LA CIUTAT 41

#41 març-abril 2023
î 673 930 589 / 630 979 590 / 977 045 816 e
@revistalaciutat G revistalaciutat
REVISTA
TARRAGONA | REUS | SALOU | VILA-SECA | VALLS
Descarrega
aquí la
revista
ELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT
DESTINARAN MÉS DE 112 M€ AL CAMP DE TARRAGONA
PLUJA D'€UROS
TARRAGONA
CIUTAT RESIDENCIAL
Dos relats oposats
i una polèmica
REUS
BELLISSENS
La propera parada
de Reus
VALLS
DOLORS FARRÉ
Entrevista amb l'alcaldessa
de Valls
SALOU
GAMERLAND
L'esdeveniment de l'oci
digital i els videojocs
VILA-SECA
CAL·LÍPOLIS
La transformació verda del
litoral de Vila-seca
Serveis
Ambientals
MÉS DE 90 ANYS FENT NET
Corporació CLD - Pablo Iglesias, 61-63 - L’Hospitalet de Llobregat
LA CIUTAT
934 450 215 (General) | 933 308 518 (Serveis) | info@corpcld.com
1
www.corpcld.com

2
LA CIUTAT

Ref. 7007
3
2
Precio: 135.000€
Ref. 7738
4
2
Precio: 285.000€
Ref. 7819 3 2 Precio: 277.000€
TORREFORTA
Piso luminoso con 3 habitaciones, 1
baño completo y 1 aseo. Cocina con
galería. Parquing descubierto.
AVINGUDA ROMA
Piso amplio con 4 habitaciones y 2 baños.
A/a por conductos. Cocina amplia e independiente
con galería. Ascensor. Parquing.
C/ JOAN BAPTISTA PLANA
Piso con 3 habitaciones (1 en suite)
y 2 baños. Calefacción eléctrica y a/a.
Terraza. Zona comunitaria con piscina.
Cochera.
Ref. 7923 4 2 Precio: 225.000€
Ref. 7871
3
1
Precio: 110.000€
Ref. 7936
2
1
Precio: 167.000€
C/ CRISTÓBAL COLÓN
Piso céntrico en Pza. Mercado.
4 habitaciones y 2 baños.
Semiamueblado. Ascensor.
C/ COVANDONGA
Piso próximo al Corte Inglés, luminoso.
3 habitaciones y 1 baño. Cocina
independiente. 2º sin ascensor.
C/ LEPANT
Piso en zona Serrallo con 2 dormitorios
y 1 baño. Cocina equipada.
Calefacción Gas Natural. Ascensor.
Parquing y trastero.
Ref. 7937
3
2
Precio: 192.000€
Ref. 7560V
3
1
Precio: 120.000€
Ref. 7949
2
1
Precio: 147.000€
C/ PIN I SOLER
Piso céntrico con 3 habitaciones, 1
baño y 1 aseo. Calefacción Gas Natural.
Ascensor. Muy bien situado.
AVINGUDA ARGENTINA
Piso reformado próximo al Corte Inglés.
Dispone de 3 habitaciones, cocina independiente
exterior y baño con plato de
ducha. Balcón, a/a. Ascensor.
SANT PERE I SANT PAU
Piso cómodo y muy bien comunicado. 2
habitaciones y 1 baño. Terraza. Cocina
americana. Calefacción de Gas y a/a.
Ascensor. Trastero. Zona comunitaria
con piscina.
LA CIUTAT
3

DOS RELATS OPOSATS
L’espai fa més d’una dècada que està abandonat i finalment sembla
que serà un alberg juvenil de la Xanascat enfocat a la salut mental.
Tot i això, alguns veïns de Llevant tenen dubtes del perfil de persones
que hi aniran i reclamen equipaments públics en el seu lloc
Adrià Miró Canturri
Les infraestructures en desús és un
leitmotiv de la política tarragonina. Uns
espais que es degraden progressivament
i treuen de polleguera els ciutadans, que
no entenen per què no s’aprofiten per
als interessos de la ciutat. A més, és difícil
assenyalar una sola administració en
concret perquè cadascú té el seu edifici o
espai ‘abandonat’.
En el cas de la Generalitat, el gran
protagonista és la Ciutat de Repòs i Vacances,
popularment coneguda com la
Ciutat Residencial. El 2011 es va decidir
tancar aquest recinte de 14 hectàrees
per les seves pèrdues, però el govern
autonòmic no ha sabut trobar-hi cap
solució fins ara. Finalment, sembla que
l’executiu català s’ha posat les piles per
donar-li un ús a la Ciutat Residencial
d’una vegada per totes, encara que la
sortida ha creat cert rebombori entre el
veïnat de la zona. La manca de concreció
en alguns punts del projecte o la falta
d’equipaments públics a Llevant han
caldejat l’ambient fins a convertir-se en
un dels temes de la precampanya de les
eleccions municipals de maig.
NOU ANYS D’INCERTESES
Abans d’arribar al punt actual, es van
posar sobre la taula diverses propostes
entre 2011 i 2020. Entre elles, es va
plantejar una gestió privada de l’espai i la
presència d’un ressort, al mateix temps
que els veïns ja demanaven equipaments
esportius i poder utilitzar-ho com a centre
cívic o local social mentre s’acabés
de tancar el seu futur. Al final, ni equipaments
públics, ni centre cívic, ni ressort
turístic.
4
LA CIUTAT

Una de les altres sortides que se li va
voler donar va ser l’edifici per acollir les
persones refugiades durant la crisi de
2015. El propulsor d’aquesta idea va ser
l’extinta Iniciativa per Catalunya Verds
(ICV), que remarcava el fet que “Tarragona
disposa d’edificis i equipaments buits i
en perill de degradació que, en canvi, es
podrien utilitzar dignament per a la tasca
que se’ns presenta”. La proposta va rebre
el vot favorable unànime, encara que no
tots els grups mostraven el mateix fervor.
L’opció no va convèncer el govern català,
que tampoc ho va voler plantejar
com un centre d’acollida de caràcter
temporal. “En cap cas ens hem plantejat,
ni a Tarragona ni en cap altre indret de
Catalunya, tenir persones agrupades en
col·lectius molt nombrosos”, comentava
l’aleshores el coordinador del comitè per
acollir refugiats de la Generalitat. A més,
el seu objectiu era evitar crear guetos i
preferien dispersar les famílies “de manera
normalitzada”.
Sense cap novetat sobre el futur de la
Residencial, el gener de 2020 Ciutadans
i Junts van presentar una moció conjunta
que denunciava la “mancança enorme
d’equipaments i serveis públics” de
la zona de Llevant i plantejava un estudi
de les necessitats per “establir usos públics
a crear en aquest espai”. Entre ells,
proposaven un OMAC, una oficina de la
Guàrdia Urbana, una Llar de Jubilats, una
Llar d’Infants, un CAP o un centre d’interpretació
de la natura. Tot i que va obtenir
un suport del Ple sencer, el conseller
Xavier Puig va expressar que ben aviat hi
hauria notícies sobre la Residencial. Unes
paraules que tindrien sentit pocs dies
després.
PRIMERS RUMORS
L’esperat anunci es va fer el març de
2020. El conseller Chakir el Homrani va
explicar en aquell moment que la Ciutat
de Repòs i Vacances es convertiria en un
nou Complex de Turisme Social i Alberg
de Joventut de Tarragona, amb capacitat
per allotjar 524 persones. Un projecte
que tindria una inversió de 12,2 milions i
estaria en funcionament a finals de l’any
2023. El conseller va afirmar a la presentació
que “mai s’hauria d’haver tancat”
l’espai i que es destinaria “a turisme social,
turisme per a joves, per a famílies i per
a col·lectius vulnerables”.
La pandèmia, però, va alentir moltes
de les promeses en tots els àmbits i els
tempos previstos se’n van anar en orris.
Segons explica Josep Carcolé, president
de l’Associació de Veïns de Boscos
de Tarragona, durant aquells mesos de
confinament van tenir una reunió amb
l’alcalde de forma telemàtica. En aquella
ocasió, van voler-li preguntar quines
persones anirien en aquell alberg i van
parlar concretament de menors estrangers
no acompanyats. Els veïns relaten
que l’alcalde Ricomà va assegurar que la
seva presència seria residual, “només un
10%”. L’afirmació, que és una de les principals
fonts de conflicte actual, ha estat
desmentida pel mateix alcalde “des del
minut zero”. El batlle rebutja “tota classe
“Les infraestructures en
desús és un leitmotiv de
la política tarragonina.
Uns espais que es degraden
progressivament i treuen de
polleguera els ciutadans”
ACN
LA CIUTAT
5

de rumors” i assegura que li “sap greu que
s’utilitzi un tema tan sensible per agitar
els ànims dels veïns”.
LA SALUT MENTAL, AL CENTRE
Més enllà d’aquest episodi, que uns
asseguren i els altres desmenteixen, el
projecte va tenir una segona presentació.
Aquest cop amb l’èmfasi del factor de la
salut mental, tan reivindicat durant la
pandèmia, i amb el finançament dels fons
Next Generation. La consellera del moment,
Violant Cervera, va anunciar que a
banda de la funció d’alberg de la Xanascat
(Xarxa Jove d’Albergs de Catalunya),
també tenia vocació “de ser una eina per
la millora del benestar emocional d’infants,
adolescents i joves, referent en la
promoció de la salut emocional, també
vinculada al lleure educatiu”. Per la seva
banda, l’alcalde Ricomà va subratllar que
es tractava d’un “projecte que encaixa en
la visió de turisme sostenible que tenim, i
hi afegeix l’accent social”.
Tanmateix, aquest segon anunci no
va calmar el rum-rum d’alguns grups de
veïns, que no veien prou transparència
amb les persones que hi havia d’anar. El
malestar i la sensació de “desinformació”
va desembocar finalment en una consulta
entre els veïns de Boscos de Tarragona, el
barri que es troba a la zona de la Residencial.
La pregunta plantejada deia: “(SÍ O
NO) estic d’acord que la Ciutat de Repòs
i Vacances pugui acollir, integrar, supervisar
i formar menors amb factor de risc
psico-social”. El resultat va ser aclaparador
amb un total de 646 vots negatius
dels 676 emesos.
NEIX LA PLATAFORMA PRO-LLEVANT
La consulta i les protestes van ser la
llavor per la creació de la Plataforma
Pro-Llevant, actualment encapçalada
per Marc Guasch. Recalquen que l’associació
es conforma “sense cap adscripció
política i preocupats per la instal·lació del
macroalberg juvenil”. L’oposició al projecte
els va portar a impulsar altres consultes
arreu de Llevant. En el total de les
quatre consultes organitzades van votar
2058 persones i el no a l’alberg va rebre
97,32%. De fet, a l’última consulta es van
posar fins i tot alternatives a la iniciativa
de la Generalitat. Un centre esportiu
(56,5%) i un centre de salut (23,6%) van
ser les opcions amb més suports.
La Plataforma ha demanat audiència
amb l’alcalde de Tarragona fins a tres vegades,
però sempre han obtingut una ne-
“La Part Alta és un dels
barris en què la neteja
es converteix en missió
impossible”
ACN
gativa. Ricomà explica que no s’ha volgut
reunir amb ells perquè “la seva actitud és
totalment insòlita i inadmissible”. Per un
costat, fa referència a les protestes que
van tenir lloc al Ple de l’Ajuntament, en
què la Plataforma va escridassar els consellers
de govern. I per l’altre, assegura
que els missatges de la Plataforma tenen
un “contingut clarament xenòfob i coactiu
per crear un discurs de la por”. Per
contra, l’alcalde recorda que ja s’ha reunit
amb associacions de veïns de Llevant i
la Federació per explicar el projecte i que
inclús va enviar una carta a totes les cases
del barri.
Sobre les acusacions de racisme i xenofòbia,
Marc Guasch apunta que “és una
etiqueta que et fiquen i desacredita qualsevol
tipus d’arguments. El que demanem
és un debat públic perquè es posi tota la
informació sobre la taula”. A més, amb
relació a la negativa de reunir-se per part
de Ricomà, considera que “la diplomàcia
ha d’estar per davant de tot i el senyor Ricomà
hauria de donar la cara".
EL PUNT DE CONFLICTE
Qui anirà a l’alberg de la Ciutat de Repòs
és el principal punt de conflicte i la
pregunta que es fan molts veïns, marejats
per les informacions oficials i no oficials
que han corregut pels mitjans i les xarxes.
El delegat del Govern de la Generalitat a
Tarragona, Ángel Xifré, reitera que “des
del primer moment s’ha informat que les
“a banda de la funció d’alberg
de la Xanascat, també té vocació
de ser una eina per la
millora del benestar emocional
d’infants, adolescents i joves”
6
LA CIUTAT

LA CIUTAT
7

Presentació del projecte amb la consellera
Violant Cervera i l'alcalde Ricomà
Marc Guasch expressa que “no volen que
es repeteixi la situació del Masnou ni al
nostre barri ni a Tarragona”, però alhora
afirma que “volem que tinguin oportunitats”.
Per a la Plataforma, aquest model
“no els integra a la societat perquè els
segrega” i haurien d’utilitzar “pisos d’acollida
i famílies”.
instal·lacions eren un alberg juvenil de
la Xanascat i que es dirigiria al turisme
familiar i juvenil, com la resta d’albergs”.
L’alcalde Ricomà també va en la mateixa
línia: “l’ús serà el mateix que tenia abans,
el turisme familiar, però actualitzat al
moment actual”. A més, també s’hi destinarà
un espai per “ús veïnal”.
Malgrat això, alguns veïns i concretament
la Plataforma Pro-Llevant no veuen
clar el perfil de persones que hi vindran.
Marc Guasch assenyala que no seria el
primer cop que un alberg de la Xanascat
acull menors estrangers no acompanyats,
ja que el 2018 l’alberg del Masnou
en va rebre 92. En resposta, Ángel Xifré
apunta que es tractava “d’una situació extraordinària
i puntual en un moment concret”,
per la qual cosa no hauria de passar
el mateix a Tarragona.
A banda d’aquest fet puntual, Marc
Guasch ressalta que el decret de la Generalitat
que regula les instal·lacions juvenils
especifica (concretament en l’article
14 apartat E) que aquests equipaments
“poden allotjar en cas de necessitat famílies
en situació de vulnerabilitat amb
caràcter provisional”. A més, segons el
comunicat de la Generalitat, l’alberg rebria
persones amb riscs psico-socials, un
terme que el consideren un “eufemisme”
per evitar utilitzar segons quines paraules
estigmatitzades per la societat. En
definitiva, el portaveu de la Plataforma
destaca que l’ombra del dubte i alguns
antecedents ha provocat “por” entre els
veïns i tem que, si aquests col·lectius van
a parar a l’alberg, pugui “ser una bomba
de rellotgeria”.
Ara bé, en tot aquest debat, siguin més
o menys certes les afirmacions de cadascú,
s’ha de tenir en compte que parlaríem
de persones en situació de vulnerabilitat.
Uns col·lectius que les institucions haurien
de protegir a tot preu i donar suport
per construir una vida digna. Tot i això,
L’OPOSICIÓ, EN CONTRA
El model que planteja Marc Guasch
és similar al que sosté el candidat dels
socialistes a l’Ajuntament de Tarragona,
Rubén Viñuales: “No estic a favor d’un
macrocentre perquè és dolent pels nois i
noies. Tots recomanen que són millors els
pisos tutelats amb formats més reduïts i
això és més car. Aquí és on té el problema
la Generalitat. La qüestió és que volen
aconseguir uns fons europeus i no saben
com”.
Les declaracions de Viñuales se sumen
a les que la resta de grups de l’oposició
(menys els Comuns) han expressat en els
últims mesos. El primer en mostrar-se
contrari al projecte va ser el Partit Popular.
Consideraven que era “una falta de
respecte intolerable” la manera d’anunciar
la notícia, sense “conèixer el contingut
del projecte i tampoc donar resposta a
les demandes dels veïns”. A més, criticava
el “turisme low cost” que creuen que
promociona l’Ajuntament i demanava un
front comú entre l’oposició.
“el portaveu de la
Plataforma destaca
que l’ombra del dubte i
alguns antecedents ha
provocat 'por' entre els
veïns i tem que,
si aquests col·lectius
van a parar a l’alberg,
pugui ser una bomba
de rellotgeria”
8
Infografia del nou projecte d'alberg
LA CIUTAT

IQUETA
Abans de 1979
3339611CF5534A0060RM
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
94BXJGM6F
IQUETA
Abans de 1979
2734713CF5523D0028TO
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
3DPM9D58W
Municipi
C.P.
C. Autnoma
Municipi
C.P.
C. Autnoma
Habitatge individual en bloc d'habitatges
Carrer Fra Antoni Cardona i Grau 18 6 1
Tarragona
43002
Catalunya
22/11/2032
Habitatge individual en bloc d'habitatges
Avinguda Ramón i Cajal 41 9 2
Tarragona
43001
Catalunya
13/12/2028
168
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
164
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
32
31
IQUETA
Abans de 1979
3036405CF5533E0005PT
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
TN0J20W1Y
Municipi
C.P.
C. Autnoma
Habitatge individual en bloc d'habitatges
Carrer PIN I SOLER 24 1 1
Tarragona
43002
Catalunya
31/07/2029
198
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
IQUETA
NRE-AT-87
2434335CF5523E0013UY
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
8MS83D4ZH
Municipi
C.P.
C. Autnoma
38
Habitatge individual en bloc d'habitatges
Avinguda Roma 18 1 4
Tarragona
43005
Catalunya
25/11/2030
93
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
18
IQUETA
Abans de 1979
3435506CF5533E0001TQ
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
M8LVG3331
Municipi
C.P.
C. Autnoma
Bloc d'habitatges
Avinguda MARIA CRISTINA 15
Tarragona
43002
Catalunya
13/01/2033
60
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
10
Pensant en vendre
casa teva?
Tenim clients interessats en
comprar el teu habitatge
PBaró de les IV Torres, 14A - Tarragona
£977 216 340 / 615 561 606
F@immobiliariahabitat
d@immobiliariahabitat ùimmobiliaria habitat
Nº661
aicat 7697
81m2 3 2 Preu: 160.000€ 100m2 3 2 Preu: 180.000€ 95m2 3 2 Preu: 198.000€
C/ Fra antoni Cardona i Grau
Pis reformat de 66 m² útils (81 m² construïts), 3
habitacions (2 amb armaris encastats i 1 tipus suitte),
2 banys complets, saló-menjador amb a./a amb
bomba de calor, sortida a terrassa, cuina independent
equipada amb sortida a galeria. Parquet, aigua comunitària,
exterior, assolellat amb orientació sud. Edifici
amb ascensor. Façana rehabilitada. CEE: E 168/32.
C/ Pin i Soler. Solament inversors
Actualment l’habitatge es troba llogat amb molt
bona rendibilitat. Pis totalment reformat amb
100m², 4 habitacions (2 dobles), 1 bany complet
amb plat de dutxa, 1 lavabo, saló-menjador amb
sortida a terrassa, cuina americana equipada amb
electrodomèstics, calefacció, galeria, terra porcellànic
imitació parquet, exterior i molt assolellat.
Edifici amb ascensor. CEE: G 198/38.
Av. Maria Cristina
Obra nova. Pis de 83 m² útils (95 m² construïts), 3
habitacions (1 suite), 2 banys complets. Ampli saló-menjador
de 30 m², amb cuina americana equipada
amb forn, placa d’inducció i campana extractora.
Acabats de 1ª qualitat, porta blindada, portes lacades
en blanc, parquet. Videoporter i climatització per
conductes fred/calor en tot l’habitatge. Edifici amb
ascensor. CEE: C 10/60.
70m2 2 1 Preu: 226.500€
Av. Ramón y Cajal
Àtic totalment reformat nou a estrenar, 70 m²
construïts (50 m² útils interior + 17 m² de terrassa) 2
habitacions, 1 bany complet amb plat de dutxa. Ampli
saló-menjador amb sortida a terrassa, cuina americana
amb tots els electrodomèstics integrats. Caixa forta,
a./a amb bomba de calor per conductes. Fantàstica terrassa
de 17 m² en teca sintètica. Persianes motoritzades,
il·luminació Led, parquet de 1ª qualitat.... Exterior,
molt assolellada. Edifici amb ascensor. CEE: E 164/31.
140m2 4 2 Preu: 280.000€
Av. Roma
Pis en perfecte estat de 130 m² útils (140 m² construïts),
4 habitacions dobles (1 tipus suite), 2 banys
complets, ampli saló-menjador amb sortida a terrassa,
cuina office amb galeria i sortida a galeria, parquet, pre
instal·lació a./a amb bomba de calor per conductes,
plaça d’aparcament gran en el mateix edifici, amb possibilitat
d’adquirir una segona plaça d’aparcament per
15.000 €. Exterior, assolellat. Ascensor. CEE: D 18/93.
126m2 4 2 Preu: 330.000€
Av. Roma
Av. Roma. Espectacular habitatge amb 126 m², 4
habitacions (3 dobles, 2 amb sortida a terrassa i 1
suite), 2 banys complets, àmplia cuina office. Gran
saló-menjador de 30 m² amb sortida a terrassa amb
vista panoràmica. Exterior i molt assolellada. A./a
amb bomba de calor, parquet, plaça d’aparcament
gran, ascensor. CEE: en tràmit.
www.immobiliarahabitat.com | Enfoca’m amb la teva càmera
LA CIUTAT
9

Aquest front comú s’ha escenificat finalment
i tots semblen anar en una línia
similar. L'exigència de més “equipaments
públics de qualitat” és una reclamació
tant dels veïns com d’aquests partits de
l’oposició, que veuen en aquest projecte
una oportunitat perduda per dotar-lo
d’un ús plenament pel veïnat. “A Llevant
no tenim realment el que ens mereixem i
sempre ens han tingut abandonats”, etziba
Marc Guasch. Rubén Viñuales també
se suma a aquesta crítica i remarca “el
dèficit brutal d’equipaments públics a
Llevant”.
L’alcaldable dels socialistes resta importància
també al fet que ell mateix hagi
votat a favor d’uns pressupostos que preveuen
1 milió d’euros (dels 13,4 M totals
fins a 2026) per aquest projecte i manté
el seu ‘no’ a l’alberg. “Si volen perdre
aquests diners, que els perdin. No serà el
primer projecte que es redacta i no s’executa”,
assenyala. De fet, Viñuales inclús
es va animar a afirmar que, si ell sortia
escollit alcalde, no permetria que es fes
l’alberg perquè “no seria bo pel barri ni
pels menors”.
En contraposició, l’alcalde Ricomà afirma
que “no es tracta de voler un equipament
o un altre, en aquest equipament,
que és de la Generalitat, hi anirà un alberg
juvenil que a més generarà ocupació
10
“Pel batlle tarragoní el
projecte és ja 'irreversible',
per la qual cosa
no té sentit proposar un
ús alternatiu en un equipament
que no és ni de
l’Ajuntament”
ACN
de qualitat i turisme sostenible i familiar”.
Pel batlle tarragoní el projecte és ja “irreversible”,
per la qual cosa no té sentit
proposar un ús alternatiu en un equipament
que no és ni de l’Ajuntament. Per
la seva banda, els veïns organitzats en
la Plataforma Pro-Llevant no es donen
per vençuts i amenacen amb noves manifestacions
com talls de carreteres. Un
estira-i-arronsa que s’ha colat definitivament
en la precampanya de les eleccions
municipals.
LA CIUTAT

11
LA CIUTAT 35
LA CIUTAT

PLUJA D'INVERS
al Camp de Tarragona
El territori rebrà aquest any 112,4 milions d’inversions en el
pressupost de la Generalitat i espera encetar alguns dels projectes
més demandats per la ciutadania
Adrià Miró Canturri
Habemus acord pels pressupostos. Les
negociacions entre el Govern de la Generalitat
i el PSC han arribat finalment a
bon port i desencallen l’última barrera per
aprovar els pressupostos. Als 33 vots dels
republicans i als 33 dels socialistes, també
s’afegeixen els 8 dels comuns. Un equilibri
que no ha sigut gens fàcil de trobar. Per un
costat, els de Salvador Illa tenien les reclamacions
del Hard Rock, l’ampliació de
l’aeroport del Prat i el quart cinturó del
Vallès. Mentre que els Comuns es negaven
a tots tres projectes. Els negociadors
d’Esquerra han hagut de fer autèntics malabarismes
per no perdre ningú pel camí i
desencallar per fi els comptes.
La solució ha estat curiosa. PSC i ERC
han acabat pactant dos textos: un document
de 26 pàgines amb tot un seguit de
mesures pressupostàries i un altre sobre
“grans estructures de país”. És en aquest
segon en què es plasma el compromís del
Govern per donar llum verda a tots tres
projectes. A més, cap dels tres compta
amb una partida pressupostària concreta,
assegurant-se així el ‘sí’ d’En Comú
Podem. Tots contents.
COMPROMÍS PEL HARD ROCK
Pel que fa al Camp de Tarragona, el
punt més interessant d’aquests tres
grans projectes és el del Hard Rock. El
text fa referència a l’aprovació definitiva
del Pla de Desenvolupament Urbanístic
aquest primer semestre de 2023.
El document diu: “Durant el 2023,
completar els processos relacionats amb
l’inici del projecte del Consorci Recreatiu
i Turístic de Salou i Vila-seca, prèvia aprovació
definitiva del Pla de Desenvolupament
Urbanístic, durant el primer semestre
del 2023, i mantenir la disponibilitat
dels terrenys per part de la societat, com
a pas previ a l’evolució del projecte”.
12
LA CIUTAT

IONS
“Tant Pere Segura com
l’alcalde de Salou, Pere
Granados, agraeixen la
posició del PSC en
aquestes negociacions”
Els principals Ajuntaments implicats
han rebut la notícia amb els braços
oberts, després d’un seguit de reclamacions
per trobar una solució a l’informe
desfavorable al projecte. L’alcalde de Vila-seca,
Pere Segura, valora l’acord “de
manera satisfactòria”, sobretot perquè
“es fixa en un horitzó temporal com s’han
de desenvolupar totes les tasques”. Pel
que fa als terminis, considera que tenen
“prou marge per a poder treballar tots els
aspectes que hi havia pendents”.
Tant Pere Segura com l’alcalde de Salou,
Pere Granados, agraeixen la posició del
PSC en aquestes negociacions. Tot i això,
el batlle salouenc va ser crític durant una
entrevista a televisió amb l’actitud del Govern
en les negociacions: “És curiós que
un pacte de pressupostos sigui objecte
per obligar el Govern a posicionar-se sobre
una cosa que és bàsica. Parla de quina
responsabilitat de govern tenim”. A més,
també considera que el projecte “amplia
l’oferta turística, la seva desestacionalització
i serà un referent internacional”.
Amb relació a la seguretat sobre si es
compliran els acords, únicament tenim la
rúbrica del president de la Generalitat i
el cap de l’oposició al document esmentat.
Des del PSC del Camp de Tarragona
no tenen novetats respecte de l’informe
desfavorable d’Acció Climàtica, però entenen
que “si marcava determinats aspectes
que s’han de solventar, s’hauran
de buscar les fórmules per donar sortida
als requisits ambientals. Esperem que es
faci de manera immediata”.
3.000 MILIONS MÉS
A banda dels tres grans projectes que
han centrat l’actualitat informativa dels
pressupostos, els comptes van molt més
enllà. Per començar, es convertiran en
els pressupostos més expansius de la història
del país i els més elevats des de fa
17 anys. 41.025 milions d’euros, 3.842
milions més que l’any passat. Els departaments
que més augmenten en valors
absoluts són Salut (11.423 milions, 1.128
milions més), Educació (6.825 milions,
675 milions més) i Drets Socials (3.322
milions, 341 milions més).
TARRAGONA, RESPOSTA A LES
REIVINDICACIONS
Si anem a la concreció d’aquesta gran
despesa pressupostària, observem com
al Camp de Tarragona es dona resposta a
diverses reclamacions històriques. En el
capítol d’inversions, el territori rebrà un
0,7% més de diners amb una suma total
de 112,4 milions a la vegueria en aquest
2023.
En roda de premsa, el diputat socialista
Rubén Viñuales assegurava que “el Camp
de Tarragona no existíem al mapa d’inversions
de la Generalitat, però gràcies
a aquest acord aconseguit pel PSC ara sí
que hi som”. Per la seva banda, el delegat
del Govern, Àngel Xifré, va valorar “molt
positivament aquests comptes perquè
desencallen reivindicacions històriques
per fer avançar el Camp de Tarragona i la
seva gent. Intensifiquen la transformació
de les nostres comarques”.
LA CIUTAT
Infografia del futur Hospital Joan XXIII, de Tarragona
13

Pel que fa a la capital, les obres d’ampliació
i remodelatge de l’Hospital Joan
XXIII és un dels principals focus d’inversió
de la ciutat amb 10,4 milions d’euros
aquest any i una obligació plurianual fins
al 2026 de 177 milions. En l’àmbit de la
salut també es compta amb el compromís
d’executar les obres d’ampliació del
CAP de La Granja. D’altra banda, la construcció
del Fòrum de la Justícia posa fi a
l’anomalia que tenia Tarragona com l’única
capital de província sense els serveis
judicials en un sol edifici. Es contempla
una partida per la redacció del projecte
de 201.785 i una obligació plurianual entre
2024 i 2026 de 75,8 milions.
Una de les partides més controvertides
és el milió d’euros per a la reforma de
l'alberg de joventut a la Ciutat de Repòs
i Vacances i un compromís plurianual
de 13,4 milions d’euros fins al 2026. En
aquest cas, els mateixos socialistes, que
aprovaran el pressupost d’enguany, s’hi
mostren contraris, mentre que tant l’actual
Ajuntament com el Govern afirmen
que és “irreversible”.
Entre els altres acords, també destaquen
la reforma i ampliació del Parc de
Bombers (7,7 M d’euros fins al 2025),
obres i equipament el Centre Penitenciari
Obert de Tarragona (5M €), la construcció
d'un poliesportiu al Palau d'Esports
de Tarragona (2,2M€), l’adequació
de la planta de valorització energètica a
Tarragona (SIRUSA) amb 9,4 milions, el
compromís per la construcció de l’Institut
Arrabassada-Llevant o la naturalització
del final de la riera de la Mora.
LA COSTA DAURADA, CONNECTADA
En els acords entre Govern i PSC també
es recull un dels projectes més ambiciosos
pel territori: el tramvia. Concretament,
es parla de licitar les obres de la
primera fase entre Cambrils i Vila-seca
tan bon punt es tingui el projecte constructiu
amb una dotació de 120 milions
d’euros per posar-lo en servei a finals de
2026. La redacció de l’estudi informatiu
de la segona fase o la licitació de la compra
de material mòbil i construcció de tallers
i cotxeres també són punts que afectarien
el projecte. A més, a l’acord d’infraestructures
de país es parla “d’assegurar
l’execució dels treballs necessaris per a
completar el Corredor Mediterrani en el
seu pas pel Camp de Tarragona”.
“Es parla de licitar les
obres del TramCamp entre
Cambrils i Vila-seca amb
una dotació de 120 milions
d’euros”
Respecte de la resta d’inversions al
Tarragonès, són remarcables les obres de
mitigació del risc d’inundació al Barri de
la Salut de Salou (6,5M €), la construcció
de l’Institut de Roda de Berà (4,6M €),
una nova comissaria a Torredembarra
(4,7M€ fins al 2024), un nou col·lector a la
Riera de Gaià per 2,9 M€, la construcció
de l’estació d’aigües residuals de la Nou
del Gaià (1,3M€), continuar les obres del
barranc de Barenys i la via ciclista a la
C-14 entre Reus i Salou amb una inversió
de 2,7M€ fins al 2024.
AL BAIX CAMP, UN 37,2% MÉS
La comarca del Baix Camp és la segona
que més creix en aquest pressupost. Un
37,2% més que es concreten en diverses
partides molt enfocades a l’educació i la
sanitat. En el cas de Salut, la inversió a
diverses línies assistencials a l’Hospital
Sant Joan (4,7M €), al CAP i consultoris
de l’Hospital (355 mil) i el desdoblament
del CAP Sant Pere, un cop es disposi del
solar. Pel que fa a Educació, es preveu la
nova construcció de l’escola de Maspujols
(2,9M €) o la substitució i tancament
de lluminàries a l’Institut Berenguer IV
de Cambrils (553.508 €).
L’altra gran inversió de la comarca és la
planta de resta a Botarell, que s’endurà
6,4 milions d’euros, mentre que també
hi ha altres partides menors com el carrils
bici entre Reus i Cambrils (1,6 M€),
la inversió en equips de procés de dades
del 112 (775.000€), el Camí de la Porrassa
de Vandellòs i l’Hospitalet de l’infant
(715.842€) i el desplegament de la fibra
El Fòrum de la Justícia de Tarragona
14
LA CIUTAT

