LA CIUTAT 38

#38 setembre-octubre 2022
î 673 930 589 / 630 979 590 / 977 045 816 e
@revistalaciutat G revistalaciutat
REVISTA
TARRAGONA | REUS | SALOU | VILA-SECA
Descarrega
aquí la teva
revista
TARRAGONA
Una Santa Tecla
històrica: 700 anys
de l'arribada del braç
REUS
La Misericòrdia
recupera l'esplendor
després de la pandèmia
LA CIUTAT
1

2
LA CIUTAT

Ref. 7471
2
1
Precio: 85.500€
Ref. 7790
-
-
Precio: 99.000€
Ref. 7812 2 1 Precio: 245.000€
SAN PEDRO Y SAN PABLO
Piso reformado en SPSP con 2 habitaciones
y 1 baño con plato de ducha.
Cocina equipada con salida a patio.
VAPOR
Muchas posibilidades y muy bien
comunicado. Tarragona.
ARRABASSADA
Piso con 2 habitaciones y 1 baño con
bañera. Cocina independiente. Terraza
acristalada. Calefacción y a/a. Parquing
y trastero. Zona verde con piscina.
Próximo a la playa.
Ref. 7819
3
2
Precio: 277.000€
Ref. 7868 3 1 Precio: 89.500€
Ref. 7703 4 2 Precio: 78.000€
JOAN BAPTISTA PLANA
Piso con 3 habitaciones (1 en suite) y 2
baños. Calefacción eléctrica y aire acondicionado.
Terraza. Zona comunitaria
con piscina. Cochera.
TORREFORTA
Piso reformado con 3 dormitorios y 1
baño. 2 a/a en comedor y habitación
principal. Cocina independiente.
Trastero. Muy bien comunicado.
CONSTANTÍ
Piso céntrico con 4 habitaciones y 2 baños.
Calefacción GN. Cocina con galería.
Exterior.
Ref. 7683 4 2 Precio: 159.000€ Ref. 7560 3 1 Precio: 159.000€
Ref. 6594
3
1
Precio: 75.000€
AVINGUDA D’ANDORRA
Piso muy bien comunicado con 4 habitaciones,
1 baño completo y 1 aseo. Cocina
con galería. Calefacción GN. Balcón.
Parquing opcional. Tarragona.
AVDA. ARGENTINA
Piso reformado próximo al Corte Inglés.
3 habitaciones y 1 baño con plato de
ducha. Cocina independiente. Balcón.
Ascensor.
SAN ANTONIO Mª CLARET
Piso con reforma muy bien comunicado,
próximo a la URV. 3 habitaciones
y 1 baño con plato de ducha. Balcón.
4º sin ascensor.
LA CIUTAT
3

SALUTACIÓ
DE L'ALCALDE
DE TARRAGONA
Per fi arriba el moment més esperat de l’any a Tarragona, aquells dies en
què les tarragonines i els tarragonins ens apleguem en comunió per expressar
plegats aquell sentiment de pertinença i orgull per la nostra ciutat,
i en especial per la nostra gran festa, Santa Tecla. Aquella època de l’any de
transició entre l’estiu i la tardor en què Tarragona és la gran protagonista.
CONSULTA AQUÍ
el programa d'actes
de Santa Tecla
Ens ha tocat esperar molt, massa, per poder tornar a viure la nostra Festa
Major tal com hem fet sempre, però per fi ha arribat el gran moment.
Enguany la farem molt grossa, ja que aquesta Santa Tecla coincideix amb
l’efemèride dels set-cents anys de l’arribada de la relíquia de la santa a la
nostra ciutat. Un fet que també hem d’aprofitar al màxim per projectar
Tarragona com la gran ciutat que és. Santa Tecla sempre és un gran aparador,
però hem de demostrar més que mai que tenim un gran talent local i
que la nostra cultura i la nostra festa són excepcionals.
Santa Tecla és un dels grans exponents de la ciutat, i això és així gràcies
al treball de desenes i desenes de persones que any rere any formen part
de l’ADN de la festa a través dels diversos elements i balls del nostre gran
Seguici Popular. Per això els vull expressar el meu agraïment més sincer,
des dels components més joves fins a tota aquella gent que ja no en forma
part però que hi ha deixat la pell. En els últims anys s’ha dut a terme un important
procés de recuperació que ha permès que Tarragona disposi d’un
dels seguicis més importants dels Països Catalans.
Les tarragonines i els tarragonins tenim una estima excepcional per
aquest Seguici Popular, que enguany s’engrandeix amb la recuperació, després
de més de dos-cents anys, del Ball de Titans. Un exemple de l’esforç i
el treball que hi ha a la ciutat per mantenir l’ànima de tota la cultura popular
tarragonina, que meravella a tothom que té l’oportunitat de gaudir-ne.
Ara, doncs, toca viure la nostra festa, que torna amb tota la màxima esplendor.
Ara toca més que mai la cultura popular, però sobretot toca Santa Tecla!
Visca Santa Tecla! Visca Tarragona!
Pau Ricomà Vallhonrat
Alcalde
4
LA CIUTAT

LA CIUTAT
5

Entrada del braç a la Catedral. Foto David Oliete
MÉS
SANTA
TECLA
QUE MAI
Tarragona celebra unes festes especials pels 700 anys de l’arribada
del braç de la patrona a la ciutat
Adrià Miró Canturri
Les festes de Santa Tecla retornen a la
seva total normalitat en un context immillorable.
A les ganes de la ciutadania
i la cultura popular de voler fer bullir de
nou la ciutat amb la festa, se li afegeix
l’aniversari dels 700 anys de l’arribada
de les relíquies de la patrona tarragonina
al municipi. Unes circumstàncies que redoblen
els esforços per convertir l’edició
d’enguany en una de les més recordades
de la història present.
Per aquest motiu, l’alcalde de Tarragona,
Pau Ricomà, ja avança que es tractarà
d’una Santa Tecla “extraordinària i única”
en la qual es barrejaran les commemoracions
per aquests 700 anys de l'arribada
del braç amb les activitats pròpies de la
festa. A més, el batlle també remarca
l’aposta decidida “pel talent del territori,
un impuls per a la descentralització i la
perspectiva de gènere”.
Aquestes qualitats queden reflectides
en una programació que s’incrementa
respecte a les edicions anteriors. L’actual
edició comptarà amb tres dies més de
festa, amb un calendari que comprendrà
entre el 12 i el 25 de setembre un catàleg
d’activitats per tots els públics. Les xifres
s’elevaran fins als més de 400 actes i més
de 50 actuacions musicals, gairebé totes
gratuïtes. “Fem valdre el dret a la cultura
amb la gratuïtat en la majoria d’actes. A
més, hem volgut fer una Santa Tecla més
oberta que compti amb més espais municipals”,
destaca la consellera de Serveis
Socials, Cultura i Festes, Inés Solé.
6
LA CIUTAT

festiva, els tarragonins es podran traslladar
a l’època en què va arribar el braç
amb una visita teatralitzada sobre la gestió
de l’aigua al segle XIV.
En aquest seguit d’actes dedicats als
700 anys, també podrem recordar el retrobament
de la ciutat amb la celebració
de Santa Tecla després de la dictadura,
gràcies al documental 7 de festa. Recuperem
Santa Tecla (1979-2000) al Teatre
Tarragona. A banda de l’audiovisual, la
dansa serà un dels altres canals per parlar
de la Tecla a través de l’espectacle
Constància Invicta de la Im.perfecta. A
l’últim acte commemoratiu de la primera
setmana, descobrirem com arrela Santa
Tecla a Tarragona des dels seus inicis amb
la presentació del llibre il·lustrat Operació
Tecla, de Joan Carles Blanch.
A la segona setmana, el teatre entrarà
en joc per narrar les peripècies de la comitiva
que el 1321 va dur les relíquies de
Santa Tecla fins a Tarragona, de la mà de
l’obra El trasllat del Braç de Santa Tecla. El
periple per recuperar aquestes restes de
la patrona s’abordarà també d’una altra
manera amb l’estrena del documental El
viatge de les relíquies de Santa Tecla.
Més enllà de tots els actes habituals
com El retaule de Santa Tecla o les activitats
relacionades amb la professó, les
festes apagaran els llums un dia més tard
de l’habitual a la Catedral de Tarragona.
Sota la direcció del tarragoní Xavier Pastrana,
se celebraran dos concerts que
tancaran la celebració dels 700 anys i
comptaran amb una peça de nova creació
dedicada a la patrona.
“Fem valdre el dret a la
cultura amb la gratuïtat
en la majoria d’actes.
A més, hem volgut fer una
Santa Tecla més oberta
que compti amb més
espais municipals”
EL DIA QUE TOT PASSA
Sense tenir en compte els moments àlgids
de la festa com la revetlla i el dia de
Santa Tecla, el 17 de setembre serà un
de les dates amb més activitats. De fet, a
la mateixa presentació dels actes, el van
LA TECLA, PRESENT
Si en anteriors anys la patrona ja era
un dels focus de les festes (particularment
en els darrers dies), la celebració
dels 700 anys la convertirà en una protagonista
constant. La figura de la Tecla
serà present des del primer dia amb l’acte
commemoratiu titulat Setembre, que tindrà
lloc a la TAP. En ell, quatre actrius tarragonines
encarnaran les diverses edats i
episodis de Santa Tecla amb la Tarragona
actual com a escenari.
El següent dia, es presentarà Santa Tecla:
del cor a la festa, un projecte fotogràfic
i audiovisual per reivindicar el llegat
de la festa i amb vocació d’allargar-se els
pròxims anys. En aquella mateixa jornada
La multitud xalant amb la Baixada de l'Àliga
LA CIUTAT
7

Baixada de l'Àliga. Foto Laia Diaz
definir com “el dia que tot passa” per ser
una de les jornades més multitudinàries
del calendari.
Activitats esportives, iniciatives per
a tota la família, la baixada d’Amparitos
o vermuts musicals de diversos gèneres
farciran de moviment la ciutat gairebé
tot el dia. El plat fort, però, arribarà a les
19.00 hores amb la Cercavila del Convit del
700. Aquesta s’obrirà a la cultura popular
de tot el país amb la incorporació d’elements
del seguici d’altres municipis. Per
exemple, no es perdran la cita el Drac de
Vilafranca, la Mulassa de Valls, el Lleó de
Barcelona, l’Àliga de Girona o el Vall de
Pastorets d’Igualada entre d’altres.
“amb la 'Cercavila
del Convit del 700'
Tarragona s’obrirà a la
cultura popular de tot el
país amb la incorporació
d’elements del seguici
d’altres municipis”
A la nit, la música tornarà a ocupar
diverses places tarragonines. Dins d’un
ampli ventall d’opcions, Auxili i Germà
Negre actuaran a la Plaça Corsini, Barón
Rojo i Viuda de Negra seran a l’Anella
Mediterrània i Los40Classics farà sonar
música dels 80, 90, 2000 al tram del balcó
de la Rambla Nova.
LA MÚSICA DE LES FESTES
Com sempre, la música serà present al
llarg les festes amb un repertori d’artistes
i bandes entre els quals destaca Manel.
El grup català actuarà el diumenge
18 de setembre a les 21.00 hores en una
Plaça Corsini que promet estar de gom a
gom. Entre el 14 i el 21 de setembre, l’espai
de La Terrasseta també destaca per
la seva àmplia oferta musical a la fresca.
Pop psicoldèlic, ska, soul, reggae, música
urbana o flamenc fusió posaran so a un
entorn que acollirà en altres moments
del dia teatre, circ i cinema.
Arribant a les jornades més intenses de
la festa, l’orquestra de versions Wasa Corporation
acompanyarà els sons de la tradicional
Baixada de l’Àliga durant la nit del 21
de setembre. Però, com ja és habitual, la nit
més llarga serà la revetlla del 22 al 23 de
setembre: l’Orquestra Melodia a la Rambla
Nova, les orquestres de la Plaça de la Font,
la Gira 105 al Camp de Mart i les Barraques
al Passeig de les Palmeres seran els punts
neuràlgics d’una nit incombustible.
Amb lleganyes als ulls o sense haver
Els Manel, un dels plats forts musicals de la festa, acturan a la Plaça Corsini
8
LA CIUTAT

977 23 58 20 · www.apitarragona.com · info@apitarragona.com
Vols comprar, llogar o vendre el teu pis?
Busca el símbol de la tranquil·litat i despreocupa’t
Assegurança
de caució
Experiència i
professionalitat
Coneixement
del sector
Seguretat en la
transacció
Respón de les quantitats que rep l’API
fins que són posades a disposició de
LA les persones CIUTAT destinatàries.
Professional qualificat i reconegut
per l’administració que ha
rebut una formació específica.
Coneixement actualitzat i
profund del sector avalat amb
experiència professional.
Compliment de la legalitat vigent
en tot el procés de tramitació de la
transacció que assumirà 9 l’API.

Els castells seran presents a la Festa. Foto Manel R. Granell
tocat encara el llit, el toc de matinades
no donarà lloc al silenci amb el so dels
instruments tradicionals des de bon matí.
Grallers i timbalers també es faran seva
la Plaça dels Sedassos després d’una jornada
marcada pel Seguici Popular. Mentre
que el Passeig de les Palmeres gaudirà
de nou d’una nit musical.
Per la Mercè, que en aquesta edició
cau en dissabte, la música farà acte de
presència a la tarda en diversos punts de
la ciutat amb concerts gratuïts al Pont del
Diable o a la Plaça de la Pagesia, i de pagament
com Paco Candela al Palau Firal o
Els Pets a la Tarraco Arena. A més, aquella
nit les Barraques abaixaran les persianes
amb l’última revetlla musical. Com
a colofó final, el diumenge no quedarà
orfe de melodia amb la tercera sessió de
La Música del Diable al Pont del Diable i el
concert especial Vesprae Tarraconensis, la
catedral del so, que tancarà Santa Tecla.
REIVINDICACIÓ FEMINISTA
La visió feminista impregnarà les festes,
com bé anunciava l’alcalde. Tot i que
concretament agafarà certa rellevància
durant el Pregó del dia 21. Aquest comptarà
amb un format diferent del que ens
té acostumats, donat que es farà al balcó
de l’Ajuntament perquè sigui “obert a la
gent”. La pregonera serà una dona sobradament
coneguda al periodisme esportiu
de la ciutat i de tot l’estat, Danae Boronat.
La tarragonina ha defensat sempre la
igualtat en tots els àmbits de la societat,
però en particular en un món tan masculinitzat
com l’esport. Per aquest motiu,
diferents dones esportistes del Nàstic,
el CBT, la secció de rem del Nàutic, el
Club de Rugby Tarragona, el CN Tàrraco,
el Tarragona Handbol Club i CV SPiSP
l’acompanyaran a l’hora d’adreçar les seves
paraules a la Plaça de la Font.
LA FESTA TRADICIONAL
Després d’unes pinzellades de cultura
popular que els més menuts hauran donat
amb la Santa Tecla petita, el Pregó de
Danae Boronat donarà el tret de sortida
als actes més enfocats a la festa tradicional,
que enguany recuperen els carrers
sense cap mena de restriccions. A la mateixa
Plaça de la Font sonarà el primer
Amparito Roca de les festes seguit de
l’arrencada dels diversos Gegants de la
ciutat que tornaran de nou al seu punt
d’inici per fer el primer ball. La cirereta
del pastís del dia 21 de setembre la ficarà
la Baixada de l’Àliga, que comptarà amb
majors mesures de seguretat per gaudir
en plenitud de l’acte.
“La pregonera d'enguany,
la tarragonina Danae Boronat,
ha defensat sempre
la igualtat en tots els
àmbits de la societat, però
en particular en un món
tan masculinitzat
com l’esport”
10
LA CIUTAT

LA CIUTAT
11

Arrencada dels gegants. Foto Manel R. Granell
Els diferents balls parlats tornaran amb
els seus versots i parlaments, encara que
un d’ells incorporarà un gran canvi en el
seu emplaçament. El Ball de Dames i Vells
sortirà del seu circuit habitual per fer arribar
la seva crítica punyent i l’humor que
tant els caracteritza a Bonavista. Concretament,
a la Plaça Constitució el dissabte
24 de setembre. Un pas que s’emmarca
en aquesta voluntat de fer arribar les festes
a tots els barris tarragonins.
“El Ball de Dames i Vells
sortirà del seu circuit
habitual per fer arribar
la seva crítica punyent i
l’humor que tant el caracteritza
a Bonavista”
Això sí, quan parlem d’actes tradicionals
de Santa Tecla, el 23 de setembre és
el dia en què tot conflueix. Després de la
missa, l’Anada a Ofici amb el Seguici Popular
arrencarà un matí on els protagonistes
seran els elements del seguici i les
quatre colles castelleres que celebraran
la diada a la Plaça de la Font.
12
A la tarda, arribarà un dels moments
més esperats pels tarragonins: la Professó
amb el Seguici Popular que incorporarà
dos nous elements. El primer serà
la llum de les espelmes al pas de les relíquies
de Santa Tecla, que tracta d’emular
l’estampa que descriuen les cròniques de
fa 700 anys. I el segon serà la recuperació
del Ball de Titans al Seguici Popular per
part del Gremi de Marejants. El tancament
d’aquesta última professó dibuixarà
tres anys després aquella imatge plena
de confeti, llum, foc i gen tarragoní al peu
de la Catedral amb l’entrada del braç.
Correfoc. Foto Laia Diaz
Els castells i el foc del dia de Santa Tecla
es mantindran la jornada següent. La
diada castellera i els pilars caminant encongiran
el cor dels assistents, esperant
repetir el ple de 2019. Mentre que el foc
gaudirà de la seva gran nit amb el tradicional
correfoc que culminarà al balcó del
mediterrani. No hi faltarà el “Visca Santa
Tecla” final, que aquest any no tanca les
festes pel que fa al programa, però que
sentimentalment mantindrà aquella estranya
barreja d’alegria per tot el viscut,
tristesa per la fi de les festes i desig per
tornar-les a repetir el pròxim any.
LA CIUTAT

