LA CIUTAT 44

Aquest exemplar és propietat d'aquest establiment
#44 setembre-octubre 2023
î 630 979 590 / 687 431 117 e
@revistalaciutat G revistalaciutat
REVISTA
TARRAGONA | REUS | VALLS | SALOU | VILA-SECA
Descarrega
aquí la
revista
Foto Marc Colilla
Santa Tecla 2023
PREPARATS PER
LA FESTA
REUS
Esclata la
Misericòrdia
VALLS
La nova casa
dels castellers
SALOU
L'aposta pel
turisme esportiu
VILA-SECA
L'evolució del nou
estadi municipal
LA CIUTAT
1

2
LA CIUTAT

Ref. 7970
1
1
Precio: 200.000€
Ref. 7966 4 3 Precio: 335.000€
Ref. 7755 3 1 Precio: 50.000€
AVINGUDA D’ANDORRA
Piso bajo reformado para entrar. 150
m 2 . 1 habitación y 1 baño. Calefacción
eléctrica. A/a. Techos altos y ventanas
de aluminio. Próximo a todos los servicios.
Muy bonito
ELS PALLARESOS
Chalet con parcela. 4 dormitorios y 2
baños más aseo. 2 plantas. Terraza, chimenea,
patio privado, piscina. Posibilidad
de ampliación.
SANT SALVADOR
Piso bajo con 3 habitaciones y 1 baño.
Exterior. Suelo gres, alarma, puerta
seguridad.
Ref. 7937
3
2
Precio: 190.000€
Ref. 7787 3 1 Precio: 170.000€
Ref. 7936 2 1 Precio: 167.000€
PIN I SOLER
Piso con 3 habitaciones, baño completo y
aseo. Calefacción GN. Ventanas de aluminio,
armarios empotrados puerta blindada.
Cocina independiente. Ascensor. Próximo
a universidad, bus, parque, colegio, etc.
MALLORCA
Piso próximo a Pza. de Toros. 3 habitaciones
y 1 baño. Cocina independiente
y equipada. Calefacción GN. Terraza.
Ascensor. Necesita cierta reforma.
SERRALLO/LEPANT
Dispone de 2 habitaciones con armarios empotrados
y 1 baño con bañera. Cocina independiente
y equipada. Amplio salón con salida a balcón y
vistas despejadas. Exterior y luminoso. Calefacción
GN. Y a/a con bomba f/c. Parquing y trastero.
Ref. 7947 -
Precio: 165.000€
Ref. 7985 3 2 Precio: 164.900€
Ref. 7973
3
1
Precio: 165.000€
AV. LLUÍS COMPANYS
Oficina/Local de 167 m 2 , con 4 estancias
y 2 baños. Suelo gres, a/a con bomba
f/c. Finca con ascensor.
CAMP CLAR
Piso con 93 m 2 útiles. Dispone de 3
habitaciones y 2 baños. Suelo parquet.
Calefacción GN. Cocina independiente.
Amueblado con electrodomésticos.
SANT PERE I SANT PAU
Piso reformado de 79 m 2 útiles con 3
habitaciones y 1 baño con plato de ducha.
Amueblado y equipado. Calefacción
GN, A/a con splitter. Balcón. Parquing y
Trastero opcionales.
LA CIUTAT
3

NOEMÍ
LLAURADÓ
Presidenta de la
Diputació de Tarragona
“El tramvia
revolucionarà
la nostra
mobilitat”
Esquerra liderarà de nou la Diputació de Tarragona i Noemí Llauradó
repetirà com a presidenta. Aquesta vegada, però, tindran com a soci
de govern al PSC.
Adrià Miró Canturri
Un executiu integrat per la primera i
segona força provincial. La Regió Metropolitana
o el despoblament són alguns
dels principals reptes que encara aquest
mandat. En parlem en aquesta entrevista
per LA CIUTAT.
Comença el seu segon mandat, després
d’un primer marcat molt pels entrebancs.
Creu que podrà desplegar
millor els projectes que van quedar
pendents? Tot i les vicissituds, vam avançar
prou en les bases de molts projectes.
Per això era tan important fer un segon
mandat on aquestes bases es poguessin
desplegar. És molt valuós que la Diputació
tingui un rol de lideratge territorial
de les 10 comarques per ajudar-les, que
abordi reptes per desenvolupar-se de
manera sostenible (mediambientalment,
econòmicament i socialment) i impulsi
projectes en què s’ha de mantenir un
equilibri entre els municipis més petits i
els més grans.
Com es pot mitigar el problema del
despoblament entre els municipis més
petits? Pel que fa als municipis més petits,
hem d’abordar aquest risc de despoblament.
La Diputació ha contribuït
al fet que això no generi perjudicis amb
exemples com millorar les comunicacions.
Som propietaris de carreteres que
millorem i són importants per connectar
els municipis més petits amb els grans,
que disposen de més serveis. Per tant, en
garantim l’accés amb independència d’on
visqui cadascú.
4
LA CIUTAT

d’ajuts encarades als ajuntaments per tal
que puguin arreglar els habitatges que siguin
de la seva titularitat i els posin com a
habitatge social o per arrelament al territori.
Amb això contribuïm també a evitar
el despoblament.
A més, altres qüestions que afavoreixen
la lluita del despoblament és el tema
dels caixers automàtics en municipis més
petits, sobretot per a la gent d’edat avançada.
Amb independència de què pugui
ser responsabilitat dels bancs, la Diputació
té clar que és de la seva incumbència
millorar la vida de la ciutadania que viu en
aquesta zona.
Si parlem de municipis més grans, la
Regió Metropolitana és l’altre principal
objectiu de la Diputació aquest mandat.
A Catalunya hi ha exemples diferents
com l’AMB o l’Arc Metropolità. Com
s’hauria d’estructurar aquí?
Sempre insisteixo que més que el com,
l’important és el per a què. Podem fer
estructures que, si no tenen un perquè
positiu per a la ciutadania, acabaran sent
supèrflues i innecessàries. Quins reptes
hi ha ara? Veiem que estem més necessitats
en el tema de tenir una millor mobilitat.
No és eficient ni pràctica. Tenim
determinades estructures que no tenen
entre les seves competències millorar
aquests àmbits, però ens podríem plantejar
ampliar els seus objectius. Per exemple,
l’Autoritat Territorial de la Mobilitat
(ATM), que actualment només aborda el
tema tarifari, podria proposar com millorar
la mobilitat.
El tramvia pot ser aquest element
que cohesioni la futura Regió Metropolitana?
És un dels elements que poden
millorar la mobilitat del nostre territori
i suposarà una revolució. Ens connectarà
amb moltes de les ciutats que formen
part d’aquest arc central del Camp de
Tarragona per donar servei a una realitat
metropolitana: vivim, treballem, estudiem,
tenim serveis públics de salut, l’oci o
la cultura en diferents municipis.
A més, altres infraestructures importants
poden ser l’Estació Intermodal,
que ens connecta amb el corredor del
“L’Autoritat Territorial
de la Mobilitat (ATM), que
actualment només aborda
el tema tarifari, podria
proposar com millorar
la mobilitat”
No només hi ha el tema de la comunicació
viària. L’internet és essencial per estudiar,
fer tràmits amb les administracions,
poder-nos connectar i que s’hi instal·lin
empreses per desenvolupar les zones
més rurals. Tenim un conveni de la Diputació
amb la Generalitat per tal d’afavorir
el desplegament de la fibra òptica
pública. És a dir, a les nostres carreteres
deixem l’espai necessari perquè hi pugui
passar la fibra pública de la Generalitat.
L’habitatge és un dels altres grans
reptes pel territori. En què pot contribuir
la Diputació? Quan visitem els municipis,
ens diuen que un dels problemes
que tenen és que no hi ha habitatge perquè
la gent s’hi pugui quedar a viure. N’hi
ha, però no estan a disposició de lloguer
o venda. Fa anys que tenim unes línies
“ Josep Agustí van donar
forma a la Víbria que treu
foc pels carrers tarragonins
avui en dia: dors de
dona, cap i potes d’àguila,
cua de drac i llengua
de serp”
LA CIUTAT
5

Mediterrani i ens apropa a la capital del
país d’una manera més efectiva. El Baixador
de Bellissens a Reus també serà clau.
D’altra banda, hem de tenir en compte
que hi ha una concessió d’autobusos que
en un termini relativament breu finalitzarà
i ens haurem de plantejar de quina manera
volem vertebrar aquest servei. En
definitiva, la mobilitat podria ser un dels
aspectes prioritaris del comportament
de Regió Metropolitana, amb independència
del com.
Quins altres aspectes pot abordar
aquest procés metropolità?
Un element destacat que ens pot permetre
desplegar la realitat metropolitana
són les directrius del planejament
urbanístic de l’àrea metropolitana del
Camp de Tarragona. Han de ser les bases
del Pla Director Urbanístic d’aquesta
àrea metropolitana, però estem encara
en una fase prou embrionària. Si pensem
en l’AMB, també van començar parlant
de planejament urbanístic amb una visió
més conjunta. Això implica molta generositat
per part dels municipis perquè
s’hauran de plantejar qüestions més globals.
Juntament amb l’urbanisme, una altra
pota també pot ser avançar en serveis
mancomunats. Ja tenim exemples com la
gestió de residus o l’APP Aparcar.
En què pot contribuir la Diputació
dins d’aquest engranatge? Serem la
principal aliada com a institució supramunicipal
en la qual s’incorporen ciutats
que volen confegir aquesta realitat metropolitana.
Una funció important que té
la Diputació és la de cooperar amb altres
administracions en el desenvolupament
econòmic i social i en la planificació del
nostre territori. És una competència pròpia
de les diputacions i em vaig comprometre
a aprofundir encara més en el rol
de líder territorial. El com s’acabarà definint
a mesura que avancem.
En tot aquest entramat, on queda
un territori com Terres de l’Ebre, que
també té municipis grans? En el mateix
punt que el Camp de Tarragona i el Baix
Penedès. No hi ha distincions pel que fa
al tractament respecte a inversions, serveis,
col·laboració o assessorament que
presta la Diputació. Ens devem a les 10
comarques. Tota la resta de serveis que
comentava quan feia referència a municipis
més grans i més petits té la seva rèplica
tant a Terres de l’Ebre com al Baix
Penedès.
Fins i tot a nivell turístic tenim dues
marques: la Costa Daurada i Terres de
l’Ebre. Alhora, sabem que hi ha altres
atractius turístics com muntanyes de
Prades, l’enogastronomia o la reserva de
la biosfera en què podem aprofundir perquè
són un turisme molt més respectuós
amb el medi ambient. A més, hem de ser
conscients de les diferents realitats, sobretot
la del Baix Penedès. Sovint passa
per alt i és una realitat on hem de treballar
amb problemes com l’atur o les ocupacions
residencials. De fet, una mostra
de voluntat de la diversitat de la demarcació
és que tenim vicepresidències de
Terres de l’Ebre, del Penedès i del Camp
de Tarragona.
Quins passos es volen fer aquest
mandat en el projecte del hub cultural
de la Savinosa? En el mandat passat vam
anunciar que hi havia un acord amb diferents
administracions. Ara ho tenim prou
avançat. El que començarem a veure
primer és el Camí de Ronda que ens con-
“Una mostra de voluntat
de la diversitat de la
demarcació és que tenim
vicepresidències de Terres
de l’Ebre, del Penedès
i del Camp de Tarragona”
6
LA CIUTAT

La sostenibilidad tiene muchas facetas.
Estamos trabajando en todas ellas.
Para nosotros, la sostenibilidad es fabricar y distribuir nuestros gases
de forma más eficiente y respetuosa con el medioambiente, ahorrando
recursos naturales.
Ayudar a nuestros clientes a producir de forma más segura, económica y
sostenible. Fomentar el desarrollo de fuentes alternativas de energía para
proteger a nuestro planeta. Y además, trabajar para crear un mundo mejor:
más compromiso con proyectos sociales, conseguir mayor igualdad de
oportunidades, más respeto mutuo y tolerancia.
www.messer.es
LA CIUTAT
7

necti millor entre les dues platges i ara
mateix ja tenim encarregat el projecte.
Quan el tinguem enllestit, s’executaran
les obres. Tenim previst que a l’estiu del
2024 es puguin veure les primeres obres
a la Savinosa i a finals del 24 ja podríem
veure el Camí de Ronda fet realitat. No es
tractarà d’un passeig marítim, sinó d’un
camí molt naturalitzat i respectuós amb
el medi.
I pel que fa a la finca? En aquestes pròximes
setmanes enviarem a l’Ajuntament
de Tarragona la sol·licitud per aprovar
el Pla Especial de Concreció d’Usos en
aquesta finca per començar a treballar
en la part interna. La cultura és un motor
econòmic i hi tenim una aposta molt
clara. El planejament urbanístic de l’Ajuntament
de Tarragona va quedar en suspens
en el seu moment i ens va dificultar
avançar, però aleshores vam fer un canvi
de paradigma. El que abans eren uns determinats
equipaments que anaven cap
a una gestió privada, ara s’aposta per
equipaments públics. Seran culturals i
propietat de la Diputació, només hem de
concretar quins.
Els usos és un debat que s’ha d’obrir...
No estem encara en aquesta fase, només
tenim clar que seran equipaments culturals
de la Diputació. En tenim, però també
en podem crear de nous. Per això, parlàvem
d’un auditori, d’una exposició de
cultura a l’aire lliure o residències artístiques
per afavorir aliances en la creació
de diferents disciplines. Ens imaginem un
hub de creació i exhibició cultural al servei
de la demarcació i que també pot ser
un atractiu turístic. És un projecte ambiciós
i amb un import econòmic considerable,
però tenim una situació econòmica
sanejada i molta capacitat per aconseguir
recursos d’altres administracions o fins i
tot un patrocini de caràcter empresarial.
Tot apunta que el projecte s’enlairarà.
Al principi, comentava que aquest
mandat s’hauran de desplegar les bases
de l’anterior. Però el seu company
de viatge és diferent. No té cap efecte
aquest canvi? Una de les característiques
que té la Diputació és aquesta
voluntat d’arribar a consensos. La presidenta
representa realitats molt diverses i
ens hem de posar d’acord en les línies estratègiques
conjuntes que beneficien el
territori. Em vaig comprometre a preservar
aquesta manera de treballar i, amb
independència del color del govern, s’actua
en bloc com a institució. És un fet que
s’ha d’afavorir, tant per part del govern
com de l’oposició. Crec que seguirem en
aquesta línia.
Aquest govern té un eix social que és
clarament d’esquerres i un eix nacional
que estarà per la defensa de Catalunya.
A més, amb un lideratge femení i feminista.
Crec que puc aportar un bagatge dels
últims quatre anys que m’han permès
conèixer la realitat de la demarcació i teixir
aliances en diferents àmbits, com també
l’acadèmic. Hi ha una aliança consolidada
amb la URV que ens permet avançar
molt en la Regió del Coneixement, un
desenvolupament econòmic basat en el
coneixement, la innovació, la ciència i en
l’educació. En aquest projecte i en molts
altres treballarem els pròxims anys.
EL TEST
Platja o muntanya? Platja.
Una platja de la província que li agradi
freqüentar? Freqüentment, vaig a la
platja de l’Esquirol, a Vilafortuny, perquè
hi tinc una segona residència. Però
aquest estiu vaig visitar la platja de
Calafat, que em va agradar força. Era
tranquil·la i amb l’aigua neta i planeta.
Un plat de la província que li agradi?
M’agrada molt el peixet de qualsevol
manera. Des de fregit fins a un peix fet
amb un suquet de Cambrils o al forn.
Quina zona de la província creu que
està infravalorada? Alguns municipis
de les Terres de l’Ebre no són prou coneguts
i potser no es valoren. Quan els coneixes,
aprecies la seva bellesa.
La millor Festa Major que hagi viscut?
La de Reus, Sant Pere.
Amb quin alcalde o alcaldessa ha
creat un major vincle des que és presidenta?
Amb alcaldes de Terres de l’Ebre
com Amposta o els que ha coincidit que
són també diputats i diputades a la Diputació.
Amb quin membre del seu govern té
major sintonia? Hem tingut poc temps
per conèixer-nos, però evidentment
amb qui tindré més relació seran els
vicepresidents. Tot i això, amb els de
l’oposició la sintonia ha estat prou positiva
a l’inici.
Què és el millor de ser presidenta de
la Diputació?Conèixer el territori. T’enriqueix
a nivell polític i personal.
I el pitjor? Haver de fer front a vicissituds
complexes que afecten la vida de les persones.
N’hem viscut de molt greus.
Què l’ha sorprès més des que és presidenta?
Determinades festes i tradicions
d’alguns municipis que no coneixia.
8
LA CIUTAT

IQUETA
NBE-CT-79
0733219CF5503D0004DY
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
QR44H280J
Municipi
C.P.
C. Autnoma
Habitatge individual en bloc d'habitatges
Carrer Francolí 12 1 2
Tarragona
43006
Catalunya
22/07/2023
133
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
27
IQUETA
Abans de 1979
3036405CF5533E0005PT
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
TN0J20W1Y
Municipi
C.P.
C. Autnoma
Habitatge individual en bloc d'habitatges
Carrer PIN I SOLER 24 1 1
Tarragona
43002
Catalunya
31/07/2029
198
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
38
Valorem gratuïtament
el teu immoble
Tenim clients interessats en
comprar el teu habitatge
PBaró de les IV Torres, 14A - Tarragona
£977 216 340 / 615 561 606
F@immobiliariahabitat
d@immobiliariahabitat ùimmobiliaria habitat
Nº661
aicat 7697
85m2 3 2 Preu: 110.000€
Torreforta
Pis en venda, totalment reformat i moblat amb
85m² i 3 habitacions, (una d’elles suite), 2 banys
complets, saló-menjador amb xemeneia elèctrica,
aire condicionat i sortida a una terrassa. Calefacció
a gas. Cuina independent office equipada amb electrodomèstics
i sortida a galeria. Terra de parquet.
Terrassa comunitària. Molt lluminós i assolellat.
Edifici amb ascensor CEE: E 133/27.
100m2 4 2 Preu: 180.000€
C/ Pin i Soler
SOLAMENT INVERSORS. Actualment l’habitatge es
troba llogat. Pis totalment reformat de 100 m² útils,
4 habitacions (2 dobles amb armari de paret), 1 bany
complet amb plat de dutxa, 1 lavabo, saló-menjador
amb sortida a terrassa, cuina americana equipada,
calefacció en tot el pis amb radiadors de baix consum,
galeria, terra imitació parquet, exterior i molt
assolellat. Edifici amb ascensor. CEE: E 38/198.
110m2 4 2 Preu: 215.000€
C/ Miquel Servet. Sant Pere i Sant Pau
Pis amb superfície de 110 m², 4 habitacions (2 dobles
amb armaris de paret), 2 banys complets. Ampli
saló-menjador, amb vistes al mar. Cuina independent
amb galeria integrada. Terra de parquet. Calefacció a
gas mitjançant radiadors, assolellat, exterior. Ascensor
i zona comunitària amb piscina, jardí i pista de
tennis. Plaça d’aparcament i traster. CEE: en tràmit.
120m2 4 2 Preu: 245.000€
Avinguda Països Catalans
Ampli pis de 120 m² útils, en perfecte estat amb 4
habitacions ( 2 habitacions dobles amb armaris
encastats i 1 suitte) 2 banys complets. Ampli
saló-menjador amb sortida a terrassa gran amb
barbacoa. Cuina office independent. El pis està
equipat amb calefacció, a./a per conductes i terra
de parquet. S’inclou una plaça d’aparcament gran i
un traster en el mateix edifici. L’edifici compta amb
ascensor. CEE: en tràmit.
275m2 4 2 Preu: 330.000€
Urbanització 5 Estrelles
Xalet unifamiliar de 275 m². Saló-menjador amb xemeneia
i accés directe al jardí. Àmplia cuina amb office i safareig.
En planta baixa, trobem 1 habitació i 1 bany complet. La
primera planta, disposa de 3 habitacions, 1d’elles tipus suite
amb sortida a una terrassa solàrium. A més, aquesta planta
compta amb 1 bany complet addicional. Calefacció i a./a.
Jardí de 560 m² amb possibilitat de construir una piscina.
Semisoterrani amb despatx i un lavabo. Ampli garatge amb
capacitat per a 2 cotxes i zona de traster. CEE: En tràmit.
365m2 6 4 Preu: 1.450.000€
Urbanització Els Músics
Xalet unifamiliar amb màxima seguretat i privacitat de 365 m², 6
habitacions, 4 banys. Ampli estacionament exterior per a 4 cotxes.
Impressionant saló-menjador de 70 m² amb xemeneia i vistes al
jardí. Cuina elegant i funcional amb accés al jardí. 5 dormitoris dobles
amb armaris de paret i a./a, suite amb bany complet, vestidor
i terrassa coberta amb vista a la mar. Calefacció i aire condicionat.
Terres de parquet i marbre. Garatge per a dos cotxes amb zona
d’emmagatzematge. Jardí de 450 m² amb terrassa, porxo i piscina
salina comunitària. Prop de la platja.. CEE: en tràmit.
www.immobiliarahabitat.com | Enfoca’m amb la teva càmera
LA CIUTAT
9

TARRAGONA
LA GENERALITAT
TREBALLARÀ LA
PENETRACIÓ URBANA
DEL TRAMVIA A
TARRAGONA
Els dos eixos clau de la reunió entre
l’alcalde i la consellera de Territori
han sigut el traçat del tramvia i
l’habitatge
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha
rebut en visita protocol·lària a la consellera
de Territori de la Generalitat de Catalunya,
Ester Capella. El tramvia i l’habitatge són els
dos temes que han centrat la reunió. L’alcalde
Viñuales ha agraït la visita de la consellera Capella
“per la bona predisposició que ha demostrat
tenir el Govern per treballar projectes comuns
i tan necessaris com el tramvia”. L’alcalde
de Tarragona ha manifestat a la consellera de
Territori la discrepància en la penetració del
tramvia per la ciutat, per la qual cosa ha agraït
el compromís del Govern de la Generalitat
per treballar aquest aspecte. “Estudiarem els
aspectes tècnics amb la voluntat de posar-nos
d’acord”, ha subratllat la consellera Capella. I
ha afegit: “El tramvia permet una mobilitat diferent,
que iguala, democratitza i permet cosir
el territori”.
LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CONVOCA UN
CONCURS D’IDEES EMPRESARIALS
L'objectiu és aprofitar els recursos turístics rurals dirigits al col·lectiu sènior
Detectar necessitats del col·lectiu sènior
(majors de 55 anys) en l’àmbit del turisme
i donar sortida a les inquietuds dels municipis
rurals a través de l’economia “silver” per contribuir
al repoblament. Són els objectius principals
del concurs d’idees empresarials Redel
Rural Silver, adreçat a empreses i persones
emprenedores del Camp de Tarragona, les
Terres de l’Ebre i el Baix Penedès que vulguin
aportar solucions per contribuir al desenvolupament
del territori potenciant el turisme
sènior a l’entorn rural.
men juntament amb 3 entitats més d’arreu de
l’Estat en el marc del projecte global Redel Rural
Silver. L’economia “silver” (de plata) engloba
totes aquelles activitats econòmiques que
donin resposta a una necessitat del col·lectiu
de persones majors de 55 anys, independentment
del sector econòmic del qual pugui sorgir
l’activitat. Totes les persones i empreses
que sol·licitin formar part del concurs participaran
del Laboratori d'Innovació Social, on
es duran a terme tallers intergeneracionals,
formació específica i on es podran provar i
analitzar les diverses necessitats dels sectors
de turisme, emprenedoria i l’economia “silver”.
TARRAGONA INAUGURA UNA EXPOSICIÓ SOBRE
DOMÈNECH I MONTANER
Es pot visitar durant tot el mes de setembre al Pati Jaume I de l’Ajuntament
L’altre eix clau de la reunió ha estat l’habitatge.
Tant la consellera de Territori com l’alcalde de
Tarragona han coincidit en la necessitat de fer
el possible el fet que la ciutadania tingui “l’accés
a un habitatge saludable i habitable”. És
el cas dels 6,7 milions d’euros que la Generalitat
de Catalunya, a través de l’Agència de
l’Habitatge de Catalunya, invertirà a Campclar
per la rehabilitació d’edificis i que permetrà
dignificar-los, alhora que convertir-los en sostenibles.
"A la recerca de l'art nacional perdut" s’inaugura
a Tarragona. Es pot visitar des de l’1 de
setembre al Pati Jaume I de l’Ajuntament.
L’exposició és una de les activitats centrals
de l’Any Montaner, que commemora el centenari
de la mort de l’arquitecte. Està organitzada
pel Departament de Cultura de la Gene-
La Diputació de Tarragona convoca el certaralitat
i el Centre d’Estudis Lluís Domènech
i Montaner, amb la col·laboració de l’Ajuntament
de Canet de Mar i el mateix Ajuntament
de Tarragona.
L’exposició analitza quina influència han tingut
els estudis del patrimoni antic català realitzats
per Domènech i Montaner en la seva
pròpia obra arquitectònica i proposa un itinerari
visual per diferents monuments històrics
i artístics que actualment són patrimoni mundial
per la UNESCO. L’exposició és itinerant.
Arriba a Tarragona després d’inaugurar-se el
mes de juny a la Casa Museu de Lluís Domènech
i Montaner de Canet de Mar. Després
de passar per Tarragona, on es podrà visitar
fins al 30 de setembre, es podrà visitar a Reus,
Poblet, la Vall de Boí i Tarragona. Finalment,
viatjarà a Brussel·les, on se celebra l’any de
l’Art Nouveau.
10
LA CIUTAT

LA CIUTAT
11

TARRAGONA
L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA INSTAL·LA 7
PLAQUES INFORMATIVES A ESPAIS DE MEMÒRIA
DEMOCRÀTICA
La Muntanya de l’Oliva, la Presó de Pilats i l’Antiga Audiència, els primers
espais senyalitzat
L’Ajuntament de Tarragona, a través de la conselleria
de Memòria Democràtica ha iniciat la
instal·lació de set noves plaques informatives
a diferents espais de la Guerra Civil i de la repressió
franquista. La consellera de Memòria
Democràtica de l’Ajuntament de Tarragona,
Sandra Ramos, ha visitat un dels espais, la
Muntanya de l’Oliva, i ha expressat que “avui
continuem amb una tasca que no comença ni
acaba aquí. Tenim el deure moral com a societat
i com a administració de recordar els fets
i dignificar la memòria de les víctimes. Si no
ho féssim, estaríem condemnats a repetir la
nostra història”.
Ja s’han senyalitzat, a banda de la Muntanya de
l’Oliva, escenari on van començar els primers
afusellaments que van durar fins al 1945 amb
un total de 691 execucions; la Presó de Pilats,
per on van passar més de 9.000 persones; i
l’Antiga Audiència, edifici on se celebraven els
consells de guerra. Les altres quatre plaques
estaran col·locades abans de final d’any i corresponen
al Convent de les Oblates, el Convent
Pares Carmelites, la Cambra de Comerç, i
finalment, la Presó Provincial.
EL 'PAM A PAM'
DE TARRAGONA
COMENÇARÀ A FINALS
DE SETEMBRE
El pla tindrà tres velocitats que
permetran actuar a diferents punts
simultàniament
El govern municipal de Rubén Viñuales presenta
un dels seus "projectes prioritaris" del
mandat, el 'Pam a Pam'. El pla busca atacar
un dels principals conflictes de Tarragona -la
neteja- a través d'una intervenció a diferents
barris de manera "intensiva" i comptarà amb
tres velocitats diferents: la neteja viària, la seguretat
viària i la dignificació de l'espai públic.
Segons ha explicat en roda de premsa, la tria
d'aquestes tres velocitats permetrà actuar
simultàniament en tres espais diferents de
la ciutat, fent feines independents les unes
de les altres. En el cas de la neteja viària, les
actuacions a cada barri duraran entre 3 i 4
dies i es podrà fer un cicle complet cada any.
En canvi, els treballs dels altres dos apartats
s’allargaran fins a dues setmanes i es preveu
que un cicle complet duri dos anys.
L'AJUNTAMENT FA UN BALANÇ MOLT POSITIU DEL
PAS DE LA VUELTA PER TARRAGONA
El pas dels ciclistes pel centre de la ciutat ha deixat imatges inèdites amb
milers d’espectadors omplint tot el recorregut
La ciutat de Tarragona fa un balanç molt positiu
de la final de la quarta etapa de La Vuelta
Ciclista a España 2023 que va tenir lloc dimarts
29 d’agost. El pas de La Vuelta ha deixat
imatges inèdites amb milers de persones omplint
els carrers del recorregut per animar als
corredors. “Ha estat un autèntic èxit tant de
públic assistent com d’organització per part de
l’equip de La Vuelta com del personal de nombroses
àrees de l’Ajuntament de Tarragona i
d’altres entitats i institucions”,
ha manifestat el conseller
d’Esports, Berni Álvarez,
qui ha aprofitat per
agrair a totes les persones
“que han fet possible que
aquesta gran final d’etapa.
Em refereixo, entre molts
altres, al personal de Tarragona
Esports, la Guàrdia
Urbana, Protecció Civil, la
Brigada Municipal i Neteja
i Ematsa”.
Per la seva banda, el president
del Patronat de Turisme de la Diputació,
Carlos Brull, ha posat en valor l’impacte positiu
que suposa aquest esdeveniment esportiu
de primer ordre. "Des de la Diputació de
Tarragona a través del Patronat de Turisme,
hi hem donat suport econòmic i logístic en el
marc de la nostra estratègia per potenciar productes
que contribueixin a consolidar i diversificar
l’oferta turística de la Costa Daurada i de
les Terres de l’Ebre", ha manifestat Brull.
El projecte entrarà en funcionament a partir
de finals de setembre, després de la Festa
Major de Santa Tecla, on l'Ajuntament fa
una apel·lació al civisme per evitar imatges
com les de Sant Magí. El primer barri en què
s'actuarà serà el del Parc Riuclar, a Ponent,
seguit per la Floresta i l'Albada.
12
LA CIUTAT

LA CIUTAT
13

SALUTACIÓ DE L'ALCALDE
El nou alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, felicita a les seves
conciutadanes i conciutadans en motiu de la Festa Major
Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins!
Aquest crit que coneixem dels més petits als més
grans ens uneix com a poble i ens recorda que el
nostre passat són els fonaments del nostre prometedor
futur.
“La nostra patrona ens
recorda la lluita per la
igualtat i la fermesa a
l’hora de defensar les
conviccions de manera pacífica
però determinada”
No es tracta només d’una celebració festiva, sinó
que combreguem com a ciutat en un únic i vibrant poble que, des de
la seva meravellosa diversitat, treballa cada dia per aquesta ciutat
mil·lenària i que s’autoregala uns dies de tradició i esbarjo en cívica
comunitat.
La nostra patrona ens recorda la lluita per la igualtat i la fermesa a
l’hora de defensar les conviccions de manera pacífica però determinada.
És l’exemple del caràcter tarragoní, forjat durant segles i que ens
imprimeix els trets que ens defineixen: esforç, constància, resiliència,
bondat, gaudi de la vida i arrelament a les tradicions, però també una
mirada llarga cap al futur i la modernitat.
Tarragonins i tarragonines, com a alcalde només puc desitjar-vos bones
festes, que la nostra lluita diària es combini màgicament amb els
actes lúdics que durant aquests dies es viuran a tota la ciutat i que recordeu
sempre que tot plegat és possible gràcies a vosaltres i al vostre
esforç diari.
Ara és temps de festa i germanor. Ara és el moment de cridar tots
junts:
VISCA SANTA TECLA I VISCA TARRAGONA!
Rubén Viñuales Elías
Alcalde de Tarragona
14
LA CIUTAT

LA CIUTAT
15

EL CONVIT DE LA CONSELLERA
Sandra Ramos, la Consellera de Festes de l'ajuntament de Tarragona
convida a la participacio a tota la ciutadania
Ja tenim Santa Tecla aquí! Com qualsevol tarragonina, he esperat sempre
la nostra Festa Major amb il·lusió, però enguany té una connotació
diferent. Per a mi, com a nova Consellera de Festes, són uns dies molt
especials. Ho tenim tot a punt des de l’Ajuntament per tal que aquesta
Santa Tecla llueixi com mai. Les treballadores i treballadors de la conselleria
s’hi han posat sense descans, des de fa molts mesos, amb la dèria
que la població de Tarragona visqui la Festa amb intensitat i alegria.
Però les nostres festes majors no serien el que són sense les entitats
que omplen el programa d’activitats i els carrers d’alegria. Vull agrair la
feina del nostre teixit associatiu, que conforma la identitat de la nostra
ciutat. Sense la seva implicació, les festes de Santa Tecla no serien possibles.
Gràcies, de tot cor.
Permeteu-me que faci èmfasi en els valors que han de prevaldre pels
carrers i places de la ciutat. Uns valors que formen part del nostre
tarannà: cohesió social, acolliment, respecte, inclusivitat, que aixoplugaran
la festa, la música, les passejades, la disbauxa... Santa Tecla ha
de ser un model feminista, Santa Tecla ha de ser una festa segura per
tothom. Però si passa res, vull recordar-vos que l’Ajuntament compta
amb el protocol municipal davant les violències sexuals i LGTBIfòbiques
que facilita recursos al Punt Lila i Arc Iris mòbil, i al Quiosquet de
la Rambla Nova, des d’on es facilita informació i s’atenen les necessitats
que sorgeixin.
Ja hi som, doncs! Posem-nos la samarreta o el barret
de la Festa Major o el que us vingui de gust, i us
convido que sortim als carrers amb un somriure als
llavis. Per les tarragonines i tarragonins, Santa Tecla
ens assenyala el final de l’estiu; aprofitem aquest
impuls per agafar forces per la resta de l’any. Fora
cabòries, fora neguits, i gaudim de la nostra Santa
Tecla amb la il·lusió, el respecte, el civisme, la sororitat
i la solidaritat que ens caracteritza com a comunitat.
Us aviso... farem cames!, que el programa de
les festes és curull d’actes per a tothom.
“Ho tenim tot a punt des
de l’Ajuntament per tal
que aquesta Santa Tecla
llueixi com mai”
VISCA TARRAGONA! VISCA SANTA TECLA!
Sandra Ramos
Consellera de Festes
16
LA CIUTAT

VALLVÉ
Corredores de Seguros
Desde 1912
Us desitgem una bona Festa
Major de Santa Tecla
Rambla Nova, 109 - Tarragona
Tel. 977 219 700
vallve@vallveseguros.com
#
LA CIUTAT
17

