Universitat de - Departament d'Astronomia i Meteorologia ...

x Resum de la tesi
imprescindible per la formació dels jets és la presència d’un disc d’acreció prou
proper a l’objecte compacte, ja que en els púlsars de raigs X no s’ha detectat mai
emissió ràdio d’origen sincrotró.
El percentatge de sistemes de massa alta que emeten en ràdio (8 objectes) és
aproximadament un 6%, mentre que en els sistemes de massa baixa (35 objectes)
és d’un 23%. Si només considerem els objectes de la Galàxia (excloent els sistemes
situats en els núvols de Magallanes) i excloem els púlsars de raigs X, aquests per-
centatges esdevenen 22% i 24%, respectivament. Per tant, veiem que d’entre les
binàries de raigs X que poden emetre en ràdio (excloent púlsars de raigs X) i on
aquesta pot ser detectada (objectes galàctics), ha estat així en un 20–25% dels casos
aproximadament, sense que hi influeixi la massa de l’estrella companya.
1.2 Microquàsars
Els microquàsars són estrelles binàries de raigs X amb emissió ràdio en forma de
jets relativistes. El nom va sorgir no només a partir de les similituds morfològiques
entre aquestes fonts i els quàsars, sino també degut a les similituds físiques, ja
que quan l’objecte compacte és un forat negre, paràmetres com la temperatura
de cos negre del disc d’acreció, les mides característiques dels jets o les escales
temporals són escalables a partir de la massa de l’objecte central. En aquest sentit,
els discs d’acreció dels quàsars emeten en l’òptic i en l’ultraviolat, mentre que en
els microquàsars ho fan en ragis X. D’altra banda, fenòmens que tenen lloc en
escales de temps d’anys en quàsars, poden ser estudiats en només alguns minuts en
microquàsars.
Actualment es coneixen uns 16 microquàsars, d’entre les 43 binàries de raigs X
amb emissió ràdio.
És interessant remarcar que alguns autors han proposat que
totes les binàries de raigs X amb emissió ràdio són microquàsars, i que serien vistes
com a tals si es disposés d’observacions amb prou sensibilitat i/o resolució angular.
L’emissió ràdio detectada en els jets dels microquàsars forma habitualment núvols
discrets de plasma, que es propaguen a través de l’espai amb velocitats relativistes.
Així doncs, cal tenir en compte efectes de la relativitat especial a l’hora d’analitzar
les observacions. Si considerem un parell de núvols de plasma ejectats perpendic-
ularment al disc d’acreció i a banda i banda de l’objecte compacte en el mateix