IQUETA
Abans de 1979
002400900CF55E0001AP
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
6C31HRWRJ
Municipi
C.P.
C. Autnoma
Habitatge unifamiliar
Camí Viladegats (Cadastre: ER Reste
Polígon 165) 5
Tarragona
43007
Catalunya
04/08/2030
152
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
34
Pensant en vendre
casa teva?
Tenim clients interessats en
comprar el teu habitatge
PBaró de les IV Torres, 14A - Tarragona
£977 216 340 / 615 561 606
F@immobiliariahabitat
d@immobiliariahabitat ùimmobiliaria habitat
Nº661
aicat 7697
90m2
3
1
Preu: 105.000€
C/ Castaños
Pis reformat de 90 m² útils, 3 dorm. (2 dobles), 1
bany complet amb plat de dutxa gran, 1 lavabo,
ampli saló-menjador amb sortida a terrassa, cuina
independent amb sortida a galeria, instal·lació elèctrica
nova, traster en el terrat, aigua comunitària.
Exterior, assolellat, terrat comunitari, 1a planta
sense ascensor.
142m2
4
2
Preu: 160.000€
C/ Major. Constantí
Xalet adossat per a reformar de 142 m² útils, 4
dorm. (3 dobles), 1 bany complet i 1 lavabo.
Saló-menjador, terrassa, cuina independent office.
El jardí de 50 m² disposa de zona de barbacoa amb
cuina d’estiu. Garatge de 18 m² amb capacitat per a
1 cotxe, moto, bicicletes i zona de traster.
81m2
3
2
Preu: 160.000€
C/ Fra antoni Cardona i Grau
Pis reformat de 66 m² (81 m² construïts), 3 habitacions,
2 banys complets, saló-menjador amb a/a amb
bomba de calor, sortida a terrassa, cuina indep. amb
galeria. Parquet, exterior, assolellat. Ascensor. Pis
ideal per a inversionistes ja que es troba actualment
llogat, amb contracte de lloguer fins a maig de 2024.
95m2
3
2
Preu: 198.000€
Av. Maria Cristina
Pis d’obra nova amb 83 m² útils (95 m² construïts).
Amb 3 habitacions, 2 banys complets. Ampli
saló-menjador de 30 m² amb cuina americana.
Acabats de 1ª qualitat, porta blindada, terra de
parquet. Videoporter, climatització per conductes
fred/calor en tot l’habitatge. Edifici amb ascensor.
113m2
3
2
Preu: 210.000€
C/ Mossèn Salvador Ritort i Faus
Pis reformat de 100 m² útils (113m² construïts),
3 habitacions (2 dobles i 1 és tipus vestidor amb
un armari fet a mida), ampli saló-menjador amb
sortida a balcó, cuina office amb galeria, 1 bany
complet, 1 lavabo. Calef., a/a, terra de parquet. Pis
exterior, molt assolellat, amb ascensor. Pk opcional
en el C/ Baró IV Torres per 16.000 €.
120m2
4
2
Preu: 350.000€
Camí de Viladegats
Xalet unifamiliar completament reformat de
120m², 4 dorm. dobles, 2 banys complets, ampli
saló-menjador, cuina independent amb zona office,
calefacció, parquet, a./a amb bomba de calor. Jardí
de 1.375 m² amb possibilitat de fer una piscina i
barbacoa, caseta d’eines, bassa, hort, cova excavada
on es pot accedir. Garatge i zona exterior
d’aparcament.
www.immobiliarahabitat.com | Enfoca’m amb la teva càmera
LA CIUTAT
13

UN CARTELL
CORAL
La imatge de Santa Tecla d’enguany
mostra l’entrada del braç a la
Catedral i està dissenyada per
l’estudi inclusiu de La Torreta
Adrià Miró Canturri
Quan les festes ja són a tocar, una de les sorpreses que genera més
expectació és el cartell que engalanarà els carrers de la ciutat. El color
o l’element protagonista es converteixen en la gran incògnita de cada
any. Per aquesta edició, semblava clar que el braç anava a ser aquest
protagonista per la celebració dels 700 anys. Malgrat tot, la visió que
se li ha aplicat al cartell li ha donat un esperit col·lectiu a l’efemèride
del setè centenari gràcies a la multitud d’elements que embolcallen el
braç amb la tau.
La idea i execució del cartell sorgeix a més d’un projecte arrelat a
Tarragona i divers. Aquesta autoria correspon a La Torreta, un estudi
creatiu i de disseny impulsat per la cooperativa El Far i la Fundació
Topromi (de la Fundació Catalunya La Pedrera). El seu equip
per aquest encàrrec ha estat format per 19 persones amb diversitat
funcional i sense entre les quals es troben participants de La Torreta,
14
LA CIUTAT

l’Equip del Far Cooperatiu i dues voluntàries
dels tallers.
UN BAGATGE EXTENS
El cartell per la Santa Tecla de 2022
no és el primer que dissenyen. Abans, ja
s’havien encarregat de la Festa Major de
La Canonja 2021, La Imaginada o la Mostra
de Teatre Jove. Jose Antonio Parejo,
Dani Cebrián, Luisa i Annelie Bäder, autors
del cartell, expliquen que la seva forma
d’organitzar-se varia segons la feina a
realitzar. “A vegades estem més obertes
a fer coses en comú i d’altres de treballar
soles”, destaquen.
seus esforços interns en “fer treballar la
ment” i l’”autoestima” de tot l’equip.
L'ENCÀRREC MÉS ESPECIAL
Tot i l’extens trajecte que ha recorregut
La Torreta (amb pandèmia pel mig), el
cartell de Santa Tecla ha estat tot un repte.
Eva Calvés, de la fundació Topromi,
relata que era una gran “responsabilitat”,
en tractar-se dels 700 anys i del retorn
a la normalitat, i que alhora ha suposat
Quan els arriba l’encàrrec, presenten
la clienta i el projecte que es vol tirar
endavant a tot l’equip. Aquest és probablement
un dels moments en què han de
treure el vessant més enginyós, ja que, si
compten amb temps suficient, organitzen
una pluja d’idees per veure com encarar
el disseny. “En alguns casos, hi ha prejudicis
quan veus un equip amb moltes persones
i gent diversa, però després veuen
que som un equip professional com la
resta”, ressalta l’Annelie sobre la implicació
dels seus companys i la qualitat final
dels productes.
A més, a mesura que ha anat avançant
el temps La Torreta ha incorporat noves
tècniques als seus dissenys gràcies a haver
pogut experimentar amb aquarel·les,
tinta xinesa o estampació amb collage.
Precisament, el moment de pintar i deixar
anar la vena més creativa és el que agrada
més al Jose Antonio, el Dani i la Luisa.
D’altra banda, a part de donar forma als
seus projectes, l’estudi també enfoca els
“En alguns casos, hi ha
prejudicis quan veus un
equip amb moltes persones
i gent diversa, però després
veuen que som un equip
professional com la resta”
ELS NOMS DARRERE DEL
CARTELL
Els 19 autors de la imatge són Annelie Bäder,
José Antonio Parejo, Javi Ciudad, Luisa
López, Miguel Torres, Jose de la Rosa,
Rafa Aragón, Mari Aragón, Dani Cebrián,
Emilio García, Eva María Lorenzo, Mercè
Vallverdú, Cristina Lavilla, Azucena Guerra,
Cristina Rodríguez, Júlia Abelló, Glòria
Balada, Amanda Pérez i Núria Loras.
LA CIUTAT
15

“una manera de representat a tothom i
una injecció de moral”.
La feina, però, no ha estat gens fàcil,
donat que a la pressió afegida d’un
disseny tan especial se li van sumar els
estrets marges de temps per desenvolupar-lo.
Per aquest motiu, el Far Cooperatiu
va fer una pluja d’idees prèvia per
veure com donar-li la volta a l’únic condicionant
de l’encàrrec: “s’ha de commemorar
el braç”. D’aquí va sorgir la idea que
les relíquies de la patrona “no fossin l’únic
element protagonista, sinó que representés
la festa que hi ha al voltant”.
Amb aquesta esbós van arribar a La
Torreta, on tots li van donar forma fins
a convertir-ho en la idea final: el cartell
representarà l’entrada del braç a la Catedral.
A més, posteriorment van escollir
que els elements de la festa estarien
il·lustrats a través dels seus braços reunint-se
al voltant de la Tecla. En cas de no
tenir-ne, altres trets característics farien
la seva funció, com la corona de l’àliga o la
cua del drac.
sessions de les habituals, el Far va posar
en conjunt el trencaclosques a la postedició
per perfilar el que ja és la imatge del
moment. “Creiem que és un cartell molt
festiu. Cada vegada que el mires trobes
un element diferent”, assenyalen.
El color escollit també va estar degudament
triat després d’una investigació. “El
groc simbolitza la il·luminació dels focs
quan arriba el braç a la Catedral. Ens en
vam adonar quan vam veure diferents
imatges del moment, en totes destacava
el groc”.
CONNEXIÓ AMB LA CIUTAT
A banda de l’aposta per la inclusió
d’aquest encàrrec, expliquen que la seva
implicació amb Tarragona i les festes és
clau per plasmar de la millor manera el
que representen per la ciutat. “Hauria de
ser obligatori que qui faci el cartell sigui
de la ciutat. Si no has viscut Santa Tecla
abans, no és el mateix”, argumenta l’Annelie.
En el seu cas, compleixen aquest
requisit sobradament i és habitual veure’ls
a tots gaudint del seguici -el seu acte
preferit- o altres esdeveniments.
Alguns dels membres també participen
en l’anomenada Festa per a Tothom del
dissabte 17 de setembre. Aquesta celebració,
que enguany compleix la seva 32a
edició, apropa Santa Tecla a tota la ciutadania
amb un aplec de gegants i bestiari
inclusiu.
A més, aquest any gaudiran de les activitats
de Santa Tecla d’una manera especial,
donat que veuran el seu cartell
penjat a tots els fanals i a les samarretes
dels tarragonins. “Quan vegi els cartells
penjats, els hi faré una fotografia. M’encanta
veure a tothom amb la nostra samarreta”,
afirma content el Jose Antonio.
Per la seva banda, el Dani assenyala
“la gran experiència” que ha suposat per
l’equip l’encàrrec i la Luisa ressalta els
bons moments plegats durant el procés
de creació.
La decisió d’atorgar-los-hi el disseny
del cartell, ha posat La Torreta al centre
del focus. “L’encàrrec ha sigut una oportunitat
per fer-nos visibles i ensenyar
que hi ha equips diversos que fan la feina
igual que altres estudis creatius”, manifesten.
El resultat ha sigut un cartell que
enalteix el valor “col·lectiu” que tenen les
festes i, en definitiva, mostra aquest bocí
que cadascú imprimeix en tots els projectes
amb el segell de La Torreta.
“Creiem que és un cartell
molt festiu. Cada vegada
que el mires trobes un
element diferent”
En diverses sessions amb grups bombolla
van dibuixar totes les peces del
cartell i les lletres. Per exemple, el Jose
Antonio i la Luisa es van encarregar de
donar forma als braços, mentre que el
Dani es va ocupar de la tipografia amb els
seus companys. Després de proves i més
16
LA CIUTAT

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA
Patrimoni – Didàctica – Experiència immersiva
LA CIUTAT
porttarragona.cat
17

18
LA CIUTAT

LA CIUTAT
19

TARRAGONA,
PUNT
NEURÀLGIC
CASTELLER
La ciutat acollirà en menys
d’un mes un calendari casteller
frenètic que culminarà en el
Concurs de Castells
Adrià Miró Canturri
La recuperació de l’activitat del món casteller era un dels moments
més esperats per una ciutat que el viu de la manera que
ho fa Tarragona. La tornada, que inclou el Concurs de Castells a
l’octubre, prometia ser de les més dures que es recorden, però
les colles tarragonines sembla que comencen a fer funcionar el
seu engranatge després d’un Sant Magí per emmarcar.
A l’horitzó d’aquesta temporada, hi ha tres dates marcades
amb vermell per les quatre colles tarragonines: la diada de Santa
Tecla de divendres, la diada de la Mercè amb el tradicional
pilar caminant i el concurs de castells que tindrà lloc a la TAP el
primer cap de setmana d’octubre. A més, Xiquets de Tarragona
i Colla Jove dels Xiquets de Tarragona també posaran l’accent
casteller al primer diumenge de festes juntament amb els Castellers
de Vilafranca i la Colla Jove dels Xiquets de Valls. Tres
caps de setmana seguits que convertiran la ciutat en el centre
casteller del país.
“Tres caps de setmana seguits
que convertiran la ciutat en el centre
casteller del país”
UN SANT MAGÍ INOBLIDABLE
La diada a la mítica Plaça de les Cols del 19 d’agost va canviar
per complet el xip de les colles tarragonines. Alfredo González,
cap de colla de Xiquets, explica que les sensacions després de
la diada van ser “brutals” i que la colla va sortir “amb confiança,
motivada i alegre”. Amb un 2d8f i un 5d8 descarregats i després
d’un 2019 per oblidar, els matalassers van acabar eufòrics i amb
l’única espineta de no haver provat el 3d9f. “Li faltava un puntet.
En el moment que un castell així et cau, t’eclipsa la feina anterior
i no ens podíem deixar emportar per l’eufòria”.
Els seus rivals ciutadans tampoc es van quedar enrere. La
20
LA CIUTAT

Diada de Sant Magí. Foto Jordi Rovira
Jove es va convertir en la quarta colla en
assolir els dos castells bàsics de nou (4d9f
i 3d9f) aquesta temporada, fet que va fer
esclatar l’alegria a la Plaça de les Cols.
“Pujava a quarts i només baixar vaig enfilar
el carrer Major i vaig marxar perquè
em podia l’emoció”, relata Jordi Alomà,
cap de colla dels liles, quan se’n recorda
d’un 3d9f que va suposar “una injecció
de moral i d’autoestima molt important”
pels seus. Els canvis de la temporada en
l’estructura de 3 feien dubtar a alguns de
la viabilitat del castell, però el Jordi assegura
que confiava en la feina als assajos i
que s’havien guanyat “poder afrontar un
nou repte per Festa Major”.
“La diada a la mítica
Plaça de les Cols del 19
d’agost va canviar per
complet el xip de les
colles tarragonines”
La Plaça de les Cols, que al barri marítim
defineixen com a “talismà”, també va
repartir rialles als Xiquets del Serrallo.
Un dels seus dos caps de colla, Nil Martínez,
valora l’ambient viscut i la resistència
dels seus per ser capaços d’estrenar
dos nous castells (5d7 i 3d7a) anant
quarts en l’ordre d’actuació. “Hem recuperat
el nivell de 7,5, no podia sortir res
millor”.
En el cas de Sant Pere i Sant Pau, afirmen
que aquest Sant Magí “esdevindrà
referencial”. El cap de la colla cooperativista,
David Lobo, valora la diada únicament
“amb elogis” i apunta que el resultat
és “la recompensa a la feina” durant
aquest retorn. De fet, la gran diada (2d7,
3d8 i el primer 4d8 de la temporada) ha
“obert la caixa dels trons” en un curs que
s’esperava més d’adaptació.
TORNAR A LA PLAÇA
Aquesta és precisament una sensació
compartida per les quatre colles. Totes
han donat petites passes i han assegurat
les seves estructures amb la principal
premissa de no caure. La feina de renovar
bastants peces i la precocitat de la canalla
ha obligat a anar amb peus de plom a
cada nou repte.
“Durant la pandèmia s’ha fet molta feina
amb la canalla i tenim la que podríem
aconseguir en una temporada normal,
però és molt jove i l’objectiu és assegurar
els castells”, descriu l’Alfredo González.
Per la seva banda, el David Lobo remarca
que aquesta renovació ha sigut “gradual”
i un “procés complicat”, tot i que s’han endut
la sorpresa que “la feina que havia de
durar 2 anys s’ha concentrat i materialit-
Xiquets. Foto Lins Griñó
LA CIUTAT
21

zat en dos mesos”.
Les quatre subratllen la “pedagogia” en
aquest tram tan repetitiu a l’hora de tirar
castells i la importància de sumar cada
cop més gent a la causa. En el cas del Serrallo,
porten una dinàmica de creixement
des del 2018. Uns anys en què han buscat
“un equilibri entre apropar-nos al jovent
universitari, a les famílies i al barri del
Serrallo de nou”.
Arrossegar una altra vegada la massa
social amb què comptaven és una de les
tasques que ha costat més a la Jove, com
també la resta de les colles. Les baixes
importants per temes laborals i embarassos,
sumat a les dificultats d’acumular les
camises que estaven acostumats a veure,
ha comportat que la temporada comenci
a mig gas. Tot i això, després de la diada
de Vilanova, els liles no han fet més que
créixer fins a recuperar la presència a què
ens tenen acostumats.
PROPERA PARADA, SANTA TECLA
Després de l’emoció de recuperar una
diada de les grans a Sant Magí, arriba el
torn de la patrona. A més, Santa Tecla serà
la prova de foc per les colles castelleres,
donat que el cap de setmana del 24 de setembre
serà el previ a l’esperat Concurs.
La Jove ha consolidat els castells de
Sant Magí en les seves diades posteriors,
fet que podria donar “peu a mostrar nous
reptes” per aquests tres caps de setmana.
Jordi Alomà no s’arronsa davant
d’aquestes diades exigents i relata que
“la idea és poder arribar a una Santa Tecla
de màxims i incorporar la gamma alta de
8”. Unes aspiracions que aniran lligades a
les sensacions de la colla, ja que intenten
“minimitzar al màxim el risc de caiguda”.
Per a Xiquets, que també seran presents
el 18 de juliol, el principal objectiu
de cara a Santa Tecla seria “consolidar el
2 i el 5, i anar a pel 3d9f”. Els matalassers
esperen trobar el punt que els va faltar
per Sant Magí i fer el salt definitiu per entrar
al Concurs amb la moral pels núvols.
Des del barri cooperativista són força
previnguts a l’hora d’apuntar cap a un
CONSULTA AQUÍ
el programa d'actes
de Santa Tecla
“Arrossegar una altra
vegada la massa social
amb què comptaven és
una de les tasques que
ha costat més a la Jove,
com també la resta de
les colles”
Acte 'Ciutat de Castells'. Foto Albert Cuadras
22
LA CIUTAT