LA SERRALLENCA
UN CARÀCTER GRAVAT A FOC
18
LA CIUTAT

La Víbria compleix 30 anys amb un recorregut marcat per les seves
arrels al barri marítim i a la seva particular manera de fer les coses
Adrià Miró Canturri
A finals del segle passat, el retorn a la
democràcia va venir acompanyat a Tarragona
de la recuperació de molts elements
del seguici popular. Encara que
la gran majoria d’ells tenien referències
prèvies a la ciutat, algun altre no havia
tingut aquells predecessors i va ser tota
una novetat, com és el cas de la Víbria.
“Els Diables de Voramar del Serrallo
tenien la inquietud de sortir al seguici,
però, com ja hi havia un ball de diables, no
s’hi podien afegir. Aleshores, van pensar
a participar a través d’una bèstia”, relata
Fran Rodríguez, actual cap de colla de la
Víbria
Tal com explica, l’element que es va
presentar en primera instància no va
agradar a l’Assessora del Seguici -qui
decideix la seva entrada. A diferència de
la que coneixem actualment, aquell prototip
tenia el cap de ratpenat. La negativa
no va fer abaixar els braços a la gent
del Serrallo i van decidir donar-li la volta.
L’estudi heràldic de Dídac Bertran, el
disseny de Jordi Assamà i la tasca de l’es-
cultor Josep Agustí van donar forma a la
Víbria que treu foc pels carrers tarragonins
avui en dia: dors de dona, cap i potes
d’àguila, cua de drac i llengua de serp. La
versió final va comportar diversos canvis
pel camí i inclús a l’últim moment es va
modificar el color, descartant un de més
llampant que s’havia pensat.
Tot i poder arreplegar alguns detractors
per la seva falta de referències, el
van tirar endavant per ser un element
arrelat al bestiari tradicional català. El 20
de setembre de 1993 va ser el moment de
presentar-la en societat, apadrinada per
la Pàjara de Terrassa.
“ Josep Agustí van donar
forma a la Víbria que treu
foc pels carrers tarragonins
avui en dia: dors de
dona, cap i potes d’àguila,
cua de drac i llengua
de serp”
CARÀCTER MARINER
En aquests 30 anys la colla ha evolucionat
i ha patit alguns canvis interns. Un
d’ells és la flexibilitat que s’ha establert
entre els diables i la bèstia. Segons remarca
el Fran, “abans la Víbria estava vista
per fer el pas quan et feies més gran,
perquè és més calmada que els diables.
Però des de fa uns deu anys aquesta mentalitat
ha desaparegut i s’ha pensat que
sigui tot més fluid, on pots veure també
gent jove”.
A banda d’aquest tret, la seva vinculació
amb el Serrallo també s’ha modelat
en aquestes tres dècades. En els seus
inicis la majoria de gent era del barri
mariner, que li imprimia un caràcter de
“força i de gent de la mar”. De fet, el Fran
narra l’anècdota del Torres per exemplificar
aquest tarannà. “No hi ha ningú que
hagi aixecat la Víbria a pols i s’hagi posat
a caminar. Només el Torres, que era del
Serrallo, ho podia fer sense necessitat
d’aixecadors”.
Malgrat haver perdut part d’aquesta
“garra” que els caracteritzava, tant
la peça com l’entitat segueixen arrelats
al Serrallo i el reivindiquen allà on van.
L’Iván Luna, un dels portants, recalca que
la Víbria “té aquella manera de caminar i
aquesta personalitat que no canviarem
mai. És un caràcter marcat a foc”. A més,
LA CIUTAT
19

assenyala que la gent del barri sempre els
demanen que quedi clar que no es tracta
de la Víbria de Tarragona, sinó de La
Serrallenca. Un encàrrec que tenen ben
present quan fora de Tarragona els pregunten:
‘D’on veniu?’.
UN MOMENT MÍSTIC
Com totes les entitats que gaudeixen
d’un extens recorregut, la història de la Víbria
està farcida de moments clau. La baixada
per les escales de la Catedral el dia 23
de setembre és un d’aquests instants especials
que va començar quan havien passat
pocs anys de la seva creació. El 1995 la colla
ja la volia fer baixar per les escales i tothom
els va tractar de bojos. “Per què hem
de donar la volta si la podem baixar per les
escales?”, es preguntaven aleshores al barri.
Finalment, van desistir, però el Ramón
Solé va voler acabar amb la discussió l’any
següent i va fer-la baixar per les escales.
Des d’aquell moment, l’acte s’ha convertit
en un instant especial per a la colla
i inclús asseguren que per ells és el punt
en què comença i acaba l’any. “Es forma
un ambient místic i la ciutat t’aclama al
baixar, tots estem amb la pell de gallina”,
descriu l’Iván, que enguany serà l’encarregat
de baixar-la per les escales. “Tots
sabem que no deixa de ser una peça,
però en aquell moment inclús t’arribes
a creure que estàs veient un personatge
de veritat”, afegeix el portant. Per la seva
banda, el Fran també recalca aquest punt
emotiu de l’acte: “fins que no surts de la
plaça de les Cols no t’adonés del momentàs
que acabes de viure”.
Juntament amb la primera vegada en
què es va instaurar aquesta tradició, el
Fran i l’Iván destaquen altres moments
que han sigut especials durant aquests
30 anys. Quan la Rosa Mallol ‘La Pachicha’
es va convertir en la primera i de
moment única portant dona de la Víbria,
la primera sortida de l’entitat el 1994, la
sortida a Lisboa o el moment en què la
gent de la Víbria de Reus els va demanar
que la Serrallenca fos la seva padrina.
LA VIBRIETA
Entre els altres actes que han fet créixer
l’entitat, també s’hi troba l’entrada de
la Víbrieta l’any 2006. L’Iván explica que
en la seva presentació van ser “molt trencadors”
i van voler fugir del típic acte protocol·lari.
Per posar-li un toc d’humor a la
seva estrena, van convidar el Boc de Vandellòs,
pare de la Vibrieta i element que
destaca pel seu penis gegant. A l’acte, van
simular un festeig entre el Boc i la Víbria
que va acabar amb l’aparició de la seva
filla entre focs artificials. Per acabar-ho
“ van simular un festeig
entre el Boc i la Víbria que
va acabar amb l’aparició
de la seva filla [la Vibrieta]
entre focs artificials”
d’adobar, van repartir els típics caramels
dels batejos entre els assistents.
Més enllà de l’anècdota de la presentació,
la Vibrieta s’ha convertit en la pedrera
de l’entitat. Una formació que no s’acaba
als 12 anys, com passa amb la majoria
de bèsties petites. “És una peça que per
les seves dimensions i pes permet que un
nen de 13 o fins i tot 15 anys no quedi malament.
Això ens ajuda a fer millor la transició
entre la Vibrieta i començar a tocar
els tambors a la Vibria amb 16 anys”, recalca
el Fran.
20
LA CIUTAT

LA CIUTAT
21

EL XUMET RESERVAT
Si parlem de la relació de l’entitat amb
els més petits, no ens podem oblidar de
l’acte tradicional en què els nens ofereixen
el seu xumet a la Víbria com a símbol
del seu creixement. Els inicis van ser també
el 2006, després de veure com era un
costum arrelat en peces com el Camell de
Molins o la Víbria de Poblenou. Ho van
adoptar pensant que seria un acte amb
un format força reduït. De fet, en aquell
moment ja existia la tradició de donar-li el
xumet al Nano capità, però això no va ser
un impediment perquè la primera edició
fos “un èxit absolut”.
L’acte ha anat creixent fins al deliri col·
lectiu que es va donar l’any passat. Normalment,
el ball donava per acabat l’acte
i tornaven en cercavila fins a la casa de la
festa. Però el 2022 el nombre de persones
que els van seguir va ser tan elevat que
van haver de fer un nou ball a la plaça de
la Font i, tot i remarcar que havia finalitzat
l’acte, un bon grapat d’aquestes persones
els van acompanyar -amb cotxets inclosos-
fins a la casa de la festa. Per comptar
amb un inici i un final més pautat i per celebrar
el seu 30è aniversari, enguany està
previst que acabin l’acte amb un berenar
de coca amb xocolata a la plaça del Rei.
A banda d’aquest acte, l’entitat ha estat
tot l’any fent activitats pels seus socis i exsocis
entre els quals destaquen un torneig
de FIFA, una competició de pàdel, la sortida
al jungle trek, el sorteig de la mona, les cerveses
commemoratives o el dinar de família
a l’Àncora. Pel que fa als actes oberts al
públic, en aquesta Festa Major s’estrenarà
una exposició de la seva història i també organitzaran
dues xerrades sobre el folklore
a Catalunya i la trajectòria de l’entitat.
MUTACIÓ DE LA PELL
Tot i això, el plat fort del seu aniversari
serà la tarda del primer diumenge de festes,
el 17 de setembre. Aquell dia han convidat
10 bèsties de foc punteres a Catalunya
per fer una cercavila entre la plaça de
la Font i la plaça de les Cols. El recorregut
servirà també per escenificar la mutació
dels seus vestits. La cercavila la començaran
amb membres de la Víbria que van
dur la primera vestimenta i, en arribar a la
plaça del Rei, s’hi afegiran els que han lluït
només l’actual. El trajecte final el recorreran
cadascú amb el seu vestit i a la plaça
de les Cols s’acomiadaran d’ells per donar
pas a la seva nova imatge dissenyada per
l’Edu Polo, confeccionada per l’Olivia Cris
i pintada per Maria Teresa Gallego. Una
presentació que prometen que fugirà dels
estàndards habituals i buscarà ser “trencadora”.
Sorpreses i foc per commemorar
els 30 anys de la Serrallenca.
“ Per celebrar el seu 30è
aniversari, enguany està
previst que acabin l’acte
d'ofrena de xumets amb
un berenar de coca
amb xocolata a la plaça
del Rei”
22
LA CIUTAT

LA CIUTAT
23

L'ESPURNA DE LA FESTA
El Ball de Diables de Tarragona
Els diables tarragonins van ser un dels
principals agitadors de la Festa Major en els
seus inicis i han mantingut aquest esperit
en els seus 40 anys d’història
Adrià Miró Canturri
És impossible deslligar el Ball de Diables
de Tarragona de la Santa Tecla que
coneixem avui en dia. No només perquè
van formar part d’aquell grup de joves
que van impulsar de nou el seguici, sinó
perquè també estan darrere de qüestions
com la Baixada de l’Àliga, la mamadeta,
la samarreta de les festes o el seguici popular
infantil. Elements indestriables de
la nostra Festa Major.
Amb una primera referència de diables
documentada el 1426, un grapat d’estudiants
van decidir recuperar el Ball de Diables
el 1983, quan el seguici començava a
donar mostres de vida. Ràpidament, es van
convertir en un dels principals dinamitzadors
de la festa i el 1986 van decidir recuperar
l’Àliga amb el suport de l’Ajuntament.
De fet, es tracta d’una relació curiosa i que
inclús alguns desconeixen. Potser per la
El Ball de Diables el 1984
24
LA CIUTAT

MAJOR
seva naturalesa de foc la inèrcia els podia
dur a reviure algun element de la mateixa
tipologia, però es va triar l’Àliga, representant
de la ciutat i present en els principals
seguicis del país.
Precisament, aquesta peça s’ha convertit
en un dels màxims exponents de la festa
amb actes tan emblemàtics com la Baixada
de l’Àliga. A més, la sortida nocturna del 21
de setembre va sorgir com un esdeveniment
espontani, que cada vegada congregava
a més persones fins que va esdevenir
un punt clau del programa i de les festes.
LA IMATGE DE LES FESTES
Un dels altres elements característics
de Santa Tecla que van impulsar els Diables
de Tarragona va ser la samarreta
de les festes. En un principi, comptaven
amb un disseny propi, però a partir de
l’any 2000 es va lligar la samarreta amb
la imatge del cartell de Santa Tecla de
cada edició. “La samarreta és una manera
d’unir la festa amb la ciutat. Fa goig
veure com s’ha convertit en un símbol
identificatiu de la festa cada any i veure
com tothom la porta”, remarca orgullosa
Patricia Fernández, cap de colla dels Diables
Infantils.
Aquest 2023 la imatge de la samarreta
serà un dels moments més especials per
tots els teclers i també pel mateix Ball
“ El Ball de Diables de
Tarragona es va convertir
en un dels principals
dinamitzadors de la festa
i el 1986 van decidir
recuperar l’Àliga amb el
suport de l’Ajuntament”
de Diables de Tarragona. El correfoc del
dia de la Mercè, juntament amb la traca i
els focs artificials a la Rambla Nova, és el
colofó final de les festes i una de les cites
imperdibles d’aquests dies. “És un moment
trist perquè acaben les festes, però
ens abracem tots i ens diem bon any”, explica
Jose Mari Fernández, responsable
de Relacions Internes a l’entitat. La Patricia
també recalca que, com per molts tarragonins,
“pels diables és quan comença
l’any. Tenim dos caps d’any, el 24 de setembre
i el 31 de desembre”.
LA SÀTIRA A LES VENES
Entre els altres actes del programa, el
Jose Mari i la Patricia subratllen l’ofici “per
la tranquil·litat que hi ha”, la professó o la
crida, on els diables sobresurten entre el
públic com una gran taca verda.
Tanmateix, si hem de buscar algun altre
moment de les festes on els diables prenen
la veu protagonista, hauríem de fixar-nos
també en el ball parlat que actualment té
lloc el 22 de setembre. Els seus versots,
plens de crítica i humor, es desenvolupen
amb les notícies més destacades de l’any
i asseguren que sempre acaben caient informacions
d’última hora que s’han de fer
encabir en el guió. Per a Jose Mari, el ball
parlat “és un tret que ens diferencia de la
resta” i assegura que es tracta del moment
“per reivindicar les nostres idees”. En la mateixa
línia, la Patricia creu que amb aquesta
actuació poden fer durant uns minuts de la
“veu dels ciutadans”, amb tota la ciutat i el
panorama polític local observant-los.
A més, en el cas del ball parlat infantil,
la Patricia explica que sempre van a dues
residències per fer la mostra dels versots.
Una iniciativa que busca apropar la
festa a la gent gran, sobretot a aquelles
persones que no poden assistir-hi durant
els dies de celebració.
LA CIUTAT
25

LA FORÇA DELS MÉS PETITS
A banda d’aquesta acció, el Ball de Diables
Infantil ha sigut aquests anys un
dinamitzador a l’hora d’obrir la festa a
un ampli ventall de la població. El 1998,
quan feia 15 anys que s’havia recuperat
la versió adulta dels diables, van decidir
anar un pas més enllà. “Si els adults poden
fer-ho, per què no els nens?”, comenta
la Patricia quan parla del moment en
què es va decidir crear la secció infantil
dels Diables. Amb aquesta, es podia permetre
que “els nens també gaudissin de la
festa des de dins”, ja que aleshores només
hi podien participar a partir dels 16 anys.
A més, cal destacar també que ja hi havia
referències d’un Ball de Diables Infantil
a l’Ermita de la Salut del 1922, un factor
més que va impulsar la seva creació.
Com cada avenç dels diables, la seva
acció va crear escola. Va suposar el germen
de la Santa Tecla Petita i ràpidament
altres membres del seguici van replicar
els seus elements i balls a una mida més
reduïda. La confecció del Seguici Popular
Petit no ha servit únicament perquè els
nens es fessin més seva la festa, sinó que
també ha format una pedrera per mantenir
viva les tradicions al llarg dels anys.
“Quan es fan grans i fan el pas veus el resultat
de la feina i la transició”, destaca la
Patricia, que sempre posa molt d’èmfasi
en transmetre entre els més petits la idea
del Ball de Diables com una gran família.
Pels 40 anys de l’entitat i els 25 de la
secció, tenen preparada tota una novetat.
El dissabte 16 a les 21.30 hores, realitzaran
la primera carretillada infantil
que se celebra al Camp de Tarragona. La
Patricia comenta que és un acte que no
s’havia fet fins ara perquè suposa molt de
foc i molta estona rodant, però els nens
“s’hi van veure amb força i han assajat per
poder-ho tirar endavant”. Una fita més
per a l’entitat.
ANIVERSARI TECLER
A part de la carretillada infantil, el Ball
de Diables ha programat un seguit d’actes
per commemorar les seves quatre
dècades modernes. El més important
“ El Ball de Diables Petit
va suposar el germen de
Santa Tecla Petita i ràpidament
altres membres
del seguici van replicar
els seus elements i balls
a una mida més reduïda”
Presentació pública del 40è aniversari amb la consellera Sandra Ramos
26
LA CIUTAT

LA CIUTAT
27

DOS MODELS
Entre els balls de diables tradicionals trobem
dos models: el de participació individual
o model Camp de Tarragona, i el
Model Penedesenc. En el primer, no hi ha
un nombre fix de participants ni una estructura
jerarquitzada. A més, pel que fa
a la indumentària, és personal i amb les
decoracions cosides i personalitzades.
Com amb els vestits, la pirotècnia també
l’adquireix el mateix diable. Un exemple
del model són els Diables de Reus.
d’ells serà la presentació del nou vestit a
la porta principal de l’Hospital Santa Tecla
el 15 de setembre. La Patricia descriu
el moment del canvi de vestuari com “un
pas important perquè són la nostra senya
identificativa”, mentre que el Jose Mari
reconeix que “sempre és complicat aquest
canvi i hi ha el dubte de si agradarà”. Tot i
això, tots dos coincideixen en dir que són
necessàries aquestes transformacions i
estan convençuts de la bona rebuda que
tindran.
Encara que no ens poden avançar com
serà el seu disseny, obra d’Edu Polo i finançat
amb el suport econòmic de Repsol
i una campanya de crowdfunding; avisen
que faran una picada d’ullet al passat de la
colla i a l’anomenat ‘model Camp de Tarragona’.
Els vestits continuaran sent pintats,
una de les característiques del que es
coneix com el model penedesenc (el que
segueix l’entitat), però “tenen alguna part
que s’aproxima al del Camp de Tarragona”.
Sigui com sigui, el vestit promet seguir
la línia disruptiva característica dels diables
tarragonins. En les vestimentes predecessores
ja va succeir, sobretot amb els
primers que es van enfundar el 1983. En
aquella ocasió, el color predominant era el
rosa. De fet, diversos membres de la colla
coincideixen que ha esdevingut un dels
“ Encara que no ens poden
avançar com serà el
seu disseny, obra d’Edu
Polo... faran una picada
d’ullet al passat de la
colla i a l’anomenat ‘model
Camp de Tarragona’”
vestits més estimats entre els seus membres.
Al rosa de la primera dècada l’han
seguit dissenys ben diferents, però que
sempre han fugit dels cànons.
Tots els dissenys seran presents en un
dels altres actes de celebració: la sortida
commemorativa del diumenge 17 que es
repeteix cada cinc anys. En ella, a banda
d’ajuntar tots els vestits, també s’hi apleguen
membres de l’entitat vinculats durant
tota la història. “És
un dia especial perquè
et trobes amb la gent
que fa temps que no ve,
és un moment de retrobament”,
descriu el Jose
Mari.
Dins de les festes de
Santa Tecla també seran
els encarregats d’organitzar
el dia 16 la 39a
Mostra de Folklore Viu,
anomenada “Retalls del
vestit” perquè vol ser
un recull dels elements
que han inspirat els nous
vestits. Alhora, el dimecres
20 després del
Retaule de Santa Tecla
s’oferirà una carretillada
especial. Però aquests
no són totes les activitats
que s’han previst.
Abans de començar
les festes, concretament
el dia 9 de setembre, van
organitzar una gran jornada festiva per
escenificar l’aniversari de l’entitat. L’assaig
obert de l’Àliga va obrir el dia al matí, seguit
de música de tota mena. “Hi va haver
diferents ambients perquè tothom s’hi
sentís còmode i tingués el seu moment”,
remarca el Jose Mari. La rumba, l’indie,
En canvi, el Model Penedesenc té una
estructura molt jerarquitzada amb personatges
com la Diablessa, el Llucifer o
l’Arcàngel Sant Miquel. Aquest model
incorpora el ball parlat amb els seus satírics
versots. Al contrari que el model
de participació individual, els vestits són
tots iguals i pintats. Encara que els Diables
de Tarragona actualment segueixen
aquest model, tenen referències d’elements
relacionats amb tots dos en els
anys anteriors a la seva recuperació
Pintura dels vestits i actuació del
Ball de Diables el 1984
la música dels 80 i els djs van ser el còctel
perfecte perquè tot tarragoní pogués trobar
el seu raconet en la festa d’una entitat
elemental per la nostra Santa Tecla.
28
LA CIUTAT

LA CIUTAT
29

UN CARTELL ECLÈCTIC PER
GAUDIR FINS A L’ÚLTIM SEGON
El cartell de les festes de Santa Tecla és un dels secrets més ben
guardats durant les setmanes abans de ser desvetllat
Adrià Miró Canturri
En el cas del d’enguany, es tracta d’un
d’aquells cartells diferents, disruptius i
que generen un fort debat entre detractors
i defensors a les xarxes socials. El
producte és obra del dissenyador tarragoní
Pepe Serra i pretén escenificar un
dels moments més emotius de les festes,
la traca i els focs artificials al Balcó del
Mediterrani que posen punt final a Santa
Tecla. Un instant que el mateix dissenyador
defineix com “un moment molt especial,
on totes les persones que han gaudit
de la festa viuen juntes aquest darrer
instant”.
A l’hora de descriure el moment en què
va rebre la comanda de plasmar aquest
acte, el dissenyador recorda que “va ser
un encàrrec en el qual em vaig sentir molt
còmode”. El Pepe Serra, però, va decidir
fugir dels cartells més convencionals per
utilitzar la seva “imaginació i ser força
conceptual”.
“la imatge principal de
cartell és una figura
andrògina que busca
arreplegar tots els
participants de la festa”
Santa
Tecla
2023
Tarragona, del 15 al 24 de setembre
Loremipsumdolorsitamet,consectet
Pepe Serra comenta que es tracta d’un
instant de les festes on “els elements més
icònics de la festa no prenen protagonisme
i, per això, vaig decidir centrar-ho tot
en una figura eclèctica que simbolitzés la
unitat i la diversitat de les tecleres i teclers”.
D’aquesta manera, la imatge principal
de cartell és una figura andrògina que
busca arreplegar tots els participants de
la festa. A més, els ulls “reforcen la idea de
ser inclusius i representa l’emoció”.
Per una altra part, les onades del mar
del cartell, que es poden veure des del
balcó, representen “la connexió de la ciu-
30
LA CIUTAT

Bona Festa Major de
Santa Tecla!
LA CIUTAT
31

QUI ÉS PEPE SERRA?
Pepe Serra és enginyer tècnic industrial
per la URV, llicenciat en Publicitat i Relacions
Públiques , il·lustrador per l'EA-
DT i Màster en Educació. Actualment,
treballa com a il·lustrador, col·laborant
amb agències de publicitat, premsa
nacional i internacional il·lustrant portades
i articles d'opinió. Pel que fa a la
docència, exerceix de professor de comunicació
gràfica a Barcelona per al
departament d'educació de la Generalitat
de Catalunya, és professor d'il·lustració
a l'Escola Superior de Disseny de
Barcelona i dirigeix també el postgrau
en estratègies creatives en il·lustració i
comunicació visual.
tat amb el seu entorn i com s’encarrega
de connectar amb el present i el futur”.
Tanmateix, els focs artificials d’aquell
instant, que en el cartell estan reflectits
en els ulls del personatge, “intenta capturar
aquest sentiment i jugar amb la fugacitat
de la vida i la importància de les experiències
compartides”. Per rematar-ho,
el fons negre de la imatge “ens porta cap
a aquest últim moment nocturn”.
Com cada any, aquesta imatge no apareixerà
únicament en els cartells que trobem
penjats per tota la ciutat, sinó que
hi haurà una sèrie de marxandatge que
també l’incorporarà i que estarà editat
per diverses entitats de la ciutat. La samarreta
del Ball de Diables, la bossa de la
Colla de Diables Voramar del Serrallo, el
mocador de la Moixiganga, la totebag de
l’Agrupació de Portants dels Nanos Vells,
el ventall de Comerciants de la Via T, el
domàs de la Fundació Estela i la polsera
del Ball de Gitanes estaran presents als
punts habituals de venda.
“Els focs artificials
d’aquell instant, que
en el cartell estan
reflectits en els ulls
del personatge”
32
LA CIUTAT

iEc
Via de l’Imperi Romà, 11 - Tarragona
636 526 591 |info@d4ki.com
www.d4ki.com
Necessites millorar la teva empresa i no saps com ferho?
Busques solucions innovadores per diferenciar-te
de la teva competència? No et preocupis, estem per
ajudar-te!
A D4Ki t’oferim assessorament i solucions personalitzades,
on en tot moment tindràs controlats els costos
dels serveis contractats. Per això mateix tenim diversos
plans de preus, en funció de les teves necessitats.
Serveis destacats:
• Estratègia i planificació: Desenvolupem una
estratègia efectiva i un pla d’acció per aconseguir
els teus objectius.
• Model de negoci: Dissenyem o millorem el teu
model de negoci.
• Processos de treball: Dissenyem o millorem els
teus processos de feina.
• Innovació: T’ajudem a diferenciar-te de la teva
competència per aconseguir nous mercats de
clients alhora que es millora la teva proposta de
valor.
• Anàlisi econòmic i financer: T’ajudem a reduir els
riscos financers que puguis tenir a la teva empresa.
• Digitalització: T’assessorem en quines són les millors
solucions tecnològiques que millor s’adapten al teu
negoci perquè siguis més eficient i més competent.
També t’ajudem a analitzar aquelles dades perquè
puguis treure’n un coneixement i així poder millorar
l’empresa.
Perquè escollir-nos?
• Enfocament personalitzat per a satisfer les teves
necessitats
• Compromís amb la teva satisfacció
• Experiència en diversos sectors empresarials
No deixis que el teu negoci
es quedi enrere! Contacta
amb nosaltres!
Junts ho farem possible!
LA CIUTAT
33

EL LLEÓ
LA MAJESTUOSITAT DEL
SEGUICI TARRAGONÍ
34
LA CIUTAT

L’última bèstia sense foc que es va recuperar va ser el Lleó i deu anys
després també es va crear la seva versió reduïda, el Lleonet
Adrià Miró Canturri
La figura del Lleó, més enllà de ser senya
de distinció de la ciutat, guarda una
estreta relació amb la figura de Santa Tecla.
A Tarragona, les referències d’aquest
element durant el segle XV es trobaven
a l’anomenada Roca de Santa Tecla, un
carro de grans dimensions que explicava
els diversos passatges de la patrona. En
aquest cas concret, es tracta del passatge
en què van llençar a la Tecla a les lleones
-que no lleons-, però aquestes no se
la van menjar. De fet, en el retaule hi ha
aquesta escena representada amb la patrona
i dues lleones als peus.
Amb la recuperació de balls i bèsties a
finals del segle passat, el Lleó va ser l’últim
element sense foc en aparèixer en
escena. L’Associació de Veïns Verge del
Carme volia formar part de les festes i
la Comissió Assessora del Seguici Popular
els va proposar recuperar aquesta
figura el 1993. L’encàrrec el va agafar
l’escultora Dolors Baena, però va tenir
algunes complicacions en el procés. “Vam
presentar el projecte a l’Assessora i no
va agradar. El Lleó no tenia aquest posat
majestuós i seriot que té actualment”,
relata Francesc Martorell, actual cap de
“En el retaule de Santa
Tecla hi ha aquesta
escena representada amb
la patrona i dues lleones
als peus”
Colla de l’Associació de Portants del Lleó
de Tarragona.
Les modificacions van fer un gir de 180
graus a l’element i el van convertir en una
de les bèsties que imposen més solemnitat
i respecte del seguici. En aquesta
presència final que ha tingut el Lleó destaquen
els seus ulls penetrants. El seu
esmaltat és obra de Judith Guinovart. A
més, el disseny de la seva corona, de Joan
Serramià, està plegat de detalls, amb la
presència de totes les bèsties del seguici
excepte la Víbria (també de 1993) i el
Griu (2014).
UNA ASSOCIACIÓ FAMILIAR
Encara que l’Associació de Veïns Verge
del Carme van ser els encarregats de
recuperar el Lleó, el Francesc explica
que un “buit” a l’associació els va deixar
“desemparats”. Aleshores, van registrar
l’Associació de Portants del Lleó Tarragona
perquè es fes càrrec de l’element.
El canvi, però, no va fer que la bèstia es
distanciés del barri. “No ens hem desvinculat
mai del barri. Quan són les festes, hi
fem una de les poques sortides extres”,
destaca el cap de Colla. Com que el Lleó
representa la ciutat, les seves sortides
fora de Santa Tecla estan molt protocolaritzades
i és complicat veure’l voltar
pel país, com sí que passa amb les bèsties
de foc. Entre les poques sortides fora
de la Festa Major, l’entitat destaca la que
es va realitzar per celebrar la declaració
de Patrimoni de la Humanitat a la ciutat
-primer cop que actuaven en hivern- o la
primera sortida fora de Catalunya l’any
2022 a Ontinyent (País Valencià).
L’associació no només manté el lligam
amb el barri dels seus inicis, sinó que
també té un marcat caràcter familiar. El
Francesc recorda que durant els primers
anys de vida del Lleó “l’Ajuntament dona-
LA CIUTAT
35

“Un dels millors exemples
del pas recent pel Lleonet
són tres germans: la Nur
(11 anys), el Kais (10 anys)
i l’Àidan (7 anys)”
va molt pocs vestits”, un fet que obligava a
actuar en un format reduït. A més, a causa
de la falta de gent, havien de demanar a
amics i companys que els donessin un cop
de mà per treure’l en algunes ocasions.
Tot i això, el cap de Colla explica que
als 10 anys van decidir canviar els seus
vestits: “eren d’una espècie de seda que
provocava molta calor i també es cremava
fàcilment amb les espurnes. Vam aprofitar
que l’Ajuntament en pagava alguns més i
la gent que volia unir-se se’ls va pagar”. El
creixement de l’entitat ha sigut exponencial
i ara mateix està al seu límit. El Francesc
remarca que des de la seva creació ningú
ha marxat de l’associació i no volen acabar
amb torns rotatius. Per això, la majoria de
les noves incorporacions provenen de la
pedrera del Lleonet o en alguns casos de
l’entorn proper. Actualment, gaudeixen
d’una “bona fornada de joves que des de fa
dos anys comencen a tirar endavant amb
tot i regeneren el Lleó”.
celebra el seu 20è aniversari, també va
mantenir aquests lligams familiars que
caracteritzen el Lleó. En el moment d’impulsar-lo
van haver d’ajuntar fills, nebots,
amics o gent del barri per bastir la primera
generació de portants. Un grup de
nens que han crescut i han deixat pas a
noves incorporacions que els han agafat
el testimoni.
Un dels millors exemples del pas recent
pel Lleonet són la Nur (11 anys), el Kais (10
anys) i l’Àidan (7 anys). Tres germans que
van anar a parar al Lleonet quan un amic
dels seus pares els va oferir venir a l’entitat.
Tots tres han portat alguna vegada el Lleonet
i somien en portar el Lleó quan creixin.
De fet, la Nur ja no pot anar sota de la
figura petita per les dimensions de l'element.
“El Lleonet és la bèstia més petita
del seguici i, quan els nens creixen una
mica, ja no el poden portar”, assenyala el
Francesc. El problema és que l’impàs entre
dur el petit i poder participar activament
al gran és força ampli. Una circumstància
que complica aquest relleu, encara
que intenten mantenir els seus membres
actius amb tres anys d’acoblament a partir
dels 16.
UN LLOC PELS MÉS PETITS
La creació del Lleonet, que enguany
36
LA CIUTAT

LA CIUTAT
37

En el cas de la Nur, recorda que portar
una bèstia de Santa Tecla la feia sentir especial
i reconeix que ho trobarà a faltar.
Tots tres ens expliquen que baixar per les
escales de la Catedral és una de les fites
més divertides pels portants. L’any passat
va ser l’últim any en què la Nur va gaudir
d’aquella sensació, però ho va poder fer
amb un factor especial. L’acompanyant a
l’interior del Lleonet va ser precisament
el seu germà Kais, que aquest 2023 també
viurà el seu últim Seguici Petit. Després
d’això, dins de la família únicament quedarà
l’Àidan com a portant. Encara que
de moment només ha estat a les potes del
darrere del Lleonet (les de davant suporten
més pes), ja espera el seu moment per
afrontar nous reptes i seguir el camí dels
seus germans.
MOMENTS PER RECORDAR
LES DADES DE
L'ELEMENT
La figura del Lleó està construïda amb
fibra de vidre i polièster, però el que li
dona aquest color característic i bona
part del seu pes són els 45 kg de pols
de llautó. Les seves dimensions són 1,8
metres d’alçada, 80 centímetres d’amplada,
2,5 metres de llargada i un pes
total de 102 kg. Pel que fa al Lleonet,
compta amb les mateixes característiques
de construcció que la seva versió
adulta a excepció de la pols de llautó,
per rebaixar el pes. En el seu cas, l’estructura
està pintada. A més, la corona
no porta gravada els elements del Seguici,
com sí que passa amb el gran.
Entre els moments especials a la colla, la
Nur es queda amb el dia en què gent de fora
de l’entitat pot entrar dins del Lleó. “Em fa
il·lusió veure com altres persones també
tenen l’oportunitat de portar-lo”, assegura.
En canvi, el Kais reivindica la baixada per
les escales de la Catedral com el momentàs
del Lleonet i l’Àidan reconeix que li encanta
quan els nens pengen els seus xumets a la
bèstia.
Pel que fa al Francesc, destaca un dels
moments més tranquils de la festa, amb
un punt de nostàlgia. “La majoria et dirà
que l’entrada del braç és el seu moment
preferit, però per mi el més emotiu és
quan anem a ofici. Ets tu, la bèstia, la
banda i el carrer”, descriu. El cap de Colla
també recorda que fa 20 anys hi havia
molta menys gent i aquesta solitud al
carrer era més present. Com sabien que
hi havia poc públic, es relaxaven una mica
més en el seu tradicional esmorzar d’espineta
amb caragolins a les 7:30, que se
segueix celebrant avui dia. “Entre xupito i
xupito de Chartreuse ens adonàvem que
anàvem tard i havíem de sortir corrents.
Sort que els més joves no venien a esmorzar
i, quan arribàvem, ja l’havien tret”, rememora
somrient.
Enguany, celebren tots aquests records
que conformen les tres dècades
d’història del Lleó i els 20 anys del Lleonet.
El vermut musical de diumenge 10
de setembre, l’elaboració d’un tríptic per
explicar les característiques de la figura a
les escoles, el marxandatge infantil i l’exposició
a l’Espai Kesse serviran per encapsular
la trajectòria d’una de les figures
més distingides del nostre seguici.
38
LA CIUTAT

Descobreix per què és millor comprar es teui Phone, iPad o Mac a Mercor.
Tria l'opció de pagament que més t'interessi, paga menys en lliurar el teu antic dispositiu
aprofita el servei de configuració gratüit amb els nostres tècnics certificats per APPLE.
LA CIUTAT
39

