"Taní número 13" (PDF, 5.58MB) - Hospital Comarcal de l'Alt Penedès

R EVISTA DE COMUNICACIÓEn viu15 anys d’HospitalQuè femEl triatge a UrgènciesA debatCientíficEl progrés de la medicinaEscrivimLlocs i viatgesEl dia que vaig tastar el vi de RetsinaLa caminda dels 15 anysMontserratUs recomanoJuny 2010Núm. 13Diagnòstic per la imatgeReflexionsL’entrevistaDoctor RaneraLa cuina de l’hospitalBreus

Les Nacions Unides són la nostra consciència. Si és exitosa, és el nostre èxit. Si falla, el nostre fracàs.Barbara Hepworth, escultora, 1964

Núm. 13 · Juny 201029En viuHCAP, 15 anys amb arrelsQuè femEl triatge a UrgènciesEDITORIAL121517182022232425262830343637383941434445A debatConsentiment informatCientíficLa cirurgia laparoscòpicaEl progrés de la medicinaLa plaga blancaEscrivimEl meu particular (i breu) regne deTaifaEl hombre que lo firma todoUna sentència ideològica o lasobirania popularEl nostre pa amb tomàquetAnhel de transparènciaMés enllà dels sentitsCroan y los nativosLlocs i viatgesEl dia que vaig tastar el vi de RetsinaLa caminada dels 15 anysMontserrat: Agulla de Santa Cecília iMiranda de Sant JeroniUs recomanoBoca a bocaDiagnòstic per la imatgeReflexionsLa músicaDel viejo el consejoDiálogos con mi propia sombraEscoltar o sentirPosa-hi els cinc sentitsInventariProbablement, ens trobem davant l’últim número dela revista Taní en format paper. En l’era digital, l’edicióelectrònica s’imposa de forma ràpida i inevitable. Malgrattot, encara ens podem permetre la futura nostàlgiade pensar en el tacte, l’olor i el goig de tenir entreles mans un full de paper imprès ja que, per a molts,l’accés a les pàgines impreses amb tinta forma part del’univers íntim i personal de la nostra existència.Els formats i suports de les lletres han anat canviantdurant la història de la humanitat, des de les taulescuneïformes, els rotllos de papir, les escorces, la pell,les closques de tortuga,... el paper i, ara, ens tocala pantalla. Esperem que tot plegat no ens faci perdrelectors ni escriptors, perquè la Taní s’ha convertitper a molts en una cita ineludible dos cops l’any. Compodreu veure, aquest número, com els anteriors, estàple de col·laboracions interessants, brillants, des del’article més científic al més emotiu i està presidit perla commemoració dels 15 anys, que va ser motiu decelebració i retrobada amb antics companys.Reconeixem i agraïm l’esforç que la casa, l’Hospital,ha fet perquè aquesta edició sigui realitat en paper.Ens retrobarem de nou al web i a la Intranet a travésd’un magnífic visor.4750Cooperació20 anys d’agermanamentL’entrevistaDoctor Carlos Ranera5455565760La cuina de l’hospitalCrítica gastronòmicaCarpaccio de gambes amb vinagretade fruits vermellsMaduixes al roquefortBreusCom hi podeu col·laborar

EN VIUHCAP, 15 ANYS AMB ARRELSDimecres, dia 21 d’abril de 2010 a la Sala Assumpta Centellas, es va organitzar una taula rodona amb laparticipació de diverses persones que comentar i analitzar l’evolució de l’Hospital a partir de les sevesvivències. Després de la llista de les persones que van participar en aquesta sessió, reproduïm els textosllegits a l’acte i també algunes frases que vam recollir en els discursos espontanis.Francesc Ferrer, gerentEnric Cañadell director mèdic de l’Hospital (1982-1989)Joan Papaceit, anestesiòleg (1980-1988)Enric Mangas, gerent (1995-1998)Francisco Larrosa, ORL, 2008Iolanda Torres, endocrina (2003-2007)Sara Font, DUI, 2003Montserrat Colomé, auxiliar infermeria, 1982Maricela Hernandez, cap admissions, 1984Antonio Jounou, president del CSAPJoan Papaceit:“ El record d’aquelles guàrdies de cinc professionals, cinc especialistes, amb l’esperit de camaraderia itreball en equip que mai més he vist”Enric Mangas“ Crec que és un hospital absolutament consolidat, que té un prestigi guanyat a pols de tota aquesta èpocaque s’ha treballat des del primer fins a l’últim dia”Sara Font“Es un hospital que m’ha ajudat a créixer com a professional i a trobar la meva professió dins la mevacarrera i això no passa a tots els hospitals”Francesc Larrosa“A mi m’agradaria parlar una mica de present i de futur i transmetre que els que estem treballant ara al’hospital, tenim projectes”Franscesc Ferrer“La història del nou hospital no parteix de l’any 1995 sinó que parteix de bastant abans, som hereus de600 anys d’hospital a Vilafranca, i formem part d’una cadena en el temps en la que tots hi participem”Antoni JounouAmb la xerrada d’avui hem pogut veure representats el passat, el present i el futur d’un hospital que segueixapostant pels professionals, per la innovació i per una millor atenció assistencial.El que aprèn i aprèn i no practica el que sap és com el que llaura i llaura i no sembra. (Plató)

EN VIUQUI PERD ELS ORÍGENS, PER IDENTITATEnric CañadellQui perd els seus orígens,per identitat21.04.20102010Quan en Carles Orta em va trucar per convidar-me a participar en aquest acte,sense pensar-ho li vaig dir que sí. De fet, en Carles no actuava a títol personal,si fos així m’hagués convidat a sopar, ho feia en representació d’un grup, en lament del qual encara hi sóc tot i que fa un bon grapat d’anys que no hi sóc.Recordar, del llatí: re- que voldir tornar i cordis que ve de cor,tornar a sentir.Nostalgia, ve de nostos que ésretorn i àlgia que és dolorJugant dolorosament amb elsrecords, recreem la vida i tornem asentir el plaer de viureSerà una sessió de record i de nostàlgia. Recordar és una manera d’evocarsentiments: en llatí re-cordor. El prefix re vol dir tornar i cordor ve de cordis, cor.Tornar a sentir amb el cor. Nostàlgia ve de nostos que vol dir retorn i d’àlgia quevol dir dolor. Jugant dolorosament amb els records, recreem la vida i tornem asentir el plaer de viure.Us vull situar una mica en l’època. Us llegiré uns bocins del llibre Les gàrgolesde l’Hospital, que en un diàleg imaginari entre les gàrgoles, ens parla dels 600anys de l’Hospital.«El marrà anuncia:- El nou Ajuntament democràtic, elegit el 1979, troba l’Hospital enobres..., un nou servei d’Urgències i tres plantes.El Xai indica:- El nou patronat de l’Hospital iniciarà les seves activitats moltactivament: posarà un gerent i prendrà la decisió de convertir l’Hospitalen un centre tancat i jerarquitzat...- Però hi va haver un brot d’oposició. Explica l’harpia.- Coses de Vilafranca! Respon el marrà.- L’Hospital, però, va seguir endavant amb la línia de modernitzacióimpulsada per la nova directora mèdica, Assumpta Centellas,... »No eren coses de Vilafranca, qualsevol innovació es troba amb una resistència,per això. el llibre ens parla de la portadora de la nova idea, l’Assumpta, i tambédels seus suports, l’Ajuntament i el Patronat. Sense ells no s’hagués pogut fer.Com tampoc s’hagués pogut fer sense tots aquells que vàreu pujar al carro.Naixement d’una organitzacióió• Grups molt flexibles• No hi ha burocràcia• L’èmfasi en la tasca està en la creativitat,it ten sobreviure i en adquirir irecursos• Hi ha un sentit de missió.• Hi ha una interacció agressiva ambl’ambient per fer-se un lloc.Totes les organitzacions tenen un cicle de vida que dura de 25 a 30 anys i, sino es transformen, van funcionant lànguidament, desapareixen o són absorbides.En aquests cicles hi ha diferents etapes, i les que vaig viure són lesprimeres que es caracteritzen per:- els grups són molt flexibles- no hi ha gaire burocràcia- l’èmfasi en la tasca està en la creativitat, en sobreviure i en adquirirrecursos- hi ha un sentit de missió- hi ha una interacció agressiva amb l’ambient per fer-se un lloc.La quietud és un dels plaers de la pintura. (Vija Celmins)

EN VIUEn l’obtenció de recursos us explicaré dues anècdotes:- Recordo anar a buscar a la Farmàcia Amador un comptador de cèl·lules de lasang que era propietat de l’Hospital i allà estava en dipòsit. El meu sentimentera de ser un invasor, de fora vingueren que...- De l’Hospital Clínic vaig aconseguir un vell aparell per fer ionogrames queestava en desús. Quan sortia, el porter me’l va fer deixar a terra, al carrer!Vaig haver de tornar un altre dia a buscar-lo. Aquest cop no em sentia invasor,em sentia lladre, a més a més, enxampat.En el tema de la interacció agressiva amb l’ambient, per fer-nos un lloc vasorgir la idea de treure l’Hospital a les Fires de Maig. L’arquitecte va dissenyarun estand que recordava els arcs del claustre, i de pressa i correntscom s’acostumen a fer-se aquestes coses... (No és una top-model, peròmereixeria ser-ho. Els que no l’heu reconegut, busqueu al voltant vostre unasenyora vermella com un tomàquet). No vam parar. L’equip d’aquell laboratoriincipient s’hi va abocar. També ho va fer la resta de companys de l’Hospital.L’èxit va sorprendre la pròpia empresa!Tinc molts altres records. Del meravellós equip que vam fer en aquell laboratori.Del pas per la Direcció Mèdica, l’aprenentatge amb l’Assumpta, elsuport dels companys...Perquè he començat amb aquesta frase de Salvador Espriu: Qui perd elsseus orígens, perd identitat. Pensava que seria fàcil definir la identitat, peròhe vist que fins i tot és un problema filosòfic. La identitat és un sentiment.El diccionari de l’IEC entre altres coses diu: Propietat de l’individu humà demantenir constantment la pròpia personalitat. Ara que el Tribunal Constitucionalens la vol negar!Quan algú em pregunta, tu qui ets?, si li dic “Jo sóc jo” es queda igual. Permostrar la meva identitat he de parlar dels grups als quals pertanyo o hepertangut. Els anys que vaig estar a Vilafranca, la gent amb qui em vaig relacionari tot el que vaig aprendre, la ignorància que vàreu haver de suportarsempre formarà part de la meva identitat.Qui perd els seus orígens, peridentitat• Què és la identitat?• Propietat de l’individu humà de mantenirconstantment la pròpia personalitatTambé aquest altre grup forma part de la meva identitat. Així érem! En Pep,jo, l’Ester, de resquitllada, i la fotògrafa... Ara l’Ester, molt de tant en tant emdiu: “Avui he anat a Vilafranca!. A l’HCAP”. Però quan ve a col·laborar, és difícilque la reconegueu! Ho fa disfressada de groc, com a metgessa pediatradel Servei d’Emergències Mèdiques per endur-se un nadó en estat greu.Hay muchos senderos que llevan a la cima del monte Fuji, pero hay una sola cumbre: el Amor. (M. Ueshiba)

EN VIUMontse ColoméQuan em varen demanar d’estar en aquestataula rodona, vaig dir que “sí” fonamentalmentper tres motius.- Estar al costat de vells companys defeina.- Parlar una mica de l’Hospital vell.- Poder donar una mica la meva opinió.Vaig voler fugir del tópic que “tiempos pasadosfueron mejores”, però m’ha estatmolt difícil. Crec que l’edat és un factorimportant per no haver-ho aconseguit.Abans ens feia riure una mosca i, ara, encaraque un borinot faci tombarelles, coma màxim fem un somriure.Les comparacions entre els dos Hospitals són molt difícils i, per això, explicaré unes quantes vivències, unesquantes opinions i que cadascú decideixi.Jo vaig entrar per primera vegada a l’Hospital fent pràctiques com a auxiliar, 17 anys, vaig anar a parar a laplanta de dia, quan encara estava a la 1a planta, on hi treballaven dues monges, crec que eren la “Satur” i“l’Adela”. Durant tot el matí em van anar ensenyant com fer els llits, els esmorzars… sempre amb la frase“hija mía, niña”, fins que varen ser més o menys les dotze, i amb molt de ‘carinyo’ em van dir:“Mira, niña, ahora vamos a rezar, tú te quedas aquí por si pasa algo”.“Hombre!, hermana, es que si le pasa algo a un enfermo igual se muere”.“No, hija mía, tú no te preocupes”. I van marxar, per sort, no va passar res, per pura sort.Amb això vull que entengueu com funcionava l’Hospital.Quan vaig acabar les pràctiques, em van dir si volia treballar fent suplències i, naturalment, vaig acceptar.Per l’Hospital vèiem caminant per tot arreu una doctora, acompanyada de dos més que anaven canviant cosesde mica en mica. Eren “la Dra. Andreu, el Dr. Guadarrama i la Dra. Assumpta Centellas”, les persones que vantransformar la manera de fer d’aquell Hospital.Tot el personal que treballàvem érem joves o molt joves i la veritat és que no sé ben bé com, amb esforç podíemcanviar la imatge que Vilafranca tenia del nostre Hospital -i dic “nostre” perquè de veritat ens el sentíemnostre.Van ser anys en què vàrem treballar molt, moltíssim. L’Hospital era vell, no hi havia infraestructures ni materiali el personal era poc. Però jo crec que la majoria recordem els farts de riure que ens fèiem.Quan es van obrir les Consultes Externes noves, la Rosa González, que aleshores era la cap d’infermeria, emva acompanyar per ensenyar-m’ho: Tres despatxos mig buits i una sala d’espera. I em va dir ”en una setmanaobrim, organitza-ho com vulguis.”El secreto de la existencia humana no solo está en vivir sino también en saber para qué se vive. (Fedor Dostoievski)

EN VIUDe Consultes Externes podria parlar durant hores, però m’agradaria destacar-ne unes coses.- Tot el que he après de la meva feina, gràcies a les grans explicacions i classes magistrals dels companys.- La petita independència que es tenia a Consultes Externes.- Els dinars dels divendres que ens portaven de Cal Soler.- Els dinars de Nadal on, quan s’acabaven totes les consultes del matí, es retiraven les cadires de la salad’espera, es treien totes les taules dels despatxos i, gràcies a uns taulons fets per mèrit de la Montse Udina,quedava una taula on hi cabia tothom que treballava a C.Ext., de trenta a quaranta persones.Tots hi podíem estar, i tots i volíem estar, perquè tots formàvem l’equip de Consultes.I va arribar l’any 95. Vilafranca va començar a disfrutar d’un Hospital nou. Arquitectònicament bonic, ambmolta llum, totes les habitacions amb balcó, es van anar incorporant especialitats i es van poder anar atenentpatologies més complexes.El personal es va ampliar, però vàrem continuar sota mínims. Tot i això, hi ha quelcom que fem bé quan lamajoria de gent que ve d’altres hospitals parla del bon ambient que hi ha aquí.Hi ha coses que no he acabat d’entendre, malgrat haver-hi pensat molt, sobretot aquests dies.En algun moment vaig deixar de tractar malalts per tenir clients, de tenir una cultura d’esforç a sentir moltesvegades “no podem” o “no toca”. De conèixer més o menys a tothom a veure que, moltes vegades, el personalno es saluda pels pasadissos.Bé, suposo que tot això té a veure amb el que he dit al principi, m’he fet gran i, tot i això, tinc la gran sortde poder dir que després de vint-i-vuit anys continuo tenint una feina que m’agrada i, en general, uns bonscompanys de feina.El sabio cuida principalmente de la raíz. (Confucio)

EN VIUMaricela HernándezBona tarda a tothom,Quan em va comentar l’Helena, com a membre del comitè organitzador d’aquesta celebració de 15 anysd’hospital, de participar en aquesta taula, immediatament li vaig dir que sí, sense pensar-ho gaire. Al capd’una setmana-10 dies, em va començar el “run-run” al cap pensant què diria, però bé, aquí estic, i veuremquè en surt de tot això.Des de l’any 1984 fins ara, indiscutiblement, ha canviat molt tot. He de pensar i penso que per bé, peròhi ha coses del passat que també són molt bones.Jo era ben joveneta i principiant total en aquest món de la sanitat però poc temps va transcorre per adonar-meque quelcom passava i no sabia ben bé què, intuïa que, de llavors en endavant, allò seria un canviconstant. De fet, un any abans es van obrir les C.Externes, el mateix any es va posar en marxa el serveid’obstetrícia i, aleshores, entren en funcionament les administratives d’admissions d’urgències. No emvaig equivocar gaire, els canvis han estat un darrere l’altre i, moltes vegades, més d’un a l’hora.En el meu terreny, l’administratiu, hem passat de les fitxes d’urgències fetes a mà, de passar les determinacionsde les analítiques del laboratori també a mà fins al dia d’avui en què poques coses fem a mài menys que en farem, que depenem cada vegada més de la informàtica “sort que tenim un bon equip” iah!! L’última, que d’aquí poc sembla ser que treballarem quasi bé sense paper a l’hospital.Hem hagut de canviar molt la manera de treballar i adequar-nos constantment als canvis i això amb méso menys esforç, però amb ganes.Hem viscut dos canvis informàtics, el primer -potser perquè ja fa temps- sembla que no va ser tan traumàtic,però el segon, renoi, l’any 2007 però la cosa encara dura, tot i això, estic convençuda que, a mida quepassi el temps, li acabarem de treure “el suquillo”.En els nostres inicis, sabíem ben just què era el CatSalut o l’ICS però, a mida que han passat els anys, i tantsi ho hem conegut. Hem hagut d’adequarnosa tots els aplicatius del CatSalut: perl’oxigen domiciliari, pels PAO’S, les dadesdel PIUC, enviament fitxers LLE, consultarel RCA, etc., això sí, tots implantats quasibé d’avui per demà i a vigílies de l’estiu.Però ens en hem sortit prou bé.En els nostres inicis, anàvem treballanti fent tot el que se’ns deia “treball queteníem molt assimilat i ben après” i, passant-nosles novetats o canvis de boca enboca, però, des de fa ja uns anys, la cosaha canviat, tot ho hem d’escriure, tot sónprotocols, procediments, etc. etc. fins arri-La buena memoria es a veces un obstáculo al buen pensamiento. (Friedrich Nietzsche)

EN VIUbar el punt que algú ens ha dit que: “el que no està escrit no existeix”, doncs, a escriure, falta que tothomens mirem el que hi ha escrit.Hem hagut d’anar modelant la comunicació entre el pacient i nosaltres. Abans li havíem d’explicar alpacient poques coses i molt senzilles. Actualment, hem de mesurar molt bé el que diem al pacient i demanera molt entenedora perquè, moltes vegades li diem tantes coses que encara el confonem més.Li donem la citació a C.Externes que, moltes vegades, són dos fulls, li diem que per fer-se una RNM had’anar a RX a buscar els papers per anar a Barcelona (i qui sap a on de Barcelona), que el PAO hemd’esperar que ens el validin des del CatSalut, que actualment si li donem documentació en disquet no hoha de tornar, que si són imatges sí, etc. etc. etc.Posem-nos per un moment en el lloc d’un pacient, que ara ho és ell però demà mateix ho podem ser un denosaltres i que tenim molt de guanyat perquè alguna cosa coneixem d’aquest món.I ara, ja en el terreny interpersonal, les coses també han canviat molt i, des del meu parer, no totes enpositiu. En els meus inicis i durant molt anys, potser perquè l’hospital era molt petit i en un cantó o altre ettrobaves o quasi bé “topaves”, però tothom ens dèiem quelcom, a tota hora i amb aquell somriure. En elsdarrers anys, tot i avançar en tots els sentits, en aquest potser hem donat un pas o dos enrera, i no vullpas generalitzar. La veritat és que dol que, de bon matí, vas pujant la rampa des del vestuari i el teu bondia va fent “eco” i, al cap de 10 minuts, encara no ha trobat resposta. Per novetats, tecnologies, avenços,etc. etc. no perdem els valors humans que és el bon camí per continuar tots els altres. Ah! I tampoc elsomriure, que si hem de venir a treballar igualment, més val que ho fem amb alegria.Com a punt final, vull dir que tot i el que us he expressat, crec fermament que durant tots aquests anys iamb els canvis que hem hagut d’afrontar, tots hem après molt i molt, i que cada dia és un repte constantper millorar, cadascú de nosaltres des del nostre petit lloc, la salut del pacient.Doncs res més, fins d’aquí 5, 10, 15 anys… Sigui quan sigui que ho puguem celebrar tots junts i ambl’entusiasme que ens caracteritza.Moltes gràcies a tothom.La culpa la tiene el tiempo. Todos los hombres se tornan buenos pero tan despacio! (Cornelio)