LA CIUTAT
23

Concurs de Castells. Foto David Oliete
ELS REIS DEL PILAR CAMINANT
Quan parlem de les principals festes de
la ciutat, un dels actes castellers més
tarragoní és el pilar caminant del 24 de
setembre. En aquest àmbit, hi ha una
colla que destaca per sobre de la resta,
els Xiquets del Serrallo. “Té una mística i
ho sentim com una tradició”, el descriu el
Nil Martínez, que enguany anhela aconseguir
arribar al balcó de l’Ajuntament
per 25a vegada consecutiva. El cap de la
colla marinera assenyala que és un castell
que el preparen tècnicament amb molt
temps d’antelació, encara que avisa que
ho donaran tot durant la diada del 23 de
setembre. “La patrona és la patrona i no
hipotequem el 23 per arribar bé al pilar”.
castell en concret per festes. David Lobo
explica que actualment tenen “molts
fronts oberts”. Entre ells, treballen amb
un 3d8 per ficar-li un pilar a finals de
temporada o un 2d8 a llarg termini. Tanmateix,
és realista sobre la dificultat que
suposa aquesta passa i assegura que “no
serà Santa Tecla el dia que cremarem les
naus”.
CONCURS DE NOVETATS
La colla del barri marítim serà l’única
tarragonina al Concurs de Castells durant
la jornada de dissabte. Un fet que
els portarà a “representar a la ciutat” en
aquella diada. Aquestes circumstàncies
venen donades perquè SPiSP ha aconseguit
plaça per actuar diumenge amb
les millors colles per primer cop des que
s’organitzen dues jornades diferenciades
a la TAP.
“Serà un moment important de la temporada
i de la nostra història, un desig
fet realitat. A més, és un indicador de
l’ascens de Sant Pere i Sant Pau”, comenta
orgullós David Lobo. L’únic hàndicap
serà en l’àmbit logístic, donat que no és
el mateix ser cap de cartell dissabte que
ser colla per la cua diumenge a l’hora de
repartir les ubicacions, l’espai per la canalla
o les rondes conjuntes. En tot cas,
la temporada els ha col·locat en aquest
context i ho afrontaran “amb la màxima
de les ambicions”.
D’altra banda, els matalassers són realistes
per marcar un objectiu i afirmen
que “el principal és descarregar els castells
que portem i quedar en la millor posició
possible”. Per a Alfredo González, la
colla hauria de plantejar el concurs com
una diada i, en cas de tenir un castell especial
llest per poder pujar una posició,
intentar-ho.
Qui va amb les aspiracions més altes
és la Jove. Jordi Alomà entén que “per
guanyar, haurien de fallar molt les del davant”
perquè Vilafranca i les dues colles
El Nil, que l’ha portat com a baix des del
2015, explica que es tracta “d’un dia en
què tots estem en igualtat de condicions”
i posa de relleu el moment de l’arribada
als peus de l’Ajuntament. Quan l’objectiu
s’assoleix, la colla i el padrí del pilar salta
d’alegria mentre compten a ple pulmó
tots els anys seguits que fa que el completen.
Els serrallencs esperen repetir aquest
“moment increïble i preciós” i poder
comptar fins a 25.
vallenques arriben a un gran ritme. Tant
els verds com la Vella de Valls parteixen
com a favorits per endur-se la victòria.
Malgrat les dificultats d’entrar en aquest
TOP3, els liles assistiran “amb la intenció
de portar els reptes més superiors que
ens puguem plantejar” i optar a fer-se un
lloc al podi de l’esperat Concurs.
Pilar caminant. Foto Àngel Díaz
24
LA CIUTAT

LA CIUTAT
25

26
LA CIUTAT

LA CIUTAT
27

JOSEP MARIA CRUSET
President de l'Autoritat Portuària de Tarragona
“El Port se sent molt seu
el barri del Serrallo”
28
LA CIUTAT

El Port de Tarragona es troba en un context de canvi que
transformarà per complet les seves infraestructures i la relació amb
el seu entorn gràcies a aquest Hortizó 2023 que s’ha marcat. Josep
Maria Cruset, President de l’Autoritat Portuària, ens explica en
aquesta entrevista com avancen tots aquests projectes de la mà del
territori i què aportaran a la població del Camp de Tarragona
Adrià Miró Canturri
El Port de Tarragona és el que més
creix del TOP10 en tot l’estat durant el
2021 i experimenta un creixement del
6% el primer semestre de 2022. Quina
és la clau? Hi ha una doble component:
la interna i la territorial. En el primer cas,
dediquem bona part dels nostres esforços
a transformar-nos constantment per
estar en la possibilitat d’oferir la major
capacitat als nostres clients. Des de
construir nova infraestructura com a comercialitzar-se
cap a fora i dinamitzar-se
empresarialment. L’altre element clau és
el territori, al qual ens oferim i prestem
servei. Després de la covid, ha tingut la
capacitat de tornar a recuperar ritme i
posar-se en una actitud empresarial proactiva.
No havia passat en altres crisis.
Quin efecte té la guerra d’Ucraïna de
cara a l’activitat del Port i els projectes
lligats a la construcció que teniu entre
mans? Semblava que el tema dels cereals
ens afectaria molt i estem funcionant amb
creixement en importacions de cereals.
Aquest primer semestre ha sigut el de major
en importació de cereals de la història
del Port. En l’àmbit de l’encariment de materials,
ens afecta com a tota la societat. És
veritat que no ens ha complicat el dia a dia.
La previsió econòmica i el calendari que
teníem l’estem desenvolupant amb normalitat
perquè les administracions han
reaccionat bé amb les modificacions a la
llei de contractes. Per exemple, una obra
importantíssima pel territori com el Corredor
del Mediterrani podria haver patit
els efectes d’aquesta realitat i s’està executant
d’acord amb els calendaris.
rem executant altres fases de les obres
com les d’una canalització que passa per
la Xarxa Natura 2000 i l’hem de moure,
les connexions de la ZAL amb els accessos
exteriors o la mateixa Xarxa. Estem
en ple ritme perquè a finals del 2023 i
començaments del 2024 puguem tenir la
ZAL i s’hi facin les primeres implantacions
empresarials.
Quin tipus d’inversions ha d’atraure
aquest projecte? Ho expliquem gairebé
per passiva. Una ZAL no és un polígon industrial
municipal a on es fan petites naus
i es fiquen tallers. La seva vocació és acollir
implantacions empresarials que representin
oportunitats potents pel territori amb
implantacions de milers de metres quadrats
i generació de llocs de treball. Per
tant, no ens precipitarem a concessionar-la
a la primera opció que passi. Busquem que
obri noves oportunitats pel futur.
“Una ZAL no és un polígon
industrial municipal.
La seva vocació és
acollir implantacions
empresarials que
representin oportunitats
potents pel territori”
Es posaran línies vermelles a l’hora
de triar aquestes empreses? No hi pot
haver empreses que no siguin compatibles
amb l’entorn turístic de Vila-seca o
amb l’entorn mediambiental de la Xarxa
Natura 2000. El focus està posat en empreses
sostenibles i amb capacitat de generar
oportunitats.
Dins de tot això, què implica la restauració
dels espais naturals de la Xarxa
Natura 2000? El projecte de la ZAL i
la Xarxa Natura 2000 recullen molt bé el
que entén l’Autoritat Portuària que ha de
ser el desenvolupament econòmic avui
en dia. Per un costat, per tal de generar
benestar als ciutadans cal que existeixi
aquest desenvolupament econòmic a través
de la ZAL. Però la població demanda
que sigui equilibrat amb l’entorn. D’aquí
que també hi hagi el projecte de la Xarxa
de Natura 2000 en què es recuperen
37 hectàrees de zona verda que en el seu
moment eren de propietat privada i estaven
absolutament degradades. L’Autoritat
Portuària ha anat adquirint aquests
terrenys i estem acabant d’adquirir els últims
metres quadrats. Es convertirà en el
que serà la tercera o quarta zona humida
Un dels grans projectes de creixement
del Port i del mateix territori és
la futura Zona d’Activitats Logístiques
(ZAL). En quin punt ens trobem? Estem
urbanitzant aquest entorn fent els vials
perimetrals. Abans d’acabar l’any, esta-
LA CIUTAT
29

litoral de tot Catalunya. És una oportunitat
mediambiental i turística.
Deixa gairebé un espai paradisíac.
Funciona molt bé en aquesta feina de definir
l’espai d’intercanvi entre La Pineda
-sector turístic- i el Port -sector logístic.
Amb l’Ajuntament hem estat dedicant
molts esforços per veure com el volem
i mostrarà una transició en què els dos
costats d’aquesta frontera seran compatibles
i se sentiran còmodes.
Al Serrallo també heu treballat amb
inversions recents de més d’un milió
d’euros. Són unes infraestructures que
surten perquè hem treballat conjuntament
amb l’Associació de Veïns i hem
identificat que a l’estiu hi ha necessitat
d’ombra als parcs i al Frontal Marítim.
Aleshores, cobrirem aquestes zones. A
més, en tot aquest concepte de potenciació
de la imatge del Serrallo, tenim la
necessitat de recuperar el pantalà per
veure el barri des del mar.
El Serrallo és un barri amb la seva
pròpia idiosincràsia, profundament
lligada al Port. De quina manera gestioneu
aquesta relació? Els veïns del
Serrallo es defineixen amb una identitat
pròpia. Segurament perquè era un barri
abocat al mar i perquè la xarxa ferroviària
els separava de la ciutat. Des de la
pell de les cases del Serrallo fins al mar
és àmbit de domini públic portuari i som
qui s’ocupa de mantenir-ho. Per això, fem
un diàleg continuat amb l’Associació de
Veïns o les empreses de restauració. No
és una excepció el fet que, malgrat ser
un barri, hagi sigut reconegut com a Vila
Marinera i que El Foraster té gravat un
programa sobre el Serrallo.
“En tot aquest concepte
de potenciació de la
Imatge del Serrallo,
tenim la necessitat de
recuperar el pantalà per
veure el barri des del mar”
El Port s’ha transformat al llarg
d’aquests anys i el mateix barri també
ha canviat, s’ha envellit. Com ha afectat
això en aquest diàleg? En el passat era
una relació molt complexa perquè tota
l’activitat portuària fluïa pels carrers del
barri. Per tant, els centenars de camions
passaven pels carrers del Serrallo. Això
ha anat evolucionant cap a una relació
estreta en positiu. El Port se sent molt
seu el barri. Ara aquest entorn no té res
a veure amb el d’anys enrere i està revertint
el procés d’envelliment de les últimes
dècades. Hi ha un retorn de la gent al
Serrallo, només cal veure les celebracions
dels últims mesos amb la Pèrgola del
Serrallo plena de gent jove. Hi ha una recuperació
de vitalitat del barri. Per exemple,
el Gremi de Marejants ha recuperat
el Ball de Titans per la festa major i ha tingut
una resposta del barri espectacular.
Precisament, sou patrocinadors dels
actes de les 700 Tecles. Quin valor li
dona a la marca del Port ser-hi? Són
2.000 anys d’història compartida en què
quan li ha anat bé al Port, li ha anat bé a la
ciutat i a l’inrevés. En el cas de Tarragona,
això s’escenifica en la bona entesa entre
l’Ajuntament i el Port. No som a Santa
Tecla només per posar recursos, sinó que
hi som des de la convicció que una Tarragona
potent culturalment i un referent
al país ens multiplica també al Port. Un
territori que té capacitat de marcar perfil
propi, ho acaba fent en tots els seus àmbits.
En moltes entrevistes parla del concepte
d’intermodalitat. Quines inversions
tenen en marxa per reforçar la
30
LA CIUTAT

LA CIUTAT
31

connexió ferroviària amb el Port? El
concepte d’intermodalitat està a sobre
de totes les taules perquè el desenvolupament
social futur passa per aquí. Si volem
mantenir les condicions en què viu la
societat i fer-ho compatible amb l’entorn,
el sistema logístic ha de ser eficient. És a
dir, els productes s’han de transportar en
el sistema modal més eficient per cadascuna
de les distàncies.
El Port està invertint en el creixement
de la terminal ferroviària que hi ha a l’interior
del Port, la de la Boella, per tenir
més operatives ferroviàries. A més, estem
construint una terminal ferroviària
al centre la península (Terminal Guadalajara)
per connectar-nos a un sector d’alta
demanda de producte. És necessari perquè
no podem moure productes a més de
200 km pensant només en el camió, que
té un impacte ambiental alt.
A més, també abanderen les reivindicacions
de la plataforma de Mercaderies
per Interior. Si sabem que en els
pròxims anys creixerà de manera substancial
el transport de mercaderies per
ferrocarril, s’han de replantejar qüestions.
Una d’elles és el fet que les mercaderies
passin per la costa i els passatgers
per l’interior. No té cap sentit. Hauria de
ser el revés i que els passatgers passessin
per la costa, on hi ha les grans concentracions
poblacionals. Quan vaig començar
de President, ens vam posar ràpidament
d’acord amb la Plataforma de Mercaderies
per Interior. El Port és el primer interessat
amb què les mercaderies passin
per on toca.
“És necessari (el transport
ferroviari) perquè no
podem moure productes
a més de 200 km pensant
només en el camió que té
un impacte ambiental alt”
Quina resposta han rebut? Hi ha hagut
assoliments importants, el Ministeri està
treballant el primer estudi per moure les
mercaderies a l’interior. És un primer pas
rellevant. El que fem també és intentar
anar pel davant i ja estem fent els estudis
i projectes per treure les mercaderies
del Port cap a l’interior. Ens podríem trobar
en la circumstància que es resolgués
això i que aleshores el Port hagués de fer
aquesta feina. Per això, anem pel davant.
Aquest any la temporada de creuers
ha arribat amb força amb el Moll de Balears.
Quin balanç en fan? En farem un
balanç positiu. Comptàvem que passarien
50.000 creueristes (un terç de l’any precovid)
i ens situarem segurament passant els
70.000. L’any que ve, Global Ports ja haurà
pogut desplegar tota l’acció comercial i
agafarem ritme ràpidament.
Com entén el Port aquest projecte de
creuers? És un projecte que és poc del
Port i molt del territori. Per nosaltres,
l’impacte econòmic a l’Autoritat Portuària
és relativament petit, però té un valor
afegit pel territori perquè permet diversificar
el sector turístic en èpoques de l’any
en què els mercats tradicionals tenen una
reducció. Per això, la gestió del projecte
de creuers a Tarragona no és només de
l’Autoritat Portuària, sinó que és un projecte
coral del territori. També hi treballen
els ajuntaments de Reus i Tarragona,
la Diputació de Tarragona, la Cambra de
Comerç, la universitat, l’aeroport... Mentre
que en altres destinacions del mediterrani
és un projecte molt portuari i fins
i tot de conflicte amb les ciutats.
Per què aquí no s’escenifica aquest
conflicte amb les institucions? Això no
passa perquè és un projecte coral, perquè
tenim clar que la magnitud del pro-
32
LA CIUTAT

LA CIUTAT
33

jecte ha de ser aquella que tingui interès
pel territori. A vegades algú ens diu que
els creuers tenen una certa oposició. La
tenen en ciutats on arriben 4 milions de
creueristes en un any. Nosaltres estem
en una dimensió absolutament diferent.
L’escenari de major assistència han sigut
130.000. A més, en aquells casos els visitants
es queden en el nucli de la ciutat,
mentre que nosaltres els distribuïm pel
territori. Tenim ben equilibrat el nombre
en funció de la nostra capacitat.
Quin tipus de creuerista arriba a Tarragona
diferent del de Barcelona o Venècia?
Tenim un creuerista molt diversificat.
En tenim un que el seu propòsit és fer
una visita a Tarragona i després tornar al
vaixell. Però durant molts anys hem estat
treballant companyies prèmium de creuers
(més petits) que tenen vocació d’estar-s’hi
moltes hores. Per exemple, per
poder viatjar al Priorat a visitar uns sellers
o conèixer el Monestir de Poblet. Els
dos tipus són importants perquè generen
oportunitats empresarials diferents. La
gràcia és la combinació dels dos.
“La gestió del projecte de
creuers a Tarragona no és
només de l’Autoritat Portuària,
sinó que és un projecte
coral del territori”
Sembla que tot el que impulsa el Port
va sempre en coordinació dels diversos
actors. Aquest arrelament al territori
és indispensable a l’hora de tirar
endavant un projecte? Li intento donar
aquest tarannà, segurament derivat dels
anys com a alcalde. No té sentit fer allò
que la gent no vol, és molt elemental. La
relació amb la Plataforma de Mercaderies
per Interior, matisar el projecte de creuers,
millorar la frontera amb Vila-seca
o amb Tarragona... Cal treballar-ho així
perquè desenvolupar alguna cosa en
contra de les voluntats o necessitats del
territori és una mala despesa de diners
públics.
Es manté intacte aquest horitzó 2023
que planteja el Port? Conceptualment
continua intacte. El calendari pot tenir
algun matís perquè algunes coses estaran
pel 2023 i altres trepitjant el 2024, ja
que la covid ha alentit algunes iniciatives.
L’important és que només parlem de certeses.
Si alguna infraestructura no està
finalitzada el 31 de desembre de 2023,
en aquell moment serà evident que l’obra
és una realitat. El que no estigui acabat,
estarà molt avançat.
34
Render de la futura Terminal de Creuers
LA CIUTAT

LA CIUTAT
35

TARRAGONA
TARRAGONA EMBELLEIX UNA
VINTENA D’ESPAIS DE LA CIUTAT
AMB VERD URBÀ
La conselleria de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de
Tarragona fa balanç d’un any
La consellera de Parcs i Jardins, Elvira Vidal, fa un balanç d’un any “en
què s’han millorat una vintena d’espais de la ciutat, embellint-los amb
verd urbà”. I afegeix: “Tarragona està més viva que mai i els tarragonins
i tarragonines cada vegada són més conscients de la importància de cuidar
el que ens envolta”.
En el marc de ‘Tarragona, Vila Florida’ s’han instal·lat noves jardineres
al solar de la Rambla Vella, al carrer del Cós del Bou, al nou parc del carrer
d’Ixart, a la plaça de la Imperial Tarraco i al carrer de les Escrivanies
Velles, entre d’altres llocs.
També s’han impulsat cinc plantades col·laboratives que han florit
l’entorn del pavelló esportiu i del centre cívic de Torreforta, de la plaça
del Progrés i el parc de Riu Clar, i la plaça dels Infants. “Aquesta iniciativa
segueix l’estratègia de la conselleria de fer partícip a la ciutadania
i conscienciar-la en tenir cura dels espais verds de Tarragona, fent-los
‘cuidadans’ de la ciutat”, explica la consellera Vidal.
LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA FA UNA INVERSIÓ MILIONÀRIA EN CONCEPTE
DE SUBVENCIONS
La dotació d’aquestes subvencions suposa una inversió de d’1.175.000 euros
Les entitats i associacions sense ànim de lucre
que impulsin actuacions per a la conservació
i millora del medi ambient, la prevenció local
d’incendis forestals al Camp de Tarragona, les
Terres de l’Ebre i el Baix Penedès i en benefici de
la salut pública ja poden optar als diversos ajuts
que la Diputació posa al seu abast. La dotació
d’aquestes subvencions suposa una inversió de
d’1.175.000 euros i el termini per a sol·licitar-les
estarà obert fins al 22 de setembre.
Es tracta de 4 convocatòries diferenciades en
funció del destinatari i de l’objectiu de l’actuació,
tot i que totes responen a la voluntat de la institució
de perseguir el desenvolupament sostenible,
impulsant la millora de l’entorn natural i del
medi ambient, afavorint la inserció laboral de
persones amb discapacitat i promovent hàbits
saludables mitjançant la col·laboració amb entitats
i associacions de la demarcació.
Consulta les edicions
anteriors escanejant
aquest codi QR.
MÉS DE 5000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI
On ens pots trobar?
Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat
Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs,
Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis,
Oficines i Clients.
· Edita: Catonline S.L.
· NIF: B-55620173
· Impressió: Gráficas Andalusí
· Dipòsit legal: T-141-2017
· Distribució: UNIMAIL
36
www.laciutatcomunicacio.com
revistalaciutat
LA CIUTAT