TARRAGONA
OMPLE ELS CARRERS DE FESTA
Entre el 15 i el 24 de setembre se celebraran actes de tota mena per
la Festa Major de Santa Tecla
Adrià Miró Canturri
Santa Tecla torna un any més amb un
programa farcit amb més de 400 actes.
L’edició de 2023 comptarà com sempre
amb actes tradicionals, música per tots els
gustos o diversos espectacles. Tot i això,
la Festa Major incorporarà algunes novetats,
principalment a través de les enti-
La Banda Unió Musical celebra els seus 30 anys al Camp de Mart
40
tats que estan d’aniversari. A més, el Parc
Francolí passarà a ser un dels nous punts
neuràlgics de les jornades musicals.
Encara que hi haurà actes previs a l’inici
de festes, el 15 començarà la programació
pròpiament dita i s’allargarà fins al
24 de setembre, com és habitual. Tant el
dia de Santa Tecla com la Mercè gaudiran
probablement d’una gran afluència de
públic, pel fet que aquesta recta final de
les festes caurà en cap de setmana.
BUFAR LES ESPELMES
Les entitats que compleixen anys
aquest 2023 li donaran gust a les festes,
aportant noves activitats que fugen de
les que trobem normalment. Una d’elles
és la Banda Unió Musical, que celebra 30
anys amb l’espectacle SALS3O. Serà el
divendres 15 de setembre quan la banda
tocarà ritmes llatins per aixecar tothom
de les seves cadires al Camp de Mart. A
banda d’aquest acte, també organitzaran
un vermut el diumenge 17 a la plaça de
les Cols.
El Lleó encetarà el seu 30è aniversari
amb un vermut el diumenge 10 al Parc
Saavedra. Més enfocat a reivindicar el
seu llegat, l’entitat organitza actes com la
presentació del seu tríptic el 12 a la Casa
del Mar o l’exposició dels 20 anys del Lleonet
a l’Espai Kesse.
LA CIUTAT

LA CIUTAT
41

Els altres dos membres del seguici que
compleixen anys són la Víbria (30) i el
Ball de Diables de Tarragona (40). Tots
dos posaran foc, música, divulgació i la
presentació dels nous vestits a la Santa
Tecla d’enguany. Pel que fa als diables, el
dissabte 9 organitzaran una gran festa al
passeig les Palmeres, que comptarà amb
diversos estils musicals durant tot el dia.
El dimecres 15 mostraran els seus nous
vestits davant de l’Hospital Santa Tecla,
organitzaran el 16 la 39a Mostra Folklore
Viu titulada “Retalls del vestit”, el mateix
dia els Diables Infantils faran la seva primera
carretillada pels seus 25 anys, el 17
celebraran l’actuació commemorativa al
Cós del Bou i el 20 els grans també faran
una carretillada especial.
La Víbria no es quedarà enrere. L’Espai
Turisme acollirà la seva exposició sobre
les seves tres dècades d’història, clouran
l’acte dels xumets amb coca i xocolata la
plaça del Rei i faran una gran cercavila
de foc amb 10 convidats de fora el 17 de
setembre. Aquell dia també servirà per
escenificar el seu canvi de vestits, duent
durant la cercavila les altres dues pells
que els han precedit.
Una de les cites festives que més han
“El Parc Francolí serà
l’escenari dels concerts
del primer cap de setmana
de festa. Els plats forts:
The Tyets i La Fúmiga”
fet riure tots els teclers, el Ball de Dames
i Vells, també estarà d’aniversari. En el
seu cas, amb un atípic 40 + 3 degut a les
Santa Tecles complexes que hem viscut
fins ara. La celebració estarà basada en
un espectacle especial amb nous vestits
i escenografia. Entre el 21 i el 23 de setembre
es realitzaran 11 passis a la plaça
Dames i Vells, pels quals es vendran unes
4.500 entrades a tres euros. Per un altre
costat, el Cor Ciutat bufarà les espelmes
del seu 40è aniversari amb un concert a
l’església Sant Antoni de Pàdua (antics
capiutxins) el diumenge 17.
Les orquestres Comandants de Tros i Allioli actuaran a la plaça de la Font
42
DESCENTRALITZAR LA FESTA
La descentralització de les festes ha
sigut un dels principals objectius en els
últims anys. Aquest 2023, les activitats
sortiran el primer cap de setmana del
casc antic amb els espectacles familiars
davant els Centres Cívics de Sant Salvador,
Torreforta, Bonavista i Sant Pere i
Sant Pau, i el Traditrenet tornarà a recórrer
tots els barris de Ponent, Sant Salvador
i Sant Pere i Sant Pau portant la mú-
LA CIUTAT

Des de 1964
VENDA D’ELECTRODOMÈSTICS,
INSTAL∙LACIÓ I REPARACIÓ D’ANTENES DE TV, TDT I
SATEL∙LIT INDIVIDUALS I COL∙LECTIVES
• Porters automàtics
• Vídeo porters
• Sintonització de canals
• Circuits tancats de vídeovigilància
BONA FESTA
MAJOR DE
SANTA TECLA!
LA CIUTAT
C/ Antoni Rovira i Virgili, 32- Tarragona
radiotvpinyol@hotmail,com
Tel- 637 050 183 - 977 23 60 03
www.radiotvpinyol.com
43
(#

Piperrak serà un
dels plats forts de
Barraques
les tres nits de concerts, que clouran amb
el vermut i tardeig de l’últim diumenge.
Entre les altres activitats musicals,
podem trobar de tot. Diversos vermuts
musicals els caps de setmana, el flamenc
contemporani de l’espectacle Máquinas
sagradas, el concert de Joan Dausà al
Camp de Mart el 16, el Concert d’Orgue
i Cornamusa a la Catedral el dia 19, l’adéu
de la mítica orquestra Girasol el 23, una
Trobada de Gaites i Cornamuses organitzada
per Sons de la Cossetània el 24 i les
múltiples revetlles dels dies més assenyalats
amb concerts simultanis a diferents
punts de Tarragona.
sica dels grallers locals. A més, el Centre
Cívic de Bonavista acollirà el dia 20 el Ball
de Sebastià Castillo.
Tot i això, si parlem d’ampliar l’àmbit
d’actuació de la festa, la principal novetat
serà la presència del Parc Francolí com a
nou pol d’atracció teclera. “Ens hem volgut
expandir dins de la ciutat. No volíem
concentrar l’activitat festiva i musical dins
del casc antic i als seus voltant. Per això,
s’ha buscat una nova ubicació”, comenta la
consellera de Cultura, Sandra Ramos.
El Parc Francolí serà l’escenari dels
concerts del primer cap de setmana de
festa, que disposen d’un horari força
familiar per gaudir-lo amb tots els de la
casa. Durant la nit del 16, la festa anirà a
càrrec dels ritmes alegres de La Cosina i
del popular grup valencià de La Fúmiga.
Serà l’endemà quan les famílies tinguin el
seu espai, amb uns concerts que començaran
a les 18.00 de la tarda. El jove grup
barceloní d’Arc de Triomf encetarà la cita
i la rematarà el grup de moda del panorama
musical català, The Tyets.
El Parc del Francolí també serà el
lloc on transcorri el principal concert
de “l’empalmada”, la nit del 22 al 23. La
música més mainstream deixarà d’estar
ubicada al Camp de Mart i anirà a parar
a aquesta nova ubicació. Paral·lelament,
la revetlla clàssica amb l’Orquestra Charlotte
al Balcó, les orquestres Comandants
de Tros i Allioli a la plaça de la Font
i el punk-rock a les Barraques seran les
altres opcions musicals de la revetlla.
L’últim acte a aquest nou espai serà la
nit del 23 amb la gran nit de música emergent,
una de les nits més eclèctiques de
la festa. L’esdeveniment està emmarcat
en una de les 12 semifinals del Sona9, el
festival musical que organitza Enderrock
i que es distribueix per tot el país.
EL SO DE SANTA TECLA
A banda dels concerts del Parc del
Francolí, Santa Tecla tornarà a estar marcada
per una àmplia oferta musical. Una
de les cites habituals de les festes serà de
nou la Terrasseta al parc Saavedra entre
el 14 i el 17. Durant aquests dies, l’espai
oferirà cinema a la fresca, xerrades, circ
i música amb una clara presència femenina.
Per un altre costat, l’Espai Barraques
començarà a sonar el 21 de setembre i
s’allargarà fins al 24. Josetxu Piperrak o
Tribade seran alguns dels plats forts de
“Oriol Grau serà el pregoner
i l’encarregat de donar
el tret de sortida als
dies més especials de l’any
pels tarragonins”
El pregoner d'enguany serà el polifacètic i inimitable Oriol Grau
44
LA CIUTAT

LA CIUTAT
45

ACTES TRADICIONALS
Com cada any, les festes començaran
el 15 de setembre amb la Crida, però fins
el 21 de setembre no s’iniciarà la Santa
Tecla més tradicional. Oriol Grau serà el
pregoner i l’encarregat de donar el tret de
sortida als dies més especials de l’any pels
tarragonins. El conegut actor, guionista i
cantant està vinculat a la Festa Major des
dels inicis del seu retorn. El 1981 va contribuir
a la recuperació del Ball de Dames
i Vells, del qual encara forma part com a
actor i Mestre de Ball. Entre els múltiples
projectes en què ha estat implicat, també
destaca la seva col·laboració en l’inici de
la Sala Trono el 2003, la seva participació
en sèries d’èxit com Plats Bruts o la representació
del personatge de Palomino.
La tronada i l’arrencada de Gegants seran
els actes posteriors que acabaran d’encetar
les festes tradicionals.
La Baixada de l’Àliga d’aquella mateixa
nit tindrà la seva continuació amb música
a l’Espai Barraques i l’actuació de PD Peting
a la plaça del Rei, que començarà a
les 12.30 de la nit. L’endemà serà per fi el
moment en què podrem veure la primera
cercavila i els versots i parlaments dels
balls parlats.
“L’Anada a Ofici, la Tanda
de Lluïment a la plaça de
la Font i la diada castellera
amb les quatre colles
tarragonines donaran vida
al matí del 23”
TEATRE DE FESTA
Santa Tecla també tindrà lloc pel teatre. A
banda del concert de la Banda Unió Musical
i el de Joan Dausà al Camp de Mart, el
Teatre Metropol acollirà, entre altres propostes,
la Nit de dansa Jaume Guasch amb
l’espectacle Fiblades, el dia 17. Tot i això,
l’altre gruix d’actuacions se concentraran
al Teatre Tarragona amb una programació
festiva del 16 al 21 de setembre. El
primer cap de setmana acollirà la Marató
de Donació de Sang i Plasma i la III Gala
Benèfica de Todos en Azul: Aladín, un musical
genial. Dilluns 18, tindrà lloc la pre-
Ficats de ple en el dia de la patrona, els
més matiners (o els que encara tenen corda
per estona) recorreran els carrers de la
ciutat acompanyant el toc de matinades.
L’Anada a Ofici, la Tanda de Lluïment a la
plaça de la Font i la diada castellera amb les
quatre colles tarragonines donaran vida al
matí del 23. La tarda del dia de Santa Tecla
serà el moment clau. Després de no poder
realitzar l’entrada del braç a la Catedral
en el seu format habitual durant els últims
tres anys, arribarà un dels moments més
estimats de les festes. El Seguici Popular
transitarà pels carrers de Tarragona fins
a arribar a aquest instant àlgid de la festa,
esperant que les circumstàncies meteorològiques
no ens tornin a espatllar el gran
acte de l’’any.
El dia de la Mercè clourà les festes amb
sentació del documental Castelleres, amb
guió i direcció de Maria Roig, que mostrarà
el paper fonamental que les dones han jugat
en el món casteller i com ha estat i és la
seva participació. El dimecres 20 un altre
documental prendrà el relleu: Una ciutat de
mussols (Tarragona era una festa?). Escrit i
dirigit l’any 2021 per un equip encapçalat
per Oriol Grau, la peça recull testimonis
de la vida LGTBIQ+ de Tarragona durant
el tardofranquisme i l’inici de la Transició
i homenatja a les persones que van lluitar
per les llibertats.
una de les cites castelleres més emblemàtiques.
La diada a la plaça de les Cols
i el pilar caminant fins a l’Ajuntament.
Com en cada edició, aquesta serà la tercera
actuació castellera de les festes: la
diada del primer diumenge amb Xiquets
de Tarragona, la Colla Jove, la Vella de
Valls i Castellers de Vilafranca, la diada
de Santa Tecla i la de la Mercè.
La imatge d’enguany de Santa Tecla
serà la que posi de nou punt final a la
Festa Major i ens faci despertar la nostra
faceta més emotiva. El correfoc amb
diables i bèsties de tota mena i la traca
amb les corredisses per la Rambla Nova
desembocaran en l’espectacular castell
de focs a Balcó del Mediterrani. El ‘Visca
Santa Tecla’ i els tres trons donaran per
acabada la marató d’activitats a la ciutat.
Consulta AQUÍ
la programació
completa de
Santa Tecla
46
LA CIUTAT

LA CIUTAT
47

TARRAGONA
VIÑUALES ES REUNEIX
AMB PERE ARAGONÈS
I RECLAMA MÉS
HABITATGE PÚBLIC
L'alcalde també ha posat èmfasi
en la necessitat d'impulsar l'àrea
metropolitana del Camp de
Tarragona
SANTA TECLA TINDRÀ ENGUANY LA ‘BUTXACA DE
LES FESTES’
Se n’han fet 1.750 unitats que es lliuraran en cada compra igual o superior a
15€ a l’estand de Festes
Les conselleries de Neteja Pública i Cultura
s’ha posat d’acord per tirar endavant un nou
producte, la Butxaca de les Festes, amb una
edició molt limitada i fet sota el paràmetre de
la sostenibilitat i el reciclatge. Aquesta proposta
vol ser un exemple des de l’Ajuntament
de “reaprofitament dels nostres recursos i
alhora de conscienciació als més petits de la
importància del reciclatge i el consum sostenible”
ha destacat la consellera de Neteja, Sonia
Orts, qui ha aportat el pressupost per tirar
endavant la iniciativa, d’uns 18.000€.
ma de les festes durant tots els dies sense que
es faci malbé; un producte que, a posteriori,
pot tenir múltiples funcions: estoig per a bolígrafs,
necesser, etc. És un producte versàtil
i funcional. Incorpora un mosquetó per a poder-lo
lligar en bosses, motxilles, etc.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha
reclamat al president del Govern, Pere Aragonès,
la construcció d’habitatge públic a la
ciutat i l’impuls de l’àrea metropolitana del
Camp de Tarragona. Aquests són els dos temes
principals que el batlle ha posat sobre
la taula en la reunió mantinguda al Palau de
la Generalitat. En una compareixença posterior,
Viñuales ha assegurat que Aragonès
s’ha compromès a tirar endavant les dues
propostes. D’altra banda, l’alcalde ha avançat
que des del consistori es podrien prorrogar
les normes subsidiàries d’urbanisme, amb la
previsió que el nou POUM no estigui aprovat
abans del 2025.
Segons Viñuales, Aragonès ha reconegut
que la del Camp de Tarragona “és la segona
àrea metropolitana de Catalunya”. Per això,
les dues administracions s’han compromès a
impulsar-la planificant amb visió territorial
qüestions com l’habitatge públic o el transport.“L’hem
de definir des d’una perspectiva
més àmplia”, ha manifestat l’alcalde, que
també ha valorat positivament l’arribada del
tramvia els pròxims anys, però ha advertit
que cal planificar el transport “d’una manera
diferent”, tenint en compte tot el territori. Pel
que fa a l’habitatge, el batlle ha rebut el “compromís”
d’aragonès en avançar en la construcció
d’habitatge públic. En aquest sentit,
l’Ajuntament de Tarragona ha ofert solars de
la ciutat a l’Incasòl.
EL MERCAT CENTRAL DE TARRAGONA INSTAL·LA
UN CUB GEGANT AMB LES FIGURES DEL CARILLÓ
Està ubicat a la porta principal de Plaça Corsini i pretén donar l’oportunitat
als més petits d’apropar-s’hi i fotografiar-se amb els elements festius
El Mercat Central de Tarragona ha impulsat
per Santa Tecla una novetat dirigida al públic
més familiar. Es tracta d’un cub gegant amb
les figures del Carilló que es troba instal·lat
a l’accés principal del mercat a Plaça Corsini,
sota el mateix Carilló. L’objectiu de la iniciativa
és donar l’oportunitat als més petits i a
les seves famílies d’apropar-s’hi i poder foto-
La consellera de Cultura, Sandra Ramos, ha
destacat la importància d’aquesta iniciativa,
“que enguany fem com a prova pilot, però que
ens fa molta il·lusió poder compaginar cultura
i reciclatge, festes i medi ambient, sent alhora
un projecte que promou la inserció de llocs de
treball nous, des del principi fins al final”. La
Butxaca de les Festes és un nou moneder que
serveix per guardar-hi i transportar el progragrafiar-se
amb els seus elements festius des
d’una distància molt curta.
La presidenta de Mercats de Tarragona i consellera
de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona,
Montse Adan, ha destacat que “el Carilló
s’ha convertit des del seu naixement en
un punt de trobada icònic i molt popular entre
els més petits. El seu
èxit enriqueix encara
més l’històric edifici
del Mercat Central
i iniciatives com
aquest cub gegant
pretenen dinamitzar
encara més el seu
entorn i posar en valor
la implicació del
Mercat i dels seus
paradistes amb el
teixit cultural, social
i festiu de la ciutat”.
48
LA CIUTAT

#
(
Cuina per a tots
els sentits
Reserva
Cós del Bou, 1 - Tarragona | Tel. 877 079 277 | elfardelafont@gmail.com
restaurantelfardelafont.com
LA CIUTAT
49

TARRAGONA
L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA
INTENSIFICARÀ EL PATRULLATGE A
LA PART BAIXA
EL MUSEU D'HISTÒRIA DE
TARRAGONA REPRÈN LES ACTIVITATS
AL SETEMBRE
Una ruta medieval, la peça del mes i una activitat al voltant
de la figura de Domènech i Montaner formen part de la
programació del mes
L'Ajuntament de Tarragona intensificarà el patrullatge al barri del Port
per reforçar la seguretat a la zona, davant les constants queixes dels veïns.
De fet, el consistori es ve reunir d'urgència amb l'Associació de Veïns
del Port, després que un home matés un altre davant l'estació de trens.
Amb l'objectiu d'incrementar la seguretat al barri del Port, el consistori
també s'ha compromès a intensificar les inspeccions als locals de la Part
Baixa per garantir que no es vengui alcohol fora de l'horari establert.
"Estem molt pendents d'això, perquè sabem que és un focus important,
ja que fan incrementar la perillositat de la zona", ha afirmat el regidor de
l'Ajuntament de Tarragona, Berni Álvarez.
també ha informat els veïns del barri que la figura de la policia de proximitat
"està molt avançat" i ha assegurat que el consistori té previst "tirar-ho
endavant al més aviat possible". A banda de la seguretat, durant la reunió,
també s'han tractat altres temes que afecten els habitants d'aquesta
zona de la ciutat com és la neteja de la via pública, la problemàtica envers
els coloms, així com les actuacions per acabar amb les inundacions, previstes
al Pla Integral de la Part Baixa de Tarragona.
Amb l’arribada del mes de setembre, Museu d’Història de Tarragona
(MHT) reprendrà la programació d’activitats, després del descans del
mes d’agost. La visita guiada Tarragona, ciutat medieval: lluita de poders,
a càrrec d’Argos, és una de les novetats de la temporada. L’activitat,
d’hora i mitja de durada sortirà de l’Ajuntament de Tarragona.
Al costat d’aquesta novetat, el cicle ja plenament consolidat Històries
Amagades de Tarragona girarà al voltant del mausoleu modernista del
rei Jaume I. L’especialista Álex Botella explicarà la història rocambolesca
i el significat de les imatges que componen aquesta obra, encarregada
a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner a inicis del segle XX
per acollir les despulles del sobirà. L’activitat es fa al pati del Jaume I
de l’Ajuntament, dura 50 minuts. D’altra banda, el dia 6 de setembre
a les 18 h, la Casa Castellarnau acollirà la presentació de la peça del
mes (dins del cicle Quan els objectes parlen): un quadre de Santa Tecla
del segle XVIII, que romandrà exposat a l’aparador de la mateixa Casa
Castellarnau tot el mes de setembre. La presentació durarà mitja hora
i l’entrada és gratuïta fins completar l’aforament.
MANUEL VÁZQUEZ, NOU CAP DE LA GUÀRDIA URBANA DE TARRAGONA
L’Intendent arriba al càrrec a l’edat de 53 anys, amb 31 anys de servei al cos policial
L’Intendent Manuel Vázquez (Tarragona,
1970) ha estat nomenat com a nou cap de la
Guàrdia Urbana de Tarragona en substitució
d’Enrique Fernández Ferreira, que s’ha jubilat
després de 32 anys de servei. Vázquez, de
53 anys, forma part de la Guàrdia Urbana des
de l’any 1992. És llicenciat en psicologia i té
un màster en psicopatologia legal, forense i
criminològica per la Universitat Internacional
de Catalunya-UIC (2015) i un altre màster en
gestió de projectes per la Universitat Internacional
de València – VIU (2022). Els seus
primers anys de servei, fins al 1998, va ser
agent de la Unitat de Trànsit i la Unitat d’Atestats.
Com a caporal, fins al 2006 va estar a
Trànsit i va exercir com a policia de proximitat
i cap de torn. Ha estat 16 anys de sergent, fins
que ha promocionat a intendent. En aquests
anys, ha passat per la Unitat Barri de Ponent
i ha estat sotscap i cap de la Divisió de Seguretat
Ciutadana. Dels 31 anys de carrera a la
Guàrdia Urbana, 24 han estat de comandament.
Aquesta extensa trajectòria dins de la
policia local i, que l’ha portat per moltes unitats
diferents, li proporciona una visió molt
acurada i global de la Guàrdia Urbana.
Consulta les edicions
anteriors escanejant
aquest codi QR.
MÉS DE 10.000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI
On ens pots trobar?
Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat
Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs,
Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis,
Oficines i Clients.
· Edita: Catonline S.L.
· NIF: B-55620173
· Impressió: Gráficas Andalusí
· Dipòsit legal: T-141-2017
· Distribució: UNIMAIL
www.laciutatcomunicacio.com
revistalaciutat
50
LA CIUTAT

MATRÍCULA OBERTA
VISITANS A:
C/ Sant Francesc, 4 TARRAGONA
977.23.17.20
esmusica@estudidemusica.com
MITJANÇANT LA NOSTRA WEB:
www.estudidemusica.com
2023-2024
LA CIUTAT
51

TARRAGONA
L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA SERÀ PRESENT A LES III JORNADES
MODERNISTES ‘ELS PALLARESOS 1900’
Tarragona és un dels municipis signants del Manifest Jujolià promogut per l’Ajuntament dels Pallaresos
L’Ajuntament de Tarragona reforçarà la seva aposta pel món jujolià juntament
amb el consistori dels Pallaresos amb la seva presència a les III
Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900 així
com també en un conjunt d’accions que s’aniran desenvolupant i que es
traduiran en un acord entre els dos consistoris.
de l’Ajuntament de Tarragona”, ha destacat Sandra Ramos, que ha puntualitzat
“l’aposta del govern envers la cura i la promoció del llegat modernista
de la ciutat de Tarragona, tant de Jujol com d’altres autors”.
La consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, i
el regidor de Cultura de l’Ajuntament dels Pallaresos, Marc Prada, s’han
reunit per tal de refermar aquesta aposta envers el modernisme i la figura
de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, que va néixer a Tarragona
i està enterrat als Pallaresos i en ambdues poblacions té una obra molt
destacada reconeguda pels experts en art internacional. “Tarragona és
un dels municipis signants del Manifest Jujolià promogut per l’Ajuntament
dels Pallaresos i el compromís amb aquesta figura és ferma per part
LA PROGRAMACIÓ TARDOR-HIVERN
DELS TEATRES DE TARRAGONA
COMPTARÀ AMB 33 ESPECTACLES
La programació de tardor hivern començarà el 7 d’octubre
i les entrades es podran adquirir a partir del 6 de setembre
Els teatres municipals de Tarragona reprendran la programació d’arts escèniques
de tardor-hivern amb 33 espectacles a partir de l’octubre. Entre
els caps de cartell de la nova temporada destaquen ‘Cost de vida’ de Julio
Manrique, el musical de Dagoll Dagom i ‘Picasso (Rey, monstruo y pallasso)’
de Rhum&cia. S’hi sumen altres propostes d’espectacles de música,
òpera, teatre, circ, dansa i màgia, que ompliran els equipaments de la ciutat
fins al 25 de febrer de l’any vinent. El públic general podrà comprar les entrades
dels espectacles a partir del 6 de setembre, mentre que els abonats
als teatres municipals podran fer-ho el dia anterior.
L’EMT I REPRESENTANTS VEÏNALS
REALITZEN UN TRAJECTE SIMBÒLIC
DEL NOU TRAM DE LA LÍNIA 55
La reordenació de la línia 55 s’ha treballat de forma conjunta
estudiant les necessitats dels veïns i veïnes i les possibilitats
de l’empresa Bus 55
La programació comptarà amb diverses actuacions musicals, teatrals i de
dansa, on es podrà veure la peça ‘Made Of Space’ de Guy Nader i Maria
Campos, fruit d’una col·laboració amb el Mercat de les flors de Barcelona i
el projecte benèfic de dansa inclusiva ‘Dansa per tothom’ en col·laboració
amb col·lectius de la ciutat. De fet, l’apunt de cultura de proximitat es podrà
veure al projecte ‘Música per tothom’ de les Joventuts Musicals de Tarragona
i espectacles de quilòmetre zero d’entitats del Camp de Tarragona.
L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (l’EMT) conjuntament
amb diversos representants veïnals de Mas d’en Pastor, Rodolat del Moro,
Tarragona 2 i Sant Pere i Sant Pau han realitzat avui un trajecte simbòlic
del nou tram de la línia 55 des de la nova parada de Josep Gramunt i Subiela
(davant de l’escola Pax) fins a la porta del Campus Catalunya. Sonia
Orts, presidenta de l’EMT, i Joan Manrubia, Gerent de l’EMT, han volgut
acompanyar als veïns i veïnes en aquest primer trajecte simbòlic, de l’últim
tram de la línia 55 que uneix Tarragona 2 amb el Campus Catalunya.
La presidenta de l’EMT, Sonia Orts, apunta que “la reordenació de la
L55 s’ha treballat de forma conjunta amb les associacions veïnals ajudant-nos,
així, a marcar les prioritats que en aquest cas estan enfocades
a donar servei als principals punts d’activitat i centres educatius del seu
entorn” i, afegeix, “facilitar l’ús del transport públic és la fórmula per
canviar hàbits en la ciutadania cap a una mobilitat més sostenible”.
52
LA CIUTAT

LA CIUTAT
53

DFactory
LA SINGULAR
FÀBRICA DE
LA INDÚSTRIA
4.0
El Consorci de la Zona Franca ha impulsat aquest projecte que preveu
créixer en els pròxims anys fins a convertir el polígon en el
districte 4.0 de Barcelona
Adrià Miró Canturri
Una fàbrica que té un aspecte ben
diferent al d’una fàbrica convencional.
D’aquesta manera podríem descriure
l’estètica del DFactory, una iniciativa que
neix del Consorci de la Zona Franca de
Barcelona per donar forma a la indústria
4.0 a la ciutat. Només cal donar una volta
per veure que aquesta fàbrica no és
com les que estem acostumats a veure en
molts polígons o a la televisió. Els robots
o les impressores 3D substitueixen aquella
imatge d’indústria dura que poc a poc
deixa de ser la predominant.
“Quan veus taules i cadires pots pensar
que és una oficina, però sempre són
empreses industrials. Alguns fabriquen
aquí mateix i altres, tot i que ho fan fora,
tenen aquí el departament d’innovació o
de calibració de robòtica”, explica el delegat
especial de l’Estat en el Consorci de la
Zona Franca, Pere Navarro.
Per a ell, la indústria que es troba dins
del DFactory és exactament la mateixa
que hi havia fa 50 o 60 anys al polígon
quan s’hi van instal·lar la SEAT o Motor
Ibèrica: “llocs de treball de caràcter industrial”.
La diferència és que en aquell
moment s’hi fabricaven cotxes 600 i ara
54
LA CIUTAT

qüestions de robòtica, intel·ligència artificial,
impressió 3D o ciberseguretat, tots
englobats dintre del concepte “indústria
4.0”.
UNA FÀBRICA TRANSPARENT
La fàbrica no és només curiosa per l’activitat
que alberga, sinó per la seva mateixa
estructura. Combina un marcat estil
industrial de les antigues fàbriques amb
acabats de vidre, interiors diàfans i l’última
tecnologia en sistemes de construcció
sostenibles. “És un símbol des del punt de
vista arquitectònic. Ni a Barcelona ni a
Europa coneixem edificis amb aquestes
característiques”, destaca Pere Navarro.
Aquesta estructura de l’edifici fa que
es puguin crear projectes conjunts entre
empreses que no es coneixien prèviament
i que estableixen una aliança per
“La diferència és que en
aquell moment s’hi
fabricaven cotxes 600 i
ara qüestions de
robòtica, intel·ligència
artificial, impressió 3D
o ciberseguretat, tots
englobats dintre del concepte
indústria 4.0”
compartir aquest espai. És a dir, s’hi crea
una “gran comunitat d’empreses d’indústria
4.0” que no es queda tancada en els
seus cubicles amb les parets de vidre. En
el seu cas, comparteixen laboratoris, sales
de reunions o zones comunes i també
poden veure alguns dels projectes que
tenen en marxa.
De fet, quan et passeges per DFactory
pots observar algunes de les innovacions
que s’estan forjant allí. Un cotxe elèctric
que funciona amb un joystick, un braç
mecànic, òrgans en 3D per poder practicar
abans d’una operació complexa o les
figuretes de rol fabricades amb un nou
mètode. Un ecosistema amb diferents
vessants que es retroalimenta entre si.
LA CAPITAL DE LA INDÚSTRIA 4.0
Pere Navarro defensa aquesta inversió
100% del Consorci de la Zona Franca
al·legant que les institucions públiques
“hem d’anar a l’avantguarda dels canvis”
i que actualment les revolucions industrials
són “permanents”. Destaca que
aquesta transició cap a les noves indústries
farà perdre alguns llocs de treball,
però en crearà de nous per als joves que
s’estan formant actualment i també per
les persones d’una determinada edat que
s’hauran de reciclar.
Ara mateix, l’actual edifici té aproximadament
el 80% d’ocupació. Per
aquest motiu, ja plantegen una segona
fase al costat que permetrà comptar amb
100.000 metres quadrats. “Si ara ja és un
referent, quan estigui acabada la segona
fase serem una de les capitals mundials
de la indústria 4.0”, argumenta. A més,
explica que hi ha empreses interessades
en invertir-hi, mentre altres empreses
del polígon industrial estan marxant o
s’estan adaptant. A llarg termini, la intenció
seria convertir-lo “en el districte 4.0
de la ciutat de Barcelona, un símbol que
impregni el conjunt del polígon i del país”.
El caràcter de Barcelona també pot
contribuir al creixement d’aquest pro-
LA CIUTAT
55

jecte. Pere Navarro posa sobre la taula el
teixit urbà potent, els bons equipaments
educatius o el seu ecosistema industrial
i econòmic. “Barcelona té tots els ingredients
perquè et surti un plat que sigui el
millor del món”, argumenta.
LA LOGÍSTICA TAMBÉ CANVIA
Entre els diversos esdeveniments que
organitza el Consorci de la Zona Franca,
el SIL és un dels darrers que es van celebrar.
Es tracta d’uns dels majors referents
en les fires de Logistica, Transport, Intralogística
i Supply Chain, amb participants
de 91 països de tot el món. L’edició en què
complia 25 anys, el SIL va aglutinar presentacions
mundials i va parlar sobre big
data, la intel·ligència artificial per fer més
eficients els recorreguts de les matèries
primeres o la sostenibilitat.
El Premi al Millor Projecte Innovador
del SIL se’l va endur la Incubadora Logística
4.0, que lidera el Consorci de la Zona
Franca. Pere Navarro apunta que es va
decidir apostar per aquest projecte perquè
la logística “és una activitat econòmica
enganxada al territori i, per tant, no es
pot deslocalitzar”. Si li sumem uns bons
llocs de treball, tenim “llocs de treball de
qualitat que es quedaran aquí”. La incubadora
pretén fer créixer les empreses
que acaben de néixer i, tot i que l’objectiu
era tenir 25 empreses, actualment en tenen
una trentena.
EL BNEW, A TOCAR
Un dels altres esdeveniments que tindrem
pròximament és el Barcelona New
Economy Week (BNEW), entre el 2 i el 5
d’octubre. Un fira que a més se celebra a
l’edifici del DFactory i que tracta temàtiques
encarades a l’economia 4.0. En la
primera edició, fa quatre anys, s’esperava
que el BNEW podria ser el missatge d’optimisme
després de la pandèmia, però en
aquelles dates la covid no havia donat
encara una treva i es va haver de fer en
línia. Aquesta plataforma digital que es
va emprar aleshores s’ha anat perfeccionant
i ara permet que a l’esdeveniment
assisteixin gent d’uns 140 països i tingui
un format híbrid.
Durant aquests quatre dies, el BNEW
reunirà més de 500 speakers que oferiran
fins a 140 hores de contingut distribuïdes
en 100 panells, sessions i debats.
Aquest esdeveniment comptarà, a més,
amb prop de 1.500 startups participants
i amb una previsió de més de 12.000 assistents,
que podran gaudir d'un complet
programa de contingut estructurat en set
verticals clau: Digital Industry, Proptech,
Mobility, Talent, Sustainability, Health i
Experience. Un esdeveniment que posarà
una pedra més a la tasca de fer d’aquell
espai el punt neuràlgic de la indústria 4.0.
“aquesta transició cap a
les noves indústries farà
perdre alguns llocs de
treball, però en crearà
de nous per als joves que
s’estan formant actualment
i també per les
persones d’una determinada
edat que s’hauran
de reciclar”
56
LA CIUTAT

2-5 OCTUBRE 2023
L ‘ESDEVENIMENT GLOBAL LÍDER DE
LA NOVA
NOMIA
PROPTECH HEALTH DIGITAL INDUSTRY TALENT
SUSTAINABILITY MOBILITY EXPERIENCE
REGISTRA’T
www.bnewbarcelona.com
ORGANITZAT PER:
BAIR SPONSOR:
BWATER SPONSOR:
BEARTH SPONSOR:
COMMUNICATION SPONSOR:
LA CIUTAT
57

