Universitat de - Departament d'Astronomia i Meteorologia ...
Universitat de - Departament d'Astronomia i Meteorologia ...
Universitat de - Departament d'Astronomia i Meteorologia ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Resum <strong>de</strong> la tesi xix<br />
ualment es troben en els púlsars <strong>de</strong> raigs gamma, úniques fonts EGRET d’origen<br />
galàctic i<strong>de</strong>ntifica<strong>de</strong>s fins el moment, excloent una erupció solar. Tots aquests fets<br />
suggereixen una associació entre els dos objectes, com vam proposar a Pare<strong>de</strong>s et al.<br />
(2000). A més <strong>de</strong> la possibilitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>tectar els microquàsars en raigs gamma d’alta<br />
energia, és segurament més interessant el fet que hi ha prop <strong>de</strong> 170 fonts EGRET no<br />
i<strong>de</strong>ntifica<strong>de</strong>s, 72 d’elles a menys <strong>de</strong> 10 ◦ <strong>de</strong>l pla galàctic. Així doncs, hem proposat<br />
que algunes d’aquestes fonts podrien ser microquàsars persistents i “silenciosos”,<br />
com LS 5039, que encara han <strong>de</strong> ser <strong>de</strong>scoberts.<br />
Per tal d’explicar el comportament multi-longitud d’ona <strong>de</strong> LS 5039 <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
domini ràdio fins als raigs gamma, hem proposat un mo<strong>de</strong>l que explica l’emissió<br />
gamma com a resultat <strong>de</strong> l’efecte Compton invers que pateixen els fotons ultraviolats<br />
<strong>de</strong> l’estrella per part <strong>de</strong>ls electrons relativistes <strong>de</strong>l jet. L’elevat camp <strong>de</strong> radiació <strong>de</strong><br />
fotons ultraviolats fa <strong>de</strong> fet inevitable la producció <strong>de</strong> raigs gamma <strong>de</strong>gut a l’efecte<br />
Compton invers si tenim en compte la presència d’electrons altament relativistes<br />
(amb factors <strong>de</strong> Lorentz <strong>de</strong> l’ordre <strong>de</strong> 10 3 –10 4 ), que posteriorment, i a mida que<br />
s’allunyen <strong>de</strong>l camp <strong>de</strong> radiació, donaran lloc a emissió ràdio d’origen sincrotró. A<br />
més, el mo<strong>de</strong>l suggereix que el jet és força col·limat fins a les escales <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
∼ 1000 unitats astronòmiques (Pare<strong>de</strong>s et al. 2002a).<br />
Finalment, hem realitzat algunes consi<strong>de</strong>racions energètiques i hem suggerit ob-<br />
servacions que es podrien dur a terme en el futur, per tal <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r millorar el<br />
mo<strong>de</strong>l proposat i entendre millor els fenòmens d’acreció/ejecció en el cas d’aquest<br />
microquàsar.<br />
2.2 LS 5039 com un microquàsar en fuga<br />
La formació d’un objecte compacte en una estrella binària <strong>de</strong> raigs X, requereix<br />
necessàriament que hagi tingut lloc una explosió <strong>de</strong> supernova que no hagi trencat<br />
el sistema binari.<br />
És d’esperar que aquest es<strong>de</strong>veniment explosiu canviï consi<strong>de</strong>r-<br />
ablement les propietats cinemàtiques <strong>de</strong>l sistema.<br />
Per tal <strong>de</strong> comprovar quina és la situació en el cas <strong>de</strong>l microquàsar LS 5039 hem<br />
recopilat set posicions òptiques, que cobreixen quasi bé cent anys <strong>de</strong> temps, i dues<br />
posicions ràdio, que només cobreixen dos anys <strong>de</strong> temps. Hem realitzat ajustos <strong>de</strong><br />
moviments propis tant en les posicions òptiques com en les ràdio, i hem obtingut