LA CIUTAT
37

QUELIS AMB ATUR
Pedro Sánchez anuncia que el Consell de Ministres aprovarà la norma que
garanteix el subsidi per desocupació per a les treballadores de la llar
Laura Martínez Álvarez
Amb aquesta mesura diu que s’acaba
"una injustícia inacceptable", coherents
amb el compromís del Govern de "reconèixer
drets laborals i la dignitat laboral
a diferents col·lectius que han estat preterits
durant molts anys" i "assumim com
a propi un mandat de l'Organització Internacional
del Treball".
En aquest sentit, s'ha referit a mesures
adoptades pel Govern, com la reforma
laboral -que ha permès que prop del 40%
dels contractes signats enguany ja són
indefinits-, la pujada històrica del salari
mínim i el compromís que al final d'aquesta
legislatura l'SMI se situï en el 60% del
salari mitjà al nostre país, l'augment de les
beques, la bonificació en el combustible, la
gratuïtat en el transport de rodalies i mitja
distància, o l'adopció de mesures destinades
a sectors sota forta pressió, com el
transport, l'agricultura i la ramaderia o les
pimes amb ús intensiu de gas.
PUJADA DE PREUS DE L’ECONOMIA
El president del Govern ha assegurat
que, enfront de la "incertesa" que genera
el context polític, econòmic i social incert
per la guerra d'Ucraïna, especialment
davant la pujada
de preus que estem vivint,
tenim raons de sobres per
a "no caure en la por, la
desconfiança o el descoratjament",
ja que "els fonaments
de la nostra economia
són sòlids, les dades
ens diuen que l'economia
espanyola compta amb fortaleses
que no cal subestimar”.
Així, ha recordat que
Espanya creixerà enguany
a un major ritme que la UE i les economies
més desenvolupades; que hem tancat
agost amb 409.000 aturats menys que el
mateix mes de fa un any; que hi ha més
de 20 milions de persones cotitzant a la
Seguretat Social, superant en gairebé
700.000 persones les xifres de cotitzadores
prèvies a la pandèmia, i que, en el que
va d'any, s'han signat gairebé 4 milions i
mig de contractes per temps indefinit, gairebé
el triple respecte al mateix període
comparable de l'any anterior.
“Pedro Sánchez ha recordat
que Espanya creixerà
enguany a un major ritme
que la UE i les economies
més desenvolupades”
LES PENSIONS PUJARAN
CONFORME A L'IPC
Una altra de les preocupacions plantejades
per una de les ciutadanes que va intervenir
en l'acte ha estat la pujada de les
pensions. El cap de l'Executiu ha recordat
que el Congrés va aprovar una llei per la
qual les pensions s'han d'indexar a l'IPC i,
per tant, "aquesta pujada està garantida
per llei, és un mandat legislatiu", va insistir.
Sánchez també va respondre a altres
assumptes plantejats pels ciutadans,
remarcant el compromís del Govern en
la lluita contra el canvi climàtic, contra
l'obesitat infantil, en el desenvolupament
de polítiques per als joves o en favor de la
igualtat entre homes i dones.
38
LA CIUTAT

LA CIUTAT
39

40
LA CIUTAT

On et veus en 10 anys?
FINS A 10 ANYS DE GARANTIA
Amb Lexus Relax, per cada revisió periòdica que realitzis en els nostres
tallers oficials, gaudiràs d’un any més de Garantia, fins a 10 anys.
Un plus de tranquil·litat que sentiràs al conduir el teu Lexus.
LEXUS TARRAGONA
C/Carabia, parcel·la 11
Urb. L’Albada
Tel. 977 245 569
www.lexusauto.es/concesionarios/lexus-tarragona
LA CIUTAT
41

SANTA TECLA 700, RECUPEREM
EL NOSTRE PASSAT
Les festes de Santa Tecla 2022 seran la culminació de la commemoració
pels 700 anys de l’arribada de les relíquies de la patrona tarragonina
Foto Laia Díaz
DUES RELÍQUIES
700 anys després, les relíquies de Santa
Tecla han patit canvis respecte de les que
van arribar en el seu moment. L’any 1811
les tropes napoleòniques van tractar de
conquerir Tarragona, una fita que els va
costar 55 dies d’un acarnissat setge. El mariscal
Suchet, enfurismat per la resistència
tarragonina, va permetre tres dies de saqueig,
violacions i matances. En aquest
episodi, el reliquiari va desaparèixer.
Amb l’expulsió dels francesos, es va localitzar
una relíquia de Santa Tecla que es
custodiava a un monestir de Santa Eulàlia
de Sarrià. Es creu, que va ser el mateix Jaume
II qui es va quedar aquest fragment del
braç en el seu moment, a causa de la seva
devoció. Aleshores, el 23 de setembre
de 1814 Tarragona va rebre amb honors
aquesta relíquia procedent de la capital
catalana.
“ El mariscal Suchet, enfurismat
per la resistència
tarragonina, va permetre
tres dies de saqueig,
violacions i matances. En
aquest episodi, el reliquiari
va desaparèixer”
Adrià Miró Canturri
Els actes que van començar amb l’atípica
Santa Tecla de 2021 posaran punt final
amb una cloenda apoteòsica. Aquesta
agenda que tancarà la celebració pivotarà
sobre quatre grans eixos: reflexió, divulgació,
grans espectacles i creació local i
participativa.
Amb ells s’aproparà a la ciutadania la
història d’unes festes que van iniciar-se
poc més de fa 700 anys. Per retornar a
aquell moment, ens haurem de remuntar
fins al 17 de maig de 1321, data en què
els historiadors fixen l’arribada del braç a
Tarragona des de Constantí. El trajecte
entre les dues localitats del Tarragonès
va estar marcat per una professó amb
una rebuda espectacular i impactant.
“No només van estar-hi convidats els
estaments eclesiàstics, sinó que hi van
estar convidats els gremis de tot el Camp
de Tarragona. És a dir, es va convertir per
primera vegada en una festa cívica, en la
patrona de tots”, relata la doctora en història
medieval Meritxell Pérez.
Abans d’aquell moment tan especial
que ha marcat la relació de Tarragona amb
Santa Tecla, Jaume II va haver de ser qui
s’encarregués d’acostar una part de la
patrona a la ciutat. El monarca va escriure
una carta al rei d’Armènia, qui li va fer
arribar una relíquia. Les restes van desembarcar
a Barcelona, des d’on es va portar
primer a Salou i posteriorment a Constantí,
que va custodiar les restes a l’església.
Però la història no acaba aquí. Un xiquet
d’onze anys assegurava haver vist
com els francesos havien llençat les restes
de la patrona a les escales de la capella.
El noi va recollir els ossos i els va donar al
caporal Ramón Castrillo. Després de reclamar-les,
aquestes restes recuperades
es van donar per autèntiques l’any 1930
i van passar a acompanyar l’altra relíquia
fins al dia d’avui.
42
LA CIUTAT

ROBA DE DONA
Tenim cura de cada detall per a que et
sentis guapa. Marques exclusives.
Desitgem una bona
Festa Major de Santa Tecla!
LA CIUTAT
C/ August,11 - Tarragona | (# nice.tarragona
43

Av Ramón y Cajal, 29
www.emmarcalia.com
44
LA CIUTAT

LA CIUTAT
45

TARRAGONA
EL PATRONAT MUNICIPAL PRESENTA: TARRAGONA ESPORTS, MARCA QUE
UNIFICA A LA CIUTAT
Té com a objectiu unificar tota l’activitat esportiva de la ciutat sota aquest segell identificatiu actualitzat
presència de la consellera d’Esports, María
José López i el gerent de l'entitat, Ramon Cuadrat.
El nou disseny, obra d’Arnau Figueras,
es basa en els colors i les formes de l’anterior
marca del PMET, “perquè pretén no deixar de
banda la marca del Patronat, sinó utilitzar-la més
institucionalment”, ha afirmat Ramon Cuadrat.
El gerent del PMET també ha explicat que
“aquesta nova imatge és més dinàmica i dona
la sensació que està en moviment”. En base a
aquesta nova marca més flexible també s’ha
editat un llibre d’imatge corporativa que regularà
les aplicacions d’aquesta.
El Patronat Municipal d’Esports de Tarragona
presenta la seva nova imatge de marca amb la
La Comissió Executiva d’Usos de les Instal·
lacions del PMET ha decidit els horaris dels
diferents clubs esportius de la ciutat en els
cinc pavellons municipals i el Palau d’Esports
Catalunya, el qual s’utilitzarà a partir d’aquest
mes d’octubre.
TARRAGONA TAMBÉ SE SUMA A
L’ESTALVI ENERGÈTIC
Es tracta d’un eix central de govern
L’Ajuntament de Tarragona s’ha sumat a les mesures decretades al Reial
Decret-llei 14/2022, d’estalvi per fer front a l’actual crisi energètica. La
norma estableix una sèrie d’obligacions immediates que afecten a l’ajuntament
en relació a la temperatura de l’aire i l’enllumenat d’edificis públics,
que van entrar en vigor a l’agost i tindran vigència fins l’1 de novembre de
2023.
El conseller de Territori, Mobilitat i Sostenibilitat Xavier Puig ha explicat
que “el govern pel canvi ha apostat per la sostenibilitat des del minut 1 en
totes les àrees de treball. Es tracta d’un eix central del nostre programa
polític”. També ha posat de relleu que “les nostres accions s’adeqüen bé a la
llei del canvi climàtic, moltes d’elles són anteriors i d’altres van més enllà”.
La temperatura als la temperatura de l’aire en els recintes calefactats no
serà superior a 19 ºC, i als recintes refrigerats no serà inferior a 27 ºC. A
més, la humitat relativa haurà d’estar compresa entre el 30% y el 70%.
LA RUTA RO-RO ENTRE EL PORT
TARRAGONA I TURQUIA COMPLEIX 18
MESOS A PLE RENDIMENT
El 10 de febrer de l’any 2021 es va posar en marxa el primer servei de la
ruta Ro-Ro entre el Port Tarragona i el Port d’Izmir. En aquests divuit
mesos de funcionament s’han mogut un total de 24.524 UTIs (Unitats
de Transport Intermodal) entre ambdós ports.
Les xifres d’importació són les més elevades amb un total de 12.802
UTIs mogudes i una ocupació mitjana del 90% amb puntes properes al
100%. Les dades d’exportació (de Tarragona a Turquia) han viscut un
camí paral·lel de creixement i és on actualment es centren els esforços
per atraure més càrrega. En total entre Tarragona i Turquia han viatjat
11.722 UTIs, amb una ocupació mitjana d’entre el 80 i el 90% de la
capacitat de la línia. El servei entre el Port de Tarragona i el Port d’Izmir
ha ajudat a algunes empreses del territori en el seu procés d’internacionalització
gràcies a la gran freqüència i velocitat d’enviament.
46
LA CIUTAT

LA CIUTAT
47

EJT US DESITJA UNA BONA FESTA DE SANTA TECLA!!!
48
LA CIUTAT

LA CIUTAT
49

50
LA CIUTAT

“Si puedes imaginarlo podemos crearlo.”
Transformamos espacios.
Estudio de diseño de interiores y decoración
www.mbinteriorisme.com
977 240 384
LA CIUTAT
51

Adrià Miró Canturri
Un dels actes més especials i diferents
respecte dels anteriors anys serà la Cercavila
del Convit del 700 el dia 17 de setembre.
Aquesta anirà més enllà de Tarragona
i farà un viatge pels diversos pobles
i ciutats de Catalunya amb uns convidats
especials. Per homenatjar els principals
seguicis d’arreu del país, elements d’altres
festes majors, triats pel seu valor i singular
i per tenir un homòleg al seguici tarragoní,
aterraran a la ciutat i confeccionaran una
mostra excepcional de cultura popular.
En concret, comptarà amb la participació
del Ball de Diables de Vilanova, el Drac
de Vilafranca, el Bou de Figueres, la Pàjara
de Terrassa, la Godra de Caldes de Montbui,
el Ball de Serrallonga de Sant Quintí
de Mediona, l’Àliga de Girona, la Mulassa
de Valls, la Cucafera de Montblanc, el Lleó
de Barcelona, la Família Robafaves de Mataró,
el Ball de Bastons de l’Arboç, el Ball
de Pastorets d’Igualada, els Turcs i Cavallets
de Sant Feliu de Llobregat, el Ball
de Patatuf de Sant Climent de Llobregat,
el Ball de Cercolets de Torredembarra,
el Ball de Gitanes del Vendrell, el Ball de
Valencians de Lleida, el Ball de Prims de
Reus, la Dansa de Moma de Carcaixent i la
Moixiganga de Sitges.
BALL DE DIABLES DE VILANOVA I
LA GELTRÚ: Les primeres referències
de diables a la ciutat daten del 1710,
quan acompanyaven la Mulassa primitiva.
El 1832 es va constituir el Ball de
Diables i, després de desaparèixer a
finals del segle XIX, el recuperen per la
Festa Major de 1947.
CERCA
DRAC DE VILAFRANCA: Tot i el
seu origen incert, la seva creació es
situa entre els segles XIII i XIV. Per
evitar el deteriorament de la peça original,
el 2006 l’escultor Jordi Grau va
realitzar una rèplica. Aquesta compta
amb un pes de 115,83 kg amb tots els
estris a sobre.
MULASSA DE VALLS: Està documentada
des del segle XVI i es va recuperar
l’any 1987. A més, es tracta
de la mulassa més gran de tota Catalunya.
Gaudeix d’un gran èxit al seguici
popular i al seu pas acostumen
a esperonar-la al crit de “La Mulassa
és? Guapa, guapa, guapa!”
CUCAFERA DE
MONTBLANC:
La primera referència
es remunta a l’any
1381, quan va ser llogada
per Tarragona
per a una desfilada de
benvinguda a una il·lustre
dama del moment. El setembre
de 2016, es va recuperar
aquest element coincidint amb
les Festes de la Serra.
52
LA CIUTAT

VILA
ÀLIGA DE
GIRONA: Durant
molts anys va ser utilitzada
com a símbol del mateix
Ajuntament. L’actual peça és una
reproducció creada l’any 1954, que
manté el cap original de l’àliga que
sortia des del 1722.
MOIXIGANGA DE SITGES: La
primera referència escrita data de
1853. Des de 1924 aquest ball religiós
ha participat amb regularitat
quasi absoluta, menys en contades
excepcions, i és un dels principals
balls dels sitgetans.
BALL DE VALENCIANS DE
LLEIDA: Es va recuperar a finals
de l’any passat després de prop de
140 anys desaparegut, malgrat que
la darrera constància documental
escrita és de 1860, durant la visita
d’Isabel II a la ciutat.
LLEÓ DE BARCELONA: Es té
constància d’una peça com l’actual
des de l’any 1601. Es va convertir en
una de les figures més divertides del
bestiari barceloní pels seus brams i
enrenou, fins que una cèdula dictada
per Carles III va prohibir aquestes
actuacions exagerades. Després d’un
segle perdut, es va recuperar el 1994.
BALL DE PRIMS DE REUS: És
un ball únic a tot Catalunya que enguany
celebra el seu 30è aniversari
de la seva recuperació. En honor a
l’efemèride han fet una nova coreografia
més dinàmica que conserva la
música per la seva antiguitat.
BALL DE BASTONS DE
L’ARBOÇ: La dada documentada
més antiga és de 1770. Aquesta
colla va ser la triada per aparèixer
a un espot publicitari que promou
el turisme a Catalunya i mostrar
aquest tradicional ball a l’exterior.
LA CIUTAT
53

54
LA CIUTAT

LA CIUTAT
55

56
LA CIUTAT

Què fem?
LA CIUTAT
57

58
LA CIUTAT

Compromesos amb la
seguretat i el medi ambient,
compromesos amb tu
LA CIUTAT
59

LA FESTA PER A
TOTHOM:
UNA SANTA TECLA INCLUSIVA
Adrià Miró Canturri
Santa Tecla és el moment en què tota
Tarragona i ciutadans de les localitats
properes conflueixen per celebrar des de
diferents àmbits la principal festivitat de
la ciutat. Aquest moment d’unió troba el
seu vessant més inclusiu en l’anomenada
Festa per a Tothom, una iniciativa que
va estrenar-se fa 32 anys i compta amb
la participació de Dow Chemical des de
2001. Aquesta fa partícips els tarragonins
amb capacitats diverses amb un interessant
catàleg d’activitats.
Una de les figures més rellevants
d’aquesta festa és la Geganta Frida, la primera
geganta de Catalunya adaptada per
l’ús per part de persones sordes cegues i/o
en cadira de rodes. L’element va ser fruit
d’una iniciativa de Dow Chemical pel 50è
aniversari de Dow Tarragona l’any 2018
i van triar la figura de la pintora mexicana
perquè els seus valors representen la
Festa per a Tothom. Precisament, va ser
ella qui el 9 de setembre ens va donar el
primer tastet festiu. Envoltada d’un gran
ambient, van portar-la a l’Ajuntament per
tenir-ho tot a punt de cara a Santa Tecla i
celebrar els seus 4 anys.
Ja dins de la programació de les festes,
el dissabte 17 de setembre a les 11.00 hores
es celebrarà l’acte de presentació de
la Festa per a Tothom al Balcó del Mediterrani.
L’espai triat i la indumentària dels
assistents de color groc florescents es deuen
a la intenció de fer encara més visibles
totes aquestes activitats i les persones
que hi participen. Tot seguit, la festa es
traslladarà a un dels refugis que el Port de
Tarragona ha cedit perquè persones amb
capacitats diverses i els fungivers -participants
que les acompanyen i ajuden- tinguin
un espai on fer un dinar de germanor.
La Festa per a Tothom tornarà a l’inici
de què es coneix com la part més tradicional
de Santa Tecla, a partir del 21 de
setembre. Aquell dia seran al Cafè, Copa
i Puro que precedirà una arrencada de gegants
on la Frida serà present.
Finalment, el 23 de setembre, dia de la
patrona, es tractarà d’un dels moments
més especials. Tots els participants de la
Festa per a Tothom es reuniran a la cantonada
de la Colla Jove per seguir el Seguici
Popular, el qual compta amb una aturada
per fer els seus tradicionals balls en
aquesta zona. En acabar, el moment dels
focs artificials tancarà aquestes intenses
jornades on tots els tarragonins podran
gaudir de la seva festa major.
60
LA CIUTAT

61
LA CIUTAT 35
LA CIUTAT

XARXA SANTA TECLA I ELS MERCATS DE TARRAGONA PROMOUEN
L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE
Redacció
L’empresa de Mercats i la Conselleria
de Comerç ho tenen tot a punt per donar
el tret de sortida als dies de Santa Tecla.
De fet, el Mercat de Nit celebrarà la seva
3a edició aquest mateix dissabte 10 de
setembre a partir de les 20.00h i serà la
primera de les nombroses iniciatives programades
durant els propers dies.
SANTA TECLA SALUDABLE
En primer lloc, la Xarxa Santa Tecla i
els Mercats de Tarragona impulsen enguany
una campanya de sensibilització
i foment d’hàbits saludables per viure
les festes intensament anomenada “Una
Santa Tecla saludable”. La iniciativa contempla
un conjunt d’il·lustracions festives
que es difondran periòdicament per
xarxes socials coincidint amb alguns dels
actes principals de la festa tarragonina. A
més, l’artista Julen, conegut recentment
per les seves versions de cançons populars,
oferirà un concert el dimecres 14 de
setembre a Plaça Corsini que començarà
just després de sonar la darrera nota
del Carilló a les 18.00h. Julen actuarà en
el marc d’un bingo musical solidari, on
paradistes del Mercat Central oferiran
tastets saludables i els diners recaptats
amb la venda de cartrons es destinaran
a la Fundació Estela. La dinamització de
l’acte anirà a càrrec de la comunicadora
Núria Cartanyà i de membres de les comparses
Disc 45 i Colours Fantasy.
62
LA CIUTAT

