva banda, Emma Monllaó
argumenta que aquests índexs “tenien
mancances perquè no es tenia en compte
característiques dels pisos que pugen o
abaixen els preus” i demana que se’n faci
un de “ben fet”.
De moment, la Generalitat és la primera
institució autonòmica que ha iniciat els
tràmits per declarar les zones tensades.
Faltarà resoldre les al·legacions i remetre
el document al Ministeri perquè doni
el vistiplau. El govern català es podria
quedar gairebé sol en el desplegament
de la llei estatal, donat que els resultats
del 28M van deixar un mapa autonòmic
tenyit de blau i la competència en habitatge
recau sobre aquest àmbit territorial. A
més, tot quedarà sotmès als resultats de
les eleccions generals, que podrien bloquejar
aquesta tramitació si la dreta arriba
al poder.
20
LA CIUTAT