LA CIUTAT 44
En el número de setembre i octubre de LA CIUTAT, tot el que et cal saber de les dues grans festes que se celebren al Camp de Tarragona en aquestes dates: Santa Tecla a Tarragona i la Misericòrdia a Reus. També parlem amb Noemí Llauradó, de nou presidenta de la Diputació en aquesta legislatura. El Museu Casteller de Valls, a la fi obert, i l'oposició a la projectada línia de molt alta tensió (MAT) copen la informació referent a la capital de l'Alt Camp. Finalment, parlem de Salou com a destí de turisme esportiu i del nou estadi que està projectant Vila-seca.
En el número de setembre i octubre de LA CIUTAT, tot el que et cal saber de les dues grans festes que se celebren al Camp de Tarragona en aquestes dates: Santa Tecla a Tarragona i la Misericòrdia a Reus. També parlem amb Noemí Llauradó, de nou presidenta de la Diputació en aquesta legislatura. El Museu Casteller de Valls, a la fi obert, i l'oposició a la projectada línia de molt alta tensió (MAT) copen la informació referent a la capital de l'Alt Camp. Finalment, parlem de Salou com a destí de turisme esportiu i del nou estadi que està projectant Vila-seca.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
“Un dels millors exemples
del pas recent pel Lleonet
són tres germans: la Nur
(11 anys), el Kais (10 anys)
i l’Àidan (7 anys)”
va molt pocs vestits”, un fet que obligava a
actuar en un format reduït. A més, a causa
de la falta de gent, havien de demanar a
amics i companys que els donessin un cop
de mà per treure’l en algunes ocasions.
Tot i això, el cap de Colla explica que
als 10 anys van decidir canviar els seus
vestits: “eren d’una espècie de seda que
provocava molta calor i també es cremava
fàcilment amb les espurnes. Vam aprofitar
que l’Ajuntament en pagava alguns més i
la gent que volia unir-se se’ls va pagar”. El
creixement de l’entitat ha sigut exponencial
i ara mateix està al seu límit. El Francesc
remarca que des de la seva creació ningú
ha marxat de l’associació i no volen acabar
amb torns rotatius. Per això, la majoria de
les noves incorporacions provenen de la
pedrera del Lleonet o en alguns casos de
l’entorn proper. Actualment, gaudeixen
d’una “bona fornada de joves que des de fa
dos anys comencen a tirar endavant amb
tot i regeneren el Lleó”.
celebra el seu 20è aniversari, també va
mantenir aquests lligams familiars que
caracteritzen el Lleó. En el moment d’impulsar-lo
van haver d’ajuntar fills, nebots,
amics o gent del barri per bastir la primera
generació de portants. Un grup de
nens que han crescut i han deixat pas a
noves incorporacions que els han agafat
el testimoni.
Un dels millors exemples del pas recent
pel Lleonet són la Nur (11 anys), el Kais (10
anys) i l’Àidan (7 anys). Tres germans que
van anar a parar al Lleonet quan un amic
dels seus pares els va oferir venir a l’entitat.
Tots tres han portat alguna vegada el Lleonet
i somien en portar el Lleó quan creixin.
De fet, la Nur ja no pot anar sota de la
figura petita per les dimensions de l'element.
“El Lleonet és la bèstia més petita
del seguici i, quan els nens creixen una
mica, ja no el poden portar”, assenyala el
Francesc. El problema és que l’impàs entre
dur el petit i poder participar activament
al gran és força ampli. Una circumstància
que complica aquest relleu, encara
que intenten mantenir els seus membres
actius amb tres anys d’acoblament a partir
dels 16.
UN LLOC PELS MÉS PETITS
La creació del Lleonet, que enguany
36
LA CIUTAT