LA CIUTAT
63

REUS BATEGA AMB EL
TEATRE
Reus recupera una agenda teatral de primer
nivell per un últim trimestre de 2022 en què
el Teatre Fortuny celebra 140 anys
Adrià Miró Canturri
Reus destaca per la seva àmplia oferta
d’oci i cultura, que la fa un referent del
Camp de Tarragona. Dins d’aquest ventall
cultural, un dels àmbits més destacats és
el teatre, que compta amb múltiples espais
a la ciutat que nodreixen una agenda
incomparable a la zona. De fet, el mateix
Daniel Recasens, regidor de Cultura, Educació
i Política Lingüística, assegura que el
teatre juga “un paper protagonista” dins
de la “programació cultural estable” que
caracteritza el municipi.
Les restriccions d’aforament per preservar
la salut pública han truncat durant
molt de temps el desenvolupament habitual
de l’agenda teatral reusenca, però
aquest any sembla que ja dona signes de
recuperació. El gerent del Consorci del Teatre
Fortuny, Josep Margalef, explica que
han experimentat una “tornada positiva”
i que actualment estan remuntant en el
nombre d’abonats fins a arribar a uns 200
i escaig. No obstant això, aquesta etapa ha
comportat un “canvi d’hàbits” entre la majoria
d’assistents que es deixen veure pel
Teatre Fortuny.
PÚBLIC MÉS JOVE
Amb relació a aquests nous hàbits del
consumidor, Josep Margalef apunta que
després de la pandèmia la tendència ha
sigut comprar entrades a l’últim moment,
en lloc de fer-ho anticipadament. A més,
també s’ha “accelerat un canvi generacional”
gràcies a la incorporació d’un públic
jove que “s’està emmirallant amb el
Fortuny”. El gerent del Consorci destaca
la importància dels espectacles familiars
en aquesta renovació, que han aportat un
“altre tipus de públic” format per “canalla i
pares relativament joves”.
La tasca d’enganxar aquest nou públic al
teatre és un debat constant en els cercles
culturals. El regidor Recasens assegura
que des de les institucions públiques miren
de “treballar-hi des de tots els fronts i
perspectives” i que la programació teatral
ha de ser “prou heterogènia” perquè tothom
“hi trobi el seu espai”.
“Reus compta amb una
xarxa teatral que ofereix
un ampli catàleg d’opcions
per a tots els públics. Per
trobar tota la informació
dels diferents teatres i la
seva programació, ves a
www.teatresdereus.cat”
64
LA CIUTAT

El regidor de Cultura, Educació i Política Lingüística
de Reus, Daniel Recasens
alguns que arrelen al territori i potencien
la creació amb denominació d’origen. En
el cas del Teatre Fortuny, el millor exemple
és una nova edició del Cicle Grans
Mestres, un projecte de producció pròpia
sota la direcció artística de Francesc
Cerro-Ferran. L’edició d’enguany, que se
celebra el primer dimarts de cada mes,
tindrà quatre actuacions aquest últim
trimestre: L'excessiva història d'un individu
excessiu; Fedra despullada, interpretada
per la reusenca Bàrbara Roig; l’espectacle
ajornat Juli Cèsar, i La pobra gent.
FESTIVAL ACCENTS
Un altre dels projectes que implicarà el
Bartrina i el Fortuny aquest últim trimestre
de l’any és la novena edició del Festival
Accents. La idea d’aquest festival neix
el 2014 amb la intenció de dotar a Reus
d’una programació de música catalana en
directe i enguany arriba amb diferents
pesos pesants entre el 8 d’octubre i el 10
de desembre. Al Teatre Fortuny actuaran
Fito Luri, Sopa de Cabra i Joan Dausà.
Mentre que el Teatre Bartrina acollirà els
concerts de Mishima, La Habitación Roja
i Maria Jaume.
ARRELATS AL TERRITORI
Un dels símptomes més clars d’aquesta
recuperació és precisament la programació
dels teatres reusencs al llarg de l’any
i, en particular, aquest últim trimestre de
2022. El nombre d’actuacions ha agafat
embranzida de nou, conformant un catàleg
de possibilitats per tots els públics
i en diversos espais.
Entre els actes previstos, en destaquen
Al Teatre Bartrina també compten
amb aquest apropament al territori amb
diverses iniciatives. Una d’elles és el Projecte
Bartrina. Cultura de Proximitat 2022,
que aposta pel talent local i programa
dues actuacions el primer cap de setmana
d’octubre: el musical Balades per a
Mirolina i la proposta multidisciplinària La
gran pas. L’altra gran iniciativa de proximitat
és una nova producció del Bartrina
Territori Creatiu: l’obra La Roser, que fa
un viatge a través de la història de Reus.
Els Sopa de Cabra actuaran al Teatre Fortuny en el
mar del Festival Accents
LA CIUTAT
65

Josep Margalef, gerent del
Consorci del Teatre Fortuny
TRADICIONAL I CONTEMPORANI
La música als teatres, però, no s’atura aquí. La resta de programació
musical es caracteritza per aquesta barreja entre un
esperit més tradicional i un de contemporani, enfocat als joves.
Josep Margalef explica que intenten jugar amb aquestes dues
ànimes perquè tothom pugui trobar un contingut atractiu. Un
dels casos més il·lustratius és el de l’òpera. Per un costat, el Fortuny
porta Don Giovanni, de la mà de l’Òpera de Sabadell, i d’altra
banda, l’òpera electrònica de La Infanticida. Aquesta última
transforma un monòleg de Caterina Albert amb la composició
musical de Clara Peya i la interpretació de figures del territori
com Neus Pàmies i Gerard Marsal.
A part de les dues òperes, la música impregna també el Fortuny
a través dels dos concerts infantils de El Pot Petit, dels
mítics Sau, el folk de Falsterbo, el piano d’Una vetllada amb Rakmàninov
i amb el Concert d’Any Nou a càrrec de l’Orquestra
Simfònica de Sant Cugat.
Al Bartrina tindrà lloc un dels concerts més especials d’aquest
últim trimestre a Reus, lligat a aquest any Gabriel Ferrater. A In
Memoriam s’interpretaran 15 cançons, catorze d’elles seran poemes
de Ferrater i la quinzena replicarà el poema que J. V. Foix
va dedicar a Ferrater en la seva mort. A més, el Gremi de la Construcció
del Baix Camp tancarà els actes del 400 aniversari amb el
concert d’Aupa Strings Timelapse XX al Bartrina.
Els Amics de l'Òpera de Sabadell duen
l'òpera Don Giovanni al Fortuny
“S’ha accelerat un canvi
generacional gràcies a la incorporació
d’un públic jove que s’està emmirallant
amb el Fortuny”
El Pot Petit oferirà la seva acutació al Fortuny
66
LA CIUTAT

CLÍNICA DENTAL
DR GISBERT
Dedicació, esforç i compromís
BonaFestaMajordeMisericòrdia!!!
Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus
977330490
www.clinicadentaldrgisbert.cat
clinicadentalgisbert
clinicadrgisbert
LA CIUTAT
67

UN CATÀLEG D’OBRES HETEROGENI
Les obres de teatre tindran també un
paper central dins del catàleg que presenta
Reus. En particular, el Teatre Bartrina
és un dels espais que aportarà una
major diversitat en aquest gènere amb
temàtiques de tota mena. Per un costat,
les obres familiars prenen força amb
l’espectacle sense text Camí a l’escola de
la companyia Campi qui pugui; una obra
per reflexionar sobre el mestissatge com
La Faula de l’esquirol de la companyia La
Baldufa, i Nüshu de la companyia Capicua,
un espectacle d’acròbates d’allò més
singular.
“Les obres de teatre
tindran també un paper
central dins del catàleg
que presenta Reus”
Juntament amb aquestes obres, el Bartrina
completarà el repertori amb històries
com la d’una noia amb discapacitat
que vol ser mare, a Mare de sucre; una
obra inspirada en l’atac terrorista contra
la comunitat LGBTIQ+ a Orlando, sota
el nom de L’Oreneta, i El Mar, una obra de
teatre poètic basada en les redaccions
d’uns nens que no han vist mai el mar. A
més de tots els projectes provinents del
territori, Clarividents farcirà el catàleg de
quilòmetre 0.
El Teatre Fortuny obrirà aquest últim
trimestre amb l’inconfusible Joan Pera i
la seva paròdia dels cuiners caiguts amb
desgraciada titulada Master Xof. La llista
d’actors catalans àmpliament reconeguts
no s’atura aquí. Quant temps em queda?,
amb Lluís Villanueva entre d’altres, parla
del sentit de la vida des d’un curiós punt
de vista, mentre que l’obra Immunitat
ens rememora la ràbia i la frustració de
les restriccions amb un relat sobre sis
persones que participen en un mostreig
demogràfic. Finalment, Paraiso Perdido,
basat en el poema èpic de John Milton,
serà una de les atraccions del primer mes.
De dalt a baix: 'La faula de l'esquirol' i
'Nüshu' són dues obres familiars que es
podran veure al Teatre Bartrina. Joan Pera,
amb Master Xof, té la seva cita amb el
públic de Reus al Fortuny.
68
LA CIUTAT

LA CIUTAT
69

La dansa tindrà un aparador privilegiat al Teatre Fortuny
140 ANYS DEL FORTUNY
Més enllà de la programació, el teatre
reusenc estarà aquest trimestre de celebració
pels 140 anys del Teatre Fortuny
i els 40 del Consorci. Josep Margalef explica
que no hi ha cap esdeveniment en
concret preparat per aquesta efemèride,
donat que la seva forma de celebrar-ho
és amb la programació especial que estan
duent a terme. En particular, destaca la
producció pròpia del Cicle Grans Mestres i
la coproducció d’Una vetllada amb Rakmàninov,
la qual cosa els fa “ser una mica més
del que som” per la seva connexió amb el
territori.
LA DANSA PREN FORÇA
A banda de la música i el teatre, la tercera
pota de la programació serà la dansa,
que agafa un pes rellevant entre els
espectacles. Com ja succeïa amb l’òpera,
gaudirà d’aquesta simbiosi entre els
estils contemporanis i tradicionals. D’un
costat, el Fortuny acollirà una peça d’estil
neoclàssic del Ballet de Kíiv, i per l’altre,
El llac dels cignes del Ballet de Barcelona
promet sorprendre amb la seva conjunció
de dansa clàssica i contemporània. El
Fortuny també celebrarà una gala amb
ballarins premiats en passades edicions
del Premi del Internacional de Dansa Roseta
Mauri, mentre que el Bartrina portarà el
programa triple de dansa contemporània
Soirée.
“El Fortuny prepara un
nou espai cultural
multifuncional on
hi havia el bar del teatre.
Esperen 'completar la
programació del teatre'
amb un tipus d’esdeveniments
de petit format ”
A més, preparen un nou espai cultural
multifuncional on s’ubicava anteriorment
el bar del teatre. Amb ell esperen “completar
la programació del teatre” amb un
tipus d’esdeveniments de petit format
com obres més properes amb públic a
dreta i esquerra, exposicions, conferències
o classes magistrals. L’espai, que aspira
a ser un principal punt de trobada
cultural, no té data d’estrena. Margalef
assenyala que, en cas de tenir-ho pel novembre,
ja el posarien en funcionament,
però el més probable és que entri en joc
el següent semestre.
A aquesta extensiva oferta cultural del
Bartrina i el Fortuny també se li afegeixen
la resta de teatres i sales repartides per la
ciutat que completen una de les propostes
teatrals més interessants del país. En
aquest retrobament, una ciutadania amb
“cultura teatral, crítica, exigent però també
fidel i agraïda”, com la defineix el regidor
Recasens, ha permès mantenir viu
el batec del teatre a la ciutat. Així i tot, la
feina de recuperació cultural de Reus no
acaba aquí i el mateix regidor espera que
“el verí de l’escena contamini encara més
persones”.
70
LA CIUTAT

LA CIUTAT
71

LA CALOR NO ATURA LES
ACTIVITATS AL GLOBAL PÀDEL
El club reusenc ha viscut un estiu curull d'activitats i tornejos
Laura Martínez Álvarez
Des d'activitats infantils durant els
mesos d'estiu, a torneigs nocturns, el torneig
més gran a la província de Tarragona
i amb la novetat del pàdel adaptat. Tot
un èxit d'activitats realitzades durant els
mesos de calor que han tingut molta afluència
de gent per les instal·lacions.
ACTIVITATS INFANTILS
Durant els mesos de juliol i agost es
van fer una sèrie d'activitats infantils per
a nens des de 5 a 16 anys, on feien pàdel,
jocs esportius i manualitats. Es va comptar
amb les Escoles Infantils i d'Adults
amb sessions d'una hora. A part feien una
escola i un stage de competició
TORNEIG MÉS GRAN A
TARRAGONA
A finals d'agost es va disputar el torneig
més gran disputat a Tarragona amb
250 parelles inscrites. El torneig Màximum
va ser el número 100 i va tenir
molta afluència de visitants a part dels jugadors.
Van realitzar un sorteig amb 100
regals per a celebrar aquest aniversari.
Paral·lelament, el 13 d'agost es va disputar
el Màximum mini cup, mateix torneig
per a nens de 7 a 17 anys.
El pàdel adaptat cada dia més present a Global Padel
BE PÀDEL, ADAPTAT AMB CADIRA
DE RODES
Es va realitzar un altre torneig de l'empresa
Be pàdel amb més de 150 parelles.
La novetat d'aquest torneig va ser incloure
la categoria de pàdel adaptat amb
cadira de rodes, primers que afegeixen
aquesta categoria a un torneig.
De cara al setembre, l'Acadèmia Global
Pàdel inicia les activitats amb el curs
escolar. Hi haurà una escola infantil i una
altra per adults. També ofereixen una escola
de pre-competició i una escola d'alt
rendiments amb entrenaments personalitzats.
La particularitat del Global Pàdel és el
pàdel adaptat, són els únics que ofereixen
aquest servei per a que tothom pugui
gaudir d'aquest esport sense limitacions.
“A finals d'agost es va
disputar el torneig més
gran disputat a Tarragona
amb 250 parelles
inscrites”
72
LA CIUTAT

LA CIUTAT
73

Retrat de Xavier Amorós al Centre de Lectura de Reus: Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus
Institucions i
entitats de la ciutat
han homenatjat el
prestigiós escriptor
Xavier Amorós
després de la seva
mort als 99 anys
LA
VEU
DE
REUS
Adrià Miró Canturri
“Hem perdut la veu que ha escrit la crònica
de la ciutat de bona part del segle XX”.
Amb aquestes paraules l’alcalde de Reus,
Carles Pellicer, s’acomiadava d’una figura
cabdal per la literatura catalana del Camp
de Tarragona. L’escriptor Xavier Amorós
(Reus, 1923-2022) moria el 18 de juliol als
99 anys després d’una vida marcada pel
seu activisme cultural i polític.
Més enllà de la seva obra, Xavier Amorós
deixa una empremta decisiva pel
desenvolupament literari de la ciutat. “Hi
ha molts autors amb qui ha tingut un vincle
o altre i als quals, d’alguna manera, ha
esperonat a continuar escrivint, a millorar-ne
la tècnica i a apropar-los un context
propici”, assegura Daniel Recasens,
regidor d’Educació, Cultura i Política Lingüística.
El seu tarannà “amable, proper,
cordial i generós”, que recorda el regidor,
i aquesta predisposició d’obrir les portes a
tothom que cerqués un consell literari són
alguns dels trets que escriptors com Antoni
Veciana han recordat en entrevistes
aquests dies als mitjans.
UNA VIDA AL CENTRE DE LECTURA
Un d’aquests lligams que el van arrelar
a Reus va ser el Centre de Lectura, en el
qual va participar des de la seva reobertura
l’any 1948 i inclús en va arribar a ser
president entre 1981 i 1982. De fet, la
seva relació amb l’entitat es remunta a la
infantesa, donat que el seu pare n’era soci.
Ja en aquesta nova etapa, també va assumir
la responsabilitat de dirigir la Revista
del Centre de Lectura en la seva renova-
74
LA CIUTAT

Donatiu de la Caixa de Pensions a un projecte del centre: Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus
ció. Després de la mort d’Amorós, l’entitat
reusenca remarcava la importància de
l’escriptor en la seva història recent: “La
seva trajectòria cultural, cívica i personal
no es pot entendre sense el Centre de Lectura,
de la mateixa manera que el Centre
de Lectura no pot escriure la seva història
sense tenir en compte la petjada i el llegat
de ‘l’Amorós”.
LA SEVA OBRA
En l’àmbit literari, Xavier Amorós destaca
per “conrear gèneres molt diversos”,
la qual cosa li dona una “visió especial”,
subratlla Recasens. Des de 1940 va escriure
poesia, unes peces que es publicarien
l’any 2000 sota el títol de Poemes
inèdits de Xavier Amorós. Enyoro la terra
(1961), Guardeu-me la paraula (1962) i
Qui guanya, para (1963) són altres de les
seves obres de poesia que li van valer el
reconeixement dins del món literari. Anteriorment,
però, havia obtingut el premi
Santiago Rusiñol als Jocs Florals de
la Llengua Catalana de Mendoza per la
seva obra de teatre Història Sentimental
(1954).
A la dècada dels 80, Xavier Amorós
va reprendre la seva producció artística
amb la novel·la històrica L’Agulla en un
paller (1985). Aquesta representa un tret
de sortida de diferents novel·les amb un
component autobiogràfic com El camí dels
morts (1996), els tres volums de Temps estranys.
Clarobscurs en la llarga postguerra
reusenca (2000, 2002 i 2004) i Plou, però
plou poc (2007).
Entrevista a Amorós quan era president delCentre de Lectura
de Reus : Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus
“La seva botiga tèxtil del
carrer Llovera va ser seu
de diverses reunions en
la clandestinitat i refugi
d’activistes, que fins i tot
hi van arribar a dormir”
ACTIVISTA PER LA DEMOCRÀCIA
Precisament, algunes d’aquestes novel·les
narra una època en què va formar
part de l’oposició antifranquista. Des de
ben petit ja va conviure en un àmbit polititzat.
Del seu pare, militant d’ERC, i de la
seva mare, de la Lliga, va extreure la seva
adscripció al catalanisme i la voluntat
de diàleg i consens. Sota aquest esperit
aglutinador, va participar en la creació
d’una Comissió Democràtica del Baix
Camp, que aplegava les forces polítiques
contràries al règim. La seva botiga tèxtil
del carrer Llovera va ser seu de diverses
reunions en la clandestinitat i refugi
d’activistes, que fins i tot hi van arribar a
dormir.
Dins de la lluita antifranquista, el seu
vincle amb la cultura va ser cabdal. Amorós
explicava en una entrevista que el
Centre de Lectura era el lloc on s’amagava
tothom quan hi havia manifestacions i
que també l’ateneu havia acollit totes les
conferències de les Terceres Vies. A més,
va prendre partit en trobades culturals
clandestines amb un grup d’autors que es
feia anomenar “maquis de la poesia”.
Amb la restitució de la democràcia, es
va implicar també en la política institucional,
encara que sempre recordava que
no tenia “vocació de polític”. Primer, va
formar part de la candidatura Per l’Entesa
de Josep Benet el 1979. Set anys després,
va ser elegit senador per la candidatura
del PSC-PSOE amb la condició de no tenir
dedicació exclusiva i va formar part de la
cambra alta fins al 1993.
PREMIS I HOMENATGES
Durant la seva carrera literària, Xavier
Amorós va rebre múltiples premis,
als quals posteriorment es van sumar els
homenatges per part de la seva ciutat i
Nomenament com a Soci d'Honor: Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus
LA CIUTAT
75