QUÈ FEMEL TRIATGE A URGÈNCIESCRISTINA GARCÍA / MONTSE MITJANS / CARME ROJO / NATZARET RUBIO (Infermeres del Servei d’Urgències)Seguint les indicacions del CatSalutd’implantar un model de triatge estructuratal sistema sanitari català, concretamentals serveis d’urgències, com a einade millora en la seguretat del pacient, el10 de març de l’any 2009, va ser instauraten el nostre hospital el programa andorràde triatge PAT 4.0; va ser el primerhospital de Catalunya a utilitzar aquestaversió.El treball previ a la implantació va seradaptar els espais, segons les necessitats,i una formació específica del personald’infermeria; paral·lelament es vaelaborar el Procediment de Triatge, formatper un grup de treball multidisciplinari, queconsta del Coordinador d’urgències, la Supervisora, tres infermeres, un MAU, un membre de MI i un de COT,un de CIR i un membre d’admissions d’urgències.El concepte de TRIATGE fa referència a un procés de recepció i acollida per part del personal sanitari; vàlidperquè permet la classificació dels usuaris en diferents nivells de gravetat i útil, ja que relaciona el graud’urgència amb la gravetat real de l’usuari, prioritza la seva atenció i defineix quina especialitat l’ha d’atendre;en definitiva, és un procés de valoració clínica preliminar que ordena els pacients abans de la valoraciódiagnòstica i terapèutica completa de forma que, en una situació de saturació del servei o de disminució derecursos, els pacients més urgents són tractats els primers.Els objectius i/o funcions són:*Garantir una ràpida valoració a tots els usuaris que arriben a urgències i detectar els principals problemesde salut; protegir els pacients més urgents i greus.*Augmentar la satisfacció dels usuaris reduint la demora en la seva atenció i disminuir l’ansietat de l’usuarii de la seva família.*Reavaluar els usuaris, periòdicament, per si presenten canvis en el seu estat de salut.*Optimitzar recursos.*Millorar la qualitat i eficiència del servei.Després de la recepció a admissions, infermeria de triatge estableix contacte amb l’usuari, s’identifica i començala valoració fent una breu entrevista, d’uns 2 a 5 minuts, molt dirigida: què li passa?, des de quan?,antecedents patològics i al·lèrgies,...,. Mentrestant, farà una ràpida inspecció general de l’usuari per detectarpossibles situacions de risc. En alguns casos, és necessari la presa de constants i la realització de provessimples (glicèmies capil·lars, sediments d’orina,...). En funció dels signes - símptomes que presenta i no enbase a diagnóstics mèdics, obtenim un motiu de consulta i un nivell de gravetat.El que estudia diez años en la oscuridad será universalmente conocido cuando quiera. (Proverbio chino)

EN VIULa classificació correspon a 5 nivells de prioritat, on s’està treballant el temps de visita mèdica per cadaun d’ells:*Nivell 1: Situacions que requereixen ressuscitació, amb risc vital immediat.*Nivell 2: Situacions d’Emergències o molts urgents, de risc vital previsible, la resolució de les quals depènradicalment del temps.*Nivell 3: Situacions d’urgència, de potencial risc vital.*Nivell 4: Situacions de menor urgència, potencialment complexes, però sense risc vital potencial.*Nivell 5: Situacions no urgents, que presenten una demora en l’atenció o poden ser programades, sense riscvital per a l’usuari.Un cop realitzada la classificació, infermeria determinarà quina és l’especialitat on millor serà atesa la sevapatologia, informa del funcionament bàsic del servei: on esperar, on serà atès, temps aproximat d’espera ,...., i també que és la persona referent en cas de qualsevol canvi en el seu estat de salut, mentre estigui ala sala d’espera.El procés de triatge requereix personal amb experiència, judici clínic, capacitat de prendre decisions, de gestionari resoldre situacions difícils, professionals amb capacitat de comunicació, empatia, paciència, i ambcapacitats organitzadores.Web _ e -PAT v4:El document final estableix una classificació amb un nivell de gravetat i un motiu de consulta que el professionald’infermeria estableix.10He aprendido que lo que realmente te hace feliz es aprender algo. (Francis F. Coppola)

EN VIUClassificació final + motiu de consultaL’atenció continuada es va veure modificada elmes de novembre del 2009, amb l’incorporaciódel PAC (Programa d’Atenció continuada i Urgent)a l’àrea d’urgències de l’HCAP, en unafranja horària des de les 21 hores a les 8 delmatí, en els despatxos 1(infermera)-2(cures)-3(metge) de triatge del servei.Passat un any des de l’inici, el model de triatge ha suposat un pas important per al personal d’infermeria delnostre hospital. Ha augmentat la nostra autonomia i ha fomentat un augment de confiança per part de la restade l’equip multidisciplinari del servei; malgrat existeixen crítiques, que cataloguem com “a constructives”,creiem que ens ajuden a millorar la nostre atenció i a augmentar la satisfacció de l’usuari, en definitiva, elnostre repte.La incorporació del personal d’atenció primària en el torn de nit ha donat molta fluïdesa a la distribució de lescàrregues de treball i una gran disminució a les hores d’espera.Per nosaltres ha estat tot un repte, el període d’implantació i els inicis no han estat fàcils, com tot canvi hanecessitat un temps, i avui podem dir que tota l’energia que vam invertir és un motiu de satisfacció per a totel servei.En definitiva, creiem que la incorporació del TRIATGE és un pas de GEGANT per la modernització del nostrehospital.Cuanto más espantoso se vuelve el mundo, más abstracto se torna el arte. (Paul Klee, 1915)11

A DEBATCONSENTIMENT INFORMATCARLES ORTASóc de l’opinió que la relació entre el metge i el malalt ha d’incloure un compromís personal que superiuna estricta relació comercial, com la que es pot tenir en obrir un compte en una entitat bancària, ambl’adquisició d’una assegurança o, fins i tot, amb la compra d’un bitllet d’avió. I penso que, en aquestesrelacions comercials, així com en les relacions metge-malalt, sempre hi ha lletra petita que una de lesparts no acaba de entendre.Realment, hi ha un gran ventall d’actes mèdics, la complexitat dels quals pot ser molt variable. Com méscomplexa és la situació, o el tractament, més la relació de confiança ha d’impregnar l’actuació assistencial.Considero, d’altra banda, que mantenir una relació personal de confiança no equival a paternalisme,situació en la qual l’opinió del malalt ni és escoltada ni compta.Clarament, la salut és un bé, el valor del qual supera qualsevol objecció.Dissortadament, hi ha molts problemes de salut que no tenen solució, tot i que el seu tractament continuatmillora clarament els pacients. De vegades, aquests problemes de salut han estat generats per hàbits pocsaludables, però, més sovint, l’edat o senzillament la genètica o l’atzar motiven la malaltia.En l’intent de millorar problemes concrets de salut, l’actuació sanitària fa maniobres que no estan exemptesde riscos. Exemples en són els actes quirúrgics o l’administració de fàrmacs, que poden ser tan o mésagressius que la pròpia cirurgia. Fins i tot, actuacions que podrien semblar banals, com ara posar unatransfusió, poden desencadenar una reacció inesperada greu.12Hem de tenir clar que els pacients tenen el dret de ser informats amb un llenguatge comprensible sobre lesaccions que se’ls faran i els seus possibles efectes adversos. En funció de la seva autonomia, el pacienttambé té el dret de refusar aquestes actuacions, això sí, assumint-ne les conseqüències. En aquest dretAquellos que son poseídos por la nada poseen todo. (Morihei Ueshiba)

A DEBATes basa el consentiment informat, on hi ha una part formal en la qual el pacient explicita per escrit queha entès la informació mèdica i que accepta el tractament proposat. En la pràctica, no infreqüentment, elconsentiment informat és una paròdia del seu significat teòric i la firma del paper es converteix en un requisitindispensable per a fer-se una intervenció mèdica o quirúrgica del tipus que sigui, pràcticament ambindependència de la informació donada. La frase: “Cal que ho firmi perquè, si no ho fa, no es pot operar”,sense una informació prèvia, és justament el que cal evitar. En cap cas, les dificultats per entendre del totla informació que es dóna, per exemple en situació de barrera idiomàtica, poden suposar que s’ofereixi almalalt una menor atenció assistencial de la que es fa habitualment a la resta de pacients.Aquesta situació indesitjada ve facilitada per diverses situacions:Els malalts ocasionalment no saben ben bé què els faran. Davant del metge, estan nerviosos i sovintpoden no entendre bona part del que se’ls diu. Això és comprensible, ja que, a part de l’ansietat naturaldavant d’una possible malaltia seriosa, el llenguatge mèdic és molt específic i la facilitat del metge per fercomprensible el seu vocabulari quotidià és variable. El propi personal sanitari, posat en un àmbit que no ésel seu -i sense la pressió donada pel neguit per la pròpia salut-, per exemple, davant les explicacions delpreu d’una factura per a la reparació del cotxe, ens hem trobat en situacions similars. D’altra banda, hi haun ampli ventall de malalts: hi ha persones, amb més freqüència d’avançada edat, en les quals el nivell decomprensió és baix i que, finalment, basaran el seu consentiment en la relació de confiança en el metge ila família. En l’altre extrem, hi ha la persona que vol una informació tan exhaustiva de qualsevol aspectedel seu tractament, per irrellevant que sigui, que bloqueja la consulta i la paciència del metge.De fet, la limitació en el temps de l’acte mèdic és un altre factor crític. És desitjable la perfecció en tots elsaspectes de l’actuació sanitària però, sense els mitjans per fer-la, la feina ben feta és impossible. I el principalmitjà és el temps. Si es dóna un document perquè el malalt el firmi, caldrà haver-li explicat abans elseu contingut, probablement caldrà repetir i fer els aclariments de determinats aspectes i, a més, donar-liel temps per llegir el document que, finalment, haurà de firmar. Una consulta externa amb horaris de tempsentre pacient i pacient excessivament densos dificulta notablement un consentiment informat òptim.En moltes actuacions mèdiques, els equips d’atenció al malalt són multidisciplinaris i, per tant, la responsabilitatés compartida i es dilueix. Un facultatiu pot indicar una determinada actuació i un altre ser elresponsable d’executar-la. Amb tot, és bo que el malalt tingui en cada moment una persona referent quesigui el principal responsable de les actuacions que se li fan i que faci d’interlocutor.L’existència d’informació mèdica a Internet a l’abast de tothom pot suposar alguna dificultat a causa que,per una banda, no sempre la informació és contrastada i, per una altra, els coneixements dels metgestenen límits. En tot cas, aquesta situació és irreversible i crec que, habitualment, no ha de suposar unadificultat major en persones mèdicament formades a qui se’ls consulta problemes inherents al seu propiàmbit d’actuació. En darrer terme, l’aportació d’informació addicional ha de valorar-se com a enriquidora.Crec que els fulls de consentiment informat disponibles oscil·len entre donar una informació exhaustiva detotes les possibles adversitats (fins i tot si són altament improbables), situació en la qual sembla prioritzarseuna actitud defensiva per part dels metges o dels hospitals davant de possibles reclamacions. Opinoque és impossible explicar totes les possibles complicacions de qualsevol procediment, amb la qual cosaintentar-ho fer equival a enumerar una llista interminable de complicacions. Aquest tipus de documentspenso que poden ser fins i tot contraproduents per als malalts, que són sotmesos a una pressió inadequadaper acceptar un procediment necessari.Por el otero asoma /al aire de tu vuelo… (Sant Juan de la Cruz)13

A DEBATPer altra banda, hi ha fulls on pràcticament no es dóna informació i només s’afirma la conformitat ambl’actuació proposada.Els fulls de consentiment haurien de trobar l’equilibri entre aquests extrems, i referir les possibles complicacionsmés freqüents fent esment, sense enumerar-les, que hi pot haver d’altres complicacions, hipotèticamentmolt greus, però que la seva probabilitat d’aparèixer és baixa. En aquest sentit, des del Comitèd’Ètica Assistencial estem treballant per millorar, consensuadament amb els facultatius responsables, elsdocuments existents per a cada procediment.En tot cas, tot i que és clar que les actuacions mèdiques no han de basar-se només en la confiança sensedonar explicacions, sense aquesta confiança, qualsevol actuació pot esdevenir un conflicte.Parlar de tractament vol dir, de manera indirecta, parlar de la malaltia que el motiva. Considero que nosempre s’ha de donar tota la informació possible de la malaltia i del seu pronòstic al pacient, el primer diaque el metge en disposa. La informació sobre la malaltia ha de ser respectuosa amb el desig del malaltrespecte a fins a quin punt en vol saber detalls. No és infreqüent que aquesta informació sigui progressivamentmés exhaustiva al llarg del temps. En tot cas, considero que és més fàcil parlar de tractament ide les seves complicacions –objecte del consentiment informat- que parlar, en determinats casos, de lapròpia malaltia que el motiva.Com a conclusió, tot i que hi ha persones que opinen que si les coses no estan escrites no existeixen, crecque cal seguir defensant el valor de la paraula com a principal font d’informació i, especialment, com laprincipal font generadora de confiança en la relació metge-malalt. Només després, el full concret de cadaprocediment podrà ser més o menys detallista.Finalment, cal remarcar que la institució ha de donar els mitjans, i especialment el temps, perquè aquestaexplicació generadora de confiança pugui ser donada en condicions adients i que, d’altra banda, el personalassistencial ha d’entendre com una obligació inexcusable de la seva actuació donar una informacióadient al pacient i acceptar la seva decisió respecte a les maniobres terapèutiques proposades.14La perfecció està lluny de l’exactitud de les matemàtiques. (Plató)

CIENTÍFICCIRUGÍA LAPAROSCÓPICA, DE LA REVOLUCIÓN A LA EVOLUCIÓNJORGE IGNACIO MORENO - JUAN MANUEL PARODIEn los últimos 20 años transcurridos desde la primera colecistectomía laparoscópica, hemos sido testigosde un cambio increíble en el tratamiento quirúrgico de las enfermedades. En tres breves años, la colecistectomíalaparoscópica se ha convertido en el método habitual y de elección de la litiasis vesicular. La revoluciónlaparoscópica tuvo lugar en un tiempo en que se produjo un progreso tecnológico rápido y amplio.Cuando se llevó a cabo la primera cirugía de vesícula por vía laparoscópica, nadie había oído de Internet, losteléfonos móviles tenían el tamaño de un ladrillo y los instrumentos para la laparoscopia avanzada simplementeno existían. Actualmente, la tecnología robótica puede hacer que un cirujano extirpe la vesícula biliarde un paciente desde el otro lado del océano y puede no ser tan lejano el día en que puedan desplegarsedentro de la cavidad abdominal robots quirúrgicos en miniatura para facilitar e incluso realizar la intervenciónquirúrgica a través de un orificio natural.Los avances en las nuevas técnicas y los medicamentos en la medicina se producen de dos formas: evolutivay revolucionaria. Generalmente es evolutiva, basada en el descubrimiento y en la innovación crecientesen la comunidad científica y en los centros médicos. En estos casos, hay tiempo para un estudio progresivoy la introducción gradual en la comunidad médica. Un ejemplo de cambio evolutivo quirúrgico es la circulaciónextracorpórea en cirugía cardíaca o la introducción de suturas mecánicas en cirugía general. No ocurrelo mismo con la introducción de la cirugía laparoscópica o mínimamente invasiva, como estaría mejor denominada.Este fue un cambio revolucionario; no hubo tiempo para una introducción ordenada. Esto se debióa las ventajas claras que la técnica ofrecía a los pacientes para dejar una cicatriz menor, mejor control deldolor, menor estadía hospitalaria y de baja laboral.Esta revolución no solo se limitó a una técnica quirúrgica en particular sino que los buenos resultados llevarona revisar las prácticas habituales de la cirugía abierta. La estancia hospitalaria media de una cirugíade vesícula que, a finales de los 80, era de cinco días (abierta) ha pasado en la actualidad a menos de24 horas, como se realiza en nuestro hospital. Ésto, sin duda, se debe a un avance técnico único, perotambién a lecciones que la cirugía laparoscópica nos ha enseñado. Hemos aprendido que, tras muchas intervenciones,podemos dar el alta y alimentar a los pacientes antes de lo que pensábamos y estos hechosno disminuyen el valor de las intervenciones mínimamente invasivas sino que ilustran lo equivocados queestábamos en algunas de las suposiciones más arraigadas sobre la cirugía en la era abierta.EQUIP DE CIRURGIALa esperanza y yo también viajamos en el último vagón. (Frase trobada pels carrers de Buenos Aires-Argentina)15

CIENTÍFICLas observaciones de una recuperación rápida de los pacientes sometidos a una colecistectomía laparoscópicaestimularon la investigación de la respuesta orgánica a la intervención. Los estudios iniciales abordaronel efecto de las intervenciones abiertas o laparoscópicas sobre la función pulmonar, la respuesta alestés y la respuesta inflamatoria. Tres parámetros que explicarían el cambio radical en la evolución posteriora la cirugía. Se concluyó que la cirugía laparoscópica provoca una menor reducción de la función pulmonar,una menor respuesta al estrés en fase aguda y una atenuación de la respuesta inflamatoria; y, como consecuencia,un postoperatorio mucho más agradable.A medida que comenzó a evolucionar la revolución de la cirugía minimamente invasiva, más y más intervencionesse adaptaron a un método laparoscópico, como la reparación de la hernia inguinal, la cirugía dereflujo gastroesofágico, las derivaciones gástricas, las eventraciones, apendicectomías, las resecciones decolon, la esplenectomía y suprarrenalectomía. La velocidad de desarrollo y la aceptación amplia de estasintervenciones más complejas estuvo más controlada y menos influenciada por la demanda del público. Deesta forma, la revolución se convirtió en evolución.Desde unos años a esta parte, el Hospital se ha equipado con los instrumentos necesarios y se ha entrenadoal personal en la materia específica para realizar una práctica laparoscópica segura y actualizada. Demodo que, actualmente, el abordaje de la patología colo-rectal, la cirugía del reflujo gastroesofágico, lasesplenectomías, apendicectomías, la patología biliar, entre otras, se realizan de forma rutinaria medianteabordajes mínimamente invasivos con buenos resultados.Una cosa es cierta: en comparación con la de hoy, es probable que la imagen de la cirugía general sea en2030 tan diferente como hoy lo es la de 1988, cuando se extrajo la primera vesícula biliar por vía laparoscópica.16Tranquilo, sereno y firme como el monte Fuji encumbrado en el cielo por el mar oriental. (Zazen)