TARRAGONA
ELS CENTRES EDUCATIUS DE
TARRAGONA, A PUNT PER A L’INICI
DEL CURS ESCOLAR
Més de 19.400 infants i joves estan matriculats als centres
educatius públics de la ciutat
DETINGUT EL LLADRE DELS
PÀRQUINGS DE LLEVANT DE MÚSICS
I VALL DE L’ARRABASSADA
Alguns veïns van enxampar el lladre, que es va mostrar
molt violent, i el van retenir fins a l'arribada de la Guàrdia
Urbana
La primera setmana de setembre la Guàrdia Urbana de Tarragona va
detenir el presumpte autor dels robatoris ocorreguts als barris de Llevant
de Músics i Vall de l’Arrabassada en les darreres setmanes d’agost.
“Aquesta detenció ens dona la tranquil·litat de saber que sigui la mateixa
persona dels darrers robatoris en aquesta zona, perquè feia servir el
mateix modus operandi” apunta la consellera, Sonia Orts. Els fets van
ocórrer aquest diumenge 3 de setembre a la mitjanit, quan la Guàrdia
Urbana va rebre la trucada d’una veïna del carrer Llorenç de Vilallonga
informant de la presència d’una persona desconeguda rondant pel pàrquing
comunitari, mentre observa vehicles.
Tarragona ja està a punt per a l’inici del curs escolar 2023-24. L’Ajuntament
de Tarragona ha aprofitat l’estiu per dur a terme diverses reparacions
en els centres educatius públics de la ciutat que, a partir d’aquest
dimecres dia 6 de setembre, reobriran les portes a milers d’infants
i joves. Aquest curs 2023-24, un total de 19.474 infants i joves de la
ciutat estan matriculats als centres educatius públics de la ciutat: Les
llars d’infants municipals acolliran 619 infants, el segon cicle d’Educació
Infantil rebrà 3.405 alumnes, l’Educació Primària n’albergarà 8.357 i
l’Educació Secundària Obligatòria 7093.
De les reparacions que s’han dut a terme al llarg d’aquest estiu als centres
educatius públics de la ciutat destaquen les tasques de pintura en
aules, passadissos i menjadors; la neteja de nombrosos patis i la instal·lació
de parquet per millorar les instal·lacions de la llar d’infants El Ninot.
També, amb la col·laboració de la conselleria de Neteja Pública, s’han
retirat andròmines tant a escoles com a llars d’infants.
Mentre esperaven l’arribada dels agents, alguns veïns van retenir el presumpte
lladre, qui es va mostrar molt violent. Finalment, els veïns van
declarar que era la mateixa persona que a la tarda havia robat una bicicleta
de dins el garatge i també van manifestar que el maleter d’un vehicle
havia estat forçat. Des de la Guàrdia Urbana i la mateixa consellera,
s’apunta a una “operació amb èxit, gràcies a la col·laboració ciutadana i
a l’efectivitat dels nostres agents” i destaca que des de fa una setmana
aproximadament s’estava al damunt d’aquest tema “incrementant la vigilància
i alterant a tots els veïns i veïnes”.
L’EMT COMUNICA EL TANCAMENT PROVISIONAL DEL PÀRQUING BATTESTINI
A partir del 7 de setembre, la zona regulada estarà inoperativa durant 15 dies pels treballs previs del projecte de
l’Intercanviador d’autobusos
Abans de començar els treballs d’adequació del “PROJECTE D’INTER-
CANVIADOR D’AUTOBUSOS AL C. DEL DOCTOR BATTESTINI DE
TARRAGONA”, que l’Ajuntament de Tarragona durà a terme durant els
pròxims mesos, l’equip de Patrimoni Històric de l’Ajuntament iniciarà
uns treballs previs per estudiar les afectacions al subsol. Aquests treballs
consistiran en la realització d’una intervenció arqueològica a tot el
llarg de l’espai que actualment ocupa la zona d’estacionament regulada
del pàrquing Battestini.
Per aquest motiu, a partir del dia 7 de setembre, no es podrà accedir
a aquesta zona d’estacionament regulat que romandrà inoperativa durant
15 dies, aproximadament. El “PROJECTE D’INTERCANVIADOR
D’AUTOBUSOS AL C. DEL DOCTOR BATTESTINI DE TARRAGONA”
compta amb finançament de Fons europeus Next Generation.
58
LA CIUTAT

LA CIUTAT
59

TARRAGONA
ELS GEGANTS MOROS PARTICIPEN A LA FESTA MAJOR DE BLANCS I BLAUS DE
GRANOLLERS
Ho han fet com a convidats d’honor a la Convidada dels Gegants de la ciutat de Granollers
Els Gegants Moros de Tarragona van participar el 2 de setembre a la
Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Ho van fer com a convidats
d’honor a la Convidada dels Gegants de la ciutat de Granollers.
La Convidada és l’acte on els quatre gegants de la ciutat de Granollers
conviden cada any els gegants d’una població per poder mostrar a la
seva ciutat la cultura i tradició d’un conjunt de gegants triats per la seva
importància i singularitat.
En rebre la invitació, la proposta va ser aprovada per la Comissió Assessora
del Seguici Popular. Els gegants Moros han sortit en comptades
ocasions sempre sota el criteri de la Comissió Assessora del Seguici
atenent a raons històriques i de lligam dels nostres gegants amb
els d’altres poblacions del país. Les darreres sortides que els Gegants
Moros han realitzat fora de Tarragona han estat a Reus, amb motiu de
la Capital de la Cultura Catalana 2017, a Constantí l’any passat pels
700 anys de l’arribada del Braç de Santa Tecla i el 75è aniversari de la
recuperació dels Gegants Grossos i gegantons de Vilanova i la Geltrú
el passat mes de juliol.
MÉS DE 2.100 ALUMNES INICIEN
LES CLASSES ALS CENTRES
EDUCATIUS DE LA DIPUTACIÓ AQUEST
MES DE SETEMBRE
Els centres d’educació especial han arrencat el 6 i els
centres d’Art i les Escoles i Conservatoris de Música ho fan
el dia 12
Més de 2.100 alumnes iniciaran el curs entre els dies 6 i 12 de setembre
als diferents centres educatius de la Diputació al Camp de Tarragona, les
Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, una xifra que pot augmentar durant
aquest mes de setembre, ja que les matriculacions encara són obertes.
Els primers a començar el curs han estat els tres Centres d’Educació
Especial (CEE): el 6 de setembre els CEE Sant Rafael a Tarragona, amb
123 alumnes, i CEE Alba a Reus, amb 67 alumnes, i el 7 de setembre, ho
farà el CEE Sant Jordi a Jesús – Tortosa, amb 56 alumnes.
SALVADOR FÀ SERÀ EL
PERPETUADOR DE LES FESTES DE
SANTA TECLA 2023
La consellera de Cultura de l’Ajuntament ha destacat
“la seva dilatada i reconeguda trajectòria dins la cultura
popular de casa nostra”
Salvador Fà Vallverdú serà nomenat perpetuador de les festes de Santa
Tecla d’enguany durant el tradicional acte de La Crida, que marcarà el
tret de sortida d’aquestes festes 2023. Vinculat a la cultura popular per
tradició familiar, el seu pare, Salvador Fà i Llimiana va ser un coreògraf
i director de danses de reconeguda trajectòria, i ànima de l’Esbart Dansaire
de Tarragona, a la que el Salvador pertany des de la seva fundació
l’any 1982. Ha estat un dels principals impulsors del Seguici Popular en
general, i ha participat activament en la recuperació del Ball de Gitanes,
Ball de Serrallonga, el Ball de Pastorets i Ball dels Set Pecats Capitals, així
com ha assessorat el Ball de Cossis i el Ball de Titans.
Graller en actiu durant els primers anys de la democràcia, Fà és membre de
la Comissió Assessora del Seguici Popular des de la seva creació l’any 1991,
i speaker habitual durant la tanda de lluïment del seguici el matí de Santa
Tecla a la plaça de la Font. L’any passat va ser el comissari dels actes commemoratius
dels 700 anys de l’Arribada del Braç de Santa Tecla a Tarragona.
Enguany les Escoles d’Art i Disseny i les Escoles i Conservatoris de Música
comencen les classes el 12 de setembre, una setmana abans que el
curs anterior. Pel que fa a les matriculacions, a l’Escola i Conservatori de
Música de la Diputació a Tarragona ja compten amb 528 alumnes inscrits,
a la de Reus amb 347 i a la de Tortosa amb 300. Per últim, a l’Escola
d’Art i Disseny a Tarragona, per ara, hi ha 275 persones matriculades,
a Reus 132 i a l’Escola per l’Art i la Cultura a Tortosa i Valls arrenquen
amb propostes artístiques diverses que s’aniran oferint durant el curs.
60
LA CIUTAT

FARMÀCIA
www.farmaciafernandezcabre.com
farmatarraco farmacia.fernandez.cabre
Consell farmacèutic,
prevenció de la salut
i fitoteràpia
Preparació diària
de la medicació
Seguiment de la
pressió arterial i
hipertensió
Anàlisis clíniques
del metabolisme,
risc cardiovascular
i d’infeccions
Ajuda per deixar
de fumar
Productes de
veterinària
Anàlisis dermatològiques
i capil·lars
Dieta, control de pes
i trastorns digestius
LA CIUTAT
Horari: 8:30 a 21h de dilluns a divendres i de 9 a 14h els dissabtes.
c. Pere Martell, 5 - 43001 TARRAGONA
977 21 97 04 - 686 10 82 10
info@farmatarraco.com
61

COM A
TARRAGONA,
ENLLOC
El pilar caminant de Tarragona és el més
destacat dins del món casteller, però
hi ha diverses localitats que també
compten amb aquesta tradició
Adrià Miró Canturri
El pilar caminant s’ha convertit en un
dels moments castellers més especials a
la Festa Major de Santa Tecla. La tradició
ha aconseguit que, més enllà de si el
24 de setembre cau en festiu, la plaça de
les Cols, el seu recorregut i la plaça de la
Font s’omplin de curiosos que necessiten
veure aquesta particular estructura.
L'encant especial de l’estructura no rau
en el fet de tenir un pilar que camina. De
fet, és habitual que moltes colles entrin
a plaça amb un pilar caminant o inclús
tanquen les diades amb un pilar al balcó.
Però això té poc a veure amb el que es pot
presenciar a Tarragona el dia de la Mercè.
Tal com explica Joan Boronat al seu llibre
El pilar caminant. Fet diferencial tarragoní,
“per tradició, seguiment, popularitat i es-
pectacularitat, no es veu enlloc més. En
cap altre indret els pilars caminant pugen
i baixen escales i es desplacen tants metres
com a Tarragona”.
Boronat relata al seu llibre que la primera
documentació que es té d’un pilar
caminant a Tarragona és del 1841, encara
que és d’esperar que la tradició es
remuntés anys enrere. A més, pel que fa
al recorregut, la pujada i la baixada de les
escales de la Catedral, el particular paviment
empedrat i costerut de la Baixada
de Misericòrdia i l’extens trajecte el fan
“singular”.
UNA MIRADA ENRERE
Al llarg de la seva història, el recorregut
d’aquest pilar caminant s’ha anat modificant
fins a comptar amb aquests 410
metres actuals. Inclús fins fa ben poc hi
havia el costum de fer entrar el pilar dins
de la seu de l’Ajuntament. La primera vegada
que això va succeir va ser gràcies a
la Nova de Sant Magí, l’any 1964. A sobre,
anys enrere també s’havia celebrat en alguna
ocasió especial i el 23 de setembre,
en lloc de fer-ho el 24.
Per raons òbvies, les colles que hi han
participat no són les mateixes que les
quatre d’avui dia. En els seus inicis, eren
les colles dels pagesos i els pescadors les
que elaboraven aquesta estructura. A
finals del segle XIX i principis del XX van
ser les colles vallenques qui van mantenir
la tradició i el 1878 els Torraires de
Montblanc també van ser-hi presents.
Des de 1926, quan es creen els Xiquets
de Tarragona, sempre les colles han sigut
tarragonines excepte una ocasió. Les
discrepàncies entre la colla tarragonina
62
LA CIUTAT

matalassers s’hi van afegir la Colla Jove
el 1980, els Xiquets del Serrallo el 1989
i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau el
1991. Els del barri mariner s’han convertit
al llarg d’aquests anys en els autèntics
reis del pilar caminant i, si aquest 2023
arriben als peus de l’Ajuntament, completaran
el seu 26è pilar consecutiu.
LA TRAJECTÒRIA
DE LES COLLES
Els reis del pilar caminant són clarament
els Xiquets del Serrallo, que porten 25
pilars seguits arribant i 27 exitosos dels
32 intents que han fet (84,44%). La segona
colla amb millor percentatge és la
Jove, amb 34 pilars finalitzats dels 41 intents
(82,92%). Sant Pere i Sant Pau, que
porten 7 anys seguits arribant a l’Ajuntament,
han celebrat el pilar 24 de les 30
vegades que l’han provat (80%). En canvi,
qui pitjor registre té, sobretot llastrat
pels 9 primers intents fallits entre el 70
i els 78, és Xiquets de Tarragona, amb 35
de 51 i un 68,6%. En el seu cas, s’ha de
tenir en compte que la tècnica no era la
mateixa aleshores que avui dia.
D’ON VE?
Si parlem dels seus inicis, Joan Boronat
recull tres hipòtesis que podrien explicar
el perquè d’aquesta tradició. La més versemblant
és que els pilars caminant per
les escales de la Catedral comencessin
com una competició entre colles per veure
qui feia l’estructura més complexa. En
definitiva, un intent de fer un pilar millor
i més espectacular que el de la teva colla
rival.
Per un altre costat, també assenyala
la hipòtesi de Josep Bargalló, que apunta
que des de l’establiment del seguici
popular els grups festius acompanyaven
les autoritats en l’anada i tornada d’ofici.
Aleshores, l’entrada dels castells a
aquesta tradició va comportar que probablement
fessin el camí amb un pilar.
Finalment, Boronat planteja una tercera
hipòtesi. En aquesta s’explica que el pilar
caminant tenia com a meta arribar fins
al carrer l’Abat, on se situava la Taverna
Cal Trip. Es tracta d’un dels establiments
mítics de Tarragona, amb un propietari
amant dels castells i lloc de reunió de
moltes entitats. Per tant, es planteja que
podria ser un espectacle final en homenatge
al propietari, com a pilar de comiat.
Tot i que no sabem exactament quina
és la teoria d’aquest pilar caminant, es
pensa que en altres localitats també es
podien tenir tradicions similars. Actualment,
a Catalunya no n’hi ha cap que desperti
una expectació o tingui una trajectòria
similar al de Tarragona, però sí que
en les últimes dècades han anat florint
exemples com el nostre arreu del país.
“la primera documentació
que es té d’un pilar caminant
a Tarragona és del
1841, encara que és d’esperar
que la tradició es
remuntés anys enrere”
i l’Ajuntament van dur a que fos la Vella
vallenca la que oferís el pilar caminant,
després d’una diada amb les dues colles
de Valls i els Nens d’El Vendrell.
El 1970, la unió de la Nova i la Vella de
Sant Magí formen els actuals Xiquets de
Tarragona, que, després d’encadenar alguns
fracassos van arribar per primera
vegada a l’Ajuntament el 1979. A més, als
“ Josep Agustí van donar
forma a la Víbria que treu
foc pels carrers tarragonins
avui en dia: dors de
dona, cap i potes d’àguila,
cua de drac i llengua
de serp”
LA CIUTAT
63

A la capital gironina, es realitza un pilar caminant que també
guarda cert element d’espectacularitat. En el seu cas, els Marrecs
de Salt són els encarregats de pujar amb un pilar de quatre
les extenses escales -90 graons i tres replans- de la Catedral de
Girona per Sant Narcís. Aquesta tradició es va iniciar el 1997,
seguint l’estela del pilar caminant tarragoní.
Olot
Girona
El pilar per les escales de la capital de la Garrotxa és una tradició
consolidada al municipi i una de les estructures més estimades
pels seus. Els Xerrics d’Olot són els encarregats durant les
Festes del Tura de pujar el seu pilar per les escales de l’església
de Sant Esteve, a les quals se’ls treu la barana del mig perquè hi
pugui cabre l’espadat.
Reus
A la localitat del Baix Gaià també tenen el seu particular pilar
caminant, que el coneixen com “pilar per les escales”. Els Castellers
d’Altafulla són qui el protagonitzen des de l’any 1975,
encara que abans ja l’havien realitzat altres colles. Les anteriors
referències daten del final del segle XIX, quan ho intentaven els
Xiquets de Valls. L’estructura és present cada 11 de novembre
(Sant Martí) i el seu recorregut va des de la plaça del Pou fins a la
plaça de l’Església, un trajecte amb uns 40 graons i 100 metres.
El pilar caminant de la tornada de Completes és una de les
estructures de Xiquets de Reus més estimades i aclamades. La
iniciativa es va estrenar el 1987 per Sant Pere i compta amb un
recorregut que va des de la Prioral fins a l’Ajuntament, on giren
el pilar i saluden el seu públic. Poc després d’arribar, s’encén la
tronada.
64
Altafulla
LA CIUTAT

Més de 1.500 famílies
ja confien en nosaltres
LA CIUTAT
La Tecla
a casa
INFORMA-TE’N A:
977 259 908
680 494 060
www.lateclaacasa.cat
domicili@xarxatecla.cat
Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya
65

Sitges
Vilanova
La capital del Garraf va encetar la tradició dels pilars caminant
fa ben poc, el 2018. En aquell any, els Bordegassos de Vilanova
van proposar dur un pilar de 4 des de la plaça de les Neus fins a
l’Ajuntament, replicant la tècnica de les colles tarragonines. Uns
450 metres que en tan pocs anys han creat una gran expectació.
L’espadat, que es fa el 5 d’agost amb motiu de la sortida d’ofici,
ja forma part del protocol festiu. En total, l’han intentat quatre
vegades i l’han aconseguit fer arribar en tres ocasions.
En el cas de Sitges, amb qui Tarragona comparteix patrona,
el 1995 la Jove de Sitges va agar la tradició de celebrar un pilar
caminant. Cada 23 de setembre el pilar baixa per les escales de
la Punta des del petit promontori fins a la Fragata. Una imatge
icònica amb l’església de fons i el mar al seu mateix costat. Anteriorment,
els Castellers de Sitges ja havien baixat aquestes escales
algun any, sense convertir-se en una fita fixa al calendari.
Gràcia
Terrassa
El pilar caminant d’aquest barri barceloní amb personalitat
pròpia pretén ser un homenatge a la gent del Camp de Tarragona,
que van portar el món casteller a les zones ‘no tradicionals’
com Gràcia. Des del 1998, els Castellers de la Vila de Gràcia
recorren amb el seu pilar un camí des de la plaça del Sol fins davant
de la seu del Districte de Gràcia. L’acte coincideix amb la
Diada de Vigílies i va completar tot el trajecte el 1999 per primera
vegada.
La candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni de la Humanitat
va ser l’espurna que va encendre la tradició del pilar caminant a
Terrassa. El 2014, amb la intenció de fondre el món casteller Patrimoni
de la Humanitat i aquest espai, els Minyons de Terrassa
van decidir recórrer un trajecte de 400 metres des de la plaça
de la Creu Gran fins a les esglésies de Sant Pere, la Seu d’Ègara.
Un dels punts més especials és el seu pas per l’estret pont de
Sant Pere, fet que li dona un encant especial a aquesta iniciativa
que ha perdurat fins avui.
66
LA CIUTAT

Xalet al C/Paranys
520.000€ (abans 650.000€)
M²: 290 | Hab. 5 | Banys: 3
Casa-Xalet en venda a Cala Romana,
d’uns 290 m² aproximats sobre un terreny
de més de 1000 m². L’habitatge es distribueix
en saló menjador d’uns 40 m², amb sortida a
ampli i agradable porxo amb vistes al mar, cuina
office reformada, 5 dormitoris i 3 banys. La
finca disposa de garatge amb capacitat per a
2 cotxes i un ampli jardí amb zona de barbacoa.
Recentment, s’han instal·lat tancaments
d’alumini (Climalit) i persianes motoritzades,
també disposa de Splits d’aire condicionat i sistema
de calefacció de gas natural. Una de les
millors zones de Tarragona, envoltada de natura,
a un pas de la platja i ben comunicat amb el
centre de la ciutat.
LA CIUTAT
Pis al C/ Pere Martell
162.000€ (abans 168.000€)
M²: 93 | Hab. 3 | Banys: 2
Pis en venda de 93 m² aproximadament al
carrer Pere Martell de Tarragona, perfecte per
a aquells que busquen una llar pràctica i funcional.
L’habitatge compta amb una còmoda
sala d’estar amb llum natural, una cuina espaiosa,
3 habitacions amb armaris encastats i
dos banys complets. Disposa d’aire condicionat
per conductes i calefacció individual a gas. A
més, també inclou un traster privat d’aproximadament
10m² per emmagatzemar objectes
personals a la darrera planta de l’edifici. Finca
amb ascensor construïda a l’any 2000.
Dúplex al C/ Ludwig Van
Beethoven
359.000€
M²: 157 | Hab. 3 | Banys: 3
Fantàstic dúplex en excel·lent estat de conservació
a la zona dels Músics de Tarragona.
L’habitatge, de 130 m² aproximats, amb una
terrassa de 20 m² que accedeix directament
a la zona comunitària enjardinada on trobem
una piscina i un espai de joc per als nens amb
gronxadors, està distribuïda en planta baixa
amb saló menjador amb accés a terrassa, cuina
office i un lavabo. Sota l’escala que dona pas a
la planta superior, hi ha un armari encastat fet
a mida. A la planta primera hi trobem una suite
amb bany i un bonic vestidor, 2 dormitoris
més i un segon bany. El pis disposa d’aire condicionat
amb bomba de calor per conductes.
Plaça d’aparcament gran i traster. Vine a viure
a una de les millors urbanitzacions de Tarragona,
a una zona propera a la platja, familiar i
tranquil·la.
Xalet adossat al C/
Antonio Vivaldi
650.000€
M²: 248 | Hab. 4 | Banys: 3
Fantàstica casa adossada en venda a la zona
dels Músics de Tarragona. Aquest bonic habitatge
es distribueix en: Planta baixa: Saló-menjador
de 40 m² amb sortida a terrassa,
cuina office i bany. Aquesta terrassa té accés
directe a la zona comunitària on hi ha la piscina.
Primera planta: Es distribueix en 4 habitacions
(2 dobles) 2 banys (un en suite) totes totalment
exteriors. A l’ultima planta trobem les golfes
amb accés a 2 terrasses de 20 m² cadascuna,
i una d’elles amb galeria. A la planta soterrània
trobem un traster de 30 m² aproximadament
i el garatge privat. Destaquem: Calefacció de
gas, instal·lació de llum acabada de fer, electrodomèstics
nous, tendals motoritzats, banys
recentment reformats amb finestres i canonades
canviades.
67

TOTS A LA FESTA!
Adrià Miró Canturri
Santa Tecla sempre és un moment especial
per a tots els tarragonins i la iniciativa
de la Festa per a Tothom permet que
ningú es quedi fora d’aquests dies festius,
amb una programació que cada vegada
aplega més adeptes. Enguany, la festa gaudirà
d’una edició especial, ja que un dels
seus màxims representants, la Geganta
Frida, celebra el seu cinquè aniversari.
La Festa per a Tothom va estrenar-se fa
33 anys i va començar a comptar amb la
participació de DOW Chemical el 2001.
De fet, DOW ha contribuït activament
en el creixement d’aquesta festa que fa
partícips els tarragonins amb capacitats
diverses amb un interessant catàleg d’activitats.
Precisament, una de les figures més rellevants
d’aquesta festa, la Geganta Frida,
va ser fruit d’una idea de DOW Chemical
pel 50è aniversari de DOW Tarragona ara
fa 5 anys. Es tracta de la primer0a geganta
de Catalunya adaptada per l’ús de persones
sordes, cegues i/o en cadira de rodes
i la idea de replicar la pintora mexicana en
la figura es deu al fet que els seus valors
representen la Festa per a Tothom.
Ella és qui sempre obre la programació
d’aquesta festa i, per bufar les espelmes,
ho fa acompanyada de diverses amigues.
Totes elles aniran de la Rambla Nova a la
Plaça de la Font en cercavila festiva, on faran
la ballada final.
Ja dins de la programació de la Festa
Major, el dissabte 16 de setembre a les
11.00 hores se celebrarà l’acte de presentació
de la Festa per a Tothom al Balcó del
Mediterrani. L’espai triat i la indumentària
de color fluorescent es deuen a la intenció
de fer encara més visibles totes aquestes
activitats i les persones que hi participen.
Tot seguit, la festa es traslladarà a un dels
refugis que el Port de Tarragona ha cedit
perquè persones amb capacitats diverses
i els fungivers -participants que els acompanyen-
tinguin un espai on fer un dinar de
germanor.
La Festa per a Tothom tornarà a l’inici
de què es coneix com la part més tradicional
de Santa Tecla, a partir del 21 de
setembre. Aquell dia seran al Cafè, Copa
i Puro que precedirà una arrencada de gegants
on la Frida serà present.
Finalment, el 23 de setembre, dia de la
patrona, es tractarà d’un dels moments
més especials. Tots els participants de la
Festa per a Tothom es reuniran com és habitual
a la cantonada de la Colla Jove per
seguir el Seguici Popular, la qual compta
amb una aturada per fer els seus tradicionals
balls en aquell encreuament. En acabar,
el moment dels focs artificials tancarà
aquestes jornades on tots els tarragonins
podran gaudir de la seva Festa Major.
“Un dels màxims representants
de Festa per a
Tothom, la Geganta Frida,
celebra el seu cinquè
aniversari”
68
LA CIUTAT

LA CIUTAT
69

AMPARITO JA!
LA NOVA CANÇÓ TECLERA
L’artista emergent Andrea Grau ha compost una peça que té com a
base l’Amparito i que s’emmarca en el gènere hyperpop
Adrià Miró Canturri
La traca final a la Rambla Nova, la mamadeta,
la Baixada de l’Àliga, els versots
de Dames i Vells o els pilars caminant. Hi
ha multitud d’elements que caracteritzen
les festes de Santa Tecla, però un dels més
aclamats i identificatius és la seva música.
En concret, l’Amparito, himne dels teclers i
cançó demanada en cada concert o dj durant
aquests dies de setembre.
D’aquí neix la nova proposta musical
de l’artista emergent tarragonina, Andrea
Grau, que busca donar-li la volta al famós
pasdoble amb una nova versió hyperpop
titulada ‘Amparito Ja!’. “L’Amparito és una
cançó que soni on soni sempre la cridem i la
cantem amb els meus amics. Em semblava
bonic posar-li lletra a un himne que em recorda
a moments bons i a la festa”, explica.
“En la versió de l’Andrea,
la base continua sent
l’Amparito, però amb
un ritme electrònic per
intentar que soni
a una festa”
Encara que la seva música està marcada
per artistes indies estatals com Natàlia
Lacunza, Cupido o Amaia Romero, aquesta
nova cançó beu de la nova fornada de cantants
catalans com The Tyets, Mushkaa,
Julieta o els vallencs Figa Flawas. De fet, la
inspiració directa d’Amparito Ja! podria ser
Coti x Coti dels The Tyets, que uneix una
sardana amb els sons moderns de la seva
música. En el cas de la versió de l’Andrea,
la base continua sent l’Amparito, però amb
un ritme electrònic per intentar que “soni a
una festa”.
A banda d’aquest canvi d’estil per la
cançó, l’artista tarragonina també ha incorporat
una novetat respecte a les seves
anteriors obres: el català. “M’ha costat bastant
escriure la lletra perquè és la llengua
que utilitzo més i em feia certa vergonya”,
destaca l’Andrea. Tot i això, aquest és un
procés que també va haver de superar amb
el castellà, ja que primer només componia
en anglès pel mateix motiu. “Un cop vaig
passar aquesta barrera, ja no em va fer vergonya
escriure cançons en castellà. Suposo
que ara passarà el mateix”.
TOTS ELS ELEMENTS FESTIUS
La cançó té diversos elements que
poden fer que cali entre els teclers més
joves (i no tan joves). La melodia et transporta
directament a la Festa Major, amb
l’Amparito sonant a tot drap, i una lletra
clarament identificativa amb les jornades
de Santa Tecla: La mamadeta, els castells,
la traca final o les referències a l’habitual
pluja en aquelles dates i a donar-ho tot a
la Baixada de l’Àliga, encara que el dia següent
hi hagi classe.
La cançó havia estat envoltada aquests
dies amb cert secretisme. La primera
persona que la va escoltar va ser el seu
productor, que va estar encantat amb la
peça. La reacció va ser la mateixa entre
amigues o familiars i, quan va penjar un
tastet a Instagram, va generar molta expectació
entre els seus seguidors. ‘Amparito
Ja’ s’estrenarà sense videoclip i serà
durant aquesta edició de les festes quan
es gravin les preses que el protagonitzaran.
El 15 de setembre a les 12.00 hores es
podrà escoltar ja a totes les plataformes
i el 17 de setembre l’Andrea farà la seva
primera actuació a les festes de Santa
Tecla, al Tercer Griu Festival. Tot i que ha
participat anteriorment a la Festa Major
a través del ball del Patatuf o de Cercolets,
aquesta és una nova manera de serhi
present que afronta amb il·lusió.
70
LA CIUTAT

LA CIUTAT
71

LES MÀSCARES DE LA FESTA
Els Set Pecats Capitals és un dels balls més curiosos del Seguici
Popular, que tenen com a fet diferencial les seves màscares
i una indumentària plena de detalls
Adrià Miró Canturri
En la recuperació del Seguici Popular
de finals del segle passat, la presència dels
balls va ser un element indispensable. La
implicació de l’Esbart Santa Tecla i l’Esbart
Dansaire de Tarragona va permetre que el
seguici tarragoní tingués aquesta presència
tan nodrida de balls. “Els esbarts han
cobert una part menys cridanera del seguici.
Hi ha una gran part de danses i balls que
no era fàcil que algú les agafés”, remarca
Salvador Fà, membre de l’Esbart Dansaire
de Tarragona i present en la recuperació de
diversos balls.
Tal com explica el Salvador, la complexitat
dels balls suposava una barrera perquè,
per exemple, una associació d’un barri els
volgués agafar. Amb aquesta vocació de
recuperar el seguici a partir dels 80, els
esbarts es van posar mans a l’obra. “Els esbarts
van ser importants perquè tot el pack
de danses es fes amb mot bon criteri. És vital
per tenir el seguici tan complet i variat
com el d’avui”, destaca el Salvador. A més, la
presència d’aquestes danses al carrer van
voler “trencar l’estructura d’home-dona”,
van incorporar el sac quan l’àmbit musical
estava més dominat per les gralles i també
es va decidir anar més enllà amb els balls
parlats. Al Ball de Dames i Vells i el Ball parlat
dels Diables de Tarragona s’hi van afegir
els parlaments i versots del Ball de Serrallonga,
el de Pastorets i el de Gitanes.
“Era una oportunitat
de fer coses al seguici
que ja havíem fet a
l’edat mitjana”
RECUPERACIÓ DE LES MÀSCARES
Quan ja havien recuperat el Ball de Gi-
tanes i de Pastorets, l’Esbart Dansaire
va buscar un nou ball que es pogués incorporar
al Seguici Popular. Després de
donar-li tombs, van trobar el Ball dels Set
Pecats Capitals, que tenia les primeres
referències documentades el 1407. “Hi
ha moltes danses a l’inici del seguici, entre
finals del segle XIV i principis del XV,
en què es tractava l’aspecte religiós. Ens
va semblar bonic recuperar una dansa
d’aquests inicis i vam pensar en els pecats
capitals, que seria la lluita entre el bé
i el mal”, descriu el Salvador, que va estar
present en la seva recuperació.
La indumentària va ser una de les qüestions
que va comportar més feina. Per
poder representar millor els pecats i les
virtuts, van decidir incorporar les màscares
al ball. Un fet que no és menor, ja
que aleshores no hi havia cap membre del
seguici que les portés. En altres llocs del
territori i també anteriorment s’havien
72
LA CIUTAT

LA CIUTAT
73

dut màscares, però a Tarragona s’havia
perdut amb el pas del temps. “Era una
oportunitat de fer coses al seguici que
ja havíem fet a l’edat mitjana”, apunta el
Salvador.
A l’hora de trobar el disseny d’aquestes
màscares, l’Esbart tenia clar que havia
de ser “una representació al·legòrica
que tingués cert sentit”. De la Catedral
de Tarragona van treure els models dels
pecats del segle XII que estan al claustre i
els de les virtuts del segle XIV que se situen
a la façana. Les primeres màscares van
ser obra de Muntsa Plana, mentre que la
segona versió de 2012 va anar a càrrec
d’Àngels Cantos. Els canvis van venir impulsats
per l’anhel de millorar i potenciar
la presencia visual del ball i alhora resoldre
alguns problemes tècnics que donaven
les anteriors.
En el cas dels pecats, les màscares van
rematades amb una imitació de cabells
que tenen el color del pecat que representen
(verd de l’enveja, vermell de la
ira...). En canvi, el de les virtuts són amb
un mocador que du brodat una de les diferents
Armes Christi, que l’església ha
utilitzat per establir el combat espiritual
amb els pecats. Uns dissenys que es van
extreure d’imatges gravades a la Catedral.
A més, els dibuixos dels vestits de
cos i els bastons també tenen les seves
referències a la mateixa Catedral.
REPLICATS EN PETIT
Un cop van crear tota la indumentària,
els Set Pecats Capitals es van estrenar la
Santa Tecla de 2003. En els seus inicis,
els integrants van ser principalment gent
que havia estat implicada a l’Esbart Dansaire
o d’altres que tenien un vincle amb
la festa i amb les persones de l’entitat. Al
llarg d’aquests anys, el ball ha crescut fins
al punt de duplicar pràcticament els integrants
necessaris (14). Per aquest motiu,
alguns surten el dia 22 i altres el 23.
A la gent que va encetar aquest ball al
seguici tarragoní, ara s’hi ha afegit una
nova fornada de joves que venen dels
Set Pecats Capitals Petit. Encara que el
Seguici Petit feia alguns anys que ja existia,
van dilatar fer el pas d’aparèixer. “Feia
respecte. Ens preguntàvem: ‘aconseguirem
canalla que pugui anar amb màscara?’
A més, el vestuari, les màscares i l’artilleria
addicional són molt cares”, apunta
el Salvador sobre els debats d’aleshores.
Al final, en el seu 15è aniversari van prendre
la decisió d’entrar-hi perquè “el ball
estava prou consolidat”. En aquell moment,
l’únic ball amb màscares del seguici
va passar a tenir també la seva versió
infantil.
La categoria d’únic ball amb màscares,
però, va acabar l’any passat, quan va aparèixer
el Ball de Titans, que també en duen.
De fet, el Gremi de Marejants -els qui van
proposar recuperar-lo- van trucar al Salvador
Fà per demanar-li consell sobre com
bastir aquest nou ball. Una contribució més
d’un tecler implicat en la recuperació de diversos
balls i del mateix Seguici Popular.
Enguany, es reconeixerà la seva trajectòria
sent nomenat perpetuador de les festes
durant La Crida.
“A la gent que va encetar
aquest ball al seguici
tarragoní, ara s’hi ha
afegit una nova fornada
de joves que venen dels
Set Pecats Capitals Petit”
74
LA CIUTAT

ANUNCIA
AQUÍ
EL TEU
NEGOCI
TRUCA'NS O ENVIA'NS UN WHATSAPP I TE N'INFORMAREM
î
660 915 371 / 626 786 373 / 687 431 117
e @revistalaciutat G revistalaciutat
REVISTA
TARRAGONA | REUS | SALOU | VILA-SECA | VALLS
LA CIUTAT
75