Acte de commemoració amb els socis més antics (150 anys de l'entitat): Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus
“Amorós descrivia el
gènere de poesia, com l’essència
de la literatura”
del país. En el gènere de poesia, que ell
descrivia com l’”essència de la literatura”,
els més destacats van ser el premi Carles
Riba 1964 i el Premi de Literatura Catalana
de la Generalitat de Catalunya, aconseguit
gràcies la recopilació de les seves tres
principals obres, titulada Poemes. 1959-
1964. En teatre, el Premi Santiago Rusiñol
1956 per Història sentimental engrosseix el
seu catàleg de guardons.
A part dels premis literaris, el seu estimat
Centre de Lectura el va nomenar soci
d’honor, la URV el va investir en Doctor
Honoris Causa el 2004 i el mateix any la
Generalitat li va concedir la Creu de Sant
Jordi. La seva ciutat, a qui li va dedicar
tants articles i escrits, també el va reconèixer
de múltiples formes. El 1998 el van
convertir en fill il·lustre de la ciutat i la biblioteca
pública central porta el seu nom.
Un fet que per a Daniel Recasens mostra
l’”estima” de la ciutat cap a la seva figura i
la “clara influència” de l’escriptor.
relleu aquest fet i l’estima que la ciutat li
professa”, explica al regidor de Cultura.
De fet, Daniel Recasens també relata que
des del primer moment moltes persones
es dirigien a la biblioteca per animar-los a
tirar endavant un homenatge d’aquestes
característiques. Finalment, el 26 de juliol
es va celebrar aquest emotiu acte de comiat
amb música, parlaments i lectures de
les seves obres.
2023, ANY XAVIER AMORÓS
Més enllà de tots els reconeixements
al llarg de la seva trajectòria, Reus té
preparat per l’any que ve el plat fort. Tal
com va anunciar l’alcalde Carles Pellicer,
la ciutat gaudirà durant el 2023 de l’any
Xavier Amorós. Temps abans de la seva
pèrdua, tant l’alcalde com el regidor li van
demanar el vistiplau per retre homenatge
d’aquesta manera als seus 100 anys. “Es
va mostrar encantat de la notícia i estic
convençut que hi hauria participat activament
—com sempre s’havia involucrat en
tot— si la salut ho hagués permès”, descriu
Recasens.
D’aquesta forma, Reus podrà recordar
la figura de qui va fer dels carrers de la
ciutat el seu terreny literari i es va implicar
en diversos àmbits culturals i polítics de la
capital del Baix Camp. Un ciutadà que, en
paraules de l’alcalde, era “emblemàtic i militant
de ciutat”.
Després de la seva mort, la ciutat va
retre-li homenatge al Ple de l’Ajuntament
i en un acte sota el nom ‘Enyoro la terra’.
“La mort d’una figura com la d’en Xavier
Amorós exigia immediatament un homenatge
sincer, respectuós i que defugís el
dramatisme innecessari. La mort n’enceta
la immortalitat i l’acte volia posar en
76
Acte d'homentage a Xavier amorós: Reus Cultura
LA CIUTAT

A.P.I 448
aicat 2320
• Av. Pere Cerimoniós, 86 bx 4.
• C/ Camí de Riudoms, 22 bx 2, • 43205 Reus
Tel: 977 318 995 / 977 754 841 / 617 472 053
COM POTS
ACCELERAR LA
VENDA DE LA
TEVA PROPIETAT
SENSE TROBAR-TE
AMB SORPRESES
D’ÚLTIMA HORA?
DOCUMENTS
IMPRESCINDIBLES) QUE HAS
DE PREPARAR ABANS DE
POSAR CASA TEVA
A LA VENDA.
REUS
249.000€
Ref. 8039: Casa Adossada, zona
piscines municipals. 4 habitacions, 2
banys, cuina independent, jardí a peu
de menjador, balcó, garatge, terra de
parquet, calefacció i finestres d’alumini.
Casa molt lluminosa.
L’ALEIXAR 225.000€
Ref. 8048: Terreny rústic amb
bonica casa legalitzada com a vivenda.
Totalment reformada, 3 habit. 2 banys,
barbacoa, piscina i a prop de la carretera.
Parcel·la de 1.100 m².
VILA-SECA
219.000€
Ref. 8080: Casa en Urb. la Plana, 7
hab, 3 banys, jardí amb piscina, cuina
independent, terrasses molt amplies,
garatge de 39 m 2 , pou propi, zona de
barbacoa.
REUS
160.000€
Ref. 8005: Pis zona Passeig Sunyer de
107 m² amb 4 habitacions, 2 banys,
cuina amb galeria, calefacció, balcó
amb magnífiques vistes i plaça d’aparcament.
REUS
Ref. 8028: Pis d’una habit doble,
menjador amb sortida al balcó, cuina
oberta, 1 bany, A/A, ascensor i plaça
d’aparcament inclosa.
85.000€ REUS
80.000€
Ref. 8035: Pis exterior, molt lluminós,
3 habit, cuina amb galeria, menjador
amb parquet de fusta, 1 bany i 1 aseo,
armaris encastats, finestres d’alumini.
zona centre. Necessita reformes.
www.fincas-marti.com | 977 318 995 - 977 754 841 - 617 472 053 | Ge
LA CIUTAT
77

REUS
LA PLANTA SOLAR FOTOVOLTAICA DE REUS
COMPTARÀ AMB 1.440 PLAQUES
La instal·lació serà ubicada a l’estació depuradora d’aigües residuals de Reus.
Aigües de Reus, divisió de l’empresa municipal
Reus Serveis Municipals, ha publicat la licitació
del contracte d’obres per la construcció
d’una instal·lació solar fotovoltaica ubicada
a l’estació depuradora d’aigües residuals de
Reus.
El projecte, ja aprovat per l’Ajuntament de
Reus, preveu la instal·lació de 1.440 plaques
solars a l’estació depuradora, que acabaran
conformant la planta fotovoltaica més gran de
la ciutat, amb una superfície total ocupada de
5.242m2. Aigües de Reus preveu que les obres
puguin iniciar-se abans de final d’any.
Es preveu una inversió de 684.676,79 euros
(IVA inclòs), compta amb el cofinançament de
l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i del què
Aigües de Reus assumeix el cost corresponent
a l’IVA no deduïble, 118.828,5 euros.
La planta ha de cobrir bona part de la demanda
elèctrica de l’activitat de la depuradora, en produir
un 33 % del seu consum d’energia anual.
REUS RECUPERARÀ LA
BASSA NOVA I EL SEU
ENTORN
L’Ajuntament de Reus ha aprovat de manera
inicial el projecte executiu de recuperació de
la Bassa Nova i el seu entorn, amb un projecte
que dona continuïtat a la recuperació dels
valors històrics i patrimonials del passeig de la
Boca de la Mina. L’obra preveu la recuperació
de l’element patrimonial per a ús ciutadà.
2 MILIONS D’EUROS DELS FONS EUROPEUS PEL
PROJECTE DE COMUNITAT ENERGÈTICA DEL
POLÍGON AGRO-REUS
La inversió total en el projecte és de 4.411.532,28 €
L’Associació Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus, constituïda
amb participació municipal i d’empreses privades per impulsar
el projecte de comunitat energètica al polígon Agro-Reus, rebrà
1.994.445,70 € de la segona convocatòria del “Programa de incentivos
a proyectos piloto singulares de comunicades energéticas (CE Implementa)”
de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía, dependent
del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Aquest objectiu implica restaurar els elements
originals de la bassa i mostrar-los,
però alhora dotar l’espai de sentit urbà. El projecte
defineix un espai lúdic vinculat a l’aigua
i que la ciutadania el gaudeixi. Així, es farà una
bassa amb aigua, encara que per motius de
seguretat serà molt poc fonda, però simularà
una bassa plena. Un terra de relliga en la zona
d’accés del rec permetrà reconèixer el fons de
la bassa, veure l’aigua com cau i les estructures
del rec, però alhora farà de moll lúdic enrasat a
l’aigua que permetrà apropar-s’hi.
El pla del perímetre de la bassa es connecta a
diferents nivells amb els camins que l’envolten.
El projecte resol amb grades d’obra vista
enjardinades el desnivell amb el camí de la Pedrera
del Còbic. Condicionat pels arbres i per
l’estretor del camí cap a la Boca de la Mina, es
resol el desnivell amb un mur d’obra vista i
una rampa accessible.
La inversió total en el projecte és de 4.411.532,28 €, un dels més ambiciosos
dels 28 projectes que han estat beneficiaris dels 30 milions
d’euros de pressupost d’aquesta línia. A nivell català, cinc comunitats
han rebut ajuts del programa, dels quals l’ajut concedit a Reus és el més
elevat i el segon amb major inversió global. L’ajut concedit representa el
55% del cost subvencionable del projecte: 3.626.264,92 euros.
La comunitat aprofitarà les cobertes d’edificis públics i privats per a la
instal·lació de plaques solars fotovoltaiques que podran subministrar
energia als edificis municipals i a les empreses instal·lades al polígon.
78
LA CIUTAT

LA CIUTAT
79

80
LA CIUTAT

No tan sols som experts en Apple.
Oferim solucions tecnològiques
globals.
Ets empresa de 3 a 9 treballadors?
Aconsegueix ARA el teu bono de ns a 6.000 €
per canviar de programa de gestió, fer una nova
web o botiga online,...
Més info a: www.gestiomatica.es/kit-digital
LA CIUTAT
Pl. del Victor, 7. 43202 Reus. - Tel. 977 338 584.
info@gestiomatica.es - www.gestiomatica.es
81

L'ÀLIGA
FA UN PAS
ENDAVANT
Per primera vegada, l’Àliga de
Reus ha incorporat una noia entre
les seves portadores
Adrià Miró Canturri
Quan es parla de les festes populars de Reus i el seu seguici,
l’Àliga és probablement una de les figures més estimades i rellevants.
Existeix documentació seva des del 1627, època en què
tenia un paper protocol·lari molt marcat per honorar els visitants
i participar en les solemnitats festives. L’any 1996 es va
recuperar l’element de la mà de la Carrutxa i el Col·lectiu Reusenc
d’Activitats Culturals (CRAC). Aquesta nova àliga, feta
per Manel Llauradó, pretenia rescatar aquell paper que havia
tingut en un passat i se li va trobar l’encaix cerimonial de què
gaudeix actualment.
Després de la celebració del 25è aniversari l’any 2021,
aquest curs han assolit una nova fita. Per primera vegada, una
noia ha entrat a la colla per ser portadora de l’Àliga. La Noha
Moussafir Descarrega, de 22 anys, va començar a assajar amb
la figura poc abans de Sant Pere i espera el seu moment per estrenar-se
en un d’aquests actes tan solemnes i simbòlics que caracteritzen
la reina de la festa. “Des de petita, era un element que
m’imposava i sempre la volia veure en primera línia. Portar-la era
una fantasia que suposo que molta gent ha tingut”, explica.
“Des de petita, era
un element que
m’imposava i sempre
la volia veure
en primera línia”
Tot i que la seva entrada oficial
al CRAC s’ha formalitzat
aquest any, ja fa temps que
està relacionada amb l’entitat.
El seu germà va ser una de
les primeres fornades de l’Àliga
petita, creada el 2016, i la
seva exparella forma part del
Ball de Cavallets. Uns lligams
82
LA CIUTAT

L'Àliga de reus ball en el ball solemne de 2016
que l’han mantingut sempre present en els
seus actes, ara ja com a acompanyant de
l’Àliga.
LA PREGUNTA
El dia en què tot va canviar va ser
abans de Sant Pere, quan la colla celebra
un assaig amb vermut on deixen que socis
de l'entitat provi l’element. La Noha
no recorda bé si algú la va esperonar a
ficar-s’hi o li va sortir de dins, però finalment
es va animar a provar què se sentia
sota de l’Àliga. Les seves primeres sensacions
van ser més bones de les que es
podien esperar, veient que podia fer girar
aquells 75 quilos sense caure.
Amb l’adrenalina pels núvols, es va animar
a preguntar a un membre de la colla si
les noies podien ser portadores, ja que no
n’havia vist mai cap. “Em van dir que sí que
podien, però mai havien tingut cap dona
que enviés la sol·licitud”. La resposta va
encendre el desig de la Noha de complir un
somni i automàticament va enviar la carta
per ficar-se a la llista d’espera l’any 2018.
L’oportunitat va arribar a l’assaig vermut
d’aquest any, moment en què la va
tornar a provar. La colla li va preguntar si
continuava interessada a entrar-hi i ella
no va dubtar a l’hora de fer aquest pas
tan especial.
Malgrat que no ha portat l’Àliga en actes
oficials, sí que va poder experimentar
un sentiment similar el passat Sant Pere
quan tots els elements ja enfilaven cap a
l’ajuntament seguint l’ordre del seguici.
Precisament, la Noha pertany a les dues
colles que tanquen el seguici (Xiquets de
Reus i l’Àliga) i els seus amics castellers
no van perdre l’oportunitat de fer una de
les seves.
Habitualment, quan ja només queden
aquestes colles al peu de la Prioral, els
castellers demanen un últim ball de l’Àliga.
Enguany no va ser una excepció, però
el seu crit es va modificar per un “Que balli
la Noha, que balli la Noha”. Aleshores,
el cap de colla la va mirar i li va dir que
anés cap a dins de l’element. “Em vaig enfaixar
i vaig fer el meu primer ball davant
la Prioral. No m’ho podia creure, estava
en xoc i quan vaig arribar a casa em vaig
ficar a plorar”, recorda amb un somriure
d’orella a orella.
REFERENTS DE DONA
Amb el seu aterratge a la colla, la Noha
espera ser un referent per altres noies
que també s’hagin sentit interessades
en algun moment. En particular, serà rellevant
per les persones que davant del
dubte, mai s’havien vist amb ànims de
preguntar. “Veure que una persona amb
les mateixes condicions que tu també
pot portar-la és important”, destaca. Tot
i que poder convertir-se en la primera
dona portadora de l’Àliga és un “privilegi”,
per a la Noha aquest només és l’inici
del camí i espera que la presència femenina
s’ampliï en els pròxims temps. “Sóc
la primera, però no vull ser l’última. Això
encara m’omple més”.
ACLAMADA PELS COMPANYS
De moment, encara no ha participat
en cap acte oficial i no sap si ho farà per
aquesta Misericòrdia. La Noha apunta
que això arribarà “quan em vegin preparada
i em senti còmode”. Així i tot, també assenyala
que ha experimentat una gran millora
al llarg dels assajos des de Sant Pere i
que actualment “no té ni punt de comparació
amb el principi” gràcies al consell dels
seus companys.
LA CIUTAT
83

PREPARATS PER A RECUPERAR
MISERICÒRDIA
La Trobada de Gegants, el Correfoc o el
Seguici petit tornaran a comptar amb el seu
format habitual per les festes de la patrona
sició de Bonsais es farà al Jardí de la Casa
Rull del 16 al 25 i l’espectacle “De Reus al
Cel” de l’Orfeó Reusenc el dia 16. També
estan tancades les dades de l’Aplec Baix
Camp, el dia 18; la Trobada de Gegants,
el dia abans, el 17 de setembre; la Diada
Castellera, el dia 24; A Reus Correfoc,
que passa al dia 23, just després del Seguici
Petit, o les havaneres, el 18 de setembre.
Les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia
comencen oficialment el dia
21 de setembre, amb el Lliurament dels
Guardons de la Ciutat, un acte que es realitzarà
com cada any al Saló de Plens de
l’Ajuntament, i finalitza el dia 25, Dia de
la Mare de Déu de Misericòrdia, amb els
actes tradicionals al voltant del Santuari i
les Baixades del matí i de la tarda.
Redacció
La Festa de Mare de Déu de Misericòrdia
de 2022 completarà la recuperació de
les festes reusenques amb total normalitat.
Després de tornar a viure Sant Pere
de la millor manera i amb un èxit rotund,
ara serà el torn de la patrona, amb un calendari
que ofereix activitats del 16 al 25
de setembre.
Daniel Recasens, regidor de Cultura
i Política Lingüística, ha explicat que “es
mantenen els actes tradicionals, que són
els que formen el gruix de la programació,
i encara estem rebent propostes de
diferents col·lectius i entitats per anar
tancant el programa, però volem que sigui
una festa en la que l’important és la gent”.
Misericòrdia 2022 tornarà a lluir amb
activitats per a tots els públics i de totes
les edats i, segons ha explicat el regidor
“tornarem a veure els actes tradicionals
en els formats habituals i recuperant el
carrer.
El programa es concentra principalment
el cap de setmana previ a la festivitat
i els dies 24 i 25 de setembre. L’expo-
UN CARTELL DE LES PERSONES
El cartell d’enguany il·lustra el Santuari
de Misericòrdia i remarca la importància
de les persones que envolten la festa.
Més enllà dels elements de la cultura popular
i del mateix santuari, els espectadors
prenen un paper principal en l’obra.
La imatge de la Misericòrdia 2022 ha
estat un encàrrec a Albert Asensio. Un
artista que ha rebut el guardó Laus de
Bronze pel cartell de Fira Tàrrega 2010,
un premi amb el llibre Kim de Rudyard Kipling,
Editorial Joventut del Banco del Libro
de Venezuela 3 Premis Junceda; per
millor coberta de llibre, millor publicitat
i millor il·lustració científica respectivament,
i Premi Llibreter 2017 a àlbum il·
lustrat amb el banc blau editat per Babulinka
books.
84
LA CIUTAT

Vine i gaudeix d’un dia
de compres a El Tomb de Reus
COMPRES, GASTRONOMIA, CULTURA I DIVERSIÓ
EN UN MATEIX ESPAI!
LA CIUTAT
www.eltombdereus.com
85

