LA CIUTAT 44

DOS MODELS
Entre els balls de diables tradicionals trobem
dos models: el de participació individual
o model Camp de Tarragona, i el
Model Penedesenc. En el primer, no hi ha
un nombre fix de participants ni una estructura
jerarquitzada. A més, pel que fa
a la indumentària, és personal i amb les
decoracions cosides i personalitzades.
Com amb els vestits, la pirotècnia també
l’adquireix el mateix diable. Un exemple
del model són els Diables de Reus.
d’ells serà la presentació del nou vestit a
la porta principal de l’Hospital Santa Tecla
el 15 de setembre. La Patricia descriu
el moment del canvi de vestuari com “un
pas important perquè són la nostra senya
identificativa”, mentre que el Jose Mari
reconeix que “sempre és complicat aquest
canvi i hi ha el dubte de si agradarà”. Tot i
això, tots dos coincideixen en dir que són
necessàries aquestes transformacions i
estan convençuts de la bona rebuda que
tindran.
Encara que no ens poden avançar com
serà el seu disseny, obra d’Edu Polo i finançat
amb el suport econòmic de Repsol
i una campanya de crowdfunding; avisen
que faran una picada d’ullet al passat de la
colla i a l’anomenat ‘model Camp de Tarragona’.
Els vestits continuaran sent pintats,
una de les característiques del que es
coneix com el model penedesenc (el que
segueix l’entitat), però “tenen alguna part
que s’aproxima al del Camp de Tarragona”.
Sigui com sigui, el vestit promet seguir
la línia disruptiva característica dels diables
tarragonins. En les vestimentes predecessores
ja va succeir, sobretot amb els
primers que es van enfundar el 1983. En
aquella ocasió, el color predominant era el
rosa. De fet, diversos membres de la colla
coincideixen que ha esdevingut un dels
“ Encara que no ens poden
avançar com serà el
seu disseny, obra d’Edu
Polo... faran una picada
d’ullet al passat de la
colla i a l’anomenat ‘model
Camp de Tarragona’”
vestits més estimats entre els seus membres.
Al rosa de la primera dècada l’han
seguit dissenys ben diferents, però que
sempre han fugit dels cànons.
Tots els dissenys seran presents en un
dels altres actes de celebració: la sortida
commemorativa del diumenge 17 que es
repeteix cada cinc anys. En ella, a banda
d’ajuntar tots els vestits, també s’hi apleguen
membres de l’entitat vinculats durant
tota la història. “És
un dia especial perquè
et trobes amb la gent
que fa temps que no ve,
és un moment de retrobament”,
descriu el Jose
Mari.
Dins de les festes de
Santa Tecla també seran
els encarregats d’organitzar
el dia 16 la 39a
Mostra de Folklore Viu,
anomenada “Retalls del
vestit” perquè vol ser
un recull dels elements
que han inspirat els nous
vestits. Alhora, el dimecres
20 després del
Retaule de Santa Tecla
s’oferirà una carretillada
especial. Però aquests
no són totes les activitats
que s’han previst.
Abans de començar
les festes, concretament
el dia 9 de setembre, van
organitzar una gran jornada festiva per
escenificar l’aniversari de l’entitat. L’assaig
obert de l’Àliga va obrir el dia al matí, seguit
de música de tota mena. “Hi va haver
diferents ambients perquè tothom s’hi
sentís còmode i tingués el seu moment”,
remarca el Jose Mari. La rumba, l’indie,
En canvi, el Model Penedesenc té una
estructura molt jerarquitzada amb personatges
com la Diablessa, el Llucifer o
l’Arcàngel Sant Miquel. Aquest model
incorpora el ball parlat amb els seus satírics
versots. Al contrari que el model
de participació individual, els vestits són
tots iguals i pintats. Encara que els Diables
de Tarragona actualment segueixen
aquest model, tenen referències d’elements
relacionats amb tots dos en els
anys anteriors a la seva recuperació
Pintura dels vestits i actuació del
Ball de Diables el 1984
la música dels 80 i els djs van ser el còctel
perfecte perquè tot tarragoní pogués trobar
el seu raconet en la festa d’una entitat
elemental per la nostra Santa Tecla.
28
LA CIUTAT