LA CIUTAT
15

La coreana ILJIN invertirà 600 milions d’euros a Mont-roig, en una fàbrica de bateries que generarà més de 500 llocs de feina
òptica (592.053€).
Al Priorat, el sanejament i depuració
del nucli de La Vilella Baixa serà la gran
partida pressupostària amb 2,4 milions
previstos fins al 2024. La construcció
de cunetes trepitjables a Cornudella de
Montsant (1,9M €), la conservació de carreteres
(1,6M €), el desplegament de la fibra
(609.994 €) i la restauració de l’Església
La Cartoixa d’Escaladei (336.000€)
tanquen el capítol d’inversions a la comarca.
LA CONCA, LA QUE MÉS CREIX
Si el Baix Camp s’endú la medalla de
plata en creixement, la Conca de Barberà
es col·loca al capdavant de la taula
amb un 83,3% més d’inversió respecte de
2022. El més remarcable són els 4 milions
d’euros per a l’actuació al polígon Logis
Montblanc, on Bon Preu s’instal·larà. A
la resta de la comarca trobem partides
per conservació de carreteres, desplegament
de la fibra òptica, construcció de
cunetes trepitjables i inversió a l’estació
depuradora d’aigües residuals de Sarral.
L’Alt Camp tampoc es queda enrere.
A la capital, una de les més esperades és
la inversió en el Museu Casteller, que es
basarà en 200.000 euros per a la gestió
de l’equipament. A més, 600.791€ fins
al 2026 pel PIUS Hospital o les obres de
modernització del Reg a la zona dels Torrents
de Valls amb 4,5 milions d’euros fins
al 2024 completen el capítol d’inversions
a la ciutat.
Les inversions a la comarca es completen
amb la restauració del Claustre Gòtic
del Monestir de Santes Creus (2,2M € fins
al 2025), la nova construcció de l’Escola
Mare de Déu del Roser a Vallmoll (1,9M €
fins al 2024) o el sector industrial Planes
del Guardià–Vila-rodona ‘I’ (750.000€
fins al 2025).
UN FUTUR PEL TERRITORI
Una de les principals preocupacions
del Camp de Tarragona és saber com podrà
fer compatible la transició ecològica
amb el seu teixit industrial. Aquesta situació
d’incertesa s’intenta resoldre als
comptes de la Generalitat amb diverses
partides enfocades a trobar una solució
justa al problema.
Per aquest motiu, es crearà Centre Català
per a la Descarbonització que s’ubicarà
a Tarragona i tindrà una inversió
publicoprivada. Un projecte liderat per
la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut
Català d’Investigació Química i el Centre
Tecnològic EURECAT, conjuntament amb
la indústria química. Comptarà amb tres
àmbits principals: la captura de CO 2 , les
tecnologies per aplicar l’hidrogen verd al
sector industrial i el desenvolupament i
implementació de biocombustibles. Per
aquest primer any, rebrà 5 milions d’euros
de la Generalitat, que es destinaran a
desenvolupar una seu física que el 2024
estigui ja en marxa. “És una inversió més
“es crearà el Centre Català
per a la Descarbonització
que s’ubicarà a Tarragona
i tindrà una inversió
publicoprivada”
que rellevant pel territori i que no existia
per a la Generalitat”, va destacar Rubén
Viñuales sobre aquests 5 milions.
D’altra banda, i també en l’àmbit industrial,
el document de l’acord de grans
infraestructures parla del compromís de
negociar amb el Govern d’Espanya, en
mans de socialistes i comuns, la inclusió
“d’una nova subestació elèctrica de 440
kV a l’alçada del municipi de Mont-roig
per donar resposta a les necessitats industrials
del Camp de Tarragona”. Així, es
podria abastir energèticament les inversions
industrials que acompanyin l’empresa
sudcoreana ILJIN.
Totes aquestes inversions se sumen a
les de rehabilitacions d’edificis com les
universitats, l’Institut Antoni de Martí
i Franquès o el CAP Llibertat i als increments
en Educació o Salut que repercuteixen
en més efectius en aquestes àrees.
Una injecció econòmica que espera desencallar
els grans projectes que el territori
reclamava i que es complementarien
amb 56 milions a les Terres de l’Ebre i
pràcticament 16 milions al Baix Penedès.
16
LA CIUTAT

LA MILLOR GASTRONOMIA
A TOCAR DE MAR
Esdeveniments | Sales privades | Dinars&sopars
LA CIUTAT
Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona
Tels. 977 225 824 | 619 05 25 60
www.nauticrestaurant.com
17

SOCRATES EDUCA, UNA DÈCADA
FORMANT EN VALORS GLOBALS
Amb el projecte que representa Socrates
Educa International School, estem
aconseguint, des del mateix territori, projectar
els encerts més enllà per compartir-los
amb el món, creant una dinàmica que
ens anirà situant com un referent en el món
de l’educació, amb els beneficis que aquesta
posició aportarà directament a l’escola
de Salou en tant que centre neuràlgic dels
projectes (centre R&D&I i headquarter),
uns beneficis que es traduiran en més recursos
humans, més recursos pedagògics i
més recursos econòmics.
L’oferta es complementa amb el Socrates
Educa International Campus, una iniciativa
que ens permet integrar la nostra oferta
educativa amb altres àmbits d’alta especialització
i alt rendiment, com poden ser
els programes amb acadèmies esportives
i intercanvis mitjançant residència o famílies
d’acollida per als estudiants nacionals
o internacionals, ja sigui durant el curs escolar
o per estades més curtes (trimestres,
estius, cursos específics).
Redacció
La Socrates Educa International School
Salou, la que coneixíem com Escola Internacional
del Camp, continua amb l’objectiu
de consolidar la feina feta durant aquests
deu anys i aprofitar noves oportunitats en
benefici del nostre alumnat, la comunitat i
el projecte educatiu que promovem.
Som el mateix equip, tenim la mateixa
visió i la mateixa missió, però en revisem
el nom per facilitar la comunicació quan
els professionals del món de l’educació
han mostrat un creixent interès pel nostre
model, interès que ens ha portat a treballar
en projectes conjunts, intercanviar experiències
i compartir el nostre projecte
educatiu amb altres escoles.
Sòcrates Educa proposa una mirada
moderna, fresca, una mirada capaç de
respondre a les noves realitats d’un món
en canvi constant, amb un model realment
adaptable i flexible. Socrates Educa
proposa una manera de ser internacional
que respecta la diversitat cultural i posa
en valor les cultures locals. Ensenyem el
respecte a la pròpia cultura, currículum i
llengua evitant l’efecte ‘bombolla’ que no
sembla propi de la globalització en què vivim
i en què volem educar.
El mètode, que posa l’alumnat al centre,
es recolza sobre uns pilars ferms, com
són el multilingüisme, el coneixement i el
respecte a altres cultures, l’ús de les noves
tecnologies adequat a cada moment,
l’educació en temes mediambientals i de
sostenibilitat i en la solidaritat, a través
de la relació amb l’entorn social, humà i
mediambiental.
“Hem assolit la xifra de
650 alumnes d’arreu del
món i de diferents indrets
del territori”
CREIXEMENT QUANTITATIU I
QUALITATIU
Des que vam engegar l’escola, el creixement
del projecte ha estat tant quantitatiu
com qualitatiu. A nivell quantitatiu, enguany
hem assolit la xifra de 650 alumnes
d’arreu del món i de diferents indrets del
territori que cursen estudis de P1 a BAT,
amb una triple homologació possible de
Batxillerat: el BAT local, el Diploma de Batxillerat
Internacional i el Batxillerat americà
(Diploma Dual).
A nivell qualitatiu, tenim un alumnat feliç,
segur de si mateix, que progressa i aconsegueix
els seus propòsits, de la mà d’uns resultats
pedagògics i acadèmics que es van
consolidant: sis promocions graduades amb
èxit, on el 100% passa els exàmens i un 98%
assoleix el seu primer objectiu d’universitat.
Els nostres Alumni han accedit a més de 100
universitats d’arreu del món, amb notes i
qualificacions superiors a les mitjanes nacionals
i a les de Batxillerat Internacional.
Tenim més de 100 grans professionals
provinents de més de 20 països i un rati
actual de 8 alumnes per docent, l’escola
compta amb àrees molt especialitzades i
dotades de recursos com les de suport psicopedagògic
(atenció a la diversitat i inclusió)
i les de tecnologia, entre d’altres.
Aquestes dades demostren la consistència
i maduresa d’un model educatiu
innovador, exitós i amb un gran potencial
de projecció, així com l’encert per part dels
promotors de fer aquesta aposta singular i
innovadora per al territori i la seva gent.
Socrates Educa International School Salou
Salvador Espriu s/n, 43840 Salouinfo@
socrateseduca.org
www.socrateseduca.org
18
LA CIUTAT

LA CIUTAT
19

TARRAGONA
TARRAGONA I SALOU ACOLLIRAN EL 35È CAMPIONAT D’ESPANYA DE MINIBÀSQUET
La competició, que torna a Catalunya després de 20 anys, tindrà lloc de l’1 al 5 d’abril
El Palau d’Esports Catalunya de Tarragona,
el Pavelló de Ponent i Pavelló Salou Centre
de Salou seran els escenaris del 35è Campionat
d’Espanya de Seleccions Autonòmiques
de Minibàsquet, organitzat per la
Federació Espanyola de Basquetbol (FEB) i
la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ)
amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i
l’Ajuntament de Salou. Un total de 38 seleccions
autonòmiques (19 femenines i 19 masculines),
més de 700 participants i prop de 460
jugadors i jugadores de 10 a 12 anys vestiran
un atractiu torneig que històricament, ha vist
créixer les grans referències del bàsquet espanyol
i català.
sorgir grans coses”. L’alcalde de Salou, Pere
Granados, ha expressat al seu torn un “agraïment
molt sincer a l’Ajuntament de Tarragona”,
perquè “quan hi ha esdeveniments d’aquesta
envergadura, podem col·laborar”; i aquesta és
“una forma de fer territori”, ha afegit.
Durant la presentació, l’alcalde de Tarragona,
Pau Ricomà, s’ha referit al torneig com una
“gran oportunitat per mostrar les instal·lacions
i els actractius de Tarragona i Salou a les moltes
famílies que vindran” però també perquè
“de la singergia entre Tarragona i Salou poden
ELS PORTS DE TARRAGONA I
BARCELONA S’UNEIXEN PER A FER
PROJECTES DE PAÍS
Els dos ports comparteixen l’objectiu d’ampliar i millorar
les infraestructures ferroviàries i el compromís de
descarbonització
El Port de Tarragona ha acollit una reunió de treball dels ports de Tarragona
i Barcelona i el departament de Territori de la Generalitat de
Catalunya. A la reunió hi ha assistit el conseller de Territori, Juli Fernàndez;
el president de l’APT, Saül Garreta; i el president de l’APB,
Lluís Salvadó. Les tres institucions han tractat temes d’interès comú
i han establert les línies mestres per a una major coordinació per impulsar
una agenda comuna de projectes de país. L’àmbit ferroviari i la
descarbonització de l’activitat portuària han estat els dos temes més
importats de la trobada.
Els dos ports comparteixen l’objectiu d’ampliar i millorar les infraestructures
ferroviàries per evitar una pèrdua de competitivitat i per
complir amb els objectius de descarbonització de l’activitat logística.
Les dues autoritats portuàries també comparteixen el compromís de
descarbonització de l’activitat portuària a través de l’impuls de les energies
renovables i de l’economia blava.
El president Garreta també ha demanat que la implantació de noves
activitats a la Zona d’Activitats Logístiques sigui tractada com un
projecte nacional. La ZAL és, en aquests moments, l’espai logístic annex
a un port més important de la Mediterrània i és una gran oportunitat
per potenciar l’economia de Catalunya, contribuir a la transformació
econòmica del territori i atraure nous sectors econòmics que
complementin la química i el turisme.
Consulta les edicions
anteriors escanejant
aquest codi QR.
MÉS DE 10.000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI
On ens pots trobar?
Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat
Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs,
Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis,
Oficines i Clients.
· Edita: Catonline S.L.
· NIF: B-55620173
· Impressió: Gráficas Andalusí
· Dipòsit legal: T-141-2017
· Distribució: UNIMAIL
www.laciutatcomunicacio.com
revistalaciutat
20
LA CIUTAT

LA CIUTAT
21

TARRAGONA
REOBREN ELS JARDINS
I LA CAPELLA DE SANTA
TECLA LA VELLA DE
TARRAGONA
LES PRESIDENTES I PRESIDENTS DE LES 4
DIPUTACIONS ES REUNEIXEN AL PALAU DE LA
DIPUTACIÓ DE TARRAGONA
Els delictes a la ciutat disminueixen gairebé un 13% respecte el 2019 passat
Es tracta d'un espai patrimonial
que va esdevenir el cementiri de
la ciutat entre els segles XII i XIX i,
des d’aleshores, ha fet la funció de
magatzem lapidari del Museu Diocesà
Aquest mes de març, s’han presentat els resultats
de la intervenció als jardins i capella de
Santa Tecla la Vella, un espai patrimonial que
va esdevenir el cementiri de la ciutat entre els
segles XII i XIX i, des d’aleshores, ha fet la funció
de magatzem lapidari del Museu Diocesà.
Amb aquesta reobertura, l’Ajuntament, la Diputació,
la Generalitat i la Catedral culminen
una voluntat que va començar fa un segle. Les
actuacions, valorades en 33.000 €, han servit
per documentar i traslladar les restes patrimonials
que hi havia al recinte als jardins del
Seminari perquè siguin conservades adequadament.
També s’ha museïtzat l’antiga capella,
que es podrà visitar gratuïtament durant el
mes de març. I aviat es començarà a arranjar
la jardineria de l’espai, que romandrà obert a la
ciutadania cada dia de 10 a 13 h.
La directora dels Serveis Territorials de Cultura
de la Generalitat, Lurdes Malgrat, ha dit
que “tenim una ciutat de museus de primer
ordre i per assolir grans fites com la d’avui és
necessari que totes les administracions aportin
la seva mirada i suport”. El vicepresident segon
de la Diputació de Tarragona, Joan Josep
Garcia, ha afegit que “per a la Diputació és una
prioritat la conservació del patrimoni artístic i
històric”.
La presidenta de la Diputació de Tarragona,
Noemí Llauradó, va rebre al Palau de la Diputació
la visita de la presidenta de la Diputació de
Barcelona, Núria Marín; el president de la Diputació
de Girona, Miquel Noguer, i el president
de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. Les presidentes
i presidents de les diputacions han pogut
compartir inquietuds i projectes comuns als
quatre àmbits territorials. Aquesta trobada forma
part de les reunions que mantenen els caps
de govern de les institucions supramunicipals en
el marc de la seva bona relació, que vetlla pel bé
dels municipis catalans i els seus veïns i veïnes.
Durant la seva reunió de treball al Palau de
la Diputació, els representants supramunicipals
han tractat diversos assumptes, entre
molts d’altres destaquen la col·laboració
conjunta en relació amb l’assoliment dels Objectius
de Desenvolupament Sostenible de
l’Agenda 2030, el primer congrés català de
repoblament que organitzarà pròximament
la Diputació de Lleida o les novetats quant
als fons Next Generation. Després, han visitat
el Museu d’Art Modern de la Diputació
de Tarragona, on han conegut de primera mà
les instal·lacions i el fons d’aquest espai museístic,
com l’exposició que actualment acull,
dedicada a l’obra de Josep Royo, artista tèxtil
de referència.
EL FÒRUM DE LA COLÒNIA DE TARRAGONA SERÀ
UN PARC ARQUEOLÒGIC I URBÀ
Sota el nom 'Parq Fòrum', l'equipament i els carrers adjacents patiran una
reforma integral en els pròxims dos anys
L’Ajuntament de Tarragona vol convertir el Fòrum
de la Colònia en un parc arqueològic i urbà
amb l’objectiu que esdevingui un nou espai de
museïtzació a la ciutat. Sota el nom ‘Parq Fòrum’,
l’equipament i els carrers adjacents patiran
una reforma integral en els pròxims dos
anys a través de la millora de l’accessibilitat, de
la sostenibilitat, l’eficiència energètica, així com
una major inversió en museïtzació i en la millora
de la xarxa de subministraments, entre altres.
d’una banda, adaptar a la normativa vigent
que exigeixen els Next Generation, com és:
sostenibilitat, perspectiva de gènere i eficiència
energètica, com a principals; la reinserció
del monument al teixit urbà a través d’un pla
de museïtzació integral i finalment actualitzar
l’entorn; instal·lacions de xarxa de comunicació,
electricitat, clavegueram, aigua, etcètera.
El consistori també ha obert un procés participatiu
en línia i presencial. La previsió és que
a finals del 2023 es puguin iniciar els tràmits
per licitar les obres i que el conjunt de les actuacions
estiguin enllestides a finals del 2025.
Per a tirar endavant el projecte, es proposa,
22
LA CIUTAT

JA TENIM AQUÍ LA PRIMAVERA
Tens algun
esdeveniment?
Visita’ns!
ROBA DE DONA
Tenim cura de cada detall per a que et
sentis guapa. Marques exclusives.
C/ August,11 - Tarragona | (#
LA CIUTAT
23

TARRAGONA
EL PSC DE TARRAGONA PROPOSA LA
CREACIÓ D’UN SERVEI MUNICIPAL
D’ATENCIÓ PSICOLÒGICA
L’SMAP serà un servei d’ajuda psicològica gratuït i anònim
per a joves d’entre 15 i 35 anys
El PSC ha fixat com a prioritari la salut mental del jovent tarragoní amb la
voluntat que la ciutat tingui un Servei Municipal d’Atenció Psicològica
(SMAP). El candidat a l’alcaldia, Rubén Viñuales, ha apostat per la creació
d’un pla especial per la prevenció d’addicions i trastorns mentals, el qual
es materialitzarà en dos òrgans que treballaran en coordinació: “Comptarà
amb una xarxa de psicòlegs per a la gent jove i un cos d’educadors/
es enfocats en els centres escolars”. Viñuales presenta aquesta iniciativa
amb l’objectiu de combatre l’increment de trastorns mentals com l’ansietat
i la depressió: “És alarmant l’augment d’aquests casos que afecten la salut
mental dels i les nostres joves i, per això, des del PSC creiem que combatre’ls
és un dels principals reptes que tenim com a societat”.
El conseller socialista, Mario Soler, detalla que l’SMAP serà un servei d’ajuda
psicològica gratuït i anònim per a joves d’entre 15 i 35 anys, que s’integrarà
dins de la xarxa de centres
cívics i, també, a l’Espai Jove
Kesse, d’una forma discreta.
Dins d’aquest pla especial,
a banda de l’SMAP, Soler
explica que també es crearà
un cos d’educadors/es
socials que mantindran un
contacte directe i constant
amb els diferents centres
escolars per tal de detectar
i atendre el més aviat
possible als joves que ho
necessitin.
TARRAGONA POSA EN MARXA UNA
NOVA EDICIÓ DELS ‘BONS COMERÇ’
La conselleria de Comerç i la Cambra de Comerç tornen a
impulsar la iniciativa, després de l’èxit rotund del 2021
Amb l’arribada de la primavera i la nova temporada a les botigues i comerços
de la ciutat, la conselleria de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona,
en col·laboració amb la Cambra de Comerç, engeguen la segona
campanya de Bons Comerç a partir del 17 de març. “I ho fem després
de l’èxit obtingut en la primera edició, celebrada el darrer trimestre de
2021” ha comentat el conseller de Comerç, Dídac Nadal, que ha afegit
“fem amb la clara voluntat de revertir en el benefici del petit comerç i de
proximitat de la nostra ciutat”.
Així doncs, els Bons es podran començar a descarregar i bescanviar a partir
del 17 de març i durant tota la campanya, que té una previsió de durada
d’un mes i mig, fins a finals de maig. La quantitat disponible per enguany
és de 100.000€ d’ajuda directa al petit comerç de la ciutat, amb bons de 5
euros i amb un màxim de 20 euros per persona. En total son 20.000 bons
per a 5.000 usuaris. Els Bons es podran descarregar a través de la pàgina
web i ho pot fer qualsevol ciutadà/ana amb el seu DNI. Com en l’anterior
ocasió, hi haurà punts físics d’ajuda per descarregar els bons.
LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA POSA A L’ABAST DELS AJUNTAMENTS 7,5 M€
Destinats a continuar treballant per la transició energètica, la prevenció d’incendis i la gestió de residus a la demarcació
La Diputació de Tarragona reitera el seu compromís amb la sostenibilitat
mediambiental i aprova dues línies d’ajuts per valor de 7,5 milions d’euros
que permetran als municipis desenvolupar accions encarades a preservar
el medi ambient i mitigar el canvi climàtic. En aquest sentit, i amb
l’objectiu de fomentar l’estalvi energètic, la prevenció d’incendis o la gestió
de residus, aquest import permetrà als ajuntaments de la demarcació
realitzar accions que van des de la instal·lació d’energies renovables en
equipaments municipals, fins a la recollida selectiva de residus o la neteja
de camins i pistes forestals per a la prevenció d’incendis, passant per la
instal·lació de calderes, estufes o microxarxes de calor alimentades amb
biomassa forestal.
En relació amb aquests ajuts, la presidenta de la Diputació de Tarragona,
Noemí Llauradó, destaca que “el compromís de la Diputació amb la
sostenibilitat vertebra el nostre Pla de Mandat”, i afegeix que el futur de
la Catalunya Sud “implica fomentar polítiques que ens permetin frenar
les agressions al medi, impulsant la transició energètica i l’acció climàtica”.
Només amb les més de 300 actuacions de l’any anterior, s’estalviaran un
total de 1.061 tones CO 2 .
24
LA CIUTAT

LA CIUTAT
25

TARRAGONA
LA NOVA VISITA VIRTUAL PEL MUSEU DEL PORT REP GAIREBÉ 8.000 VISITES
EN DOS MESOS
A través de Google Maps es pot veure tot el recinte
El Museu del Port de Tarragona des de finals
de l’any passat ha posat a l’abast de la ciutadania
una nova eina que permet planificar l’accés
al recinte museístic abans de fer la visita presencial
en el seu web a través de Google Maps.
Aquesta nova eina de difusió del patrimoni cultural
marítim ha rebut 7.864 visites en dos mesos.
El Museu del Port de Tarragona ha volgut
afegir una nova eina per a difondre el patrimoni
portuari després d’una renovació integral l’any
2021: una simulació d’un espai real composta
per una seqüència de vídeos o d’imatges estàtiques
que formen una imatge interactiva que el
visitant pot controlar mitjançant l’ordinador per
veure l’espai en 360 graus.
El nou i modern espai museístic, a banda d’exposar
el fons patrimonial portuari, manté una
nova oferta museogràfica emocionant gràcies
a avançats mitjans audiovisuals i interactius. I
la nova visita virtual és un nou recurs per a planificar
la visita presencial amb antelació. Mai
substitueix la visita presencial, però incentiva
el visitant a desplaçar-se al lloc consultat. El
Museu del Port presenta un recorregut per la
història del port a través del temps, des que
els romans hi desembarcaren fins a l’actualitat.
ELS CENTRES CÍVICS DE TARRAGONA OFERIRAN 113 ACTIVITATS DURANT LA
PRIMAVERA
La meitat de les activitats són gratuïtes i les inscripcions es podran fer a partir del 6 de març
La Xarxa de Centres Cívics presenta la nova
programació per aquesta primavera, que
s’allargarà del 9 de març al 14 de juny. Una
programació que compta amb un total de 113
activitats, de les quals en destaquen 56 novetats
i suposen una oferta total de 1.300 places
repartides pels diferents Centres Cívics
de la ciutat. En global, una programació coral
que recupera les sensacions prèvies a la pandèmia,
totalment presencial i on s’incorpora
de nou el pagament en aproximadament la
meitat de les activitats.
Tal com ha explicat la consellera de Centres
Cívics de l’Ajuntament de Tarragona, Paula
Varas, “la nova programació abasta àmpliament
els programes d’animació sociocultural
i el d’oci i lleure educatiu, per tal de, per una
banda, oferir un ventall d’activitats i serveis
socioculturals adaptats a les necessitats de
la ciutadania fomentant espais de relació i cohesió
social, i per altra banda, impulsar la Xarxa
de Centres Cívics com a motors de l’acció
cultural i social amb la intenció de millorar el
nostre entorn i generar sentiments positius de
pertinença a la ciutat”.
26
LA CIUTAT

LA CIUTAT
27

“La gent m'atura i
em diu que la ciutat
està bruta, deixada,
poc il·luminada
i no està decorada
amb gust.”
MARIA MERCÈ MARTORELL Candidata del PP a l'alcaldia de Tarragona
El retorn de Maria Mercè Martorell ha sacsejat la política tarragonina.
Les discrepàncies que la van dur a deixar el PP i crear el seu propi
partit semblen haver-se dissipat
Adrià Miró Canturri
Ara torna als populars per encapçalar
la llista municipal del PP a l'alacaldia de
Tarragona. En la seva trajectòria política,
que va combinar amb la seva activitat
professional, destaquen quatre anys a
l’oposició (1995-1999) i vuit al govern de
coalició amb CiU (1999-2006). En l’època
a l’executiu va portar la conselleria de
Patrimoni, amb què la ciutat va ser declarada
patrimoni de la humanitat. Amb un
taulell polític completament diferent del
d’aquell moment, aspira a fer créixer una
formació que actualment compta amb
dos consellers.
La seva arribada ha suposat un sotrac.
Com ho ha viscut? Amb moltíssima
il·lusió. Tarragona arribava a les eleccions
amb una mica d’apatia i hem avançat
aquesta precampanya. Han sortit persones
que potser no haurien anat a les llistes
i ara sí que hi van.
La seva designació va agafar alguns
membres destacats del partit a contrapeu.
Li hagués agradat una tornada més
consensuada? Els membres del Partit
Popular ho sabien. He sigut designada
com a candidata tant de la direcció nacional,
com de Catalunya i Tarragona. Si
mireu els primers comunicats, així ho posava.
Una cosa és que el surt a nivell de
mitjans, que són comentaris, i l’altra és la
realitat. Es tracta de sumar, no de restar.
Quina diferència hi ha entre el PP
que va deixar i el d’ara? En essència, és
el mateix. En 16 anys ha canviat la mobilització
d’afiliats o les xarxes, però el que
és la vida del partit i l’organització de la
campanya és igual.
Aleshores què canvia perquè vulgui
tornar al projecte? Perquè m’han demanat
que m’incorpori al projecte. Valorant-ho
m’ha semblat que puc aportar coses
a la ciutat, de la mateixa manera que
28
LA CIUTAT

LA CIUTAT
29

les vaig aportar en el seu moment. Els
temps han sigut molt complicats perquè
venim d’unes fortes crisis, però la ciutat
no pot perdre el tren.
Elisa Vedrina -consellera del PP- és la
seva cap de campanya. Quina ha de ser
la relació amb el grup municipal de cara
al final de mandat? Són fluïdíssimes.
Hem tingut reunions en l’àmbit de partit
i també a escala de grup per veure com
treballàvem de cara a la campanya. Cadascú
es dedica al que li va més bé. L’Elisa
(Vedrina) és la cap de campanya i el José
Luis (Martín) porta el pes del grup municipal.
Ens repartim les tasques.
Quins són els principals problemes
de la ciutat des de l’arribada de l’alcalde
Ricomà? Sempre m’ha agradat escoltar
el carrer. Tarragona és una ciutat que
funciona com si fos petita. Quan estava
a l’Ajuntament i feies alguna cosa que a
la gent li agradava, sorties de la feina i a
uns metres tenies la bona resposta de la
gent. En canvi, quan no agradava, tenies
les queixes de la gent als 5 metres. Aleshores,
havies de reorientar-ho. Hem arribat
a un moment que la gent em para i em
diu que la ciutat està bruta, deixada, poc
il·luminada i no està decorada amb gust.
A la Plaça Verdaguer no hi ha ni una
rajola sencera. No és una qüestió només
estètica, sinó de seguretat. Les
persones grans o amb mobilitat
reduïda tenen obstacles i no te
n’adones fins que no ho vius.
Em vaig fixar en aquestes problemàtiques
quan la meva mare
va començar a anar amb cadira
de rodes.
espectacular, l’art rupestre del mediterrani,
l’única ciutat patrimoni de la humanitat
a Catalunya o el Poblet medieval.
Hi ha gent que em diu que, si això estès a
un altre lloc, seria Hollywood. Ja ho hem
vist al New York Times, que surt Tarragona
perquè es valora tot això. Quan vam
portar la declaració de patrimoni, no estàvem
al 100%, però es valorava el seu
potencial i la importància. Imagina’t si ho
desenvolupéssim tot i evitéssim també
que comerços de tota la vida tanquessin.
Hem de congelar els impostos i buscar finançament
extern.
Sembla contradictori que des de l’exterior
es valori la ciutat i asseguri que
no es treballa en la promoció. Qui ha fet
aquesta promoció ha sigut la Diputació
des del seu Patronat. Es valoren els actius
de la ciutat. Si aquests actius estiguessin
potenciats i tinguéssim una ciutat neta,
seria una altra cosa.
El tema de la neteja és una mica endèmic
a diferents ciutats. Què poden
fer les institucions perquè aquesta percepció
de brutícia es redueixi? La ciutat
no està neta, com moltes altres. Ens hem
d’emmirallar en les ciutats referència de
neteja, no hem d’inventar res. Quan portava
Patrimoni i volia fer alguna cosa mirava
quin model m’agradava i el replicava.
Es poden fer contractes de neteja que estiguin
actualitzats a les necessitats de la
ciutat, però el que és el colmo és que tinguem
un augment de la taxa del 43% i no
es reflecteixi a la ciutat. Potser calen més
papereres, diferents hores de recollida
o buidat de papereres cada hora quan hi
ha festa major. És baixar a les coses senzilles.
A més, si veus el terra brut és més
fàcil que tiris un paper.
“el que és el colmo és que
tinguem un augment de la
taxa [de neteja] del 43%
i no es reflecteixi a la
ciutat”
El PSC serà un aliat del PP de cara al
maig? Ni el PSC pot dir que és proper a
nosaltres i tampoc nosaltres podem dir
que som propers al PSC. Ho veiem cada
dia. Per tant, ara per ara la situació és
que estem en una precampanya i cadascú
intentarà treure els millors resultats. Es
tracta de convèncer des de l’honestedat
els ciutadans amb el nostre model de ciutat.
Vam governar 8 anys i vam demostrar
què podem fer. No és un salt al buit,
venem experiència.
Com veu l’estat del patrimoni?
L’altra gran problemàtica és
la promoció de la ciutat. Tenim
motors importants com el patrimoni,
la indústria i el port.
Tot i que la pandèmia ens ha
passat factura amb el tema del
turisme, si no hi ha una activitat
proactiva d’invertir o restaurar,
no es pot desenvolupar la
ciutat. El patrimoni també són
autobusos, restaurants, cafeteries,
hotels o les persones
que treballen als recintes. Tot
fa moure la roda. Hem de desenvolupar
el turisme perquè
tenim una ciutat que és una
joia. Tenim una climatologia
30
LA CIUTAT

IMPORTACIÓN DE PRODUCTOS LATI-
NOS, AFRICANOS, INDIOS Y RUMANOS
Punto de venta al por mayor para bares,
tiendas, locutorios, discotecas....
ABORRAJADOS, MARRANITAS
EMPANADAS, HOJALDRES, CHORIZO
COLOMBIANO TIPO SANTAROSANO,
COSTILLA AHUMADA, SALCHICHÓN
LOS SABORES DEL MUNDO EN TARRAGONA
VENTA AL POR MAYOR:
Polígon Francolí - Parcela 9, Nave 12 - TARRAGONA | Tel. 877 059 073 - Móvil 608 537 409
VENTA AL PÚBLICO:
C/ Gaià, 13 - Torreforta - TARRAGONA | Tel. 977 554 812
www.distribuidoragloboventassjbk.es
LA CIUTAT
distgloboventasjbk
31

