LA CIUTAT 43

COMBATRE LA
SEQUERA,
MÉS ENLLÀ DE
LES RESTRICCIONS
L’emergència de sequera al territori ha obligat a aplicar restriccions que
són un primer avís per redefinir el consum d’aigua del sector productius
i les mateixes persones
Sandra Pérez i Adrià Miró
Fonts buides, dutxes a la platja sense
funcionar o risc de perdre la collita. Així
ha començat l’estiu al Camp de Tarragona
després que el juny l’Agència Catalana de
l’Aigua (ACA) decretés l’alerta de sequera
als principals municipis del territori. Un
factor que ha comportat restriccions en
diversos àmbits, encara que de tipologia
diversa a cada ciutat. A més, la manera
d’actuar dels Ajuntaments ha sigut complexa
en certa manera, ja que molts d’ells
no comptaven amb un Pla d’Emergència
de sequera, que fa temps que la Generalitat
reclama a les institucions locals.
CANVI CLIMÀTIC O RESULTAT CÍCLIC?
Tot i que el preàmbul del decret de la
Generalitat identifica la sequera amb el
canvi climàtic, Enric Aguilar, doctor del
centre en canvi climàtic C3 de la Universitat
Rovira i Virgili (URV), considera que
això seria partir d’una “premissa falsa”.
Tal com explica, el fenomen de sequera
“és inherent al clima mediterrani” i
n’hem tingut històricament. Ara bé, el
que sí que té a veure amb l’emergència
climàtica és que aquestes sequeres són
(i seran) “més duradores, més intenses
i més freqüents”. El doctor Aguilar ho
atribueix a l’augment de temperatures,
que incrementa l’evapotranspiració i ens
fa “més sensibles al dèficit hídric”. A més,
aquests fets s’alternaran amb pluges torrencials
com les del 23 de setembre de
l’any passat. Al contrari del que es podria
pensar, aquests fenòmens no permeten
aprofitar tota l’aigua que cau.
Per entendre el nostre clima, el doctor
Aguilar explica que la dinàmica mediterrània
es caracteritza per “alternar períodes
humits i secs”, tenint una “aridesa
estival que es compensa amb la resta
d’estacions”. El problema comença quan
plou menys de l’esperat i sobretot si no
ho fa de manera repartida. Per exemplificar
l’escalfament global del planeta,
l’expert climàtic parla de les dents d’una
serra -amb punts alts i baixos-, però que,
a més, està inclinada. D’aquesta manera,
els anys freds d’ara són més calents que
els anys freds d’abans. Tot i que assegura
que amb la precipitació “és més difícil de
veure aquesta tendència perquè és una
variable més irregular”, les projeccions
apunten cap a un futur amb sequeres més
28
LA CIUTAT