LA PLAGA BLANCAGIBERTEL PROGRÉS DE LA MEDICINAEl mes de gener de l’any 1920 moria a l’hospital de la Charité de Paris el pintor modernista Amedeo Modigliania causa d’una meningitis tuberculosa. Tenia 35 anys.La tuberculosi va ser una de les primeres malalties humanes de les quals es té constància i que va serla causant de l’epidèmia que va assolar Europa a principi del segle XVII i que va continuar al llarg de 200anys. Se la coneixia amb el sobrenom de la “plaga blanca” i era la principal causa de mort per malaltia.L’alta densitat de població, així com les pobres condicions sanitàries eren l’ambient ideal per a la sevapropagació.L’any 1882, el metge prussià Robert Koch aplicà un nou mètode de tinció en mostres d’esputs procedentsde pacients afectats de tuberculosi, cosa que li va permetre identificar per primera vegada l’agent causantde la malaltia: “Mycobacterium tuberculosis” o bacil de Koch.Koch publicà “Etiologia de la tuberculosi” on demostrà exhaustivament que el mycobacterium és l’úniccausant de la malaltia en totes les seves variants. Robert Koch, en la presentació del seu treball a laSocietat de Fisiologia de Berlín, va declarar: “Estem davant d’un microorganisme visible i tangible que esdesenvolupa en el ser humà i, quan puguem controlar la font de la infecció -l’expectoració-, la lluita antituberculosaserà un fet”.Posteriorment, Pau Ehrlich, Franz Ziehl i Friedrich Neelsen milloren el mètode de tinció que, des de llavors,s’anomena tinció de Ziehl- Neelsen.L’any 1908, el mateix Koch desenvolupà la tuberculina, un derivat proteic purificat del bacil (PPD) que,posteriorment, Charles Mantoux depuraria per administrar per via intradèrmica com a mètode diagnòstic.L’era moderna de la tuberculosi s’inicia quan, l’any 1944, Albert Schatz i Selman Waksman descobreixen,a partir d’un petit fong, l’estreptomicina. Aquest antibiòtic evidencià una eficàcia superior als tractamentsdietètics i de balnearis terapèutics utilitzats fins al moment.Uns anys després, amb el desenvolupament de la isoniazida (1952) i de la rifampicina (dècada dels 60),la tuberculosi va passar a ser una malaltia curable.Pintura d’Amedeo Modigliani,Livorno, Itàlia, 1884-1920Monument de Chopin a Paris (Henri Rousseau).Ambdós van morir de tuberculosiMaravilloso ver entre las rendijas la vía Láctea. (Kobeyashi Issa, s. XIX)17

ESCRIVIMEL MEU PARTICULAR (I BREU) REGNE DE TAIFAOSCAR MURILLOSempre havia estat, allò que en diríem, un cavaller de “ciutat”. Jo treballava (i val a dir que estava contentde fer-ho) pel comte de la llunyana terra de la Ossis Infectis, i igualment, les terres d’aquell comtat pertanyienal Regne de Generalis Infectis. El meu desig, com el de molts altres cavallers, era el de poder adquirirunes terres pròpies que permetessin establir un nou comtat i integrar-lo en un Regne ja establert. En aquellarecerca de noves llars, les opcions semblaven clares: continuar explorant el Regne de Generalis Infectis(on ja coneixia que l’adquisició de noves terres era difícil) o bé buscar en Regnes fronterers la possibilitatd’establir-m’hi. Com que el desig de tenir terres pròpies era gran, el cavaller de “ciutat” va marxar cap a“províncies” properes amb tota la il·lusió de qui decideix emprendre un nou repte.I vet aquí que vaig trobar el meu lloc al comtat de Vilafrancis que formava part del Regne de GeneralisMedicis. En aquell moment, la troballa va calmar la meva ànima emprenedora i el meu cos no va estalviaresforços per instaurar-se en la nova terra. Val a dir que la gent d’aquelles contrades em van rebre amb elsbraços oberts; eren gent acollidora, disposada a sentir aires nous i, a més, a integrar aquest nouvingut.Els primers temps van passar ràpid: els esforços per situar-me a la nova terra, el canvi de tipus de feina, elconeixement mutu dels nous cavallers de la zona cap a mi i a l’inrevés,...tot plegat, els dies es feien curts.Els veïns més propers de la nova terra adquirida (els Internistis) van ser peça clau en la meva integració,però també vaig tenir temps per fer grans descobertes entre els veïns de comtats adjacents com els deInfermeris, Hematologis, Neuris-neuri, Digestis, Pneumos-pneumi, i molts altres.Tot avançava amb bon ritme, em sentia a gust en el nou paisatge i cada cop em bellugava millor entre elsnous veïns. Però el cert és que la feina al Regne de Generalis Medicis era diferent a la que havia fet durantmolts anys al Regne de Generalis Infectis. I vet aquí que va arribar aquella situació vital que plantejà un noudilema: un cavaller molt respectable de la vella Generalis Infectis deixava unes terres i algun jove cavallerhavia de mantenir-les. No puc negar que aquella notícia em va fer il·lusió ja que em permetia retornar a lafeina al Regne on sempre havia viscut i, a més, fer-ho amb el meu espai propi. A partir d’aquí, els fets esvan precipitar, entre els diversos cavallers que vàrem presentar les nostres candidatures, finalment emvan concedir les terres a mi. Tornava a la ciutat d’on havia sortit, tornava a la feina de “sempre”, tornavaamb terres pròpies i amb estímuls renovats...però tornava enriquit !!; l’experiència viscuda en les terres deVilafrancis, al marge del temps que havia durat, m’havia fet créixer. Ara tornava a viure aquells sentimentscontradictoris que havia tingut al començament d’aquesta història: una barreja d’elements il·lusionants pelcamí cap a un nou destí, i d’altres de nostàlgics per tot allò que es queda a la carretera de la qual començaaquest camí nou.Els darrers dies al comtat de Vilafrancis vaig voler gaudir-los i vaig aprofitar-los per donar les gràcies a aquellagent acollidora. Finalment, vaig pujar al meu cavall i, mentre deixava enrere aquelles terres de vinyes,vaig sentir que marxava agraït i confortat.***Aquesta és la meva breu història sobre una dolça etapa d’anada i tornada. El meu pas per l’Hospital deVilafranca segurament va ser breu, però la intensitat amb què ho vaig viure fa que l’experiència perduricom un gran record. El que voldria remarcar especialment, aprofitant l’oportunitat que em brinden aquesteslínies, és el vessant humanitari de l’hospital que em va acollir: des del “bon dia” rebut tot just travessadesles portes automàtiques de l’entrada fins al “bona tarda” de comiat a la secretaria de Medicina, des delcafè i menjar atentament servits a la cafeteria fins a les facilitats rebudes pel personal d’infermeria en eltreball diari. I com no podia ser d’una altra manera, guardaré especialment viu el record dels companys18Camineu fins que hi hagi llum. (Tolstoi)

ESCRIVIMmetges amb els que vaig passar la majoria del temps: els companys de Medicina Interna (- Urgències) i elsd’altres especialitats mèdiques, però també els Traumatòlegs i els Cirurgians, i fins i tot algun Anestesistai Ginecòleg. I finalment, també és just destacar els afortunats descobriments dels companys de despatx(un plaer, Margarita!, un fins després, JJ !), els magnífics retrobaments amb companys “bellvitgeros” i lesagradables descobertes d’altres especialistes amb qui vaig compartir el desenllaç de diversos malalts.Fins ara portava gravat exclusivament l’”estigma” Bellvitge, a partir d’ara també en portaré un de Vilafranca...nique sigui un petit “tatoo” !.Una abraçada.He arrojado esa cosa minúscula que llaman yo y me he convertido en un mundo inmenso. (Soseki)19

ESCRIVIMEL HOMBRE QUE LO FIRMA TODOBALBANIEste año el día ha sido viernes. Otro Sant Jordi de libro y rosas que nos invita a participar en una fiestapeculiar que celebra la amistad y la lectura. Desde luego es el peor día del año para comprar un Tratadode Estequiometría porque las librerías están abarrotadas y el librero, que trasiega los libros seleccionadospara exponer en las paradas de la calle, no dispone de tiempo para atender nuestros requerimientospero… es el mejor día para regalar un libro y, si es posible, dedicado y firmado por el autor.La Rambla está cerrada al tráfico y ocupada por un gentío alegre que pasea en busca del libro apropiadoy hace cola esperando un corto intercambio de palabras con su autor preferido. Una fanfarria, precedidapor un grupo de danza africana, marcha rambla abajo y ameniza una tarde primaveral interpretando piezasdixieland. Los tonos dulces del clarinete cabalgan en los graves del bombardino y la tuba circular, ese instrumentoque se enrosca al músico como una boa, puntúa con las notas más quejumbrosas.Muy cerca del Gran Teatro le vemos. Destaca en la parada el cartel “EL HOMBRE QUE LO FIRMA TODO” y,sentado a su mesa nos recibe con sonrisa contagiosa y brillo juguetón en los ojos. Luce sombrero borsalinoy una chiva muy cultivada, chaleco verde y corbata pajarita de color rojo. A su derecha, bolígrafo, lápicesde colores y pluma estilográfica. A su izquierda, varios libros de consulta: Diccionario Oxford de Citas,Diccionario Espasa de Sinónimos y Antónimos, y libros autografiados de Josep Pla, Borges y Montalbán.Fuma en pipa y le acaban de servir un dry martini. Vemos que los libros expuestos son últimas novedadesy elegimos varios.20Todos los hombres tienen por naturaleza el deseo de saber. (Aristòtil)

ESCRIVIMLe mostramos el primer título, Nada que temer, y nos dice: « Unas páginas maravillosas, es un susurro,una conversación íntima a la luz de una vela, una reflexión sobre la muerte que es, a la vez, una celebraciónde la vida, los padres, los amigos, las lecturas y la mendaz memoria. ¿A quién se lo dedica? » A todos miscompañeros que se aproximan a los sesenta. Nuestro hombre firma: P.O. Julian Barnes y pregunta ¿Algúndibujo? Sí, pinte un reloj de arena.Otro título, Ridículament correcte. Hojea el pequeño libro y, con semblante serio, afirma: « Trata de losefectos perversos de la corrección política que cree cambiar la realidad modificando el lenguaje; es interesante,os escribo estas palabras de Aristóteles: “Cada virtud va asociada a dos vicios, uno por un déficitde la característica propia de dicha virtud y otro por un exceso de esa misma característica”. Pinto unabalanza ¿De acuerdo? ¿A quién se lo dedica? » Al equipo directivo de mi empresa, respondemos.«Les recomiendo esta pequeña joya, Lecturas no obligatorias, de la poetisa, premio Nobel, Wislawa Szymborska;recoge los artículos publicados en un periódico de su ciudad, Cracovia; son comentarios tras lalectura de publicaciones extrañas y curiosas, en ocasiones, libros de autoayuda, con ironía y guante deseda; de un autor de pocas luces, dice “dentro de su cráneo hay un cerebro pero no parece molestarlemucho” ». Nuestro hombre pregunta por el destinatario y contestamos que para todos los lectores de larevista Taní. Pinte, en este caso, una rosa.Le entregamos un último título, Esplendor y gloria de la Internacional Papanatas, de Quim Monzó. « Setrata de una recopilación de artículos publicados en el magazine de La Vanguardia; una prosa afilada, coloquiale irónica sobre la vida cotidiana y el papanatismo imperante en nuestra sociedad. Su lectura no noshará más sabios pero sí más incrédulos. ¿A quién se lo regala ? » A todos los lectores de prensa, espectadoresde tele y curiosos en general. Dibuje, por favor, un dragón que guiña el ojo.El hombre que… , nos regala cuatro rosas y nos despedimos pensando que este año hemos descubiertoa un librero genial.Nota beneEl hombre que… es una iniciativa de Librería Documenta y los libros reseñados son los siguientes:Nada que temer. Julian Barnes. Ed. Anagrama, 2010.Ridículament correcte. Anthony Browne. Ed. La Campana, 2010.Lecturas no obligatorias. Wislawa Szymborska. Ed. Alfabia, 2009.Esplendor y gloria de la Internacional Papanatas. Quim Monzó. Ed. Acantilado, 2010.No es preciso tener muchos libros, sino tenerlos buenos. (Séneca)21

ESCRIVIMUNA SENTÈNCIA IDEOLÒGICA O LA SOBIRANIA POPULARXAVIER BOTETPer tal que una cosa sigui anticonstitucional ha d’anar contra la Constitució. És anticonstitucional dir queCatalunya és una nació, fet, d’altra banda, incontestable des del punt de vista històric i social? No. La pròpiaConstitució diu que l’Estat espanyol està format per nacionalitats i regions. Els ponents demòcrates dela mateixa ens han explicat que es va utilitzar el terme “nacionalitat” perquè els ponents franquistes, comFraga, s’oposaven a l’ús del terme “nació”. El diccionari de la RAE defineix “nacionalitat” com a condició icaràcter peculiar dels pobles i habitants d’una nació. És a dir, una nacionalitat no és un territori sinó unacondició o peculiaritat. Es dedueix, doncs, que l’ús del terme “nacionalitat” va ser una estratègia per obviarla negativa dels ponents franquistes però que, en realitat, fa referència a la nacions que conviuen dins delRegne d’Espanya. En conclusió, Catalunya és una nació i el fet d’expressar-ho en el seu Estatut no és, enabsolut, anticonstitucional. O és que la llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993 en què ElsSegadors va ser declarat Himne Nacional de Catalunya i la primera llei aprovada pel Parlament de Catalunyael 1980 que, en el seu article primer, diu: Es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l’Onze deSetembre són inconstitucionals des de fa 17 i 30 anys i ningú se n’havia adonat?D’altra banda, diu la Constitució que Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectivesComunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts. Si el català és també oficial a Catalunya, és lògicque els ciutadans catalans tinguin els mateixos drets i deures respecte d’ambdues llengües, és a dir, eldeure de conèixer-les i el dret a usar-les. Com es pot dir que això sigui anticonstitucional? És absurd.Que els membres del Tribunal Constitucional no són objectius no és una opinió, és un fet des del momenten què són proposats pels partits polítics i ells mateixos es divideixen en dos blocs autodenominatsconservador i progressista. El que és absolutament inadmissible en una democràcia europea és que 12jutges intentin constituir-se en una quarta cambra de representació i pretenguin redactar un nou Estatutd’Autonomia Català, obviant la decisió sobirana dels representants del poble espanyol (Congrés i Senat),dels representants del poble català (Parlament) i de la voluntat dels ciutadans catalans expressada enreferèndum.Si donem crèdit a les constants filtracions que emanen del mateix TC (fet ja de per si molt greu), semblaevident que aquest Tribunal Constitucional estaria redactant una sentència basada en criteris ideològics ino en criteris objectius que contemplin una justa interpretació de la lletra de la Constitució. Això és totalmentinacceptable i podria representar l’atemptat jurídic més greu que hagi patit una democràcia occidentaldes de la segona guerra mundial.On són tots els que van sortir a defensar el jutge Garzón? Com és possible que no es mobilitzin per defensarel seu jove règim democràtic? O és que com la víctima de l’atropellament és el poble català, ja elsva bé?Moltes sentències dictades pels tribunals durant la dictadura franquista eren injustes, ho sabíem llavors iho sabem ara, però van haver de ser acatades per la força d’aquells que ostentaven el poder.Sapiguen tots els espanyols que aquesta sentència podria representar un torpede en la línia de flotació dela democràcia espanyola amb conseqüències molt més greus que el fallit cop del 23-F. Si es crea jurisprudènciaamb una sentència ideològica, tota entitat, institució, publicació, agrupació, regió, nació, població... podrà ser sotmesa, per grau o per força, pels 12 membres d’aquest ombrívol tribunal.22Nosaltres, que tenim la certesa de ser, alegrem-nos! (Ramon Llull)

ESCRIVIMEL NOSTRE PA AMB TOMÀQUETSERGI FARRERASAl matí, abans d’anar a treballar,estic esmorzant pa ambtomàquet amb pernil tot escoltantles notícies. De sobte,pel meu cap, tot observantl’esmorzar, em vénen unesreflexions sobre el pa ambtomàquet mentre l’engoleixo.El pa amb tomàquet ha anatlligat a nosaltres, els catalans,d’una forma natural, através de la nostra infància.Inventat per la nostra pagesiaper estovar i assaonar els rosegons de pa sec a l’estiu i per aprofitar l’abundància de tomàquets en un momentdeterminat de la collita, ha sigut un plaer que ha passat d’avis a fills, successivament fins als nostrestemps. El tomàquet va arribar al nostre país al segle XVI, però fins al segle XIX els receptaris no en fan capreferència perquè només s’hi recullen els plats de les classes benestants.A la bondat del pa amb tomàquet s’hi afegeixen tres factors que en ressalten el seu valor: és barat, és ràpidi té polivalència en el seu ús. És una solució ràpida i saborosa servit amb embotits, unes croquetes o unagenerosa truita. El pa amb tomàquet alegra les taules, gratifica el paladar i salva les restes de menjar que,si no, romandrien sense finalitat a la nevera fins que es fessin malbé.És un menjar de les classes treballadores del nostre país i s’ha convertit en l’aliment patriòtic perexcel·lència, allò que en diem fet diferencial. I com a tot fet diferencial, ens costa exportar-lo o que elsaltres ens entenguin. Qualsevol viatger que surti de les nostres contrades i vulgui satisfer el seu naturalpatriotisme gastronòmic, fracassarà. Després de demanar: “pan con tomate”, apareixerà el cambrer ambunes llesques de pa, sovint de motlle, amb unes rodanxes de tomàquet a sobre, o esmicolat, quetxup o, enel millor dels casos, tomàquet de llauna escampat. La vella anècdota continua vigent: Podeu trobar-vos enel millor restaurant del món o de la Península i fer la prova: l’operació es repeteix una i una altra vegada. Ésmillor desistir. El pa amb tomàquet, no és famós al món, no s’exporta. El pa, l’oli, la sal i el tomàquet sónelements universals, és molt més fàcil de preparar que el gaspatxo, els rotllets primavera, els espaguetisa la carbonara o les pizzes, però no s’exporta i la resta de ciutadans del món no el poden assaborir en elsseus països, però nosaltres tenim sort, som catalans!Per la seva preparació, hem de seleccionar acuradamenttots els elements: pa, tomàquet, oli i sali la seva elaboració ofereix moltes alternatives:més amanit, menys, fregar més o menys, llescarel pa d’una manera o d’una altra, sal fina o grossa.En totes intervé el gust personal que ens faràviure moments de gran plaer gastronòmic.M’acabo l’esmorzar, sense adonar-me’n, i surtode casa amb les piles carregades i l’estómactambé. Preparat per una jornada laboral!La felicitat és una decisió. (Songyal Rimpoché, lama budista)23

ESCRIVIMANHEL DE TRANSPARÈNCIASANTI MARIMÓNAls ulls d’en Josepque avui, per sempre més,ja són tancatsEls ulls no comprenen, company,els ulls voldrien entendre, submís,sols es dilaten per un cel estrany:“però,per què és de paraigua, si el cel és clar?”.No us preocupeu, no preguntarà, noen vol saber de preguntar,és, sols, fet per aprendre i en silencibé treballar.Aixeques les celles, company,la gola mussita, submís,no t’agrada et tremoli l’ànima,ni l’esguard a la disfressa:amb la “o” callada el teu “però”ja s’ha acabat.T’hi he llegit vols que l’ompli, la mirada,no calgui forçar-la, ni dilatar,-el teu fill ja prou que corre -,tu, tens prou llumper treballar.Gràcies per no voler entendrequan tu i jo hem comprès:has estimat el silenci ien la teva paubé treballar.A mi m’has deixat la guaitade la pregunta no gosada,m’has deixat els teus ulls confiatet sigui fidel, company,digui al nu que és nu, gens submís,que el cel sempre ens pot ser blau:sols cal treure-li el tendal.24Somos títeres del inconsciente. (Murray Stein, psicoanalista)