VIÑUALES PLANTEJA TRANSFORMAR
L’URBANISME DE TARRAGONA
Amb aquestes mesures esperen potenciar el comerç i peatonalitzar
els carrers del centre de la ciutat
Redacció
El candidat socialista a l’alcaldia, Rubén
Viñuales, ha presentat ja la seva proposta
d’urbanisme transformador per
potenciar el comerç de proximitat tarragoní:
“Les i els socialistes volem crear una
via comercial que uneixi la Part Alta amb
el barri del Port. Aquesta iniciativa té
l’objectiu de potenciar el comerç tarragoní,
peatonalitzant i pacificant els carrers
del centre de la ciutat per omplir-los
de locals de proximitat i zones verdes.
Com a ciutat, aconseguirem un centre
comercial obert ple de comerços de proximitat
amb zones verdes i en el qual la
ciutadania serà la màxima protagonista”.
El PSC explica que aquesta proposta,
la qual volen que serveixi per recuperar
els establiments tancats i dinamitzar els
carrers per omplir-los de vida, constarà
de tres fases. La primera estarà protagonitzada
per la peatonalització de la
primera coca de dalt de la Rambla Nova
(des de l’estàtua de Roger de Llúria fins
als carrers Adrià i Sant Agustí), que permetrà
connectar-la amb els carrers dels
voltants de la Plaça Verdaguer, els quals
ja són totalment per vianants. Aquest primer
estadi també comptarà amb la finalització
de l’Illa Corsini, amb la conversió
a zona de vianants del carrer Cervantes i
la pacificació dels carrers Soler i Fortuny.
La segona fase serà la de pacificar els
carrers Unió i Apodaca amb la remodelació
de la Plaça Prim. “Aquesta etapa és
la més important, ja que servirà per unir
la Rambla Nova amb el barri del Port i ho
farem a través de donar-li la màxima importància
al vianant, arranjant els carrers
Unió i Apodaca i pacificant la plaça Prim
amb la creació d’una nova zona verda al
centre de la ciutat”, afirma el conseller
socialista Berni Álvarez.
“Les i els socialistes
volem crear una via
comercial que uneixi la
Part Alta amb el barri
del Port”
L’última i tercera etapa inclourà l’arranjament
del carrer Reial i de la Rambla Vella,
amb l’ampliació que consideren “molt
necessària” de les voreres i la millora de
l’enllumenat públic. “Amb la finalització
d’aquesta fase, assolirem aquesta via comercial
que uneixi la Part Alta i el barri del
Port passant pel barri del Port”. A més, Álvarez
apunta que una de les altres accions
serà la realització d’un pàrquing municipal
al Roqueral, que permetrà alliberar la
Part Alta dels automòbils. “Els cotxes han
de deixar de circular per la Part Alta, només
hi podran entrar els dels veïns i veïnes
i els serveis d’emergència”, destaca.
El conseller socialista apunta que
aquestes accions aniran acompanyades
de campanyes de dinamització acordades
amb els comerciants. “Necessitem donar
un impuls al comerç de proximitat, ja que a
banda de generar activitat econòmica de
qualitat, permet tenir un producte divers i
de gran qualitat”. A més, Álvarez recalca la
necessitat de campanyes periòdiques com
‘Pugem a Tarragona’, que permetien obrir
espais als comerços i al ciutadà i, també,
aposta per ampliar els ‘Bons Comerç’ durant
els mesos amb menys activitat.
32
LA CIUTAT

LA CIUTAT
33

BALL DE NOMS ELECTORAL
Els principals candidats per les municipals d’enguany busquen perfils
diversos i coneguts per confeccionar unes llistes atractives
Adrià Miró Canturri
Amb la majoria dels candidats a les
eleccions municipals del 28 de maig confirmats,
la feina en aquests mesos és acabar
de tancar les llistes que presentaran
als comicis. Alguns dels noms repeteixen
respecte del 2019, altres ocupen posicions
simbòliques sense possibilitats
d’entrar al consistori i també hi ha incorporacions
a les primeres posicions que
esperen suposar un cop d’efecte.
CULTURA I LLEVANT
En aquest últim grup, podríem enquadrar
les número dos d’Esquerra i del PSC
a Tarragona, que renoven cares per donar-li
aire fresc i independent a la candidatura.
Els republicans ja han presentat
la llista al complet, barrejant noms de
l’actual govern municipal amb cares noves.
Si els de Ricomà repetissin els 7 regidors
que van obtenir fa quatre anys, tres
serien persones noves i quatre seguirien
a l’Ajuntament. L’actual alcalde manté
en el seu nucli dur el conseller de Territori
i Mobilitat, Xavier Puig (número 3);
la consellera d’Esports i Relacions amb
Associacions, Mary López (número 4), i
el conseller de Serveis Generals, Govern
Obert, Neteja i Banc de la Ciència, Jordi
Fortuny (número 5).
L’escollida per anar just darrere de Ricomà
a la llista és la independent Maria
Roig, gestora cultural i actual directora
de l’Escola de Lletres. La segona de l’actual
alcalde compta amb una trajectòria
professional enfocada a la comunicació,
les lletres i el cinema. En el número 6, els
republicans busquen retenir els barris de
Llevant, empipats pel tema de la Residencial,
amb un nom fort com el de Gemma
Fusté, expresidenta de la Federació d'Associacions
de Veïns de Llevant. La resta
dels primers llocs de la llista la tanquen
Carles Farré (7), enginyer i empresari;
Núria Buira (8), pedagoga i exdirectora
de la Muntanyeta; Manel Castaño (9),
actual conseller d'Ensenyament, i Marta
Lewko (10), professora de secundària i
activista.
UN PSC TRANSVERSAL
Els principals aspirants a prendre-li
34
LA CIUTAT

LA CIUTAT
35

l’alcaldia a Ricomà i guanyadors de les
eleccions de 2019 fan un canvi radical
de les seves llistes. Els socialistes pretenen
obrir una nova etapa després de 12
anys de govern amb Ballesteros i quatre
a l’oposició. El primer gran canvi és el cap
de llista. Qui va ser contrincant del mateix
Ballesteros ara encapçalarà la llista
del PSC a Tarragona. Rubén Viñuales
parteix en la pole position segons l’última
enquesta publicada i aspira a reagrupar
els vots que es van perdre en els últims
comicis per culpa del desgast al Govern i
de la tensió en l’àmbit nacional.
Aquesta intenció d’ampliar l’espectre
del PSC i cercar la transversalitat la completa
el fitxatge per la número dos de la
llista. Montse Adan arriba a les llistes roges
amb la vocació de ser “la directora de
màrqueting de la marca Tarragona” en un
futur govern (segons paraules de Viñuales).
La directora de Port-Ciutat de l’Autoritat
Portuària de Tarragona també va estar
sondejada per Junts pels seus vincles amb
l’entorn de l’antic espai convergent, però finalment
es va decantar pel partit del puny
i la rosa. Acompanyant els flamants fitxatges,
s’hi troben els actuals consellers Berni
Álvarez (3) i Sandra Ramos (4) per donar
continuisme a la feina feta.
Tot i que la resta de la llista és encara
incerta, és segur que no repetiran ni Bego
Floria ni Pau Pérez ni Francesc Roca. En
canvi, Mario Soler és un dels noms que
encara es sondejarien pels llocs de sortida
junt amb figures com Nacho Garcia,
director del comitè de campanya. Finalment,
està previst que Josep Félix Ballesteros
tanqui la llista socialista.
“En aquest final de mes,
totes les formacions
acabaran d’aïllar les
incògnites de les seves
candidatures”
CONTINUÏTAT A REUS
A Reus, la fi de l’etapa de Carles Pellicer
com a alcalde i el sisme de l’espai
convergent podia donar pas a un canvi
radical de les llistes. Tot i això, Teresa
Pallarès, la candidata de Junts amb suport
de l’alcalde, ha decidit de moment
apostar la continuïtat en aquesta transició
entre ambdós líders. Fins ara, només
han anunciat dos noms, la número tres i la
quatre. Totes dues són actuals regidores
de l’Ajuntament en el govern de Pellicer.
Montse Caelles (3), responsable de Projecció
de Ciutat, i Mariluz Caballero (4),
regidora d’Hisenda. Els juntaires encara
mantenen el secretisme amb la resta de
possibles components de la llista.
Els seus companys de govern també
fan una clara aposta per la continuïtat
d’un projecte que creix des de 2015. Els
sis regidors d’Esquerra que actualment
formen part de l’Ajuntament tornaran a
ocupar els sis primers llocs amb Noemí
Llauradó com a alcaldable. Daniel Recasens
(2), Montserrat Flores (3), Carles
Prats (4), Marina Berasategui (5) i Òscar
Subirats (6) ocuparan les mateixes places
que 2019. A més, els republicans esperen
sumar encara més regidors per alçar-se
amb la victòria el 28M. Per això, han incorporat
nous perfils a la candidatura:
Meritxell Barberà (7), vinculada al comerç
de la ciutat; Joan Anton Verge (8),
exregidor d’Esports amb els socialistes, i
l’arquitecta Maria Pascual (9).
Pel que fa al PSC, únicament s’ha anunciat
oficialment el nom de la candidata.
Sandra Guaita prendrà el relleu d’Andreu
Martín al capdavant dels socialistes
reusencs, però encara no està clar qui
l’acompanyarà. De moment, la cap de llista
ha entrat amb força a la precampanya,
gràcies al seu polèmic cartell a Tarragona
reclamant la capitalitat del territori. Tot i
no conèixer els noms que conformaran la
seva llista, a finals del mes de març haurà
d’anunciar la resta de posicions, ja que el
dia 26 de març és la data límit per a presentar
les llistes electorals. En aquest
final de mes, totes les formacions acabaran
d’aïllar les incògnites de les seves
candidatures.
36
LA CIUTAT

CASTELLVELL DEL CAMP
REUS - GOLF
REUS - PAVELLÓ OLÍMPIC
5 3 Preu: 499.000€ 4 2
Preu: 325.000€ 3 2
Preu: 245.000€
XALET APARELLAT SEMINOU
5 hab. 3 banys, sala menjador, cuina equipada,
estudi/gimnàs, garatge, terrasses, jardí i piscina.
Vistes, excel·lent estat.
XALET APARELLAT SEMINOU
4 hab. 2 banys, sala menjador, cuina equipada,
garatge, porxo, jardí i piscina comunitària, molt
bon estat, vistes al camp de golf.
XALET ADOSSAT
3 hab.2 banys, sala menjador, cuina moblada,
estudi/golfa, terrassa gran garatge, pati/jardí.
ALCOVER
LES BORGES DEL CAMP
L’AMPOLLA
4
2
Preu: 375.000€
4
3
Preu: 299.000€
2
1
Preu: 175.000€
MASIA
Gran masia senyorial 500 m 2 totalment reformada,
4 hab. Sala menjador, cuina equipada, 2
banys, golfa, barbacoa, 8 ha. de terreny, oliveres
i fruiters, aigua de reg.
REUS
UNIFAMILIAR
Xalet 280 m 2 + 700 m 2 de parcel·la, 4 hab. 3
banys, 2 cuines, sala menjador, llar de foc, barbacoa,
terrassa, piscina. Excel.lent estat. Zona
tranquil·la.
VINYOLS I ELS ARCS
APARTAMENT AMB PÀRQUING
Seminou, 2 hab, 1 bany, sala menjador, totalment
moblat i equipat, a.c. terrassa amb vista al
mar, parquing, jardí i piscina comunitària, a 100
mts de la platja.
CASTELLVELL DEL CAMP
4
2
Preu: 290.000€
6
3
Preu: 170.000€
3
2
Preu: 162.000€
HABITATGE
4 hab. 2 banys, sala menjador, cuina equipada,
vestidor, balcó/terrassa, excel·lent estat, immoble
de disseny, jardí i piscina comunitària, pàrquing
opc.
CASA
6 hab. 3 banys, sala menjador, cuina amb llar de
foc, pati, totalment reformada.
CASA
3 hab. vestidor, 2 banys, sala menjador, cuina
equipada, terrassa, garatge, celler, calef. a/c
totalment reformada estil rústic, bones vistes.
LA CIUTAT
37

“ A Reus oferim
pràcticament tots
els serveis en salut
de la dona que hi
ha a Dexeus Dona
Barcelona”
Dr. JOSEP GONZALO Director del centre Dexeus Dona Reus
El centre vol apropar l’atenció d’alta qualitat en ginecologia,
obstetrícia i reproducció a les dones de la ciutat i província, i evitar
així desplaçaments
Redacció
Quins avantatges suposa tenir un centre
Dexeus Dona a Reus? D’entrada, és
una molt bona notícia per a totes les dones
que hi viuen a la ciutat i en general al
Camp de Tarragona, ja que implica comptar
amb un servei d’atenció mèdica d’alta
qualitat i especialitzada més a prop, cosa
que permetrà evitar que s’hagin de desplaçar
a d’altres localitats. A més, Dexeus
Dona és un centre pioner, que està al dia
en tractaments i tecnologia, i que es dedica
a cuidar la salut de la dona de manera
integral des de fa més de 40 anys.
Quins serveis ofereix? A Reus et pots
tractar qualsevol patologia? Sí, i a més
atenem a dones de totes les edats, des de
l’adolescència a la menopausa i més enllà.
Som un equip de 20 persones i tenim experts
en diverses especialitats: infeccions
de transmissió sexual (ITS), patologia cervical,
anticonceptius, trastorns hormonals,
adolescència, menopausa, disfuncions sexuals,
obstetrícia, medicina fetal i, evidentment,
reproducció assistida, que és la meva
especialitat. Acabem d’obrir una unitat
de nutrició i estem organitzant una unitat
d’obesitat.
Quan fa que s’ha obert el nou centre?
Ara just farà dos anys. Molta gent ens coneix
perquè molts professionals del nostre
equip som d’aquí, o de la província de Tarragona.
Estem a la part de dalt del pg. Prim.
38
LA CIUTAT

Aquest pot ser
el teu any
PRIMERA VISITA
DE REPRODUCCIÓ
GRATUÏTA*
*FINS AL 31 DE MARÇ
DEXEUS DONA REUS
PASSEIG DE PRIM, 224
LA CIUTAT
93 227 47 11
www.dexeus.com
39

Com a metge i director del centre,
quin és el seu objectiu? Jo sóc de Reus
de tota la vida. Vaig estudiar a la Universitat
Rovira i Virgili i m’he format en institucions
nacionals i internacionals. Portava
treballant 10 anys a Barcelona i , com a
metge, volia aportar aquest coneixement
a la meva terra. L’objectiu que tinc com a
director del centre és apropar la qualitat
assistencial de Dexeus Dona a les dones
de tota la província i facilitar un ventall
molt ampli de serveis especialitzats i professionals
molt qualificats. Volem ser el
centre de referència en salut de la dona.
En reproducció assistida, es poden
fer tots els tractaments en el mateix
centre? Sí. En el nostre centre de Reus
es poden fer tots els tractaments de reproducció
que permet la llei actual: fecundació
in vitro (FIV), inseminació artificial,
donació d’òvuls, ovodonació, ROPA
(recepció d’òvuls de la parella), donació
d’embrions, inducció a l’ovulació i preservació
de la fertilitat. Fem el seguiment de
tot el tractament, les puncions per a l’extracció
d’ovòcits i les transferències embrionàries.
Tots els processos segueixen
uns protocols de treball estandaritzats.
Les dades de les pacients es registren seguint
un sistema digitalitzat que funciona
amb codis QR per poder tenir una traçabilitat
i incrementar la seguretat dels
nostres pacients.
Quin és el perfil de les pacients de
reproducció que venen aquí? Tracteu
casos molts complexos? El perfil més
freqüent de la nostra pacient de reproducció
es aquella en què la principal
causa d’infertilitat és el retard de la maternitat,
això sovint fa que els òvuls ja no
tinguin la qualitat necessària per aconseguir
un embaràs de manera espontània
o que evolucioni fins al naixement d’un
nadó sa. Existeixen tècniques que ens
permeten seleccionar aquell embrió que
té la probabilitat més alta que neixi un
nounat. Ajudem també a dones sense parella
o amb parella del mateix sexe a poder
ser mares. Tractem casos complexes
i també dones que venen d’altres centres
on no ha tingut èxit el tractament.
I en el cas de parts o intervencions
quirúrgiques, on es deriven? Som un
centre que treballa en xarxa amb tots els
centres de Dexeus dona. És a dir, estem
connectats permanentment amb més
de 100 especialistes en salut de la dona.
Això ens permet oferir una atenció més
completa i agilitzar els tràmits per actuar
de manera molt ràpida i efectiva quan
és necessari. Per exemple, en el cas d’una
pacient que requereixi una cirurgia urgent
per un problema ginecològic o un
càncer de mama o un embaràs de risc. Les
cirurgies i els parts els derivem a l’ Hospital
Universitari Dexeus, però tot el seguiment
de l’embaràs el poden fer aquí ,
encara que es tracti d’un embaràs de risc.
Per què creu que a moltes dones encara
els hi costa anar al ginecòleg per
fer-se revisions mèdiques o, simplement,
per consultar dubtes o demanar
informació? En part perquè falta informació
sobre prevenció en salut ginecològica,
i també en qüestions de fertilitat.
Nosaltres, els ginecòlegs, som els primers
que hem de facilitar aquesta informació.
Però, de vegades, hi ha aspectes
que es consideren que entren en l’esfera
de la vida personal o més privada i a alguns
metges o a les mateixes pacients els
hi costa tant preguntar com explicar-ho.
“En el nostre centre de
Reus es poden fer tots
els tractaments de
reproducció assistida”
Què caldria fer per canviar aquesta
realitat? El que té de bo el nostre centre
és que els professionals que hi treballem
estem molts sensibilitzats amb aquests
temes. A més, molts hem nascut aquí
o som de a prop i coneixem el territori.
Això crea una relació de confiança entre
metges i pacients que és fonamental per
facilitar el diàleg. A partir de certa edat,
per exemple, nosaltres oferim a totes les
dones que pensen retardar la maternitat
que es facin un estudi per conèixer la
seva reserva ovàrica. Així, poden prendre
decisions de futur amb la informació
a la mà.
Com es mira la reserva ovàrica i
quina informació proporciona? La reserva
ovàrica ens informa del potencial
reproductiu. Les dones neixen amb tots
els òvuls que poden fer servir al llarg de
la seva vida fèrtil, i amb el pas dels anys,
i especialment a partir del 35, aquests
òvuls perden qualitat de manera molt ràpida
i progressiva, i també disminueix la
quantitat. Per valorar aquesta reserva,
només cal fer una ecografia ginecològica
i una analítica de sang.
Congelar els òvuls o la necessitat de
recórrer a l’ovodonació continua sent
un tema una mica tabú. Per què costa
tant normalitzar-lo? El problema és que
biològicament les dones estan en el millor
moment per ser mares entre els 25 i
el 30 anys, però la majoria s’ho plantegen
molt més tard. Així que les opcions per
ser mare a una edat avançada passen per
preservar els propis òvuls abans dels 35
o optar per l’ovodonació. Però és un pas
que costa fer mentalment. La nostra feina
és oferir solucions i intentar normalitzar
aquests tractaments.
L’oferta de centres de reproducció ha
crescut molt a Catalunya en els últims
anys. Què cal tenir en compte a l'hora
de triar un o un altre? El més important
és la confiança amb l’equip i també la
transparència. Donar a la pacient tota la
informació que necessiti i resoldre tots
els seus dubtes. També és important
l’experiència que tingui el centre, i que
l’equip sigui multidisciplinari. A banda,
nosaltres tenim un laboratori propi i el
suport d’un gran Hospital de referència
a Barcelona. Dexeus dona va ser el primer
centre de l’estat espanyol en fer una
fecundació in vitro amb èxit. Tot aquest
coneixement adquirit és un valor que podem
oferir a les nostres pacients.
Quines qüestions s'estan investigant
per millorar els resultats en tractaments
de reproducció assistida? Hi ha molts línies
obertes. Els professionals de Dexeus
Dona estem presents als Congressos nacionals
i internacionals de ginecologia,
obstetrícia i reproducció, i impulsem i participem
en molts estudis, així que estem al
dia de totes les novetats i les implementem
en els nostres tractaments.
Ens pot indicar algun exemple? Actualment,
per exemple, estem investigant
com millorar els resultats a l’estimulació
ovàrica en casos de baixa resposta al
tractament, que són freqüents en dones
que tenen una edat avançada per ser
mares, i també en com personalitzar més
els tractaments, que és cap a on apunta
el futur.
40
LA CIUTAT

EQUITACIÓN
- Iniciamos en el mundo del caballo desde la edad de 4 años
- Clases grupales e individuales
- Clases de iniciación - perfeccionamiento
- Extraescolares
- Rutas a caballo
- Colonias durante las vacaciones
- Pupilaje de caballos
- Restaurante
Del 3 al 6 de abril
De 9h a 14h. 140€ con desayuno incluido.
De 9h a 17h. 180€ con desayuno y comida incluido.
¡La mejor opción para estas vacaciones!
- Clases de equitacion por niveles
- Cuidado y manejo del caballo
- Rutas por el bosque
- Volteo
-Juegos y mucho más
Inscripciones abiertas:
£627 539 492
£687 469 909
Carretera T-203 - Km 0,725
43764 EL CATLLAR
info@hipicatllar.com
www.hipicacatllar.com
LA CIUTAT
# hipica_catllar
41

REBAIXES
Oferta hivern - estiu en roba
9,95€ i 12,95€
938€
849€
Coneix el nou Samba 2023
d’ABC Design amb regal de
bossa valorada en 89€
Carrer Sevilla 14-16 baixos local 2
Telf/whats 602 252 924
info@ropaparabebes.es
Obert Dilluns, Dimecres i Divendres matí i tarda i dissabte matí.
Es recomana cita prèvia per a puericultura.
www.pueribaby.es
Destinats a trobar-nos
Despatx jurídic
Agència immobiliària
Dret Immobiliari | Família | Penal
Compravenda | Lloguers
Producte bancari
Apartaments turístics
EL CATLLAR RAMBLA NOVA VIA ROMA
Casa adossada reformada, actualment,
amb dues habitacions.Bany i lavabo.
Cuina independent. Terrassa 30m 2 i
jardí de 300m 2 . Ampli garatge.
Preu: 232.000€
Pis de 180m 2 construits, disposa de 4
dormitoris, 2 lavabos, gran cuina amb
accés de servei, i menjador amb grans
finestrals i sortida a la terrassa amb
vistes a la Rambla.
Preu: 295.000€
Gran vivenda exterior de 4 dormitoris,
dos banys complets, cuina independent,
ampli menjador amb sortida a
terrasa cantonera, calefacció i AACC.
Edifici amb ascensor i càmeres de vigilància.
Preu: 245.000€
C/ Méndez Núñez, 4 baix - Tarragona | £ 656 322 511 - 606 446 440 # @grup_ra_
42
LA CIUTAT

LA CIUTAT
43

LA VAGA DE NETEJA,
DESCONVOCADA
Els treballadors expliquen que ho fan per salvar la Setmana Santa,
però remarquen que mantindran les seves reivindicacions
Redacció
La Setmana Santa tarragonina corria el
risc fins fa uns dies d’estar marcada per la
vaga de neteja. Els treballadors, descontents
amb la licitació del nou contracte
de neteja, ja la tenien convocada entre els
dies 5 i 9 d’abril, però al final han decidit
tirar marxa enrere gràcies a la mediació
de diverses forces polítiques, entitats i
empresariat.
La notícia arriba després de la ronda
de reunions que ha dut a terme aquests
dies el Comitè d’Empresa de sanejament
urbà de Tarragona. Entre ells, s’han vist
amb les forces polítiques de la ciutat,
possibles empreses contractants, entitats
cíviques i associacions empresarials.
El resultat del conjunt de les trobades ha
sigut finalment la desconvocatòria d’una
“Segons el sindicat UGT,
existeix una coincidència
total en qüestionar
aquesta licitació, donat
que per ells no s’ajusta a
la realitat en termes econòmics
i no crea consens”
vaga que preocupava aquests col·lectius.
A part d’això, els treballadors de la neteja
també van establir punts en comú
en aquestes reunions a l’hora de valorar
l’actual situació del contracte de la neteja,
una licitació que va quedar deserta
el passat desembre. Segons el sindicat
UGT, existeix “una coincidència total en
qüestionar” aquesta licitació, donat que
per ells no “s’ajusta a la realitat en termes
econòmics” i no crea consens. A més, en
el comunicat afirmaven la sintonia en demanar
“la intervenció d’experts externs a
l’Ajuntament” en aquest procés.
ALLEUGERIMENT PER LA NOTÍCIA
La majoria d’actors van expressar als
treballadors que entenien les reivindicacions,
però alhora també els van demanar
que reconsideressin aquesta vaga
per l’època de l’any en què es realitzaria.
Unes demandes que ha atès el Comitè
d’Empresa. “Aquest govern ha sigut incapaç
de tranquil·litzar els treballadors,
entenc que hagin perdut tota confiança
en el govern. És inaudit que un contracte
d’aquestes dimensions quedi desert”,
44
LA CIUTAT

EL RACÓ DEL
PAGÈS
FRUITERIA / COLLITA PRÒPIA
JA ÉS TEMPS DE
CALÇOTS!
Són de collita pròpia!
• Calçots cuits
• Salsa casolana
• Patata i carxofa
escalivada
FES JA LA TEVA COMANDA!
977 29 25 59 | 639 30 14 48
LA CIUTAT
c/ Mercè Rodoreda, 7 - La Vall de l’Arrabassada - Tarragona
www.elracodelpages.com
45

expressava la socialista Sandra Ramos
com a mostra de suport als treballadors.
La consellera del PSC també va assegurar
que estaven “satisfets” amb aquest
canvi, ja que “tot això no pot afectar negativament
la ciutadania, sobretot quan
sabem que el turisme comença a revifar
i és l’època de l’any en què els comerços
comencen la temporada forta”.
D’altra banda, els sindicats afirmaven
en el seu comunicat que una part de les
forces polítiques es va comprometre a
atendre les seves demandes el següent
mandat a l’hora de tramitar el procés
de licitació. Ramos considera que “és el
moment de trobar solucions, però no les
trobarà aquest govern, sinó nosaltres
el pròxim mandat”. Pel seu costat, Jordi
Sendra, candidat de Junts, també va
apuntar la “incapacitat del govern per
resoldre els principals reptes de la ciutat”
i ha insistit a posposar la licitació fins al
pròxim mandat i que “una empresa externa
professional faci un nou plec”. Finalment,
l’Ajuntament, com la resta de grups
polítics, va catalogar la desconvocatòria
com “una bona notícia”. El conseller de Neteja,
Jordi Fortuny, creu que “hi havia una
motivació política” al darrere de la vaga i
reitera que els drets dels treballadors “estan
garantits” en el nou contracte.
“ El conseller de Neteja,
Jordi Fortuny, creu que
hi havia una motivació
política al darrere de
la vaga i reitera que els
drets dels treballadors
estan garantits en el nou
contracte”
EN PEU DE GUERRA
En el comunicat del sindicat, agraeixen
la “comprensió i suport” que han rebut en
aquestes reunions i posen sobre la taula
el “compromís amb Tarragona i la ciutadania”
amb l’absència de vagues al llarg
dels últims 40 anys. La marxa enrere de
la vaga, però, no representa la fi de les
reivindicacions sindicals. Els treballadors
asseguren que reforcen el seu “enèrgic
rebut a l’actual procés de licitació”, que
el cataloguen de “despropòsit i perjudicial”,
i recorden que mantindran accions
de protesta. Tanmateix, denuncien una
suposada “campanya bruta contra el Comitè
d’Empresa i el seu president” des del
mateix Ajuntament, a qui acusen de no
voler negociar amb ells. Tot i que la idea
del govern encara és licitar el contracte
de neteja aquest mandat, el poc temps
que resta fins a les eleccions municipals
pot frustrar les seves intencions i que el
tema quedi pendent pel govern que sorgeixi
del 28M.
46
LA CIUTAT

Des de 1964
VENDA D’ELECTRODOMÈSTICS,
INSTAL∙LACIÓ I REPARACIÓ D’ANTENES DE TV, TDT I
SATEL∙LIT INDIVIDUALS I COL∙LECTIVES
Porters automàtics
Vídeo porters
Sintonització de canals
Circuits tancats de vídeovigilància
LA CIUTAT
C/ Antoni Rovira i Virgili, 32- Tarragona
radiotvpinyol@hotmail,com
Tel- 637 050 183 - 977 23 60 03
www.radiotvpinyol.com
47
(#

CONSELLS I RECOMANACIONS PER
L’AL·LÈRGIA PRIMAVERAL
S'acosta la primavera i, per això, et donem consells per combatre'n
una de les afeccions més comunes
erupcions cutànies, llagrimeig als ulls i
conjuntivitis, secreció nasal, esternuts,
mal de cap, urticària, sibilàncies...
DIAGNÒSTIC
Les proves que habitualment es realitzen
són:
Proves cutànies: consistents a inocular
l'al·lergen a la pell i veure si produeix
reaccions locals.
Anàlisi de sang: per determinar la presència
d'anticossos específics per a determinats
al·lèrgens.
Proves d'exposició controlada: quan
el diagnòstic encara no és clar, es pot realitzar
un test de provocació amb l'al·lergen
en estudi per demostrar la seva causalitat
en l’al·lèrgia.
Redacció
QUÈ ÉS L’AL·LÈRGIA ?
Una al·lèrgia és una reacció immunològica
exagerada de l’organisme en entrar
en contacte amb substàncies o elements
externs (al·lèrgens), que generalment no
són nocius i no afecten a les persones que
no són al·lèrgiques.
Al·lèrgens més comuns: el pol·len, els
àcars de la pols, les espores dels fongs i el
pèl d’animals.
Altres substàncies que poden provocar
reaccions al·lèrgiques: determinats
aliments, la goma de làtex, el verí dels insectes
(vespa, abella), medicaments, etc.
QUINES SÓN LES CAUSES?
Per contacte directe amb la pell o les
mucoses, per inhalació, per ingestió o per
injecció.
Quan el sistema immunitari fabrica
els anticossos que reconeixen un al·lergen
determinat, es produeix l'alliberació
d'unes substàncies químiques que
desencadenen una reacció, de gravetat
variable, que provoca els símptomes de
l'al·lèrgia.
QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES?
Les al·lèrgies es poden relacionar amb
malalties de l'aparell respiratori com l'asma,
la rinitis i la conjuntivitis; malalties de
la pell com l'èczema i la urticària, o amb
aquelles reaccions greus d'inici ràpid que
afecten conjuntament la pell, l'aparell respiratori
i/o el cardiovascular (anafilaxi).
Els símptomes poden variar, però els
més comuns són: tos i dificultat per respirar,
picor al nas, als ulls, al coll, a la pell...,
FARMÀCIA
TRACTAMENT
Les al·lèrgies no tenen cura, però se’n
poden controlar els símptomes.
Immunoteràpia: és una vacunació específica
contra cada tipus d’al·lergen causant.
No cura la malaltia, però en redueix
el nombre de símptomes, i fa més fàcil el
seu control.
Prescripció de medicaments: actualment
la farmàcia disposa de molts principis
actius per combatre les al·lèrgies. Els
medicaments que alleugen els símptomes
respiratoris més utilitzats són els antihistamínics
orals i els corticoides nasals
per a la rinoconjuntivitis, i els broncodilatadors
i corticoides inhalats per a l'asma.
En el cas d'anafilaxi o reacció al·lèrgica
greu, cal injectar-se adrenalina (epinefrina)
de manera immediata, i requereix
assistència mèdica urgent.
C/ Pere Martell, 5
Tarragona 48
www.farmaciafernandezcabre.com
farmatarraco
£977 219 704
686 LA 108 CIUTAT 210

Més de 1.500 famílies
ja confien en nosaltres
LA CIUTAT
La Tecla
a casa
INFORMA-TE’N A:
977 259 908
680 494 060
www.lateclaacasa.cat
domicili@xarxatecla.cat
Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya
49

