LA CIUTAT 46
En el primer número de 2024 ens centrem en la nova realitat metropolitana que s'està gestant al Camp de Tarragona i que permetrà, coordinant els esforços dels diferents municipis implicats, millorar aspectes de la vida dels ciutadans com el transport públic, la salut o la recollida de residus. A més, parlem de la nova programació del Teatre Bartrina, d'una nova edició de la calçotada que enceta Valls, de l'estira-i-arronsa entre l'ajuntament de Salou i la Generalitat pel Hard Rock o de les celebracions de Sant Antoni a Vila-seca.
En el primer número de 2024 ens centrem en la nova realitat metropolitana que s'està gestant al Camp de Tarragona i que permetrà, coordinant els esforços dels diferents municipis implicats, millorar aspectes de la vida dels ciutadans com el transport públic, la salut o la recollida de residus. A més, parlem de la nova programació del Teatre Bartrina, d'una nova edició de la calçotada que enceta Valls, de l'estira-i-arronsa entre l'ajuntament de Salou i la Generalitat pel Hard Rock o de les celebracions de Sant Antoni a Vila-seca.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
ALFREDO CLÚA,
ALCALDE DE
CAMBRILS
PERE SEGURA,
ALCALDE DE
VILA-SECA
Les comarques del sud de Catalunya
han estat tractades per les Administracions
superiors com les germanetes
pobres de Catalunya. En els darrers 40
anys bona part dels projectes de país
han estat fets lluny de Cambrils. Però
hem de reconèixer que tota la responsabilitat
no ha estat únicament d’altres
administracions Avui, diverses circumstàncies,
entre d’altres, els objectius comuns
dels ajuntaments, la Diputació i
la Generalitat permeten treballar coordinadament
amb objectius comuns.
Interessa al Camp de Tarragona la
planificació territorial del propi Camp
de Tarragona, el transit de mercaderies
perilloses; les futures infraestructures;
el TRAMCAMP I tants altres projectes
que definiran el futur del Camp de Tarragona
i Cambrils, en particular.
tècnica.
Hi haurà quatre grups de treball que
estaran presidits pels alcaldes de manera
rotatòria, dirigits per tècnics i es reuniran
quadrimestralment. Aquests seran
el grup de territori, per parlar d’agenda
urbana i infraestructures; el de desenvolupament
econòmic i social, amb temes
com els polígons, l’habitatge o l’ocupació;
el de mobilitat, que obrirà el meló de com
s’ha de gestionar aquest àmbit al territori;
i el de sostenibilitat, per tractar la gestió
de recursos com l’aigua, l’energia, els
residus o els espais verds. D’aquí haurien
de sortir els temes que vol abordar la futura
àrea metropolitana.
A part d’aquests grups de treball, cada
any hi haurà una assemblea metropolitana
d’alcaldes per validar els acords i
L’AMT crec que ha de ser un instrument
útil per una realitat que ja existeix. Es
tracta d’una realitat metropolitana de
persones que, per exemple, viuen en uns
nuclis i que treballen en uns altres. En el
seu dia a dia d’oci, de compres, cultural
o de restauració no tenen cap problema
de moure’s i traslladar-se d’un lloc
a l’altre. El repte passa perquè aquesta
realitat es transformi en una cosa molt
tangible, que és donar solucions de mobilitat
per la ciutadania.
també està previst que el debat s’obri a la
ciutadania o entitats a través de diverses
iniciatives. De moment, no es constituirà
“Hi haurà quatre grups
de treball que estaran
presidits pels alcaldes
de manera rotatòria,
dirigits per tècnics
i es reuniran
quadrimestralment”
PERE GRANADOS,
ALCALDE DE
SALOU
Estem en una fase d'impuls que necessita,
encara, de moltes trobades i
reunions per estrablir el màxim diàleg i
implicació, per tal d'assolir el consens i
l'entesa necessària del territori.
cap ens pròpiament dit i asseguren que
treballen sense terminis. Tot i això, destaquen
que a mig i llarg termini “haurem
de valorar la necessitat de crear algun
tipus d’estructura, que haurà de tenir un
finançament”.
UN TERCER INTENT
Aquesta no és la primera vegada que
s’intenta conformar una espècia d’àrea
metropolitana al Camp de Tarragona. Existeixen
fins a dos precedents a l’actual Grup
Impulsor. El primer va arribar amb el retorn
de la democràcia a Espanya i la celebració
10
LA CIUTAT