86
LA CIUTAT

Bona Festa Major de Misericòrdia!
LA CIUTAT
87

REUS
PRIMERS PASSOS CAP A LA
TRANSFORMACIÓ URBANA I DE
NOUS EQUIPAMENTS DE L’ÀREA DEL
CARRILET
L’Ajuntament de Reus ha publicat al perfil del contractant la licitació
del contracte de serveis d’arquitectura per a la redacció dels projectes
relatius a la reordenació urbana i a nous equipaments municipals a
l’àrea del Carrilet. L’objectiu de la transformació urbanística és crear
una nova centralitat al sud de la ciutat, un projecte que converteixi el
Carrilet en un nou pol d’atracció i generi més activitat quotidiana a la
zona, i més i millor connectivitat amb el seu entorn
L’adjudicatari s’escollirà a partir d’un concurs de projectes restringit,
amb un jurat d’experts en matèria d’arquitectura. El procés de licitació
té un cost previst de 998.166,6 euros.
Corresponent a l’àmbit 6.20 del pla general d’ordenació urbana i el
seu entorn més immediat: Mercat del Carrilet, estació d’autobusos,
tram de l’avinguda del President Macià fins a la façana amb el parc de
Mas Iglesias; i, al nord, el carrer de l’Escultor Rocamora, la cruïlla amb
l’avinguda de Pere el Cerimoniós, i l’avinguda del Carrilet fins a enllaçar
amb el tomb de ravals pels carrers de Pintor Bergadà i de Pàmies.
REFORMA I AMPLIACIÓ DEL
TANATORI MUNICIPAL DE REUS
Serveis Funeraris Reus i Baix Camp en portarà a terme la
reforma i ampliació
Serveis Funeraris Reus i Baix Camp portarà a terme la reforma i ampliació
de diferents espais del Tanatori Municipal de Reus. En concret,
les obres permetran millorar la prestació dels serveis a la sala de cerimònies,
al vestíbul principal i a la zona d’oficines d’atenció al públic. El
contracte surt amb un pressupost de licitació de 211.750 euros.
Per una banda, es durà a terme una reforma i ampliació de la sala de
cerimònies. Es preveu la reforma de la superfície actual de la sala de
cerimònies amb la renovació integral d’acabats i mobiliari per tal que
s’adapti a la nova configuració de l’espai. També es preveu la construcció
d’un cos annex a l’edifici existent que augmentarà la superfície total
de la sala i l’aforament amb prop de 110 seients més. D’aquesta manera,
la sala tindrà capacitat per a reunir unes 240 persones assegudes.
Per una altra banda, també es reformarà i s’ampliarà el vestíbul del Tanatori
Municipal i la zona d’oficines. El nou vestíbul general serà més
ampli i connectarà els dos accessos principals, des de la plaça Pau
Picasso (planta primera) i des de la zona d’aparcament (planta baixa),
permetent així, crear un espai de transició entre la part pròpiament administrativa,
més pública i les sales de vetlla, més privades.
S’ACOSTA UN NOU PLA DE MOBILITAT URBANA A REUS
L’Ajuntament de Reus n'ha finalitzat les fases de diagnosi i de participació ciutadana
L’Ajuntament de Reus ha finalitzat les fases de
diagnosi i de participació ciutadana del procés
de revisió del Pla de Mobilitat Urbana de Reus,
el document que ha de definir una estratègia i
un programa d’actuacions per a la planificació
de la mobilitat a la ciutat.
La fase de diagnosi ha analitzat la realitat a
Reus de tots els modes de transport: la mobilitat
a peu, en bicicleta i VMP, en vehicles privats,
en transport públic i la mobilitat de mercaderies.
Els treballs han permès descriure la
mobilitat actual i l’escenari de projecció de
mobilitat futura (2021-2035).
Igualment, s’ha fet un anàlisi per caracteritzar
el sistema de mobilitat i s’ha fet una diagnosi
tècnica del sistema, on es posa de manifest
els seus punts forts i febles. A partir d’aquest
anàlisi, que incorpora les aportacions recollides
en la Comissió Especial de Mobilitat Sostenible
i el procés participatiu, s’iniciarà la nova
fase de proposta de mesures correctores per
resoldre aquestes necessitats i proposar els
sistemes alternatius a potenciar, i es dissenyarà
un programa d’actuacions amb les fases
d’implementació i de costos.
88
LA CIUTAT

US DESITGEM BONA
FESTA MAJOR!
LA CIUTAT
89

REUS
VIA P, SERVEI QUE PERMET SORTIR I ENTRAR DELS
PÀRQUINGS SENSE TIQUET JA TÉ 20.000 VEHICLES
El servei Via P continua creixent i ja compta
amb més 17.000 clients registrats i més de
20.000 vehicles activats –un mateix usuari
pot activar més d’una matrícula si ho necessita.
Via P permet entrar i sortir del pàrquing
sense tiquet ni fer cues al caixer, amb el sistema
de lectura de matrícula, i aparcant a qualsevol
dels 10 aparcaments de la xarxa municipal
de manera més fàcil, àgil i pràctica.
Via P es va posar en marxa a principis de desembre
de 2021. Des de la seva estrena, el
servei ha tingut poques incidències i la xifra
de matrícules activades en tant poc temps
n’és una bona mostra.
El nou servei, habilita les matrícules dels vehicles
registrats a l’aplicació Aparcar –que ja permet
aparcar a la zona blava sense necessitat d’anar
fins al parquímetre i treure tiquet en paper–
perquè puguin entrar i sortir de la xarxa municipal
d’aparcaments de Reus de manera molt més
ràpida. Amb el sistema Via P no cal obtenir tiquet
quan s’accedeix a l’aparcament ni haver de passar
pel caixer a pagar abans de la sortida.
REUS VALORA
POSITIVAMENT L’AVANÇ
EN LA TRAMITACIÓ DE
L’ESTACIÓ INTERMODAL
Suposa l’encarrec de l’estudi
informatiu per part del Ministerio
de Transportes, Movilidad y Agenda
Urbana (Mitma).
En aquest sentit, la regidora d’Economia, Teresa
Pallarès, ha mostrat la seva satisfacció
per aquest pas endavant i ha manifestat que
“des de l’Ajuntament estarem molt atents al
compliment dels acords per al seu desplegament”.
Pallarès ha recordat que aquesta infraestructura
“és de vital importància, que contribuirà
a mantenir i millorar la competitivitat
de Reus i el Camp de Tarragona i fruit d’una
llarga i històrica reivindicació”.
L’acord d’ubicació de la infraestructura és
fruit del consens entre els municipis i administracions,
però també és resultat del treball
conjunt, la col·laboració i el consens municipal,
en el marc de la comissió d’infraestructures.
La previsió és que les obres estiguin en marxa
el 2026, amb un volum anual inicial de
700.000 usuaris. Ubicada al terme municipal
de Vila-seca i, en part, al de Reus, la infraestructura
s’emplaçarà al nus entre l’AVE, el
tren convencional, el tramvia i l’autopista.
Tindrà connexió directa amb l’aeroport de
Reus i fàcil accés des del centre de la ciutat, a
només 5 minuts.
L’ESCULTURA ‘GAUDÍ NEN’ DE REUS TORNA AL
SEU LLOC ORIGINAL
Ja han finalitzat els treballs de col·locació de
l’escultura del “Gaudí nen” al seu lloc original,
al carrer de l’Amargura. Els operaris van
retirar l’estàtua el passat 14 de juny, i durant
aquest temps s’han fet tasques per restaurar
l’escultura.
Les feines s’han centrat en els tres elements que
formen l’obra: el banc, les boles i la figura del nen.
Així, s’ha polit, netejat i se li ha retornat el color
original amb què la va idear el seu autor, l’escultor
Artur Aldomà. Tota la feina de restauració ha
anat a càrrec de l’empresa Ginfer.
“Gaudí nen” va ser col·locada el 2002 per
commemorar l’Any Gaudí.
90
LA CIUTAT

LA CIUTAT
91

92
LA CIUTAT

LA CIUTAT
93

EDUARD XATRUCH Xef del restaurant Disfrutar
“La
tècnica i el
concepte
han d’estar
al servei
del gust”
Foto Joan Valera
Junt amb Oriol Castro i Mateu Casañas, ha assolit dues estrelles
Michelin per al restaurant Disfrutar
Adrià Miró Canturri
Fa 10 anys, el vilasecà Eduard Xatruch,
Oriol Castro (amb arrels a Torredembarra)
i Mateu Casañas van fer el pas de crear
el restaurant Compartir a Cadaqués.
El seu èxit els va a empènyer a estrenar
el Disfrutar a Barcelona l’any 2014, que
no ha parat de créixer fins a assolir dues
estrelles Michelin i ser considerat el tercer
millor restaurant del món. Eduard
Xatruch ens parla en aquesta entrevista
dels processos creatius del restaurant,
dels seus projectes culinaris i la seva relació
amb el territori.
Com es gesta el restaurant Disfrutar?
Ens vam conèixer tots tres fa més de 20
anys al Bulli i vam estar-hi treballant com
a caps de cuina. Quan va tancar el 2011,
vam decidir unir-nos per muntar un restaurant.
Mai havíem tingut l’experiència
de tenir un negoci propi. El 2012
vam obrir el Compartir a Cadaqués, un
restaurant de cuina moderna per compartir
els plats al centre de la taula. Va
tenir èxit, vam guanyar confiança i ens
va donar l’empenta per muntar un restaurant
que fos una mica més creatiu. En
aquell moment, no parlàvem de creativitat
perquè exigeix moltes coses que no
teníem com un equip nombrós i infraestructura.
El 2014 el Disfrutar va néixer
com un restaurant de menú degustació
de cuina moderna. La gent deia que era
molt creatiu, però en l’àmbit de la tècnica
i conceptes no n’hi havia cap de propi. A
finals del 2015 vam començar a generar
tècniques i conceptes nous. Avui dia, és
94
LA CIUTAT

El restaurant Disfrutar, a Barcelona, amb un interiorisme sorprenent. Foto Joan Valera
Hi ha un grup que es dedica exclusivament
a crear, com es feia al Bulli?
A nosaltres ens toca ocupar-nos de tot,
però tenim un equip creatiu de quatre
persones que només duen a terme les
idees que generem. Ens ajuda a elaborar
totes les proves per poder fer que les
idees es converteixin en realitat. La partida
de creativitat té una cuina independent
al pis de sota. Un cop ens convencen
els plats, els implantem. Cada any ens
marquem uns objectius creatius i cada
setmana actualitzem un catàleg intern
que tenim.
un restaurant creatiu al 100% que ha fet
que tinguem un reconeixement a escala
internacional.
Des del seu inici, el creixement ha
sigut brutal. A cada pas, us marqueu
nous objectius? L’objectiu que ens marquem
sempre és millorar internament.
Som molt autoexigents. Tots els premis
són una conseqüència de tot això. Quan
tu millores un restaurant, pot ser que
t’arribin els reconeixements. Al final,
hem treballat sempre pel reconeixement
dels nostres clients, del nostre equip i la
nostra satisfacció. Tots tres som sempre
al restaurant i ho vivim com si fos el nostre
fill. Som autocrítics i ens agrada l’excel·lència
i la creativitat.
Quina filosofia diries que regeix Disfrutar?
Treballem en dues línies en l’àmbit
culinari. Una d’elles és la de fer coses
noves. Que l’exigència creativa sigui del
màxim nivell. D’altra banda, també busquem
que tot sigui molt bo. La tècnica i el
concepte sempre han d’estar al servei del
gust i del producte. Si una persona que ve
al Disfrutar no li interessa la creativitat,
menjarà molt bé igualment. Encara que
vegis el plat estrany o bonic, volem que
la gent gaudeixi dels plats. Per això ens
diem Disfrutar.
“Tots tres som sempre al
restaurant i ho vivim com
si fos el nostre fill”
tres som el motor. Pot ser que un arrenqui
una idea i després entre tots la construïm.
Hi ha plats que neixen a partir d’una idea i
al cap d’una hora estan fets, mentre que hi
ha altres que portarem tota la vida intentant-los
fer i no serem capaços.
Sobre aquestes línies, 'Hake empedrat amb
ametlles'. A sota, ' Pesto multiesfèric amb anguila
i pistatxo'. Foto Francesc Guillamet
Tots tres veniu del Bulli. Quina part
heu traslladat als vostres restaurants
i quin és el vostre toc personal? Ens hi
vam passar molts anys, vaig entrar-hi
amb 17 anys. Abans havia estat en restaurants
de Salou, Reus i La Pineda,
però va ser allà on em vaig formar com
a cuiner. Això fa que pensis i cuinis d’una
forma que et marca. Per exemple, sóc
de Vila-seca i ho seré per tota la vida.
No pots agafar una goma i esborrar-ho.
El mateix passa amb l’esperit creatiu del
Bulli i com el treballem. Diem que som
‘bullinians’ perquè és un estil de cuina
que portem a la sang, però el Disfrutar
és un projecte independent. Ja tenim un
estil propi molt reconegut gràcies a la generació
de noves tècniques i conceptes.
Aquest any heu estrenat el Compartir
Barcelona, on heu afegit a Nil
Dulcet com a soci. En què es diferencia
del Compartir Cadaqués? Intentem
que els nostres restaurants transmetin
la seva personalitat i el lloc on es troben.
El Compartir Cadaqués és un restaurant
molt madur i amb un concepte molt definit.
Volíem portar aquesta mateixa filosofia
al Compartir Barcelona. Dins de
l’oferta gastronòmica, hi ha una sèrie
de plats que també els fem a
Barcelona, però també
hem afegit una
Sou tres persones al capdavant
d’aquest restaurant, com és el procés
de creació de nous plats? A escala mediàtica,
la diferència és que som tres
persones visibles en lloc d’una. Tot i això,
en tots els restaurants els equips són
amplis i hi ha moltes persones que intervenen
en els processos creatius. Els
LA CIUTAT
95

Entrada del Disfrutar, guardonat amb dues estrelles Michelin- Foto Joan Valera
oferta específica. La idea és que no sigui
un clon. És a dir, el concepte és el mateix,
però l’experiència ha de ser diferent.
Els Compartir tenen aquesta mentalitat
mediterrània tan nostra de comunitat,
oi? De fet, quan vam crear el Compartir
Cadaqués volíem fer un restaurant
on voldríem anar el nostre dia de festa. A
la nostra cultura sempre s’ha fet aquest
‘pica-pica’ al centre de la taula. D’aquesta
manera, tastes més plats i és més divertit.
Tenen aquest esperit mediterrani
perquè ho som. El Mateu és de Roses,
l’Oriol de Barcelona i jo de Vila-seca. L’oli
d’oliva, els fruits secs, el peix blanc, les
herbes... Estem acostumats a una cuina i
el primer que et ve al cap és el producte
que tens a la mà.
“Sempre aprofito per
fer difusió del nostre
territori perquè
gastronòmicament
i paisatgísticament és
preciós”
Vas ser el primer cuiner del territori
en ficar un restaurant entre els 50 millors
del món, suposo que són coses
que omplen d’orgull. Estic molt
orgullós de ser de Vila-seca i
Tarragona. Gràcies a la meva
família he pogut anar tirant endavant
en els moments més durs.
Sempre aprofito per fer difusió del
nostre territori perquè gastronòmicament
i paisatgísticament és
preciós. Per exemple, al restaurant gastem
producte de Tarragona com els fruits
secs i l’oli.
En l’àmbit culinari, quina és la teva
relació amb la província i Vila-seca? És
la meva terra, que em vincula a una cultura.
Vinc de família pagesa i tinc un vincle
amb el producte estret. Això fa que quan
cuines tinguis més facilitat per fer un plat
amb avellanes abans que amb caviar. La
cultura gastronòmica de Tarragona i Catalunya
és increïble perquè darrere hi ha
un bagatge de gent que ha picat pedra. La
cuina tradicional catalana és una de les
principals del món i tenim un producte
bestial, que per un cuiner és una sort. A
més, ens agrada tenir un contacte directe
amb els productors.
Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas, artífex del Disfrutar. Foto Joan Valera
96
LA CIUTAT

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES
Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura
en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats.
Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa
exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.
Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió
d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.
MELVIN RESTAURANT
C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca | Tel. 977 396 346
LA CIUTAT
97

ANUNCIA
AQUÍ
EL TEU
NEGOCI
TRUCA'NS O ENVIA'NS UN WHATSAPP I TE N'INFORMAREM
î 660 915 371 / 626 786 373
e @revistalaciutat G revistalaciutat
98
LA CIUTAT

LA CIUTAT
99

VILA-SECA
VILA-SECA INVERTEIX MILERS D’EUROS EN LA
MILLORA D’INSTAL·LACIONS A LES ESCOLES
L’Ajuntament de Vila-seca ha executat, durant aquest estiu, diverses millores a
les instal·lacions de les escoles del municipi amb una inversió de 92.500 euros
Per una banda, a l’Escola Antoni Torroja i Miret
s’han realitzat treballs d’impermeabilització
del porxo d’una de les entrades al centre i s’hi
ha instal·lat il·luminació de tecnologia led. En
aquesta mateixa escola, també s’ha millorat la
canalització de les xarxes pluvials que afectaven
la ludoteca del centre i s’ha repintat el menjador,
el gimnàs i la cuina.
Pel que fa a l’Escola La Canaleta, s’han millorat
les instal·lacions corresponents a la climatització
del menjador, així com també s’han pintat espais
com ara el gimnàs i diverses zones comunes. A
l’Escola Mestral també s’han realitzat treballs
de pintura, principalment en tot l’edifici d’educació
infantil i la planta baixa de l’edifici principal.
D’altra banda, a l’Escola Sant Bernat Calvó
s’han reparat petits desperfectes del sostre i de
les parets de tres aules. A l’Escola Cal·lípolis, situada
a la Pineda, s’hi ha construït un envà per
a separar dos àmbits, un paviment de cautxú al
pati i s’ha reparat el canal de drenatge de la teulada
de l’edifici.
UN TOTAL DE 600
PERSONES VISITEN EL
MUSEU DEL CELLER DE
VILA-SECA
Gairebé 600 persones, 595 concretament, han
visitat ja el Museu del Celler de Vila-seca des
que va obrir les seves portes, el passat 15 de
juliol. Els visitants han pogut conèixer el procés
de construcció del Celler mitjançant ulleres de
realitat virtual, les quals els han traslladat a inicis
del segle XX per a ser testimonis del naixement
del Celler que, concretament, es va alçar l’any
1919 per l’arquitecte Pere Domènech i Roura.
Els visitants també s’han endinsat a la sala on
s’elaborava el vi on han vist una projecció de vídeomapping
i diverses pantalles interactives amb
informació sobre el món del cooperativisme i
l’arquitectura dels cellers de Catalunya. D'aquí
es baixa a la sala de premsat, on hi ha màquines
agrícoles antigues. La visita també incorpora el
visionat d’un vídeo de testimonis que parlen dels
seus records de quan el Celler estava en actiu.
Les visites es fan en grups de 20 persones com
a màxim i compren a entrades.vila-seca.cat,
l’horari és de dimarts a diumenge a les 10.00,
11.00 i 12.00 h del matí, i 17.00 i 18.00 h a la
tarda. Les entrades tenen un cost de 4 euros
(entrada general); de 2 euros, en el cas de ser
major de 65 anys, estudiant o aturat, entre d’altres
casos, i és gratuïta per a menors de 18 anys
o titulars de la targeta VilaCard.
ELS CAPS DE SETMANA ES POT GAUDIR DE LA SÉQUIA MAJOR DE VILA-SECA
Com cada any, tenen lloc les visites a l’espai natural de la Séquia Major
La visita, apta per a totes les edats, comprèn
un recorregut d’uns dos quilòmetres que es recorren
aproximadament en dues hores, durant
les quals s’explica la història de l’indret i els seus
valors naturals, s’interpreten les rastres d’activitat
animal a través de les petjades, les plomes,
els nius i les restes de menjar, i s’observen ocells
amb prismàtics i espècies protegides de l’espai.
La Séquia Major es va construir amb l’objectiu
de drenar els antics estanys a prop del mar. Actualment,
és un important espai constituït per
comunitats vegetals de canyissar, prats humits
i jonqueres, i també un reservori faunístic, el
qual va ser declarat Pla d’Espais d’Interès Natural
(PEIN), el desembre de 1992.
Les visites, que cal reservar-les amb antelació
al telèfon 977 37 30 37, es duen a terme
els dissabtes i diumenges de 18 a 20 hores
(agost i setembre) i els diumenges d’11 a 13
hores (d’octubre a febrer). El punt de trobada
d’aquestes visites és a l’accés principal de la
Séquia Major, a la plaça de la Cançó Catalana,
a la Pineda. Per la seva banda, Cel Rogent realitza
el monitoratge de les visites.
100
LA CIUTAT