PROPERA PARADA:
REUS-BELLISSENS
Enguany començaran les obres de l’eternament reclamat baixador
de Bellissens i està previst que el 2025 estigui ja en funcionament. Es
tracta d’una infraestructura indispensable per fer créixer i potenciar
la zona sud de Reus
Adrià Miró Canturri
Després d’una dècada de reclamacions
del territori, l’estació de Bellissens sembla
més a prop que mai. Totes les institucions
implicades fa anys que escenifiquen
una unitat d’acció entorn del projecte i
aquest 2023 serà possiblement l’any en
què les obres d’aquesta eterna demanda
s’iniciaran.
Aquesta nova estació estaria situada entre
la que ja compta Reus al passeig Mata
i la de Vila-seca, i tindria un emplaçament
immillorable si es tenen en compte els serveis
que l’envolten. Es trobaria just al costat
del Campus Universitari de Bellissens
de la URV i de l’Hospital Universitari Sant
Joan de Reus. A més, tindria el TecnoParc o
FiraReus com a radi d’influència. “Ha de ser
un revulsiu de la zona sud, tant residencial
com d’equipaments, com de desenvolupament
del sòl industrial que hi ha”, destaca
l’Ajuntament de Reus.
Per la seva banda, Sandra Guaita, diputada
socialista al Congrés i alcaldable de
la ciutat, també considera que l’estació
“ens ajudarà a impulsar i fer créixer el sud
de la ciutat”. A més, “facilitarà l’arribada
de noves empreses a Reus i, en concret,
al Tecnoparc”.
TRANSFORMACIÓ URBANA
Precisament, la mobilitat de Reus no serà
50
LA CIUTAT

l’única beneficiada amb la posada en marxa
de l’estació, sinó que també potenciarà els
serveis del sud de la ciutat i farà créixer
aquella zona. Per aquest motiu, el president
de la Federació d’Associacions de
Veïns de Reus, Marcos Massó, aplaudeix
l’arribada d’una “lluita de fa molts anys” i
“important per la gent del sud de Reus”.
Un dels temes conflictius era decidir com
es lligaria aquella part de la ciutat, separada
per la via del tren. El projecte incorpora
un pas soterrat que “s’integra amb l’estació
i dona continuïtat als recorreguts de vianants
a banda i banda de la via”, assenyala
l’alcalde Pellicer. L’anomenat Pas Urbà connectarà
la URV amb l’estació d’autobusos
que es troba a l’altra banda.
Marcos Massó, però, comenta que
aquesta mena de ponts subterranis “no
fan gaire gràcia perquè la gent hi té sensació
de por”, però considera que “quedarà
prou il·luminat” perquè això no
passi. De fet, les institucions comenten
que la transició gradual de l’embocadura
d’aquest Pas permet l’entrada de llum natural
i pot garantir la percepció de seguretat
al recorregut.
A banda d’aquesta solució, les cinc associacions
de veïns del sud exigeixen un
pont que també permeti la circulació de
vehicles. Una proposta que l’Ajuntament
no ha descartat en un futur. “Trigarà una
mica més, però es farà. Ho hem parlat
vàries vegades amb la regidora Berasategui
i ho està intentant”, destaca Massó.
Essencialment, el representant veïnal
comenta que l’espai “ha de tenir un creixement
urbanístic tan important que el
pont serà necessari. Quan un promotor
edifiqui l’altre costat de la via, es podrà
fer aquest pont”.
“la transició gradual
de l’embocadura del Pas
Urbà permet l’entrada de
llum natural i pot garantir
la percepció de seguretat
al recorregut”
NOU NODE DE MOBILITAT
La construcció de l’estació de Bellissens
farà també de la zona del sud de
Reus un gran node de mobilitat en transport
públic del Camp de Tarragona. L’alcalde
reusenc, Carles Pellicer, explica
que el projecte va en la línia que s’han
LA FACULTAT DE MEDICINA A BELLISSENS
El passat 22 de febrer l’alcalde de Reus i el
rector de la URV van presentar els estudis
previs per a la construcció de la nova facultat
de Medicina i Ciències de la Salut al
Campus de Bellissens. El rector va comentar
en roda de premsa que es tracta de “la
gran peça que falta” per complementar
el desplegament de la URV al Campus
de Bellissens”, mentre que l’alcalde va
recordar que aquesta nova obra sumada
a l’estació de Bellissens “contribuiran de
manera directa a la dinamització del sud
de la ciutat i a consolidar l’arrelament de
la universitat a Reus”.
LA CIUTAT
51

marcat com a ciutat i govern: “nova connexió
de la ciutat amb la zona de creixement
a Bellissens; un pas més en l’aposta
per la mobilitat sostenible; reducció de
la mobilitat interna per desplaçar-se a
l’estació del passeig Mata; accessibilitat
global de la xarxa ferroviària des de Reus,
i millor servei”.
En un mateix espai, s’enllaçaran diverses
modalitats de transport públic.
Els busos urbans i els interurbans, el tren
i possiblement el TramCamp. L’Ajuntament
apunta que actualment treballen
amb la Generalitat per tancar el recorregut
final del tramvia en el seu pas per
la ciutat, però reconeixen que “jugarà un
paper en la mobilitat i la intermodalitat
del sud de Reus”. D’altra banda, Guaita
també posa en valor l’estació Intermodal,
propera geogràficament, que juntament
amb Bellissens i el tramvia “fan preveure
un creixement molt important de Reus i
una reordenació adequada de la nostra
ciutat”. En definitiva, un entramat que
“potenciarà que la gent vingui en transport
públic i no pas en vehicle privat”.
hauria 3.027, un 50% més. Aquests es repartirien
entre 1.584 pel nord i 1.443 pel
sud. A més, en aquest hipotètic escenari,
Bellissens obtindria un 49% d’aquests
passatgers provinents del vehicle privat
i un 20% del bus. D’altra banda, l’estudi
també fa una projecció de cara a un futur
escenari de l’any 2047. En aquest cas,
comptaria amb 5.565 viatgers totals, gairebé
triplicant la situació actual. 2.059
anirien a parar a l’estació de passeig Mata
i 3.506 a aquesta de nova creació.
“S'espera que amb la
nova estació, Reus acabi
triplicant el número de
viatgers diaris”
Tots els viatgers vindrien de les tres
línies que estan previstes que passin pel
baixador. La primera és la RT1 de rodalies
del Camp de Tarragona, que connecta
Tarragona i Reus. I les altres dues serien
dels serveis regionals: R14 (Barcelona –
Lleida) i R15 (Barcelona Riba-roja d’Ebre).
Pel que fa al radi d’influència d’ambdues
estacions, l’increment també és notable.
L’actual estació té vocació d’atendre
a 7.333 habitants en un radi de 500 metres,
18.350 en un de 1.000 i 33.523 en
un de 1.500. Mentre que a la nova de Bellissens
en serien 4.322, 15.192 i 28.731
respectivament. Superposats els dos radis
d’influència, que es toquen en algunes
zones, 11.665 reusencs comptarien amb
una estació a 500 metres (60% més que
ara), 33.542 la tindrien a 1.000 (80% més
que ara) i 47.932 la tindrien a 1.500 (40%
més que ara). Uns números que demostren
que la incorporació d’aquest baixador
aproparia clarament el ferrocarril a la
ciutadania.
CANVI DE PARADIGMA
Per arribar a aquest punt han hagut
INCREMENT DELS VIATGERS EN 30
ANYS
Anys abans de donar l’ok al projecte,
es va haver d’elaborar un estudi de demanda
per observar si era viable la seva
execució. Les conclusions assenyalaven
clarament que la construcció de Reus-Bellissens
era el camí a seguir per potenciar
el ferrocarril a la capital del Baix Camp.
L’estació de Bellissens proporcionaria
un notable increment dels passatgers
diaris que pugen o baixen a Reus. Segons
les dades de 2018, hi ha 2.029 viatgers
diaris amb origen/destí Reus, mentre que
si existís ja el baixador s’estima que n’hi
52
Xavier Flores, Secretari General d'Infraestructures, l'alcalde de Reus Carles Pellicer i la
presidenta d'Adif, María Luísa Domínguez, durant la presentació del projecte
LA CIUTAT

LA CIUTAT
53

de passar molts anys de reivindicacions
i d’oïdes sordes per part de l’Estat espanyol.
La socialista Sandra Guaita, que en
els últims anys ha sigut especialment persistent
per demanar aquesta infraestructura,
relata que el 2014 el seu grup va dur
una moció al ple de l’Ajuntament perquè
el consistori reclamés al Govern espanyol
el baixador. A partir d’aquí, s’ha comptat
amb la Generalitat per a la redacció dels
estudis previs, però la responsabilitat de
posar fil a l’agulla era del Ministeri de Foment
i Adif.
Guaita critica que el PP va deixar el
projecte del baixador i el de la Intermodal
“a un calaix abandonats”. El context
polític del moment segurament també va
tenir un paper clau, estant el país gairebé
dos anys paralitzat per la repetició electoral
i la manca de majories parlamentàries.
Un cop sentenciat el govern de Mariano
Rajoy, va arribar el govern en solitari
de Pedro Sánchez el 2018 i el de coalició
amb l’espai d’Unides Podem el 2019. A
partir d’aquí, el projecte ha rutllat fins a la
fita assolida aquest 2023.
“El PSC ha jugat un paper
fonamental en Bellissens,
però també per recuperar
l’estació Intermodal”
LES PECES DE L’ESTACIÓ
L’estació comptarà amb cinc mòduls per
donar resposta a les necessitats dels viatgers:
les màquines de venda, l’accés, la sala
d’espera, els banys i un últim mòdul amb
diverses instal·lacions. D’altra banda, el
“El PSC ha jugat un paper fonamental
en Bellissens, però també per recuperar
l’estació Intermodal. Gràcies a la nostra
constància i al compromís del govern de
Pedro Sánchez amb el territori i les seves
infraestructures, hem aconseguit recuperar-la”,
reivindica la diputada socialista.
Així mateix, comenta que han celebrat
diverses reunions amb el ministeri i amb
Adif per reclamar aquestes infraestructures.
Unes trobades que confirmen els
terminis previstos tant per Bellissens
com per la Intermodal.
El resultat de les pressions del PSC i
del mateix Ajuntament de Reus en tots
aquests mesos ha tingut els seus fruits
i van desencadenar el març de 2022 un
conveni Ajuntament-Adif per la redacció
del projecte i l’execució de les obres.
Les previsions apunten que, durant el
primer semestre, s’aprovarà tècnicament
els projectes que integren l’acció, com el
pas urbà s’integra amb l’estació i la ciutat
a través d’una plaça amb una geometria i
acabats que generen espais confortables,
segurs i d’acord amb els estàndards d’urbanisme
de gener i els requisits municipals.
pas anterior a la sol·licitud de les obres
aquest any.
La nova l’estació rebrà finançament
dels Next Generation i el seu cost l’assumiran
tant Adif com l’Ajuntament,
d’acord amb el repartiment que es va establir
al conveni. La construcció d’aquesta
estació i el nou Pas Urbà costarà 11,5
milions i aquest mateix 2023 s’iniciaran
les obres amb la intenció que la infraestructura
estigui en funcionament el
2025. Una fita que tanca per fi una eterna
reclamació de la ciutat i que se suma a
l’inici de la construcció de la Intermodal
previst per 2026.
54
LA CIUTAT

CLÍNICA DENTAL
DR GISBERT
Dedicació, esforç i compromís
Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus
977330490
www.clinicadentaldrgisbert.cat
clinicadentalgisbert
clinicadrgisbert
LA CIUTAT
55

AMB
L'ESGLÉSIA
HEM
TOPAT!
La recuperació de l’edifici del Centre Catòlic semblava encarrilada a
finals de 2022, però les noves condicions de l’Arquebisbat de Tarragona
són “inassumibles” per les institucions públiques participants
Adrià Miró Canturri
Tot feia indiciar que la tornada de l’Associació
Bravium Artístic i Cultural a
l’antic Centre Catòlic estava a tocar. Institucions
públiques i religioses havien escenificat
l’entesa el 14 de novembre de 2022
i ja existia fins i tot un calendari aproximat
per executar la rehabilitació de l’espai. Els
fets, però, no han fluït com s’esperaven.
Els somriures i bones cares de la roda de
premsa del 14 de novembre es van convertir
en enuig i retrets setmanes després.
“De l’eufòria total vam passar al desànim
més absolut”, defineix Ferran Figuerola,
president de l’associació.
A finals de l’any passat, Ajuntament
de Reus, Diputació de Tarragona i la
Parròquia Prioral de Sant Pere Apòstol
van segellar un acord per impulsar la rehabilitació
i manteniment de l’activitat
cultural a l’antic Centre Catòlic. El pacte
establia que se cediria gratuïtament l’espai
escènic durant 99 anys al consistori
reusenc, qui finançaria 2.122.475. euros
dels 2.479.324,66 euros totals per les reformes
de l’edifici. La resta ho pagaria la
Diputació.
L’alcalde Carles Pellicer va apuntar en
la roda de premsa que aquest era “un
acord històric i donarà un nou impuls a
la capitalitat cultural de la nostra ciutat
per oferir més oferta cultural, pública i
de qualitat, alineada amb els objectius
que ja vam plasmar al Pla d’Acció Municipal”.
Una opinió que també compartien la
resta d’institucions presents a la sala. La
presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó,
en clau territorial va remarcar que
“la recuperació d’aquest espai escènic té
una especial rellevància no només per la
ciutat de Reus sinó a tota la demarcació,
perquè ens permetrà ampliar l’oferta teatral
a la ciutat”. Mentre que el prior Joan
Anton Cedó va posar en valor “els ponts
en comú que ja tenim clars i construirem”
i “el diàleg amb la cultura”. En definitiva,
allò era una bassa d’oli.
56
LA CIUTAT

Imatge de la roda de premsa que anunciava l'acord, el passat 14 de novembre
FRENADA EN SEC
El prior va avisar ja en aquell moment
que es necessitava el vistiplau del Vaticà,
un pas que en principi era un pur tràmit.
La rúbrica del pacte semblava definitiva,
però l’acord a tres es va dinamitar amb
l’entrada d’un quart actor al taulell: l’Arquebisbat
de Tarragona. Tant l’Ajuntament
com la Diputació van comparèixer
plegats per expressar que les demandes
que plantejava l’Arquebisbat eren “inassumibles
per una administració pública” i
que “modificava substancialment” l’acord
subscrit amb la parròquia Prioral.
Aquests termes “inassumibles” es referien
principalment a condicions ètiques,
jurídiques i econòmiques, i de gestió dels
espais. Amb relació a les ètiques, l’Arquebisbat
afegia una clàusula per vetar “les
manifestacions i expressions contràries
a la moralitat religiosa”, un apunt que
atemptava contra la llibertat d’expressió
del futur espai teatral. Al mateix temps,
Pellicer reconeixia que “la clàusula d'estil
és una frontera ètica que un Ajuntament
no pot ni ha de traspassar”.
Pel que fa als criteris jurídics i econòmics,
el temps d’aquesta cessió era el
principal punt de conflicte entre les institucions
públiques i les religioses. Els 99
anys que havien plantejat inicialment van
passar a ser una espècie de fórmula de
25 més 25. El text en qüestió expressava:
“Proposaríem la constitució d’un comodat
de l’edifici que, per la seva pròpia naturalesa,
és gratuït durant un període de 25
anys. Passat aquest inicial període de 25
anys i vençut el termini del Comodat, i de
forma consecutiva i pre signada, entraria
en vigor el següent tram de la relació contractual
que podria estar representada per
un dret de superfície o lloguer per un altre
període de 25 anys més”. Les institucions
públiques, però, no ho veuen viable pels
terminis d’amortització i perquè creuen
que es pagarien “dues vegades pel mateix”,
ja que pagarien el lloguer d’un edifici rehabilitat
amb els mateixos diners públics.
“ La rúbrica del pacte
semblava definitiva, però
l’acord a tres es va dinamitar
amb l’entrada d’un
quart actor al taulell:
l’Arquebisbat de Tarragona”
D’altra banda, l’Arquebisbat exigia que
la segona planta de l’edifici fos “d’ús exclusiu”
de l’església i la primera planta i
la baixa de l’Ajuntament. A més, l’Ajuntament
s’ocuparia del manteniment de “tot
l’edifici”. Segons la institució religiosa, això
s’hauria de desenvolupar de tal manera
perquè considera “inviable compatibilitzar
la convivència d’entitats amb activitats
tan diferents en un espai”. Aquests termes
tampoc els compartien Ajuntament i Diputació,
que no estaven disposats a plantejar
tal inversió per reservar una planta
sencera per l’Arquebisbat.
Finalment, les seves exigències també
parlaven del nom del futur teatre públic.
“El Centre Catòlic de Reus no és el Teatre
Bravium i, per tant, s’ha de seguir anomenant
Centre Catòlic de Reus”, posava al
text. Ferran Figuerola destaca que l’entitat
del Centre Catòlic “ja no existeix” i,
en conseqüència, “no tindria sentit posar
aquest nom a un teatre renovat”.
APROPAR POSTURES
Tot i que els termes d’aquesta contraproposta
eren “inassumibles”, ni Llauradó
ni Pellicer van tancar la porta a explorar
un pacte que satisfés tothom. Tots dos,
però, afirmaven que només reprendrien
les negociacions quan es retornés “als
termes que plantejava la proposta inicial,
treballada i consensuada”, que a més responia
a les “necessitats de l’espai i es plantejava
en termes d’interès públic”.
La realitat és que públicament no s’ha
anunciat cap avenç des d’aquella roda de
premsa del 30 de gener. De fet, l’Església
va arribar a ajornar una trobada organitzada
pel 2 de febrer i demandada pel
consistori, una situació que va encendre
Interior del Bravium abans de ser desmantellat
LA CIUTAT
57

les alarmes. Cinc dies després, un breu
comunicat de l’Ajuntament va voler calmar
les aigües per redreçar la negociació.
En el text, s’assegurava que una delegació
encapçalada per l’alcalde Pellicer i la vicealcaldessa
Llauradó continuaven amb
les converses sobre aquest tema i que “es
mantenen a petició de l'Arquebisbat amb
la finalitat de poder explorar la possible
viabilitat d’uns termes que puguin derivar
en un conveni assumible per les dues
parts”. Tant l’Ajuntament com Ferran Figuerola,
president Bravium Artístic i Cultural,
ens asseguren que no hi ha novetats
sobre el tema, “ni bones ni dolentes”.
EXILI A WATERLOO
El xoc publicoeclesiàstic se’l miren
atents els reusencs i sobretot el l’Associació
Bravium Artístic i Cultural. L’edifici,
situat al carrer de la Presó 13, havia de donar
cabuda de forma estable a la seu social
de Bravium i a la seva activitat. Convertint-se
així en el tercer teatre públic amb
una programació estable a la capital del
Baix Camp. La decisió venia impulsada per
la llarga trajectòria que lliga l’entitat cultural
a aquest espai, des de la seva creació el
1951. “Sempre vam considerar que érem a
casa perquè hem adquirit uns drets des de
fa 70 anys”, recalca Ferran Figuerola.
La titularitat d’aquest edifici és també
un element conflictiu en tot aquest entramat.
La Prioral va passar a tenir-ne els
drets en virtut d’un article dels tercers
estatuts del Centre Cultural. Uns estatuts
que la gent del Bravium no ha trobat enlloc.
Segons l’article, si el Centre Cultural
desapareixia, aquests béns anaven a parar
a la primera autoritat eclesiàstica, com va
ser finalment. “La casa està ben escripturada,
però ens queixem de la manera com
es va fer. Si això surt malament, ens mobilitzarem”,
apunta Figuerola.
De fet, Bravium Artístic i Cultural neix
el 1951 creada per un capellà i inicia la
seva activitat allí. El 1990 decideixen formalitzar
la seva estança a l’edifici i pactar
la utilització d’una sèrie d’espais durant 30
anys. En aquest cas, l’Església va esperar
la finalització del contracte per elaborar
un informe tècnic, que afirmava que l’edifici
estava a punt d’esfondrar-se. Ferran
Figuerola explica que ells s’hi van voler
implicar per a buscar finançament per la
reforma, però “ens van dir que no havíem
de fer res i l’únic que ens tocava era treure-ho
tot”. En paral·lel, també van tenir
més conflictes perquè en un inici no els
deixaven veure l’informe.
En aquest punt, es van plantar contra
el que consideraven un “desnonament”.
“No traurem d'aquí dins ni un bolígraf fins
que no veiem l'informe i tinguem el document
de compromís”, desafiava Figuerola
el 2021. Dit i fet. Van aconseguir un document
amb què “cedíem marxar sempre
que poguéssim tornar a exercir la nostra
activitat un cop acabades les obres” i van
emprendre el seu particular “exili a Waterloo”
(nom que pren la seva nova seu). La
seu es troba en un antic magatzem d’avellanes
al carrer Sant Llorenç i tenen la seva
programació al teatre de l’Orfeó Reusenc,
just al costat.
“ El president de Bravium
Artístic i Cultural creu
que l’Arquebisbat ha pres
el pèl a tota la ciutadania
amb uns punts que semblen
redactats perquè no
els puguis complir”
En tot aquest periple, Figuerola destaca
que “tot l’equip de govern s’ha portat
molt bé” i que “l’alcalde s’ha implicat molt
en aquest tema”. L’Ajuntament, que es podria
haver desentès, s’hi va posar de ple
anunciant ràpidament una inversió que de
moment no ha quallat. El president de Bravium
Artístic i Cultural creu que l’Arquebisbat
“ha pres el pèl a tota la ciutadania”
amb uns “punts que semblen redactats
perquè no els puguis complir”. Tot i això,
ells continuen fent teatre i recalquen que
“el Bravium som la gent, no és un espai”.
Per tant, l’entitat mantindrà la seva programació
teatral sigui on sigui. “Si tenim
un teatre com abans, millor que millor.
Però si no és així, seguirem endavant”.
58
LA CIUTAT

LA CIUTAT
59

LA SETMANA SANTA DE REUS
La Setmana Santa reusenca és un temps que la ciutat dedica a la
devoció i a la tradició
Roser Pros-Roca
El calendari commemoratiu de Setmana
Santa es correspon al moment més
greu i solemne de l’any. És un període en
el que es succeeixen un seguit d’actes que
recorden les escenes bíbliques del Nou
Testament, referides a la passió i la mort
de Jesucrist.
Els actes s’inicien molt abans del que és
estrictament la Setmana Santa, els dies
que coincideixen amb la primera lluna
plena de la primavera, i recau en les distintes
confraries, aconseguir que la tradi-
ció es mantingui.
L'Agrupació d'Associacions de Setmana
Santa de Reus va presentar el seu
cartell el mes de febrer, juntament amb el
quadríptic amb la programació completa
d'actes previstos fins el dia 9 d’abril.
JUST ACABAT EL CARNAVAL
S’INICIA LA QUARESMA
Els actes que es viuen abans, durant i
després de Setmana Santa, tenen la religiositat
i la devoció en el seu centre. Com
a objectiu, els organitzadors es marquen
la divulgació de la tradició en molts aspectes,
que sovint tenen la història de
Reus com a escenari.
El programa d’actes és extensíssim i
està organitzat per les distintes confraries,
agrupades sota l’estandard de la Reial
Congregació de la Puríssima Sang de
Nostre Senyor Jesucrist de Reus.
Aquesta confraria és la més antiga de
la ciutat, ja que el primer registre que es
té d’ella està datat de l’any 1410. L’organitació
de la Setmana Santa reusenca recau
sobre aquesta històrica confraria i en els
seus confrares.
Conferències de temàtica diversa relacionada
amb la religió, concerts de música
sacra, actes de divulgació religiosa
de diferent naturalesa s’aniran succeint
al llarg dels dies, fins el Divendres Sant,
amb la Solemne Processó del Sant Enterrament,
que es celebra des de temps
immemorials. Està organitzada per la
Reial Congregació de la Puríssima Sang
de Nostre Senyor Jesucrist i hi participen
les congregacions, arxiconfraries, confraries
i germandats de la Setmana Santa
Reusenca.
“ Els actes que es viuen
abans, durant i després de
Setmana Santa, tenen la
religiositat i la devoció
en el seu centre”
La processó sortirà el 7 d’abril de l’església
Prioral de Sant Pere Apòstol i farà
un recorregut per diferents carrers i places
de Reus. L’itinerari serà la Plaça de
Sant Pere, carrer Fossar Vell, ravals de
Robuster, Martí Folguera i Jesús, plaça
de Prim, raval de Santa Anna, plaça de
Catalunya i raval del Pallol i plaça de la
Puríssima Sang, per acabar al Temple
de la Reial Congregació de la Puríssima
Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Amb
l’arribada del Misteri del Crist Jacent del
Sant Sepulcre al seu temple, es clourà la
Solemne Processó del Sant Enterrament,
que es celebra a Reus des del segle XVI.
60
LA CIUTAT

LA CIUTAT
61

REUS
TERESA PALLARÈS ÉS PRESENTADA
COM A CANDIDATA EN UN TEATRE
BARTRINA PLE A VESSAR
Amb la presència de primeres espases de Junts i d’una
nodrida representació de la societat civil reusenca, Pallarès
va voler celebrar de manera sonada la seva candidatura
Pallarès va fer el seu debut com a candidata de Junts a l’alcaldia de la
capital del Baix Camp, en un lloc tan emblemàtic com el teatre Bartrina.
Apadrinada pel Jordi Turull, l’actual alcalde de Reus, Carles Pellicer, l’ex
regidora Montserrat Vilella i el candidat a l’alcaldia de Barcelona, Xavier
Trias, en un teatre ple de gom a gom, la presentació va tenir aires de xou
mediàtic amb ovacions constants per part d’un públic eufòric. L’escenari,
amb el fons blau de Junts, va comptar amb un destacat protagonisme gràfic:
el perfil de les ulleres de Teresa Pallarès.
LLAURADÓ TRIOMFA AL BARTRINA
La candidata d'Esquerra a l'alcaldia de Reus exposa la
seva visó de futur de la ciutat davant d'un públic entregat
Llauradó va desgranar el seu projecte de ciutat, sense entrar en concrecions
que guarden per a la presentació del programa electoral, en un Teatre
Bartrina ple a vessar amb, entre d’altres, el delegat del Govern, Àngel
Xifré, el president del Port de Tarragona, Saül Garreta, els exalcaldes de
Reus, Lluís Miquel Pérez i Josep Abelló i l’expresident del Parlament,
Ernest Benach i els diputats del Parlament, Raquel Sans i Carles Castillo.
També s’hi ha pogut veure exregidors de l’Ajuntament de Reus i regidors
d’altres formacions polítiques, a més d’una nodrida representació
de la societat civil i empresarial reusenca.
En el seu discurs, Teresa Pallarès va destacar com a eixos del seu futur
programa l’experiència, la solvència i la capacitat de gestió, cosa que
li ha de permetre atreure i retenir talent a la ciutat, convertir Reus en la
capital del Sud de Catalunya, posar les persones al centre de totes les
polítiques, millorant-ne la qualitat de vida i augmentar la proximitat de la
institució, col·laborant amb entitats, empreses i agents socials, tot aconseguint
un gran acord de ciutat. Tot plegat ha d’esdevenir, diu Pallarès, el
Reus del futur i es pot resumir en un eslògan: Reus primer. A més, també
va posar en valor el llegat de Pellicer, que “ha deixat l’ajuntament amb
unes arques sanejades i a punt per a encarar el futur”.
En una entrada ‘a l’americana’ la candidata va anar travant un discurs de
to clarament institucional, sense gairebé mirar la pantalla que li apuntava
el text, començant amb l’afirmació que ‘Reus està molt ben posicionada
per ser el motor del sistema metropolità del Camp de Tarragona’.
Seguretat ciutadana, habitatge social, atenció sanitària, potenciació de la
indústria i el comerç, agenda verda... Llauradó va afirmar que ‘tot això ho
hem de fer sense deixar ningú enrere’ i ha refermat la necessitat d’executar
les polítiques ‘pensant en el Reus sencer, ja que la cohesió social
a la ciutat ha de ser un objectiu que no hem de perdre mai de vista’.
REUS, DELS MUNICIPIS QUE MILLOR GESTIONEN LA RECOLLIDA DE PAPER I CARTRÓ
Reus és un dels 46 municipis de l’estat espanyol que destaquen pels seus alts nivells d'excel·lència en la gestió de la
recollida selectiva de paper i cartró
L’Ajuntament de Reus ha estat reconegut per
setè any consecutiu com un dels 46 municipis
de l’estat espanyol que destaquen pels seus
alts nivells d’excel·lència en la gestió de la recollida
selectiva de paper i cartró. L’Associació
Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper i
Cartó (ASPAPEL) ha tornat a guardonar Reus
amb dues Pajaritas Azules, la distinció del
programa de promoció del reciclatge dirigit a
les entitats locals de més de 50.000 habitants.
El lliurament dels premis va tenir lloc el passat
dijous, 16 de febrer, a Madrid. El regidor de Recursos
Humans i Medi Ambient, Daniel Rubio,
ha manifestat que “les darreres dades disponibles
de recollida selectiva, corresponents a
2022, avalen aquesta
distinció amb un increment
del 10,93% del
reciclatge de paper i cartró.
Els premis es basen
en l’avaluació de 21 indicadors,
que analitzen tot
el que fa referència a la
recollida del contenidor
blau i recollides complementàries,
les campanyes
i accions d’informació
i conscienciació
ciutadana, els aspectes
relatius a la regulació i la planificació de la gestió
i els resultats i traçabilitat fins reciclatge final.
62
LA CIUTAT

Lluís
Domènech
i Montaner
L’arquitecte que
va transformar
Reus
Meravelloses cases burgeses, espais industrials,
botigues, innovadors hospitals i fins i tot capelles.
Tota la ciutat es va transformar des de la seva
visió i mestratge, obrint-la al nou corrent
modernista i donant-li la forma i l'esplendor que
ara coneixem.
A Reus, Domènech i Montaner va trobar la
ciutat perfecta on construir els seus somnis.
Oficina de Turisme
Plaça del Mercadal, 3
Edifici Gaudí Centre Reus
Tel. +34 977 010 670
infoturisme@reus.cat
www.reusturisme.cat
LA CIUTAT
63

REUS
EL NOU MERCAT DEL CARRILET COMENÇA A PRENDRE FORMA
Surt a concurs la redacció del projecte del nou mercat, que aspira a esdevenir centre d'activitat del barri de Carrilet i
el sud del centre de Reus
ça amb la publicació al
perfil del contractant de
Reus Mobilitat i Serveis
del plec per a la contractació
de la redacció dels
projectes bàsic i executiu
del nou mercat. L’alcalde
de la ciutat, Carles
Pellicer; la vicealcaldessa,
Noemí Llauradó, i el
regidor d’Empresa i Ocupació,
Carles Prats, han
presentat els detalls de
l’encàrrec que permetrà
la comercialització prèvia
de parades i operadors
abans de començar les obres de reforma i adequació
de l’immoble de 1.900 m 2 a l’avinguda
L’Ajuntament de Reus ha afirmat en roda de
premsa que nou Mercat del Carrilet avandel
Carrilet número 20. Es tracta d’uns antics
magatzems dels quals es pensen respectar alguns
elements arquitetònics. L’alcalde Pellicer
ha definit d’excel·lent aquesta ubicació, ja que
a més de donar servei als clients de l’actual
mercat, atraurà molta gent del centre-sud de
la ciutat.
Els treballs que es liciten inclouen una primera
fase de suport a Reus Mobilitat i Serveis d’anàlisis
dels estudis previs per a poder establir les
distribucions i prescripcions del nou mercat.
La fase de suport també inclou el contacte
amb els paradistes de l’actual Mercat del Carrilet
per tal definir les necessitats dels nous espais.
El contracte surt a licitació per 58.854,75
euros (sense IVA) i un termini d’execució de 6
mesos.
MIG MILER DE PERSONES
S’APLEGUEN PER ESCOLTAR EL
PROJECTE DE SANDRA GUAITA
L’alcaldable socialista s’ha presentat com l’alternativa als
“perfils continuistes”
S’ADJUDICA EL DARRER LOT
PER IMPLANTAR EL SISTEMA DE
BICICLETA COMPARTIDA A REUS
La candidata a l’alcaldia per Reus, Sandra Guaita, ha presentat davant
mig miler de persones el seu projecte per transformar la ciutat. “Reus necessita
un canvi urgent i els únics que el podem fer som el PSC”, ha exclamat
Guaita, qui ha argumentat que “qualsevol altra opció és apostar per
un perfil continuista”. L’alcaldable socialista ha afegit que “opcions n’hi ha
moltes, però nosaltres tenim el projecte, tenim les ganes, tenim l’equip i
tenim la il·lusió. I complirem”. En aquesta línia, Guaita ha destacat la feina
feta des del Congrés on ha aconseguit, entre altres, fer realitat l’estació
de Bellissens i l’estació Intermodal.
Amb l’objectiu de millorar el dia a dia de les persones Guaita vol transformar
Reus a través de la ciència i la innovació i una ciutat verda i sostenible.
La presentació de l’acte ha anat a càrrec de la portaveu de les paradistes
del Mercat del Carrilet, Maria Jesús Querol, qui ha parlat de com les paradistes
estan vivint la incertesa del futur del Mercat.
Concretament, el que fa referència a l'obra civil per a la
instal·lació d'estacions i ancoratges
L’Ajuntament de Reus, a través de l’empresa municipal Reus Mobilitat
i Serveis, ha adjudicat a l’empresa Constècnia 3 SL el darrer lot del contracte
per a la implantació d’un sistema públic de bicicleta compartida
a la ciutat de Reus. Concretament, el que fa referència a l’obra civil per
a la instal·lació d’estacions i ancoratges (les bases d’aparcament) per a
les bicicletes.
El contracte s’ha adjudicat per 633.175,39 euros (sense IVA). El termini
total de l’execució de les obres és de 7 mesos, dividit en dues fases: a la primera
d’elles, que es tractaria de l’obra civil corresponent a 14 estacions,
li correspon un termini de 4 mesos, mentre que a la segona, que és l’obre
civil corresponent a 7 estacions, tindria un termini de 7 mesos. Aquest
contracte està emmarcat dins del «Plan de Recuperación, Transformación
y Resiliencia Financiado por la Unión Europea-NextGenerationEU».
64
LA CIUTAT