ESCRIVIMMÉS ENLLÀ DELS SENTITSJORDI CABEZAS“UN DIA IN SITU”Em trobo als primers temps de la història, sense cap mena de referència. Amb una peça de fusta austerai originàriament despullada, amb la qual em faig un bastó i emprenc el camí. Mentre camino, observo uncamp de roselles que ballen amb el vent.L’escena em porta cap a ponent, per un camí d’escorça i pedra seca. Només sento el vent que xiula irebufa portant-me fragàncies de flors que acaronen la vall.Els núvols formen figures surrealistes que es desdibuixen de pressa donant pas a noves formacions queconviden a pensar. Tot allò manté un equilibri de pau, un llenguatge ancestral que només pots interpretaramb el silenci interior, deixant-te portar igual que les roselles pel vent. Experimento una anàlisi sensorial,els colors vius, l’olfacte, el gust, el tacte i l’oïda arriben al cervell receptor que respon amb una reflexió:..El plaer de les sensacions positives en apreciar l’olor d’humitat després d’una pluja a la muntanya, i quequeda enregistrat al nostre cervell a la memòria acumulada i que ens evoca altres temps.“L’única referència són els nostres sentits”Los Santos Inocentes……..Si todos fuésemos felices, se detendría la historia. (Will Ferguson)25

ESCRIVIMCROAN Y LOS NATIVOSDANI TRIQUELLAl volver en mí, el sonido de los tambores y el chirriar de la madera me inundan los oídos, me siento algomareado por el vaivén de la estancia. Me encuentro encadenado a una banqueta y rodeado por más de cienesclavos sudorosos, que al igual que yo se encuentran remando incesantes.- Has vuelto en tí Croan – me susurra mi compañero.- ¿Donde estamos? - le pregunto.- Llevamos más de tres años remando en este infierno, errantes en algún lugar del Caribe. – me responde.- ¿Nos hemos perdido en el mar?- No estamos perdidos, vamos a bordo de un navío inglés, en busca de Tor-Anrok, un Shamán que, mediantebrujería, convierte y manipula a los nativos de las islas inexploradas con el fin de reunir un ejército paradestruir toda civilización conocida.Los tambores se detienen, los esclavos, aliviados, sueltan los remos, hemos llegado a donde quiera quenos encontremos. Al cabo de unos minutos, escuchamos a alguien bajar las escaleras, un tipo uniformadose dirige a nosotros:-Esclavos, mi nombre es William y hoy es vuestro día de suerte. Quiero a dos hombres que acompañen ami expedición portando los equipajes. A quienes me sirvan fielmente les espera la libertad. Y bien ¿algúnvoluntario?Se puede notar el miedo en la sala enmudecida.- ¿De qué sirve la libertad si uno está muerto? – exclama uno de los esclavos, entre los murmullos de muchos.- ¿Ningún voluntario? – insiste haciendo oídos sordos a los murmullos.- ¡Iremos nosotros! – grito yo, mientras mi compañero clava la mirada en mí.- Perfecto, valientes, partiremos de inmediato. ¡Soltadles! – grita.Horas después, nos encontramos remando en una barca hacia la playa, formando parte de una expedición deseis personas. Nuestro trabajo será el de transportar unas pesadas cajas con provisiones y armas. Desde labarca, veo el mar azul cristalino que acaba en una playa de arena blanca y, más allá, una frondosa selva.Al llegar a la playa, William, el jefe de la expedición, nos manda montar las tiendas de campaña para descansar.Me despierto a media noche alterado, he tenido una pesadilla, parece tan real, he soñado con el futuro, conlos nativos de las islas, embrujados, poseídos por una fuerza sobrenatural que les impulsaba sin remedio adestruirnos a todos, caníbales sedientos de sangre, no se detenían ante nada ni siquiera ante las balas, los26La felicidad pasa por no esperarla. (André Comte-Sponville)

ESCRIVIMpodía ver desembarcar como una plaga demoníaca en los puertos de Inglaterra, asesinando, mancillando,quemando y destruyendo todo lo que amamos.Al día siguiente, nos ponemos en marcha temprano, para adentrarnos en la frondosa selva. Tras unas docehoras no hemos logrado llegar a ningún lugar, continuamos abriéndonos paso entre la maleza, las picadasde mosquitos son continuas, se escuchan los gritos de los monos en las copas de los árboles y, de vez encuando, algún arbusto se mueve delatando alguna extraña presencia.Llegamos a un pequeño claro y el jefe de expedición se detiene, y nos ordena acampar aquí mientras nosdice:- Ya sabéis todos porqué estamos aquí. Hemos recorrido medio mundo para encontrar a este maldito Shamánque amenaza nuestra civilización y al mundo entero. Si nos encuentra él primero, nos espera la peor de lasmuertes, si llegamos al poblado sin ser advertidos tendremos una oportunidad. Mañana por la noche llegaremosa su escondite, nos infiltraremos en él para asesinarlo y quemaremos el poblado.- ¿Por qué no rodear esta isla con la poderosa flota inglesa? - pregunto.- Tor-Anroc es escurridizo, ya se nos ha escapado antes. Por eso hemos formado este pequeño grupo.- ¿Por qué traéis a esclavos a esta expedición? Podríamos huir, ¿por qué confiar en nosotros?- El oráculo predijo que un esclavo mataría al Shamán. ¿Huir adónde?En ese momento, el ruido de unas ramas atrajo nuestra atención, entre ellas se podía distinguir un nativogrotesco, con el cuerpo tatuado y ojos ensangrentados, señalaba nuestro pequeño campamento y mientrasse disponía a gritar para delatar nuestra posición, pude ver como volaba una daga salida de la bota de Willclavandose en el pecho del indígena, ahogando su grito en un murmullo gorgoteante y desplomándose entrela maleza.- Silencio – murmulla William mientras se acercaba agachado a recoger la daga y a inspeccionar la zona.Minutos después, regresa y se dirige a nosotros:- La zona es segura, se trataba de un explorador, no estamos a salvo, haremos guardias esta noche.La noche transcurrió sin incidentes y, al día siguiente, seguimos avanzando por la selva, con más cuidadoque nunca, pendientes de cada ruido, el miedo a otro encontronazo atemorizaba nuestras mentes. Por fin, alanochecer vemos a lo lejos la silueta de lo que parece ser un poblado indígena.El jefe nos ordena detenernos para descansar, a media noche, abrigados por la oscuridad nos deslizaremoshasta el poblado y llevaremos a cabo nuestro plan.Horas mas tarde, se nos entrega una daga a cada uno, Will dice que las balas no sirven contra los nativos,la única manera de detenerlos es clavándoles una daga en el pecho.Nos deslizamos sigilosos hasta el mismo poblado, todo parece tranquilo, incluso tanto que parecería un pueblodeshabitado, de no ser por una de las cabañas que se encuentra vigilada por cuatro nativos inmóviles.Mientras les observamos, uno de nuestros compañeros se desploma ante nosotros; al inspeccionarlo advertimosque tiene los ojos en blanco y tiembla sin control. El ruido ha delatado nuestra posición, los guardiasde la cabaña corren hacia nosotros para darnos caza. En la incertidumbre nos separamos; yo decido internarmeen la selva y dar un rodeo para despistarlos, después de correr unos minutos, parece que nadie mesigue, no he oído gritos, espero que los demás estén bien. Avanzo un poco, agachado entre los matorralesy vuelvo a ver la cabaña ahora sin vigilancia, sin dudarlo me deslizo sigiloso hasta su entrada, parece quenadie ha advertido mi presencia, al entrar veo tumbado durmiendo a un hombre blanco, con una mascaratribal que le oculta el rostro, no vacilo y hundo mi daga en su corazón, al hacerlo un estruendo enorme salede su interior, a medida que corre la sangre parece como si hubiera liberado a miles de almas atrapadasque ahora corretean y gritan a su antojo. Asustado, salgo al exterior y veo cómo cientos de nativos poseídospor el mismo diablo salen de todas las cabañas del poblado y se abalanzan sobre mí, no tengo escapatoria,estoy rodeado, siento como me arrancan la carne a mordiscos, el dolor se apodera de todas las partes demi cuerpo, brutales mordiscos y arañazos mutilan mi cuerpo, intento luchar, hasta que un fatal golpe en lacabeza cierra mis ojos y hace que pierda la consciencia.27Si te comparas, ¡has perdido! (Doris Dörrie)

LLOCS I VIATGESEL DIA QUE VAIG TASTAR EL VI DE RETSINADIANA ESCOLÀJuny de fa uns quants anyets.Agafem l’avió en direcció a Atenes,capital de l’imperi grec (avuidia, ni imperi, ni res…). Arribema la ciutat, amb una calor quasiasfixiant per ser el mes de juny,busquem un hotelet a prop delcentre històric i anem a dinar: hiha gana però, sobretot, set. Demanem2 kebabs i 2 cerveses,i directament ens porten unesgerres enormes de mig litre. Ipenso, que bèsties, això no m’hobeuré ni amb l’ajuda d’un embut.Però no, estic equivocada, fa tantacalor que ens ho bevem comsi fos aigua, i a la tarda en cauuna altra, i a la nit, per sopar, una tercera. El viatge a Grècia va començar amb 1.5 litres de cervesa a lapanxa…A Atenes ens hi vam estar el temps justet per poder visitar les ruïnes de l’antic imperi grec: majestuosamentimpressionants. Perquè de seguida vam anar al port del Pireu: volíem agafar el primer ferri que anésen direcció a les illes, i va ser cap a Mikonos. Estava ple, però va ser un trajecte molt agradable, assegutsa coberta, un dia assolellat, en mig del mar Mediterrani, llegint. Vam arribar a port, i tothom va baixar aMikonos. No teníem allotjament, però vam pensar que no ens costaria gaire trobar una habitació. Quinaequivocació!, hotel que preguntàvem, hotel que estava ple. Finalment, però, vam aconseguir una petitahabitacioneta, poc ventilada, que, per dormir-hi un parell de nits era suficient. Mikonos devia ser una illapreciosa en el seu temps però, ara, estava massa massificada, plena de guiris (com nosaltres), gent pertotarreu, i suposo que no vam saber trobar les platges més autèntiques. Això sí, la primera nit, per sopar vamanar a un restaurant interessant i, per no beure més cervesa, vam demanar el vi típic de Grècia, el vi deRetsina. Quina desil·lusió, que poc que ens va agradar. Un sabor entre amarg i aspre, una aroma que nosabria ni com definir-la, crec que no vaig ni poder beure una copa sencera. Uns dies després, vam tornar ademanar vi de Retsina (que no sigui dit) però va tornar a ser un fracàs total.Passats 2 dies, vam agafar un ferri per anar a Santorini, i allò sí que va ser especial. L’illa de Santorini ésa la vora d’un cràter enfonsat al mar i que només sobresurt una vora d’un costat i un altre tros de l’altre.Quan el ferri arriba a l’illa més gran, entra com si fos dins del cràter fins arribar a aquest tros de terra ques’eleva fent un penya-segat altíssim. La carretera fa una ziga-zaga fins arribar a la cresta de l’illa. Quan vamveure com era l’illa, vam decidir llogar un cotxe i reservar una habitació d’hotel al mateix port. Thera és lacapital, però nosaltres vam anar a Oia. Quina preciositat: cases d’un o dos pisos d’un blanc que enlluernavaamb les típiques finestres blaves, unes al costat de les altres col·locades sobre les roques volcàniques.Veure la posta de sol al Mediterrani des d’una de les terrasses d’aquestes casetes va ser magnífic. El marque voltava aquesta illa era d’un blau tan intens que el feia diferent d’altres bandes del Mediterrani. Hihavia moltes botigues d’antiguitats, hi havia galeries d’art… Passejar per Oia era senzillament relaxant, elmón exterior havia desaparegut.28Felicidad es la ausencia de miedo. (Eduard Punset)

LLOCS I VIATGESI vam tornar a agafar un ferri, que ens va portar a Naxos. De les 3 illes, la menys elevada i la més seca.Vam llogar una moto per poder-nos desplaçar. En aquesta illa sí que vam trobar el paradís, platja onanàvem, platja on estàvem sols. La immensitat del mar Mediterrani estava davant nostre sense que ningúno ens molestés. El blau del mar era menys intens que a Santorini, d’un blau suau tirant a turquesa.Recordo especialment dinar en un ‘xiringuito’ de platja, amb 4 taules mal col·locades, tovalles de quadresvermells i blancs, i menjar un peix a la brasa amb amanida grega tan senzill però tan deliciós!El temps es va acabar i vam haver de tornar a casa convençuts que tornaríem per descobrir noves illesgregues.Aspiro a ser la más lograda versión de mí mismo. (Merleau-Ponty)29

LLOCS I VIATGESLA CAMINADA DELS 15 ANYSJAUME ROIG / CARME MIRET / CONXITA DOMÈNECHJa fa uns anys que per primavera fem una caminada pelsentorns del Penedès. Enguany, dins la celebració dels 15anys del canvi al nou Hospital, vam preparar la caminadaentre el Castell del mateix poble de Castellet i el Castell dePenyafort a La Ràpita.La resposta va ser prou engrescadora, doncs més de 7Opersones, la gran majoria treballadors de l’hospital amb famíliai sobretot força canalla vam passar un dia molt agradablegaudint dels racons que el Penedès té i que sovintconeixem poc.La caminada, es pot dir que té dues parts diferenciades. Laprimera part és un camí molt agradable per bosc de ribera,vinyes i sembrats que segueix al riu Foix aigües amunt. Sivolem gaudir d’aquest camí, ens haurem de descalçar pertravessat tres guals. No és gens perillós, el terra és cimentat, i l’aigua pot arribar una mica més amunt del turmell.Si no ens volem mullar els peus, hi ha altres camins però no tenen el mateix encant.En aquest tram, primer passem a tocar del que queda d’un pont de pedra romànic i que ens recorda que rieresara eixutes temps enrera duien prou aigua per tenir la necessitat del pont, i a tocar hi ha l’ermita de Sant Estevea les Masuques, del segle XI.El destí d’aquesta primera etapa, és el Castell de Penyafort. Aquest és una edifici en un lloc privilegiat i que segurque ho era més abans de les construccions industrials dels Monjos a tocar de la via del tren. Ara ens quedal’edifici modificat per diverses etapes. La primera edificació va ser la torre de defensa construïda amb segle XII,que formava part dels castells de la Marca Hispànica. D’aquesta època es conserven dependències i restesd’una primera església adossades a la torre. Aquí va nàixer Raimon de Penyafort (1185-1275) un personatgede prestigi en les més altes institucions eclesiàstiques. Va ser, entre altres, general de l’ordre dels dominics iconfessor del Rei Jaume I. El 1601 el van fer Sant i se l’hi atribueix el miracle de travessar el mar des de Mallorca,escapant precisament del Rei Jaume I, només ajudat amb l’hàbit de monjo. La família Penyafort va ser lapropietària d’aquest castell fins el segle XIV quan va anar a suhasta pública. Després de la canonització de SantRaimon de Penyafort, els dominics el van comprar i van construir l’esglèsia, les dependències, el celler i posteriormentla sagristia. El castell ha passat per saquejos i després de la desamortització per diversos propietarisque es van acabar venent el patrimoni. Durant la guerra civil espanyola va ser presó. Actualment és propietat del’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i forma part del patrimoni arquitectònic del Parc del Foix, i un bonescenari per fer la foto de grup.La segona part de la caminada, de tornada a Castellet, el camí és clarament diferent al d’anada i transcorreentre bosc i algunes vinyes. Hi ha trams de pujada gens forta, que sense massa esforç ens permet tenir unavista privilegiada de la plana dividida fictíciament entre l’Alt i el Baix Penedès. Passarem pel Mas Pigot en elque s’hi pot veure un columbari (construcció funerària amb nínxols per a rebre les urnes cineràries). Després depassar per Torrelletes, arribarem de nou a Castellet. És interessant veure l’església de Sant Pere del Segle XII iel Castell de Castellet. Aquest és una edificació emblemàtica i que donaprestigi a la silueta de Castellet dominant el pantà de Foix. De la primeraconstrucció del segle X es conserva la torre circular i va ser d’unagran importància estratègica fins el segle XVI. Llavors es va abandonararribant a la ruïna fins que a principis del segle XX un particular elva reedificar. Treballs arqueològics recents han trobat restes des del’època dels Ibers. Actualment és propietat de la Fundació Abertis.Per acabar la jornada, va ser agraït poder disposar de La Sala del poblei els seus serveis i va ser doblement gratificant gaudir de les delíciesdels qui ens vam esforçar a fer els pastissos. Entre tots plegats, novam ser capaços saber quin era el millor.30Sueña sin que los sueños te esclavicen. (Rudyard Kipling)

LLOCS I VIATGESDESCRIPCIÓ DEL CAMÍDE CASTELLET AL CASTELL DE PENYAFORT- La durada total està calculada sense parades, amb les parades, s’ha de contar en2h 30 min.- Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha a tocar de la carretera d’entrada a CastelletKm totals Temps total Descripció0,0Km 0h 00mim Sortim en direcció al riu per la carretera que va en direccióa Torrelletes i Les Masuques (deixem la que va a l’Arboç al’esquerra). Just al començament surt a l’esquerra un camíque es dirigeix al riu. És el GR-92.0,5Km 0h 7min Poc després de travessar el pont, deixem el GR i girem ala dreta per un camí ample que segueix en la direcciódel riu aigües amunt1,0Km 0h 14min El camí arriba al riu Foix. Ens hem de descalçar per travesar-lo. Després de travessar aquest primer gual,el camí va seguint el curs del riu.1,4Km 0h 20min Hem de travessar de nou el riu, també descalços i per un gual una mica menys ample que l’anterior. Lacasa que veiem al nostre davant és Cal Xeixa.2,5Km 0h 36min Travessem un tercer gual, també descalços, i similar a l’anterior.3,0Km 0h 43min Arribem a un camí asfaltat que ve, per la dreta, de la carretera de Castellet a Torrelletes. El seguim capa l’esquerra uns 100m.3,1Km 0h 44min Deixem el camí asfaltat per girar cap a l’esquerre per un camí de terra3,5 Km 0h 51min Arribem a Cal Raventós, l’hem de vorejar per l’esquerra i seguir el camí que torna al riu.3,7Km 0h 54min Travessem de nou el riu aquest cop per uns pilons de ciment que ens permeten no haver-nos de descalçaraltre cop. El camí s’enfila vorejant un camp de blat i deixant a l’esquerra el fons d’una riera.4,2 Km 1h 01min Arribem a un camí cimentat. A l’esquerra ens queda Cal Conillera. Anem cap a la dreta i travessem el fonsde la Riera d’Estalella, just on hi ha la bonica arcada del que va ser un pont medieval. A tocar hi teniml’ermita romànica de Sant Esteve i Cal Llopard. El camí, ara enquitranat, continua direcció a lesMasuques deixant a l’esquerra Cal Xerric.4,8Km 1h 10min Arribem a la Carretera de Castellet a Les Masuques (BV-2117). La travessem per entrar al poble de LesMasuques pel carrer que ens queda just davant. Arribem fins al carrer Major i girem a l’esquerra.5,2Km 1h 16min Tornem a la Carretera que hem travessat i la seguim cap a la dreta en direcció a La Ràpita. Deixem unprimer camí ample a la dreta, que duu a les vinyes i no té continuació.5,5Km 1h 20min A la dreta de la carretera trobem un pal indicador (“Els Plans”). Hem de seguir cap a la dreta el camí deterra.5,8Km 1h 24min Trencall de Can Riera després de travessar el torrent de la Bruixa. Hem de continuar pel camí de la dreta.6,0Km 1h 26min Tornem a trobar el riu Foix quan el camí gira a l’esquerra.6,2Km 1h 29min A la dreta, un pont travessa el riu, hi ha cartells del Parc del Foix i un pal indicador (El Foix-Can Riera). Siseguíssim el camí que travessa el riu ens duria a Cal Brugal, per on hi passarem camí de tornada. Continuaremrecte sense travessar el riu.Km totals Temps total Descripció6,3Km 1h 32min Trobem un bosc de plàtans. Hi entrem, doncs tot i no haver-hi un camí ben marcat l’anem seguint deixant elriu a la dreta i una tanca a l’esquerra. Si seguíssim pel camí que veníem sortiríem al mateix lloc però fentun tom de bon estalviar.6,6Km 1h 37min Travessem el pont i trobem un pal indicador (El Foix-Les Mases). A 100m hem de girar pel camí de l’esquerraque voreja la casa de Les Mases i segueix cap a la Granja de Sant Pere que deixem a l’esquerra. Quanarribem a una cruïlla seguim el camí cap a l’esquerra que ens torna al riu.7,0Km 1h 42min Tornem a travessar el riu per un pont7,1Km 1h 44min Cruïlla de camins. Girem a la dreta. Veiem davant el Castell de Penyafort.7,4Km 1h 48min Cruïlla de camins. Seguim recte. El de l’esquerra ens duria a La RàpitaEl ángel de mi nacimiento dijo: ‘Pequeña criatura hecha de alegría y júbilo, ¡corre y ama sin ayuda de nadie en la Tierra! (William Blake)31

