Das Magazin

Reportagea Espanya al poc temps. Al marge de laimpossibilitat de trobar feina, hi ha altresimportants factors que influeixen enla decisió de tornar a la península. PerMarta Riaño (Barcelona, 1989), llicenciadaen Belles Arts i ja de tornada a Barcelona,una de les principals dificultatsque va afrontar en arribar a Munic vaser trobar habitatge. "Que fos espanyola,jove i algú sense contracte de treball fixva dificultar la recerca", explica quan esrefereix a les entrevistes que els propietarisalemanys realitzen als que busquenpis de lloguer. "Fumes? Beus? Tens parella?Ets catòlic? Ets ordenat? Et faranqualsevol pregunta que se'ls ocorri ",afegeix Oriol Senar (Sant Adrià de Besòs,1990), enginyer mecànic que des de famesos viu i treballa a la capital de Baviera.Aquest interrogatori,aclareix el jove,està motivat pel fetque tenir un contractede lloguer és vitalper aconseguir el Anmeldung,el documentd'empadronamentque més endavantles empreses alemanyesexigeixen a unestranger quan arribaa demanar treball."Sprechen Sie Deutsch?"L'idioma es presentacom una altra barreraque obstaculitza lavida dels espanyols aAlemanya. La immersiólingüística és fonamentalper treballaren un país que exigeixque els estrangersmostrin interès perl'idioma i l'aprenguina parlar el més aviatmillor. Marta Riañova arribar a Municamb nocions bàsiquesd'alemany que no vanser suficients per ferseentendre. En recórrer a l'anglès es vatrobar que "els alemanys ho dominavenperfectament però no volien parlar-lo".Menys en sectors com el de les telecomunicacionso empreses multinacionals,on la llengua vehicular és l'anglès, el diaa dia es desenvolupa íntegrament enuna de les llengües europees més difícilsde dominar. Oriol Senar defineix elseu primer contacte amb l'alemany com"aterridor" i, no obstant això, després dequatre mesos al país ja el parla i enténsense problemes.Xoc entre cultures diverses"Un altre xoc brutal és el cultural",afirma el jove enginyer català. D'entreels factors que motiven als espanyolsa tornar al seu país d'origen, les diferènciesentre costums i usos socials sóndecisives. "El primer tracte sempre ésde vostè, cosa que nosaltres ja no utilitzemtan assíduament", explica, i afegeix:"Són amables quan els coneixesperò trencar el gel sempre és difícil".Gestos com tocar un braç a un recentconegut, cosa inofensiva a Espanya, potrepresentar per als germans una invasiódel seu espai vital. Marta Riaño vatornar a Barcelona motivada en granpart per aquesta formalitat característicad'Alemanya: "Trobava a faltar lacalor, la proximitat amb les persones"."Per quedar amb una persona alemanya,aquesta necessita saber el quan, com ion", comenta Oriol. En l'àmbit laboral ladinàmica és semblant, i continua: "Tenenun pla de treball i és complicat quesurtin d'aquí". Els dos joves coincideixena remarcar que, en l'empresa, l'empleatalemany té poc marge per a la iniciativapròpia, el que contrasta amb el caràctermediterrani més obert a expressar lesseves opinions en veu alta. De vegades,vist des de l'exterior i sense coneixementde causa, pot donar la impressió que elsalemanys, situats al capdavant d'Europagràcies a la bona forma de la seva economia,sostenen un sentiment de superioritatdavant de persones d'altresnacions europees. Oriol Senar asseguraque els que es comporten així són unaexcepció, quan un es deté a conèixer deveritat als alemanys, "t'adones que potstrobar amics per sempre", conclou eljove enginyer.PERFIL DE L'AUTORASara Gómez (Igualada, 1990) és Llicenciadaen Ciències Polítiques iestudiant de Periodisme. Aventurerapoliglota, divideix el seu temps entreels seus més que nombrosos passatemps,sobre els quals destaca uninterès profund pel país i la culturaalemanya.16 Das Magazin • Telefon: +34 628 290 422 / +34 972 154 090 • info@diez-centimos.com