L’oli d’oliva verge extra de la Selva del Camp
Varietat arboçana / Extracció en fred
Format de 2l Bag in box, més sostenible i millor conservació
Comparteix- lo i assaboreix- lo dia a dia
mentre tens cura dels teus
CONEIX-NE MÉS
C/ Campoamor, nº6 Reus | Tel. 977 753 112 | tecnic@miliunverd.com
www.miliunverd.com
LA CIUTAT
65

A UN PAS DE LA FINAL
La parella conformada per Marc Garcia i Isaac Mateos van arribar a les
semifinals del quadre B als Opens de Getafe i València de pàdel adaptat
Redacció
La celebració de l’Open de Getafe i del
de València de pàdel en cadira de rodes
va deixar bons resultats pels representants
del territori. La parella formada pel
reusenc Marc Garcia i Isaac Mateos van
arribar lluny al quadre B d’ambdues competicions,
però es van quedar a les portes
d’accedir a la final.
La localitat madrilenya de Getafe va
acollir el segon cap de setmana de febrer
la prova de la Copa d’Espanya de Pàdel
en cadira. La parella de la província no
va tenir gaire sort en els encreuaments
i es van haver de veure les cares amb un
os dur de rosegar. Els seus rivals van ser
la millor dupla de França, que estaven
convidats en aquest torneig, i no es van
poder classificar per al quadre principal.
“Ens va tocar una parella complicada.
Sabíem que era difícil passar al quadre
principal i volíem arribar a la final de consolació
per guanyar-la”, apunta el Marc
Garcia. Després de superar dues rondes
amb superioritat, a les semifinals es van
topar amb una parella habitual del quadre
A. El duel va ser ajustat i van cedir
contra “els favorits” del quadre.
“ La parella formada pel
reusenc Marc Garcia i
Isaac Mateos van arribar
lluny al quadre B d’ambdues
competicions, però
es van quedar a les portes
d’accedir a la final”
La història es va repetir a la prova celebrada
a València i els tarragonins es van
quedar de nou amb la mel als llavis després
de fer un bon paper. En el primer partit
es van topar amb la parella número tres
del rànquing, que els va tornar a barrar el
pas del quadre A de la competició. De nou,
es van marcar uns objectius similars que a
Getafe, tot i que les rondes prèvies a les
semifinals no van ser tan plàcides com en
aquella ocasió. Les dues primeres eliminatòries
van ser força disputades, decantant-se
del costat del reusenc i el calafellenc.
En canvi, la igualtat de les semifinals
no es va traduir en un triomf seu i se’ls hi
va tornar a escapar la final pels pèls.
Un cop concloses aquestes dues proves
de la Copa d’Espanya, Marc Garcia i Isaac
Mateos segueixen entrenant a les instal·lacions
del Global Pàdel de Reus per
superar els resultats a la següent cita. Mentrestant,
també gaudiran d’una experiència
amb la selecció catalana. L’entrenadora els
ha seleccionat a tots dos per formar part de
l’equip del país en un torneig entre combinats
de les diverses comunitats autònomes.
Global Padel Sports vol fer patent l'agraïment
als patrocinadors que fan possible
que en Marc i l'Issaac puguin participar en
les competicions.
66
LA CIUTAT

LA CIUTAT
67

REUS
REUS COMMEMORA
L’ANY AMORÓS 2023
AMB ACTES DURANT
TOT L’ANY
La presentació del calendari s'ha dut
a terme a la Biblioteca Central Xavier
Amorós
La ciutat de Reus commemora aquest 2023
l’Any Amorós amb un extens programa d’activitats
que es coordinen des del servei de Biblioteques
Municipals i que s’organitzen des
del mateix Ajuntament i també des d’altres
entitats. La presentació del calendari va servir
també per presentar la comissària de l’any commemoratiu,
Maria Lluïsa Amorós.
L’HOSPITAL SANT JOAN DE REUS IMPLANTA
ESFÍNTERS URINARIS ARTIFICIALS
És una tècnica que permetrà a molts pacients superar els problemes
d’incontinència urinària d’esforç
Un esfínter artificial és un dispositiu que manté
tancada la uretra durant la fase d’ompliment
vesical. Consta de tres elements: un maneguet
al voltant de la uretra per mantenir-la tancada,
una petita bomba que es col·loca a l’escrot i un
reservori col·locat a nivell paravesical. Aquest
mes de febrer s’han col·locat aquests dispositius
a dos pacients afectats per incontinència urinària
severa amb un resultat excel·lent.
Pel Dr. Antoni Pont, director del Servei d’Urologia
de l’Hospital “implantar esfínters urinaris artificials
i malles suburetrals regulables ens porta
a ser centre de referència en aquesta tècnica,
que ajudarà a molts pacients a solucionar el seu
problema d’incontinència i evitarà que s’hagin de
desplaçar a centres hospitalaris de fora de les
nostres comarques”.
La incontinència urinària és un tema que preocupa
molt a la societat i genera molta despesa sanitària
i, per aquest motiu, l’Hospital disposa d’un
Comitè de Sol Pelvià on hi participen professionals
d’Urologia, Ginecologia, Anestèsia, Rehabilitació
i Cirurgia General i on s’analitzen els
pacients amb patologia del sol pelvià complexa
i es decideix el tractament més adequa. També
s’ha creat una nova unitat de disfunció erèctil
i, pròximament, es començaran a implantar
pròtesis de penis d’última generació.
Carles Pellicer, alcalde de Reus, va explicar que
“des de l’Ajuntament volem aprofitar tot l’any
per commemorar el centenari del naixement
de Xavier Amorós: actor i testimoni de fets cabdals;
paper de baula entre generacions separades
per una Guerra Civil; reconegut, respectat,
estimat i proper. El seu nom està indissolublement
lligat a la memòria del Reus contemporani
i a la crònica de la construcció de la Catalunya
democràtica. Ens ha deixat el relat de la ciutat
dels darrers setanta anys”.
Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política
Lingüística, ha fet un repàs de les activitats
més importants programades, entre les quals,
a part de la conferència inaugural, ha remarcat
l’espectacle que es farà el dia 1 d’abril al Teatre
Bartrina, titulat “I jo et diria Amorós”, dirigit per
Rosa Mateu. Recasens, que ha valorat la taula
ciutadana creada per a la commemoració, ha
explicat que el calendari restarà obert perquè
totes les persones, institucions o col·lectius que
vulguin afegir-hi propostes, puguin fer-ho al
llarg de l’any.
LA MONEDA LOCAL DE REUS AUGMENTARIA
L’IMPACTE DELS AJUTS MUNICIPALS
La concessió de subvencions que realitza l’Ajuntament al sector socioeconòmic
local seria el motor que faria circular la moneda, de manera que els diners es
quedarien a la ciutat
Els tècnics August Corrons, Lluís Muns i Karen
Odelot de l’Observatori de la Moneda Complementària,
acompanyats pel regidor d’Empresa
i Ocupació, Carles Prats, han presentat
l’estudi de viabilitat d’una moneda local a Reus
que han portat a terme per encàrrec de la Regidoria
d’Empresa i Ocupació. Aquest estudi ha
identificat la destinació dels diners que reben entitats,
comerços i empreses en forma de subvencions
públiques, i ha avaluat la capacitat de retenció
d’aquests diners a l’interior del municipi.
Aquestes ubvencions serien el motor que faria
circular la moneda, de manera que els diners
de la ciutat es quedarien a la ciutat, circulant
a través d’una xarxa de proveïdors de serveis
adherits al projecte de moneda local. Amb això
s’evitarien les fuites dels diners públics, optimitzant
el seu impacte i generant un efecte multiplicador
de la riquesa. Les dades de l’informe
refermen el que s’intuïa, que una gran part de la
riquesa generada per les subvencions públiques
no reverteix directament en la ciutat. De manera
que si s’atorguessin en moneda local augmentaria
considerablement aquest impacte.
68
LA CIUTAT

RTT o la Terapia de Transformación Rápida, es una terapia de hipnosis
muy eficaz y efectiva para lograr cambios muy profundos sobre cualquier
situación o problema en muy poco tiempo. Elimina bloqueos, miedos y
pensamientos limitantes ya que trabaja a nivel de la parte más profunda de
tu ser, tu subconsciente. La transformación es muy efectiva y poderosa.
Especialista en depresión y hábitos de autosabotaje (adicciones, bloqueos
de dinero, amor y éxito)
Puedo ayudarte a ser quien eres
realmente; a sentirte libre y feliz
¿Cómo seria para ti?
• Sentirte feliz, tranquila/o y empoderada/o
• Volver a conectarte con personas
• Quererte cada día un poco más
• Volver a disfrutar de la vida y confiar que te vienen cosas mejores
• Creer en ti y sentirte segura/o de ti misma/o
• Expresarte libremente y decir NO si algo no te interesa
Y además,
• Te sentirás libre de esa carga/culpa que lleves arrastrando toda tu vida.
• Aceptarás el pasado y lo usarás como gasolina para seguir, no como lastre
Todo es posible en mi programa intensivo de 7 semanas.
Sesiones presenciales (Reus) o virtuales.
Sacaré la mejor versión de ti
info@babettevanmill.com
Tel. 616 138 171
LA CIUTAT www.babettevanmill.com
69

REUS
REUS ACOLLIRÀ EL WORLD PADEL
TOUR DEL 27 DE MARÇ AL 2 D’ABRIL
La capital del Baix Camp rebrà 240 esportistes, 72
parelles masculines i 48 de femenines
REUS IMPLEMENTARÀ 18
PROJECTES DELS PRESSUPOSTOS
PARTICIPATIUS
Aquests 18 projectes tindran una inversió de fins a 1 milió
d’euros del pressupost municipal
La regidoria de Participació, Bon Govern i Serveis Generals de Reus ha finalitzat
el recompte de vots de l’edició 2022 dels Pressupostos Participatius,
que permetrà fer realitat 18 projectes escollits per la ciutadania i
la inversió de fins a 1 milió d’euros del pressupost municipal d’inversions.
Dels 18 projectes que es faran realitat, quatre seran grans projectes amb
una dotació pressupostària d’entre 80.000 i 150.000 euros: sobre entorns
escolars segurs, patis oberts i refugis climàtics (150 mil), lavabos
públics a la ciutat (150 mil), itineraris segurs per les línies de bicibús escolar
(150 mil) i adequació de la sala gran del Centre Cívic Ponent (80
mil). La resta de projectes rebran dotacions d’entre 2.500 euros i 50.000
euros. Destaquen projectes sobre la seguretat, l’accessibilitat, circuits de
running o taules de pícnic.
Els projectes seleccionats passaran ara a mans dels serveis tècnics municipals
per iniciar la fase de disseny. L’Ajuntament es posarà en contacte
amb la ciutadania que els ha proposat per tal de detallar les idees i executar
el projecte, tal com s’havia pensat en la seva presentació. Després
caldrà redactar el projecte, segons la quantitat, licitar l’obra pública i
després executar-la. Això implica que alguns dels projectes no es podran
començar a veure executar fins gairebé un any després.
Reus tornarà a ser l’epicentre mundial del pàdel aquesta primavera,
del 27 al 2 d’abril. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer; la presidenta de la
Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i el responsable dels Open
500 de World Padel Tour, Jesús Ferrer, ja ho van formalitzar a principis
d’any amb la signatura de l’acord per celebrar a la ciutat el TAU Cerámica
Reus-Costa Daurada Open 2023, prova regular del prestigiós circuit
World Padel Tour (WPT).
El TAU Cerámica
Reus-Costa Daurada
Open 2023 es disputarà
a la ciutat del 27 de març
al 2 d’abril amb el Pavelló
Olímpic com a pista central
de l’esdeveniment. El torneig,
que serà el cinquè de
la temporada i el primer a
l’Estat Espanyol tindrà una
durada de 8 dies amb la disputa
de 150 partits oficials,
amb quadres de competició
d’eliminació directa, on 72
parelles masculines i 48 de
femenines -240 esportistes
en total- es disputaran el trofeu de guanyador i la màxima acumulació
de punts per optar a ocupar els primers llocs del rànquing mundial.
Reus torna a acollir l’Open després de l’èxit de l’any passat, amb un impacte
econòmic per a la ciutat de més 1,5 milions d’euros; més de 5,4 milions
de visualitzacions del torneig a la televisió i més de 2,5 milions de
seguidors del torneig a les xarxes socials.
MÉS DE 350 REPRESENTANTS D’ASSOCIACIONS DE COMERÇ ES TROBEN A REUS
L’elecció de la ciutat de Reus per celebrar aquesta primera trobada d’associacions de comerç de Catalunya no ha estat
casual
Fira Reus ha sigut l’escenari de la I Trobada
d’Associacions de Comerciants de Catalunya
impulsada pel Consorci de Comerç, Artesania
i Moda del departament d’Empresa i Treball
de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració
de l’Ajuntament de Reus, a través de la
Regidoria d’Empresa i Ocupació i de l’Agència
Reus Promoció. Una cita que ha aplegat a més
de 350 representants d’associacions i entitats
vinculades al comerç de Catalunya i que neix
com a punt de trobada d’aquestes entitats, per
intercanviar experiències i debatre sobre els
reptes del sector comercial.
En la trobada s’han abordat els principals reptes
de futur de la gestió comercial, mitjançant
diverses taules rodones,
ponències i espais
de networking on s’han
presentat diverses actuacions
de col·laboració
publicoprivada.
L’Ajuntament de Reus
ha exposat el projecte
de dinamització comercial
“Reus, Espais Vius”,
en la taula rodona “Experiències
singulars”.
De fet, l’elecció de la
ciutat de Reus per celebrar
aquesta primera trobada d’associacions
de comerç de Catalunya no ha estat casual.
Reus és una ciutat coneguda pel seu associacionisme
i pionera en l’àmbit del comerç.
70
LA CIUTAT

SETMANA
SANTA
Animació per a petits i grans,
des del 31 de març fins el 10
d’abril tots els dies.
Gaudeix d’unes vistes espectaculars
i unes magnífiques
rutes, per fer tant caminant
com en bicicleta.
I si reserves abans del 15 de
març:
5€ de descompte
els 4 dies de Setmana Santa.
10% de descompte
del 31 de març al 5 d’abril.
Gaudeix de la millor gastronomia
de proximitat al nostre restaurant
(# { )
LA CIUTAT
Serra de Prades Resort. c/ Sant Antoni S/N - Vilanova de Prades
977 86 90 50 | info@serradeprades.com
www.serradeprades.com
71

DOWN TARRAGONA ATERRA
A LA CIUTAT DE REUS
Fa poc més d’un mes, l’associació de Down Tarragona té una nova
seu a Reus. Es tracta d'un local de 169 m 2 , el doble que l'anterior,
un dels motius que els van portar a fer aquest canvi
Laura Martínez Álvarez
Actualment compten amb 4 sales de
treball: una sala de reunions, una sala
polivalent, una sala de formació, i un taller-cuina.
A part d’aquestes sales, també
disposen d'una zona de treball per a
l'equip tècnic, amb una zona d'espera i
dos lavabos, un d'ells adaptat.
Aquest local suposa un salt qualitatiu
que permetrà millorar la qualitat dels serveis
de Down Tarragona als seus associats.
A part també es podran augmentar les ràtios
de participants per poder així atendre a
més persones de la província de Tarragona,
a les seves famílies i iniciar nous projectes
encaminats a fer realitat el projecte de vida
de les persones amb síndrome de Down i
altres discapacitats intel·lectuals.
“ En l'actualitat, 66 persones
de totes les edats es
beneficien dels projectes
que Down Tarragona
ofereix, i el nombre
d'associats ascendeix a 94”
La posada en servei d'aquesta nova seu
ha estat possible principalment gràcies a
la cessió del local per part de FUNDACIO
ST3, i el suport del departament de Drets
Socials de la Generalitat de Catalunya, la
Diputació de Tarragona, la Fundació la
Caixa, els ajuntaments de Reus i la Pobla
de Mafumet, l'empresa Cargill SLU, Fundació
Port Aventura, Fundació Reddis,
i l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs
(ANAV). I com no, les persones participants
i les seves famílies, el voluntariat,
l'equip tècnic de l'Associació Down Tarragona
i altres agents implicats.
En l'actualitat, 66 persones de totes
les edats es beneficien dels projectes
que Down Tarragona ofereix, i el nombre
72
LA CIUTAT

LA CIUTAT
73

d'associats ascendeix a 94, dels quals una
tercera part simplement col·laboren amb
l'entitat en diferents àmbits.
Amb la nova seu, els projectes mare de
Down Tarragona milloren i amplien les
seves actuacions. Aquests són:
Acte d'inauguració del nou local de Reus
- Encaixem els 5 Sentits (Projecte
de suport en l'etapa educativa): facilita
l'escolarització ordinària i actua en les
persones participants, les famílies i els
centres educatius. Aquest projecte atén
persones des dels 3 als 7 anys. Actualment,
hi participen 20 persones i les seves
famílies. Assessoren, coordinen, i orienten
professors i alumnes en 11 centres
educatius (tant escoles com instituts). Al
referir-se a aquest projecte, el president
va remarcar en el seu discurs inaugural
del nou local que "NECESSITEM que l'administració
reconegui el servei què estem
prestant en l'etapa educativa, ja que
és un suport vital per les persones amb
DI i les seves famílies".
- Agafa't al 21 (Projecte d'inserció sociolaboral):
formació sociolaboral, treball
amb suport i inserció laboral a l'empresa
ordinària. En aquest projecte treballen
perquè les persones amb discapacitat
intel·lectual puguin trobar una feina a
l'empresa ordinària. Per aconseguir-ho
fan acompanyament i suport a la persona
treballadora durant tot el procés
d'inserció laboral a l'empresa ordinària.
Ho complementen amb un suport a l'empresa
des de l'inici i de forma continuada.
Tenen 13 persones contractades, 4 fent
pràctiques i 8 que s'estan preparant.
“ Amb la nova seu, els
projectes mare de Down
Tarragona milloren i amplien
les seves actuacions”
- Oci i autonomia: projecte d'oci i lleure
inclusiu, autodeterminació, autogestió
i apoderament de les persones amb
discapacitat intel·lectual. Facilita que
gaudeixin d'un temps de lleure que ells
mateixos preparen i executen. Aquest
projecte, ordenat per edats i necessitats,
dona servei a un total de 45 usuaris.
Altres projectes que ofereix Down Tarragona
són el servei de Logopèdia, Reforç
pedagògic, Activament, Benvinguts
al 21 (reservat als nadons), i Suport psicològic.
A més del grup de dansa urbana
Down Revolution.
Amb tots aquests serveis Down Tarragona
té com a objectiu prioritari donar visibilitat
a les persones amb síndrome de
Down per mostrar les seves capacitats i
aconseguir així un canvi de consciència a
la societat que afavoreixi la plena inclusió
d'aquestes persones en l'àmbit escolar,
laboral i social.
74
LA CIUTAT

LA CIUTAT
75

PASSA A PASSA, CAMINANT PER
LA SÍNDROME DE DOWN
El pròxim 19 de març es fa una caminada popular a Reus en
benefici de Down Tarragona, amb les inscripcions gratuïtes i un
recorregut de 10 quilòmetres
Laura Martínez Álvarez
La Regidoria d'Esports de l'Ajuntament
de Reus organitza a través de l'empresa
municipal Reus Esport i Lleure, amb el
suport de Tretzesports, organitzen el
pròxim 19 de març una caminada popular
en benefici de Down Tarragona amb
l'objectiu de col·laborar en la tasca que
porta a terme aquesta entitat envers les
persones amb síndrome de Down i altres
discapacitats intel·lectuals. Les inscripcions
per participar en la caminada són
gratuïtes i es poden fer al web municipal
www.reusesport.cat
“L'objectiu de la caminada
és col·laborar en la tasca
que porta a terme aquesta
entitat envers les persones
amb síndrome de Down
i altres discapacitats
intel·lectuals”
Es tracta d'una caminada de gairebé 10
quilòmetres (9.700 metres) amb un tipus
de recorregut mixt, asfalt/ciment i terra,
que combina terreny rural i urbà. Sortirà
des del Parc del Lliscament a les 9:30 hores,
en direcció pel camí dels morts, Misericòrdia,
amb un avituallament per a
tots els participants en el centre de l'Associació
síndrome de Down de Tarragona,
pujarà per la Riera del Molinet i acabarà
a la plaça dels Ganxets (Avinguda
Marià Fortuny).
76
LA CIUTAT

LA CIUTAT
77

ACTUALITAT
Q
UÍMICA
450 estudiants de Tarragona
gaudeixen dels experiments del
Teens’ Lab de la BASF
Aquesta activitat prové d’Alemanya i Tarragona és el primer
cas en què es replica fora del seu país d’origen
Més de 450 estudiants del quart curs d'educació secundària (entre 15
i 16 anys) han gaudit de les activitats experimentals del Teens’ Lab de
BASF. Els tallers de ciència s'han celebrat en els laboratoris de la ETSEQ
(Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química) de la Universitat Rovira i
Virgili, en col·laboració amb el projecte URV Divulga. “El nostre Kids’ Lab
té un germà major, el Teens’ Lab, que s'orienta a joves adolescents que
tenen un primer contacte amb l'assignatura de química a l'escola. Estem
contents d'haver traslladat aquesta iniciativa, original de la nostra casa
matriu a Alemanya, fins a Tarragona. Som el primer centre a nivell mundial
que ha adaptat aquestes activitats”, explica Benjamin Hepfer, director
del centre de producció de BASF a La Canonja, Tarragona.
Covestro posa en marxa a
Tarragona una nova planta de clor
a escala mundial
Es tracta de la primera planta a nivell global basada en la
tecnologia ODC, que permet fer un ús energètic més eficient
Es tracta de la primera planta de producció de clor del món basada en
la tecnologia ODC (càtode d'oxigen despolaritzat), altament innovadora
i energèticament eficient, desenvolupada per Covestro i les seves partners.
La nova planta garanteix un subministrament eficient, més sostenible,
independent i permanent de clor i sosa càustica per a la producció
de MDI a Tarragona. Aquesta instal·lació reforçarà la xarxa europea de
producció de MDI, un precursor per a la fabricació d'escuma rígida de
poliuretà utilitzada per a aïllar aparells de refrigeració i edificis. La planta,
que ha suposat una inversió de 200 milions d'euros, ha permès la creació
de 50 nous llocs de treball.
El Teens’ Lab és un projecte de BASF orientat a alumnes de l'ESO que es
basa en diferents grups d'experiments. En el cas de les activitats del “Laberint
de les substàncies”, els alumnes estudien les propietats característiques
dels materials i descobreixen que, encara que dues substàncies
tinguin el mateix aspecte, es poden distingir i identificar aplicant mètodes
de recerca físics i químics.
“L’exitosa posada en marxa de la nova planta és una gran notícia, tant des
del punt de vista econòmic com des de l'ecològic, tant per a Covestro com
per a la nostra planta de Tarragona”, ha declarat Markus Steilemann,
CEO de Covestro. “La planta demostra com les noves tecnologies ens
permeten avançar en la nostra visió de l'economia circular i reduir, encara
més, el consum de recursos, mentre augmentem la robustesa i l'eficiència
de la nostra xarxa de producció”.
Repsol posa en marxa una nova planta de tractament d’aigües
Aquesta nova instal·lació millora encara més la qualitat final de l’aigua que finalment serà enviada al mar
El complex industrial de Repsol a Tarragona
disposa d’una nova planta de tractament d’aigües
que amb una extensió de 500 m 2 , té una
capacitat màxima de 120 m 3 /hora. El cost total
de la seva instal·lació es xifra en 6,3 milions
d’euros. Aquesta planta se suma a les plantes
de tractament primari i secundari de les aigües
de procés ja existents a l’àrea química del complex.
Aquesta tercera planta adopta la Tecnologia
Actiflo (de la firma Veolia Water Technologies)
basada en la decantació fisicoquímica,
a la qual se suma una filtració de doble etapa
de les aigües de procés, reduint els sòlids en
suspensió, fòsfor i crom. Aquest tercer procés
millora enormement la qualitat final de l’aigua
que finalment serà enviada al mar a través de
l’emissari submarí.
Aquesta instal·lació constitueix un pas més en la
transformació del complex industrial de Repsol,
amb processos de producció cada cop més
sostenibles i innovadors. És una mostra més de
l’aposta de Repsol per Tarragona i per mantenir
el complex industrial com un referent industrial,
tecnològic, sostenible i competitiu, que permeti
continuar generant valor social i econòmic.
78
LA CIUTAT

Compromesos amb la
seguretat i el medi ambient,
compromesos amb tu
LA CIUTAT
79

ACTUALITAT
Q
UÍMICA
AITASA es consolida com a referent mundial en
la gestió sostenible de l’aigua
La nova planta de tractament de les aigües industrials d’AITASA suposa la
major inversió conjunta de la història de la indústria petroquímica de
Tarragona: més de 30 milions d’euros
El President de la Generalitat, Pere Aragonès,
va presidir a Tarragona l’acte d’inauguració de
la nova planta de tractament conjunt d’aigües
residuals industrials d’AITASA (Aigües
Industrials de Tarragona, S.A.), que es va posar
en marxa fa uns mesos i que ha representat una
nova passa endavant de la indústria química de
Tarragona en un àmbit en el qual és pionera i re-
ferent internacional: la gestió sostenible de l’aigua.
La nova instal·lació recull les aigües industrials
residuals ja tractades per cada industria del
complex industrial i els dona una nova etapa de
purificació, portant l’efluent final a qualitats que
permetran, en una futura fase, la seva reutilització.
Aquesta darrera etapa de purificació ja és en
fase d‘estudi.
L’esdeveniment ha servit també per commemorar
el 10è aniversari de la posada en marxa,
el 2012, de la planta de regeneració d’aigües
residuals urbanes per a ús industrial: un altre
projecte pioner i referent que ha permès que
les empreses químiques hagin anat emprant
cada vegada més aigua reutilitzada en els seus
processos. Aquest és un exemple d’èxit de la
col·laboració publicoprivada, ja que es tracta
d’una planta titularitat de l’Agència Catalana de
l’Aigua cedida a AITASA per la seva operació, on
es regeneren les aigües residuals procedents de
depuradores municipals.
BASF es mostra
resilient en un exercici
complicat com ha
estat el del 2022
BASF ha incrementat les seves vendes
en un 11,1%
El Grup BASF es mostra resilient en l’exercici
econòmic 2022 en un entorn de mercat
complicat, dominat per les conseqüències de
la guerra a Ucraïna i, en particular, per l’augment
dels preus de les matèries primeres i
de l’energia. Com van explicar Martin Brudermüller,
president de la Junta Directiva, i
Hans-Ulrich Engel, director financer, durant
la presentació dels resultats de 2022, BASF
ha incrementat les seves vendes en un
11,1%, fins als 87.300 milions d’euros. El
creixement de les vendes ha estat motivat
principalment per l’increment dels preus en
pràcticament tots els segments, lligat a l’augment
dels preus de les matèries primeres i
l’energia.
Antonio Logroño és nomenat Director General de
Dow per a Espanya i Portugal
Jon Bilbao deixa aquest càrrec després de 38 anys a Dow
Antonio Logroño, Director de Vendes per a
Mercats Industrials de Poliuretà per a Europa
i Director del Centre de Desenvolupament i
Servei de Dow Polyurethanes a Ribaforada
(Navarra), ha estat nomenat Director General
de Dow per a Espanya i Portugal.
Antonio Logroño afegirà aquest rol estratègic
a les seves actuals responsabilitats de Director
de Vendes per a Mercats
Industrials de Poliuretà per
a Europa, substituint a Jon
Bilbao, qui ha deixat el seu
actual càrrec a finals de febrer
del 2023. Així mateix,
s’incorporarà a l’equip directiu
de Dow EMEAI (Europa,
Orient Mitjà, Àfrica i
l’Índia).
“Assumeixo aquest rol sabent
que no només Dow,
sinó tot el sector químic, es
troba en un moment clau
de la seva història. La sostenibilitat
i la circularitat dels materials, la seguretat,
la innovació i l’enfocament en els nostres
clients són, i continuaran sent-ho, les nostres
prioritats. Des d’aquesta posició, no només vull
impulsar-les, sinó que ofereixo la mà a institucions,
governs, comunitat, acadèmia, clients i
associacions, perquè, junts, fiancem la indústria
i li donem el valor que mereix”, ha expressat Antonio
Logroño.
L’elevat grau d’incertesa predominant durant
el curs de 2022 a causa de la guerra d’Ucraïna,
els elevats costos de les matèries primeres
i l’energia a Europa, l’increment dels preus
i els tipus d’interès, la inflació i l’evolució de
la pandèmia de coronavirus es prolongarà
durant 2023. Tots aquests factors afectaran
negativament la demanda mundial. Per això,
BASF preveu un creixement moderat del
1,6% per a l’economia global en 2023 (2022:
3,0%). Per a la producció de substàncies químiques
global, BASF espera un creixement
del 2,0% (2022: 2,2%). Sobre aquesta base,
el Grup BASF espera generar unes vendes
d’entre 84.000 i 87.000 milions d’euros en
2023.
80
LA CIUTAT

LA CIUTAT
81

El 2022 de Covestro,
marcat pels
desafiaments globals
Destaquen la importància de
l'economia circular i la neutralitat
climàtica en aquest context
ACTUALITAT
Q
UÍMICA
L’exercici 2022 de Covestro ha estat marcat per
desafiaments globals que van tenir efectes significatius
i perceptibles en el rendiment empresarial
de la companyia. L’empresa va notar l’acusat
augment dels preus de l’energia i les primeres
matèries durant l’any, especialment a Europa.
Tot i els volums més baixos de vendes resultants
del context de recessió, les vendes de Covestro
van créixer un 13% fins a assolir els 18.000
milions d’euros, la xifra més alta registrada a la
història del Grup. Un factor clau en aquest sentit
ha estat un augment considerable del nivell dels
preus de venda.
“2022 va ser un any marcat per diverses crisis
que van presentar desafiaments sense precedents
per a Covestro”, apunta Markus Steilemann,
CEO de Covestro. “Les mesures que vam
adoptar l’any passat van ser encara més contundents:
reduïm el nostre consum d’energia, retallem
costos i treballem en el desenvolupament
addicional dels nostres productes. La nostra visió
d'una economia circular i la nostra estratègia
per un futur sostenible han demostrat ser una
sòlida base. Continuarem treballant per encaminar
la nostra cartera de productes cap a mercats
de creixement sostenible, com l’energia eòlica o
l’electromobilitat, i continuarem atenent la demanda
creixent de solucions circulars. Una cosa
és clara: la nostra contribució és essencial per a
un futur sostenible”.
17 empreses de l’AEQT renoven la seva
certificació RSE
El certificat garanteix el compromís empresarial del sector amb la Sostenibilitat i
la Responsabilitat Social Empresarial
La marca RSE-Empresa Responsable de Responsible
Care és una certificació atorgada per
Feique, i garanteix el compromís empresarial
del sector amb la Sostenibilitat i la Responsabilitat
Social Empresarial, sota el paraigua
de Responsible Care i posant en valor la seva
contribució al Desenvolupament Sostenible.
Les 17 empreses de l’AEQT que han renovat la
certificació són: BASF, Carburos Metálicos,
Clariant, Covestro, Dow, ELIX Polymers, Ercros,
Inovyn, IQLIT Emulsiones Poliméricas,
Iqoxe, Kemira, Messer, Plixxent, Repsol,
Tepsa, TDE i Vopak Terquimsa.
L’objectiu d’aquesta iniciativa, que ja va començar
el març del 2015 i que es renova cada
dos anys, és dotar les empreses adherides al
programa Responsible Care d’un reconeixement
visible, per part de Feique, que garanteixi
i deixi constància del seu compromís amb
les polítiques de Sostenibilitat i RSE posant en
valor, davant d’organismes públics i privats,
institucions competents i la societat en conjunt,
la seva implicació i contribució essencial
en aquests àmbits. Les empreses que poden
aplicar aquest distintiu han de complir una sèrie
de requisits específics d’exercici de la seva
activitat que són necessaris per obtenir l’autorització
d’ús. El període de vigència s’estableix
en dos anys prorrogables, i s’inicia un nou període
de l’1 de març del 2023 fins a l’1 de març
del 2025.
Messer rep estudiants de la URV en la seva seu
de El Morell
Aquesta activitat es desenvolupa en l'11è any de col·laboració entre el gasista i la
Universitat Rovira i Virgili
Messer Ibérica ha rebut la visita de 60 estudiants
del segon curs del Grau d’Enginyeria
Química i Enginyeria de Bioprocesos Alimentaris
de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria
Química (ETSEQ) en la seva planta
de producció de gasos destil·lats de l’aire
situada al Morell. Aquesta visita és part d’un
programa de presentació de l’empresa als
alumnes de l’ETSEQ i té com a objectiu aproximar-los
a la indústria química perquè puguin
observar des d’una altra perspectiva com
opera un sector en el qual molts d’ells desenvoluparan
les seves carreres professionals.
parteix durant el curs en la universitat com
en la visita a una de les seves plantes en el
polígon petroquímic de Tarragona, els estudiants
reben informació sobre els processos
de producció del gasista i les aplicacions dels
seus productes en els diferents sectors industrials.
Tots els estudiants d’aquest curs
optaran al juny pel Premi Messer mitjançant
un projecte integrador en el qual han de reflectir
també aplicacions de gasos per a una
producció més sostenible.
Tant en les presentacions que l’empresa im-
82
LA CIUTAT

