Universitat de - Departament d'Astronomia i Meteorologia ...

Àlex Gómez, Manel, Mercè, Pau, Cuca, Mario i Céline. Per les sortides de cap de
setmana o de festa i per les vegades que m’heu fet oblidar els problemes de la feina.
Gràcies al Francesc, al Pablo i en especial al Pep, els nois de l’Espai (s’Espai), per
l’espontaneïtat, improvització, performances i altres diversions que han aconseguit
fer més fàcils i agradables certs moments durs de la meva vida, especialment durant
els primers anys de tesi.
I aquí arriba l’agraïment als companys de carrera del sopar mensual, per les di-
vagacions, extravagàncies, “puñaladas traperas” que han fet que ens descargoléssim
de riure, tertúlies interessants, etc: David Nofre, David Pino, Toni Hernández, Toni
Magariños (Pato) i Oriol Saladrigas. Moltes gràcies en especial al David Nofre per
les llargues converses que hem mantingut durant aquests anys.
També vull agrair a l’Imma Bastida els ànims que m’ha donat els darrers mesos.
Gracias a Antonio Vallecillos, por los continuos ánimos y por compartir conmigo
mi desahogo deportivo (y también psíquico) semanal.
A tota la gent del nucli dur de D-Recerca, per la feina feta, la il·lusió, les ganes,
i per intentar canviar allò que creiem que no és just: Teresa, Cesca, Elisenda, Ana,
Xavi de Pedro, Eduard Serra, Hèctor, Sílvia, Miquel, María i un llarg etcètera,
d’entre els quals vull afegir l’Italo, per les interessants converses sobre política en el
darrer any.
A toda la gente del núcleo duro de Precarios, por desahogarnos juntos, por
llorar esta política científica que tenemos y por intentar hacer algo por cambiarla, y
también, como no, por lo bien que nos lo hemos pasado juntos en varias ocasiones:
Pastora, Teresa, Ana, Roberto, César, Cristina, Toni, Marta, Xavi de Pedro, Pablo,
y un largo etcétera.
Gracias a Jacinta, por estar ahí cada semana durante los últimos 25 años, por las
charlas de los lunes por la mañana y por los fantásticos platos tantas veces cocinados.
Vull agrair als meus pares, Ramon i Elena, l’educació que m’han donat, el suport
econòmic durant tots aquests anys de sou precari, els ànims i el suport moral en els
moments més durs. No us podré agrair mai prou l’oportunitat que m’heu donat de
realitzar una tesi doctoral. Gràcies.