LLOCS I VIATGES7,5Km 1h 49min Tornem al riu Foix. No l’hem de travessar. Tot i que els indicadors del parc poden ser enganyosos, hem deseguir pel camí que surt a l’esquerra sota un frondós bosc de ribera que ens ha d’acompanyar fins unaltre pont.8,1Km 1h 57min Travessem pel pont i seguim el camí asfaltat que puja al Castell.Km totals Temps total Descripció8,3Km 2h 00min Arribem al Castell de Penyafort.DEL CASTELL DE PENYAFORT A CASTELLET- La durada està calculada a bon pas. Cal contar en unes 2h de camí.- Hi ha trams de pujada gens forta, i que es pot fer sense massa esforç- Tot el camí està marcat amb uns indicadors del parc del Foix en els que seguint-los ens duran a Castellet.Km totals Temps total Descripció0,0Km 0h 00mim Sortim per un camí cimentat que voreja el Castell deixant-lo a deixant-lo a la dreta.0,7 Km 0h 6min Passem pels trancalls de Cal Magí, Cal Vicari, Cal Noi Ballestar a la dreta. Més endavant per l’esquerra surtun camí que ens portaria a La Sanabra, que veiem no massa lluny i on hi ha una petita ermita romànica.1,4Km 15 min Cruïlla de Camins. Davant es troba Cal Brugal. El camí que baixa a la dreta ens duria al pont per travessarel Foix en el Km 6,2 del camí d’anada. Girem a l’esquerra i a uns 200 m el camí s’enfila per la dreta1,8Km 22min Mas Ballestar, mig enrunat El camí gira a la dreta just davant la porta d’entrada del mas. El camí transcorreper marge d’una vinya2.2Km 28min Arribem a un camí cimentat que el seguim cap a l’esquerra2,3Km 30min Hem de pujar pel camí que s’enfila per la dreta que ens durà al Mas Pigot, que voregem deixant-lo a l’esquerraentre la tanca i les vinyes2,4Km 32min Passem a tocar d’un columbari i baixem a la vinya que seguirem per la vora.2,6Km 35min Després de vorejar les vinyes, el camí s’endinsa al bosc.2,9Km 38min El camí gira a la dreta planejant i ens ofereix unes magnifiques vistes de Cal Romagosa i del curs baixdel Foix.3,3Km 44min A tocar d’una olivera centenària el camí s’enfila per l’esquerra en la transició entre una vinya i el bosc.3,5Km 47min Arribem a un camí ample que seguirem cal a la dreta i en el que hi trobarem aviat una cadena que el tanca.La travessem i continuem baixant per la dreta.3,7Km 50min Cruïlla de camins. Hem d’anar pel que baixa a l’esquerra i a uns 200 m trobem el cartell del Parc del Foix,hem de deixar el camí ample per girar a la dreta per un camí de ferradura. És interessant fixar-se en lesmarques que les llantes dels carros van deixar a les pedres4,1Km 56min Arribem a Torrelletes. L’hem de travessar baixant fins que arribem a una plaça amb un parterre rodó.4,3Km 1h A la dreta de la plaça, a tocar d’un banc al’ombra d’una alzina hi surt un camí de baixada.5,0Km 1h 13min Cruïlla ara amb indicadors. Hem d’anar pel camíque baixa per la dreta.5,3Km 1h 16min Sortida d’un corriol que baixa al fons d’una rieraseca. L’hem de travessar per seguir el camí quetot seguit planeja per l’esquerra5,6Km 1h 19min El camí gira a la dreta, l’hem de seguir amunt5,9 Km 1h 22min Arribem a la carretera i veiem a l’esquerra elsindicadors de l’església i el Cementiri de Castellet.Hem de seguir el camí asfaltat.6,1Km 1h 30min Arribada a l’església de Castellet.32Mientras en Europa nos helábamos de frío, el planeta en su conjunto seguía calentándose... (Klaus Hasselmann)

LLOCS I VIATGESExaminar, competir i criticar els altres et debilita i et derrota. (Morihei Ueshiba)33

LLOCS I VIATGESMONTSERRAT: AGULLA DE SANTA CECÍLIA I MIRANDA DE SANT JERONIJORDI RESAA Montserrat hi trobem la primera via ferrada equipada a l’estat espanyol. El seu equipador, el llegendari AntonioGarcia Picazo, explica l’anécdota que anys enrere en el descens d’una de les seves infinites escalades(aquella vegada al massís deDolomites on, precissament hiha algunes de les ferrades mésprestigioses d’Europa) enmigd’una boira espessa unes escalesmetàl·liques li van permetreescapar d’una situació meteorológicacompromessa. Per altrabanda, la bella i impressionantpanoràmica contemplada tantesvegades des del cim de la paretde Santa Cecilía (on només s’hipodía accedir després d’una difícili llarga escalada) el motivà atrobar-hi un camí més accesiblepel Serrat de Sant Jeroni. Aixídurant un període de descansobligat per una lesió tendinosaen un dit de la mà, durant l’any1993, començà l’equipament dela ferrada Teresina que es materialitzàen arribar al cim de Sant Jeroni el juliol de 1998. El més complicat, segons el mateix escalador, va sertrobar la ruta més llògica, entretinguda i que a més, no molestes als puristes de l’escalada montserratina ni alsamants de la muntanya.La ferrada Teresina representa un capítol a part en la historia de l’activitat excursionista a Catalunya. Durantsis anys va ser l´únic recorregut d’aquestes característiques fins l’equipament l’any 1999 de la ferrada Reginaa la cinglera dels Espluvins a Oliana (Lleida). Uns 400m de desnivell i 1000m de recorregut, dos cims (agullade Santa Cecília i miranda de Sant Jeroni) i la possibilitat de contemplar un relleu únic de mirandes, terrasses,xemeneies, gendarmes i agulles que formen part de la vertiginosa muralla nord de Montserrat. Els qui han recorregutla ferrada no queden indiferents i expliquen trams d’enorme bellesa.“Les muntanyes han atorgat a l’alpinisme audaços perfils per servir el plaer espiritual”A.G. PicazoCal tenir clar que la ferrada Teresina no és un itinerari per a la iniciació a les vies ferrades. No obstant, amb unaprenentatge, progressió, i guiatge adequats es tracta d’un itineri imprescindible per qui volgui endinsar-se enl’ànima d’aquesta muntanya.L’aproximació es fa ascendint per la canal de Sant Jeroni des del Monestir de Santa Cecilia i refugi de SantaCecilia o Bartomeu Puigrós, 667m (carretera BP- 1121 del Monestir al Coll de Can Massana). Seguir el GR 4que creua la carretera i enllaça amb el GR 172; seguir-lo a la dreta. En menys de 10 minuts deixeu el GR ipasseu pel peu d’una torre eléctrica. Més amunt la Font de la Teula. Passada una rampa pedregossa, creuar lacanal per un sender estret equipat amb un cable i que en uns 30’ ens porta a l’agulla de la confluència (punton s’uneixen les Canals de Sant Jeroni i del pou de Glaç). Desviar-se cap a la canal de la dreta seguin una fita34El tiempo ni vuelve ni tropieza. (Quevedo)

LLOCS I VIATGESi marca blava fins a l’inici de la ferrada. A partir d’aquí pujar amb precaució i seny fins al punt culminant de laserra, Sant Jeroni (1237m).Des del cim dirigir-se en dirección sud est pel camí nou de Sant Jeroni fins la capella de Sant Jeroni. Des d’aquíprendre el sender de la canal de Sant Jeroni que en descens ens porta fins el refugi.El material obligatori consta d’arnés, casc, dos cintes d’ancoratge amb mosquetons de seguretat, disipador, cordade 50m, davallador i mosqueto de seguretat, guants, roba i calçat adequat per l’activitat. Cal portar aigua.Una via ferrada és un itinerari situat en una paret rocosa equipat amb elements específics (cables de vida,graons, cadenes, instal.lacions per a assegurar i/o davallar amb corda…) destinats a facilitar la progressió ioferir protecció i seguretat a qui el recorre. Es tracta d’una activitat entre l’excursionisme clássic, la progressióper canals i gorgs, i l’escalada en roca, que exigeix per a desenvolupar-la un mínim de condició física iconeixements tècnics sobretot pel que fa a les maniobres amb el material de seguretat (ancoratges i corda). Esrecomanable doncs iniciar-se amb itineraris de baixa dificultat, amb guies titulats i/o persones amb experiencia,per una pràctica segura i que ens permeti gaudir amb plenitut de l’activitat.Cartografia :Montserrat. Parc Natural de la muntanya de Montserrat. Esc.1:5000 i 1:10000. Alpina i Geostel, 2004.Construiré una fuerza en la que me refugiaré para siempre. (Simone de Beauvoir)35

US RECOMANOBOCA A BOCABEA FELIPESe conoce como el boca a boca, aquellos comentarios que solemos hacer a amigos, sobre algún tema quecreemos puede ser de su interés ( no confundir con cotilleo ).Muchos libros se han relanzado, a pesar de la escasa publicidad brindada por su propia editorial, graciasal boca a boca.Ejemplos conocidos que cuajaron y obligaron a sus editores a numerosas reediciones;- “La sombra del viento“ de Carlos Ruiz Zafón.Un parlamentario alemán ayudo bastante al comentar lomucho que le había gustado.- La trilogía de Stieg Larsson, que a pesar de sus mil y pico de páginas cada volumen, se vendían comorosquillas el verano pasado, los tres.-De este año yo señalaría la novela de David Monteagudo “Fin“, van por la 14ª edición. No puedo comentarla,porque a pesar de que me la recomendaron, me pareció que la trama tendía a lo “gore“, no iba muydesencaminada, y pasé.Se dice, se rumorea que se han comprado los derechos de autor para una película de Amenabar.A nivel boca a boca yo recomendaría “ El niño 44“de Tom Rob Smith. Porque describe el ambienteque se vivía en la época de Stalin, de tal maneraque entiendes el miedo cotidiano, el hambre quepasó todo el mundo y lo más importante lo difícilque es rebelarse cuando se está bajo una dictadurade terror.Dos descubrimientos de última hora:Lynda la Plante: guionista de la serie de la BBC “PrimeSuspect”.(“Principal sospechoso”) Serie que recomiendo,protagonizada por Helen Mirren, comocomisaria principal.Recientemente se ha publicado“ Mas alla de la sospecha”, su primer libro, es decircreible y serio.Sara Blaede, danesa ( otro día nos ponemos conlos escandinavos), con su primer libro traducido “Sin salida”.36El amor es como los rayos de sol: brilla a izquierda, derecha, arriba, abajo, por delante, por detrás, bañándolo todo de luz. (Morihei Ueshiba)

DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE¿CUÁL ES SU DIAGNÓSTICO DERMATOLÓGICO?CRISTINA HERASA - celulitis bacterianaB - infección herpética diseminadaC - gangrena de FournierD - dermatitis de contacto agudaE - psoriasis pustulosaLa lesión está formada por una placa inflamatoria sobre la quese encuentran pequeñas úlceras que se agrupan formando racimos.Estas lesiones son típicas de las infecciones herpéticas.Las celulitis bacterianas pueden producir despegamiento peroson más uniformes y la gangrena de Fournier se localiza en elárea genital.RESPUESTA CORRECTA BCASO DEL DÍACARMEN ÁLVAREZPaciente de 44 años, que viene a Urgencias derivado por el MAP por astenia desde hace 15 días y fiebre nocturna,tratado con paracetamol, ibuprofeno y metamizol. Se realiza Rx de Tórax AP, que objetiva múltiples imágenes metálicas.Diagnóstico diferenciala) Accidente domésticob) Broma pesada el día 28 de diciembrec) Artefactos en el chasis de la placad) Tratamiento para el dolore) Suturas postquirúrgicasComentario: El enfermo presenta múltiples imágenes metálicasen las partes blandas, localizadas en la espalda, quehabían sido colocadas como tratamiento para el dolor de espaldacrónico que aquejaba al paciente, y que correspondíana un hallazgo sin relación con el cuadro clínico.El tratamiento se llama NRT o intervención neurorreflejoterapiaLa intervención neurorreflejoterápica, por sus siglas NRT es una técnicautilizada por el Dr. Kovacs. El procedimiento, que consiste en laimplantación de material quirúrgico en “puntos gatillo”de la piel parabloquear los mecanismos que causan el dolor, contractura musculary la inflamación. El instrumental, que se coloca de manera ambulatoria sin anestesia, debe permanecer colocado un máximo de 90días con la posibilidad de repetir el proceso.Se usa en pacientes con dolor mecánico de espalda -asociado a determinados movimientos, que varía en función del esfuerzo, queno está provocado por una enfermedad sistémica-, no han respondido a las terapias farmacológicas y que dura más de 14 o 90 díassin que exista necesidad de intervención quirúrgica.Es aconsejable conocer la existencia de esta terapia, pues la grapas pueden infectarse y causar síntomas de celulitis, y fiebre ( no eraeste el caso del enfermo que se presenta ) en cuyo caso hay que extraerlas y también da problemas cuando se realiza una RMN.RESPUESTA CORRECTA D37El hombre es un experimento, el tiempo demostrará si valia la pena. (Mark Twain)

REFLEXIONSLA MÚSICAJAUME ALBÀAmb la finalitat d’escriure i reflexionar, he posat en una bossa una sèrie de paraules, n’he estirat una i hasortit la música.El valor de la música és àmpliament reconegut, a través dels temps, els estils, les preferències, semblaperdurable.Anem lligats al ritme, encara que sigui al dels batecs del cor. Cantem cançons als nadons, invocant elsesperits de la son. Cantem en colla a l’adolescència cercant alguna mena d’intersecció. Triem melodiesque acompanyin certs moments de la nostra vida, a cops són les mateixes cançons que ens atrapen i ensdeixen enganxats a un temps, a una persona, a un moment.Reconeguda terapèuticament, la música ajuda les persones amb discapacitats psíquiques, relaxa neguits,i guareix ferides de variada procedència.M’envaeix una certa preocupació quan veig com s’acostuma actualment a escoltar la música, el jovent es“baixa”, d’una manera força despreocupada, un bon grapat de diverses cançons de diferents autors, ambbarreges d’estils, etc. Tot seguit, les “esborren”, em pregunto si només dels seus aparells o també delsseus cervells i se’n tornen a “baixar” unes altres 25 o 30. Les novetats van a un ritme tan vertiginós queunes aixafen les altres.Diuen que a la meva edat ja no es pensa, només es recorda, doncs jo recordo que, fa molts anys, es pensavenels LP com una obra al complet i així els escoltàvem, de la primera a la darrera cançó i ens apreníemels compassos, les lletres, els ritmes, tot de memòria. Aquest exercici, està clar que, moltes vegades, requeriaun petit esforç que, posteriorment, ha estat àmpliament recompensat. Escoltar una música diversesvegades fins descobrir què t’agradava d’ella obria les portes al refinament i el refinament al plaer.Menció especial per als concerts en directe, plens de vida, d’emoció, de força.És probable que sigui indiferent de quina manera ens acostem a ELLA, el que té rellevància és saber estarhia prop.Si els déus de la música ens atrapen estem d’una gran sort, la seva companyia ens és grata de per vida,ens vénen al rescat en els moments foscos, ens enlairen en la gresca, ens milloren la nostra plasticitatcerebral i ens eixamplen el ventall de colors existents.“Tout doit sur Terre, Mourir un jour. Mais la musique, Mais la musique, Mais la musique,Vivra toujours”.Cançoneta francesa.38KANDINSKYAdemás de enseñar, enseña a dudar de lo que enseñas. (Ortega i Gasset)

REFLEXIONSDEL VIEJO EL CONSEJOELENA REVILLAHay quien dice que hay refranes para todo, ésto es, para apoyar con tanta firmeza una afirmación como lacontraria. Así, podemos defender con la misma vehemencia que al que madruga Dios le ayuda y que no pormucho madrugar amanece más temprano. Siempre he pensado que, bajo esta aparente contradicción, seguíaocultándose una sabiduría ancestral algo indómita y desvergonzada, nacida de la pura observación ydel tiempo. Desde esa óptica, la existencia de refranes contradictorios para un mismo suceso no hace másque demostrar que cada situación puede ser analizada desde diferentes ángulos con conclusiones que, lejosde ser opuestas, devienen complementarias, mostrándonos así el peligro de simplificar nuestra percepciónde la realidad. Pero basta ya de rodeos y centrémonos en el refrán que nos ocupa. “Del viejo el consejo”.Creo que nadie en su sano juicio se atrevería a discutir que la experiencia es, en sí misma, una fuentede conocimiento. Hoy, por ejemplo, conocemos al senado como un órgano de representación del puebloconstituido por hombres y mujeres elegidos democráticamente. Pero, a pesar de su larga transformaciónhistórica, en el nombre oculta su auténtico origen. “Senātus” comparte su etimología con senil, senectud,sénior, es decir, sen, “viejo” y, en su sentido más ancestral, correspondía al consejo de los ancianos. Delos que más saben. De los que han logrado sobrevivir y, por tanto, han demostrado sus capacidades. Delos mejores. De la memoria viva de un pueblo. ¿Pero, a quién le interesa éso ahora? Cuando senectud seha convertido en un sinónimo de decrepitud, un viejo no es más que un problema. En la calle, es una piezapoco propensa a caer en el consumo desenfrenado, que parece ser una parte esencial de nuestra manerade entender el mundo, y en las instituciones ¿qué pasa en las instituciones? ¿Está bien considerado unprofesor mayor que ya no se maneja con you tube? ¿Y un trabajador de más de 50 años? ¿Y un médico?¿Qué pasa con un médico? Por supuesto, no tengo respuesta pero me atrevería a aventurar que variaríamucho en función del encuestado. Tengo la sensación de que el paciente sabe apreciar en las actuacionesde su médico la impronta que dejan muchos años de vuelo. De haber vivido diferentes enfoques, de losmuchos planes sanitarios dejados atrás, de las modas, de los nuevos fármacos, de los viejos, de los quefuncionaron, de los que prometían soluciones y no dejaron nada, de un jefe, del otro, de un gobierno, deuna política sanitaria, de la otra, de una ilusión realizada, de otras tantas frustradas, de una vida vivida. Detanto como puede concentrarse en un momento, en una decisión, entre un paciente y su médico. Pero notengo nada claro lo que significa todo ello para la institución y, a tenor de lo que observo en nuestros hospitales,más bien me atrevería a decir que constituye un estorbo. La memoria acumulada, la experiencia, lavisión crítica, a la par que comprometida, de muchos de nuestros profesionales más mayores es vivida aAl amigo seguro, se le conoce en la ocasión insegura. (Fedro)39