ELIX POLYMERS,
UNA EMPRESA AMB ÀNIMA
La companyia ELIX Polymers, líder mundial en la fabricació de termoplàstics, té el
compromís de generar un impacte social positiu a l'entorn on opera actuant com a dinamitzador
del desenvolupament a l'entorn més proper i afavorint la igualtat d'oportunitats
i la diversitat.
ELIX Polymers col·labora en projectes com Inspira STEAM, un programa de voluntariat
de professions STEAM que organitza la Universitat de Deusto, en col·laboració
amb la Universitat Rovira i Virgili, per al foment de la vocació cientificotecnològica
entre les nenes de primària, basat en accions de sensibilització i orientació que imparteixen
dones professionals del món de la investigació, la ciència i la tecnologia. També
participa de forma activa en el Programa Repte Experimenta, també promogut per la
Universitat Rovira i Virgili que acosta la ciència a les aules d'alumnes de l'ESO.
A l'àmbit més social col·labora amb associacions i ONG's del seu entorn local (entre
d'altres amb Creu Roja Tarragona, AECC, Afanoc Tarragona, Associació Dhides, Fundació
La Muntanyeta, Pàdel amb Tu, etc).
LA CIUTAT
83

ACTUALITAT
Q
UÍMICA
Carburos Metálicos llança una
eina digital intel·ligent que
optimitza la congelació i redueix el
desaprofitament alimentari
Permet als productors d'aliments monitorar i controlar de
manera remota els seus túnels de congelació criogènics per
a millorar la seva eficiència i reduir pèrdues de producte
La tecnologia intel·ligent creada per Air Products (APST) utilitza sensors
i connectivitat sense fil per a oferir als productors d'aliments una major
comprensió del procés de congelació criogènica. Per mitjà de l'anàlisi
avançada de dades, tant en temps real com de l'històric, els quadres de
comandament o el panell de comandament digital permeten als equips
de producció monitorar, avaluar i optimitzar el rendiment dels túnels de
congelació en tot moment.
Ercros Vila-seca rep la visita de la
Generalitat de Catalunya
La visita ha tingut com a objectiu conèixer les instal·lacions
d’ambdues fàbriques i els projectes d’Ercros
El director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, Oriol
Alcoba, i altres alts càrrecs del Departament i dels Serveis Territorials
d’Empresa i Treball, i d’ACCIÓ a Tarragona, han visitat les dues fàbriques
que té Ercros a Vila-seca. La delegació d’Ercros ha estat encapçalada pel
director general de Negocis, Agustín Franco. La visita ha tingut com a
objectiu conèixer les instal·lacions d’ambdues fàbriques i els projectes
que Ercros preveu emprendre en el marc del Pla 3D en aquests centres.
APST ofereix un nou nivell quant a comoditat, eficiència i eficàcia per als
actuals processos de congelació criogènica. Els supervisors poden realitzar
avaluacions del rendiment a distància i efectuar ajustos quan sigui necessari
per a evitar una congelació insuficient o excessiva. La tecnologia
ajuda a optimitzar els paràmetres del procés de congelació, augmentant
l'eficàcia general de l'equip per a obtenir un major rendiment, qualitat i
producció. Això ajudarà a minimitzar els costos, al mateix temps que augmentarà
la sostenibilitat de les operacions, en disminuir el desaprofitament
d'aliments i reduir el consum de nitrogen. La nova eina digital permet
als enginyers de Air Products accedir a les dades de manera remota.
Això significa que, sovint, les consultes dels clients es poden resoldre a
distància el que contribueix a reduir el temps d'inactivitat dels equips.
Abans de fer un recorregut per les instal·lacions, els representants de
l’administració catalana han rebut una explicació sobre els esmentats
projectes que permetran consolidar la capacitat productiva d’aquestes
fàbriques, incorporar noves instal·lacions orientades a la descarbonització
i a la digitalització de l’activitat industrial d’Ercros, i reduir l’ afectació
externa d’aquesta activitat en termes de seguretat industrial.
BASF instal·la un nou hub internacional d’enginyeria a Tarragona
El treball del Hub tindrà impacte europeu i global i BASF es troba en procés de contractació d'enginyers, en un projecte que
troben molt il·lusionant
Carles Navarro, director general de BASF
Espanyola i màxim responsable de les activitats
del Grup a la península Ibèrica, ha anunciat
recentment la instal·lació al país d’un hub
internacional d’enginyeria, que desenvoluparà
projectes per a tota Europa i reforçarà
el nostre paper internacional dins del Grup.
L’increment d’activitats es produirà en dues
localitzacions dins del país: una al mateix centre
de producció de La Canonja (Tarragona),
on resideix ja la unitat d’enginyeria actual;
i una altra, a Madrid, per aprofitar sinèrgies
amb els principals partners als projectes d’enginyeria
del país. A les dues ubicacions això
implicarà la creació de nous llocs de treball”.
Aquest serà el segon hub internacional que
obre la companyia els últims quatre anys a
Espanya, juntament amb el de digitalització,
BASF Digital Solutions, que va iniciar el seu
camí a Madrid el 2019, facilitant solucions digitals
dins de la companyia en l’àmbit mundial
i en què ja treballen prop de 500 persones.
84
LA CIUTAT

UN TANGO EN SALOU
Os presentamos la cena de gala del 06/05 con
artistas invitados internacionales que nos deleitarán
con una exhibición de tango durante una
espectacular cena. Toda una experiencia para los
amantes del tango.
Fechas del evento: 5, 6 y 7 de mayo.
Cena de Gala con exhibición: 65 euros
www.untangoensalou.com
# @untangoensalou
LA CIUTAT
85

“Ha sigut el mandat
en què hem tirat
endavant més
projectes”
DOLORS FARRÉ Alcaldessa de Valls
Ja és oficial. L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, es presentarà a la reelecció
el pròxim 28 de maig amb la intenció de tornar a endur-se la victòria
Adrià Miró Canturri
Tot i que l’anunci s’ha fet esperar més
que la resta de contrincants, assegura
que no ha tingut cap dubte en tornar-se a
presentar i que actualment està més centrada
en governar que en la campanya.
Una setmana després de donar el tret de
sortida a la seva candidatura, parlem amb
l’alcaldessa i candidata de Junts per fer
balanç d’aquest mandat i conèixer les propostes
amb què aspira revalidar el triomf
als següents comicis.
Per què ha trigat tant a presentar candidatura?
No diria que hem esperat tant.
Estem governant la ciutat i treballant. Encara
falten tres mesos per les eleccions i la
campanya és només 15 dies abans. Arriba
un moment en què he de dir que em presento,
però la data no té cap motiu especial.
Per mi és prioritari acabar abans els
projectes que tenim, que no pas dir que
em presento.
Era una decisió difícil tenint en compte
aquest mandat ple de contratemps?
Gens. Tenia molt clar que havia de continuar.
Quan ens vam presentar fa quatre
anys, ja vam dir que el nostre programa
electoral era de vuit anys. Ha sigut el mandat
més difícil dels últims 20 o 30 anys,
però també ha sigut el que més projectes
hem tirat endavant. Tenim un bon equip i
un bon projecte de ciutat.
Quins serien els projectes més destacats?
S’ha fet molta feina en l’àmbit del polígon
industrial, on estem posant al dia el
seu manteniment. Pel que fa al patrimoni,
hem recuperat l’Església de Sant Francesc,
la muralla de Sant Antoni, els arcs gòtics
de l’entorn del museu, la font de la Manxa i
la dona que es pentina, molt emblemàtica
pels vallencs. A la via publica, hem fet una
86
LA CIUTAT

nova plaça al barri de Santa Gemma, obres
al Passeig Caputxins i al Passeig Tarradellas,
5,8 milions en manteniment de carrers
i estem acabant la modernització de
la xarxa d’aigües del Passeig de l’Estació.
A més, per a la gent que té canalla, també
hem millorat o creat sis parcs infantils a sis
barris de la ciutat.
I en altres àmbits? A nivell d’esports,
hem acabat la construcció de la nova pista
del Vilar, hem començat la primera fase de
la remodelació del pavelló cobert del Vilar,
el parquet del Joana Ballart i el canvi d’enllumenat
del camp de futbol amb sistema
LED. D’altra banda, també en sostenibilitat,
tenim el 65% de la ciutat amb enllumenat
LED. Això vol dir menys consum i
més lluminositat. En l’àmbit cultural, hem
realitzat l’ampliació del Museu de Valls a
la primera planta. Per la gent gran i també
en l’àmbit de salut, la recuperació de
Ca Xapes, el nou centre de dia i l’ampliació
de la cuina de la residència. Finalment, cal
destacar la feina que hem fet a Vallsgenera,
on hem format més de 3900 alumnes i
han trobat feina 1400 persones.
El pressupost de la Generalitat compta
amb una partida pel Museu Casteller.
En quin estat ens trobem de cara a obrirlo?
El museu està acabat i en aquests moments
estem treballant en la licitació del
plec de la seva gestió. Vam tenir un entrebanc
quan l’Oficina Nacional de Evaluación
ens va dir que faltava un document
(no vinculant) i vam aturar la licitació. En
paral·lel, també estem treballant la licitació
del servei per un any i poder obrir-lo
al més aviat possible. No podem tenir un
equipament acabat tancat.
centre històric, però també de la ciutat. És
la casa de tots els castellers de Catalunya
al km zero del món casteller i això portarà
molta gent que visitarà el museu. A més,
en un entorn de 100 metres de radi hi haurà
en un futur sis equipaments culturals: la
Biblioteca Carles Cardó, que ja està oberta;
el Museu Casteller i l’Espai Jove, que
s’obrirà en els propers mesos; l’escola de
música Ca Padró, de la qual tenim el projecte
guanyador; la Casa de la Festa, que
ja hem comprat les cases al carrer Sant
Oleguer per enderrocar-les i ens estem
reunint amb les entitats culturals per fer
el pla d’usos, i el Centre Cívic. Són sinergies
d’un equipament amb l’altre.
“ Tenim clar que el museu
serà un element dinamitzador
del centre històric,
però també de la ciutat”
Sempre es diu que el museu dinamitzarà
el comerç. Precisament, van anunciar
a la conferència el projecte ‘El centre és
viu’. De què es tracta? ‘El centre és viu’
és un projecte impulsat per Vallsgenera i
la comunitat de Valls. Es posa en contacte
amb els propietaris dels locals buits per
arreglar-los i posar-los a preus assequibles
de lloguer per a joves emprenedors o persones
que vulguin obrir un negoci. Per tant,
ajudem els propietaris de locals buits que
no en treuen cap rendiment i també a qui
vol obrir una activitat al centre històric.
Tindrem pressupost per aquest últim
any? Sí. No és pas un tema polític, sinó que
és un tema tècnic. Hi ha moltes qüestions
com el del Museu Casteller en què tenim
treballant el Departament d’Hisenda i
d’Intervenció. Aleshores, han de fer o una
cosa o una altra. Esperem que el mes de
març puguem aprovar el pressupost.
Ja han passat tres mesos d’aquest any.
Es pot governar bé sense pressupost? Sí
perquè estem amb el pressupost prorrogat.
L’Ajuntament funciona igual, el que
no pots fer són les inversions. Tot i que
voldríem haver tingut el 31 de desembre
un pressupost aprovat, és molt complicat
tècnicament.
Han demanat nous equipaments sanitaris
en les taules de treball. Quina rebuda
tenen les reclamacions? És un tema en
què estem treballant des de fa temps. El
2021 vam signar un protocol d'intencions
amb la consellera Alba Vergés i les diferents
taules de treball que es van constituir
han anat treballant. Amb la pandèmia
es van aturar i ara hem reemprés la negociació
amb la Generalitat. Actualment, ja
és un protocol en què la Generalitat reconeix
la necessitat de Valls de nous equipaments
sanitaris i estem treballant per fer
un nou sociosanitari, un CAP i un hospi-
Es manté la primavera com a època de
l’any en què s’obrirà definitivament? Sí.
Com es finançarà el museu? L’empresa
que ho gestioni tindrà l’ingrés de les entrades,
però tots els museus del món són
deficitaris. Per tant, tenim un acord amb
Generalitat, Diputació i Ajuntament per
assumir les despeses totes tres. Hi ha un
estudi de la URV que diu que haurem de
posar sobre uns 100mil-150mil euros cadascú.
La Generalitat ja té pressupostats
200 mil euros per la gestió.
Es parla que aquest museu hauria
d’activar tot el que l’envolta. Com han de
ser aquestes sinergies? Tenim clar que el
museu serà un element dinamitzador del
LA CIUTAT
87

tal. La idea és fer un parc sanitari amb tot
centralitzat amb la intenció d’optimitzar
recursos. El Pius hospital és un tema de
ciutat i volem màxim consens. La setmana
passada vaig parlar amb l’oposició per ensenyar-los-hi
el conveni i els vaig dir que el
signaria quan em donessin el vistiplau.
L’oposició ha vist amb bons ulls el conveni?
La rebuda ha sigut bona perquè tots
som conscients que hi ha aquesta necessitat.
Volem que el Pius Hospital s'integri
a la xarxa de salut de la Generalitat, però
que tinguem els mateixos serveis i els treballadors
les mateixes condicions. No hi
anem a perdre. Quan posem sobre la taula
la gestió i la governança, serà un altre moment
en què ens haurem de posar d’acord.
Què proposa Junts per a la gestió? No
n’hem parlat mai perquè encara no tenim
cap proposta de la Generalitat sobre la
taula. Estem en una fase embrionària.
Quan parlem del tipus de governança,
haurem de decidir què és el millor. Mirarem
les posicions de la Generalitat i consensuarem
què volem pel Pius.
Posa molt èmfasi en el consens. Ha
sigut fàcil trobar-lo en aquest mandat?
A nivell polític ha sigut una legislatura
tranquil·la. Em centro molt en el consens
entorn del Pius perquè no és un projecte
de partit, sinó de ciutat. Aleshores hem
d’anar tots a l’una.
El tema de la seguretat ha tingut força
volada aquest mandat. Quina és la
recepta de Junts per pal·liar-ho? Tant
de bo tinguéssim la recepta per solucionar-ho.
Ni Junts ni cap partit polític la té.
Vam tenir uns episodis molt difícils i vam
fer un Pla de xoc amb Policia Local i Mossos
d’Esquadra per mirar de revertir la situació.
En aquests moments, els índexs de
delinqüència han baixat i, per tant, estem
satisfets. Tot i que vaig dir a la conferència
que en seguretat sempre hi ha més coses
a fer, el que ens ha funcionat molt bé són
les càmeres i el Pla. A més, continuarem
incrementant els agents de Policia Local
i també serà important la nova comissaria
de policia perquè puguin fer bé la seva
feina. Traurem el concurs d’idees properament
i la intenció és començar les obres
l’any que ve.
“ Els que comprin un habitatge
per viure-hi tindran
una subvenció del 95% de
l’IBI fins que facin 40 anys”
L’habitatge és un dels altres temes
candents en el centre històric. Què pot
fer l’Ajuntament? És important tant en el
centre històric com a la resta de la ciutat.
No hi ha habitatge de lloguer. Tenim joves
que es volen emancipar i tenen problemes
per trobar-lo. Apostem per habitatge
al centre històric, per això hem tancat
l’acord amb INCASÒL per la construcció
de 30 habitatges al carrer de Sant Antoni.
Seran dos edificis. D’altra banda, a la zona
del pany nord de la Plaça de l’Oli estem
expropiant i comprant per fer habitatge
en el futur. Finalment, a partir de l’1 de gener
ja hi ha una mesura per a joves que volen
anar a viure al centre històric. Els que
comprin un habitatge per viure-hi tindran
una subvenció del 95% de l’IBI fins que
compleixin 40 anys. Així, ajudem la gent
jove i a donar vida el centre històric perquè
el comerç funcioni.
Darrerament, hi ha hagut algunes
diferències dins de l’executiu municipal
amb temes com el Museu Casteller.
Quin balanç fa del govern de coalició?
L’acord de govern ha sigut fort i no hem
tingut cap gran discussió, tot i que sempre
hi ha petites diferències. Quan vam
aprovar el plec de la licitació per la gestió,
com ens interessava treure-ho aviat, els hi
vam donar uns dies abans els documents
i no s’ho van poder mirar. En tot cas, van
explicar que s’havien abstingut perquè no
havien tingut temps de llegir-ho bé.
En cas que les majories fossin similars,
repetiria? En aquest moment volem guanyar
les eleccions i governar per acabar
el projecte que tenim per a la ciutat. El dia
29 de maig veurem com ha anat i estem
oberts a parlar amb tothom.
La llista que presenti per les eleccions
tindrà cert continuisme amb l’actual?
En el punt que està la ciutat, el que necessita
és experiència i expertesa. També
hi ha d’haver gent nova a la candidatura
per aportar noves idees, però necessitem
aquesta experiència.
88
LA CIUTAT

LA CIUTAT
89

VALLS
LA CAMBRA DE VALLS SATISFETA AMB L’ARRIBADA DE CLARION PARTNERS
Clarion Partners compta amb inversions en propietats logístiques i industrials situades a Alemanya, Països Baixos,
França, Espanya i Itàlia
La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de
Valls es mostra satisfeta de què la multinacional
nord-americana Clarion Partners aterri a Valls.
Assegura que la nova empresa suposarà una
bona injecció econòmica pel territori i donarà
un important dinamisme al Polígon Industrial
de Valls i voltants.
Clarion Partners Europe està construint a Valls
dues naus, una de 21.000 m² i una altra de
9.000 m². La seva ubicació es troba tocant a les
instal·lacions logístiques d’empreses com Ikea,
Kellogg’s, i Lear Corporation, entre d’altres, el
que suposa un gran atractiu per corporacions
i operadors logístics. Tal com la companyia assenyala
en un comunicat, “Valls està estratègicament
situat molt
a prop del corredor
logístic AP-2, entre
Barcelona i Madrid,
i del corredor AP-7,
que va de Barcelona a
València”.
Carbonell Figueras
és l’empresa promotora
de les naus i està
previst que l’edifici es
lliuri el tercer trimestre
del 2023. Clarion Partners Europe desenvolupa
l'activitat als mercats logístics i industrials
d’Alemanya, Països Baixos, França, Espanya,
Itàlia i altres països europeus. Amb seu a Nova
York, l’empresa gestiona una cartera de més
de 920 propietats als Estats Units i Europa.
VALLS S’ADHEREIX A L’AGENDA
DIGITAL DELS MUNICIPIS DE
CATALUNYA
L'agenda té com a objectiu articular la transformació digital
dels municipis per fer més eficient la gestió dels recursos públics
EN MARXA UNA NOVA GASTRORUTA
PER DESCOBRIR ELS SABORS MÉS
AUTÈNTICS DE VALLS
Amb el lema «A Valls, tomba i tasta!», 21 establiments
participen a la nova gastroruta que, per tan sols 10 euros,
Valls ofereix una gran diversitat de productes alimentaris propis de la ciutat
i de tota la comarca de l’Alt Camp. És per aquest motiu que l’Ajuntament,
el sector hoteler i 21 establiments d’alimentació vallencs s’han unit
per impulsar la nova gastroruta «Sabors de Valls». Amb el lema «A Valls,
tomba i tasta», aquest és un itinerari gastronòmic per la ciutat que convida
a descobrir els sabors més autèntics de Valls i comarca.
Els comerços adherits a la ruta són establiments amb elaboració pròpia
o especialitzats en productes de proximitat. En concret, participen a «Sabors
de Valls», Agrobotiga de la Cooperativa, Bodega Solé, Ca Santiago,
Ca La Vicky, Cafès Líder, Cal Cesc, Cansaladeria Batalla, Cansaladeria
Bonet, Cansaladeria Pons, Cansaladeria Queralt, Dolça Fantasia, DO
Tarragona, El Rebost de la Conxita, Forn de Pa Manel, La Bajoca (Grup
de Consum), La Providència, Magatzem del Vermut, Organolèptics, Paqui
Güell, Pastisseria Santacana i Pastisseria Valls. La ruta consta de 10
tastos que es poden bescanviar indistintament i sense límit temporal a
qualsevol dels establiments adherits a un preu de 10€. A més, diversos
comerços oferiran descomptes de fins al 15% en el moment del tast. Els
tiquets es poden adquirir ja a partir d’aquest dimecres 1 de març a l’Oficina
Municipal de Turisme, al Felix Hotel i l’Hotel Class.
L‘Ajuntament de Valls ha formalitzat la seva adhesió a l’Agenda digital
dels Municipis de Catalunya, impulsada pel consorci Localret i formada
per les administracions locals de Catalunya. L’agenda té per objectiu
articular la transformació digital dels municipis adherits per fer front als
reptes de present i futur, per assolir majors cotes de qualitat en els serveis
oferts, eficiència en la gestió dels recursos públics i satisfacció de la ciutadania
i les empreses en la seva relació amb l’administració.
La missió de l’Agenda és la d’acompanyar els ajuntaments en la transformació
digital dels seus pobles i ciutats, i la iniciativa està composta per
880 dels 947 municipis de Catalunya, les quatre diputacions, l’Àrea Metropolitana
de Barcelona i vint-i-dos consells comarcals.
D’aquesta manera, l’Agenda té una triple funció. En primer lloc, ser un
instrument promotor i facilitador per a la concreció d’estratègies, plans
i projectes de transformació digital; proporcionar als ajuntaments una visió
de conjunt i global dels elements que intervenen en el salt digital dels
municipis, des d’un enfocament complert i integrador; i, en tercer lloc, ser
l’espai de trobada, coordinació i priorització dels reptes i necessitats dels
municipis per a la digitalització global des de l’impuls municipal.
90
LA CIUTAT

LA CIUTAT
91

VALLS
LA COLLA VELLA CEDEIX
LA COPA I EL FAIXÍ
D'HONOR GUANYATS
AL PRIMER CONCURS
DE CASTELLS DE
TARRAGONA DE 1932
Els dos objectes històrics es
conservaran i s’exposaran al Museu
Casteller de Catalunya
La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha cedit
a l’Ajuntament de Valls la copa de guanyadors
i el faixí d’honor del primer Concurs de
Castells de Tarragona, celebrat l’any 1932
a la plaça de Braus. El contracte de cessió
en comodat l’han signat avui l’alcaldessa de
Valls, Dolors Farré, i el president de la Colla
Vella, Albert Pedret, acompanyat pel cap de
colla de l’entitat, Albert Martínez, Josep M.
Poblet, el casteller més veterà de la junta de
l’entitat, i Núria Pons, tresorera de la colla.
La copa, lliurada per la Generalitat de Catalunya,
i el faixí d’honor del Concurs han estat
conservats al llarg d’aquests 91 anys pels
castellers i castelleres de la Colla Vella, dos
objectes històrics que s’exposaran al Museu
Casteller de Catalunya. El concurs de 1932
té una gran rellevància en la història del fet
casteller. Així, tot i que el 1902 hi havia hagut
un primer precedent amb la celebració al Parc
de la Ciutadella de Barcelona de l’anomenat
Concurs Regional dels Xiquets de Valls, el de
1932 a la plaça de Braus de Tarragona va tenir
lloc en un moment d’expansió del món casteller,
amb l’aparició de noves colles a Tarragona
i el Vendrell que se sumaven als Xiquets
de Valls.
VALLS ENGEGA LA CAMPANYA ”REOMPLE’M”
DESTINADA A LA REDUCCIÓ D’ENVASOS D’UN SOL ÚS
Aquesta és una de les actuacions transversals previstes en el Pla Local de Prevenció
de Residus de Valls
L’Ajuntament de Valls ha iniciat una nova acció
per promoure la prevenció de residus i l’ús d’envasos
reutilitzables. En concret, sota el lema
«Reomple’m: hola envasos reutilitzables…
adéu envasos d’un sol ús» es vol incidir en
la reducció del consum d’ampolles de plàstic.
Aquesta és una de les actuacions transversals
previstes en el Pla Local de Prevenció de Residus
de Valls per reduir la producció i consum de
diverses fraccions i promocionar entre la població
l’ús de materials reutilitzables.
La campanya ha iniciat amb la distribució de
2.000 ampolles de vidre reutilitzable entre
personal públic, en una de les accions del pla
de prevenció de residus destinada a l’ambientalització
de les administracions. En concret, les
2.000 ampolles per a tenir a la taula de treball
es posaran a disposició dels treballadors i treballadores
de totes les escoles, instituts i escoles
bressol de Valls, del Pius Hospital, de les
residències de gent gran Alt Camp i Monserrat
Cuadrada de la Fundació Vilaniu d’Atenció a la
Dependència, així com del conjunt del personal
municipal de l’Ajuntament i els seus organismes
autònoms.
BODEGUES VISENDRA REP UNA MEDALLA DE PLATA EN
UN DELS CONCURSOS MÉS PRESTIGIOSOS DE L’ESTAT
En concret, s’ha premiat el ‘Visendra 6 Roure 2018’
El concurs ‘Catavium World Wine & Spirits
Competition (CWWSC)’ és organitzat i desenvolupat
per Catavinum a Vitoria-Gasteiz. És un
dels certàmens més prestigiosos de vi a Espanya.
La consolidació d’aquest, sent la 13a edició
que es duu a terme l’any 2023, es veu reflectit
en els països participants, més de 20. Amb el
mètode de tast a cegues, el comitè expert escull
els millors vins amb quatre punts principals:
•Informar sobre la qualitat dels vins, ajudant a
la difusió i comunicació d’aquests.
•Aportar referències internacionals sobre vins
i licors de qualitat.
•Potenciar la producció i elaboració de vins i
licors de qualitat.
•Contribuir a la difusió de la cultura dels vins i
licors.
En aquest cas, el vi de Bodegues Visenda ‘Visendra
6 Roure 2018’ ha estat premiat amb la
medalla de plata. Aquesta medalla atorga a la
Bodega de Les Pobles i Santes Creus un segell
de qualitat, arribant a més de 80 punts en el
certamen que els fa mereixedors de ser guardonats.
92
LA CIUTAT

ANUNCIA
AQUÍ
EL TEU
NEGOCI
TRUCA'NS O ENVIA'NS UN WHATSAPP I TE N'INFORMAREM
î
660 915 371 / 626 786 373
e @revistalaciutat G revistalaciutat
REVISTA
TARRAGONA | REUS | SALOU | VILA-SECA | VALLS
LA CIUTAT
93

VALLS
ARRIBA LA SETENA EDICIÓ DE L’AERÒBIC DAY
S’hi celebrarà una Master Class de 4 sessions de diferents modalitats d'aeròbic al pavelló municipal Xavier Tondo i Volpini
Després de tres anys sense poder-se organitzar, l’Aeròbic Day re-empren
amb més força i una novetat important: l’esdeveniment serà
el 25 de març al matí al al pavelló municipal Xavier Tondo i Volpini.
Començarà a les 10h i s'allargarà durant més de 3 hores. En el seu decurs
es realitzaran sessions de diferents modalitats d'aeròbic i d'estils
musicals. L'Aeròbic Day va adreçat a les persones abonades i usuàries
del Patronat d'Esports i a tothom que li agradi aquesta modalitat coreografiada
de Valls i comarca i altres ciutats del Camp de Tarragona a
partir de 14 anys.
Les classes aniran a càrrec de les responsables d’aquesta modalitat i
tècniques al Patronat d’esports(PME) així també com un tècnic convidat.
La primera sessió que començarà a les 10h la conduirà la tècnica
del PME, Tamara Mansilla i proposarà DANCELINE. L’Anna Arbós,
també tècnica del PME, a les 10:45h serà la responsable que la intensitat
segueixi amunt dirigint l’activitat d’AEROFITNESS. Seguidament, a
dos quarts de dotze, la Maria Benaiges, tècnica del PME, proposa una
activitat coreografiada de ZUMBA. Per finalitzar, a les 12:15h, el coordinador
d'activitats del Reus Deportiu, Genís Llopis, proposarà una
espectacular coreografia de la novedosa activitat de BODY COMBAT.
EL TRAM VALLS-MONTBLANC DE L’A-27 S’OBRIRÀ DURANT L’ANY 2023
Les obres han suposat una inversió de 143 milions d'euros, i s'han realitzat en un tram de cinc quilòmetres
La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda
Urbana, Raquel Sánchez, ha anunciat que al
llarg de l’any 2023 es posarà en servei el tram
Valls-Montblanc de l’autovia A-27 de Tarragona,
segons un comunicat del Govern. Les
obres han suposat una inversió de 143 milions
d’euros, i s’han realitzat en un tram de cinc
quilòmetres que compten amb tres viaductes
i el túnel de Lilla, d’1,5 quilòmetres de longitud.
La nova autovia ofereix una alternativa
d’alta capacitat a l’N-240 al seu pas per Coll
de Lilla, que millorarà la seguretat i la mobilitat
en la zona i la connexió amb el port reduint els
temps de desplaçament i el consum de combustible.
terme el recorregut, per la qual cosa “aquesta
infraestructura contribuirà enormement a reduir
el consum de combustible al mateix temps
que redueix els costos”.
Sánchez ha explicat que ha estat “una obra
llarga i complexa” i ha lamentat la paràlisi que
va sofrir a causa de la crisi de 2008 i la lentitud
burocràtica per a aprovar una modificació. Ha
subratllat que el tram permetrà una millor connexió
del Port de Tarragona amb l’interior, i que
els camions trigaran 14 minuts menys a dur a
94
LA CIUTAT

LA CIUTAT
95

EL ROVELL
DE L'OU
CASTELLER
I CULTURAL
L’obertura del Museu Casteller és més a prop que mai i s’espera per
a la primavera d’enguany. Juntament amb aquest equipament, Valls
espera fer del barri històric un pol cultural de la comarca i del país
Adrià Miró Canturri
Entrem a la recta final i l’espera s’acaba.
El Museu Casteller de Valls obrirà finalment
a la primavera d’enguany i supera
així una trajectòria farcida d’entrebancs.
Pròximament, es licitarà el plec per a la
gestió i el del seu servei, que és l’última
barrera que falta superar perquè s’obrin
les portes del que ha de ser la casa de tots
els castellers. De fet, actualment ja podríem
dir que en part és la seva llar, donat
que des de l’any passat la Coordinadora
de Colles Castellers té les seves oficines
als baixos de l’edifici.
ENCALLAT DES DE 2019
La licitació del plec per la gestió és un
dels tràmits en què l’Ajuntament ha patit
aquests contratemps. Abans de l’estiu de
2019, el consistori va poder treure la licitació,
però el xoc va arribar quan cap empresa
s’hi va presentar. La concessió per
externalitzar la seva gestió preveia un
pressupost de poc més de 7 milions d’euros
per un període de 10 anys. Segons
explicava el govern en aquell moment,
l’oferta va despertar l’interès de moltes
empreses, que van preguntar per algunes
qüestions del contracte. Tot i això, les
condicions no van ser prou satisfactòries
com per a presentar-s’hi i la licitació va
quedar deserta. La situació va obligar el
govern a ajustar els termes presentats i
endarrerir la seva obertura.
Per sort, la nova licitació no es va acabar
fent el 2020. La pandèmia hauria
esguerrat l’obertura al públic d’un espai
amb vocació de ser emblemàtic i els
comptes també haurien patit un sotrac
considerable. Amb les complicacions per
la covid més que superades i la construcció
del mateix Museu completament llesta,
el desembre passat van tornar a tirar
endavant la licitació. Aquest contracte
deixava enrere els deu anys plantejats el
2019 per passar-ne a cinc amb un pressupost
de 4,8 milions d’euros, on també
s’inclouen les pròrrogues de dos anys. A
més, s’estima una subvenció pública al
concessionari de la gestió de 450.000
euros de mitjana anual que finançarien
l’Ajuntament de Valls, el departament de
Cultura de la Generalitat i la Diputació de
Tarragona. D’altra banda, també es contemplava
una menor rigidesa en la contractació
de personal entre altres.
No obstant això, el destí li tenia preparat
un últim entrebanc al projecte. El problema
raïa en el fet que l’Ajuntament ha-
96
LA CIUTAT

via demanat paral·lelament l’informe de
l’Oficina Nacional d’Avaluació i ho hauria
d’haver fet abans de la licitació. En l’entrevista
concedida per a la present edició
d’aquesta revista, l’alcaldessa Dolors
Farré explica que aquest lleu retard no
modifica el període d’obertura previst,
la primavera d’enguany. “No podem tenir
un equipament acabat tancat”, apunta la
batllessa, que també recorda que la Generalitat
ja té pressupostats 200 mil euros
pel projecte.
“ El Museu Casteller de
Valls obrirà finalment a
la primavera d’enguany i
supera així una trajectòria
farcida d’entrebancs”
UN RECORREGUT PELS VALORS
El projecte museogràfic, que dota de
contingut l’equipament, es va aprovar el
juliol de 2017. El seu autor és Ignasi Cristià
i Croquis va ser l’empresa encarregada
d’instal·lar-lo al museu. Es tracta d’un
projecte que destaca sobretot utilització
d’audiovisuals i muntatges immersius i
sensorials al llarg del recorregut pels diversos
espais del recinte.
Aquest recorregut està basat en els
principis castellers marcats per Josep
Anselm Clavé: “Força, equilibri valor i
seny”. Només a l’entrada ja es compta
amb un gran muntatge visual dedicat al
“valor”. A la primera planta, t’apropa a la
dimensió més humana dels castells des
de la mirada de dues castelleres i dos
castellers, que fan una crida a emprendre
aquest viatge per endinsar-se en el món
casteller. Un cop arribat a la sala central
d’aquesta primera planta, és el torn de
“l’equilibri i el seny”. Es compta amb un
seguit de nodes circulars que representarien
les pinyes i que guarden a les seves
parets informació sobre temes com
la rivalitat, els valors o la tècnica. A més,
la part audiovisual permet gaudir de la
sensació de participar en un castell. La
història també té un paper protagonista
en aquesta sala, amb una mostra de la
cronologia dels seus dos segles de vida a
les parets.
Finalment, l’últim acte té lloc de nou a
la planta baixa i està dedicat a la “força”.
Es tracta d’una instal·lació multimèdia
immersiva i sensorial que mostra l’alegria
que se sent en culminar un castell. Un recorregut
que vallencs i visitants d’arreu
sentiran ben aviat.
LA CIUTAT
97

