LA CIUTAT 44

En el cas de la Nur, recorda que portar
una bèstia de Santa Tecla la feia sentir especial
i reconeix que ho trobarà a faltar.
Tots tres ens expliquen que baixar per les
escales de la Catedral és una de les fites
més divertides pels portants. L’any passat
va ser l’últim any en què la Nur va gaudir
d’aquella sensació, però ho va poder fer
amb un factor especial. L’acompanyant a
l’interior del Lleonet va ser precisament
el seu germà Kais, que aquest 2023 també
viurà el seu últim Seguici Petit. Després
d’això, dins de la família únicament quedarà
l’Àidan com a portant. Encara que
de moment només ha estat a les potes del
darrere del Lleonet (les de davant suporten
més pes), ja espera el seu moment per
afrontar nous reptes i seguir el camí dels
seus germans.
MOMENTS PER RECORDAR
LES DADES DE
L'ELEMENT
La figura del Lleó està construïda amb
fibra de vidre i polièster, però el que li
dona aquest color característic i bona
part del seu pes són els 45 kg de pols
de llautó. Les seves dimensions són 1,8
metres d’alçada, 80 centímetres d’amplada,
2,5 metres de llargada i un pes
total de 102 kg. Pel que fa al Lleonet,
compta amb les mateixes característiques
de construcció que la seva versió
adulta a excepció de la pols de llautó,
per rebaixar el pes. En el seu cas, l’estructura
està pintada. A més, la corona
no porta gravada els elements del Seguici,
com sí que passa amb el gran.
Entre els moments especials a la colla, la
Nur es queda amb el dia en què gent de fora
de l’entitat pot entrar dins del Lleó. “Em fa
il·lusió veure com altres persones també
tenen l’oportunitat de portar-lo”, assegura.
En canvi, el Kais reivindica la baixada per
les escales de la Catedral com el momentàs
del Lleonet i l’Àidan reconeix que li encanta
quan els nens pengen els seus xumets a la
bèstia.
Pel que fa al Francesc, destaca un dels
moments més tranquils de la festa, amb
un punt de nostàlgia. “La majoria et dirà
que l’entrada del braç és el seu moment
preferit, però per mi el més emotiu és
quan anem a ofici. Ets tu, la bèstia, la
banda i el carrer”, descriu. El cap de Colla
també recorda que fa 20 anys hi havia
molta menys gent i aquesta solitud al
carrer era més present. Com sabien que
hi havia poc públic, es relaxaven una mica
més en el seu tradicional esmorzar d’espineta
amb caragolins a les 7:30, que se
segueix celebrant avui dia. “Entre xupito i
xupito de Chartreuse ens adonàvem que
anàvem tard i havíem de sortir corrents.
Sort que els més joves no venien a esmorzar
i, quan arribàvem, ja l’havien tret”, rememora
somrient.
Enguany, celebren tots aquests records
que conformen les tres dècades
d’història del Lleó i els 20 anys del Lleonet.
El vermut musical de diumenge 10
de setembre, l’elaboració d’un tríptic per
explicar les característiques de la figura a
les escoles, el marxandatge infantil i l’exposició
a l’Espai Kesse serviran per encapsular
la trajectòria d’una de les figures
més distingides del nostre seguici.
38
LA CIUTAT