ELS MERCATS DE TARRAGONA I LA XARXA SANTA
TECLA TORNEN A ACTIVAR LA CAMPANYA
SANTA TECLA SALUDABLE
Les xarxes socials de les dues entitats serviran com altaveu per
fomentar hàbits de vida saludables durant les festes majors
Redacció
Per segon any consecutiu, els Mercats
de Tarragona i la Xarxa Santa Tecla
impulsen la campanya ‘Santa Tecla saludable’,
una acció de sensibilització i promoció
d’hàbits de vida saludable, amb
recomanacions i consells elaborats pels
professionals del CAP Llevant, per viure
les festes intensament.
La iniciativa es difondrà periòdicament
a través de les xarxes socials amb
un conjunt d’il·lustracions festives que
retrataran alguns dels actes principals de
la festa major tarragonina com la peonada,
la diada castellera, els esmorzars amb
vermut i forquilla o la baixadeta. L’objectiu
és relacionar diferents elements de
les festes populars amb hàbits saludables
i el consum de productes de temporada i
quilòmetre zero.
Un bon descans, menjar saludablement
amb aliments de qualitat que es
poden adquirir al Mercat de Tarragona o
hidratar-se bé durant els dies que duren
les festes i també durant la resta de l'any
són algunes de les indicacions que divulgaran
les dues entitats.
“ La iniciativa es difondrà
periòdicament a través de
les xarxes socials amb
un conjunt d’il·lustracions
festives que retrataran
alguns dels actes
principals de la festa
major tarragonina”
76
LA CIUTAT

Mare de Déu del Claustre, 10
Tarragona
v 977 236 644 | n 672 731 993
sanabras.cat
PASTISSERIA|CÀTERING |CAFETERIA
Càtering per a petits i grans
esdeveniments i pastisseria
per a ocasions especials
#(
LA CIUTAT
77

SALUTACIÓ
DE L'ALCALDESSA
La nova alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, saluda la ciutadania a
través de les pàgines de LA CIUTAT
TEMPS DE FESTA MAJOR
Les festes de Misericòrdia ens ofereixen l'oportunitat
de tancar el cicle de l'estiu a la ciutat a ritme
de festa major, fent dels carrers i les places escenaris
d'una dinàmica ciutadana intensa i plena de lluïment.
Com sempre, els actes d'arrel més tradicional
es donen la mà amb les propostes més noves que
posen l'accent en la celebració i el vessant més lúdic
d'un esdeveniment que ens identifica com a ciutat i
que ens fa a totes i a tots protagonistes.
“Les festes de Misericòrdia
ens ofereixen l'oportunitat
de tancar el cicle de
l'estiu a la ciutat a ritme
de festa major”
Des d'aquestes pàgines voldria destacar sobretot
aquest vessant participatiu i inclusiu que fa de la
festa un espai de trobada i d'expressió d'una manera de ser i de celebrar
la diada de la patrona que ens identifica i ens uneix. Una mostra clara
i evident del bateig d'una ciutat entusiasta, que viu i renova les seves
grans tradicions perquè continuïn sent senyal d'identitat.
La programació dels dies que ens esperen és plena de propostes que
demostren el compromís de les entitats i associacions i de les persones
a títol individual perquè la festa major sigui una celebració lluïda i plena.
Amb aquest mateix desig us convido a viure-la amb intensitat.
Bona Festa Major!
SANDRA GUAITA ESTERUELAS
Alcaldessa de Reus
78
LA CIUTAT

CLÍNICA DENTAL
DR GISBERT
Dedicació, esforç i compromís
Bones festes de
Misericòrdia 2023!
Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus
977330490
www.clinicadentaldrgisbert.cat
clinicadentalgisbert
clinicadrgisbert
LA CIUTAT
79

SALUTACIÓ DEL REGIDOR
El regidor de Cultura i Política Lingüística de l'ajuntament de Reus,
Daniel Recasens, saluda les veïnes i veïns amb motiu de la Misericòrdia
LA INTENSITAT DE LA FESTA
El passeig encès avança cap al santuari que ja espera delerós el foc en
una simfonia de música dansada que tot ho omple. Els racons són plens
a vessar de canalla que s'embadoca amb els seus elements preferits, un
món de nanos, gegants i bèsties bellíssimes que fan una solemnitat de
cada coreografia, una festa de cada toc.
I és que la ciutat torna a estrenar una tardor nova alhora que s'enceta
el curs escolar i recomencen les rutines. Aprofita per fer-ho immergint-nos
en una celebració per a tothom, una celebració que recull els
signes d'una tradició que ens explica i ens acompanya, però que és vivíssima
i dinàmica, una celebració que troba espais per al gaudi de totes les
persones -de les més petites a les més grans, sense cap distinció- i tant
de ben endins com d'enfora triï cadascú de participar-hi.
Us convidem a viure amb intensitat aquesta Festa Major com ben segur
que heu fet any rere any. Si us hi estreneu, us donem la benvinguda. Si
no, afegiu un nou any als vostres records de la festa,
sempre nova, sempre diferent. Gràcies a totes
les persones que la feu possible, des de tants àmbits
diferents! Des de l’equip de Reus Cultura us
asseguro que treballem amb tot l'esforç i tota la dedicació
perquè sigui un cop més inoblidable. I quan
s'acabi, expliqueu-nos com us ha anat!
DANIEL RECASENS SALVADOR
Regidor de Cultura i Política Lingüística
“Els racons són plens
a vessar de canalla que
s'embadoca amb els seus
elements preferits, un
món de nanos, gegants i
bèsties bellíssimes que
fan una solemnitat de
cada coreografia, una
festa de cada toc”
80
LA CIUTAT

LA CIUTAT
81

‘VENEN DE LA GUERRA’
I SEGUEIXEN BALLANT 40 ANYS DESPRÉS
El Ball de Mossèn Joan de Vic es va recuperar el 1983 i, des de llavors,
els dansaires emmascarats tenyeixen de blanc i lila els carrers de Reus
Sandra Pérez
«D’on veniu vós ara, Mossèn Joan de Vic;
d’on veniu vós ara tan trist i afligit? De la
guerra!». Precisament amb aquest ‘crit de
guerra’ es presenten els balladors i balladores
que conformen el Ball de Mossèn
Joan de Vic cada vegada que dansen al
Seguici Festiu reusenc. Llueixen colors
blancs i liles, en unes vestimentes molt
característiques per la seva alternança,
màscares i barrets que ‘vesteixen’ aquesta
dansa que tradicionalment es remunta
al segle XVIII.
Integrat en la Coordinadora de Danses
Tradicionals de Reus, el ball parlat surt
cada any -des de la seva recuperació el
1983- per Festa Major, sigui Sant Pere o
Misericòrdia. Acompanyats d’una cançó i
colpejant uns plats de fusta, els de Mossèn
Joan de Vic omplen la ciutat i expliquen
al públic el seu retorn de la guerra.
A més, els seus membres envolten un personatge
central, de dignitat eclesiàstica,
que duu capa i vara a tall de recordatori
del Mossèn original d’aquesta història.
“Llueixen colors blancs i
liles, en unes vestimentes
molt característiques
per la seva alternança,
màscares i barrets que
‘vesteixen’ aquesta dansa
que tradicionalment es
remunta al segle XVIII”
CRÍTICA A LA GUERRA
«D’on veniu vós ara, Mossèn Joan de Vic;
d’on veniu vós ara tan trist i afligit? Què hi
fèieu a la guerra, Mossèn Joan de Vic, tan
trist i afligit? Peleiava!». Aquesta empenta
de lluita va quedar documentada per primera
vegada el 1792 i ja va estar present
en actes festius i solemnes com la visita
de Ferran VII o la d’Isabel II. Vinculada al
gremi de sabaters, però, va desaparèixer
a mitjans del s. XIX. Així, el ball no tornaria
a escena fins que el folklorista Josep
Bargalló i Badia va impulsar la seva reintroducció
al Seguici, mantenint les indumentàries
que es plasmaven els dissenys
originals d’Andreu de Bofarull
«És de les primeres danses de les quals
actualment conformen el Seguici Festiu
que es recuperen, juntament amb el Ball
de Gitanes i el Ball de Bastons, que són
les que tenen una trajectòria més llarga»,
82
LA CIUTAT

explica Enric Aragonès, un dels balladors.
A més, «és una dansa única perquè, així
com altres balls tenen versions en altres
municipis de Catalunya, al Camp de Tarragona
o el Penedès; la dansa del Mossèn
Joan de Vic és una manifestació única de
la ciutat de Reus», afegeix.
Es tracta d’una dansa festiva, una representació
teatral i popular que fa referència
a les lluites d’un noble contra els
moros, un combat que es desenvolupa a
cop de bastó i rodella entre els dansaires.
I «Mossèn» és el cavaller que acaba morint
a la guerra: «en el fons, era una forma
popular de fer una crítica de les conseqüències
de la guerra davant del poder;
la mort i la misèria amb un personatge
que torna ferit, trist i afligit», descriu Aragonès.
“Es tracta d’una dansa
festiva, una representació
teatral i popular
que fa referència a les
lluites d’un noble contra
els moros, un combat que
es desenvolupa a cop de
bastó i rodella entre els
dansaires”
Assimilable, per tant, a una llegenda
fantàstica, l’antiheroi que li dona nom
sovint duu a interpretacions errònies,
ja que el ball no té cap significat religiós
ni eclesiàstic. És més, «moltes vegades,
quan l’expliques a la gent, acostumen a
pensar que té relació amb Vic i, tot i que
la cançó original està recollida en diferents
punts del territori, això no és cert»,
assenyala el ballador.
Acompanyada musicalment per una
cobla de flabiol, tamborí i sac de gemecs,
l’enfrontament comptava en els seus inicis
amb un àngel i un diable que ja no surten
en el Seguici Festiu, però més enllà
d’això, el Ball de Mossèn Joan de Vic ha
patit pocs canvis en els darrers 40 anys;
l’agrupació manté la mateixa estructura i
vestimenta.
UNA CELEBRACIÓ
OBERTA A TOTHOM
«Amb qui peleiàveu? Amb els moros!
Mireu que us mataran. Que m’enterrin!»,
LA CIUTAT
83

conclou la cançó a què donen vida els i
les dansaires del Ball de Mossèn Joan de
Vic. Perquè van a la guerra a perdre-la i,
al final del lluïment, quan mor el Mossèn
el carreguen sobre les espatlles; però,
malgrat tot, venen de lluitar i segueixen
ballant 40 anys després.
La commemoració de l’efemèride d’enguany
va començar a la Nit de Fer l’Índiu,
quan els membres de la dansa van ser
convidats per l’Àliga i els Gegants en una
sortida molt especial. Enric Aragonès recorda
que «va tenir quelcom molt únic, ja
que normalment quan surten amb el Seguici
Festiu, totes les danses i elements
ballen alhora i no es poden veure, i aquella
nit, en tenir el protagonisme, molts ho
van celebrar amb ells». A més, «van fer
una adaptació dels passos que sempre
els acompanyen; la Nit de Fer l’Índiu és
un moment molt més exigent físicament
que qualsevol cercavila perquè s’ha d’estar
tota l’estona ballant, però va ser molt
emocionant poder tenir aquest reconeixement»,
agraeix el membre de la dansa.
La celebració va més enllà i, amb la voluntat
de visibilitzar la trajectòria del Ball
i la formació inicial de 15 balladors, van
decidir fer una reinterpretació d’una de
les primeres formes documentades de
la dansa. Emmarcada en els actes previs
de Misericòrdia, la representació es remuntarà
als orígens teatrals de la dansa,
atorgant tot el protagonisme a la història
d’aquest Mossèn Joan de Vic, amb una
versió cantada i ballada que recorrerà
diverses places de Reus. I també, pels
seguidors més fidels de la dansa, els seus
membres han creat la «Totemossèn», una
totebag dissenyada per Martí Llauradó
que es pot demanar als balladors en qualsevol
sortida, o bé aconseguir a través de
xarxes socials.
“Pels seguidors més
fidels de la dansa, els
seus membres han creat
la «Totemossèn», una
totebag dissenyada per
Martí Llauradó que es pot
demanar als balladors
en qualsevol sortida, o
bé aconseguir a través
de xarxes socials”
84
LA CIUTAT

LA CIUTAT
85

REUS
«UN NOU PRINCIPI», UN RAP FET PER JOVES DE REUS
El taller va constar de 4 sessions que es van realitzar al Casal de Joves la Palma a càrrec de Versembrant
El Casal de Joves la Palma va dur a terme el passat mes de juny un
taller de rap amb joves migrats on van poder compartir a través d’una
cançó el seu procés migratori. Aquest taller, impulsat per la Regidoria
de Joventut de l’Ajuntament de Reus, ha culminat amb una cançó i un
videoclip s’ha penjat a les xarxes socials de Joventut Reus i que també
es pot veure a través del canal de YouTube.
El taller s’emmarca dins del projecte #serjoveareus que vol donar a conèixer
als joves de Reus nous talents, realitats, entorns i trajectòries de vida
per tal de visibilitzar els i les joves de la ciutat. Dues de les educadores
de joventut que treballen en medi obert van ser les encarregades de coordinar
l’activitat en la qual van participar un total de 8 joves. El taller va
constar de 4 sessions que es van realitzar al Casal de Joves la Palma a càrrec
de Versembrant, una escola popular itinerant que pretén fomentar la
consciència crítica del jovent, mitjançant l’art urbà i el hip-hop.
L’ENLLUMENAT NADALENC ARRIBARÀ
A MÉS CARRERS DE REUS AMB LA
NOVA LICITACIÓ
L'Agència Reus Promoció es farà càrrec, per primera
vegada, de tota la gestió i el cost íntegre de la instal·lació
en els carrers comercials
L’Ajuntament de Reus ha publicat la licitació del contracte de subministrament
de l’enllumenat i elements ornamentals de Nadal de 2023. La
licitació contempla la instal·lació dels llums, l’arbre de Nadal a la plaça
del Mercadal i, com a principal novetat, recull l’ampliació dels carrers
de la ciutat que s’il·luminaran amb motius nadalencs durant les festes.
Aquest canvi implica que l’Agència Reus Promoció es farà càrrec, per primera
vegada, de tota la gestió i el cost íntegre de la instal·lació de l’enllumenat
de Nadal dels carrers comercials.
Els nous vials que s’incorporaran a l’enllumenat nadalenc s’han determinat
a través de l’estudi de la densitat comercial dels carrers de la ciutat
i són: la plaça Evarist Fàbregas, els carrers Riudoms, Sant Llorenç, Vilar,
Presó, L’Hospital i el Passeig Sunyer i Prim. Aquests carrers s’afegeixen
als que ja s’il·luminaven fins ara com: el carrer Prat de la Riba, Jesús, Ample,
Raval de Santa Anna, del Vent, Galanes, Llovera, Monterols, Santa
Anna, Raval de Jesús, Galera, Raval Martí Folguera, plaça de la Sang, Carnisseries
Velles, Major, Sant Joan, Sant Elies, Santa Teresa, Mare Molas,
Salvador Espriu, i Raval de Sant Pere.
MÉS DE 55.000 VEHICLES
REGISTRATS AL VIA P DELS
PÀRQUINGS DE REUS
Des de l'empresa municipal es destaca que el servei Via P
ha tingut molt poques incidències des de la seva estrena
Via P, el sistema d’accés automàtic als pàrquings de la xarxa municipal de
Reus, supera els 55.000 usuaris registrats un any i mig després de la posada
en funcionament del servei el desembre de 2021. Via P, és el sistema
ideat per l’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis per entrar i sortir
dels pàrquings sense tiquet ni fer cues al caixer, a través de la lectura de
matrícula, i aparcant a qualsevol dels 10 aparcaments de la xarxa municipal
de manera més fàcil, àgil i pràctica.
Durant el primer any i mig de funcionament, Via P ja compta, concretament,
amb de 47.920 usuaris registrats, que han activat més de 57.480
vehicles –un mateix usuari o empresa pot activar més d’una matrícula.
A més, ja s’han fet més de 234.000 estades als aparcaments completament
digitals. Des de l’empresa municipal es destaca que el servei Via P
ha tingut molt poques incidències des de la seva estrena i el creixement
del nombre de vehicles registrats n’és una bona mostra.
86
LA CIUTAT

LA CIUTAT
87

REUS
AIGÜES DE REUS ASSOLEIX UN
IMPORTANT INCREMENT DE
L’ATENCIÓ PRESENCIAL
Els tràmits presencials han estat, de gener a juny, un 17%
superiors als del mateix període de l’any passat
UNA CERVESA REUSENCA,
GUARDONADA AMB EL BRONZE DELS
WORLD BEER AWARDS
La primera meitat de 2023 ha comportat un important increment de
l’atenció presencial a les oficines centrals d’Aigües de Reus, un fet que
no es produïa des de l’arribada de la pandèmia. Així, per exemple, els
tràmits presencials han estat, de gener a juny, un 17% superiors als del
mateix període de l’any passat. Una circumstància que cal atribuir, en
part, a la instal·lació d’un caixer automàtic per al pagament de factures
però també al fet que l’empresa municipal d’aigua ha introduït millores
que faciliten els tràmits presencials a aquelles persones que volen seguir
sent ateses a peu d’oficina.
L'objectiu dels creadors d'aquesta cervesa 100% ecològica
i de proximitat és obrir la primera fàbrica cervesera a Reus
El World Beer Awards és el concurs de cervesa més important i prestigiós
internacionalment i selecciona les millors cerveses en els diferents
estils reconeguts a escala mundial, amb l’objectiu de promoure els millors
productes als consumidors i distribuïdors arreu del món. En l’edició
d’enguany, han estat les cerveses Blaih Reusenca Recepta Original i
Blat Torrada les guardonades amb la Medalla de Bronze en les seves
respectives categories.
D’aquesta manera, la marca nascuda a Reus ha rebut el reconeixement
“de dos bronzes a la millor cervesa del nostre estil de l’Estat espanyol,
un premi que reconeix el ‘saber fer’ de la cervesa, el seu sabor i la seva
qualitat“, explica Albert Blai, creador de la marca Blaih Reusenca. De
fet, es tracta del segon guardó que rep aquesta cervesa reusenca, ja que
el passat mes de juny la Recepta Original es va endur la plata al Barcelona
Beer Challenge en la categoria “Berliner Weisse & Gose”.
L’estadística del primer semestre del Servei d’Atenció al Ciutadà (SAC)
d’Aigües de Reus apunta a un cert canvi de tendència. Si els sis primers
mesos de 2022 van ser 8.109 les persones que van optar per l’atenció
presencial, en el mateix període de 2023 han estat 9.751, és a dir, un
17% més. Una dada que és encara més rellevant si es té en compte que,
al llarg de l’any passat, els tràmits presencials es van reduir un 27,50%
mentre que els tràmits no presencials s’incrementaven un 152,42%, en
un procés accelerat que va disparar-se amb l’arribada de la pandèmia.
LA XARXA MUNICIPAL “REUS WIFI” ARRIBA ALS 5.000 USUARIS AL MES
Les dades demostren la consolidació d’un projecte que té la voluntat d’oferir connexió gratuïta a Internet
Un total de 581.900 connexions, que representen 83.129 connexions
mensuals; i una mitjana de 4.998 usuaris al mes. Són dades de balanç de
l’activitat de la xarxa municipal “Reus Wifi” corresponents a 2023, fins a
31 de juliol. Enguany, la xarxa ha arribat a 50 punts wifi públic i la previsió
és créixer en els pròxims mesos amb 21 punts nous.
Les dades demostren la consolidació d’un projecte que té la voluntat
d’oferir connexió gratuïta a Internet tant a la ciutadania com a les persones
visitants, amb un mecanisme alhora de promoció de ciutat, d’eliminació
de la bretxa digital i de foment del dret a la informació. La mitjana
de connexions mensuals dels 7 primers mesos de 2023 s’ha multiplicat
per 3 respecte a la mitjana de 2022. L’any passat, la xarxa municipal va
registrar 334.689 connexions, que representen una mitjana mensual de
27.891 connexions i 2.953 usuaris. El projecte va tancar el 2022 amb 46
punts de wifi públic, impulsat gràcies al projecte europeu Wifi4eu, que va
permetre sumar 22 nous punts de connexió.
88
LA CIUTAT

BONA FESTA DE
MISERICÒRDIA 2023!
LA CIUTAT
89

MÉS INCLUSIVA, MÉS ACCESSIBLE,
FESTA PER A TOTHOM
Plantejar una Festa Major on tota la ciutadania pugui gaudir passa per
obrir-la a diferents espais i adaptar-la a diverses sensibilitats
Sandra Pérez
L’accés a la cultura popular i que la Festa
Major sigui accessible per a tothom és
un dels objectius que marquen la programació
i el calendari de Reus Cultura; l’aspiració
d’oferir a reusencs, reusenques i
visitants una festa cada vegada més inclusiva,
accessible i respectuosa amb totes
les capacitats i sensibilitats.
“Sovint, es pensa en diversitat funcional,
sobretot pel que fa a la mobilitat i es
menysté o s’oblida l’àmbit d’altres sensibilitats,
en determinats moments més estressants,
en què el soroll, el moviment,
la multitud… compliquen que molts col·
lectius puguin participar de la festa de
manera natural i tranquil·la”, evidencia el
regidor de Cultura, Daniel Recasens.
Precisament, les regidories de Cultura
i Política Lingüística i Benestar Social,
acompanyades del Consell de la Discapacitat
de l’Ajuntament, disposen fa temps
d’una guia d’accessibilitat de la Festa.
D’una banda, adreçat a les persones amb
diversitats funcionals i mobilitat reduïda,
s’acostuma a habilitar un espai elevat en
diferents actes tradicionals, així com un
“El soroll, el moviment,
la multitud… compliquen
que molts col·lectius
puguin participar de la
festa de manera natural
i tranquil·la”
espai reservat en concerts i altres activitats
multitudinàries. A més, en tots
aquells espais de festes es posen a disposició
diversos lavabos portàtils adaptats.
De l’altra, ja en anteriors Festes Majors,
es disposava d’un programa transcrit en
braille i un format digital més accessible
per a persones amb dificultats de visió i
d’acord amb els estàndards normatius.
'SUMAR' ALTRES SENSIBILITATS
Enguany, però, l’Ajuntament reusenc
va fer un pas més enllà amb la incorporació
d’espais i trams tranquils en diversos
actes festius el passat mes de juny.
Aquesta iniciativa consistia a reduir els
estímuls sonors per garantir que les
persones amb sensibilitats auditives poguessin
gaudir per igual, en aquest cas,
90
LA CIUTAT

Hello, world. It’s me.
Matrícules obertes!
2023-2024
Kids&Us Reus Gaudí · C/ Antoni Gaudí 36, baixos · 43203 Reus · T. 977 341 982 · lamartina@kidsandus.es
Kids&Us Reus Centre · C/ Galanes 33 · 43201 Reus · T. 977 341 952 / 640 539 741 · reus.centre@kidsandus.es
Kids&Us Tarragona · C/ Marquès de Montoliu 10 · 43002 Tarragona · T. 977 220 734 / 640 110 557 · tarragona@lamartinaschool.com
Kids&Us Cambrils · Av. La Salle 26 · 43850 Cambrils · T. 977 792 740 / 647 317 131 · lamartina.cambrils@kidsandus.es
LA CIUTAT
Kids&Us Salou · Av. Pau Casals 1, Ed. Cubic · 43840 Salou · T. 977 385 033 / 628 519 104 · salou@kidsandus.es
91
Kids&Us Tarragona Arrabassada · C/ Llorenç de Vilallonga 5 · 43007 Tarragona · T. 627 285 997 / 977 081 074 · tarragona.arrabassada@kidsandus.es

de Sant Pere. Apostar per cercaviles i
professons silencioses va ser quelcom
inèdit a la ciutat i tot un repte: “sense que
es desdibuixés el Seguici Festiu i que continués
sent el mateix, havia de permetre
que no hi hagués soroll ni acumulació de
gent”, apunta Daniel Recasens.
“Encara hi va haver moments que, per
exemple, el soroll de les caixes estava per
damunt del llindar que hauria de ser”, valora.
Amb tot, això els ha permès orientar
i definir els trams tranquils que s’incorporen,
també per primera vegada, a la Festa
Major de Misericòrdia. “La voluntat és
anar trobant quines fórmules ens permeten
que sigui una festa per tothom, sense
oblidar allò que potser no és tan evident”,
conclou el regidor de Cultura.
Així, el mateix dia 25, s’habilitarà un
tram tranquil al Passeig de Misericòrdia,
on les persones amb altes sensibilitats i
condició autista podran viure la baixada
sense aglomeracions. Alguns elements
difícilment es poden modificar o tractar
de forma més accessible, precisament
perquè “Misericòrdia és molt de foc”, indica
Recasens, “però tot allò que es pugui,
hem d’intentar-ho”. Tot i que al centre de
Reus és més senzill delimitar uns carrers
concrets, el regidor afegeix que es podran
perimetrar “perquè són espais més
oberts, el passeig és molt més ample i
permet unes fugides més relaxades”.
En paral·lel, des de Reus Cultura s’encarreguen
de vehicular les peticions individuals
que reben de la ciutadania i transmetre
les seves necessitats a les entitats
i persones corresponents. La Cavalcada
de Reis n’és un exemple i es treballa per
facilitar l’accessibilitat de les famílies en
qualsevol esdeveniment.
CULTURA TOT L’ANY,
CULTURA A TOT ARREU
“Cada vegada, estan apareixent més
elements que tenen aquesta voluntat de
cultura popular, s’incorporen en l’imaginari
visual, musical i d’acompanyament
de les danses, però tenen una vida útil
molt més enllà del que és estrictament
l’essència o la part més protocol·lària del
Seguici Festiu”, descriu Daniel Recasens.
I és que, durant un temps, semblava que
només podien sorgir noves danses i bèsties
pensades pel Seguici, quelcom que
està canviant i que, alhora, permet que
la cultura arribi a més racons de la ciutat.
Fins i tot, ajuden a expandir-la a altres actes
festius, com ara efemèrides de colles
o celebracions populars, que poden tenir
“Elements com Els Manotes
-que volen arribar allà
on els Gegants no poden- o
els que s’estrenen aquest
setembre, el Superadrac i
el Pere i la Lloba”
lloc al llarg de l’any.
Elements com Els Manotes -que volen
arribar allà on els Gegants no poden- o
els que s’estrenen aquest setembre, el
Superadrac i el Pere i la Lloba, ja neixen
amb uns objectius que van més enllà de
sortir en el Seguici. Conserven l’arrel tradicional,
sense estar estretament lligats
a les cercaviles o espais concrets com el
Mercadal o el Passeig de Misericòrdia,
i, per tant, “estan menys encotillats pel
mateix protocol, però no perden el caire
festiu”, reivindica el regidor de Cultura.
L’exemple del Superadrac, el primer
element adaptat reusenc, que impulsen
des de l’Associació Supera’t amb persones
de condició autista, possibilita
“aquella mirada que permet que ‘tothom’
realment vulgui dir ‘tothom’”, agraeix
Recasens. Així i tot, la discussió sobre
l’accessibilitat sovint és complexa.D’una
banda, com bé assenyala Daniel Recasens,
“hi ha elements o actes que passen
en llocs determinats i seria artificial treure’ls
d’aquests espais”. A més, “part de la
força, del potencial i el valor que té la Festa
Major és com cuidem els elements que
són pròpiament de Festa Major i que han
de sortir en el moment que han de sortir
i la resta del temps s’han d’esperar”,
exposa el regidor. Alhora, però, destaca
que “això no vol dir que no puguin passar
moltes més coses: la Festa de Misericòrdia
és tot un temps molt llarg en què hi ha
moltíssims actes arreu de tota la ciutat”.
Tram Tranquil. Foto: Canal Reus
92
LA CIUTAT

LA CIUTAT
93

REUS
LA GUÀRDIA URBANA DE REUS
INCORPORA 9 AGENTS NOUS
Amb les noves incorporacions, la plantilla del cos de
seguretat municipal arriba als 160 guàrdies
EL CICLE DE CINEMA INFANTIL
EN CATALÀ A REUS DUPLICA ELS
ESPECTADORS DEL 2022
L’edició d’enguany del CINC va cloure amb un total de
2.115 espectadors, el doble que l’any passat
El cinema en català triomfa a Reus. El CINC, Cicle de Cinema Infantil en
Català, que va tenir lloc a la Fira Centre Comercial del 6 de juliol al 31
d’agost, ha tancat la seva edició de 2023 amb 2.115 espectadors, el doble
que en l’edició anterior. A més, el cicle ha ofert en aquesta edició el
doble de sessions, ja que en els títols amb més demanda s’ha programat
en dos horaris i sales diferents. Des del Consorci per a la Normalització
Lingüística afirmen que “aquestes dades confirmen l’interès dels espectadors
per veure cinema en català.”
La Guàrdia Urbana de Reus ha incorporat 9 agents nous a partir de l’1
de setembre, una vegada han finalitzat el curs de formació bàsica de
l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Amb les noves incorporacions,
la plantilla del cos de seguretat municipal arriba als 160 guàrdies.
Les noves incorporacions són 3 dones i 6 homes, fet que confirma
la voluntat municipal d’equilibrar la presència de dones i homes a la
plantilla amb la reserva del 30% de les places convocades per a dones,
d’acord a Llei de les policies locals de Catalunya.
Actualment, l’Ajuntament de Reus té oberta de convocatòria per proveir
10 places més d’agent, el 30% de les quals també estan reservades
a dones. La nova convocatòria confirma el compliment dels compromisos
d’ampliació progressiva de la plantilla de la Guàrdia Urbana
per ajustar-la a les necessitats de millora del servei.
En paral·lel, la Guàrdia Urbana té en marxa altres processos selectius
de reorganització interna del cos, amb la convocatòria d’una plaça de
sotsinspector, dues places de sergent i quatre places de caporal.
En total, s’han projectat, cada dijous, 9 pel·lícules pel públic infantil a un
preu reduït de 3 € l’entrada: Tadeu 3. La Taula Maragda, Minions: L’Origen
De Gru, Dragon Ball Super Hero, Detectiu Conan: La Núvia De Halloween,
Hopper: El Polletllebre, DC Liga Supermascotas, Momies, El Gat Amb
Botes: L’útil Desig i Super Mario Bros: La Pel·lícula. Daniel Recasens,
regidor de Cultura i Política Lingüística, i Patricia Perugini, gerent de
La Fira, expressen la seva satisfacció amb els bons resultats i preveuen
donar continuïtat al cicle. També, s’estudiarà impulsar altres accions per
facilitar al públic de Reus l’accés al cinema en català.
37.800 PERSONES USUÀRIES A LES PISCINES
MUNICIPALS DEL PARC DELS CAPELLANS DE REUS
Com cada estiu s’han programat activitats complementàries adreçades al
públic en general a partir dels 16 anys
treballat per a donar un bon servei als usuaris
i la valoració és positiva, continuarem treballant
per a detectar àrees de millora de cara a
la temporada vinent”, ha manifestat.
Les piscines municipals d’estiu del Parc dels
Capellans van tancar les portes el 3 de setembre,
després d’una temporada que s’ha desenvolupat
amb normalitat. Des de l’obertura
el passat 19 de juny, la mitjana diària d’usuaris
de les piscines ha estat de 479 persones,
amb un total de 37.800 persones usuàries.
Una xifra similar a la de la temporada anterior,
2022, quan es van registrar 35.000 usuaris.
Com cada estiu s’han programat activitats
complementàries -com l’aiguagim-, adreçades
al públic en general a partir dels 16 anys.
L’activitat ha constat de dues sessions setmanals
en horari previ a l’obertura al públic de
les piscines, més una hora de bany lliure. També
s’ha continuat donant servei a grups organitzats
de casals o activitats d’estiu. Enguany,
també es va celebrar a les piscines l’acció solidària
Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple amb la
novetat d’una festa d’inflables.
El regidor de Salut i Esports, Enrique Martín,
ha fet un balanç positiu de la temporada. “S’ha
94
LA CIUTAT

Nosaltres ens ocupem de tot.
Tu només has de gaudir de l'experiència.
Especialitzats en la retransmissió de vídeo en
directe, producció, filmació i edició de vídeo
Professionals en sonorització, il·luminació
i videoprojecció per a esdeveniments
www.mediaframe.tv
LA CIUTAT
95

REUS
ELS GEGANTS DE REUS I SANDRA GUAITA,
CONVIDATS D’HONOR A VILASSAR DE DALT
Han participat avui en els actes del dia de Sant Genís amb motiu de la Festa
Major del municipi del Maresme
Els Gegants de Reus i l’alcaldessa de la ciutat,
Sandra Guaita, van participar el 25 d’agost
de 2023 com a convidats d’honor en els actes
del dia de Sant Genís de la festa major de
Vilassar de Dalt.
Enguany, Vilassar de Dalt s’ha vestit de festa
per celebrar els 400 anys de les Relíquies
dels Sants Màrtirs, un fet especial, ja que se
celebra només cada 100 anys. Entre els diferents
actes de la Festa Major de Sant Genís,
es va fer la presentació i bateig dels gegants
infantils d’en Lluís i la Maria, construïts per
l’escultor Aitor Calleja i que són rèplica dels
gegants centenaris de Vilassar, que van ballar
per primera vegada pels carrers del poble el
1923, amb motiu dels 300 anys de l’arribada
de les Relíquies.
Els Gegants de Reus, convidats a fer de padrins
dels nous gegants infantils per la Colla de Geganters
de Vilassar, van participar en la cercavila
que va acabar amb el propi acte d’apadrinament
dels gegants petits. L’alcaldessa Sandra
Guaita, acompanyada d’altres membres de la
corporació, van estar prèviament per les autoritats
del municipi barceloní a la Sala de Plens de
l’Ajuntament de Vilassar.
ELS ESTABLIMENTS
DEL TOMB DE REUS FAN
UN BALANÇ POSITIU
DE ”LES BOTIGUES AL
CARRER”
Des del primer dia hi ha hagut una
bona afluència de gent
La 46a edició de Les Botigues al carrer va arribar
al final, després de quatre jornades d’ofertes
i descomptes a peu de carrer en moda,
complements, accessoris, productes de bellesa,
decoració i objectes per la llar, calçats, joieria i
bijuteria, així com també de promocions de tot
tipus al sector dels serveis i la bellesa.
EL GOVERN DE REUS ENCETA UN PLA DE XOC DE
NETEJA ALS PARCS INFANTILS
Cada zona de joc romandrà tancada durant 48 hores amb motiu de les
actuacions de Reus Net i les brigades municipals
El Govern de Reus enceta un pla de xoc de neteja
i manteniment dels parcs infantils, la fase
inicial del qual començarà immediatament en
15 dels 60 parcs de la ciutat i que s’executarà
a partir del 6 de setembre. La primera intervenció
es farà al Parc de Teresa Miquel i Pàmies
i, més endavant, l’objectiu és que les actuacions
tinguin continuïtat al llarg de l’any per
cobrir la totalitat de zones de joc infantil que
hi ha a la ciutat. Un cop finalitzat el pla de xoc
de neteja als barris d’aquest estiu, l‘alcaldessa
de la ciutat, Sandra Guaita, i el regidor de Via
Pública, Daniel Marcos, han presentat les noves
actuacions, que duran a terme de manera
coordinada l’empresa Reus Net i les Brigades
Municipals aquest matí a la plaça Morlius.
Guaita ha afirmat que “hi haurà un pla de manteniment
calendaritzat
i estructurat perquè els
parcs estiguin en unes
condicions òptimes, especialment
per un sector
tan sensible com la
població infantil”. Per tal
d’executar-ho, no s’ha
incrementat la partida
pressupostària de la regidoria
de Via Pública,
sinó que s’ha reorganitzat
el servei de neteja i
de les brigades per adaptar-se
a les necessitats
puntuals i específiques
de neteja i manteniment.
Des d’El Tomb de Reus, entitat que organitza
aquesta campanya, es fa un balanç positiu. Des
del primer dia hi ha hagut una bona afluència de
gent, i després d’una temporada d’estiu marcada
per les altes temperatures, la bona climatologia
d’aquesta última setmana d’agost ha animat
als visitants a passejar i comprar pels carrers
del centre de la ciutat. “Atribuïm l’èxit d’aquesta
nova edició a dos factors importants: en primer
lloc la campanya “Les Botigues al Carrer” està
plenament consolidada i és molt coneguda pels
nostres clients, i per altra banda, fem una important
inversió en publicitat, tant als mitjans
de comunicació com també a través de la web i
les xarxes socials de l’entitat i dels establiments
participants”, comenten des d’El Tomb de Reus.
96
LA CIUTAT

