LA CIUTAT 46

ELS JOCS ARRIBEN A L’AULA
La nova partida anava dirigida a poder
aplicar els jocs de taula a algunes assignatures
de l’institut. Una tasca que es podia
intuir complexa en un principi. “L’aprenentatge
amb jocs està en boca de tots, però
sortir de la zona de confort és una cosa que
li costa a la gent. Sembla que posar jocs a
l’aula sigui descontrolar-la. Té aquesta
connotació de què jugar no és aprendre,
sinó una cosa de nens”, descriu el Jordi, que
també és professor de l’Institut Torreforta.
Tot i els dubtes, el Jordi estava segur que
es podien aprendre coses jugant i va decidir
tirar endavant el projecte. Es va crear
un grup de treball, on van unir-se nou professors
de temàtiques ben diferents. Matemàtiques,
tecnologia, llengua, socials...
un bon ventall de disciplines. L’objectiu del
grup era agafar jocs que els ensenyava el
Jordi i tractar d’adaptar-los a les seves assignatures
perquè els xiquets aprenguessin
al mateix temps que s’ho passaven bé.
Per aquesta dinàmica, no tots els jocs
servien. Primer de tot, buscaven jocs d’explicació
ràpida, ja que “quan t’enredes a
explicar moltes coses, els nens descon-
“L’objectiu del grup era
agafar jocs que els ensenyava
el Jordi i tractar
d’adaptar-los a les seves
assignatures perquè els
xiquets aprenguessin al
mateix temps que s’ho
passaven bé”
ESTAN DE MODA ELS
JOCS DE TAULA?
Darrerament, sembla que els jocs de
taula han recuperat una part de l’espai
que havien perdut entre els més joves.
El Jordi Hernàndez està d’acord amb
aquesta anàlisi, ja que considera que
“en els últims deu anys hi ha hagut un
‘boom’, sobretot després de la pandèmia”.
Tot i això, també creu que “encara
domina molt la pantalla”. Aquesta els
ofereix molts estímuls i és més senzilla
de jugar, donat que no t’has de llegir
unes interminables instruccions.
La prohibició dels mòbils a l’Institut
Torreforta ha ajudat a fer que els alumnes
s’apropin a la Ludoforta a l’hora del
pati. En aquesta introducció als jocs
de taula, el Jordi explica que intenten
començar amb jocs molt senzills, manipulatius
i amb mecànica principal, com
el joc tradicional de les xapes. A partir
d’aquí, l’hi afegeixen petites regles i després
fan el salt a jocs més complexos.
“Qui li agrada, repeteix. I qui no li agrada,
ja ha provat coses noves”, destaca.
seu impulsor, Jordi Hernàndez, sobre la
llavor del projecte. Al principi, no existia
un espai físic que actués com a ludoteca
i havien de jugar al terra de les pistes esportives
o a taules plegables que hi van
començar a instal·lar posteriorment.
A partir d’aquest petit èxit, va aconseguir
que l’Associació de Famílies d’Alumnes
(AFA) posés diners per comprar nous
jocs i, quan la direcció va veure que funcionava,
el centre també va destinar una
nova partida, a banda de la inversió inicial
que havien fet. Fa un any Ludoforta ja es
va convertir en un espai físic i reconegut,
amb capacitat per 30 alumnes i amb més
de 50 jocs diferents en el seu interior.
LA CIUTAT
27