REFLEXIONSmenudo con incomodidad y tildada de anacrónica y desfasada, haciendo así honor a la acepción más durade lo senil reducido a algo deteriorado por el tiempo. Es como si en esta marcha frenética hacia adelante,sin cuestionarse demasiado en qué dirección, interesara construir coches sin retrovisores conducidos porpilotos audaces, orgullosos de mirar sólo adelante. Sin consciencia, sin memoria, sin sentido del contexto,sin sentido del sentido. “El joven armado y el viejo arrugado”.No quisiera hacer aquí un cántico trasnochado de ensalzamiento de la vejez. Todos sabemos que estambién cansancio, falta de iniciativa, nostalgia y olvido. No hay garantías de sabiduría en ella.“Jóvenesy viejos todos necesitamos consejos”. No cabe duda de que sin el empuje, el entusiasmo, la dedicacióny los conocimientos renovados de las nuevas generaciones sería imposible dar vida diaria a un hospital.Pero no nos engañemos, acallar la memoria favorece más a unos que a otros. “Amo imprudente hace almozo negligente”.El aprovechamiento de la experiencia de los profesionales de más edad no está en absoluto reñido con unadinámica institucional vigorosa, actual y proyectada hacia el futuro. Una dinámica que puede ser tanto másambiciosa cuanto mejor se sepan combinar las cualidades de las viejas y las nuevas generaciones, puesno nos engañemos y aceptemos que “No todos los viejos son sabios ni todos los sabios son viejos”.Para la Dra. Andreu, porque supo modelar, con tantos años de trabajo, una vasija profunda y fresca llenade buena medicina de la que muchos pudieron beber. Nunca renunció a aprender pues, mujer sabia y arraigada,no ignoraba que “Ya muy viejo Salomón tomó de un niño lección”.40Ayudar al que lo necesita no es parte del deber sino de la felicidad. (José Martí)

REFLEXIONSDIÁLOGOS CON MI PROPIA SOMBRA (El Tragaluz)DAVID FERRERRescatado del pozo de misrecuerdos escritos, paso atranscribir un relato de adolescenciaque sigue aún vivoen mi camino. Un cuasi poema.Tras diversos años detravesías físicas y mentalespor diferentes senderos vitales.Después de sentir laspendientes de la vida desdediferentes ángulos. Tras jadeary volver a respirar, me hereencontrado con un escritodel pasado. Un pasado quevislumbra un futuro incierto ydonde muchos presentes seagitan por la duda y el ansiade vivir lo desconocido. Dejoaquí la constancia de un pequeñoalto en el camino. Unaparada y fonda. Un retal de miropaje, zarandeado por el ir yvenir de mis días y mis noches. Un trocito de mí. Un fósil ambarino. Una bagatela que quiero compartir.La ingenuidad de aquellos días sigue dando sentido a mi resistencia contra el remolino de la actual corrientevital, anestesiante, de nuestros días.Puede tratarse de un ejercicio de autocomplacencia, pero mi intención es que sea un pequeño renglóndonde pararse a pensar y, sobre todo, uno se deje sentir.“En el más recóndito lugar,donde la sombra apenas ensombrece.Allá donde los rápidos desatan su fuerzacontra un escondido, lastrado horizonte.Entre tibias tinieblas y frías cascadas,Allí se erige el tragaluz latente.En él la ley física duda,por él la luz muere en el aguadando irisaciones tornasoladasque hieren las sombras,abriéndoles una ventanade ilusa libertad óptica.El torrente agota sus fuerzasen el fragor de las rocas,que retumban la acogidade una energía agolpadaen favor del imperio del ruidoque no ceja en su llamada.Cada cual tiene la edad de sus emociones. (Anatole France)41

REFLEXIONSEs el mito de los encantos,el rival más temido,hijo del manantial,su auténtico heredero,Él, en su purpúreo tronoes el rey del miedo.Como emperador yacenteque espera complacientela caída en la trampadel plácido durmienteamparado en la luz vagade creerse omnipotente.Así tragaluz, te lleva la corriente.Abres agujeros de vidaen tu total oscuridad,pero eres sombrío y austeroa la hora de la verdad.Te escondes y no te das.”Hasta aquí llega la visión de aquel adolescente que fui. Sin comentarios. Quien quiera ver melancolía y uncanto desesperado en todo lo dicho, pues que lo vea. Quien sonría y se vea reflejado, bienvenido. Y quienpiense que es pura monserga, pues que pase página. Se moja un poquito el dedo y la hoja se deslizarámejor.42Confiar en todos es insensato, pero no confiar en nadie es neurótica torpeza. (Juvenal)

REFLEXIONSESCOLTAR O SENTIRMONTSE QUEROLEscoltem, o senzillament sentim? Si sentir és un acte no intencionat que no esregeix per la nostra voluntat, és, per tant, percebre un so, un soroll.És una conseqüència d’aquesta societat accelerada, que no ens permet dedicartemps a escoltar i senzillament sentim, rebutjant tot missatge lent o extens. Així,obtenim simplement una comunicació desafortunada, basada en interpretacionsdistorsionades i conclusions errònies. Ens porta al destí final de la incomprensió.És evident que tenim dues orelles i només una boca, serà, de ben segur, per apoder escoltar més i parlar menys però, contràriament a aquesta realitat, acostumema dedicar més temps a l’exercici de la parla que no pas a la pràctica de l’escolta.Contràriament al fet espontani de sentir, escoltar és un acte intencional, lliure i que té per objectiu comprendreels altres. És, per tant, un acte selectiu. Cal, doncs, recuperar l’escolta traient-la de la brossa per tald’escoltar-nos els uns als altres.L’escolta és un desig, una mirada atenta envers l’altra persona, que la converteix en el centre d’interès. Escoltaramb delicadesa i cura és ser curós amb l’altre i, tanmateix, fer-li notar el nostre respecte. És, també,atendre i entendre les raons de l’altre sense alterar-les ni manipular-les, és adoptar-les i acollir-les de formareceptiva.Hem estat educats per escoltar? Hem d’escoltar i no pas sentir els nostres infants i adolescents, perquè escoltant-lospodrem entendre el que els passa, captar els seus complexos, les seves pors i les seves inseguretats.Igualment, educar-los en l’escolta o, contràriament, estarem potenciant una falta d’interès en l’altre.Una altra escolta seria la que podem fer als nostres avis, aquests, exclosos de la vida social, tenen la veu del’experiència i gaudeixen de la perspectiva que només donen els anys. Igualment, és necessària l’escolta quedevem als malalts, ja que ells, a causa de les seves circumstàncies temporals, tenen llicència per a veure elmón amb altres ulls, perceben el temps en una escala prou diferent i capten la realitat tot fent-la seva.Tanmateix, és important escoltar els nostres diàlegs silenciats, la memòria personal, els desitjos que brollenen el nostre interior i els propis pensaments. És aquesta una escolta callada i profunda, que ens fa progressaren el coneixement i estabilitat personal.Escoltar els més grans oradors ens farà veure el que un es pot perdre si, abandonat a sentir, poc a poc es vadeixant perdre la capacitat d’escoltar. Escoltar alguns d’aquests discursos que ens ha donat la història, quesón la transmissió directa dels seus pensaments, d’alegria, de tristesa, sensació d’injustícia o de somni dellibertat, tants i tants sentiments i emocions plasmats en els seus discursos.Només vull citar uns petits retalls, de tants que en podria esmentar, donada la vigència del missatge.David Ben Gurion, proclamant l’estat d’Israel, l’any 1948, “lo que hemos alcanzado es el resultado de tantosesfuerzos, es tambien el resultado de una firme lealtad a nuestro legado, a nuestra nación que ha sufridotanto”.Passant per Pau Casals, a l’ONU, l’any 1971, “La paz ha sido siempre mi mayor preocupación. Además soyCatalán y por tanto tocaré una melodia del folclore catalán - el cant dels Ocells.Sense oblidar-nos d’en Martin Luther King, a Washington, l’any 1963, amb el seu “I have a dream”, El seugran somni d’igualtat entre els éssers humans.Torno a preguntar-me, sabem escoltar?Educad a los niños y no será necesario castigar a los hombres. (Pitágoras)43

REFLEXIONSPOSA-HI ELS CINC SENTITSMONTSE CASTRODes de fa molts i molts anys surt i es pon el sol cada dia.I qui ho diria, ignorem aquest fet en benefici dels nostres interessos. La certesa que surt i es pon el solens impedeix gaudir d’aquest moment, ens fa desviar l’atenció i ens perdem entre circumstàncies intranscendentsi irrellevants. La vista, l’oïda, el tacte, el gust i l’olfacte perden el seu sentit i funció en beneficidels nostres interessos. Els sentits deixen de servir-nos per gaudir de les coses tal com són, ans al contrari,ens en servim per convertir les realitats tal com nosaltres volem o ens agradaria que fossin.En el món sanitari en el qual ens movem, tenim molt a prop les sortides i les postes de sol. Surt el solper a molts que coneixem i a vegades ja no torna a sortir mai més per a d’altres. Tot i saber-ho, persistimcada dia en l’ignorància.- La ceguera deixa de ser una malaltia i es converteix en una excusa per autoenganyar-se. No voler veurerealitats que són presents no les fa inexistents. La mentida pot arribar a ser tan persistent fins a esdeveniruna veritat enganyosa.- La prepotència pot ser tan gran que la sordera esdevingui una benedicció i les paraules deixar de tenirbona intenció i ser malsonants i buides de contingut.- El bon gust per la feina ben feta es confon amb bulímia de poder i el menjar-s’ho tot i a tothom que esposi davant, encara que sigui indigest o provoqui arcades, és el plat del dia.- La sensibilitat i el tacte delicat amb la intimitat de l’altre s’ha canviat per xafarderia absurda que fadesaparèixer les emprentes d’un mateix. I la carícia de l’amor propi es fa inexistent davant de la fredor del’orgull que immobilitza i fa que s’allunyi el sentit del tacte i del contacte.- Ensumar constantment seguint un rastre és més fort que l’olor d’autenticitat o l’olor de net. “Saber-secol·locar” pot ser més gratificant que olorar l’amistat, l’olor de desinterès. Tot i així, encara que faci pudorhi posem el nas.I sort que cada dia surt ies pon el sol per a tots.Això sí, els sentits els potsfer servir i educar com tuvulguis per veure el sol.Ì no oblidis que cada diasurt el sol.44La imaginació és mes important que el coneixement. (Einstein)

REFLEXIONSINVENTARIGEORGINA GIMÉNEZHi ha moments a la vida en què etpreguntes “Però que carall hi foto joaquí?”.No es tracta de cap reflexió metafísica,ni de bon tros. Són rampells que durenel temps d’escriure aquesta frase.S’assemblen més a aquella actitud entresorpresa i preocupada que et quedaquan, buscant un bolígraf o una calculadora,et trobes davant la nevera ambla porta oberta mirant aquells iogurts apunt de caducar o el mateix posat quefas quan mires el motor avariat del teucotxe tirat a la 340.POLLOCKEn el primer cas, ni recordes com has arribat al frigorífic i, en el segon cas, perquè estudies el motor del’auto si no tens ni idea de mecànica? Passarell!El més fotut és que no pots parar el temps i fer un recés dient: “Tancat per inventari”. Si us plau, pareu lavida que vull reflexionar una estona a veure si vaig bé. I un be negre! Ara mateix, mentre escric això, pateixoperquè no se’m desfacin les patates que tinc al foc, bullint des de fa una estona. I amb l’agreujant quementre faig el dinar ja penso “ què faré per sopar?” Uix, quin avorriment. Per animar-me, però, em dic: “Noet queixis que molts ni patates no tenen”.Ara que he tret el tema, això d’inventari sempre he sospitat que ve del fet que, quan fas balanç, si no surtcom tu vols, t’ho inventes i llestos. Igual que els milers de Korsakoff que van fabulant pel món. I no emrefereixo al Rimsky, no, sinó a l’altre col·lega que fa parella amb en Wernicke als tractats de Neurologia.És per això que el que explicaré a continuació t’ho pots creure o no. O és que ja no t’has cregut res delque has llegit fins aquí? La majoria de gent que ha estudiat Medicina diu que ho ha fet per una mena desentiment més o menys altruista de servei als altres. Jo no. A mi em van enganyar. De petita, veia aquellespel·lícules dels anys 50 en blanc i negre (recorda que ja són del segle passat, ah!!!) en les quals un metge,en un país asiàtic deixat de la mà de Déu, s’enfrontava tot sol a una epidèmia de còlera o a alguna altraplaga molt dramàtica. Bé, mentida! Tot sol no, hi havia la monja-infermera enamorada en secret….No m’allargo més. Doncs el metge lluitava fins a l’extenuació veient com tothom es moria però, indefectiblement,i fos quin fos el film, el protagonista no la dinyava mai. Hi vaig caure de quatre potes: “Jo vull sercom aquest que se’n surt de tot”. Ai! La lògica infantil, santa innocència.De vegades, és millor no pensar massa, encara que la meva brain-storm – res a veure amb la cançó delsDoors Raiders on the storm - acostuma a ser més aviat un “xirimiri” de quatre sinapsis neuronals esllanguides.Amb les hores que em costa despertar-me, a sobre no gastaré energia per rumiar. Hi ha qui diu queEl secret de l’èxit es troba en la constància del propòsit. (Benjamín Disraeli)45

REFLEXIONSés molt important reflexionar i totes aquestes coses transcendentals que omplen tants llibres d’autoajudaque l’únic que fan és ajudar al tio que els ha escrit, ja que es forra. Bé, cadascú és cada qual i aquí no m’hifico que encara en sortiria cul-cagada. Potser sí que és important la introspecció. De fet, hi ha gent que téuna gran vida interior, tan interior que em sembla que ni se la troba; la vida, és clar.Ja començo a tenir problemes. M’estic allargant massa i no sé com acabar. Sempre em passa el mateix.Fins i tot quan visito algun pacient a Urgències, m’acabo assabentant de quants fills té, si té néts, si viusol… En l’última guàrdia, fins i tot vaig saber que el metge de capçalera d’una senyora que el seu besnétfarà la Primera Comunió la setmana que ve s’ha traslladat de Sitges i s’ha comprat un Jeep per desplaçarsemillor pels pobles de la comarca i la filla d’aquesta senyora em va ensenyar la cicatriu abdominal dela intervenció que li havien fet fa un mes. Potser és per això que hi ha alguns reincidents que, quan emtornen a veure em diuen: “Que bé que hi és vostè”. No vull ser cruel però el maleït “busca” pot ser unabenedicció en segons quins casos.Doncs vinga, feu veure que us ha sonat el busca i tanqueu la revista!!!FRANTISEK KUPKA46Hay quienes se consideran perfectos, pero es sólo porque exigen menos de sí mismos. (Herman Hesse)

COOPERACIÓ20 ANYS D’AGERMANAMENTMONTSERRAT ROMAGOSAAgermanaments amb NicaraguaA final dels 70 i principi dels 80, a Catalunya i Nicaragua es viuen canvis socials amb alguns paral·lelismes.A Catalunya es viu un moment d’eufòria després dels resultats de les primeres eleccions democràtiquesrealitzades el 3 d’abril de 1979, just tres mesos abans del triomf de la revolta popular sandinista a Nicaragua.Un cop al govern del país, el FSLN (Frente Sandinista de Liberación Nacional) proclama 2 objectius políticsmolt amplis: política exterior independent i no alienada (antiimperialista) i la creació d’una economia mixtaper assolir la justícia socioeconòmica. Un any després del triomf, l’administració Reagan (EUA) retira el suportexistent durant l’administració Carter a Nicaragua i aconsegueix que el congrés aprovi el finançamentde la Contra (grups armats contrarevolucionaris) i el decret de bloqueig comercial a Nicaragua. La guerrad’agressió dels EUA obliga Nicaragua a gastar la meitat del seu pressupost en defensa i a patir la pressiói el desgast del poble nicaragüenc, que vivia sota mesures de temps de guerra (Mon3,2005)¹.La situació de guerra va afectar una part important dels municipis de Nicaragua, amb manca d’autonomiai recursos per implementar les polítiques de la Revolució. En aquest context, s’han implementat una partsignificativa de les intervencions solidàries i de cooperació de municipis catalans des de les eleccions de1984, la majoria de les quals estan vinculades a la via de l’agermanament-cooperació.Els agermanaments eren també un pronunciament polític, i feien clarament explícita la solidaritat amb lacausa sandinista. Entre 1984 i 1990, es concentren a Nicaragua 17 dels 21 agermanaments d’aquestperíode amb aquest país (FCCD, 2003).Inicis del procés d’agermanament amb Puerto CabezasL’abril de 1985 una delegació de Vilafranca del Penedès i Sant Pere de Ribes manté una entrevista amb laministra de la Presidència de Nicaragua sobre la possibilitat de formalitzar un agermanament. En aquestEl mundo es un buen lugar, valdria la pena defenderlo. (Ernest Hemingway)47

COOPERACIÓmoment es proposa Puerto Cabezas, a la zona de Zelaya Norte, actualment Región Autónoma del AtlánticoNorte (RAAN). L’octubre del mateix any, una delegació de representants d’organitzacions indígenes(MISATAN) i del Centro de Investigación y Documentación de la Costa Atlántica (CIDCA) són acollits a Vilafrancaen una visita a Catalunya en un viatge per conèixer l’experiència i els processos de les autonomiescatalana i basca. El mes següent, l’arquitecte Quim Gascó, que treballava a l’Ajuntament de Sant Perede Ribes, fa una estada a Puerto Cabezas per col·laborar en el projecte de construcció d’una Escola deMagisteri. Dos anys més tard, el juny de 1987, se signa la “Declaración de Solidaridad y Hermanamiento”i “l’Acord d’Agermanament entre les ciutats de Puerto Cabezas (Bilwi) i Sant Pere de Ribes” signat a Bilwiel dia 7 d’agost de 1987. Posteriorment, l’any 1990, es signaria l’Acord d’Agermanament amb Vilafrancadel Penedès. En els acords que es van signar amb els responsables del govern i organització regional delFSLN a la zona especial I² i l’Alcaldia de Puerto Cabezas, es manifesta la voluntat d’agermanar progressivamentdiferents municipis de l’Alt i Baix Penedès i Garraf amb la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord deNicaragua.L’autonomia i l’educació en llengua pròpia foren els dos eixos principals de col·laboració des d’un primermoment. A partir de final dels 90 i principi del 2000, la col·laboració tindria com a una de les prioritatsl’enfortiment institucional de l’Alcaldia amb la participació de la societat civil i la ciutadania.La participació de la societat civilEn el marc dels agermanaments intervenen altres actors que emanen de la societat civil i que són organitzacionsinvolucrades en diferents àmbits de la societat sense interessos específics de grup en el campde la cooperació.En el nostre cas, com en la majoria dels agermanaments, es va crear una entitat específicament per donarsuport al procés d’agermanament, amb un vincle en el territori a través de diferents tipus d’accions, quesolen ser continuades en el temps.Per poder desenvolupar adequadament la funció d’instruments de participació ciutadana i de coordinacióde la política de cooperació municipal, és molt important el paper que juguen les entitats locals, les qualshan d’assumir un rol rellevant i dinàmic.48Donde hay grandes sumas de dinero, es recomendable no confiar en nadie. (Agatha Christie)