LA CIUTAT
97

REUS
GARANTIR EL DRET
A LA MOBILITAT I
L’ACCÉS A L’HABITATGE
A REUSENCS I
REUSENQUES
La mobilitat sostenible i les polítiques
d'habitatge han estat temes clau en
la visita de la consellera de Territori,
Ester Capella, a la ciutat de Reus
La consellera de Territori de la Generalitat de
Catalunya, Ester Capella, ha visitat la ciutat
de Reus. En arribar a l’Ajuntament local, l’han
rebut l’alcaldessa Sandra Guaita, el delegat
del Govern de la Generalitat a Tarragona,
Àngel Xifrè, i altres autoritats locals entre les
quals es trobaven diversos regidors reusencs.
Sandra Guaita i Ester Capella s’han emplaçat
a una reunió de treball a la qual han assistit altres
membres del Govern i en què han tractat
qüestions com la mobilitat sostenible, el desplegament
del projecte del tramvia, la renovació
de l’estació d’autobusos i la nova estació de
Bellissens.
L’AJUNTAMENT DE REUS COMPLETA EL PLA DE
XOC DE NETEJA ALS BARRIS
El servei extraordinari ha tingut un pressupost de 50.000 euros
La regidoria de Via Pública i l’empresa concessionària
del servei de neteja viària culminen
aquest dijous 31 d’agost el pla de xoc de neteja
intensiva dels barris de la ciutat que es va posar
en marxa el passat el 17 de juliol. Es tracta
d’un servei extraordinari que l’Ajuntament
de Reus ha activat amb l’objectiu de posar al
dia la neteja de la ciutat; i s’ha portat a terme
ara a l’estiu, quan les necessitats de neteja es
veuen especialment incrementades a conseqüència
d’un ús més intensiu de la via pública.
El pla s’ha realitzat tenint en compte el calendari
habitual del servei de neteja de la via pública de
la ciutat, de manera que les dues programacions
han estat complementàries, i amb l’objectiu de
millorar de manera notable els nivells d’eficàcia
en la neteja. El pla de xoc s’ha portat a terme en
18 barris de la ciutat: Fortuny, Pastoreta, Monestirs,
Horts de Miró, Muralla, Mare Molas, Juroca
Carrilet, Mas Iglesias, Montserrat, Carme,
Sardana Sol i Vista, Gaudí Immaculada, Santuari
i Zona Lepanto; barris d’alta densitat de població
i amb un ús més intensiu de la via pública.
TASQUES URGENTS DE PODA D’ARBRAT PER
MILLORAR LA SEGURETAT A REUS
“Hem posat sobre la taula aspectes importants
que afecten el dia a dia de la ciutat, venim
a fer polítiques en positiu pel nostre territori i
que són primordials per Reus i per tota la regió
metropolitana“, ha assenyalat l’alcaldessa sobre
les necessitats ciutadanes que han traslladat
a la Generalitat durant la trobada. “Estem
en un moment històric de transformació de la
mobilitat amb l’arribada del tramvia”, ha afegit
també. A més, durant la visita institucional
s’han introduït altres temes relacionats amb
les polítiques d’habitatge, la millora de la carretera
de Cambrils i el pla director urbanístic
del Camp de Tarragona.
L'objectiu és millorar la seguretat i l’accessibilitat de vianants i el trànsit a
diferents zones de la ciutat
La regidoria de Via Pública de Reus iniciarà ben
aviat tasques urgents de poda i tala d’arbres de
la via pública amb l’objectiu d’eliminar molèsties
o riscos que branques baixes o en mal estat
generen en la ciutadania. Els treballs han de millorar
l’accessibilitat i la seguretat dels vianants,
eliminar les interferències en l’estacionament de
vehicles en zones d’aparcament, i acabar amb les
molèsties causades pel brancatge que envaeix
balcons, tribunes o finestres dels edificis propers.
De manera urgent, l’Ajuntament actuarà
en un total de 779 arbres, repartits en 42 carrers
de la ciutat. L’actuació, repartida en dos contractes,
té un pressupost de 36.000 euros.
donar resposta a les molèsties i riscos que les
branques causen a la ciutadania. En paral·lel,
continuem amb la tramitació del contracte de
treballs d’arboricultura per al conjunt de la ciutat
que pròximament sortirà a licitació”.
Daniel Marcos, regidor de Via Pública afirma:
“Des de la regidoria hem optat per executar
aquestes actuacions de manera urgent per
98
LA CIUTAT

LA CIUTAT
99

UNA DÈCADA
POSANT L'ACCENT
EN LA MÚSICA DELS PAÏSOS CATALANS
El Festival Accents aposta pel pop, rock i folk de ‘casa’, amb artistes del
territori i un ferm compromís amb la música en català
Sandra Pérez
Deu anys suposen la consolidació d’un
projecte que vam iniciar el 2014, en una
primera edició amb quatre concerts de
petit format a Cal Massó, i que va néixer
amb l’objectiu de portar a Reus, i posteriorment
a les comarques del Camp, una
oferta musical que habitualment no passava
per la ciutat”, recorda Isaac Albesa,
director artístic del Festival Accents.
El Festival de pop, rock i folk dels Països
Catalans va començar a iniciativa de
l’associació Empenta Cultural i amb una
programació de música en català que
per fi arribava al territori de forma ‘estable’.
Des del principi, ha comptat amb
el suport de la regidoria de Cultura de
l'Ajuntament de Reus, la col·laboració de
la Diputació de Tarragona i l'ICEC de la
Generalitat de Catalunya.
En el camí d’aquesta primera dècada,
més de 150 artistes han format part del
cartell de l’Accents. Músics referents i
consolidats com Sopa de Cabra, Els Pets,
Joan Dausà, Judit Nedderman, Las Migas
i Ginestà, conjuntament amb altres procedents
de la zona com Fito Luri, Montse
Castellà o Albert Jordà; han mostrat, en
diversos escenaris, tots els ‘accents’ de la
llengua catalana: des del País Valencià a
l’Empordà, passant pel Camp de Tarragona
i Barcelona, així com de les Terres de
Ponent, les Illes Balears i, fins i tot, la Val
d’Aran.
Amb la voluntat de ser un projecte
itinerant que faci partícip al públic de
diferents localitats, el Festival ha creat
sinergies amb nombrosos espectadors,
espectadores i Ajuntaments que s’hi han
anat sumant.
“Una edició que reafirma
“el compromís social i
polític de la música en un
moment de retrocés de
les llibertats i del
retorn de la censura”
TARDOR DE COMPROMÍS
SOCIAL I POLÍTIC
El Festival Accents celebrarà el seu
10è aniversari del 14 d’octubre al 16 de
desembre amb una edició que reafirma
“el compromís social i polític de la música
en un moment de retrocés de les llibertats
i del retorn de la censura, que està
afectant algunes propostes culturals, no
aquí a Catalunya sortosament, però sí
en altres llocs de l’Estat on s’estan suspenent
gires i obres de teatre en municipis
on manen el PP i VOX”, reflexiona el
periodista i programador musical Isaac
Albesa, qui anima a continuar consumint
cultura.
El Festival Accents 2023 presentarà a
finals d’aquest mes de setembre la programació
completa de la seva desena
edició. S’acolliran 29 concerts, amb Reus
com a seu central, i 7 poblacions més del
Baix Camp i el Tarragonès. “Ens estrenem
a dues poblacions noves, Vilaplana (Baix
Camp), on farem dos concerts, i Altafulla
(Tarragonès), amb una actuació”, explica
l’organitzador del Festival. En total, seran
14 concerts a Reus, 4 a Cambrils; 2 a les
poblacions de Mont-roig i Miami, La Selva
i El Morell; i 1 a Riudoms i Botarell.
El cartell d’enguany destaca per una
extensa i variada oferta. “Intentem estar
a l’aguait de què es ‘cou’ al nostre país i
intentem fer una selecció que pugui interessar
al màxim públic possible”, afirma
el director del Festival. Per això, “hi ha
artistes que repeteixen d’altres edicions
i la resta s’ha fet d’acord amb les novetats
discogràfiques de la temporada i alguns
autors que feia temps que els anàvem
darrere”, afegeix.
100
LA CIUTAT

PRIMERES CONFIRMACIONS
L’encarregat d’inaugurar l’Accents
2023 serà el valencià Paco Ibáñez, un
artista incombustible als seus 88 anys
que actuarà al Teatre Fortuny de Reus. El
cantautor s’ha convertit en ambaixador
de la poesia internacionalment, i amb la
seva proposta reivindica l’humanisme, a
través de l’amor i la dignitat, en ple segle
XXI. “És símbol de la lluita antifranquista
i, malauradament, algunes cançons encara
són actuals avui dia, en l’any 2023”,
apunta Albesa.
L’antic líder de Radio Futura, Santiago
Auserón, també pujarà a l’escenari del
Fortuny (11 de novembre), on presentarà
la seva Academia Nocturna després
de tres dècades sense actuar al territori.
Amb la seva nova banda, oferiran al
públic una ‘festa’ de blues, jazz clàssic
i modern, rhythm & blues, entre altres
estils; i tampoc mancaran algunes de les
composicions més conegudes dels autors
de “Semilla negra” o “Escuela de calor”. A
finals de mes (25 de novembre), el grup
Blaumut hi celebrarà els seus primers
10 anys de trajectòria amb un repertori
que descriuen com “històric i antològic”.
Els espectadors gaudiran del seu segell
d’identitat: la varietat d’estils en un conjunt
eclèctic i singular.
El Teatre Fortuny acollirà, també, la
cloenda del X Festival Accents amb l’artista
asturià Rodrigo Cuevas. El seu espectacle
La Romería reivindica la revalo-
“El cantautor Paco Ibáñez
s’ha convertit en
ambaixador de la poesia
internacionalment, i amb
la seva proposta reivindica
l’humanisme, a través
de l’amor i la dignitat”
LA CIUTAT
101

rització del folklore i la cultura popular i,
amb el seu missatge dissident i disruptiu,
s’ha posicionat com un ferm defensor dels
drets dels col·lectius LGTBI. Des del Festival
Accents, conviden el públic a un show
que “s'albira extravertit, calent, ambiciós,
alegre, ballable i, potser, èpic: gran”.
Pel Teatre Bartrina passaran La Ludwig
Band (27 d’octubre), Pau Vallvé (18
de novembre), Joan Reig (26 de novembre)
i Núria Graham (1 de desembre).
El segon millor grup d’Espolla, Ludwig
Band, presentarà a Reus el seu nou disc
Gràcies per venir, on combinen folk pedant,
cançons de pastorets i heptasíl·labs
que parlen de la vida i rimes assonants. Es
tracta d’una de les propostes emergents
catalanes dels darrers anys i es troben al
començament d’una gira que els permetrà
seguir donant-se a conèixer. El barceloní
Pau Vallvé acaba de publicar el seu
disc més positiu, rítmic i de bon rotllo i el
compartirà amb els espectadors i espectadores
amb la voluntat de fer un concert
“en plural” i participatiu.
El conegut bateria dels Pets, Joan Reig,
repetirà ‘cita’ en l’Accents d’aquest 2023
amb un recull de cançons i poemes de
collita pròpia que conformen els seus
darrer disc en solitari. El músic de Constantí,
també, versionarà clàssics del grup
i d’altres artistes que l’han influenciat al
llarg de la seva trajectòria. A més, el concert
tindrà algunes sorpreses com a fi de
la seva gira de presentació.
Encetant el mes de desembre, la vigatana
Núria Graham arribarà a la capital
del Baix Camp amb el seu àlbum Cyclamen
sota el braç. Aquest nou treball
sorgeix de mesos d’introspecció i suposa
un canvi de rumb en la seva carrera musical,
tal com podran comprovar aquells
que s’apropin al Bartrina aquell vespre.
La Sala Santa Llúcia acollirà No diré res
de mí, tota una declaració d’intencions
que fa Meritxell Gené en el seu sisè disc
amb una selecció de tretze poemes del
reusenc Gabriel Ferrater. La lleidatana
s’inspira en el poeta més melancòlic i sense
filtres per donar vida a un espectacle
polièdric.
Els veïns i veïnes de Riudoms acompanyaran
la cantant Marina Rossell al
Teatre Auditori Casal Riudomenc (12 de
novembre), on presentarà 300 crits, un
recorregut sonor per la França posterior
a l’ocupació nazi que configura el seu 25è
treball. La penedesenca aposta per cançons
que neixen de la necessitat de sobreviure
als temps maleïts, que commouen
i han acompanyat generacions. “Serà
una nit especial perquè Rossell és un dels
referents de la cançó d’autor catalana, és
la seva gira de comiat -perquè es retira- i
no havia vingut mai a l’Accents”, celebra
Isaac Albesa.
I a Mont-roig del Camp, el públic es reunirà
entorn de la plaça Mossèn Gaietà
Ivern (22 d’octubre) per escoltar l’Esther,
una jove cantautora que encisarà els
assistents amb la proposta íntima i brillant
de Les cartes que mai vaig cremar.
Aquest disc és un cant a una joventut incandescent
i parla d’històries que no han
tingut un punt final.
Els diferents esdeveniments que ja es
troben a la venda compten amb preus variats
que oscil·len entre els 10 i els 35 €,
segons l’espectacle, i també n’hi haurà alguns
gratuïts en format concert-vermut.
Segons apunten des del Festival Accents,
les expectatives són molt positives davant
les primeres actuacions posades a
la venda. Les entrades es troben disponibles
a la pàgina web dels teatres i recintes
culturals, amb un petit descompte, així
com a les taquilles corresponents.
“El conegut bateria dels
Pets, Joan Reig, repetirà
‘cita’ en l’Accents
d’aquest 2023 amb un
recull de cançons i
poemes de collita pròpia
que conformen els seus
darrer disc en solitari”
102
LA CIUTAT

LA CIUTAT
103

LA CORI
ESCALFA MOTORS
Les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia comencen a escalfar
motors del 12 al 20 de setembre amb nombrosos actes previs
Sandra Pérez
Entre els més destacats del programa
es troben la presentació oficial dels nous
elements d’enguany: el Superadrac de
l’Associació Supera’t (dissabte 16) i del
Pere i la Lloba de la Colla Pessigolla (diumenge
17).
També, es viurà una interpretació commemorativa
per celebrar el 40è aniversari
de la Dansa de Mossèn Joan de Vic,
la XXII Trobada de Gegants, el Correfoc
infantil, el VI Vermutet del Ball de Cercolets
i el XVII Concurs de Masclet i Fira de
Degustació (dissabte 16).
A partir del dia 15, especialment, els
carrers de Reus ja faran ‘olor de Festa
Major’ arran del repartiment del programa
de mà que faran el Xiquet i la Xiqueta,
en un recorregut des del Barri Niloga a
la Plaça del Mercadal. Aquell mateix divendres,
la Prioral de Sant Pere acollirà
un esdeveniment ja consolidat a la ciutat,
Misericòrdia: de Reus al Cel.
“A partir del dia 15, especialment,
els carrers
de Reus ja faran ‘olor de
Festa Major’ arran del
repartiment del programa
de mà que faran el
Xiquet i la Xiqueta”
I com cada any, el mes de setembre
comptarà amb el 57è Aplec Baix Camp
de la Colla Sardanista Rosa de Reus (diumenge
17), conjuntament amb la 43a
Trobada de Misericòrdia (dimecres 20) i
amb altres actes simultanis que es desenvoluparan
en diferents espais municipals
i jornades tant culturals i socials com esportives.
TRET DE SORTIDA OFICIAL
La hissada de la bandera mariana, la
cercavila del Canó de les Festes i, especialment,
el lliurament dels Guardons de
la Ciutat amb l’entrega del títol de Fill Il·
lustre, la Medalla de la Ciutat i les mencions
honorífiques municipals, enceten
plena Festa Major. Tot plegat, aquest 21
de setembre, anirà completat amb rutes
en honor a Gabriel Ferrater, visites en record
d’Antoni Gaudí i actes d’homenatge
a Lluís Domènech i Montaner.
Sonaran les campanes de la Prioral
amb el Toc de Festa, que indiquen la sortida
del Seguici Petit de Reus per recór-
104
LA CIUTAT

La via més directa per
obtenir el teu carnet
de conduïr
Obtingues amb nosaltres:
- Ciclomotor (AM)
- Tots els de moto (A1/A2/A)
- Permís de cotxe (B)
c/ Cambrils, 6 - REUS
Tel. 977 75 08 40
cantons_ae@hotmail.com
www.autoescolacantons.es
VIAJAR ES VIVIR MÁS
VIAJAR ES VIVIR MÁS
Us desitgem unes bones
festes de Misericòrdia
DONDE LA AVENTURA ES UN CAMINO
Carrer Alcalde Joan Bertran 5, local 2- REUS | 641 873 083 | info@viajesselva.com | www.viajesselva.com
LA CIUTAT
105

rer els carrers de la ciutat; la Revista del
Centre de Lectura estrenarà nou número
i el Campanar obrirà les portes de nit (divendres
22).
L’endemà (dissabte 23), els protagonistes
seran els castells i el foc. L’ofrena
floral de les Misericòrdies locals obrirà el
dia, que seguirà amb un vermut rumberu
i fideuada popular per preparar la Diada
Castellera a la Plaça del Mercadal, on els
Xiquets de Reus rebran els Moixiganguers
d’Igualada, els Nens del Vendrell i
els Castellers de Lleida. Destacar, també,
la jornada de maquillatge solidària a la
Perfumeria Júlia, impulsada per la Fundació
Rosa Maria Vivar per sensibilitzar
sobre l’Alzheimer.
Al mateix temps, nens i nenes celebraran
30 anys del Petit Reggus amb una
tarda de jocs, balls i música; i el Correfoc
tancarà la nit pels carrers del nucli antic.
“A la tarda, arrencaran
les ballades dels Gegants,
els Nanos, les danses i el
bestiari, així com l’esperada
actuació castellera
dels Xiquets de Reus”
marcaran l’arribada del dia de la patrona
reusenca i, a continuació, nombrosos valents
agafaran forces amb els esmorzars
de forquilla que oferiran diferents establiments.
En la sessió del matí, no mancaran
la baixada de la Banda de Cornetes
i Tambors Verge de Misericòrdia ni del
Seguici Festiu al complet fins al Santuari.
A la tarda, arrencaran les ballades dels
Gegants, els Nanos, les danses i el bestiari,
així com l’esperada actuació castellera
VIGÍLIA, REVETLLA I DIA GRAN
Un dels actes estrella de les Festes, la
Cercavila del Masclet, vindrà precedida
pel Festival de reggae, ska i altres herbes
-el 30è Reggus “adult”- al Racó de La
Palma, i poc després arrencarà la revetlla
amb el protagonisme de diverses orquestres
per amenitzar la festa i animar el públic.
Les matinades i les matines tronades
106
LA CIUTAT

LA CIUTAT
107

dels Xiquets de Reus.
Amb tothom omplint la plaça del Santuari,
com a punt neuràlgic de la Festa
Major, començarà La Baixada tradicional
del Ball de Diables, que culminarà amb
l’encesa de la Víbria i el Drac i la Carretillada
de Misericòrdia. La cloenda serà a
càrrec de Pirotècnia Igual, els quals preparen
des de fa mesos l’encesa de la façana
del Santuari i la mostra piromusical
que, com cada any, posarà la cirereta del
pastís.
LA FESTA NO S’ACABA
Tot i ser la Festa Major petita de la
ciutat, l’ambient festiu continuarà fins a
principis d’octubre amb activitats, visites
i xerrades que s’emmarquen en la celebració
de Misericòrdia. Aquestes darreres
setmanes, la Sala Emili Argilaga del
Centre de Lectura i la Biblioteca Central
Xavier Amoròs acolliran conferències,
contacontes, clubs de lectura i algunes
xerrades. En paral·lel, Òmnium Cultural
ha organitzat un recital de poemes de
Vicent Andrés Estallés (dijous 28), ANS
Educació durà a terme una visita teatralitzada
sobre les “Bruixes de Reus”
(divendres 29), Vespa Club Reus prepara
una trobada i sortida de motocicletes
així com un homenatge (dissabte 30) i es
faran diverses trobades de bitlles i jocs
tradicionals.
A més, el Bar La Mulasseta acollirà un
concert del cor Acords de Reus (divendres
29), La Palma obrirà les portes a la
2a edició del Posa’t la Gorra a la ciutat
(dissabte 30), el Santuari de Misericòrdia
serà el punt de sortida de la caminada XII
Tomb de Nit (dissabte 30) i la Sala Santa
Llúcia serà escenari d’una actuació d’Els
Fènix.
El dissabte 7 d’octubre, la plaça del
Mercadal s’omplirà amb la Diada Castellera
de Xiquets de Reus, un acte que
tindrà lloc simultàniament a un cap de
setmana de Reus Ocult, Jornades de Rol
i Estratègia i de cloenda del VIII Psicurt.
Així mateix, al llarg d’aquestes setmanes,
es podran visitar exposicions, temporals i
permanents, als Museus de Reus i altres
espais com el jardí de la Casa Rull o al
Centre Carrutxa.
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
“l’ambient festiu continuarà
fins a principis
d’octubre amb activitats,
visites i xerrades que
s’emmarquen en la celebració
de Misericòrdia”
108
LA CIUTAT

Lluís
Domènech
i Montaner
L’arquitecte que
va transformar
Reus
Meravelloses cases burgeses, espais industrials,
botigues, innovadors hospitals i fins i tot capelles.
Tota la ciutat es va transformar des de la seva
visió i mestratge, obrint-la al nou corrent
modernista i donant-li la forma i l'esplendor que
ara coneixem.
A Reus, Domènech i Montaner va trobar la
ciutat perfecta on construir els seus somnis.
Oficina de Turisme
Plaça del Mercadal, 3
Edifici Gaudí Centre Reus
Tel. +34 977 010 670
infoturisme@reus.cat
www.reusturisme.cat
LA CIUTAT
109

CULTURA POPULAR I MODERNISME
La Festa Major de Misericòrdia i l’ampli
ventall de propostes que inclou el programa
festiu (més de 150 actes) es complementa
amb nombroses visites per descobrir
o redescobrir el Reus Modernista.
“Posa’t la polsera i descobreix cinc indrets
emblemàtics de la ciutat!” amb VIS!T
REUS, una oportunitat per conèixer de primera
mà el patrimoni local que impulsen
des del Gaudí Centre fins al 30 de setembre.
També al mateix espai, entre els dies 22 i 30
d’aquest mes, es proposa un Rally per descobrir
el personatge d’Antoni Gaudí i la seva trajectòria
arquitectònica.
Del 12 de setembre a l’1 d’octubre, es poden
reservar entrades per accedir a les visites al
Gaudí Centre, el campanar de la Prioral de
Sant Pere i el Pavelló dels Distingits de l’Institut
Pere Mata. A més de les visites guiades habituals
a Casa Navàs, al llarg del mes de setembre,
l’edifici modernista situat a la plaça Mercadal
ofereix, també, visites vermut i recorreguts
teatralitzats en diferents sessions.
Per descobrir l’obra de Domènech i Montaner
l’any del seu centenari, cada dissabte, es
pot participar d’una sortida per la Ruta del
Modernisme amb la qual viatjar al Reus del
1900. I per completar el ‘batec’ modernista,
és indispensable tancar la visita a la Casa del
Vermut i del Vi de l’Estació Enològica.
110
LA CIUTAT

LA CIUTAT
111

ACTUALITAT
Q
UÍMICA
Repsol col·labora amb la CCCC per
impulsar projectes de digitalització en
el món casteller
Totes dues parts han fet palesa la seva satisfacció per
continuar treballant junts en el foment i la difusió del món
casteller
ELIX Polymers obté la qualificació
d'or en matèria de ESG de EcoVadis
La companyia ha obtingut una puntuació global superior a
75/100, situant-la entre les empreses millor valorades
La companyia ELIX Polymers, líder mundial en la fabricació de termoplàstics,
ha renovat el certificat EcoVadis amb la qualificació oro en matèria
de responsabilitat mediambiental, social i de governança (ESG) en
el rànquing elaborat per EcoVadis, agència de qualificació independent
especialitzada en el desenvolupament sostenible i control del rendiment.
El resultat global obtingut per ELIX Polymers la situa en un nivell per
sobre dels seus competidors i permet posicionar-se entre el 2% d'empreses
avaluades amb major puntuació. L'avaluació es compon de 4 qualificacions
que avaluen les fites i el desenvolupament de l'empresa en
àrees relatives a medi ambient, drets socials/humans, ètica/pràctiques
empresarials justes i cadena de subministrament, reflectint així l'excel·
lent acompliment de ELIX Polymers en ESG. La companyia ha obtingut
una puntuació global superior a 75/100, situant-la entre les empreses
millor valorades. David Castañeda, CEO de la companyia, comenta “ens
enorgulleix haver obtingut aquesta qualificació, que reconeix els avanços
realitzats en la integració de la sostenibilitat en l'estratègia de la nostra
companyia. Gràcies a l'excel·lent treball del nostre equip, continuarem
avançant per a aconseguir els ambiciosos objectius que ens hem marcat
per a oferir solucions més sostenibles”.
La Coordinadora de Colles
Castelleres de Catalunya
(CCCC) i Repsol han ratificat
el seu acord de col·laboració
per dotzè any consecutiu,
amb la signatura del conveni
que les uneix des de 2012.
Rubén Gaón, president de la
Coordinadora de Colles Castelleres
de Catalunya (CCCC),
i Javier Sancho, director del
complex industrial de Repsol
a Tarragona, han escenificat
aquest dilluns la renovació
de l’acord, en un acte que ha
tingut lloc davant del Monument
als Castellers de la Rambla
Nova de Tarragona. Totes
dues parts han fet palesa la
seva satisfacció per continuar
treballant junts en el foment i
la difusió del món casteller. En
concret, aquest 2023 l’aportació
del complex industrial de Repsol (15.000 euros) servirà a la CCCC
per finançar projectes de digitalització que permetin millorar la gestió
interna de les colles.
“El món casteller representa valors com el treball en equip, el rigor o el
compromís, que també són característics de Repsol i del nostre complex
industrial. És per això que, en el marc del nostre compromís amb el territori
i la seva societat, donem suport al món casteller i, en aquest cas, el volem
acompanyar en el seu procés de digitalització”, ha afirmat el director del
complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho.
Carburos Metálicos subministrarà l'hidrogen per a la flota d'autobusos de
l'Ajuntament de Tarragona
El contracte té una durada inicial de dos anys (fins a juliol de 2025) que pot ampliar-se per períodes anuals fins a 2027
Carburos Metálicos, companyia líder en el sector de gasos industrials i medicinals a Espanya que
forma part del grup Air Products, ha estat l'adjudicatària del contracte de l'Ajuntament de Tarragona
per a subministrar hidrogen renovable als autobusos de la flota municipal que permetran
una mobilitat zero emissions a la ciutat. El contracte té una durada inicial de dos anys (fins a juliol
de 2025) que pot ampliar-se per períodes anuals fins a 2027.
La companyia subministrarà també l'equipament necessari per a proveir d'hidrogen als autobusos
que opera l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona. A més, l'hidrogen es
produeix en la mateixa província, per la qual cosa es fomenta la creació d'un ecosistema local
entorn d'aquest vector energètic que serà clau en el procés de transició energètica i descarbonització
de la mobilitat en el transport urbà.
112
LA CIUTAT

Qui aprèn dels
taurons per
protegir el clima?
Estem canviant de totes les formes
possibles per protegir el clima. Per
exemple, ens inspirem en la manera
de nedar dels taurons per crear una
innovadora làmina que cobreix la
superfície dels avions. Ara, la
tecnologia Sharkskin ajuda els avions
a volar consumint menys combustible,
la qual cosa es tradueix en menys
emissions. Tot això forma part del
nostre compromís amb la protecció
del clima.
El clima està canviant.
Nosaltres també.
Més informació en
basf.com/change
LA CIUTAT
113

ACTUALITAT
Q
UÍMICA
10 empreses de l’AEQT reconegudes en els
Premis de Seguretat de FEIQUE
Han estat atorgats a les empreses del sector químic líders en seguretat i salut
laboral que, durant el 2022, van aconseguir un índex de “zero accidents”
La Federació Empresarial de la Indústria Química
Espanyola (Feique) va concedir aquest
dilluns, per onzè any consecutiu, els Premis de
Seguretat Feique a vint-i-nou empreses i/o
centres productius adherits a Feique, que han
aconseguit un índex de “zero accidents” durant
l’últim any. Un total de 10 empreses de l’AE-
QT van ser reconegudes en la cerimònia. Sis
d’aquestes empreses han guanyat el Premi Especial
de Seguretat Feique 2022, que reconeix
aquelles empreses de més de 300 treballadors
que van registrar zero accidents amb baixa durant
l’any passat: es tracta de Dow Chemical
Ibérica, Inovyn España, Elix Polymers, Basell
Poliolefinas, Clariant Ibérica y Air Products
(Carburos Metálicos).
A més, dues d’aquestes empreses, i altres quatre
de l’AEQT, han estat reconegudes amb el
Premi de Seguretat Feique 2022, que reconeix
empreses o centres de producció de més de 50
treballadors que van registrar un índex de freqüència
general zero: és a dir, que no van registrar
cap accident, amb o sense baixa, durant tot
el 2022. Han obtingut aquest reconeixement
Carburos Metálicos,; Ercros, per la fàbrica de
Tortosa; Grace Catalysts & Materials; Transformadora
de Etileno (TDE); i Plixxent.
El complex industrial
d’Ercros a Tarragona
redueix un 14% les
seves emissions
totals i un 32,5% les
emissions de GEI
Ha aconseguit una destacada
puntuació, de 84 sobre 100, en el
ràting internacional EcoVadis
Entre 2021 i 2022, el complex industrial de
Tarragona («CIT») d’Ercros, va aconseguir
reduir tant les seves emissions totals com
les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle
(«GEI»). En concret, el CIT va aconseguir
reduir un 14,3% el seu índex d’emissions,
que mesura lessubstàncies emeses a l’aire i
a l’aigua, així com la generació de residus, en
comparació amb 2021.
Competitivitat industrial, neutralitat climàtica
i autonomia estratègica: les grans claus de
l’Informe Públic de Dow
La companyia inverteix més de 68 milions de dòlars a Espanya durant el 2022,
un increment del 36% en relació al 2021
Ercros ha aconseguit una destacada puntuació,
de 84 sobre 100, en el ràting internacional
EcoVadis, que avalua les pràctiques ASG
(ambientals, socials i de governança) de les
empreses. Aquesta qualificació situa a Ercros
en l’1% de les companyies millor classificades,
fet que li ha valgut el reconeixement Platinum,
per quart any consecutiu.
Dow Chemical Ibérica ha presentat avui el seu
Informe Públic sota el lema ciència sostenible, en
el qual recull no només les seves principals fites
i resultats a Espanya el 2022, sinó les seves prioritats
i desafiaments per assolir el seu gran objectiu:
la neutralitat climàtica el 2050. La Companyia
assumeix la responsabilitat de liderar la
transformació de la indústria sota la convicció
que o és sostenible i segura, o no serà.
La publicació de l’Informe Públic destaca que
Espanya pot complir amb les seves metes climàtiques
i garantir la competitivitat del seu
teixit industrial, si aposta per la disminució de
la petjada de carboni a les indústries de difícil
reducció com és la dels materials, en la qual
s’ubica el sector químic. En termes de disminució
d’emissions, la indústria química té un
potencial clau per garantir la reducció de la
petjada de carboni d’altres sectors industrials.
Això és resultat de dues coses: primer, del lloc
privilegiat que ocupa dintre de la cadena de valor,
doncs el 96% de les activitats productives
requereix de la química en algun punt del seu
procés de fabricació. Segon, de la contribució
que les emissions de la química suposen per a
les emissions totals dels productes finals, que
pot representar entre el 70% i el 90% en indústries
clau per a la transició a la neutralitat
climàtica, com la construcció o l’automoció.
El CIT està format per les fàbriques de Tarragona,
Vila-seca I i Vila-seca II, i forma part
de la divisió de derivats del clor d’Ercros. Té
una plantilla directa d’unes 330 persones. La
fàbrica de Vila-seca I es dedica a la producció
de clor, sosa càustica i els seus derivats inorgànics;
la de Vila-seca II, a la fabricació de la
cadena del PVC; i la fàbrica de Tarragona subministra
serveis a altres empreses del polígon
sud de Tarragona.
114
LA CIUTAT

