"Taní número 13" (PDF, 5.58MB) - Hospital Comarcal de l'Alt Penedès

EN VIUDe Consultes Externes podria parlar durant hores, però m’agradaria destacar-ne unes coses.- Tot el que he après de la meva feina, gràcies a les grans explicacions i classes magistrals dels companys.- La petita independència que es tenia a Consultes Externes.- Els dinars dels divendres que ens portaven de Cal Soler.- Els dinars de Nadal on, quan s’acabaven totes les consultes del matí, es retiraven les cadires de la salad’espera, es treien totes les taules dels despatxos i, gràcies a uns taulons fets per mèrit de la Montse Udina,quedava una taula on hi cabia tothom que treballava a C.Ext., de trenta a quaranta persones.Tots hi podíem estar, i tots i volíem estar, perquè tots formàvem l’equip de Consultes.I va arribar l’any 95. Vilafranca va començar a disfrutar d’un Hospital nou. Arquitectònicament bonic, ambmolta llum, totes les habitacions amb balcó, es van anar incorporant especialitats i es van poder anar atenentpatologies més complexes.El personal es va ampliar, però vàrem continuar sota mínims. Tot i això, hi ha quelcom que fem bé quan lamajoria de gent que ve d’altres hospitals parla del bon ambient que hi ha aquí.Hi ha coses que no he acabat d’entendre, malgrat haver-hi pensat molt, sobretot aquests dies.En algun moment vaig deixar de tractar malalts per tenir clients, de tenir una cultura d’esforç a sentir moltesvegades “no podem” o “no toca”. De conèixer més o menys a tothom a veure que, moltes vegades, el personalno es saluda pels pasadissos.Bé, suposo que tot això té a veure amb el que he dit al principi, m’he fet gran i, tot i això, tinc la gran sortde poder dir que després de vint-i-vuit anys continuo tenint una feina que m’agrada i, en general, uns bonscompanys de feina.El sabio cuida principalmente de la raíz. (Confucio)