"Taní número 13" (PDF, 5.58MB) - Hospital Comarcal de l'Alt Penedès

REFLEXIONSLA MÚSICAJAUME ALBÀAmb la finalitat d’escriure i reflexionar, he posat en una bossa una sèrie de paraules, n’he estirat una i hasortit la música.El valor de la música és àmpliament reconegut, a través dels temps, els estils, les preferències, semblaperdurable.Anem lligats al ritme, encara que sigui al dels batecs del cor. Cantem cançons als nadons, invocant elsesperits de la son. Cantem en colla a l’adolescència cercant alguna mena d’intersecció. Triem melodiesque acompanyin certs moments de la nostra vida, a cops són les mateixes cançons que ens atrapen i ensdeixen enganxats a un temps, a una persona, a un moment.Reconeguda terapèuticament, la música ajuda les persones amb discapacitats psíquiques, relaxa neguits,i guareix ferides de variada procedència.M’envaeix una certa preocupació quan veig com s’acostuma actualment a escoltar la música, el jovent es“baixa”, d’una manera força despreocupada, un bon grapat de diverses cançons de diferents autors, ambbarreges d’estils, etc. Tot seguit, les “esborren”, em pregunto si només dels seus aparells o també delsseus cervells i se’n tornen a “baixar” unes altres 25 o 30. Les novetats van a un ritme tan vertiginós queunes aixafen les altres.Diuen que a la meva edat ja no es pensa, només es recorda, doncs jo recordo que, fa molts anys, es pensavenels LP com una obra al complet i així els escoltàvem, de la primera a la darrera cançó i ens apreníemels compassos, les lletres, els ritmes, tot de memòria. Aquest exercici, està clar que, moltes vegades, requeriaun petit esforç que, posteriorment, ha estat àmpliament recompensat. Escoltar una música diversesvegades fins descobrir què t’agradava d’ella obria les portes al refinament i el refinament al plaer.Menció especial per als concerts en directe, plens de vida, d’emoció, de força.És probable que sigui indiferent de quina manera ens acostem a ELLA, el que té rellevància és saber estarhia prop.Si els déus de la música ens atrapen estem d’una gran sort, la seva companyia ens és grata de per vida,ens vénen al rescat en els moments foscos, ens enlairen en la gresca, ens milloren la nostra plasticitatcerebral i ens eixamplen el ventall de colors existents.“Tout doit sur Terre, Mourir un jour. Mais la musique, Mais la musique, Mais la musique,Vivra toujours”.Cançoneta francesa.38KANDINSKYAdemás de enseñar, enseña a dudar de lo que enseñas. (Ortega i Gasset)