MÉS QUE UN MUSEU
A banda del contingut del mateix museu,
la seva creació ha d’actuar com a dinamitzador
del barri històric, una finalitat
que comparteixen les diverses forces polítiques
vallenques. Per un costat, s’espera
que, juntament amb altres iniciatives
com la recentment anunciada “El centre
es viu”, avivi el comerç de la zona. D’altra
banda, també es busca que acabi sent un
pol cultural de la ciutat. Més enllà del Museu,
s’espera tenir cinc equipaments més
en el radi de 100 metres. La Biblioteca
Carles Cardó, ja en marxa; l’Espai Jove,
que també està previst que obri aquesta
primavera; la Casa de la Festa, a punt de
començar el projecte; el Centre Cívic, i
l’Espai Jove.
QUANTA GENT HI VINDRÀ?
Segons un estudi del departament d’Economia
de la URV, està previst que el museu
atragui uns 30.000 visitants l’any. De fet,
com que la seva explotació es preveu defi-
citària, com tots els museus, s’han basat en
aquestes dades per estimar la subvenció de
450 mil euros que les tres institucions implicades
hauran d’aportar per fer-lo viable.
“ A banda del contingut
del mateix museu, la seva
creació ha d’actuar com
a dinamitzador del barri
històric”
Sumats a aquests equipaments culturals,
en els últims anys ja s’han programat
diverses activitats per dinamitzar
el centre històric i fer-lo més atractiu. El
millor exemple és el cicle ‘Reviu el centre
històric’ que l’any passat va acollir diverses
actuacions musicals i inflables entre
altres iniciatives. Altrament, l’urbanisme
també tindrà un paper clau en aquest
reeiximent del barri. Per poblar el barri,
s’hi impulsaran nous habitatges públics
i, en l’àmbit patrimonial, s’han recuperat
espais com l’Església de Sant Francesc, la
muralla de Sant Antoni o els arcs gòtics a
l’entorn del mateix museu. Un conjunt de
factors que l’Ajuntament espera que creï
les sinergies necessàries per infringir un
gir de 180 graus al barri antic.
98
LA CIUTAT

LA CIUTAT
99

GAMERLAND
COSTA DAURADA,
la cita dels
gamers és
a Salou
L'esdeveniment anual d’oci digital i videojocs, se celebrarà al Meet
Convention Center de Port Aventura del 5 al 7 d’abril
Laura Martínez Álvarez
Gamerland combina tornejos de vídeojocs
i zones d’oci digital amb totes les consoles
actuals (Play Station, Xbox i Nintendo).
Dins de l'esdeveniment també es faran
xerrades d’aquestes temàtiques per a
donar resposta a tot el públic, creant així
un esdeveniment complet.
Gamerland potencia també la part formativa
i educativa dels joves, amb xerrades
i tallers relacionats amb el sector dels
videojocs, a més de premiar al gamer més
complet amb un lloc de feina en una de les
empreses del sector.
Les dades econòmiques confirmen
que els videojocs continuen sent la primera
opció d’oci audiovisual a Espanya.
La dada dels últims anys ronda els 1.500
milions d’euros. La segona indústria és la
del cine, amb una facturació d’uns 600
milions. Ja per últim hi ha la indústria de
la música gravada, amb uns 250 milions
d’euros.
“Les dades econòmiques
confirmen que els videojocs
continuen sent
la primera opció d’oci
audiovisual a Espanya.
La dada dels últims anys
ronda els 1.500 milions
d’euros”
Dels gairebé 16 milions de jugadors
comptabilitzats en l’últim any, més de la
meitat son homes. Les franges d’edat dels
jugadors comencen dels 6 a 10 anys, amb
un 76%, seguit de la franja més nombrosa
que va dels 11 als 14 anys, amb un 78%.
Es podria dir que fins als 35 anys, els videojocs
són nombrosos en els hàbits de
la gent, dedicant una mitjana de gairebé 7
hores a la setmana. Els principals països,
en hores invertides jugant són, el Regne
Unit, Alemanya i França.
La seu de Gamerland serà al parc
d’atraccions de Port Aventura, el parc
més conegut i visitat d’Espanya, amb
uns 4 milions de visitants anuals. El Meet
Convention Center, acollirà aquests 3
dies de convenció. Allà serà el punt principal
on es faran els tornejos d’eSports,
les zones de competició i jocs, i també on
es farà la emissió per streaming.
UN ESDEVENIMENT AMB
MÚLTIPLES OBJECTIUS
Els objectius que té un esdeveniment
com aquest són:
- Convertir-se en l’esdeveniment de re-
100
LA CIUTAT

ferència d’oci digital de la Costa Daurada.
- Crear una competició pròpia d’eSports que s’arribi a convertir
en interès turístic per la zona
- Atraure com a participants a empreses nacionals i internacionals.
- Intentar a partir de la segona edició, desestacionalitzar l’esdeveniment
i augmentar l’àrea geogràfica de captació de
públic.
- Aconseguir a mitjà termini ser seu de competicions internacionals
de eSports.
UN ESDEVENIMENT PLE D'ACTIVITATS
Entre les activitats principals que es podran fer hi ha:
- Joc lliure, amb més de 200 llocs per jugar a totes les novetats
i els videojocs més demandats.
- Tornejos professionals de videojocs per a tots els públics.
- Battle Royal, una nova competició de videojocs diferents.
- Cosplay, concurs i taller de representació de personatges de
videojocs.
- Laser Battle, batalla làser per equips en un camp de batalla
tematitzat.
- Conferències, xerrades i tallers orientats
a joves per a aconseguir llocs de
feina posteriors.
- Zona indie amb petits estudis de
desenvolupament
- Zona per a invidents, amb jocs especialitzats.
- Promocions i visites de youtubers i
gamers famosos.
“A part de totes les
activitats lúdiques, a
Gamerland es potencia
l'educació i formació
dels joves, vinculant-los
sempre amb l’entorn
digital i els videojocs”
LA CIUTAT
101

COMPETICIÓ D'ULTIMATE BATTLE
ROYAL
Com a novetat mundial en esdeveniments
d’aquest tipus, es realitzarà una
competició “Ultimate Battle Royal”, on
els gamers han d’anar superant rondes
eliminatòries sense saber quin videojoc
els hi toca cada cop. La llista dels videojocs
es farà pública abans de l’esdeveniment.
Amb això volen arribar a aconseguir el
gamer més complet i que millor s’adapti
a les diferents categories de videojocs,
aconseguint com a premi, un lloc de pràctiques
en una de les empreses internacionals
de videojocs més importants.
A part de totes les activitats lúdiques,
a Gamerland es potencia l'educació i formació
dels joves, vinculant-los sempre
amb l’entorn digital i els videojocs.
Per tant, es genera una agenda de xerrades
i tallers per al desenvolupament,
coneixement i foment de l’ocupació jove
en el sector de l’oci digital i potenciant la
creació de feina i formació a tots els nivells.
“L'esdeveniment comptarà
amb la participació,
com a ambaixadora de
Gamerland, de Cristinini
y TheGrefg”
Durant els dies de l’esdeveniment, es
podrà seguir molta part de l’activitat a
través de Flaix FM, que portaran els seus
djs i speakers (Edgar Manchado, Tomàs
Poal i Pol Corredoira).
Una de les prioritats de l’esdeveniment
es fer-lo adaptat per a tothom, amb una
zona de videojocs per a invidents. Les
col·laboracions d’aquestes entitats son
l’Associació Esretina i Afanoc.
Els patrocinadors oficials: FEHT, Alannia,
Redbull, Hotel Olympus, Hardrock
beverage, Playstation, Nuvo Charge,
Port Aventura, FlaixFM.
VENDA D'ENTRADES
Les entrades que es poden adquirir són
de diferents tipus. Pots comprar una entrada
per a poder jugar i participar a tots
els torneigs, dels 9 als 13 euros. Després
hi ha l’opció acompanyant, on pots mirar
tot el que es fa el dia de l’esdeveniment i
només es permet l’accés, i la pots adquirir
des dels 6 euros. Els menors de 6 anys tenen
accés gratuït qualsevol dels tres dies.
Una part del preu de l’entrada anirà destinada
a l’Associació EsRetina.
Per a més informació de preus i dies, a
la seva pàgina web:
www.gamerlandcostadaurada.com.
102
LA CIUTAT

LA CIUTAT
103

SALOU
SALOU RECLAMA EL LIDERATGE A LES ACCIONS DE
PROMOCIÓ TURÍSTICA AMB LA MARCA COSTA DAURADA
L’alcalde defensa també que el Patronat de Turisme de la Costa Daurada
faciliti la promoció gratuïta a tots els municipis que tinguin oferta i producte
turístic per donar a conèixer
Pere Granados ha justificat de valent els motius
pels quals Salou no ha signat el ‘Conveni
Córner’ Costa Daurada, un acord que té com
a finalitat la promoció conjunta i coordinada de
la destinació en fires i promocions nacionals,
estatals i internacionals. Hi ho ha fet amb un
argument convincent: Salou és el municipi turístic
de costa més important de Catalunya i
ha representat, enguany, el 58% de totes les
places ofertades a la Costa Daurada.
És per això que l’alcalde ha estat crític amb el
Patronat de Costa Daurada de la Diputació de
Tarragona, perquè a la darrera edició de FITUR
la marca Salou no tenia cap visibilitat dins de
l’estand de Catalunya. Per contra, ha posat en
valor el suport de Turespaña i altres institucions,
les quals si que donen la consideració que
mereix la marca Salou. Les negociacions amb el
Patronat de Turisme Costa Daurada i el municipi
de Salou van iniciar-se fa unes setmanes i ara
s’està a l’espera que el Patronat de la Diputació
faci arribar una proposta d’acord bilateral que
facilitaria que Salou signés el Conveni Córner”.
LA POLICIA LOCAL DE
SALOU INCORPORARÀ
16 PLACES D’AGENT
INTERÍ PER REFORÇAR
EL SERVEI DURANT
AQUEST PROPER ESTIU
Aquests agents es destinaran
a tasques de trànsit, civisme,
proximitat i platges
Com ve essent habitual, l’Ajuntament de Salou
va obrir una nova convocatòria per tal
d’incorporar 16 places d’agent interí de la
Policia Local per aquest proper estiu 2023,
i per una durada de 6 mesos.L’alcalde Pere
Granados va assenyalar que “atès que som
un municipi turístic, durant l’estiu veiem la
necessitat de reforçar la plantilla de la Policia
Local per tal de garantir als nostres residents
i visitants, un servei de seguretat de qualitat”.
El regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat,
David González, ha explicat que "enguany
hem incrementant en dos més el número
de places que es convocaven els darrers
anys”. Aquests agents “es destinaran a tasques
de trànsit, civisme, proximitat i platges,
amb l'objectiu de reforçar l'atenció i el servei
a veïns i veïnes i visitants", ha indicat.
L’ALCALDE DE SALOU DEMANA A LA GENERALITAT MÉS DOTACIÓ I
PRESÈNCIA DE MOSSOS AL CARRER PER AQUEST ESTIU
Pere Granados ho ha sol·licitat en una reunió amb el delegat del Govern de la Generalitat, Àngel Xifré
L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat
del regidor de Seguretat Ciutadana,
David González, es va reunir a la delegació
del Govern de la Generalitat amb el
delegat Àngel Xifré i la directora dels SSTT
d’Interior, Eli Llombart; per tal de traslladar
la preocupació del Govern de Salou davant la
“insuficiència d’agents de Mossos d’Esquadra”
per a un municipi turístic que durant uns
mesos concentra un gran volum de persones,
entre residents i visitants.
Per tant, afegia, que “la ràtio de recursos policials
que destina el departament d’Interior
de la Generalitat per a la població real que té
Salou resulta escassa quan, a més, els efectius
a disposició de la caserna de Salou són com-
partits entre dos municipis”. Davant la sol·licitud
de l’alcalde, el delegat del Govern es va
comprometre a fer una valoració tècnica de la
situació i a donar una resposta un cop elaborat
l’informe corresponent.
L’alcalde va manifestar que, malgrat la coordinació
i la col·laboració entre policies és positiva,
“creiem que el nombre d’efectius de la
policia autonòmica és insuficient per a les necessitats
reals de Salou, tenint en compte que,
a més de la població resident, s’ha de prestar
servei a una població turística a la qual hi hem
de sumar la que visita PortAventura”.
104
LA CIUTAT

www.visitsalou.eu
Destinació esportiva
Principals esdeveniments esportius Salou 2023
LA CIUTAT
GENER
JEONBUK
HYUNDAI MOTORS
Stage de l'equip
campió de la lliga
coreana.
Futbol Salou
Sports Center
Gener, febrer i març
STAGE DEL CLUB
DE NEW YORK
PATHFINDER
Futbol Salou
Sports Center
FEBRER
27 febrer al 5 de març
COPA
INTERNACIONAL DE
GOLF S.M. EL REY:
Torneig internacional
masculí.
Infinitum Golf Club
A l’hivern
SAILING
TRAINING CAMP
Stage per a
regatistes
europeus nòrdics.
Club Nàutic Salou i
Nàutic Parc
MARÇ
11 de març
MITJA MARATÓ
DE SALOU
Esdeveniment
clàssic de mitja
marató a Salou.
ABRIL
De l’1 al 5 d’abril
CAMPIONAT
D'ESPANYA DE
SELECCIONS
AUTONÒMIQUES
DE MINIBÀSQUET
Pavellons de Salou
i Tarragona
Durant la primavera
FAM TRIP
MANCHESTER
CITY
Acció de promoció
de l’equip femení.
ABRIL
Del 3 al 5 d’abril
XIII MARE
NOSTRUM
BASKET COSTA
DAURADA SALOU
Futbol Salou
Sports Center
Del 5 al 7 d'abril
GAMERLAND
COSTA DAURADA
Competició d'e-games
i e-sports
PortAventura
Convention Center
Del 7 al 9 d’abril
14 i 15 d'abril
MARE
NOSTRUM CUP
Torneig de futbol
formatiu.
Futbol Salou
Sports Center
7è RALLY
CATALUNYA HISTÒRIC
Vehicles històrics de
regularitat i carretera
tancada
Durant el segon quadrimestre
LOL EVENT
Competició d’e-sports
del videojoc.
PortAventura
Convention Center
Del 27 d'abril a l’1 de maig
COPA D’ESPANYA
INFANTIL DE
WINDSURF
Club Nàutic Salou
JUNY
4 de juny
VIII CHALLENGE
SALOU
Triatló Most Family
Friendly Race 2022.
Del 16 al 18 de juny
ASB FUTSAL
INTERNATIONAL
Torneig de futbol
sala més gran
d'Europa.
Pavellons
municipals de Salou
SETEMBRE
Del 30 de setembre a l'1 d'octubre
JUNGLE
THROWDOWN
SALOU
Esdeveniment
internacional de
crossfit.
OCTUBRE
19 al 21 d'octubre
RALLYRACC COSTA
DAURADA - SALOU
Súper Campionat
d’Espanya de Ral·lies
i Campionat de
Catalunya.
NOVEMBRE
SURF CUP
INTERNATIONAL
Competició internacional
infantil amb clubs
americans i europeus.
Futbol Salou
Sports Center
DESEMBRE
COSTA DAURADA
TROPHY
Torneig internacional
de seleccions de
futbol femení.
Futbol Salou
Sports Center
DURANT TOT L’ANY
TECHNIFUTBOL
ACADEMY&
CRUYFF FUTBOL
METHODOLOGY
Formació
d'entrenadors.
FUTURE FALCONS
ACADEMY
Desenvolupament
del talent futbolístic
dels millors jugadors
d’Aràbia Saudita.
Futbol Salou
Sports Center
ACADÈMIA DE
TENIS I PÀDEL
Formació de
jugadors.
Especialitat
105
en tenis i pàdel.

SALOU
EL GOVERN DE SALOU APROVA L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ DEL NOU
SERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS I DE NETEJA VIÀRIA
S’hi destinaran el doble de recursos que permetrà un canvi substancial i qualitatiu en les prestacions del servei
El govern salouenc ha aprovat l’expedient administratiu per a la contractació
del nou servei de recollida selectiva de residus, gestió de la
deixalleria, neteja viària i de les platges, així com la recollida i transport
d’oli domèstic usat, i roba i calçat.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat la importància de la licitació
d’aquest nou contracte pels pròxims 12 anys, “ja que s’hi destinaran
el doble de recursos amb una despesa anual de 9,7 milions d’euros,
que permetrà un canvi substancial i qualitatiu en les prestacions
d’higiene i neteja de la ciutat, oferint un millor servei i una millora de la
imatge del municipi”.
En aquest sentit, el regidor de Serveis, Jesús Barragán ha recordat
que “es reforçarà la recollida de residus que es fa a les empreses del
sector turístic, principalment, de l’hostaleria; i a les urbanitzacions
amb habitatges unifamiliars, donant un tracte més personalitzat amb
la recollida porta a porta”. D’aquesta manera, “es minimitzarà l’impacte
visual de contenidors a la via pública, un model d’èxit en diversos
municipis”, ha dit. També ha explicat que es compraran noves flotes
de vehicles i material de neteja i s’instal·laran en tot el municipi nous
contenidors intel·ligents. En neteja viària, ha recordat, augmentaran
les freqüències en múltiples sectors, s’utilitzarà l’hidroneteja i es contractarà
un equip específic per netejar els parcs infantils.
SALOU INCORPORA SISTEMES SONORS
ALS SEMÀFORS PER GARANTIR UNA
MOBILITAT MÉS CÒMODA I SEGURA A
PERSONES AMB DISCAPACITAT VISUAL
S’han instal·lat un total de 62 semàfors dels 124 que es
preveuen adaptar i ajudaran a consolidar Salou com un
municipi més inclusiu
L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat d’Enric Botí, delegat de
l’ONCE a Catalunya, i Fran Sánchez, director de l’ONCE a Reus, van posar
en marxa una primera fase de semàfors adaptats per a persones amb
discapacitat visual en diversos carrers de Salou. Un total de 62 semàfors
dels 124 que es preveuen adaptar, ajudaran a consolidar Salou com un
municipi més inclusiu, que garanteix l’accessibilitat de les persones sense
visió i una important millora de la seva seguretat en el desplaçament.
L’alcalde ha felicitat i agraït a l’ONCE la seva labor social integradora, i
ha assegurat que “avancem perquè Salou sigui una ciutat segura, un referent
en turisme inclusiu, treballant per l’accessibilitat de les persones
i col·lectius amb discapacitat visual, física, sensorial, auditiva i intel·lectual”.
En aquest sentit, “volem que el nostre municipi s’adapti a les seves
necessitats i capacitats, i s’adeqüi a les condicions de mobilitat, tant de
residents com de visitants”. L’alcalde ha afegit que “Salou és una ciutat
integradora, hospitalària, acollidora i amable per a totes les persones”.
SALOU RENOVA EL PAVIMENT
DE DIVERSOS CARRERS AMB EL
PROJECTE DE MILLORA URBANA QUE
ES DISTRIBUEIX EN 7 ZONES
Els canvis comportaran una millor accessibilitat i comoditat
per als vianants
L’Ajuntament de Salou està duent a terme l’arranjament de la pavimentació
del voltant de la Biblioteca Municipal i Nucli Antic, en trams que
estaven malmesos o aixecats per les arrels dels arbres. Així mateix, s'està
fent un pas de vianants adaptat al carrer València amb cantonada carrer
del Jardí. Posteriorment, s'asfaltaran el carrer Carril i un tram del carrer
València, així com d'altres punts deteriorats de la calçada. D’altra banda,
també s’està actuant en diversos carrers entre la plaça d’Europa i el carrer
del Terrer. En aquesta zona estan finalitzant els treballs d’asfaltat dels
carrers de Louis Braille, J. V. Foix, Dra. Helena Maseras Ribera, Pujol Barberà,
Terrer, Burguera i Birmingham.
Es tracta d’una nova fase d’arranjament de vies públiques de Salou. La
primera es va executar l’any 2019 i, en aquella ocasió, va consistir en
l’adequació de les voreres. L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha explicat
que “aquesta millora de l’espai urbà comportarà una millor accessibilitat i
comoditat per als vianants, i representarà un guany per al veïnat i el teixit
comercial de la zona, així com un increment de la qualitat de vida”.
El sistema que s’ha instal·lat als semàfors, conegut com PasBlue, consisteix
en una òptica LED que integra, junt amb un vianant verd, un
sistema acústic que es pot activar mitjançant comandament a distancia
o amb una aplicació pel mòbil amb el Bluetooth activat. L’òptica
del semàfor, disposa de dos altaveus integrats, que emetran diferents
sons de pas.
106
LA CIUTAT

Experts en mediació immobiliària i
amb l'administració de comunitats
Oficina d´Administracions de Comunitats:
Carrer Girona, 5 - Salou | Tel. 977 35 11 32
Oficina de vendes:
Carrer Berenguer de Palou, 6 | Tel. 639 39 41 56
LA CIUTAT
www.ensalou.com
107

SALOU
SALOU CONSTRUEIX
UN GRAN PARC, AMB
VISTES AL MAR, A LA
PLATJA LLARGA
SALOU ACTUALITZA L’ARBRAT I EL SISTEMA DE
REG DE L’AVINGUDA DE REUS
Els xops se substitueixen per grevíl·lees, atès que presentaven risc de caiguda;
i es reposen els hibiscs que hi falten
L’Ajuntament hi treballa recuperant i
renaturalitzant espais amb vegetació
autòctona, i millorant l’accessibilitat
de les persones
L’Ajuntament de Salou ha iniciat la construcció
d’un gran parc a la platja Llarga, que tindrà
una superfície de 15.000 metres quadrats.
Les obres consisteixen en l’adequació i recuperació
de l’espai natural que es troba situat
a la banda de Ponent d’aquesta platja, amb la
millora dels accessos, des del Camí de Ronda
i el carrer de Torremolinos; i la renaturalització
de tot l’espai amb la plantació de vegetació
autòctona, a base de plantes aromàtiques i de
floració tot l’any.
L’Ajuntament de Salou està realitzant treballs
de substitució i reposició de l’arbrat del parterre
interior de l’avinguda de Reus (C-31B),
des del final del carrer Barcelona i fins al creuament
amb Via Roma. Els xops se substitueixen
per grevíl·lees, atès que presentaven un mal
estat i risc de caiguda; i es reposen els hibiscs
que hi falten. Així mateix, es renova el sistema
de reg, que inclou tecnologia de telegestió, la
qual permetrà programar i controlar el servei
de forma automatitzada.
L’alcalde Pere Granados ha manifestat que
“des de l’Ajuntament de Salou, realitzem tot un
projecte d’actuacions arreu del municipi, per
tal de millorar la vegetació existent, i incorporar
la tecnologia actual per gestionar les seves
necessitats”. Per la seva banda, el regidor de
Manteniment, Reparacions i Adequacions, Pedro
Madrona, ha destacat que “es planten fins
a 67 grevíl·lees i es reposen fins a 35 hibiscs”; i
ha assenyalat que “aquesta zona se suma a les
àrees telegestionades previstes al municipi”.
L'alcalde Pere Granados ha explicat que “la
construcció del parc té com a finalitat l’aprofitament
de l’espai, perquè les persones de
totes edats i condicions hi puguin accedir, per
la qual cosa habilitem camins i millorem els
tres miradors afavorint l’accés de les persones
amb mobilitat reduïda i de les famílies que
porten els infants en cotxet”.
Cal destacar, també, que es recuperaran i és
donarà ús de passeig als bancals que tenia
l’antic càmping que hi havia a la zona. Així
doncs, es permetrà que es pugui passar des
de la part més alta, fins al mar, a través de les
antigues esplanades.
PERE GRANADOS REP LA INSÍGNIA D’OR DE LA
CASA DE ANDALUCÍA DE TARRAGONA
Pere Granados va agrair a la Casa de Andalucía el fet d'haver estat escollit per
tenir “un dels més significatius emblemes de l’entitat”
L’alcalde de Salou, Pere Granados, va rebre
ahir la insígnia d’or de la Casa de Andalucía de
Tarragona y Provincia, en un acte institucional
que es va desenvolupar a la capital de la Costa
Daurada, per primera vegada, i reprenent-ne
la celebració, després de 3 anys.
En el seu discurs, Pere Granados va agrair a la
Casa de Andalucía el fet d’haver estat escollit
per tenir “un dels més significatius emblemes de
l’entitat”, com és la insígnia d’or, un símbol que
“m’honoro a rebre, fent-lo extensiu a totes les
persones andaluses de Salou i al municipi sencer,
que és qui el mereix pel seu esperit obert, humà,
hospitalari i acollidor cap al poble andalús”, va
dir. Així mateix, va agrair i valorar l’exemple
d’integració i d’esforç de la comunitat andalusa
a Salou, on resideixen més de 1.800 persones.
L’alcalde va recordar les seves arrels i va mostrar
el seu orgull per haver nascut a Albox, a Almeria,
d’on és originària una part de la seva família.
L’altra part és d’Arboleas. També va tenir unes
sentides paraules d’agraïment cap a Salou, al que
també considera el seu poble, va apuntar.
108
LA CIUTAT

Serveis
Ambientals
MÉS DE 90 ANYS FENT NET
Corporació CLD
Pablo Iglesias, 61-63 - 08908 L’Hospitalet de Llobregat
934 450 215 (General) | 933 308 518 (Serveis)
info@corpcld.com
LA CIUTAT
www.corpcld.com
109

LA TRANSFORMACIÓ VERDA
DEL LITORAL DE VILA-SECA
L’Ajuntament i el Port de Tarragona han mostrat l’acord que
desenvoluparà diverses mesures mediambientals a l’entorn dels Prats
d’Albinyana i la ZAL
Redacció
El Port de Tarragona i l’Ajuntament de
Vila-seca va presentar aquest passat febrer,
en un acte a l’Auditori Josep Carreras,
el Protocol General d’Actuació entre
l’Ajuntament de Vila-seca i l’Autoritat
Portuària de Tarragona. En l’acte hi va
participar, a més a més de l’alcalde de Vila-seca,
Pere Segura; el president de l’Autoritat
Portuària de Tarragona (APT), Saül
Garreta; el conseller de Territori, Juli Fernàndez;
el president de Ports de l’Estat,
Álvaro Rodríguez Dapena; la presidenta
de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó,
i l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.
L’acord entre ambdues organitzacions
conté les línies mestres per a la construcció
d’un contradic al sud del Port, a tocar
de la platja dels Prats, amb importants
mesures mediambientals: integració en el
paisatge natural, usos oberts a la ciutadania
i estabilització definitiva de la platja de
la Pineda; i per al desenvolupament de la
Zona d’Activitats Logístiques juntament
amb la restauració ambiental dels Prats
d’Albinyana (integrat a la Xarxa Natura
2000), la museïtzació de la vil·la romana
de Cal·lípolis i la creació d’un centre experiencial
i d’interpretació. Es tracta de
projectes que sumen una inversió total
aproximada de 150 milions d’euros.
CAL·LÍPOLIS, L’EQUILIBRI SOSTENIBLE
Raúl Medina, director de l’Institut d’Hidràulica
Ambiental de Cantàbria (IHC),
explica les solucions ambientals i paisatgístiques
que el seu equip ha dissenyat per
poder integrar una infraestructura por-
110
LA CIUTAT

importància d’un espai com la ZAL per al
futur del Camp de Tarragona on s’espera
poder atraure importants inversions relacionades
amb la logística o la producció de
sectors productius o tecnològics claus en
la transició energètica i la transformació
econòmica de Catalunya”.
L’alcalde de Vila-seca va explicar que
“el protocol és el resultat d’una feina de
cooperació institucional de tres anys per
posar unes bases sòlides per a una col·laboració
amb el Port i per fixar uns criteris
clars per al desenvolupament futur del
Port, respectant els interessos i les reivindicacions
dels veïns i veïnes de la Pineda i
del conjunt dels habitants del municipi de
Vila-seca”.
tuària com el futur contradic de Ponent en
un espai natural com els Prats d’Albinyana
i una platja orientada als usos turístics
com la Pineda. El director de l’IHC destaca
que es tracta “d’un projecte d’enginyeria
sostenible inèdit al món” que fa compatible
els usos portuaris amb els usos socials,
al mateix temps que s’integra de manera
harmònica amb l’entorn natural i urbà més
immediat.
A l’acte de presentació, el conseller
Fernàndez va apuntar que el projecte
“Cal·lípolis, l’Equilibri Sostenible” és una
expressió del model de desenvolupament
sostenible que el govern de la Generalitat
de Catalunya vol impulsar per a la transformació
econòmica del país, fent compatible
el progrés econòmic amb el respecte
pel medi ambient i la lluita contra el canvi
climàtic”. Fernàndez també va destacar la
“El projecte és una
expressió del model de
desenvolupament
sostenible que el govern
de la Generalitat de
Catalunya vol impulsar
per a la transformació
econòmica del país”
El president Garreta va remarcar
“l’equilibri assolit entre les necessitats de
desenvolupament del Port, les necessitats
de Vila-seca i la Pineda i la integració
de les activitats logístiques i portuàries
amb l’entorn i el paisatge”. Garreta també
va afirmar que “el model de desenvolupament
del Port i la seva competitivitat futura
està estretament lligada a la sostenibilitat
econòmica, ja que la descarbonització
forma part del core businessdel Port i de
tot el sector logístic marítim i terrestre”.
Per la seva part, el president de Ports de
l’Estat, Álvaro Rodríguez Dapena, va relatar
que “aquesta actuació és coherent amb
el nou Marc Estratègic del sistema portuari
perquè encaixa en les tres dimensions:
l’econòmica, l’ambiental i la social.”
LA CIUTAT
Els signants del Protocol a l'Auditori Josep Carreras
EL CONTRADIC DE PONENT
Un dels punts fort del Protocol presentat
per Vila-seca i el Port és la construcció
del contradic de Ponent. La nova infraestructura,
pel costat del port, comptarà
amb molls adossats, i per l’altra banda,
mirant a la Pineda, oferirà un espai obert,
pensat per a les persones, integrat en el
paisatge i respectuós amb els hàbitats naturals
de l’entorn litoral i marí.
111

