Universitat de - Departament d'Astronomia i Meteorologia ...

Resum de la tesi xix
ualment es troben en els púlsars de raigs gamma, úniques fonts EGRET d’origen
galàctic identificades fins el moment, excloent una erupció solar. Tots aquests fets
suggereixen una associació entre els dos objectes, com vam proposar a Paredes et al.
(2000). A més de la possibilitat de detectar els microquàsars en raigs gamma d’alta
energia, és segurament més interessant el fet que hi ha prop de 170 fonts EGRET no
identificades, 72 d’elles a menys de 10 ◦ del pla galàctic. Així doncs, hem proposat
que algunes d’aquestes fonts podrien ser microquàsars persistents i “silenciosos”,
com LS 5039, que encara han de ser descoberts.
Per tal d’explicar el comportament multi-longitud d’ona de LS 5039 des del
domini ràdio fins als raigs gamma, hem proposat un model que explica l’emissió
gamma com a resultat de l’efecte Compton invers que pateixen els fotons ultraviolats
de l’estrella per part dels electrons relativistes del jet. L’elevat camp de radiació de
fotons ultraviolats fa de fet inevitable la producció de raigs gamma degut a l’efecte
Compton invers si tenim en compte la presència d’electrons altament relativistes
(amb factors de Lorentz de l’ordre de 10 3 –10 4 ), que posteriorment, i a mida que
s’allunyen del camp de radiació, donaran lloc a emissió ràdio d’origen sincrotró. A
més, el model suggereix que el jet és força col·limat fins a les escales detectades de
∼ 1000 unitats astronòmiques (Paredes et al. 2002a).
Finalment, hem realitzat algunes consideracions energètiques i hem suggerit ob-
servacions que es podrien dur a terme en el futur, per tal de poder millorar el
model proposat i entendre millor els fenòmens d’acreció/ejecció en el cas d’aquest
microquàsar.
2.2 LS 5039 com un microquàsar en fuga
La formació d’un objecte compacte en una estrella binària de raigs X, requereix
necessàriament que hagi tingut lloc una explosió de supernova que no hagi trencat
el sistema binari.
És d’esperar que aquest esdeveniment explosiu canviï consider-
ablement les propietats cinemàtiques del sistema.
Per tal de comprovar quina és la situació en el cas del microquàsar LS 5039 hem
recopilat set posicions òptiques, que cobreixen quasi bé cent anys de temps, i dues
posicions ràdio, que només cobreixen dos anys de temps. Hem realitzat ajustos de
moviments propis tant en les posicions òptiques com en les ràdio, i hem obtingut