LA CIUTAT
115

ACTUALITAT
Q
UÍMICA
El Banc dels Aliments
de les Comarques
de Tarragona adequa
i millora les seves
instal·lacions amb el
suport de l’AEQT
El president de l’AEQT ha valorat la
“tasca essencial” del Banc d’Aliments
La Fundació Banc dels Aliments de les Comarques
de Tarragona i l’Associació Empresarial
Química de Tarragona han signat un conveni
de col·laboració, mitjançant el qual diverses
empreses del sector petroquímic canalitzen
a través de l’associació un ajut econòmic per
tal que el Banc dels Aliments pugui adequar
i millorar les seves instal·lacions a Reus. En
concret, l’aportació econòmica es destinarà a
millores, per exemple, en les càmeres frigorífiques
del Banc, per tal d’adequar-les als nous
requeriments normatius. En la mateixa línia,
també es destinarà part de l’ajuda a l’adquisició
de nou mobiliari altres tasques i petites
millores.
El Comitè de Representants Permanents de la
Unió Europea visita el complex industrial de
Repsol a Tarragona
Amb la visita han conegut els projectes de transformació que la companyia
desenvolupa en els seus centres de la Península Ibèrica
El Comitè de Representants Permanents de
la Unió Europea (COREPER I) va visitar ahir el
complex industrial de Repsol a Tarragona. La
comitiva ha estat rebuda pel Conseller Delegat
de Repsol, Josu Jon Imaz; el director del
complex industrial a Tarragona, Javier Sancho;
el director de Relacions Institucionals i
Coordinació Regulatòria, Ángel Bautista; i la
responsable d’Assumptes Europeus de la companyia,
Ana Álvarez.
La delegació ha visitat les instal·lacions industrials
de Repsol a Tarragona i ha conegut
els projectes de transformació que la com-
panyia desenvolupa en els seus centres de la
Península Ibèrica (Tarragona, Puertollano,
Bilbao, A Coruña, Cartagena i Sines) per convertir-los
en pols multienergètics descarbonitzats,
adaptant-los a l’ús de noves matèries
primeres i al desenvolupament de l’economia
circular. Les palanques per a aquest canvi són,
principalment, l’economia circular, l’hidrogen
renovable i les tecnologies de captura, ús i emmagatzematge
de CO 2
. Repsol manté un ferm
compromís amb Tarragona i amb la consolidació
d’aquestes instal·lacions com un referent
industrial i tecnològic, per continuar sent un
motor econòmic i d’ocupació a la zona.
El Laboratori Dr Oliver Rodés s’adhereix a l’AEQT
Amb la seva entrada com a Business Partner, pretén impulsar la innovació i
l’excel·lència al sector químic
El president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral,
ha volgut posar en valor la tasca del Banc
dels Aliments: “El Banc dels Aliments fa una
tasca essencial, gràcies a l’admirable esforç
de les moltes persones que hi col·laboren. I la
indústria química, com a sector compromès i
implicat amb el territori i les persones que hi
viuen, hem volgut manifestar el nostre suport
a través d’aquest conveni i l’ajut econòmic
que implica”.
L'Associació Empresarial Química de Tarragona
(AEQT) i el Laboratori Dr. Oliver Rodés,
han signat un acord de col·laboració estratègica
amb l'objectiu de potenciar el desenvolupament
i la innovació en la indústria química,
oferint beneficis concrets als associats de la
AEQT. En unir-se com Business Partner de la
AEQT, Oliver Rodés posa a la disposició dels
associats el seu ampli coneixement i experiència
en el sector mediambiental. Els associats
de la AEQT es beneficiaran de les capacitats
d'anàlisis d'aigües, aire, residus, sòls i altres
matrius ambientals, així com l'assessorament
tècnic i legal del Laboratori, contribuint així a
la millora contínua dels seus processos i a la
garantia de compliment normatiu en temes
mediambientals.
Tant la AEQT com el Laboratori Dr. Oliver Rodés
estan compromesos amb l'excel·lència i la
millora contínua. Aquesta aliança estratègica
reforça l'objectiu compartit de promoure el
creixement sostenible i la protecció del medi
ambient en la indústria química, així com el
compromís amb la seguretat i el benestar dels
treballadors.
116
LA CIUTAT

Us desitgem una
Bona Festa Major
de Santa Tecla!
elix-polymers.com
LA CIUTAT
117

LA NOVA CASA DELS
CASTELLERS
El Món Casteller – Museu Casteller de Catalunya entra en
funcionament amb vocació de ser una peça clau dins
de la dinamització del Centre Històric
Adrià Miró Canturri
El Museu Casteller ha obert les portes,
després d’una gran expectació generada
i ho ha fet amb una setmana que ha sigut
una autèntica festa per tots els vallencs.
L’espai suposa una nova oferta cultural
innovadora, tant a la ciutat com al país,
amb un interior que busca l’equilibri entre
allò tradicional i històric amb la modernitat
que aporten els muntatges audiovisuals
i immersius.
El Món Casteller tindrà assegurat el
seu funcionament fins a l’any 2026, quan
es farà un balanç dels quatre primers
anys i es renovarà aquest compromís que
adquiriran tres administracions: l’Ajuntament
de Valls, la Diputació de Tarragona
i el Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya. Cada una assumirà
a parts proporcionals el dèficit de la seva
gestió. De fet, totes tres administracions
i la Coordinadora de Colles Castelleres
de Catalunya (CCCC) van participar en
la presentació de caire institucional del
museu, que es va celebrar el dilluns 4 de
setembre.
Dolors Farré, alcaldessa de Valls, va
recalcar en aquest acte la triple dimensió
que té el museu: de ciutat, de país i universal.
Segons la batllessa, l’equipament
ha de “sumar de manera molt potent a
favor de Valls, el seu comerç, el seu turisme
i el paper de la ciutat com a Km 0 dels
castells”. Aquesta serà una peça més del
que anomenen anella cultural i que pretén
revitalitzar el Centre Històric de la
capital de l’Alt Camp. De moment, ja hi ha
l’Espai Jove i la Biblioteca Carles Cardó,
mentre que l’Escola de Música, la Casa
de la Festa i el Centre Cívic són els altres
espais que impulsaran properament. “El
museu per si sol no és la solució, però és
un instrument molt potent que sumarà al
Centre Històric i a aquesta anella cultural
118
LA CIUTAT

i cívica”.
Pel que fa a la dimensió de país, Farré
assegura que tenim davant nostre “un
museu singular, com els castells” i que és
“la seu de totes les colles de Catalunya i la
casa de tots els castellers”. En tercer lloc,
l’universal, apunta que la categoria de Patrimoni
Immaterial de la Humanitat dels
castells oferirà aquesta projecció internacional
al museu, atraient als qui volen
conèixer aquesta tradició.
Per la seva part, la presidenta de la Diputació
de Tarragona, Noemí Llauradó,
va recordar que l’administració supramunicipal
“dona un especial suport a la cultura
i a la seva projecció en el desenvolupament
econòmic i social”. A més, va voler
reivindicar els quatre valors castellers
de Josep Anselm Clavé en l’estrena del
museu. “La força està representada en
la unió de les diferents administracions i
la societat vallenca, hem tingut l’equilibri
necessari per aguantar les vicissituds, el
valor en tenir l’atreviment per fer projectes
ambiciosos i el seny per no portar un
castell a plaça fins que no el teníem llest,
com ha passat amb el museu”.
D’altra banda, la consellera de Cultura,
Natàlia Garriga, va destacar els elements
immersius que incorpora el museu i el
president de la CCCC, Rubén Gaón, va
assegurar que el nou equipament podrà
“ensenyar la nostra passió, què fem, com
ho fem i els capítols més importants de la
nostra història”.
A banda d’aquest acte institucional, tot
el cap de setmana va estar plegat d’actes
festius al carrer. El divendres 8 de setembre
es va realitzar l’obertura simbòlica
del Museu, amb els més petits de la Colla
Joves Xiquets de Valls i Colla Vella dels
Xiquets de Valls com a principals protagonistes
i sent els primers en entrar.
La tarda va estar marcada per la cercavila
de xanquers, activitats pels més
petits i la presència de la Mulassa a la plaça.
Alhora, tant dissabte com diumenge
l’agenda també va estar farcida de propostes
d’entreteniment pels més petits,
fent de l’inici del Museu una gran festa a
la ciutat. Aquesta mena d’actes tindran
una continuïtat a l’octubre, per la Fira de
Santa Úrsula.
“Aquesta serà una peça
més del que anomenen
anella cultural i que pretén
revitalitzar el Centre
Històric de la capital de
l’Alt Camp”
LA CIUTAT
119

rents espais del museu. A més, hi haurà
visites guiades d’aproximadament una
hora i, més endavant, packs combinats de
rutes pel Centre Històric i espais emblemàtics
castellers.
En definitiva, el Món Casteller no buscarà
ser un simple museu. Sinó que intentarà
ser motor d’aquesta nova anella
cultural, explotar el seu vessant més pedagògic
i posar en valor el país i el territori
des del quilòmetre 0 del món casteller.
UN LEMA, TRES ACTES
El recorregut pel museu està dirigit a
través del lema de Josep Anselm Clavé:
“Força, equilibri, valor i seny”. El primer
acte es basa en el valor i compta amb un
muntatge audiovisual que es pot gaudir
assegut en una graderia. El vídeo relata
les experiències de dos castellers i dues
castelleres, que parlen des del seu vessant
més personal sobre el perquè de la
seva passió per aquesta tradició.
En el segon acte, es tracta el seny i
l’equilibri. A la sala central hi ha un seguit
de nodes, que recorden en certa manera
a les pinyes, on s’expliquen conceptes
i continguts del món casteller. Inclús hi
ha una pantalla interactiva on conèixer
cada un dels mots relacionats amb els
castells. A les parets de la sala, hi ha la
cronologia amb els moments més destacats
de la història i també s’hi poden veure
objectes que els representen. Un altre
element força visual de l’habitació és una
enxaneta gegant, que duu una samarreta
que canvia de colla constantment fins a
repassar totes les existents al país.
A la mateixa sala, els més curiosos
poden provar una màquina que tracta
de posar a prova el teu equilibri en una
simulació d’un castell. Tot un repte pels
visitants. Finalment i en un espai a part,
la música té el seu lloc reservat per conèixer
de manera immersiva els tocs musicals
que acompanyen els castells.
El recorregut clou amb l’últim acte i
l’últim valor, la Força. La sala, situada a la
planta baixa, és ideal per posar el punt i
final a la visita. Es tracta d’un espectacle
immersiu a mode de conclusió, amb una
torre al mig que mostra imatges de castells
i una sala envoltada de pantalles que
també destaca moments de les colles en
el Concurs.
QUÈ OFEREIX?
Més enllà de la visita de manera individual,
el museu ofereix altres activitats
i opcions. Per un costat, incorporarà activitats
educatives per a escoles i famílies,
que es basen en l’aprenentatge del món
casteller. El centre museístic sumarà també
visites gamificades que convidaran a
conèixer l’equipament amb estratègies
didàctiques i activitats amb les quals els
més petits i tota la família participaran
d’una experiència col·lectiva que incorporarà,
a través del joc, els racons i dife-
“El recorregut pel museu
està dirigit a través del
lema de Josep Anselm
Clavé: Força, equilibri,
valor i seny”
120
LA CIUTAT

LA CIUTAT
121

VALLS
MATEU MONTSERRAT, ELEGIT PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE L’ALT CAMP
Ha estat escollit gràcies als vots de Junts, Alcoverencs pel Canvi i el PSC
Aquest estiu els diferents Consells Comarcals han celebrat les seves sessions
constitutives i han triat els seus presidents. A l’Alt Camp, l’escollit ha
sigut el candidat de Junts, Mateu Montserrat Miquel, que revalidarà el
càrrec i ocuparà la presidència de l’ens durant tot el mandat, entre 2023
i 2027. Als nou vots dels juntaires s’hi van sumar els de la formació local
d’Alcoverencs pel Canvi (APC). Tot i gaudir ja d’una majoria absoluta, els
dos representats socialistes també van donar suport al candidat juntaire,
mentre que cupaires i republicans van votar el seu propi candidat.
El president, en la seva intervenció, va destacar la importància de la feina
que es realitza dia rere dia al Consell Comarcal i va posar de manifest,
la voluntat de fer entre tots i totes, una comarca de la que ens sentim
orgullosos. En la sessió, també van prendre possessió del càrrec els consellers
i conselleres que formaran part de la corporació durant aquest
mandat. A l’oposició quedaran el grup d’esquerra republicana, amb cinc
diputats, i el de la CUP, que en té dos.
VALLS HOMENATJA MARTA
GALIMANY PER LA VUELTA
Actualment, ostenta el rècord d’Espanya de marató i ha
sigut olímpica als Jocs de Tòquio 2020
La Vuelta 2023 va tornar a tenir la ciutat de Valls com a protagonista i, en
aquesta ocasió, es va aprofitar el seu pas per la capital de l’Alt Camp per
retre homenatge a l’atleta vallenca Marta Galimany. L’homenatge va ser
el 29 d’agost durant la quarta etapa de 183 quilòmetres que va unir les
ciutats d’Andorra la Vella i Tarragona. La cursa va entrar a Valls procedent
de Montblanc i el Coll de Lilla per la carretera de Montblanc per enfilar el
carrer Anselm Clavé i la carretera N-240 en direcció a Tarragona. Va ser
just en el moment de travessar Valls que la Vuelta va voler homenatjar
Marta Galimany amb un esprint intermedi al Tomb del Balcó.
URV I REPSOL IMPULSEN EL PROJEC-
TE DIVULGATIU ‘CASTELLS DE CIÈNCIA’
El món casteller explicat des de dotze disciplines científiques
diferents com la física, la sociologia, la història, la química, les
matemàtiques o la psicologia
Física, sociologia, història, química, matemàtiques o psicologia. El
món casteller explicat des de dotze disciplines científiques diferents és
el resultat de Castells de ciència, una iniciativa de divulgació científica impulsada
fa dos anys per la Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència
de la URV i la Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller de la Universitat
amb el suport de Repsol. El patrocini de Repsol per a aquesta edició es
xifra en 10.000 €. El projecte té per objectiu fer divulgació científica a
partir d’un fenomen cultural, multitudinari, arrelat al territori i reconegut
tradicionalment, com són els castells.
Marta Galimany Guasch, actual rècord d’Espanya de marató ha competit
en diverses distàncies de fons. El 2017 realitza la seva primera marató a
Berlín, on va aconseguir la marca mínima per participar en el campionat
d’Europa. Campiona d’Espanya 2019 a la marató de Sevilla va ser atleta
olímpica també als Jocs de Tòquio 2020. El 2021 va aconseguir la millor
marca d’Espanya de l’hora en pista a Valls, superant el rècord anterior en
més de 1.000 m. El 2022 va assolir la medalla de plata per equips al Campionat
d’Europa celebrat a Múnich i el 4 de desembre del mateix any va
batre el rècord d’Espanya durant la marató de València.
Els continguts científics del projecte s’han generat a partir del coneixement
d’investigadores i investigadors de la URV, que han participat en
cadascuna de les disciplines aportant el seu coneixement científic i avalant
els continguts divulgatius. La seva expertesa ha permès elaborar
tots els materials que s’han creat: cartells il·lustrats que s’han repartit
per mobiliari urbà de ciutats com Tarragona, Valls i Reus; vídeos de curta
durada amb il·lustracions animades i textos divulgatius que parlen sobre
cada disciplina en més profunditat o accions efímeres com vinils posats a
places castelleres.
122
LA CIUTAT

#vidaperra
DAKAR 2024
ALBERT MARTIN
& REVOLUCIÓN PATA
La supervivencia en el desierto de los pilotos que disputan la prueba más dura
del mundo sobre ruedas paradójicamente es un símil con la dura situación con la
que se encuentran miles de perros que son abandonados todos los años en
España. Junto con el equipo de Revolución Pata (Asociacion sin ánimo de lucro)
que trabaja duro por hacer llegar a las nuevas generación la importancia sobre la
tenencia responsable de mascotas vamos a registrar en un documental “vidas
perras” El paso de Albert en todas las etapas del Dakar intercalando las historias
y las experiencias de personas y animales vinculadas al rescate y el cuidado de
los animales.
VIDA PERRA
Acompáñanos en nuestra misión,
SE UN SPONSOR.
Con mas de 2.500.000 impresiones, la opción de patrocinio que incluye la
colocación del logo de TU MARCA en la ropa y en la moto del piloto Albert
Martín durante todo el Rally Dakar 2024, hará que tu marca se visualice en todo
el mundo, a través de canales tele maticos y programas especiales del evento
en televisión y prensa escrita. Más info: +34658660917
www.albertmartin.es
LA CIUTAT
@albert_martin_141
123

VALLS
LA PISTA MARTA
GALIMANY JA POT
ACOLLIR COMPETICIONS
OFICIALS
S’ha adquirit material per a la
millora de la pràctica esportiva com
protectors per a les zones de salts,
startings , protectors matalassos,
salvaclaus i cercles de llançament
Durant aquest mes d’agost s’han desenvolupat
les obres de millora i reforma de la Pista
d’Atletisme Marta Galimany. Les actuacions
permeten a més homologar el recinte per tal
que pugui acollir competicions de caràcter
oficial, adaptant les instal·lacions a la reglamentació
d’atletisme i als canvis en les normatives
federatives. L’empresa especialitzada en
paviment atlètic Sportan s’ha encarregat del
re-topping o reparació del paviment sintètic
del tartà més afectat, el repintat de les línies
i l’actualització de mesures de tota la pista. A
més, també s’ha adquirit a la firma especialitzada
Antuco material per a la millora de la
pràctica esportiva com protectors per a les
zones de salts, startings , protectors matalassos,
salvaclaus i cercles de llançament.
El conjunt d’actuacions comportaran una inversió
de 56.400 euros i des del mateix 4 de
setembre ja s’ha restablert el servei. La Pista
d’Atletisme de Valls, situada al Centre Esportiu
Municipal El Fornàs, va ser inaugurada
l’any 2006 i és una de les instal·lacions amb
un major nivell d’utilització per part d’esportistes,
entitats i clubs atlètics.
EL CONSELL COMARCAL ADQUIREIX UN NOU
VEHICLE PER L’ÀREA DE MEDI AMBIENT
Totes aquestes actuacions, valorades en 19.846,36€ i el seu finançament
han anat a càrrec de la Diputació de Tarragona
El Consell Comarcal de l’Alt Camp ha adquirit
un nou vehicle i un carretó que faran servir
tant els serveis tècnics com els plans d’ocupació
que anualment té el Consell Comarcal
de la Diputació de Tarragona de neteja i manteniment
i altres que pugui tenir en el futur.
Aquesta adquisició d’un vehicle amb remolc
permetrà al Consell poder transportar amb
molta més seguretat tant als treballadors/es
com els elements tècnics i maquinària per poder
desenvolupar les tasques encomanades
arreu de la comarca.
El Consell Comarcal presta serveis d’assistència
tècnica i serveis mancomunats en àmbits
com serveis tècnics, medi ambient o tu-
risme. Per la realització d’aquestes tasques,
el personal es desplaça o bé amb vehicles del
Consell Comarcal o bé amb els propis. Alguns
d’aquests serveis comporten la circulació per
camins rurals, posant-se en risc els vehicles ja
que no estan adaptats per a circular fora de
les zones pavimentades.
Totes aquestes actuacions, valorades en
19.846,36€ i el seu finançament han anat a càrrec
de la Diputació de Tarragona, mitjançant les
aportacions per inversions previstes en el del
Conveni per a la coordinació, cooperació i col·
laboració entre la Diputació de Tarragona i els
consells comarcals per optimitzar la prestació
dels serveis municipals, 2020-2023.
CLOU AMB ÈXIT DE PARTICIPACIÓ LA DESENA EDICIÓ
DE L'ESTIU ACTIU DEL CENTRE CÍVIC
Els actes de descoberta de Valls i els espectacles infantils i familiars, se situen
un any més, entre els principals atractius
L'Estiu Actiu ha tancat la desena edició amb
molt bona acollida de públic. Gairebé 750
persones han participat en les trenta-una
activitats repartides al llarg del mes de juliol
d'aquest cicle organitzat per la regidoria d'Acció
Cívica i Joventut de l'Ajuntament de Valls,
i que ha comptat amb la col·laboració de més
d’una desena d'entitats, serveis, organismes
i establiments de la
ciutat. La programació
d'aquest any ha
combinat accions
formatives, de lleure
i culturals, a més
d'espectacles i activitats
infantils i per a
públic familiar. La majoria
de les propostes
han omplert totes les
places disponibles.
Joventut i Acció Cívica té com a finalitat generar
nous espais de trobada i de participació als
carrers i places, en especial al Centre Històric
i en l'actual equipament del Centre Cívic. Amb
aquesta iniciativa, el Centre Cívic vol consolidar
i ampliar el cicle lúdic i festiu de Valls, i
potenciar les activitats comunitàries durant
l'estiu en diversos espais de la ciutat.
La programació d'estiu
de la regidoria de
124
LA CIUTAT

EL NOSTRE MÓN, LA TEVA EMOCIÓ
LA CIUTAT
www.museucasteller.cat
125

L'OPOSICIÓ
A LA MAT
TREU
FUM
L’Estat ha donat llum verda a la línia de molt alta tensió que travessa
40 municipis de Catalunya i compta amb un fort rebuig al territori
Adrià Miró Canturri
La notícia ha caigut com una bomba i
ha despertat les queixes de tots els territoris
i municipis afectats. El ministeri
ha donat llum verda a la construcció a la
línia de molt alta tensió (400 kV), conegudes
com a MAT, entre Valmuel (Terol) i
Begues (Baix Llobregat). El recorregut de
la línia tindrà una llargada de 182,2 km
que travessarà 40 municipis agrupats a
Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, el
Penedès i l’Àrea Metropolitana. Aquesta
declaració d’impacte ambiental del ministeri,
però, encara necessitarà el vistiplau
de l’informe preceptiu d’impacte
ambiental de la Generalitat. Una qüestió
que no només ha empipat els municipis,
comarques i províncies afectades, sinó a
la mateixa Generalitat, que sent que el
govern central ha traslladat cap a la seva
administració una decisió estatal.
El moviment és sorprenent, donat que
diferents institucions -inclosa la Generalitat-
ja havien emès informes desfavorables
sobre aquesta MAT i en la legislatura
anterior el Senat va aprovar una resolució
que demanava “denegar l’autorització”.
Un text que va obtenir el suport dels
partits de govern, Junts, ERC i Teruel
Existe. A més, encara que la ministra de
Transició Ecològica, Teresa Ribera, va dir
el 2021 que s’examinaria el projecte amb
cautela, també va apuntar que era “difícil
d’entendre” en la lògica energètica i ambiental,
i que podia “no tindre proporció”.
EL TERRITORI S’ALÇA
La reacció dels municipis a la decisió
no s’ha fet esperar i la veu ha sigut unànime.
Diverses institucions com el Consell
Comarcal de l’Alt Camp o la Diputació de
Tarragona han interposat un recurs d’alçada
contra l’autorització. L’ens provincial
apunta que el fet de deixar en mans
privades la creació i gestió d’una xarxa de
transport d’energia vulnera la legalitat,
que no s’ha donat resposta a les seves
al·legacions fetes el 2021 i tampoc s’han
tingut en compte ni l’avaluació d’impacte
ambiental desfavorable de la Diputació ni
les alternatives plantejades pel territori.
Mateu Montserrat, president del Consell
Comarcal de l’Alt Camp (afectat en
10 municipis), destaca que “cal un plantejament
més gran i consensuat amb la comarca”
i que de cap de les maneres serà
“el plantejament que ens volen imposar”.
El president comarcal demana que “es generi
l’energia allà on la necessitem” i posa
el focus en el consens que ha d’incorporar
totes aquestes accions. En primer
lloc, “consensuar millor les renovables
per implementar-les”. I, en segon lloc, “tenir
coneixement per no malmetre el territori
i aprofitar les oportunitats que tinguem,
com el soterrament d’alguns trams
o alternatives amb línies existents”. Tot i
126
LA CIUTAT

estar molest per l’última decisió del ministeri,
és optimista i considera que “de
ben segur trobarem una solució perquè
tothom estigui content”.
Des de la capital de la comarca, les
declaracions també són taxatives. L’alcaldessa
Dolors Farré critica que la MAT
és “una agressió sense sentit al territori”
i “un projecte exclusivament privat i que
no genera cap mena de benefici en els
serveis a les nostres comarques i municipis”.
Farré també avisa que obriran totes
les vies possibles per aturar-ho, però espera
que les administracions competents
siguin qui “l’enterrin” perquè “és una
inversió des del punt de vista d’interès
públic o d’impacte ambiental del tot irracional
i que es mou exclusivament per
interessos privats”.
“ La MAT és una agressió
sense sentit al territori
i un projecte exclusivament
privat i que no
genera cap mena de benefici
en els serveis a
les nostres comarques i
municipis”
Les administracions públiques no són
les úniques que s’hi han oposat recentment.
La Unió de Pagesos va presentar
també un recurs d’alçada sota un criteri
similar al de la Diputació de Tarragona.
La Cambra de Comerç de Barcelona i el
Col·legi d'Enginyers de Catalunya per la
seva banda es van mostrar contraris a
la utilitat d’aquesta línia i van destacar
que el debat produït “ens distreu del retard
que portem en la implantació del
model d’energies renovables”. Segons el
seu parer, el problema de la MAT és que
aquestes antenes que travessen el territori
no tindran “cap altra funció que no
sigui transportar l’energia d’un extrem a
l’altre, integrant com a molt generació renovable
en els entorns propers a la MAT”.
Sota el seu criteri, aquesta línia “hauria de
reforçar la xarxa mallada actual i facilitar
la redistribució del consum energètic al
llarg del seu recorregut”. Una opció que
de moment no es troba sobre la taula.
LA GENERALITAT, PERPLEXA
En tot aquest debat, el projecte encara
està pendent d’un informe de biodiversitat
favorable per part de la Generalitat.
Una situació que ha indignat al conseller
d’Acció Climàtica, David Mascort, que
critica que es traspassi la responsabilitat
sobre la MAT a una administració que no
és competent. A més, el conseller va catalogar
aquesta actitud com a “deslleial”
i va recordar que existeixen fins a tres
informes de biodiversitat desfavorables
sobre el projecte.
Des del Departament d’Acció Climàtica
afirmen que qui té la competència
per aprovar aquestes instal·lacions i, per
“Aquesta serà una peça
més del que anomenen
anella cultural i que pretén
revitalitzar el Centre
Històric de la capital de
l’Alt Camp”
LA CIUTAT
127

tant, prendre la decisió final és l’Estat.
Tot i això, abans ha de demanar un informe
preceptiu a la Generalitat com a part
afectada. L’origen del malestar de l’administració
catalana rau en el fet que s’hagi
donat llum verda a aquesta via sense tenir
l’informe que ho avalés. “Això es fa al
revés, estan defugint les seves responsabilitats”,
apunten.
De fet, el Departament ens relata com
havia sigut la cronologia de les anteriors
resolucions, totes desfavorables. “Quan
ens van demanar l’informe, vam dir que
amb la poca informació que tenien no
ens podíem pronunciar i, per tant, l’informe
era negatiu. En lloc de considerar-lo
negatiu, van demanar més informació a
l’empresa. Tot i que van introduir millores,
seguia sense ser suficient i va tornar
a ser desfavorable”, expliquen.
En l’àmbit polític la Generalitat considera
que el fet de ser una línia d’evacuació
d’energia “t’hipoteca molt” perquè
no permet donar subministrant als municipis,
com sí que faria una línia de transport.
La queixa que també havien expressat
la Cambra de Comerç de Barcelona
i el Col·legi d'Enginyers de Catalunya,
Encara que políticament recalquen que
“no té sentit”, recorden que ells parlen a
través de resolucions i que l’informe serà
amb criteris tècnics, no polítics. Aquest
haurà de determinar si la línia afecta la
biodiversitat allà on passa i, en cas que ho
“L’origen del malestar
de l’administració
catalana rau en el fet
que s’hagi donat llum
verda a aquesta via
sense tenir l’informe
que ho avalés”
faci a nivells acceptables, si pot compensar
els impactes que genera.
El resultat apunten que es pot dilatar
en el temps perquè es tracta un “projecte
molt complex” que introdueix soterraments,
els quals no són “ni senzills ni
ràpids” d’analitzar pel que fa a l’impacte
PER ON PASSA LA LÍNIA?
Els municipis afectats de les Terres de l'Ebre
són Gandesa, Corbera d'Ebre, la Fatarella,
Ascó, Móra d'Ebre i Garcia; del Camp de
Tarragona són Masroig, Falset, Pradell de
la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja,
l'Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, l'Albiol,
Alcover, el Milà, Valls, Vallmoll, Nulles,
Vilabella, Puigpelat, Bràfim, Montferri i Ro-
ambiental. Si aquest és desfavorable, el
debat haurà acabat (de moment). En canvi,
si tenim un informe favorable, es podrien
obrir vies per part de les diferents
administracions per buscar una aplicació
que generi consens al territori i eviti un
xoc frontal entre institucions.
donyà; del Penedès està Masllorenç, la Bisbal
del Penedès, Sant Jaume dels Domenys,
Llorenç del Penedès, l'Arboç, Castellet i
la Gornal, Santa Margarida i els Monjos,
Olèrdola, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet
del Penedès i Olesa de Bonesvalls. Per
acabar, els municipis del Baix Llobregat de
Begues i Vallirana.
128
LA CIUTAT

CAFETERIA&CÀTERING
Preparem menús per a grups, esdeveniments, empreses, festes majors...
Carrer Avenir, 27 - Valls | n 696 496 665 | 648514249 | classicavenir@outlook.es | # @ classic_avenir
LA CIUTAT
129

TURISME I ESPORT
UNA ALIANÇA D'ÈXIT PER SALOU
El municipi ha fet enguany un salt de qualitat amb l’extensa
programació d’esdeveniments esportius nacionals i internacionals
Sandra Pérez
La capital de la Costa Daurada ha volgut
apostar, en els darrers anys, per un nou
àmbit turístic i emergent com és el Turisme
Esportiu. Sota la marca pròpia Salou
#livesports, ja el 2012, l’Agència Catalana
va reconèixer al municipi la seva iniciativa.
Des de llavors, s'ha especialitzat en la modalitat
de futbol, gràcies a Mediterranean
Sport Village, que compta amb les instal·
lacions de Futbol Salou Sports Center; en
vela lleugera, amb el Club Nàutic Salou, pel
qual va rebre la certificació el 2016; en cicloturisme,
des del 2018; va rebre el 2020
la marca de Golf a Catalunya, gràcies als
camps d’Infinitum Golf; i també la modalitat
de Triatló des del 2021. Pròximament,
podria sumar-se el reconeixement a les
destinacions de tennis i pàdel.
Aquest ventall d’oferta esportiva es tradueix
en una oportunitat de fer vida saludable
durant tot l’any, tant per als salouencs
i salouenques com per als visitants. Així,
les instal·lacions i equipaments esportius
ubicats al municipi -públics i privats- consisteixen
en 3 pavellons poliesportius, 15
camps de futbol, 3 camps de golf, un port
esportiu, una base nàutica de platja, més
de 2.000 quilòmetres de carreteres per a
cicloturisme; un circuit de BTT; 9 pistes de
tennis, de terra batuda, 14 pistes de pàdel;
i més de 20.000 m² d’espais versàtils per a
esdeveniments.
Unes especificacions tècniques de qualitat
i els serveis que s’ofereixen permeten
que “Salou sigui un referent internacional
en turisme esportiu”, com assenyala l’alcalde
i president del Patronat Municipal de
Turisme, Pere Granados. De fet, recorda
que “es treballa per millorar i diversificar
l’oferta i desestacionalitzar la temporada
turística a través de l’esport”. En aquest
sentit, la nova aposta turística garanteix
un posicionament de la destinació dins el
130
LA CIUTAT

“Aquesta aposta té com a
finalitat principal aconseguir
una major estabilitat
laboral i una major
sostenibilitat econòmica,
a la vegada que afavorir
la cohesió social”
mapa esportiu europeu i mundial, la diversificació
genera un major atractiu per
aquelles persones que viatgen motivades
per la pràctica de l’activitat esportiva, el
benestar i la salut; i això duu a un increment
de visitants i, sobretot, ‘trenca’ les barreres
d’un turisme únicament de temporada estiuenca,
i potencia l’objectiu del Salou 365.
“Aquesta aposta té com a finalitat principal
aconseguir una major estabilitat laboral
i una major sostenibilitat econòmica,
a la vegada que afavorir la cohesió social”,
destaca el president del Patronat de Turisme
de Salou. És més, si es tradueix en xifres,
el Turisme Esportiu representa més
de 180.000 visitants l’any al municipi, més
de 400.000 pernoctacions vinculades a
l’esport i s’organitzen anualment més de
200 accions esportives. Per aquest motiu,
l’alcalde valora molt positivament la connexió
entre el turisme i l’esport.
UN 2023 MOLT AMBICIÓS
A l’edició d’enguany de Fitur, la Fira Internacional
de Turisme que se celebra
a Madrid, l’Ajuntament de Salou va presentar
el seu calendari de turisme esportiu
més ambiciós de la seva història. Una
extensa programació que l’alcalde Pere
Granados qualifica de “molt competitiva
i amb esdeveniments de rellevància a
nivell mundial”. És lògic, per tant, que les
expectatives de cara a aquest 2023 fossin
més que considerables.
Entre els mesos de juny a setembre,
s’esperava rebre més de 30.000 pernoctacions
exclusivament per turisme
esportiu, ja que més de la meitat dels 21
esdeveniments plantejats inicialment
s’anaven a realitzar en el període estival
i es tenia en compte el trasllat de més de
4.000 esportistes participants, conjuntament
amb les seves famílies, entrenadors
i altres acompanyants.
Són moltes les competicions esportives
internacionals d’alt nivell que han escollit
Salou com a seu, com ara el RallyRACC Catalunya-Costa
Daurada i la prova de Triatló
Challenge Salou. A més, tant els esdeveniments
ja celebrats com les activitats programades
per al darrer trimestre de l’any,
abarquen un ampli ventall de disciplines:
des del futbol -masculí i femení- fins a la
vela, el running, el triatló, el bàsquet, els
rallys automobilístics, el windsurf, el golf i
el crossfit.
PROTAGONISME AQUÀTIC
I FUTBOL BASE
El municipi de Salou forma part del Nàutic
Parc Costa Daurada i Terres de l’Ebre,
fet que permet gaudir a residents i turistes
d’una gran oferta d’esports aquàtics.
A conseqüència de l'actual emergència climàtica,
els hiverns són cada vegada més càlids
i el territori s'assegura una temporada
més llarga a l’aigua, ja que el sud d’Europa
LA CIUTAT
131

en general es converteix en una destinació
atractiva tot l’any i, sobretot, de manera
més desestacionalitzada.
En són un exemple la 4a Trobada de
Marxa Aquàtica i la 3a Prova Open Aqua
Beach Trail, que arriben a la ciutat el 23 de
setembre i el 8 d’octubre, respectivament.
El Club Excursionista Salouenc organitza la
trobada de marxa aquàtica amb la voluntat
de ser una activitat popular alternativa al
senderisme de muntanya. La platja de Ponent
serà escenari d’aquesta jornada, mentre
que la cursa de Beach Trail es desenvoluparà
entre les platges de Llevant, Llarga i
de Capellans, segons la modalitat.
Una altra de les competicions més destacades
del calendari serà la Surf Cup
“Una altra de les competicions
més destacades del
calendari serà la Surf
Cup International, que
reunirà, del 23 al 26 de
novembre, a més de 1.000
jugadors i jugadores
infantils de futbol base”
UCF Cambrils.
En el marc del Turisme Esportiu, l’Ajuntament
ja treballa perquè la futura Ciutat Esportiva
sigui una realitat el més aviat possible.
Es tracta d’un dels projectes municipals
més importants, com un centre neuràlgic
esportiu que abastarà una superfície total
de 40 hectàrees. L’objectiu de Salou és arribar
a acollir competicions nacionals i internacionals,
entrenaments i stages esportius,
i sobretot donar resposta a les necessitats i
demandes de les entitats esportives locals
i fomentar l'esport base, que és molt actiu
al municipi.
International, que reunirà, del 23 al 26 de
novembre, a més de 1.000 jugadors i jugadores
infantils de futbol base a les instal·lacions
del Futbol Salou Sports Center. Els
participants pertanyen a clubs americans i
europeus i, en les dues primeres edicions,
van incloure talent del territori com els
equips del Nàstic de Tarragona, la Fundació
Futbol Base Reus, el CD La Floresta o la
ESPORT I NATURA 365 DIES L’ANY
El municipi disposa de múltiples espais habilitats
per a la pràctica esportiva. Des de
jogging i senderisme a cal·listènia, el bon
clima de Salou i el contacte amb la natura
proporcionen infinites possibilitats pels esports
a l’exterior.
Una de les propostes estrella del Patronat
de Turisme és la Ruta dels Miradors, que
recorre el litoral amb vistes al mar i diversos
punts d’observació emmarcats en un
paisatge mediterrani excepcional. L’experiència
permet conèixer platges i cales,
penya-segats i la fauna i flora autòctones.
132
LA CIUTAT