Incorporarà un ús social amb uns espais
de pineda i aiguamolls, connectant-se a
l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000
dels Prats d’Albinyana, diverses rutes per
al passeig, amb una “plaça del mar”, miradors
i altres espais de lleure i esport que
contribuiran a integrar aquesta infraestructura
portuària en el paisatge urbà i
natural d’aquesta zona i esdevindrà un
espai amable per a les persones i un actiu
turístic de primer ordre.
La construcció d’aquesta infraestructura
d’1,6 km de llarg podria començar en el
primer semestre de 2024. En aquests moments,
està en període informació pública
l’Estudi d’Impacte Ambiental del Contradic,
en el qual s’inclouran mesures mediambientals
que suposaran la restauració i
l’estabilització de la platja de la Pineda, la
integració paisatgística del contradic i del
seu entorn i la incorporació de l’ús social
del contradic per facilitar una major integració
amb l’activitat turística de la Pineda.
El repte del contradic és gran, ja que es
tracta de satisfer molts objectius -aparentment
oposats- i fer compatible l’ús
portuari, la protecció i recuperació d’espais
naturals, l’harmonia amb els espais
naturals limítrofs, la integració paisatgística,
la integració urbana i l’ús social del
contradic.
Les solucions apunten cap a la creació
d’un espai natural delimitat per la zona
protegida dels Prats d’Albinyana, la platja
de la Pineda i el contradic, que formaria
un espai en forma triangular, que actuaria
com a zona de transició entre la població
de la Pineda, la platja, el contradic i l’espai
de la Xarxa Natura 2000. En un dels
“El repte del contradic és
gran, ja que es tracta de
satisfer molts objectius
-aparentment oposats- i
fer compatible l’ús portuari,
la protecció i recuperació
d’espais naturals”
vèrtexs, el Parc dels Prats actuaria com a
porta d’entrada a aquest nou espai (Porta
Natura) que en el seu interior estaria
format per una segona llacuna i dunes de
transició cap a la Xarxa Natura, uns aiguamolls
d’aigua dolça en el centre i unes altres
marjals d’aigües salobres en l’extrem
més proper al mar. La Porta Natura connectaria
amb el passeig marítim i la trama
urbana de la Pineda, i permetria accedir a
l’espai natural generat.
Aquest espai triangular es fusionaria
amb el contradic mitjançant un pendent
que uniria progressivament la cota de la
platja amb la del contradic creant una espècie
de pujol en què s’implantaria vegetació
autòctona i resistent per formar una
pineda. Aquesta pineda actuaria com a
una pantalla o filtre natural en els primers
450 metres del contradic, creant diferents
habitacions de paisatge i zones verdes que
connectarien amb el passeig per a vianants
situat al capdamunt del contradic. El
passeig també comptaria amb una vegetació
d’arbusts i arbres autòctons, resistents
a la salinitat del mar, amb una densitat de
més a menys intensitat a mesura que s’endinsa
en el mar. Un cop assolits els 500
metres del contradic, hi haurà un espai
mirador lúdic i social a manera de plaça (la
plaça del Mar) que oferirà la possibilitat
d’implantar-hi activitats relacionades amb
l'oci i les activitats marines.
L’espai de transició i el contradic sumen
10 hectàrees i generaran la possibilitat
de gaudir d’itineraris molt diferents i variats
en funció dels gustos dels visitants
d’aquesta zona. Per una banda, hi haurà
itineraris relacionats amb el coneixement
de la fauna i la flora. Per l’altra, hi
haurà itineraris més relacionats amb el
paisatge, el patrimoni o les activitats marítimes.
I, finalment, itineraris que facilitin
un accés directe al passeig del contradic.
Tot en conjunt, l’espai dibuixarà una
pantalla natural entre la platja de la Pineda
i el contradic de Ponent, i convertirà
aquest espai en un atractiu paisatgísticament
integrat i en condicions de convivència
amb els espais naturals adjacents.
112
Els Prats d'Albinyana
EL FONS MARÍ I LA PLATJA
El contradic de Ponent també serà un
factor positiu per a la recuperació i restauració
de la fauna i la flora submarines.
El tram final d’aquesta infraestructura
que combinarà dos materials constructius
-a l’inici escullera i caixons en el tram
LA CIUTAT

LA CIUTAT
113

final- estarà constituïda per parets verticals
de ciment en l’extrem més endins
de la mar que s’aprofitaran per convertir
en “parets vives” per regenerar l’hàbitat
marí.
D’altra banda, la construcció del contradic
de Ponent comportarà la implementació
d’una solució definitiva per restaurar
i estabilitzar la platja de la Pineda,
fent-la resilient al canvi climàtic i evitant
haver d’aportar-hi sorra en el futur. El
contradic facilitarà l’acumulació de sorra
de forma natural en els dos extrems de la
platja, mentre que dos espigons de nova
construcció -també amb usos socials- ajudaran
a retenir la sorra en la part central.
L’actuació, a més, tindrà en compte i contrarestarà
el possible augment del nivell
del mar a causa del canvi climàtic fins a
l’any 2100, assegurant així la continuïtat
futura dels habitatges, els establiments
comercials i les activitats turístiques de
Vila-seca annexes a la platja.
RESTAURACIÓ AMBIENTAL DELS
PRATS D’ALBINYANA
Totes aquestes actuacions en el front
marítim de la Pineda es coordinaran amb
la transformació i renaturalització d’un
gran espai costaner situat al costat del
contradic de Ponent, la platja de la Pineda
i el parc dels Prats.
La restauració de l’espai inclòs en la
114
Xarxa Natura 2000 dels Prats d’Albinyana
està a punt de començar. Aquesta mesura
compensatòria per al desenvolupament
de la ZAL és un dels projectes emblemàtics
de l’espai inclòs en el protocol. La recuperació
d’aquest espai natural es convertirà
en l’actuació més important dels
darrers 30 anys a Catalunya quant a la
recuperació d’un àmbit natural des de la
restauració de l’Estany d’Ivars a Lleida.
Les 37 hectàrees d’aiguamolls esdevindran
una reserva natural en la qual
reintroduiran espècies animals autòctones
com la tortuga de rierol, la tortuga
d’estany i el fartet; i espècies vegetals
com alberedes, prats i jonqueres; i es convertirà
en un espai de pas o de nidificació
d’aus migratòries com la gavina corsa i el
flamenc, gràcies a la creació d’una llacuna
interior de més de 25.000 m².
URBANISME SOSTENIBLE A LA ZAL
El projecte econòmic més important
de l’àmbit inclòs en el protocol és la ZAL
amb unes inversions acumulades de més
de 70 milions que, en aquests moments,
està en la fase final de la construcció de
les connexions amb la xarxa viària. En el
darrer Consell d’Administració de l’APT
es va aprovar provisionalment el projecte
d’urbanització de la ZAL. El desenvolupament
urbanístic d’aquest espai logístic
seguirà criteris sostenibles fins al més
Els centre experiencial
“El contradic de Ponent
també serà un factor positiu
per a la recuperació
i restauració de la fauna i
la flora submarines”
mínim detall. Es maximitzaran les superfícies
verdes, vegetades amb espècies autòctones
de la zona i amb un baix consum
hídric. Aproximadament 180.000 m³ de
superfície verda (19% del total de la ZAL).
Aquestes zones serviran per disminuir la
temperatura del terra (en no estar pavimentades)
i fixar CO 2
.
El disseny dels vials seguiran pautes
sostenibles i tindran zones verdes a les voreres
i una mitjana vegetada entre carrils.
A més, les energies renovables també tindran
un gran protagonisme en el desenvolupament
de la ZAL. Està previst establir
l’ús de panells fotovoltaics a les teulades
de les naus logístiques que han de construir,
en el futur, els usuaris i a les zones
d’aparcament de camions.
EQUIPAMENTS CULTURALS
El protocol entre l’Ajuntament de Vila-seca
i el Port de Tarragona també preveu
l’impuls conjunt d’equipaments culturals.
D’una banda, la restauració, consolidació i
museïtzació del Jaciment Arqueològic de
Cal·lípolis. Una vil·la romana dels primers
segles de la nostra era, situada en el cor
d’aquest espai logístic, turístic i natural.
Aquests treballs de recuperació començaran
a finals del mes de febrer, en una primera
fase de reexcavació, delimitació i consolidació,
amb una inversió d’uns 120.000
euros aportats per l’APT.
D’altra banda, està previst l’impuls d’un
Centre Experiencial i d’Interpretació que
permetrà que els habitants de la zona i els
visitants d’arreu del món puguin conèixer
de prop el procés de recuperació dels
espais naturals protegits, les espècies
animals protegides i la vida de la fauna i
la flora, així com, el naixement i desenvolupament
de la vil·la de Cal·lípolis a través
dels mitjans audiovisuals i virtuals més
avançats.
LA CIUTAT

LA CIUTAT
115

VILA-SECA
SALOU, CAMBRILS,
REUS I VILA-SECA
LA PINEDA PLATJA
ES PROMOCIONEN A
ANDORRA
Amb l'objectiu d'atraure turistes del
País dels Pirineus, tradicionalment
molt fidels a la destinació
LA FIM VILA-SECA I LA FIRA DEL VI DE FALSET
S’ALIEN PER MARIDAR MÚSICA I VI
L’acord de col·laboració planteja que les propostes musicals de la Fira del Vi
seran programades per la FiM Vila-seca
L’acord signat a l’Ajuntament de Falset per Carlos
Brull, alcalde del municipi, i Pere Segura,
alcalde de Vila-seca, la FiM Vila-seca i la Fira
del Vi de Falset estableixen un acord de col·laboració.
Aquesta nova aliança consisteix en la
programació de dues actuacions musicals amb
segell FiM en el marc de la 28a edició de la Fira
del Vi de Falset, gràcies al comissariat de Martí
Marfà, director artístic de la FiM Vila-seca.
La Fira del Vi de Falset (Mostra dels vins de
la DOQ Priorat i la DO Montsant) oferirà, en
contrapartida, diverses activitats relacionades
amb el món del vi, com ara tastos o degustacions
al Castell de Vila-seca, durant la celebració
de la fira, del 4 al 7 de maig.
Un dels objectius de l’acord és sumar esforços
per donar projecció i centralitat al territori,
a través de dues fires que s’han convertit en
referents nacionals en els seus respectius àmbits.
Aquest acord s’emmarca en la voluntat de
la FiM Vila-seca d’establir col·laboracions amb
institucions i agents culturals del territori, per
tal de valorar les aportacions socials i culturals
que aquest fa al conjunt del país.
PERE SEGURA, PROCLAMAT NOVAMENT ALCALDABLE
Els municipis de la Costa Daurada: Salou, Cambrils,
Reus i Vila-seca La Pineda Platja sumen
novament esforços per a la promoció turística
a Andorra amb l’objectiu d’atraure turistes del
País dels Pirineus, tradicionalment molt fidels a
les nostres destinacions, i de rebot als visitants
procedents d’altres països com França, UK i
l’Estat espanyol, que es troben gaudint de l’esquí
durant el cap de setmana a Andorra.
La primera acció es va fer al centre comercial Illa
Carlemany, el centre comercial més important
del país, on es va disposar d’un espai exclusiu en
el qual els visitants podran gaudir d’actuacions
infantils, photocall interactiu, degustació de
Vermut de Reus i promoció turística i informació
dels quatre municipis. L’altra va ser a les pistes
d’esquí de VallNord. En aquest gran resort
d’esquí s’hi va instal·lar una zona promocional
a l’espai de descans dels esquiadors, amb una
carpa degudament senyalitzada amb la imatge
dels quatre municipis i amb zona de degustació
del Vermut de Reus. La idea d’aquesta acció és
mostrar d’una manera atractiva la gran oferta
de platges de qualitat, de gastronomia, cultura,
en un radi de pocs quilòmetres de distància i dirigida,
principalment al públic familiar.
Pere Segura és l’actual alcalde de Vila-seca i aquestes seran les seves segones
eleccions que es presenta com a candidat a l’alcaldia
alcalde de Vila-seca i aquestes seran les seves
segones eleccions que es presenta com a candidat
a l’alcaldia.
L’Assemblea Local de la formació política Vila-seca
Segura ha proclamat Pere Segura com
a candidat a l’alcaldia de Vila-seca a les properes
eleccions municipals del 28 de maig. Proclamat
per unanimitat durant una multitudinària
assemblea local, Pere Segura és l’actual
Un cop proclamat i durant la seva intervenció
davant la militància, Pere Segura va fer un repàs
a l’intens treball fet des del govern municipal
durant aquests darrers 4 anys on, malgrat
les adversitats, s’han engegat nous projectes
i han permès avançar Vila-seca econòmica,
social i culturalment. De fet, tot i recordar als
assistents que Vila-seca sempre ha estat la
nostra prioritat i que vosaltres heu fet possible
tots aquests projectes, l’alcaldable va expressar
amb fermesa que “avui tinc la certesa
que la nostra ciutat és més justa, ofereix més
oportunitats als nostres conciutadans i mira
amb optimisme al futur”.
116
LA CIUTAT

LA CIUTAT
117

VILA-SECA
EL CONSELLER CAMPUZANO
INAUGURA LES NOVES
DEPENDÈNCIES DE SERVEIS SOCIALS
Aquest nou espai acull ara tots els serveis d’atenció a
la ciutadania que fins ara estaven ubicats en diferents
dependències i equipaments municipals
El conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano,
ha presidit l’acte inaugural de la nova seu de l’àrea de Drets Socials
i Participació Ciutadana de Vila-seca. Aquest nou espai, de 412’81 m²
i amb una inversió final de 791.380 euros, acull ara tots els serveis d’atenció
a la ciutadania que fins ara estaven ubicats en diferents dependències
i equipaments municipals, com són: equips bàsics de serveis socials,
servei d’Atenció a les Dones, servei d’Atenció a Persones Nouvingudes,
oficina Local d’Habitatge, servei d’Atenció a Empreses i Ocupació, servei
d’Atenció Jurídica per a Dones, servei d’Assessorament jurídic en temes
d’habitatge i servei d’Atenció Integral LGBTIQ+.
L’actuació ha consistit en l’adequació integral d’un local, que se situa
únicament en planta baixa. El local disposa de tres façanes i permet l’accés
dual pel carrer Major
i pel carrer del Patró, un
fet que permet distribuir
l’espai en tres zones:
atenció al públic (recepció,
atenció al públic, sala
d’espera, serveis per al
públic), atenció semi restringida
(6 petits despatxos
d’atenció personalitzada)
i zones internes
de treball (4 despatxos
de direcció i regidoria,
sala de reunions, serveis
interns, sala comuna de
treball, office, magatzem
i arxiu).
COL·LABORACIÓ ENTRE ANDORRA I
VILA-SECA AMB LA FIRA DE MÚSICA
EMERGENT I FAMILIAR
Han signat aquest acord de col·laboració Montserrat
Planelles, directora de Promoció Cultural del Govern
d'Andorra, i Pere Segura, alcalde de Vila-seca, al Castell
de la ciutat
El Govern ha signat un acord de col·laboració amb la Fira de Música
emergent i familiar (FiM) Vila-seca per promoure l’intercanvi artístic i
la presència al festival de propostes musicals procedents d’Andorra. Així,
fruit d’aquest acord, la FiM programarà un grup procedent del Principat
que hagi participat en la convocatòria artística. L’acord es pacta per primera
vegada per a l’edició d’enguany, i es prorrogarà automàticament per
a les edicions dels anys vinents. Han signat aquest acord de col·laboració
Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural del Govern d’Andorra,
i Pere Segura, alcalde de Vila-seca, al Castell de la ciutat.
Aquest acord s’emmarca en la voluntat de la fira de música emergent i
familiar d’establir col·laboracions amb institucions i agents culturals dels
territoris de parla catalana amb l’objectiu de reforçar el seu paper vertebrador
de l’escena musical emergent i familiar de Catalunya. Per la seva
banda, el Ministeri de Cultura i Esports del Govern d’Andorra, a través
de l’Àrea d’Acció Cultural, té, entre altres finalitats, la de difondre i promocionar
internacionalment el sector musical andorrà i contribuir a crear
nous públics i mercats per a les propostes artístiques andorranes. En les
setmanes vinents s’anunciarà la proposta andorrana que actuarà a la FiM
Vila-seca 2023 entre el 4 i el 7 de maig.
VILA-SECA FA UNA CRIDA A LA CIUTADANIA PER A LA CREACIÓ DE 4
CONSELLS MUNICIPALS
L’Ajuntament de Vila-seca, en el context del
desenvolupament del Reglament de participació
ciutadana, crearà pròximament diversos
consells municipals adreçats a la ciutadania.
Amb la creació d’aquests consells, es vol
arribar a tot un seguit d’objectius, d’entre els
quals destaquen: afavorir l’interès col·lectiu
i el bé comú com a elements facilitadors de
llaços comunitaris i vincles de pertinença i generar
una cultura participativa que promogui
la corresponsabilitat i el compromís amb les
persones i l’entorn.
participar-hi. En aquests consells els ciutadans
hi trobaran un espai de construcció col·lectiva
que fomentarà la comunicació, la informació i
la conversa, un espai amb interès pel bé comú
i la diversitat de sabers i coneixements i un espai
de reflexió i treball col·laboratiu.
Concretament, els consells que seran creats
són els d’infants, joves, dones i persones
grans. Tots ells estaran formats per una presidència,
un equip tècnic dinamitzador i una vintena
de vila-secans i vila-secanes que desitgin
118
LA CIUTAT

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES
Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura
en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats.
Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa
exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.
Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió
d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.
MELVIN RESTAURANT
C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca | Tel. 977 396 346
LA CIUTAT
119

VILA-SECA
VILA-SECA EXPLICA ALS
VEÏNS LES MILLORES
DEL NOU CONTRACTE DE
NETEJA I RECOLLIDA DE
RESIDUS
La campanya s’ha iniciat al barri
de la Plana i es faran accions de
sensibilització al carrer i als domicilis
amb l’objectiu de continuar millorant
en la neteja i gestió de residus
La campanya informativa sota la marca ‘Vila-neta’
vol donar a conèixer les millores que
s’estan incorporant amb motiu del nou contracte
del servei de neteja i recollida de residus, així
com continuar sensibilitzant sobre el reciclatge i
el comportament cívic que caracteritza la ciutadania
de Vila-seca.
La principal acció de la campanya la protagonitzen
els 11 informadors i informadores degudament
identificats que aniran visitant porta
a porta les llars del municipi fins el dissabte 1
d’abril. Les visites han començat pels domicilis
de la Plana, després continuaran en el nucli de
Vila-seca i finalitzaran a la Pineda. A més, s’ha
creat un punt informatiu que anirà itinerant per
diverses localitzacions del municipi i oferirà consells
sobre neteja i residus, material per separar
correctament i un joc participatiu a totes les
persones que el visitin.
FUNECAMP SERÀ L’EMPRESA DE SERVEIS FUNE-
RARIS DE REUS, SALOU, VILA-SECA I CONSTANTÍ
La societat exercirà en els diferents municipis la prestació dels serveis funeraris
d’acord amb principis d’objectivitat i amb la satisfacció de l’interès general
La comissió d’estudi integrada per membres
de les corporacions i personal tècnic dels consistoris
de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí ha
finalitzat la redacció de la memòria justificativa
per tal de continuar el procés de creació d’un
ens supramunicipal que gestioni els serveis funeraris
dels citats municipis de forma pública,
conjunta i prop era. La memòria defineix, entre
altres aspectes, que la prestació de serveis funeraris
es faci mitjançant una societat anònima
de caràcter supramunicipal que es denominarà
FuneCamp, S.A.
La societat exercirà en els diferents municipis
la prestació dels serveis funeraris d’acord amb
principis d’objectivitat i amb la satisfacció de
l’interès general en concurrència amb les empreses
privades que actuen en aquest sector.
Aquesta nova societat operarà en rè gim de
concurrència amb el operadors privats i es regirà
per principis de continuïtat amb l’activitat
duta a terme tradicionalment per Serveis Funeraris
Reus i Baix Camp. Per garantir aquesta
continuïtat, la nova empresa comptarà inicialment
amb la totalitat de l’actiu de l’actual Serveis
Funeraris Reus i Baix Camp mantenint també
el seu personal i la garantia de manteniment
d’un servei indispensable, un servei no desitjat,
de caràcter puntual i que es desenvolupa en un
moment de molta sensibilitat.
VILA-SECA TREBALLA JA EN L’ELABORACIÓ DEL
PLA ESTRATÈGIC DE RESIDUS
Vila-seca és pionera en la redacció d’aquest tipus de plans en l'àmbit municipal
També s’han produït diverses peces informatives
que recullen els missatges de la campanya:
un tríptic amb les principals millores del servei,
un díptic per a persones propietàries de animals
de companyia, cartells per distribuir a porteries
d’habitatges, un vídeo animat i publicacions específiques
per a les xarxes socials municipals.
El municipi de Vila-seca es troba en
procés d’elaboració del Pla Estratègic
de Residus 2023-2032, el full de ruta
que ha de permetre l’assoliment dels
objectius en matèria de preparació per
a la reutilització i recollida selectiva establertes
per normativa europea i en
l’àmbit català. Si bé hi ha molts municipis
amb Plans de Prevenció de Residus,
Vila-seca serà pioner en disposar d’una
planificació de gestió integral dels residus generats,
posicionant al municipi a l’avantguarda en
matèria de gestió de residus.
La voluntat del consistori és incrementar encara
més l’índex de recollida selectiva en l’àmbit
municipal, tenint en compte que l’any 2021 es
va situar en 53,2%, xifra per sobre de la mitjana
catalana. En aquest sentit, es preveu que el
Pla inclogui un llistat d’actuacions en matèria de
recollida selectiva, prevenció i reutilització i preparació
per a la reutilització a executar durant el
període temporal comprès entre 2023-2032.
L’estratègia que finalment es defineixi permetrà,
entre altres aspectes, incrementar l’índex de recollida
selectiva com a mínim fins al 60% l’any
2030, encaminant al municipi als requeriments
en l’àmbit normatiu previstos per l’any 2035.
120
LA CIUTAT

10 raons per invertir a
VILA-SECA
Situació geogràfica privilegiada
Accessible i ben connectada
Qualitat de vida exceŀlent
Turisme, indústria i logística
Economia diversificada
10
Generació i atracció de talent
Diversitat d'espais per a noves
iniciatives empresarials
Marc ideal per a esdeveniments
Projectes de futur
Decidida voluntat institucional
LA CIUTAT
121

LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ LA CIUTAT
TARRAGONA
Mèdica Tarragona Joaquima Vedruna, 23
Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11
Centre Mèdic Alomar Taquígraf Martí, 4
Laboratoris Domingo Pau Casals, 11
Activa Mútua Pin iSoler, 12
Centre Mèdic Rambla Nova Rambla Nova, 103
Notaria Sáez De Santamaría Rambla Nova, 113
Notaria Miquel Roca
Rambla Nova, 114 3er
Notaria Doblado
Rambla Nova, 117 2n-2a
Laboratoris Vidal Rambla Nova, 121
Registre Propietat
Pons d'Icart 2, 2on
Royal Tarraco Sant Auguri, 5
Centre Mèdic Roma Alcalde Lloret, 1
Fontanet Gasòmetre, 24
Centre Diagnòstic Imatge Vidal i Barraquer, 4
Gimnàs Orion Fortuny, 25
Cambra Propietat Urbana Méndez Núñez, 23
Notaria Estrada
Rambla Nova, 26 Entl.
Clinimedic Rambla Nova, 58, 2-A
Centre Mèdic Tarragona Rambla Nova, 78
Biblioteca Fortuny, 30
Club Nàutic Tarragona
Port Esportiu S/N
ITV Nàstic
Budellera S/N
URV
Escorxador
Diputació de Tarragona Passeig St Antoni, 100
Ajuntament de Tarragona Plaça de la Font, 1
OMAC Rambla Nova, 59
Padel Indoor Francolí Parc 10 Nau 12
Holos Ass.de Catalunya, 6
Repsol
Polígon Pobla Mafumet
DOW
Autovia de Salou
BASF
N-340 La Canonja
Nikko Center Crta. València, 206
Autoforum Caràbia, 5
Motor 23 Caràbia, 10
Tarraco Center Crta. València, 248
Garancar Crta. València, 220
Joaquim Oliva Josep MªFolch i Torres, 2
Autoxandri Josep Mª Folch i Torres, 12
Jaguar-Land Rover Crta. València, 248
Clinica Dorsia
Plaça Imperial Tarraco
Embriogyn Estanislau Figueres, 8
Mc Mutual Alguer, 11
Viamed Monegal Pere Martell, 39
AEQT Marquès De Montoliu, 2
Tennis Tarragona Bar Via Augusta, 0
Club Natació Tarraco Bar Passeig Torroja, 86
Ability Salud Macià Mallol i Bosch, 6
Centre Colom
Colom 5, 1er-4a
Infermeria i Gestió Prat de la Riba, 6 - local 7
Centre Mèdic IV Torres
Baro IV Torres, 11B
Clínica Vida'm
Catalunya 22, Entresol 1a
Cambra Comerç Pau Casals, 17
Clínica Dental Bonadent Ramon i Cajal, 44
Alba Clínica Dental Av. Roma, 18
Clínica Dental Tarragona Tuces Lluís Companys, 14
Montse Timoneda Prat de la Riba, 18
Abaden Dentistas Francesc Macià, 2
Andreu Ulldemolins Plaça Imperial Tarraco, 2
Clínica Dental Palazon Rambla Nova, 111
IB Clínica Dental Mossèn Ritort i Faus, 25
AC Clínica Dental Vidal i Barraquer, 9
Covestro
Pol. Q. Sud, Vial dels Prats
Asesa
Crta. Salou S/N
Clariant
La Canonja
Kemira
Verge de la Pineda (Vila-seca)
Dixquimics
C/ Dotze (Bonavista)
Elix Polymers
Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda
Messer Autovia Salou, Km 3,8
FCC
C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar
Panet Rambla Nova, 104
Panet Pl. Corts Catalanes, 2
Farinus Pl. Corsini, 2
Farinus Joan Fuster, 7
Farinus Doctor Mallafré, 3
Panishop Pl. Corsini, 4
Panishop Pl. Corts Catalanes, 3
Panishop Marquès de Montoliu, 4
Fleca 2000 Pl. Ponent, 1
Fleca 2000
C/ Sant Benilde
Fleca 2000 Reina Maria Cristina, 5
Enrich Rambla Nova, 96
La Costarrica Rambla Nova, 73
La Costarrica President Francesc Macià, 17
Granier Av. Ramon y Cajal, 32
Granier Rambla Nova, 80
La botiga del cafè - Brasilia Rambla Nova, 88
Tradicionarius Rovira i Virgili, 32
Tradicionarius Av. Ramon y Cajal, 25
REUS
Notaria Pedro Carrión
Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a
Notaria F. Javier Pajares Raval Santa Anna, 22
Notaria Jose M. Navarro Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º
Registre Propietat Reus
General Moragues,76
Centre Mèdic CMQR Plaça Llibertat, 10
Centre Mèdic Reus Sant Joan, 34
Activa Mútua Carrer Del Roser, 107
Laboratori Domingo
Plaça Llibertat, 10 baixos
Laboratori Analisis Lab Cami De L'aleixar, 38
OMAC Plaça Mercadal, 1
Tennis Monterols Crta Reus-Cambrils, Km 1
Reus Ploms Marià Fortuny, 5
Redessa Bellisens, 42
Redessa Camí De Valls, 81
Cambra Propietat Urbana Plaça Catalunya, 5
Centre MQ Reus Antoni Gaudí, 26
Biblioteca Central Escorxador, 1
Clinica Alomar Pintor Tapiró, 5
Centre Medic Estibel Sant Elies, 34
ABS Reus
Astorga, S/N
Medinamic 2010 Plaça Llibertat, 10
Notaria Ochoa Prat De La Riba, 41
Institut Clínic Passeig Suñer, 51
Uroequip Pintor Tapiró 5
Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66
Multioficines La Salle Av. La Salle, 45
Centre De Lectura Major, 15
Círcol De Reus Plaça Prim, 4
Padel Indoor Camí De Valls, 98
Padel X4 Faió, 7
Sanitas Dental Raval Martí Folguera, 28
Laboratorios Escuredo Doctor Domènech, 1
Asisa Passeig Suñer, 28
Vitaldent Prat De La Riba, 13
Garancar Recasens i Mercade, 51
Tarraco Center
C/ Cambrils, S/N
Autoxandri Passeig Suñer, 30
Motor 23 Av. Falset, 142
Autoforum Crta. d'Alcolea 138
Clinica Dorsia C/ Del Roser, 16
Especialitats Mèdiques Reus Doctor Vilaseca, 9
Mútua Universal C/ Ample, 56
Fremap Maria Aurèlia Capmany, 6
Cambra Reus Boule, 2
Sergio Lagorio Carrilet, 19
Clinica Dental Alba Antoni Gaudi, 3
Marcelo Castellano
Passeig Prim, 32, 4 t-1a
Blancadent Llibertat, 4
Ortodent Sant Jordi, 17
Futurdent Sant Joan, 2
Panishop Sant Joan, 34
Enrich - La Fira Av. Sant Jordi, 6
La Costarrica Pl. Llibertat, 4
Granier Pl. Llibertat, 14
La Botiga del Cafè - Brasilia
C/ St. Pau i St. Blai
Tradicionarius Raval Jesús, 48
VILA-SECA
ITV C-340, Km 1154
CAP
Galceran De Pinós, S/N
Antonio Simon
Pau Casals 85, 1er
Ajuntament Plaça de l'església ,26
Iclinic Ramon D'olzina, 19
Piscines Municipals Pere Molas, 26
Auditori Josep Carreras Pl. Frederic Mompou, 1
Biblioteca C/ Tarragona, 7
Notaria Francesc Martí i Padrós, 2
Base C/ De La Font, 14
Conservatori Av. Generalitat, 27
Pavelló Esportiu La Pineda Amadeu Vives, 42
CAP La Pineda Alfredo Kraus, 24
Registre Propietat Pere Cardona, 4
Clinica Bonadent
Països Catalans, 1, 1er-G
Dr. Carles Bonet Països Catalans 1
Fisiovilaseca Sir Esteve Morell Scot, 3
Clínica Dental Sonia Ruiz Anselm Clavé, 3
Salut Vilaseca Josep Forasté, 2
Asisa
Pere Molas
Olzina Dental
Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a
Clínica Dental Susana Anadón Ramon D'Olzina, 44
Clínica Dental Mediterránea Pere Molas, 13
Forn Sans Verge de la Pineda, 2
Granier Tarragona, 5
Aquum SPA-Estival Park Pg. Pau Casals, 55
Spa Gran Palas La Pineda Sèquia Major, 5
SALOU
CAP Arquitecte Ubach, 11
CAP Carrilet, 12
Esplai Carrilet Plaça Carrilet, 2
Cafeteria Ajuntament
Passeig 30 D'octubre
OMAC Ajuntament
Passeig 30 D'octubre
Biblioteca Ponent, 16
L'esplai de La Caixa
Carles Roig/Pg. De L'estació
Pavelló Municipal Milà, 5
Escola Municipal de Música
Arquitecte Ubach
Salou Mèdic
Barcelona, 30, 3er-5a
Global Medical Care Francolí, 8
Centre Mèdic Salou Via Roma, 11
Antonio Simon Vendrell, 6
Ciscar Clinic Barcelona, 68
Notaria Jose Miguel Pastor Francolí, 10
Notaria Jesus Alfredo Fernandez Barcelona, 16
Registre de la Propietat Montsià, 2
Centro Médico Salou Valls, 4
Cliínica Dental Moreno Montalvo Via Roma 23, 1 3
Clínica Saldent Pau Casals, 19
Clínica Dental Croma Ciutat De Reus, 11
Clínica Dental Sonia Trilla
Carrilet, 10, 1er-2a
Clínica Dental Dra Clols Via Augusta, 17
Club Tenis Salou Bar L'Avenc, 37
Bar Aragón Major, 36
Capuccino
Via Roma,5
Chapeau Barcelona, 32
Coffee Break Berenguer de Palou, 5
Panet Barcelona, 59
Granier Barcelona, 42
VALLS
CAP Dr. Sarró Vallvera, 8
Llar de Jubilats Mare Maria Güell, 2
Biblioteca Sant Pere, 2
Ajuntament Pl. Blat, 1
OAC Pl. Blat, 1
Pavelló Joana Ballart Prat de la Riba, 14
Centre Esportiu El Fornàs Arquitecte Vives, 5
Escola Municipal de Musica
Passeig de l’estació, 41B
Clínica Vital Sta. Joaquima Vedruna, 5
Centre Mèdic Alt Camp Vallvera, 6
Pius Hospital Pl. Sant Francesc, 1
Notaria Santa Teresa, 5
Registre de la propietat Montblanc, 2
Dentalvalls Germans Sant Gabriel, 2
Clínica Dental Dominguez Passeig de L’estacio, 5
Clinica Dental Clofent Xiquets de Valls, 7
Andreu Ulldemolins
Ps. Caputxins, 5, 1er Pis
Patronat Municipal d’esports Ps. Pres. Tarradellas, 2–6
Centre Cultural
Pl. Francesc Layret
Mútua Universal Prat de La Riba, 1
MC Mutual Passeig de L’estacio, 38
122
LA CIUTAT

LA CIUTAT
123

124
LA CIUTAT