LA SERRALLENCAUN CARÀCTER GRAVAT A FOC18LA CIUTAT
La Víbria compleix 30 anys amb un recorregut marcat per les sevesarrels al barri marítim i a la seva particular manera de fer les cosesAdrià Miró CanturriA finals del segle passat, el retorn a lademocràcia va venir acompanyat a Tarragonade la recuperació de molts elementsdel seguici popular. Encara quela gran majoria d’ells tenien referènciesprèvies a la ciutat, algun altre no haviatingut aquells predecessors i va ser totauna novetat, com és el cas de la Víbria.“Els Diables de Voramar del Serrallotenien la inquietud de sortir al seguici,però, com ja hi havia un ball de diables, nos’hi podien afegir. Aleshores, van pensara participar a través d’una bèstia”, relataFran Rodríguez, actual cap de colla de laVíbriaTal com explica, l’element que es vapresentar en primera instància no vaagradar a l’Assessora del Seguici -quidecideix la seva entrada. A diferència dela que coneixem actualment, aquell prototiptenia el cap de ratpenat. La negativano va fer abaixar els braços a la gentdel Serrallo i van decidir donar-li la volta.L’estudi heràldic de Dídac Bertran, eldisseny de Jordi Assamà i la tasca de l’es-cultor Josep Agustí van donar forma a laVíbria que treu foc pels carrers tarragoninsavui en dia: dors de dona, cap i potesd’àguila, cua de drac i llengua de serp. Laversió final va comportar diversos canvispel camí i inclús a l’últim moment es vamodificar el color, descartant un de mésllampant que s’havia pensat.Tot i poder arreplegar alguns detractorsper la seva falta de referències, elvan tirar endavant per ser un elementarrelat al bestiari tradicional català. El 20de setembre de 1993 va ser el moment depresentar-la en societat, apadrinada perla Pàjara de Terrassa.“ Josep Agustí van donarforma a la Víbria que treufoc pels carrers tarragoninsavui en dia: dors dedona, cap i potes d’àguila,cua de drac i llenguade serp”CARÀCTER MARINEREn aquests 30 anys la colla ha evolucionati ha patit alguns canvis interns. Und’ells és la flexibilitat que s’ha establertentre els diables i la bèstia. Segons remarcael Fran, “abans la Víbria estava vistaper fer el pas quan et feies més gran,perquè és més calmada que els diables.Però des de fa uns deu anys aquesta mentalitatha desaparegut i s’ha pensat quesigui tot més fluid, on pots veure tambégent jove”.A banda d’aquest tret, la seva vinculacióamb el Serrallo també s’ha modelaten aquestes tres dècades. En els seusinicis la majoria de gent era del barrimariner, que li imprimia un caràcter de“força i de gent de la mar”. De fet, el Frannarra l’anècdota del Torres per exemplificaraquest tarannà. “No hi ha ningú quehagi aixecat la Víbria a pols i s’hagi posata caminar. Només el Torres, que era delSerrallo, ho podia fer sense necessitatd’aixecadors”.Malgrat haver perdut part d’aquesta“garra” que els caracteritzava, tantla peça com l’entitat segueixen arrelatsal Serrallo i el reivindiquen allà on van.L’Iván Luna, un dels portants, recalca quela Víbria “té aquella manera de caminar iaquesta personalitat que no canviaremmai. És un caràcter marcat a foc”. A més,LA CIUTAT19