LA CIUTAT
101

VILA-SECA
L’AJUNTAMENT DE VILA-SECA TREU A LICITACIÓ OBRES PER VALOR DE
CENTENARS DE MILERS D’EUROS
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat els expedients de contractació de quatre noves obres
Aquestes quatre obres, que es duran a terme per
un valor de 609.478 euros, són les següents:
– Reforç del nivell d’il·luminació de l’enllumenat
públic als passos de vianants (fase 3):
amb un pressupost de 49.948 euros es faran
un total d’11 actuacions en diferents passos de
vianants de Vila-seca com el de l’avinguda de
Ramon d’Olzina i la plaça dels Països Catalans.
– Pla d’eliminació de barreres arquitectòniques
(fase 3): amb l’objectiu de seguir
treballant per una ciutat 100% accessible, es
realitzaran treballs per adaptar un total de 22
voreres en tot el municipi. Amb un pressupost
de 302.877 euros, els passos de vianants que
s’adequaran són 10 a Vila-seca, 5 a la Pineda i
7 a la Plana.
– Construcció de 112 nínxols al Cementiri
Municipal: un total de 112 nínxols es construiran
properament en un nou bloc del Cementiri
Municipal. El pressupost d’aquesta actuació és
de 174.655 euros.
– Enderroc d’un immoble al nucli de la Plana:
amb un pressupost de 81.998 euros, s’han
licitat les obres per enderrocar l’immoble situat
al carrer del Gaià 8, del nucli de la Plana,
perquè esdevingui un nou espai per a ús públic
NOVA EDICIÓ DEL CONCURS DE
FOTOGRAFIA DIGITAL ALBERT ITURRIA
La temàtica d'enguany és la vellesa
A les portes d’una nova edició del Concurs de fotografia digital Albert
Iturria, ja es coneix quina serà la temàtica de les fotografies d’enguany.
Tots els que vulguin participar-hi, recordem que no hi ha límit d’edat
ni requeriment previ de caràcter professional, hauran de fer fotografies
relacionades amb la vellesa.
D’aquesta manera, es pretén recollir imatges de la vellesa en l’àmbit
local des d’un punt de vista dinàmic, on es puguin veure el ventall de
les seves activitats quotidianes; la vellesa del segle XXI, molt oberta al
món, al coneixement, al desig i als viatges, entre d’altres.
Properament, quan es convoqui de forma oficial aquesta nova edició
del Concurs, s’especificaran els premis, les categories i els terminis de
presentació. Cal recordar que el Concurs de fotografia digital Albert
Iturria s’organitza des de l’Ajuntament de Vila-seca en memòria del
fotògraf local Albert Iturria, el qual va fotografiar el municipi, la seva
gent i les festes i costums durant més de 30 anys.
VILA-SECA CONSOLIDA L’ÈXIT DE LA
SEVA VILACARD
La targeta ciutadana ofereix a les persones empadronades
un conjunt de serveis i avantatges
El 15 de gener de 2022 l’Ajuntament de Vila-seca va posar en funcionament
al municipi la nova targeta ciutadana “VilaCard” i una versió per als
més joves, “VilaCard Jove”, adreçada als menors de 30 anys.
La targeta ciutadana ofereix a les persones empadronades un conjunt
de serveis i avantatges com, per exemple, accés a l’autobús urbà
sense cost afegit, accés als equipaments i a les exposicions del Castell
i del Celler de Vila-seca, així com un 30% de descompte en l’accés al
parc aquàtic Aquopolis de la Pineda. Aquest servei ja compta amb gairebé
el 20% de la població empadronada, concretament 4.505 usuaris,
dels quals 1.485 corresponen a persones que utilitzen la VilaCard
Jove i 3.010 que fan ús de la VilaCard per adults.
La targeta ciutadana “VilaCard” no és un simple carnet, sinó que enfoca
i adreça a la ciutadania de Vila-seca cap al concepte de Smartcity. De
fet, aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració público-privada
entre l’Ajuntament de Vila-seca, el Laboratori SmartCatalonia
de la Generalitat de Catalunya i l’empresa Seeketing.
102
LA CIUTAT

LA CIUTAT
103

BEATRIZ
MORER
Regidora de Sanitat
de Salou
“El nivell de
satisfacció de
l’atenció mèdica
i sanitària al
nostre municipi
és molt positiu”
L’àrea de Sanitat i Salut Pública de l’Ajuntament de Salou continua
apostant pels tallers de salut mental al Centre d’Alta Resolució (CAR)
de Salou per ajudar les persones que pateixen problemes emocionals,
derivats de la pandèmia i els diferents graus de confinament
Redacció
Amb l’arribada de l’estiu i el bon temps,
la Costa Daurada rep un gran nombre de
visitants estrangers i nacionals. La població
resident es multiplica amb l’arribada
del turisme estiuenc, obligant les entitats
públiques a incrementar els seus esforços
per garantir els serveis bàsics.
Salou és un dels municipis turístics que
registren un notable increment de persones
en aquesta època estival. Per exemple,
la seva població passa d’uns 29.000
habitants fins a, aproximadament, unes
190.000 persones.
Els exemples d’aquest impacte i la resposta
de Salou són diversos. Un d’ells, el
servei d’urgències als centres de salut, un
camp de competència autonòmica.
La regidora de Sanitat, Salut Pública,
Defensa i Protecció Animal de l’Ajuntament
de Salou, Beatriz Morer, explica que
el “Departament de Salut ja contempla el
proveïment d’un nombre concret de professionals
a un municipi turístic costaner
com el nostre, Salou”. Una estratègia que
es repeteix, cada any, en aquest període.
Cal dir que, enguany, l’activitat turística
de la capital de la Costa Daurada s’ha
recuperat, notablement, de la pandèmia,
amb xifres que superen, en alguns casos,
les de 2019.
“La població de Salou
passa d’uns 29.000
habitants fins a, aproximadament,
unes 190.000
persones a l'estiu”
D’altra banda, pel que fa a l’atenció de
persones al Centre d’Urgències d’Atenció
Primària (CUAP) de Salou, la regidora
104
LA CIUTAT

Taller de Salut Mental
del CAR Salou
Morer posa el focus en una “nova tendència”
que ha observat el centre. Abans, els
mesos de juliol i agost registraven pics
molt elevats pel que fa al nombre de pacients
atesos. Mentre que aquest 2022
l’augment ha estat més “progressiu” i
s’ha repartit en cinc mesos, entre maig i
setembre.
Aquest repartiment no implica un menor
nombre total de persones ateses, però
la disminució de les pujades brusques del
nivell de feina és un fet. En total, respecte
l’any 2019, l’increment de pacients atesos
ha augmentat un 15-20% més.
SATISFACCIÓ
La regidora Morer apunta que “el nivell
de satisfacció dels salouencs i salouenques
pel que fa a l’atenció mèdica i sanitària
al nostre municipi és molt positiu”.
Afegeix que “des de la regidoria de Sanitat
i Salut Pública, a través d’un conjunt
organitzat d’actuacions es promou, mitjançant
la mobilització de recursos humans
i materials, la salut de les persones,
la prevenció de les malalties i la vigilància
de la salut pública, a més de vetllar per
oferir serveis per a tota la comunitat”.
també que la regidoria, que no és qui té
competència sobre centres mèdics com
el CUAP, focalitzés els seus esforços en
la salut mental. Juntament amb el Col·legi
de Psicòlegs de Tarragona van decidir
encetar a finals de 2021 uns tallers de
salut mental en grup, per poder atendre
al major número d’afectats possible de
forma gratuïta. Una iniciativa que porta
gairebé un any tractant al CAR de Salou
diverses persones que patien problemes
de salut, a nivell psicològic, derivats de la
pandèmia, els diferents graus de confinament,
la inestabilitat laboral, les malalties
i/o pèrdues de persones properes i les diferents
pors, entre altres causes; i que es
“Els efectes de la COVID
van comportar també que
la regidoria, que no és qui
té competència sobre centres
mèdics com el CUAP,
focalitzés els seus esforços
en la salut mental”
reflecteixen en diverses situacions de la
vida diària.
En aquest sentit, la regidora Beatriz
Morer assenyala que “amb aquesta iniciativa,
volem aconseguir que les persones
participants esdevinguin agents de salut,
en el seu propi procés de recuperació”.
També afirma que “les intervencions terapèutiques
o tallers són grupals, a fi i
efecte de donar resposta a una demanda
més extensa, per part de la població”.
Els tallers són impartits per la psicòloga
i professional del Col·legi de Psicòlegs
de Tarragona, Verònica Linares. Les
sessions van començar al novembre de
2021, i tenen una durada d’un any.
DOS ESTIUS DE PANDÈMIA
La recuperació de les bones xifres turístiques
arriba després de dos anys marcats
per la pandèmia, que va comportar
un major esforç de les administracions
per preservar la salut pública.
Els efectes de la COVID van comportar
LA CIUTAT
Centre d'Alta Resolució de Salou
105

UNA MOBILITAT SOSTENIBLE
I EFICIENT PER A SALOU
El nou pla aprovat pel consistori planteja un seguit de mesures per
millorar el model de mobilitat del municipi
ELS 9 OBJECTIUS DEL PLA
1. Transvasament modal del vehicle privat
als modes no motoritzats i transport
públic.
2. Reduir la mobilitat motoritzada
3. Minimitzar la distància dels desplaçaments.
4. Augmentar la superfície i la qualitat de
la xarxa de vianants.
5. Fomentar l’ús del transport col·lectiu.
6. Garantir l’accessibilitat al sistema de
mobilitat.
7. Gestionar l’oferta-demanda d’estacionament
per reduir el trànsit d’agitació.
Redacció
L'Ajuntament de Salou ha engegat el
nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible
(PMUS), que té com a objectiu aconseguir
una mobilitat molt més coherent,
conforme al desenvolupament del municipi,
així com molt més efectiva quant a la
seva execució, mantenint un criteri d'ús
racional dels mitjans de transport, tant
per part de particulars com de professionals.
Aquesta llei té per objecte establir
els principis i objectius als quals ha de
respondre una gestió de la mobilitat de
les persones i del transport de les mercaderies.
Es dirigeix a la sostenibilitat
i la seguretat, i vol determinar els instruments
necessaris perquè la societat
assoleixi aquests objectius, garantint a
tots el ciutadans una accessibilitat, amb
mitjans sostenibles.
L’alcalde Pere Granados manifesta la
seva satisfacció per haver aprovat, definitivament,
aquest PMUS, atès que, “amb
totes les aportacions ciutadanes i el treball
tècnic que s’ha realitzat, durant tot el
procés d’elaboració, hem aconseguit un
document consensuat i adaptat, d’acord
amb les necessitats i la realitat del nostre
municipi”. Aquest document, assenyala,
“serà essencial per treballar de cara al
futur, per recuperar espais per a les persones,
en detriment dels vehicles, i esdevenir
una ciutat sostenible i segura”.
Per la seva banda, el regidor de Gestió
del Territori i Habitatge, Marc Montagut,
manifesta que “aquest document serà
una eina que ens permetrà planificar i
executar, durant els propers anys i segons
les disponibilitats pressupostàries,
la millora de la mobilitat del municipi,
bàsicament, amb actuacions dirigides a la
sostenibilitat i a la seguretat”.
8. Reduir les externalitats dels sistema de
transport.
9. Incorporar noves tecnologies en la gestió
de la mobilitat.
Així mateix, el regidor de Seguretat
Ciutadana i Mobilitat, David González,
explica que “el PMUS de Salou és un document
estratègic que ha de marcar les línies
d’actuació en matèria de mobilitat, en el
seu sentit més ampli, a Salou, pels propers
anys”. “Servirà com a eix vertebral en totes
les accions que es treballin i projectes que
s'executin, en matèria de mobilitat al municipi,
prioritzant la mobilitat sostenible i
segura dels vianants”, indica.
Aquest nou pla tindrà en compte les
dues realitats diferenciades del municipi,
entre els mesos d’estiu i els d’hivern. Per
això, plantejarà un seguit de propostes que
han seguit un procés participatiu i tindran
l’objectiu principal d’assolir una mobilitat
equitativa, sostenible, segura i eficient.
106
LA CIUTAT

Viu una experiència amb les estrelles!
25 l 09 l 22 19h TORRE VELLA SALOU
Descobriu al cor de la Costa Daurada una nit única,
on seràs protagonista d'una experiència.
La millor gastronomia li parlarà als teus sentits.
Vins i caves de prestigiosos cellers et deixaran sense paraules.
I la millor música en directe, la màgia i la diversió
faran que no oblidis mai una nit així.
Boquet
COMPRA LA TEVA ENTRADA A:
La Ibense Salou
Rock & Grill
Cook & Travel
Deliranto
Mesón del Segoviano
La Pasión
Lunattic
MRKT by Edu Cuesta
Taverna el Totxo
Thai Salou
11
restauradors
capdavanters
de Salou
6+20+2
6 aperitius
20 show-cooking
2 postres
20
cellers
MÚSICA
en directe i
diversos espais
de llum i color
SHOW
acrobàtic
de cocteleria
de Coca-Cola
amb Royal Bliss
MÉS INFORMACIÓ A:
Àrea de Dinamització Econòmica
AÑOS
EN TUS
FOGONES
LA CIUTAT
AEH Salou
977 107 239 600
aeht@aeht.es

SALOU
EL GOVERN DE SALOU APROVA EL
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DEL
CASAL DE LA DONA
Amb un pressupost base de licitació de 587.038,58 €, i un
termini d’execució de 8 mesos
Es preveu construir en els terrenys on fins ara hi havia la Casa dels
Mestres (edifici enderrocat ja), en un solar de 686,15 m². La superfície
construïda serà de 252,12 m², amb un porxo de 39.82 m² i una terrassa
de 60.80 m². El nou equipament públic tindrà una única planta amb espais
exteriors i accessos adaptats, tres sales polivalents, una cuina, un
office, lavabos, una sala per a tasques d’administració, terrassa i porxo.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha manifestat la seva satisfacció
pel projecte, ja que “es tracta d’un equipament polivalent amb capacitat
per acollir la totalitat de les activitats que organitza el Grup de
Dones de Salou, i respon a una necessitat social que hem consensuat
amb el Grup de Dones de Salou”. Deia també que aquesta entitat “ve
desenvolupant, des de fa molts anys, una important tasca al municipi,
en tots els àmbits, cultural, formativa, lúdica, solidària i social”.
SALOU INAUGURA UNA FIGURA DEL
REI JAUME I AL SEU ANTIC PORT
NATURAL
Amb un pressupost base de licitació de 587.038,58 €, i un
termini d’execució de 8 mesos
L’Ajuntament de Salou ha inaugurat un conjunt escultòric, en bronze,
amb la figura del Rei Jaume I, com a motiu principal, acompanyada de
tres escultures de tres infants, jugant a les roques de la cala de Les
Ferreries. Aquesta acció, subvencionada per la Diputació de Tarragona,
es troba emmarcada dins de la programació de la XXVII Festa del
Rei Jaume I; i s’inclou en el projecte històric i cultural que desenvolupa
l’Equip de Govern, ‘Un passeig per la història de Salou’.
L’obra, de l’escultora montblanquina Natàlia Ferré, ha estat instal·lada
a l’antic port natural de Salou, de d'on el monarca va salpar amb 155
naus, cap a la conquesta de Mallorca, al setembre de l’any 1229. L’alcalde
Pere Granados ha fet referència al conjunt escultòric, assenyalant
que “és una proposta que ens permetrà reviure i passejar-nos pel passat
que atresora aquest lloc, com a principal port natural de Catalunya,
que fou punt de partida de campanyes i expedicions”, com, per exemple,
la del propi Rei Jaume I, relatada al seu “Llibre dels Feyts”; o l’explicada
pel monjo dominic Pere Marsili, gairebé cent anys després. I les expedicions
marítimes de la Corona d’Aragó, en paraules d’Ardèvol.
AMB L’EIX CÍVIC, SALOU CONSTRUIRÀ 1.000 NOVES PLACES D’APARCAMENT
QUE DONARAN SERVEI AL CENTRE I PONENT
Es projecta la construcció d’un aparcament soterrani de prop de 700 places a la zona centre de l’Eix Cívic
Amb la urbanització de l’Eix Cívic, es preveu la
implantació de dues noves zones d’aparcament
que permetran donar servei necessari a la zona
centre i de Ponent de Salou, especialment en
temporada d’alta demanda de places. Es projecta
la construcció d’un aparcament soterrani de
prop de 700 places a la zona centre de l’Eix Cívic,
que donarà servei a la zona de Ponent de Salou.
Però també, segons proposta de l’alcalde
als propietaris i veïns, es va acordar una modificació
de l’esmentada proposta, que es
materialitza amb un nou aparcament d’unes
300 places, entre soterrat i planta, entre els
carrers Berlín i París. Recordem que el finançament
del primer pàrquing es realitzava a
través de la venda d’uns terrenys per a edificació,
la qual cosa no suposava cap cost per a
les arques municipals, ni per als contribuents.
En aquest sentit, l’alcalde Pere Granados manifestava
que “l’aparcament en aquest àmbit
de l’Eix Cívic és fonamental, si volem articular
una mobilitat sostenible, amb una avinguda
i carrers adjacents moderns, esponjats, descongestionats,
fluids i de qualitat; confortable
per al trànsit rodat, però molt especialment
per als vianants i l’activitat social; i, per aquesta
raó, la construcció dels aparcaments ha de
ser una prioritat”.
108
LA CIUTAT

LA CIUTAT
109

110
LA CIUTAT

LA CIUTAT
111

Celebrem junts
les festes de
Santa Tecla
112
LA CIUTAT