LA CIUTAT
133

SALOU
LES OFICINES DE
TURISME DE SALOU
REBEN LA CERTIFICACIÓ
DE QUALITAT DE L’ICTE
S'han gestionat 1.500 consultes
telefòniques i s'ha atès 31.248
persones, des de l'1 de gener fins al 15
d'agost
Les Oficines de Turisme del Patronat Municipal
de Turisme de Salou, ubicades al Xalet
Torremar i a la Plaça Europa, han estat distingides
amb la prestigiosa certificació Marca Q
de Qualitat per l’Instituto de Calidad Turistica
(ICTE). Aquest reconeixement arriba després
d’un rigorós procés d’auditoria externa
que es va dur a terme a finals de juliol, seguit
per una avaluació exhaustiva per part del
comitè d’experts de l’ICTE a començaments
d’agost. L’ICTE, un organisme sense ànim de
lucre fundat l’any 2000 arran de la fusió de
diverses institucions turístiques, té com a objectiu
promoure els sistemes d’assegurament
de la qualitat a les empreses dels diferents
subsectors turístics.
Per l’alcalde de Salou i president del Patronat
de Turisme, Pere Granados, aquesta distinció
“és el fruit evident de l’excel·lència en el
servei que oferim a les oficines de turisme”.
Granados recorda que aquestes oficines no
només són punts on es comparteix informació,
sinó “espais acollidors i accessibles que
satisfan les expectatives i les demandes més
exigents de les persones que ens visiten” i que
també es converteixen “en autèntics guies i
ambaixadors de la nostra destinació”.
SALOU APROVA DIVERSOS ACORDS PER
POTENCIAR EL PLA EDUCATIU D’ENTORN
La finalitat d'aquestes activitats serà oferir una atenció més personalitzada i
adaptada a les necessitats específiques d'aquests estudiants
L’AJUNTAMENT MILLORA EL TRAÇAT DEL CAMÍ
DE COSTA SALOU
L’alcalde Pere Granados confia en que a l’octubre puguin estar finalitzades les
obres del Camí de Costa
El Camí de Costa Salou compta amb dos nous
miradors que se sumen als 41 existents, distribuïts
pel litoral salouenc. L’alcalde Pere
Granados, acompanyat del regidor de projectes
urbans, obra pública i ordenació, Xavier
Montalà, va fer una visita a dos nous miradors,
una obra des del Santíssim, fins a les puntes
del Cintet, per arribar a cala Crancs, on s’ha
construït un nou tram del camí de ronda, dues
rampes d’uns 20 metres de llargada, cadascuna,
que substitueixen les escales que hi havia,
facilitant així l’accés i millorant el traçat.
Els convenis aprovats tenen com a objectiu
fonamental donar suport a les actuacions planificades
dins del Pla Educatiu d’Entorn, amb
una atenció especial al desenvolupament del
projecte singular conegut com a “Aula Oberta
Institut Marta Mata” que s’estendrà per als
cursos 2023-24, 2026-2027. Així mateix, s’ha
aprovat un important acord de cooperació
entre el Consistori salouenc i el departament
d’Educació del Govern català. Aquest acord tindrà
un enfocament en la realització d’activitats
complementàries específiques per a l’Educació
Secundària Obligatòria, amb especial atenció
als estudiants que enfronten dificultats educatives
derivades de la dificultat d’adaptació al
medi escolar.
La finalitat d’aquestes activitats serà oferir una
atenció més personalitzada i adaptada a les necessitats
específiques d’aquests estudiants. Les
activitats seran dissenyades i programades per
abordar qüestions d’adaptació escolar, comportament
i absència escolar, amb el propòsit de garantir
un millor ambient d’aprenentatge. Aquest
enfocament es basa en les necessitats detectades
al municipi i compta amb el suport i orientació
de l’Equip d’Atenció Primària de Salou, així
com d’altres professionals experts en el camp.
Granados ha explicat que “ja falta molt poc
perquè puguem veure acabat tot el Camí de
Costa Salou i perquè residents i visitants gaudeixin
al màxim de la natura i els espectaculars
paisatges, a través dels 43 miradors que hem
construït”. En aquest sentit, ha explicat que a
“l’octubre ja pot estar pràcticament tot connectat
per recórrer els 9 km de litoral que hem
recuperat i puguem passejar per punts on fa
un temps era impossible fer-ho”.
134
LA CIUTAT

ANIVERSARI
GRÀCIES PER REGAR
DIA A DIA LA NOSTRA VOCACIÓ
ARITJOL US DESITJA
MOLT BONES FESTES
DE SANTA TECLA I MISERICÒRDIA
GESPA
ARTIFICIAL PER AL TEU JARDÍ
GARANTÍA
DEL MILLOR PRODUCTE
I MÀXIMA QUALITAT
EXCLUSIU
NO TROBARÀS
RES MILLOR AL MERCAT
NACIONAL
FABRICAT A CASA NOSTRA
100 % PROFESIONALS
www.aritjol.net
LA CIUTAT
606 16 81 61
info@aritjol.net
135

SALOU
SALVADOR ILLA I PERE GRANADOS ENFOQUEN EL FUTUR DEL TURISME A SALOU
L'alcalde de Salou ha defensat que, donada la importància del turisme al territori, el govern català hauria de tenir una
Conselleria de Turisme
El primer secretari del PSC i líder de l’oposició
al Parlament de Catalunya, Salvador Illa, s’ha
desplaçat a Salou. A l’Ajuntament de la capital
de la Costa Daurada ha estat rebut per l’alcalde
Pere Granados i els membres del seu equip
de Govern. L’enfocament de la visita s’ha posat
en l’anàlisi de qüestions polítiques actuals i
l’abordatge, amb representants del sector turístic,
de la crucial contribució econòmica de
la indústria del turisme al territori, així com la
seva adaptació als reptes emergents al voltant
del canvi climàtic i la sostenibilitat. L’alcalde
de Salou considera que la indústria turística,
atesa la seva importància, hauria de tenir una
secretaria general i una conselleria de Turisme.
En la seva intervenció, Pere Granados ha
destacat la importància de la indústria turística
com a motor econòmic, tot defensant un
enfocament més proactiu cap a l’aeroport de
Reus. Tant Granados com Illa han fet èmfasi
en la necessitat d’abraçar “idees” i “plantejaments
realistes” que posin l’accent en la competitivitat
del sector turístic. El líder del PSC,
que s’ha trobat amb representants del sector
turístic, ha reafirmat el seu compromís i suport
al macrocomplex Hard Rock, un projecte
que generarà prosperitat, activitat econòmica
i ocupació a Salou, beneficiant, així, tant el
territori com el conjunt del país.
SALOU ATORGA SUBVENCIONS
EDUCATIVES PER FAMÍLIES I CENTRES
D’ENSENYAMENT
Els interessats podran presentar les seves sol·licituds entre
el 8 i el 30 de setembre del 2023
Segons la regidoria de Serveis Educatius de l’Ajuntament de Salou,
aquesta iniciativa proposa cobrir les despeses de material escolar i llibres,
transport escolar, estudis universitaris i activitats educatives de
centres i AMPAS del municipi.
SALOU ACOLLIRÀ EL 15 D’OCTUBRE
LA CURSA DE RAC1
L'equip directiu de l'emissora ha lliurat a l'alcalde Pere
Granados la samarreta oficial de la cursa que espera
comptar amb més de 2.000 persones
L’alcalde i president del Patronat Municipal de Turisme de Salou, Pere Granados,
ha rebut de mans de la directora gerent i del director de continguts
de RAC 1, Eulàlia Carbonell i Xavi Pérez, la samarreta oficial de la cursa
RAC1. L’acte de presentació de la samarreta oficial, que ha tingut lloc al
Xalet Torremar, seu del Patronat Municipal de Turisme, marca el punt de
partida de la vuitena cursa de l’emissora catalana que tindrà lloc a la capital
de la Costa Daurada el proper 15 d’octubre, coincidint amb el Pont de la
Verge del Pilar.
S’atorgaran subvencions per adquirir material escolar i llibres. Aquests
ajuts estan destinats a les famílies amb nens o adolescents a càrrec, que
hagin cursat el segon cicle d’educació infantil, primària, secundària, batxillerat
i cicles formatius. Els interessats podran presentar les seves sol·licituds
entre el 8 i el 30 de setembre del 2023, tenint en compte la seva
situació socioeconòmica. En aquest marc, la regidoria de Serveis Educatius
també concedirà subvencions per a activitats educatives dels centres
educatius i AMPAS del municipi. Els projectes beneficiats seran aquells
que hagin promogut la innovació, la diversitat, l’educació per la pau, la
participació familiar i altres valors socioeducatius i culturals. El termini
per a la presentació de sol·licituds finalitzarà el 30 de setembre.
L’Ajuntament també ofereix subvencions per a estudis universitaris. Les
sol·licituds es podran presentar entre el 8 de setembre i el 6 d’octubre del
2023. Cal aportar la matrícula universitària. A més, es disposaran ajuts
individuals per al transport escolar. Es podran presentar sol·licituds fins
al 30 de setembre del 2023.
El recorregut de 5 quilòmetres conduirà els participants a través dels llocs
més emblemàtics de Salou, amb el passeig marítim Jaume I com a estrella
indiscutible del trajecte. Aquest esdeveniment esportiu se celebra a la província
de Tarragona per segona vegada, i l’organitzadora, RAC1, ha establert
l’objectiu de batre el rècord de participació de la ciutat, estimant que
hi participaran unes 2.200 persones.
136
LA CIUTAT

LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ LA CIUTAT
TARRAGONA
Mèdica Tarragona Joaquima Vedruna, 23
Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11
Centre Mèdic Alomar Taquígraf Martí, 4
Laboratoris Domingo Pau Casals, 11
Activa Mútua Pin iSoler, 12
Centre Mèdic Rambla Nova Rambla Nova, 103
Notaria Sáez De Santamaría Rambla Nova, 113
Notaria Miquel Roca
Rambla Nova, 114 3er
Notaria Doblado
Rambla Nova, 117 2n-2a
Laboratoris Vidal Rambla Nova, 121
Royal Tarraco Sant Auguri, 5
Centre Mèdic Roma Alcalde Lloret, 1
Fontanet Gasòmetre, 24
Centre Diagnòstic Imatge Vidal i Barraquer, 4
Gimnàs Orion Fortuny, 25
Notaria Estrada
Rambla Nova, 26 Entl.
Clinimedic Rambla Nova, 58, 2-A
Centre Mèdic Tarragona Rambla Nova, 78
Oficines La Ciutat
Pl. Ponent, 11- 1er 2a
Biblioteca Fortuny, 30
ITV Nàstic
Budellera S/N
URV
Escorxador
Diputació de Tarragona Passeig St Antoni, 100
Ajuntament de Tarragona Plaça de la Font, 1
OMAC Rambla Nova, 59
Padel Indoor Francolí Parc 10 Nau 12
Holos Ass.de Catalunya, 6
Repsol
Polígon Pobla Mafumet
DOW
Autovia de Salou
BASF
N-340 La Canonja
Embriogyn Estanislau Figueres, 8
Mc Mutual Alguer, 11
Viamed Monegal Pere Martell, 39
Tennis Tarragona Bar Via Augusta, 0
Club Natació Tarraco Bar Passeig Torroja, 86
Covestro
Pol. Q. Sud, Vial dels Prats
Asesa
Crta. Salou S/N
Clariant
La Canonja
Kemira
Verge de la Pineda (Vila-seca)
Elix Polymers
Pol. Ind. Ctra. de Vilaseca
Dixquimics
C/ Dotze (Bonavista)
Elix Polymers
Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda
Messer Autovia Salou, Km 3,8
FCC
C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar
Carburos Metálicos Classificació, 20
Ercros
Ctra. València S/N
Sanitas
Av. Roma
Fleca 2000 Pl. Ponent 1
Fleca 2000 Maria Cristina, 5
Panet Rambla Nova, 104
Panet Pl. Corts Catalanes, 2
Panet Pere Martell, 7
Panishop Pl. Corsini, 4
Panishop Pl. Corts Catalanes, 3
Panishop Marquès de Montoliu, 4
Enrich Rambla Nova, 96
La Botiga del Cafè Rambla Nova, 88
Capuccino Rambla Nova, 96
Farinus Corsini, 2
Farinus Dr Mallafré, 3
Ibericus Verdaguer, 11
Granier Ramón y Cajal, 32
Granier Rambla Nova, 80
Pannus Pere Martell, 9
Cambra Comerç
Rambla Nova
Raffa Gelatti
Plaça Verdaguer
CEPTA
Rambla Nova
Casa Matias
Plaça Corts Catalanes
Club Nàutic
Can Peret Plaça de laFont, 6
Café Infinity Bloc Alt Penedès, esc a, local 2
Fleca 2000
Bloc els Àngels
La Boulangerie Av. Països Catalans, 23
Coffee book
Av. Països Catalans (Campus Sescelades)
Le café vintage Av. Països catalans, 27
Bar La Tauleta
Violant d'Hongria, 50a
Sanitas Rambla Nova, 99
Sanitas
El corte ingles 1era planta
Cap Llevant
Joan Fuster s/n
Urgencies de l'Hospital Santa Tecla Rambla Vella, 14
Tradicionarius Rovira i Virgili, 32
REUS
Notaria Pedro Carrión
Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a
Notaria F. Javier Pajares Raval Santa Anna, 22
Notaria Jose M. Navarro Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º
Registre Propietat Reus
General Moragues,76
Centre Mèdic CMQR Plaça Llibertat, 10
Centre Mèdic Reus Sant Joan, 34
Activa Mútua Carrer Del Roser, 107
Laboratori Domingo
Plaça Llibertat, 10 baixos
Laboratori Analisis Lab Cami De L'aleixar, 38
OMAC Plaça Mercadal, 1
Tennis Monterols Crta Reus-Cambrils, Km 1
Reus Ploms Marià Fortuny, 5
Redessa Bellisens, 42
Redessa Camí De Valls, 81
Centre MQ Reus Antoni Gaudí, 26
Biblioteca Central Escorxador, 1
Clinica Alomar Pintor Tapiró, 5
Centre Medic Estibel Sant Elies, 34
ABS Reus
Astorga, S/N
Medinamic 2010 Plaça Llibertat, 10
Notaria Ochoa Prat De La Riba, 41
Institut Clínic Passeig Suñer, 51
Uroequip Pintor Tapiró 5
Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66
Multioficines La Salle Av. La Salle, 45
Centre De Lectura Major, 15
Círcol De Reus Plaça Prim, 4
Padel Indoor Camí De Valls, 98
Padel X4 Faió, 7
Laboratorios Escuredo Doctor Domènech, 1
Asisa Passeig Suñer, 28
Especialitats Mèdiques Reus Doctor Vilaseca, 9
Mútua Universal C/ Ample, 56
Fremap Maria Aurèlia Capmany, 6
Cambra Reus Boule, 2
Panishop Sant Joan, 34
Botiga del café
Sant pau
Botiga del café Raval de Jesús, 26
Tradicionarius Raval de Jesús, 48
Ibericus Monterols, 29
Roslena
Pl. Mercadal
Farggi
Pl. Mercadal
Casa coder
Pl. Mercadal
Vermut de reus
Pl. Mercadall
Granier Llibertat, 14
Cafeteria cugat Llibertat, 6
Xaloc Vent, 25
Costadoro Galanes, 15
Forn Sistaré Amargura, 30
Forn Sistaré Ample, 20
Forn Sistaré Prat de la Riba ,35
Forn Sistaré Galanes, 11
Viena
Plaça Prim
92 Llobera, 62
Clinica Dental Milenium Reus Raval Martí Folguera, 28
VILA-SECA
ITV C-340, Km 1154
CAP
Galceran De Pinós, S/N
Ajuntament Plaça de l'església ,26
Iclinic Ramon D'olzina, 19
Piscines Municipals Pere Molas, 26
Auditori Josep Carreras Pl. Frederic Mompou, 1
Biblioteca C/ Tarragona, 7
Notaria Francesc Martí i Padrós, 2
Base C/ De La Font, 14
Conservatori Av. Generalitat, 27
Pavelló Esportiu La Pineda Amadeu Vives, 42
CAP La Pineda Alfredo Kraus, 24
Fisiovilaseca Sir esteve Morell Scott, 3
Salut Vilaseca Josep Forasté, 2
Asisa
Pere Molas
Olzina Dental
Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a
Aquum SPA-Estival Park Pg. Pau Casals, 55
Spa Gran Palas La Pineda Sèquia Major, 5
Cafeteria la Formiga Riera ,84
Cocobongo Plaça Miquel Marti i Pol, 3
Forn Canvi Països Catalans, 1
Forn Sans Verge de la Pineda, 2
El que diran Verge Montserrat, 1
Fleca Carbonell Comes, 46
SALOU
CAP Arquitecte Ubach, 11
CAP Carrilet, 12
Esplai Carrilet Plaça Carrilet, 2
Cafeteria Ajuntament
Passeig 30 D'octubre
OMAC Ajuntament
Passeig 30 D'octubre
Biblioteca Ponent, 16
L'esplai de La Caixa
Carles Roig/Pg. De L'estació
Pavelló Municipal Milà, 5
Escola Municipal de Música
Arquitecte Ubach
Salou Mèdic
Barcelona, 30, 3er-5a
Global Medical Care Francolí, 8
Centre Mèdic Salou Via Roma, 11
Ciscar Clinic Barcelona, 68
Notaria Jose Miguel Pastor Francolí, 10
Notaria Jesus Alfredo Fernandez Barcelona, 16
Centro Médico Salou Valls, 4
Club Tennis Salou bar
Capuccino Via Roma, 5
Can vicenç Barcelona, 50
Sunset Colon, 23
Granier Barcelona, 42
La xurreria Barcelona, 74
VALLS
CAP Dr. Sarró Vallvera, 8
Llar de Jubilats Mare Maria Güell, 2
Biblioteca Sant Pere, 2
Ajuntament Pl. Blat, 1
OAC Pl. Blat, 1
Pavelló Joana Ballart Prat de la Riba, 14
Clínica Vital Sta. Joaquima Vedruna, 5
Centre Mèdic Alt Camp Vallvera, 6
Pius Hospital Pl. Sant Francesc, 1
Notaria Santa Teresa, 5
Patronat Municipal d'Esports Ps. Pres. Tarradellas, 2 - 6
Centre Cultural
Pl. Francesc Layret
Mútua Universal Prat de la Riba ,1
Mc Mutual Passeig de l'Estació, 38
Bar Xiquets de Valls Crta. Tarragona, 2
La Cafeteria Jaume Mercadé, 7
Dos18 Passeig Estació, 18
La Pèrgola El Pati, 16
El Panet de la Cort Cort, 45
L'Ecliss Passeig Estació, 21
Cafeteria Maria José Crta. del Pla, 122
Resset Café Vallvera, 19
Panet Valls del Pla, 66
Montferré Plaça Vila Romana, 3
Bar Brunch
Plaça Blat
Mou Milan Jaume Mercadé, 2
El cafetó President Companys, 6
Cafeteria Clàssic Avenir, 27
Cansaladeria Cati Vallvera, 13
LA CIUTAT
137

L'EVOLUCIÓ DEL NOU
ESTADI MUNICIPAL
Aquest mes de maig ha començat la primera fase d’aquesta
transformació que tindrà un cost total estimat de 20 milions d’euros
Adrià Miró Canturri
Vila-seca encara en els pròxims anys
una gran revolució pel que fa a les seves
instal·lacions esportives. S’espera que l’Estadi
Municipal pateixi una transformació
pressupostada en 20 milions d’euros, que
es desenvoluparia en quatre fases diferents
i proporcionaria un salt qualitatiu a
un equipament que es va inaugurar el 1967.
“És un gran projecte que farem de manera
gradual. Començarem aquest mandat
i el continuarem en els pròxims anys”,
destacava l’alcalde de Vila-seca, Pere
Segura, en l’anterior sortida de la revista
LA CIUTAT. Segura remarca també que
l’avenç d’aquestes obres es realitzaran
d’acord amb les capacitats econòmiques
de l’Ajuntament: “Si ho podem accelerar,
ho farem. Però les ciutats han d’evolucionar
gradualment i no hem d’hipotecar res
per un determinat equipament”.
Encara que es tracta d’una proposta de
l’últim mandat de Josep Poblet, no ha sigut
fins aquest mes de maig quan s’han pogut
iniciar aquestes obres. D’aquesta manera
es donava el tret de sortida a la primera
de les quatre fases, la qual compta amb un
pressupost d’1.406.282 euros. El primer
pas de la transformació de l’Estadi Municipal
consta principalment de l’enderroc i el
moviment de terres del velòdrom que envolta
el camp de futbol, l’edifici de les antigues
piscines, la caseta del guarda i altres
edificacions annexes.
Una de les claus d’aquestes obres per fases
és que no s’hipotecaran les zones on no
138
LA CIUTAT

s’estigui actuant. És a dir, mentre es desenvolupi
aquesta primera fase, la majoria de
les instal·lacions esportives podran seguir
amb el seu ple funcionament. És el cas del
camp de futbol, la pista de tenis i la pista de
bàsquet, així com l’actual pista d’atletisme.
En paral·lel, també s’ha treballat en un nou
accés al camp de futbol des del carrer de
l’Estadi. Una mesura que, segons l’Ajuntament,
permet que “el recinte s’obri al carrer
i s’aïlli de les obres”. Des d’aquí, també es
podrà accedir a les pistes de tenis, de bàsquet
i als vestidors dels camps de futbol.
Finalment, l’últim element de la primera
fase és la instal·lació provisional de diversos
mòduls prefabricats a la zona de la pista
d’atletisme per dotar-los de magatzem, oficines,
gimnàs, lavabos, vestidors i dutxes
fins a la construcció i posada en servei de
l’edifici gestor definitiu. Un pas que no arribarà
fins a la segona fase.
“Si ho podem accelerar,
ho farem. Però les ciutats
han d’evolucionar
gradualment i no hem
d’hipotecar res per un
determinat equipament”
veure ja a la segona fase, que serà molt més
visible pels ciutadans que no pas la primera,
més enllà dels circuits ciclistes.
Per un costat, es construirà el nou edifici
gestor. Un espai que integrarà el control
d’accés, les oficies, el bar – restaurant, el
gimnàs, els vestidors, els lavabos i els magatzems.
Per l’altra, ja es podran gaudir els
primers equipaments esportius d’aquestes
obres. En primer lloc, es construirà el camp
de futbol principal, al darrere de l’actual
camp de futbol, just a la vora de l’AP-7. Al
mateix temps, també es faran sis noves
pistes de pàdel entre l’actual camp i el nou
que es construirà. Un fet que permetrà
que Vila-seca ampliï el nombre de pistes
de pàdel públiques. Actualment, tots els
CIRCUITS CICLISTES
Al mateix temps, l’Ajuntament també ha
encetat les obres de remodelació del Parc
de la Torre d’en Dolça, on pretén integrar
els circuits lúdics per a ciclisme. Aquest
projecte planteja la consolidació de ferms
i paviments existents del Parc que actualment
són terra i proposa traçar un circuit
sinuós per a recórrer amb bicicleta de ruta.
A més, El circuit es desdobla a la zona de
l’esplanada actual al sud del circuit hípic i
dona lloc a un circuit oval per a la pràctica
del ciclisme per a nens.
SEGONA FASE
La primera fase serà la que hauria de
posar les bases d’aquest futur recinte esportiu
que albergarà diferents disciplines
amb equipaments renovats. Els primers
d’aquests nous equipaments els podrem
LA CIUTAT
139

equipaments per practicar aquest esport
al municipi són de titularitat privada, però
properament s’instal·laran unes al costat
del Pavelló de La Pineda. A més, l’Ajuntament
comenta que la intenció és que el barri
de La Plana també compti amb pistes de
pàdel.
TERCERA FASE
Com que en la segona fase no es tocarà
l’actual camp de futbol, aquest podrà continuar
amb la seva activitat fins que estigui
completament construït el nou. Aleshores,
serà el moment d’iniciar la tercera fase.
En aquest cas, es procedirà a enderrocar
el camp de futbol existent, donat que en
aquell espai se situarà la nova pista d’atletisme.
Aquesta serà de 400 metres i estarà
homologada per a poder acollir competicions.
La gespa de l’interior de la pista serà
natural i estarà reservada per a les diferents
modalitats d’atletisme, encara que
podria utilitzar-se com a camp de futbol
de manera excepcional. L’altre equipament
que es podrà veure en aquesta fase és el
rocòdrom, que anirà situat al costat de la
nova pista d’atletisme.
QUARTA FASE
Amb l’estadi de futbol principal, el nou
edifici gestor, la pista d’atletisme homologada
i el rocòdrom construïts arribarà el
moment de rematar el projecte amb els
altres equipaments esportius que conformaran
aquest nou espai. El recinte tindrà
un segon camp de futbol, al costat esquerre
del principal (si mirem cap a l’AP-7).
Entremig, hi haurà una graderia parcialment
coberta amb capacitat per unes 500
persones. El camp principal estarà en una
cota inferior que el secundari, la qual cosa
permetrà que hi hagi una major graderia
i l’entrada a vestidors, mentre que el secundari
només tindrà una línia de graderia
molt senzilla. A l’altre costat d’aquest segon
camp es construiran fins a tres pistes
de tenis i, darrere d’una de les porteries
del camp secundari hi haurà una pista poliesportiva.
Finalment, l’última fase també
“La repartició de les
obres en segments
permetrà que es mantingui
l’activitat esportiva
al mateix temps que es
guanyen espais”
planteja la creació d’un aparcament i la urbanització
de la plaça d’accés.
UN RECORREGUT QUE COMENÇA
Encara que les quatre fases no tenen
data d’acabament, la repartició de les obres
en segments permetrà que es mantingui
l’activitat esportiva al mateix temps que
es guanyen espais. Fins a arribar a aquest
punt, però, el consistori ha hagut de transcórrer
un trajecte que ha implicat els dos
últims mandats. En l’últim de Josep Poblet
es va encarregar el Pla Director Esportiu,
que es va aprovar definitivament a finals
de 2018. L’extens procés de licitacions, la
redacció del projecte i la pandèmia ha allargat
l’espera de l’inici d’obres fins aquest
2023. I, tot i que s’espera que sigui un projecte
a llarg termini, la superació de la barrera
psicològica que representa arrencar la
seva construcció fa que el nou Estadi Municipal
sigui una realitat més propera per a
la ciutadania.
140
LA CIUTAT

LA CIUTAT
141

VILA-SECA
ACCIONS EN POESIA ARRIBA ALS SEUS 20 ANYS
Josep Pedrals ha tancat l’edició amb un espectacle que celebrava els seus 25
anys de carrera
Aquest estiu el cicle ACCIONS EN POESIA ha
arribat a la seva 20a edició. Des de la primera
programació l'any 2003, i exceptuant l'any de
la pandèmia, cada temporada d'estiu ha estat a
l'agenda de la Biblioteca la programació d'espectacles
de poesia al jardí. Enguany tancava l'edició
un dels poetes i rapsodes més valorats i reconeguts
en llengua catalana amb un espectacle que
també celebrava els seus 25 anys de carrera. El
Josep Pedrals va muntar el seu propi xou d'aniversari
acompanyat d'un públic fidel que no s'ha
volgut perdre l'oportunitat de gaudir-ne.
Des dels inicis fins la darrera edició s'han presentat
més d'una setantena d'espectacles.
Hem comptat amb actors i actrius del panorama
teatral com la Mercè Arànega, el Mingo
Ràfols, la Mercè Sampietro, la Vicky Peña, la
Sílvia Bel, el Jordi Boixaderas, el Joan Massotkleiner.Han
passat per l'escenari del jardí
músics de renom com el Gerard Quintana, el
Joan Isaac, el Pau Alabajos, el Jaume Sisa, el
Joan Reig, la Marina Rossell, l'Arturo Gaya,
la Lídia Pujol, la Big Mama, la Dolo Beltrán.
Poetes com l'Albert Roig, l'Enric Casasses,
el Joan Todó i l'Andreu Subirats, l'Olga Xirinacs,
el Josep Ramon Roig i el Josep Pedrals.
EN MARXA LES NOVES
ÀREES ESPORTIVES I
DE SALUT AL PASSEIG
MARÍTIM DE LA PINEDA
L’actuació permet diversificar i
reforçar el turisme d'oci, esportiu i
familiar
Des d’aquest estiu ja es troben en funcionament
al llarg del passeig marítim de la Pineda
els nous equipaments per a la pràctica del turisme
actiu. Aquests equipaments són quatre
noves àrees esportives i de salut a l'aire lliure
i una nova àrea també de jocs infantils, ubicades
a tocar de la línia de platja. L'Ajuntament
de Vila-seca ha invertit en aquest projecte
1.230.570 euros amb el finançament dels
fons europeus Next Generation i possibilitant
d'aquesta manera la regeneració del frontal
marítim de la Pineda. Amb aquesta actuació es
permet diversificar i reforçar el turisme d'oci,
esportiu i familiar al municipi de Vila-seca.
LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CONCEDEIX UNA
SUBVENCIÓ PER A L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA A
L'AJUNTAMENT DE VILA-SECA
La Junta de Govern de la Diputació de Tarragona,
en sessió de data 4 d'octubre de 2022,
va aprovar l'acord de concessió de subvencions
per la transició energètica i acció climàtica,
anualitat 2022, a l'Ajuntament de Vila-seca per
un import de 34.408,49 euros (línia 2 Plans
d'acció per l'energia sostenible i el clima) i
10.000 euros (línia 4 residus).
Pel que respecta a la línia 2 PAESC, les actuacions
subvencionades han consistit en la millora
de l'eficiència energètica de les instal·lacions
de l'enllumenat públic de l'avinguda de l'Alcalde
Pere Molas, el carrer de Joaquim Serra i a
l'Escola Antoni Torroja i Miret.
Les noves àrees estan distribuïdes en cinc zones
del passeig marítim de la Pineda, en concret
des del parc dels Prats fins al parc del Pinar
de Perruquet:
Un parc saludable d'entrenament funcional,
un parc saludable de circuït d'obstacles, un
parc saludable d'entrenament de força i cardio,
un parc saludable d'entrenament de baixa
intensitat i parc Infantil al parc del Pinar de
Perruquet.
142
LA CIUTAT

LA CIUTAT
143

VILA-SECA
L'ONZENA EDICIÓ
DEL CONCURS DE
FOTOGRAFIA DIGITAL
ALBERT ITURRIA,
OBERTA FINS AL 15 DE
SETEMBRE
En aquesta edició, les fotografies
presentades han d'estar relacionades
amb els animals de companyia
Abans de l'estiu, l'Ajuntament de Vila-seca va
convocar per onzena vegada el concurs fotogràfic
en memòria del fotògraf local Albert Iturria,
el qual va fotografiar el municipi, la seva gent i les
festes i costums durant més de 30 anys.
VILA-SECA SEGUEIX FOMENTANT LA RECOLLIDA
SELECTIVA I LA PREVENCIÓ DE RESIDUS
L'objectiu és promoure l'educació i sensibilització ambiental en els espais d’ús
públic i l’àmbit domèstic
Des d’aquest estiu, l’Ajuntament de Vila-seca
està duent a terme una campanya d’educació i
sensibilització ambiental al nucli de la Pineda,
amb l’objectiu de promoure un bon funcionament
de la recollida selectiva dels residus municipals,
tant en els espais d’ús públic com en
l’àmbit domèstic. Especialment, es treballa en
la sensibilització vers els veïns i turistes que
la recollida selectiva és de vital importància
també en zones de lleure com la platja.
En aquest sentit, la campanya contempla que
les actuacions de primera línia de costa s’adrecin
a dos col·lectius diferents: per una banda,
El plenari de l'Ajuntament de Vila-seca celebrarabans
de l’aturada d’agost va aprovar la segona
modificació de crèdits del pressupost del Patronat
Municipal de Turisme i una nova també del
pressupost general de l'Ajuntament de Vila-seals
responsables i personal treballador de les
guinguetes de la platja, i per altra banda, als
usuaris presents a la platja de la Pineda. Pel
que fa a les actuacions vinculades a la prevenció
i millora de la recollida selectiva en l’àmbit
domèstic i el foment de la deixalleria mòbil i
minideixalleries, s’adrecen tant als residents
empadronats com als propietaris o llogaters
de segones residències, especialment als de
llarga estada. Durant la campanya es duen a
terme tallers familiars d’educació ambiental a
la platja, la promoció dels cubells de recollida
selectiva, punts informatius i repartiment de
material comunicatiu.
El concurs, obert fins al proper 15 de desembre
i adreçat a qualsevol persona que hi vulgui participar,
comptarà amb dues categories (adults i
infantil) i, aquest any, tindrà com a objectiu premiar
les millors fotografies sobre els animals de
companyia. En aquest sentit, es pretén recollir
imatges de les mascotes o animals de companyia,
on es visualitzin el ventall de les seves
activitats diàries i la seva interrelació amb les
persones i altres animals de companyia. Es tracta,
doncs, de cercar mitjançant les imatges tots
aquells aspectes positius que ens aporten els
animals de companyia al conjunt de la societat.
Els premis per a la categoria d'adults són de 700
€ per al primer, 350 € per al segon i 175 € per
al tercer. A la categoria infantil s'estableixen cinc
premis, dotats amb material escolar per valor de
50 €. Les obres es podran lliurar fins al dia 15 de
desembre de 2023 a l'atenció de la regidoria de
Cultura al registre general de l'Ajuntament, o bé
mitjançant correu postal.
L'AJUNTAMENT DE VILA-SECA APROVA NOVES
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DEL PRESSUPOST
MUNICIPAL
Va ser el primer ple que encetava formalment la nova legislatura 2023-2027
ca. Entre elles, una de les partides ha anat per
les reparacions del Celler. L’ens municipal avançarà
100.000 euros del romanent i, posteriorment,
l’asseguradora se n’hauria de fer càrrec.
D'altra banda, aquest primer ple de la nova legislatura
2023-2027, va aprovar la sol·licitud
de concessió administrativa per al projecte
d'instal·lació d'una àrea amb nous equipaments
per a la pràctica del turisme actiu al passeig marítim
de la Pineda, així com la continuïtat de col·
laboració amb la Generalitat de Catalunya pel
desplegament de les mesures del Pla Educatiu
d'Entorn del municipi. El Ple de l'Ajuntament de
Vila-seca va aprovar en el darrer punt de l'ordre
del dia la modificació de les Bases del programa
Impuls a l'Ocupació.
144
LA CIUTAT

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES
Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura
en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats.
Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa
exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.
Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió
d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.
LA CIUTAT
MELVIN RESTAURANT
C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca | Tel. 977 396 346
145

146
LA CIUTAT

LA CIUTAT
147

Edita: Ajuntament de Tarragona – Disseny: Pepe Serra – Imprimeix: Gràfiques Gibert - DL: T-894-2023
Santa
Tecla
2023
Tarragona, del 15 al 24 de setembre
148
LA CIUTAT