LA CIUTAT 44

assenyala que la gent del barri sempre els
demanen que quedi clar que no es tracta
de la Víbria de Tarragona, sinó de La
Serrallenca. Un encàrrec que tenen ben
present quan fora de Tarragona els pregunten:
‘D’on veniu?’.
UN MOMENT MÍSTIC
Com totes les entitats que gaudeixen
d’un extens recorregut, la història de la Víbria
està farcida de moments clau. La baixada
per les escales de la Catedral el dia 23
de setembre és un d’aquests instants especials
que va començar quan havien passat
pocs anys de la seva creació. El 1995 la colla
ja la volia fer baixar per les escales i tothom
els va tractar de bojos. “Per què hem
de donar la volta si la podem baixar per les
escales?”, es preguntaven aleshores al barri.
Finalment, van desistir, però el Ramón
Solé va voler acabar amb la discussió l’any
següent i va fer-la baixar per les escales.
Des d’aquell moment, l’acte s’ha convertit
en un instant especial per a la colla
i inclús asseguren que per ells és el punt
en què comença i acaba l’any. “Es forma
un ambient místic i la ciutat t’aclama al
baixar, tots estem amb la pell de gallina”,
descriu l’Iván, que enguany serà l’encarregat
de baixar-la per les escales. “Tots
sabem que no deixa de ser una peça,
però en aquell moment inclús t’arribes
a creure que estàs veient un personatge
de veritat”, afegeix el portant. Per la seva
banda, el Fran també recalca aquest punt
emotiu de l’acte: “fins que no surts de la
plaça de les Cols no t’adonés del momentàs
que acabes de viure”.
Juntament amb la primera vegada en
què es va instaurar aquesta tradició, el
Fran i l’Iván destaquen altres moments
que han sigut especials durant aquests
30 anys. Quan la Rosa Mallol ‘La Pachicha’
es va convertir en la primera i de
moment única portant dona de la Víbria,
la primera sortida de l’entitat el 1994, la
sortida a Lisboa o el moment en què la
gent de la Víbria de Reus els va demanar
que la Serrallenca fos la seva padrina.
LA VIBRIETA
Entre els altres actes que han fet créixer
l’entitat, també s’hi troba l’entrada de
la Víbrieta l’any 2006. L’Iván explica que
en la seva presentació van ser “molt trencadors”
i van voler fugir del típic acte protocol·lari.
Per posar-li un toc d’humor a la
seva estrena, van convidar el Boc de Vandellòs,
pare de la Vibrieta i element que
destaca pel seu penis gegant. A l’acte, van
simular un festeig entre el Boc i la Víbria
que va acabar amb l’aparició de la seva
filla entre focs artificials. Per acabar-ho
“ van simular un festeig
entre el Boc i la Víbria que
va acabar amb l’aparició
de la seva filla [la Vibrieta]
entre focs artificials”
d’adobar, van repartir els típics caramels
dels batejos entre els assistents.
Més enllà de l’anècdota de la presentació,
la Vibrieta s’ha convertit en la pedrera
de l’entitat. Una formació que no s’acaba
als 12 anys, com passa amb la majoria
de bèsties petites. “És una peça que per
les seves dimensions i pes permet que un
nen de 13 o fins i tot 15 anys no quedi malament.
Això ens ajuda a fer millor la transició
entre la Vibrieta i començar a tocar
els tambors a la Vibria amb 16 anys”, recalca
el Fran.
20
LA CIUTAT