12.09.2023 Views

LA CIUTAT 44

En el número de setembre i octubre de LA CIUTAT, tot el que et cal saber de les dues grans festes que se celebren al Camp de Tarragona en aquestes dates: Santa Tecla a Tarragona i la Misericòrdia a Reus. També parlem amb Noemí Llauradó, de nou presidenta de la Diputació en aquesta legislatura. El Museu Casteller de Valls, a la fi obert, i l'oposició a la projectada línia de molt alta tensió (MAT) copen la informació referent a la capital de l'Alt Camp. Finalment, parlem de Salou com a destí de turisme esportiu i del nou estadi que està projectant Vila-seca.

En el número de setembre i octubre de LA CIUTAT, tot el que et cal saber de les dues grans festes que se celebren al Camp de Tarragona en aquestes dates: Santa Tecla a Tarragona i la Misericòrdia a Reus. També parlem amb Noemí Llauradó, de nou presidenta de la Diputació en aquesta legislatura. El Museu Casteller de Valls, a la fi obert, i l'oposició a la projectada línia de molt alta tensió (MAT) copen la informació referent a la capital de l'Alt Camp. Finalment, parlem de Salou com a destí de turisme esportiu i del nou estadi que està projectant Vila-seca.

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

“Un dels millors exemples

del pas recent pel Lleonet

són tres germans: la Nur

(11 anys), el Kais (10 anys)

i l’Àidan (7 anys)”

va molt pocs vestits”, un fet que obligava a

actuar en un format reduït. A més, a causa

de la falta de gent, havien de demanar a

amics i companys que els donessin un cop

de mà per treure’l en algunes ocasions.

Tot i això, el cap de Colla explica que

als 10 anys van decidir canviar els seus

vestits: “eren d’una espècie de seda que

provocava molta calor i també es cremava

fàcilment amb les espurnes. Vam aprofitar

que l’Ajuntament en pagava alguns més i

la gent que volia unir-se se’ls va pagar”. El

creixement de l’entitat ha sigut exponencial

i ara mateix està al seu límit. El Francesc

remarca que des de la seva creació ningú

ha marxat de l’associació i no volen acabar

amb torns rotatius. Per això, la majoria de

les noves incorporacions provenen de la

pedrera del Lleonet o en alguns casos de

l’entorn proper. Actualment, gaudeixen

d’una “bona fornada de joves que des de fa

dos anys comencen a tirar endavant amb

tot i regeneren el Lleó”.

celebra el seu 20è aniversari, també va

mantenir aquests lligams familiars que

caracteritzen el Lleó. En el moment d’impulsar-lo

van haver d’ajuntar fills, nebots,

amics o gent del barri per bastir la primera

generació de portants. Un grup de

nens que han crescut i han deixat pas a

noves incorporacions que els han agafat

el testimoni.

Un dels millors exemples del pas recent

pel Lleonet són la Nur (11 anys), el Kais (10

anys) i l’Àidan (7 anys). Tres germans que

van anar a parar al Lleonet quan un amic

dels seus pares els va oferir venir a l’entitat.

Tots tres han portat alguna vegada el Lleonet

i somien en portar el Lleó quan creixin.

De fet, la Nur ja no pot anar sota de la

figura petita per les dimensions de l'element.

“El Lleonet és la bèstia més petita

del seguici i, quan els nens creixen una

mica, ja no el poden portar”, assenyala el

Francesc. El problema és que l’impàs entre

dur el petit i poder participar activament

al gran és força ampli. Una circumstància

que complica aquest relleu, encara

que intenten mantenir els seus membres

actius amb tres anys d’acoblament a partir

dels 16.

UN LLOC PELS MÉS PETITS

La creació del Lleonet, que enguany

36

LA CIUTAT

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!