COOPERACIÓDurant els inicis, el procés d’agermanament el va acompanyar l’ONG NICCA (Noves Iniciatives de Cooperacióamb Centre-Amèrica) que també va donar suport a altres projectes de suport polític i social a Guatemala.No va ser fins el juny de 1999 que es va crear l’Associació d’Amics de Puerto Cabezas, ja des de laseva fundació amb una vocació centrada a donar suport a l’Agermanament i en especial a la participacióde i des de la societat civil.Amics de Puerto Cabezas (1999-2009)L’Associació d’Amics de Puerto Cabezas (AAPC) ha treballat des del seu inici per donar a conèixer PuertoCabezas a través d’exposicions i xerrades al Penedès i el Garraf. També ha contribuït a canalitzar esforçosi motivar la implicació de persones i col·lectius a participar de l’agermanament. I ha dut activitats per implicari acostar la població de Vilafranca a l’agermanament:• Campanya Galls i gallines per a Nicaragua, que va dotar de 50 granges familiars a les comunitats indígenesde Puerto Cabezas.• Exposició “Apropem-nos al Poble de Puerto Cabezas”.• Publicació del conte “Contes i llegendes de Nicaragua i Catalunya”: recull de 7 contes dels municipisagermanats traduït al miskito, català i espanyol.• Brigades Solidàries i estades solidàries de diferents membres de l’Associació.• Projecte Sanitari a Puerto Cabezas, amb l’objectiu de millorar l’atenció sanitària a la RAAN.• Xerrades a instituts i escoles.• Representació de contes de Nicaragua i Puerto Cabezas a les escoles i biblioteques.• Intercanvi de cartes entre escoles de Puerto Cabezas i Vilafranca i les Roquetes.• Xerrades en el cicle de formació de brigades sobre: L’agermanament, Geografia i Història de Nicaragua,la Salut de la Brigada, Viure a Puerto Cabezas, ...• Participació al Consell de Cooperació i Solidaritati Vilafranca Solidària.• Treball conjunt amb el Grupo de Amigos delPenedès de Bilwi.• Viatge de membres del Grupo de Amigos delPenedès i de l’AAPC.• Construcció de la Casa de l’Agermanament.• Suport a la Campanya d’alfabetització amb elprograma “Yo sí puedo” a través de la Plataformaper una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme.¹Guillem Galofré, Núria Mercader i Victòria Planes “Lacooperació no governamental catalana a Nicaragua iel Salvador enfront els impactes de la globalització”,editat per Fundació Mon3.²Actual Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord (RAAN).Luchar para vivir la vida, para sufrirla y para gozarla... La vida es maravillosa si no se le tiene miedo. (Charlie Chaplin)49

L’ENTREVISTACARLOS RANERA (Psiquiatre de CSM)MONTSE CARDÓ / MANUEL GUADERRAMA / ROSA ROVIRALa entrevista de este número de Taní estadedicada a Carlos Ranera, nacido hace52 años en la localidad de Caspe (Zaragoza).Es nuestro “psiquiatra de enlace”según la terminología oficial pero ha sidomucho más: un colaborador próximo e implicadoen los problemas clínicos motivode consulta, amable en el trato y con totaldisponibilidad para atender nuestrosrequerimientos. Ahora le conocemos mejory confirmamos nuestras sospechas alrevelarse como una persona interesadaen el sujeto enfermo, la enfermedad y elobjeto de la medicina. Tiene ideas propias,producto de una experiencia prolongada enel ámbito psiquiátrico, pero también unaextraordinaria habilidad para escuchar coninterés, ordenar e interpretar el relato delpaciente. Colaborador habitual desde susinicios de nuestra revista Taní, es un excelentecomunicador, y sus textos, en formade ensayo científico o colaboración literaria, los hemos descubierto en el suplemento de Salud de El País, dondese leen con interés por las insospechadas relaciones que descubre. Nos desvelará otras áreas de su interéscomo la música, la montaña, los caballos o la literatura…. Esperamos que su lectura nos aproxime aún más a uncompañero querido y respetado.¿Cuántos años hace que ejerces la psiquiatría?Veintitrés años, creo. Aquí, en Vilafranca, prácticamente desde la creación del CSMA, cuando dependía del InstitutoPere Mata de Reus y atendía también a la población que ahora pertenece a San Juan de Dios. Estábamosen un piso, en la plaza del Penedès, sin calefacción, ni aire acondicionado, por supuesto. En invierno, antes deabrir la agenda del día, encendíamos las estufas de butano y, en verano, unos enormes ventiladores que siemprefallaban. Tiempos de penurias pero muy divertidos.¿Y en el hospital , con el programa de enlace?Casi ocho años. Antes de la implantación del programa de psiquiatría de enlace ya existía una buena relación conel hospital, pero queríamos estar físicamente presentes y trabajar con el paciente en cama y al lado del equipoasistencial responsable del caso. La Dra. Muley, coordinadora del CSMA, apostó por el proyecto que le presenté,y a mí, particularmente, siempre me habían interesado los temas relacionados con la medicina psicosomáticay los problemas de esa “interface” cuerpo-mente, medicina-psiquiatría. A pesar de su relativa “juventud” -o talvez por ello- la psiquiatría de enlace, como subespecialidad, se ha ido incorporando a la rutina asistencial delos hospitales grandes, de primer nivel, constituyendo unidades de psicosomática integradas con el resto de lasespecialidades médicas y dotadas con personal cualificado y multidisciplinar. Están claras las diferencias connuestra experiencia, cuando además se trata de un hospital comarcal pero, sin embargo y desde mi punto devista, la predisposición de los profesionales, la accesibilidad y la cercanía han permitido crear el clima para quela psiquiatría esté allí participando, con su particular visión, de los avatares de los procesos de enfermedad a lolargo de la vida.50¿ Tus inicios en la disciplina?Hice la carrera en Zaragoza. Nada más acabar, nació mi hija Carlota así que, antes de decidirme por una especialidad,estuve unos años haciendo todo tipo de sustituciones y “trabajos médicos” varios. Tomé la decisión de hacerpsiquiatría en la Plaza de Toros de Calatayud, asistiendo con las autoridades locales, en calidad de médico “sustituto”a las corridas de las fiestas de aquel verano. Yo no estaba hecho para hacer suturas y mucho menos paraexplorar una cornada en la ingle de un torero. Me formé en Psiquiatría en el Instituto Pere Mata de Reus. Para mí,una experiencia inolvidable, por razones personales y también por afinidad con una corriente cultural y filosófica,una manera de entender la psiquiatría que, si bien estaba en sus últimos días de vida, aún pude disfrutar algúnQue els elefants siguin tan intel·ligents i els homes tan bèsties, deu ser una quesito d’educació (Alejandro Dumas)

L’ENTREVISTAtiempo: La Psiquiatría de Sector y la Psicoterapia Institucional. Fueron unos años intensos desde todos los puntosde vista. Los que allí coincidimos, tuvimos la fortuna de conocer a Francesc Tosquelles, nacido en Reus, discípulode Lacan durante su exilio en Francia y uno de los principales transmisores del psicoanálisis centroeuropeo en susperiódicos viajes de vuelta a Cataluña.Eran los tiempos de las palabras loco y locura. Palabras que a mí me siguen pareciendo respetables y bellas, yque no se interponían entre los pacientes y nosotros, no denunciaban sino que intentaban dar un significado humanizantea la experiencia delirante.ContinúaAcabada mi formación, me trasladaron a un equipamiento residencial que también dependía del Instituto PereMata, de adolescentes con retraso mental y autismo. Fue muy enriquecedor desde el punto de vista humano, perotambién profesional. Creo que nunca después estudié tanto, investigué tanto, imaginé tanto…y nunca encontréluego ese mismo nivel de trabajo en equipo como el que desarrollamos allí. En esta etapa, aparecen dos nombrespropios: Angel Rivière, catedrático de Psicología cognitiva de la Autónoma de Madrid, tristemente fallecido enpleno desarrollo de su inmenso trabajo en el autismo y Aaron Katcher, profesor de Psiquiatría de la Universidadde Pensylvania y una de las figuras más representativas de las terapias asistidas con animales en el autismo.Nos “embebimos” de ambos y, más tarde, con los dos pudimos hablar personalmente. A ambos les debemosuna experiencia pionera, en aquél momento y en nuestro medio, de terapia asistida con caballos en adolescentesautistas gravemente afectados. Conseguimos apoyo institucional para iniciar un programa que aún dura y cuyos resultadosnos siguen impresionando. Y yo, que nunca había subido a un caballo, aprendí a montar a galope. Luego,ya me destinaron a CSMA, pero no olvidé nunca lo que aprendí en un lugar en el que no había acceso a la palabray los ruidos eran autoagresiones, gritos, risas y llantos.En el fondo te encanta la medicina clínicaSí, soy muy médico, si se puede decir así. Antes que psiquiatra, me considero médico. Lo sigo notando en las conversacionescon muchos colegas de especialidad, tienen las ideas más claras, menos porosas. Yo estoy siempreen un vaivén, en un no sé, en un tal vez…Me interesan los temas médicos y, particularmente, la manera como cadaindividuo codifica la enfermedad física, el sufrimiento del cuerpo, desde su propio aparato psíquico. Pienso ademásque toda la psiquiatría acabará siendo, en cierto modo y en función de los avances científicos, una psiquiatría deenlace, es decir, una medicina que tienda a explicar las relaciones entre síntoma y signo.Locos, ¿lo estamos un poco todos?Para las definiciones actuales, tipo OMS, podría ser. La salud es algo inalcanzable así definida, como “un estadode bienestar biopsicosocial”. Pero no, no deberíamos de estar todos locos, ni volvernos locos, ni acudir al sistemasanitario para buscar soluciones a los problemas de la vida cotidiana. Los límites entre salud y enfermedad sonporosos, pero también coyunturales y sometidos a las reglas del mercado. Hay enfermedades que venden y medicamentosque buscan una enfermedad para ser vendidos. Hay nuevos diagnósticos hechos a medida del momentosocial, cultural, incluso político. Y si se puede diagnosticar, habrá que ensayar una estrategia terapéutica ad hoc.Ésta es la trampa. Toleramos mal el sufrimiento, cualquier tipo de sufrimiento, aunque sea la expresión necesariapara superarnos, como ocurre con el duelo, las separaciones o las crisis vitales.Por el contrario, las grandes enfermedades mentales tienen una estabilidad transcultural, son las mismas aquí queen Senegal, Australia o EEUU…, el esquizofrénico tiene la misma clínica en todas partes. Prestamos asistenciapsiquiátrica a problemas de la vida cotidiana y escasea nuestro tiempo para atender el trastorno mental grave.Cambios en los últimos 30 años,Hemos mejorado nuestra capacidad diagnóstica. La investigación ha desarrollado medicamentos cada vez máseficaces y con menos efectos secundarios. Se han reconsiderado aspectos esenciales en rehabilitación y funcionalidad.Se ha reducido la influencia aleatoria de visiones parciales sobre la enfermedad mental, pero no así elestigma social y el autoestigma de la enfermedad mental. Pienso, de todos modos, que el estigma de una enfermedadcrónica y de pronóstico incierto, tiene más que ver con las posibilidades reales de curación o mejora,que con campañas, maratones o esfuerzos sociales dirigidos en su contra. Lo que ha mejorado –aunque no deltodo- la visión estigmatizada del cáncer ha sido efectivamente la mejora notable de los resultados y del pronósticocon los tratamientos utilizados. En psiquiatría estamos aún lejos de este paradigma, cuando nos referimos a lostrastornos mentales graves.Hemos transmitido a la opinión pública un falso mensaje de que todo sufrimiento tiene un tratamiento, hemosdescuidado la palabra y la hemos devaluado a la categoría de “charlas”, promoviendo así un afán pedagógico quepretende transmitir la idea de que conociendo el embrollo del pensamiento en el que uno está, puede evitarlo.Los psiquiatras derivamos a los psicólogos aquellas consultas en las que se demanda hablar, abrumados por lasL’ateisme és el vici d’unes poques persones intel·ligents (Voltaire)51

L’ENTREVISTAlistas de espera, sobre todo en los CSM, en los que cada uno trabaja a destajo, a puerta cerrada y contra reloj paraaliviar una consulta diaria enturbiada de bajas laborales, complicaciones legales y solicitudes de pensiones… esdecir, embarcados en una tarea muchas veces exclusivamente burocrática. Nos cuesta entonces percibir lo másespecífico nuestro: la capacidad de atemperar, de remediar mediante la palabra, de dar otra versión de las cosas...En vez de reinvindicar las psicociencias, por decirlo de alguna manera, nos empeñamos en ser neurocientíficos yahí estamos, una vez más atrapados.Casos clínicosAdemás de la actividad asistencial más frecuente en psiquiatría de enlace, es decir, la que tiene que ver con elafrontamiento de la enfermedad física, incluso con el manejo de los síntomas psiquiátricos que se asocian casiinvariablemente a diversos trastornos orgánicos o aquellos otros que se encuentran en territorio compartido, comoel delirium, las pseudocrisis epilépticas o las demencias frontotemporales, quisiera llamar la atención, sobre otroscasos que son primariamente psiquiátricos y en los que la enfermedad mental grave se desvela en el contexto decualquier causa médica de ingreso. Muy recientemente, el servicio de cirugía de este hospital operó de urgencia untricobezoar en una joven ecuatoriana. Son muy pocos los casos que se han reportado en nuestro país. Se tratabade una niña que llevaba mucho tiempo comiéndose su propio pelo, sin que nadie de su entorno se hubiera dadocuenta, hasta casi “parir la bola de pelo”. Pudimos más tarde desvelar sus motivos y vincularla a un tratamientoen el CSMIJ. Recuerdo también a una paciente que seguimos durante unos meses en su recuperación, tras un intentode suicidio por precipitación con importantes secuelas ortopédicas. Había protagonizado el suicidio en fasemaníaca de un trastorno bipolar no tratado. En nuestro medio, rural y disperso, no es infrecuente que exploremos aun paciente porque está nervioso o deprimido o duerme mal en cualquier proceso de enfermedad, y descubramosque estamos ante una psicosis tipo esquizofrenia crónica, que se ha mantenido hasta ese momento en un curiosoequilibrio con su contexto inmediato de vida. En estos casos, a veces, uno no sabe si intervenir o no.Respetando el delirio, pero será necesario algún tipo de intervenciónSí, pero no sé si siempre hay que tratar el delirio, sin tratar a la persona que delira. No podemos dejar de respetaral loco y su locura, y en cualquier caso el delirante también tiene una responsabilidad individual. Hemos sidoexcesivamente proteccionistas, cubriendo con las leyes o las normas, véase incapacidades y demás, aquello queno podíamos manejar de otra manera. Y además, en realidad, no sabemos, aún, cómo tratar el delirio en su raíz.Suavizamos el dolor anímico del delirante y su familia, la angustia del que se siente perseguido, celoso, víctima deun complot o…Probablemente mejoramos su calidad de vida, pero el delirio suele quedar encapsulado en algúnlugar del aparato psíquico, no hay cirugía ni quimioterapia para muchos de estos casos.Recordamos tu sección en El País, una explicación del trastorno mental desde el punto de vista de manual queiba acompañado del relato de un delirio, con habilidad literararia.Sí, una experiencia estupenda e inesperada. Aún guardo ese suplemento de Salud de mayo de 2007, dondeapunté el correo de Milagros Pérez Oliva, su redactora jefa. Yo estaba ingresado en el Hospital Miguel Servet deZaragoza, en la planta de infecciosos, con un cuadro pulmonar que acabó siendo, tras un penoso diagnósticodiferencial por lo más sombrío, un granuloma eosinófilo. Así es que decidí, por si acaso, hacer lo que tantas vecesquise hacer. Le mandé un correo con uno de los casos que más me habían impresionado, sin excesiva esperanzade que aquello fuera a ninguna parte. Al mes siguiente estaba publicado. Se trataba de un paciente que padecíaun delirio de dobles, la ilusión de sosías. A partir de entonces, la publicación periódica de los relatos ha sido paramí una fuente constante de aprendizaje y de reflexión personal. Y he tenido la fortuna de conocer a una periodistade un calado humano y un bagaje cultural impresionantes. Pero los tiempos no están para licencias arriesgadas yel suplemento Salud de El País, ha pasado a la redacción de Madrid para abaratar costos, apurándose en aplicarla fórmula de la zanahoria, el ejercicio y la dieta sana. Y Milagros Pérez Oliva ha asumido una responsabilidad aúnmayor en su carrera, la de Defensora del Lector.Aparte de la actividad profesional, sabemos que tienes intereses en muchos camposBueno, creo que son intereses universales. La música. Me hubiera gustado ser músico. Pero afino fatal y nuncaacabo una canción entera a la guitarra. De todos modos, la música ha estado y está muy presente en mi vida diariay no sólo en casa o caminando por la calle o conduciendo... Me lo he pasado muy bien conociendo otros aspectosde la música y los músicos. He sido “manager-consorte” (¿puede decirse así?) y promotor, a pequeña escalapero entusiasta y muy afortunado, de Susana Germade, y ahora mismo empujo la carrera de Ewa Wikstrom y sugrupo Dodó, de folk sinfónico, y el primer CD “Construindo” de Vivian Amarante, cantante brasileña y una granamiga, instalada en Tarragona. En mi ipod suenan ellas y Van Morrison, Neil Young, Pink Floyd, Radiohead, KeithJarrett, Bill Evans…Tengo también mis adicciones que me acompañan desde la adolescencia: suelo atracarmehasta vomitar con Silvio Rodriguez, una o dos veces al año; lo mismo me pasa con Bob Dylan. Y mis “parafilias”,consecuencia de las cosas del amor y de la amistad: toda la música en lengua portuguesa. Brasil: Antonio Carlos52La més gran declaració d’amor és la que no es fa; l’home que sent molt, parla poc (Platón)

L’ENTREVISTAJobim, Joao Gilberto, Elis Regina, Chico Buarque, Caetano Veloso o Marisa Monte. Y de Portugal, el Fado. Siemprevuelvo al fado.Tus fadistas preferidos:Entre los jóvenes, hay un fadista que me encanta, Antonio Zambujo. Hace un fado culto y refinado con muchasinfluencias brasileiras. También Gisela Joâo que está dando mucho que hablar. Me gustan Joana Costa y MargaridaGuerreiro, que interpreta maravillosamente algunos poemas de Pessoa, y Cristina Branco. Pero soy un admiradorincondicional de Mariza. Hay un vídeo suyo imprescindible para enamorarse del Fado, acompañada por Jaques Morelenbaum,en Lisboa. Pero aparte de éstas y muchas otras figuras consagradas, es un inmenso placer escucharesta “música del alma” en cualquiera de las casas de fado de Lisboa o de Oporto o Coimbra. Suelen actuar treso cuatro cantantes, interpretando cada uno dos o tres fados seguidos. Cuando van a cantar se oscurece la luz delrestaurante y, en algunos, un camarero o el maître dice “Silêncio senhores, va cantarse o fado”.Otras aficionesMi paraíso particular. Agua y roca. La Sierra de Guara, en el somontano de Huesca. Rodellar, Alquezar, Asque…Desde los 16 años y hasta ayer mismo. He pasado mucho tiempo allí, veranos, fines de semana…Ahora van másmis hijos, Adrián y Carlota. De la mano de Cristian Abadie, uno de los pioneros aperturistas de cañones y barrancos,fui conociendo la roca y el río, antes de que tuviéramos trajes de neopreno y cuando nos agolpábamos en unapiedra al sol, entre rapel y rapel, para coger un poco de calor y continuar descendiendo. Pero también sus gentes,sus pueblos, sus costumbres… Soy un aragonés de cultura prepirinaica, es decir, de buen humor, conversador,amante de la uva y del sol, y con el pronto de mi abuelo Braulio (de Huesca), que se enfadó con mi abuela unjunio y volvió un septiembre con un hueso de jamón en una mano y un ramo de romero en la otra, según cuentami madre todas las noches buenas.Proyectos de futuroAprender portugués. Tomo clases desde hace unos meses. Aprovecho para hacer mis pinitos leyendo a Pessoa oSaramago, dos de mis autores preferidos, en su lengua natal. De Pessoa, ya recito de memoria algunos poemas:...Sem a loucura que é o homenMais que a besta sadiaCadáver adiado que procria?...…(¿Sin locura qué es el hombreMás que la bestia sana,Cadáver aplazado que procrea?)…Y eso de aprender portugués viene a cuento, entre otras cosas, porque estoy colaborando en un proyecto algo atípico,por decir algo: “Las Primeras Jornadas de Fado y Psiquiatría” que, si nada lo impide, tendrán lugar en noviembrepróximo en Oviedo, no en Portugal. El entusiasmo del Dr. Angel García Prieto, psiquiatra en la capital asturianay uno de los mayores conocedores del mundo del fado, me convenció para meterme en esta aventura con varioscolegas lusitanos, tras leer uno de mis artículos “Fado porque me faltan sus ojos” que relataba el caso de unapaciente enferma de nostalgia y que sólo podía contar lo que le pasaba recitando fados. El hilo conductor de esasjornadas será la psicopatología de la nostalgia, mejor, de la saudade. Pero habrá fados, por supuesto y fadistas.Como apuntaba Pessoa: “La poesía –y la canción es una poesía ayudada- refleja lo que el alma no tiene. Por esola canción de los pueblos tristes es alegre y la canción de los pueblos alegres es triste. El fado, sin embargo, noes alegre ni triste. Es un episodio de intervalo. El fado es el cansancio del alma fuerte...”Leer. Tengo que leer. Presento en otoño una ponencia que lleva por título “De la historia clínica al relato” en el CongresoLatinoamericano de Psiquiatría de México, dentro de una sección de literatura y psiquiatría. Oliver Sacks, ensu prefacio de “El hombre que confundió a su mujer con un sombrero” explicita con toda claridad el sentido que yoquisiera que tomara ese trabajo: “ Para situar de nuevo en el centro de la cuestión al sujeto, hemos de profundizarhasta hacerlo narración o cuento; sólo así tendremos un quién además de un qué”.Y debería publicar lo antes posible “Otra Ciudadanía” mi primera novela de relatos clínicos… Pero a mí lo que másme gusta hacer es “marear la perdiz” (hay alguien que sabe bien de lo que hablo).Quisiera dejar constancia de que me he sentido y me sigo sintiendo muy bien acogido en este Hospital. Creo quecada jueves vengo con un parecido buen humor. Pero en lo personal, y al margen de la satisfacción que para mísupone aprender con vosotros y aprender de vosotros, sé que he hecho nuevos y buenos amigos y ésto no tieneprecio en los tiempos que corren.Estimar-se a un mateix és el principi d’una història d’amor eterna (Oscar Wilde)53

LA CUINA DE L’HOSPITALCRÍTICA GASTRONÒMICA XIIENRIC DUQUELa Taverna del ClínicA dues passes del Clínic, tal i com el seu nom indica, hi trobem un restaurant que s’ha anat consolidant com una deles ofertes gastronòmiques més interessants de Barcelona.És un local ambientat com una taverna amb una barra llarga on també s’hi menja i taules per a quatre persones ambpossibilitat d’allargar-ne alguna fins a 6 o 8.L’oferta mengívola consisteix en petites racions de “ platillos” a quin més llaminer. Fan les braves més originals deBarna, un dels tàrtars més bons, el pop el broden, el foie és sublim i cada dia hi ha un arròs amb un punt de coccióexacte, cosa que s’agraeix força.Cal anar-hi i repetir de tant en tant, atès que la carta canvia i evoluciona constantment. A més a més, el preu es potpagar. El recomano amb entusiasme.FITXA TÈCNICALA TAVERNA DEL CLÍNICc/ Rosselló, 155Tel. 93 410 42 21Blanc de TòfonaDavid Reartes és un jove xef que ja havia destacat al Sta Maria, al Reno i a Can Pineda. Català amb arrels argentines,posseeix una tècnica acurada i una imaginació culinària delicada i subtil que el capaciten per oferir-nos una cuinainnovadora, ben pensada i amb una atenció pel producte difícil de trobar.El dia que hi vaig anar, érem dos i ens ho vàrem passar pipa menjant la pluma ibèrica, el llom alt de Nebraska, elcaneló de morro i tripa (contundent), la coca amb sardina caramelitzada i foie, el tàrtar de tonyina i un pop de rocasensacional. Tot plegat ho vàrem regar amb un Gramona Tres Lustros i la festa va resultar perfecta. S’ha de dir quetot són mitges racions (ara està de moda) i així es poden fer més tastets. El preu és molt ajustat i cal aprofitar-hoperquè intueixo que no durarà gaire (em refereixo al preu, no al restaurant al qual auguro una llarga vida. Amén).FITXA TÈCNICABLANC DE TÒFONAc/ Bailèn, 74Tel. 93 232 96 01Preu per persona 40 euros54Pensar és preveure (José Marti)MIQUEL BARCELÓ

LA CUINA DE L’HOSPITALCARPACCIO DE GAMBES AMB VINAGRETA DE FRUITS VERMELLSEVA BENEDICTO / CRISTINA CANALSIngredients:Pa de motlle2 alls2 gambesTomàquet ratllat (oli, cebollí, sal i pebre)Vinagreta de fruits vermells (melmelada de mirtils, amb vinagre de mòdena, fruits vermells que podenser congelats, oli i sal) : fer-la en fred.Vinagreta amb els caps de les gambes, amb all sofregit i festucs o un altre fruit sec ben aixafats i vinagreblanc.TempuraEnciamOliva negra picadaElaboració:Per fer la vinagreta de gambes, posem en un pot al foc l’oli d’oliva i els alls laminats per torrar-los (opcional,una mica de bitxo). Després, hi afegim els caps i closques de les gambes. Amb la mà de morter hoanem picant mentre s’escalfa (uns 2 min). Ho colem amb un xino, prement amb la mà de morter (aquestsuc també ens aniria bé per fer unes gambes a l’ajillo). Posem el suc en una paella i hi afegim una micade vinagre blanc i els festucs trossejats.Fem rodones de pa i les posem al forn.Partim les gambes per la meitat (és important que siguin fresques perquè ens les menjarem crues).Les emboliquem amb paper film i les aixafem amb el corró (si prèviament les hem congelat, va una micamillor).Fem una tempura d’enciam, arrebossant-lo amb aquest tipus de farina barrejada amb aigua (segonsindicacions del paquet) i ben emulsionada. El fregim en una paella amb oli de girasol (tirar-lo quan estiguil’oli ben calent).Emplatar:De fons posem l’enciam i per sobre hi tirem oli amb oliva picada.Al pa li tirarem per sobre el tomàquet i, damunt, les gambes i una mica de sal.Amanim amb la vinagreta de fruits vermells o amb la de gambes (alternades).55Vuelvo a pensar en ti y te vuelvo a olvidar (Marguerite Yourcenar)

LA CUINA DE L’HOSPITALMADUIXES AL ROQUEFORTEVA BENEDICTO / CRISTINA CANALSIngredients:Pa de motlleMaduixesEscarolaNata líquidaRoquefortJulivert o mentaTomàquets cherry.Elaboració:Escalfem en un bol la nata líquida, les maduixes, el roquefort (al gust) i ho deixem fins que s’espesseixi.Aplanem les llesques de pa de motlle amb un corró fins que quedin ben planes i després les tallem atriangles i les torrem al forn.Emplatar:Ho col·loquem en aquest ordre: el pa, les maduixes, la salsa, l’escarola, el julivert picat i ho decoremamb tomàquets cherry al voltant i salem.56Aprender sin pensar es inútil. Pensar sin aprender, peligroso (Confucio)

BREUSHELENA MESTRENOVA UBICACIÓ DE LA CIRURGIA MENOR AMBULATÒRIADesprés d’adaptar i equipar l’espai, el mes de gener es vaposar en marxa una agenda de programació quirúrgica deCirurgia Menor Ambulatòria a la Sala de cures de la “ZonaF”. Aquesta activitat fins ara es portava a terme, majoritàriament,a quiròfan. D’aquesta manera es simplifica elcircuit dels pacients, tot mantenint la qualitat assistèncial ies descongestiona l’àrea quirúrgica. Aquesta és una de lesaccions previstes en el Pla estratègic 2009 - 2011.LA NOVA INTRANET HA SUPOSAT UN CANVI SUBSTANCIALEN LA COMUNICACIÓ INTERNAS’ha posat en marxa una nova INTRANET, es tracta d’una eina de treball, àgil i moderna,que segur que facilitarà la feina i, sobretot, la comunicació entre tots. Tambés’està renovant el web del CSAP. La filosofia de la nova Intranet és que els diferentsusuaris d’aquesta eina de comunicació tinguin una actitud activa per buscar informaciói que la trobin fàcilment, per això s’han creat diferents seccions. A diferència dela d’abans, aquesta no compta amb els correus d’avís i han de ser els usuaris de laintranet que decideixin de què volen estar informats, llegint les seccions que siguindel seu interès ja que totes estan a la seva disposició.TARGETA D’AVANTATGESSOCIALS PER A LES PERSONESQUE TREBALLEN AL CSAPConsiderant que les persones que treballem alCSAP som un nombre prou significatiu,s’han negociat, ambdeterminats establiments delterritori, descomptes i avantatgesper als treballadors.Aquesta targeta ens identificaràquan anem als establimentsque s’hi han adherit, per aconseguir els avantatgesque tinguem en cada cas.El llistat dels establiments col·laboradors el trobareua la Intranet i s’anirà actualitzant periòdicament.Totes les vostres propostes i aportacionsseran benvingudes per tal d’ampliar el ventalld’establiments, entitats i comerços.LLEGIR A L’HOSPITAL EN EL MARCDEL PROGRAMA DELVOLUNTARIAT SOCIALSólo lo que se pierde es adquirido para siempre (Henrik Johan Ibsen)L’equip de voluntariat delCSAP, juntament amb CreuRoja i la Biblioteca Torresi Bages de Vilafranca, hanposat en marxa un nou serveia l’Hospital per tal defacilitar i fomentar la lecturaentre els usuaris del centre.Dins l’àrea d’hospitalització,les persones voluntàriesofereixen llibres als pacientsi acompanyants i,periòdicament, la bibliotecaels reposa.57

BREUSCOMMEMORACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LA INFERMERIAEl 12 de maig 2010 passat es va fer una Xerrada sobre “Laqualitat de vida i les decisions al final de la vida” que va anara càrrec de Montserrat Busquets, de l’Escola d’Infermeria dela Universitat de Barcelona.L’acte, organitzat pel Col·legi d’infermeria de Barcelona, es vafer a la sala Assumpta Centelles i va acabar amb una celebracióa càrrec del COIB.CONSULTES DE MEDICINAESPORTIVA A L’HOSPITALA partir del mes de juny,disposem a l’Hospital d’unaconsulta de Medicina del’Esport. Es tracta d’unaassistència no contempladaen la cartera de serveisdel CatSalut i que, normalment,està finançada perles federacions esportives.A l’Hospital oferirem aquestservei mitjançant un acordamb la UME de ConsorciSanitari del Garraf (CSG).L’activitat es preveu quevagi incrementant-se demica en mica i requerint elsuport d’altres serveis del’Hospital, Traumatologia,Cardiologia, Pneumologia, Fisioteràpiai Rehabilitació,...NOUS DOCUMENTS INFORMATIUSPER LES PERSONES USUÀRIESDes d’admissions i en l’acollidadel pacient a l’ingrés, s’estanlliurant uns nous documents informatiusque actualitzen contingutsi disseny. Des de diferentsàmbits, en el pla estratègic,es va plantejar la necessitatd’editar documents informatiusque recordin als usuaris les normesde funcionament i els facilitininformació útil per a la sevaestada a l’hospital.Els darrers que s’han editat sónel full informatiu d’Hospitalitzaciói un nou contenidor dels documentsen format de sobre,en substitució de la carpeta.S’estan preparant els del blocquirúrgic, obstètric i la carterade serveis.CAMPIONES DE LA CURSA DE LA SANITAT CATALANAEl divendres 14 de maig passat, Can Ruti va acollir, un anymés, la Cursa de la Sanitat Catalana. Enguany, va comptaramb la participació de 5 atletes del nostre hospital: FatimaBecerra, Rosa Andreu, Sílvia Sabaté, Paco López i Sergi Farreres.Nou èxit per a l’equip femení, que es va endur el primerlloc per equips en categoria femenina i destacada l’actuacióde la Fàtima que va pujar al podi en segon lloc de la sevacategoria.58Nunca pelees con quien nada tiene que perder (Baltasar Gracián)

BREUSACTES COMMEMORATIUS DELS 15 ANYS D’HOSPITAL NOUAmb motiu del 15è aniversari, s’han organitzat un seguit d’activitats commemoratives. A més de les tradicionals roses,la coca i la xocolata de Sant Jordi, aquest any es va organitzar, el dia 21 d’abril, una Taula rodona, amb la participacióde diverses persones que van comentar i analitzar l’evolució de l’Hospital des de l’inici de la seva història recent, elsanys 80, fins l’actualitat a partir de les seves vivències.Vàrem comptar amb la participació de l’Enric Cañadell, cap de laboratorii director mèdic de l’Hospital Comarcal de Vilafranca, que va ser al’Hospital del 1982 al 1989, del Joan Papaceit, metge intern i anestesiòlegdes del 1980 al 1988, Enric Mangas, gerent del CSAP des del1995 al 1998, que va viure el trasllat, Francisco Larrosa, actual metgeORL, que treballa amb nosaltres des del 2008, Sara Font DUI, des del2003, Montserrat Colomé, auxiliar d’infermeria, des del 1982 i MaricelaHernández, administrativa des del 1984. Tots i totes, des de la sevavisió particular, varen fer un relat de les seves vivències, retratant entretots les característiques i l’evolució del Centre. Un acte que va resultarentranyable i emotiu i que va concloure amb la presentació, a càrrecd’Antonio Jounou, president del Consell Rector, de l’audiovisual realitzatper Cent Set amb motiu d’aquests 15 anys, que recull amb imatges isons els fets més significatius dels últims anys.També es va fer una Caminada dins dels actes de commemoració dels 15 anys d’HCAP. Més de 70 persones van anardel castell de Castellet fins al castell de Penyafort i tornada a Castellet per dinar (amb concurs de pastissos inclòs) ala Societat del poble.CANVI DE DOMINI. ARA TENIM EL CSAP.CATJunt amb el canvi del domini al “.cat “, s’ha actualitzatel programa de correu electrònic amb una versiómés moderna i compatible amb les darreres versionsde Windows (Vista i 7), GNU/Linux i Mac/Iphone.L’adreça actual del web és www.csap.cat i la del correu-enom usuari @csap.catDesprés de fer-se una sèrie d’accions al passadís central i a larecepció per reforçar les indicacions i el circuit de control de lespersones que circulen per l’Hospital, es tornarà a demanar ambmés insistència portar la identificació en lloc visible i el complimentde la normativa, de manera que una persona que no vagiidentificada sigui fàcilment visualitzada i se li pugui recordar lanormativa de visites.És un aspecte de la normativa de funcionament que requereixla col·laboració de tothom, recordant la normativa i avisant aseguretat de les incidències.59La libertad consiste en poder hacer lo que se debe hacer (Baltasar Gracián)S’ACTIVA DE NOUEL CONTROL DE VISITES

Com hi podeu col·laborarA l’apartat A debat, s’hi publiquen reflexions per avançar en la discussió de qüestions d’interès assistencial i professional.En viu és la secció destinada a acollir articles de caràcter científic i assistencial.Què fem és la manera de presentar l’activitat que desenvolupen determinats serveis, unitats, comissions, grups de treball,etc. que potser no són prou coneguts per part de tothom.A Llocs i viatges, s’hi parla tant d’aquell desplaçament a l’altra banda de món, com del racó tan proper que sovint no coneixemgens.Escrivim és l’espai reservat a la creació literària i filosòfica més personal, però amb una voluntat de projecció pública.Us recomano, us el recomanem. Per què no podem aconsellar als altres sobre els petits plaers que ens atorguem a nosaltresmateixos?Hi ha alguna persona de la casa que cregueu que es mereix L’entrevista?, proposeu-nos-la o feu-la-hi vosaltres mateixos.Teniu alguna Col·lecció privada que vulgueu fer pública? Voleu participar a fer-nos passar l’estona amb els Passatemps?Els Breus són el recull de les notícies dels mesos anteriors. Més que novetats, constitueixen un recordatori, perquè: «El queestà escrit és el que perdura».També esperem que ens feu arribar citacions cèlebres noves que puguem incloure als peus de pàgina.Extensió recomanada dels articlesPer facilitar la confecció de la revista, hem pensat que l’extensióidònia dels articles està entre una i dues pàgines. Per als articlesd’una pàgina, heu d’escriure al voltant de 2.700 caràcters(comptats incloent-hi els espais) i molt millor si els acompanyeud’una foto o una il·lustració. Per als articles de dues pàgines,no passeu dels 6.000 espais i de dues imatges. Si feuun article de creació, esteu eximits d’il·lustrar-lo. I recordeu designar-lo i de posar-hi el servei on treballeu.ImatgesPel que respecta a les fotos o il·lustracions, és millorque ens les feu arribar en paper. Si es tracta d’imatgesdigitals, recordeu que cal que tinguin prou resolució (seràperfecte si són 300 ppp a mida real i en format JPEG oTIFF). Les imatges que es poden baixar d’Internet —encaraque es vegin prou bé per pantalla—, habitualmentsón d’una qualitat insuficient i, quan s’imprimeixen, noqueden gaire clares. Tingueu en compte els drets d’autorde les fotografies que envieu.60No hay maestro que no pueda ser discípulo (Baltasar Gracián)

SANT JORDI 201061

taní m. Component del vi d’acció astringentque procedeix de les parts sòlides del raïm. Lidóna atributs sensorials, especialment pel quefa al gust i a la coloració fosca dels vins negres,i és un dels causants de la sedimentació. Lasensació astringent disminueix a mesura que elvi envelleix. cas tanino fr tanin ang tanninDiccionari del vi. Xavier Rull.Universitat Rovira i VirgiliEnciclopèdia Catalana, 1999© Consorci Sanitari de l’Alt PenedèsEspirall, s/n08720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 818 04 40revista@csap.scs.esEquip de redaccióMargarita AndreuJordi CabezasCristina CanalsTeresa CuscóAdolf DescalziRaquel FernándezManuel GuadarramaAntoni LlovetHelena MestreMerce PeralRosa RoviraMaquetació i ImpressióGràfiques Imprès Ràpid, S.L.