ESCRIVIMEL MEU PARTICULAR (I BREU) REGNE DE TAIFAOSCAR MURILLOSempre havia estat, allò que en diríem, un cavaller <strong>de</strong> “ciutat”. Jo treballava (i val a dir que estava content<strong>de</strong> fer-ho) pel comte <strong>de</strong> la llunyana terra <strong>de</strong> la Ossis Infectis, i igualment, les terres d’aquell comtat pertanyienal Regne <strong>de</strong> Generalis Infectis. El meu <strong>de</strong>sig, com el <strong>de</strong> molts altres cavallers, era el <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r adquirirunes terres pròpies que permetessin establir un nou comtat i integrar-lo en un Regne ja establert. En aquellarecerca <strong>de</strong> noves llars, les opcions semblaven clares: continuar explorant el Regne <strong>de</strong> Generalis Infectis(on ja coneixia que l’adquisició <strong>de</strong> noves terres era difícil) o bé buscar en Regnes fronterers la possibilitatd’establir-m’hi. Com que el <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> tenir terres pròpies era gran, el cavaller <strong>de</strong> “ciutat” va marxar cap a“províncies” properes amb tota la il·lusió <strong>de</strong> qui <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix emprendre un nou repte.I vet aquí que vaig trobar el meu lloc al comtat <strong>de</strong> Vilafrancis que formava part <strong>de</strong>l Regne <strong>de</strong> GeneralisMedicis. En aquell moment, la troballa va calmar la meva ànima emprenedora i el meu cos no va estalviaresforços per instaurar-se en la nova terra. Val a dir que la gent d’aquelles contra<strong>de</strong>s em van rebre amb elsbraços oberts; eren gent acollidora, disposada a sentir aires nous i, a més, a integrar aquest nouvingut.Els primers temps van passar ràpid: els esforços per situar-me a la nova terra, el canvi <strong>de</strong> tipus <strong>de</strong> feina, elconeixement mutu <strong>de</strong>ls nous cavallers <strong>de</strong> la zona cap a mi i a l’inrevés,...tot plegat, els dies es feien curts.Els veïns més propers <strong>de</strong> la nova terra adquirida (els Internistis) van ser peça clau en la meva integració,però també vaig tenir temps per fer grans <strong>de</strong>scobertes entre els veïns <strong>de</strong> comtats adjacents com els <strong>de</strong>Infermeris, Hematologis, Neuris-neuri, Digestis, Pneumos-pneumi, i molts altres.Tot avançava amb bon ritme, em sentia a gust en el nou paisatge i cada cop em bellugava millor entre elsnous veïns. Però el cert és que la feina al Regne <strong>de</strong> Generalis Medicis era diferent a la que havia fet durantmolts anys al Regne <strong>de</strong> Generalis Infectis. I vet aquí que va arribar aquella situació vital que plantejà un noudilema: un cavaller molt respectable <strong>de</strong> la vella Generalis Infectis <strong>de</strong>ixava unes terres i algun jove cavallerhavia <strong>de</strong> mantenir-les. No puc negar que aquella notícia em va fer il·lusió ja que em permetia retornar a lafeina al Regne on sempre havia viscut i, a més, fer-ho amb el meu espai propi. A partir d’aquí, els fets esvan precipitar, entre els diversos cavallers que vàrem presentar les nostres candidatures, finalment emvan concedir les terres a mi. Tornava a la ciutat d’on havia sortit, tornava a la feina <strong>de</strong> “sempre”, tornavaamb terres pròpies i amb estímuls renovats...però tornava enriquit !!; l’experiència viscuda en les terres <strong>de</strong>Vilafrancis, al marge <strong>de</strong>l temps que havia durat, m’havia fet créixer. Ara tornava a viure aquells sentimentscontradictoris que havia tingut al començament d’aquesta història: una barreja d’elements il·lusionants pelcamí cap a un nou <strong>de</strong>stí, i d’altres <strong>de</strong> nostàlgics per tot allò que es queda a la carretera <strong>de</strong> la qual començaaquest camí nou.Els darrers dies al comtat <strong>de</strong> Vilafrancis vaig voler gaudir-los i vaig aprofitar-los per donar les gràcies a aquellagent acollidora. Finalment, vaig pujar al meu cavall i, mentre <strong>de</strong>ixava enrere aquelles terres <strong>de</strong> vinyes,vaig sentir que marxava agraït i confortat.***Aquesta és la meva breu història sobre una dolça etapa d’anada i tornada. El meu pas per l’<strong>Hospital</strong> <strong>de</strong>Vilafranca segurament va ser breu, però la intensitat amb què ho vaig viure fa que l’experiència perduricom un gran record. El que voldria remarcar especialment, aprofitant l’oportunitat que em brin<strong>de</strong>n aquesteslínies, és el vessant humanitari <strong>de</strong> l’hospital que em va acollir: <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l “bon dia” rebut tot just travessa<strong>de</strong>sles portes automàtiques <strong>de</strong> l’entrada fins al “bona tarda” <strong>de</strong> comiat a la secretaria <strong>de</strong> Medicina, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>lcafè i menjar atentament servits a la cafeteria fins a les facilitats rebu<strong>de</strong>s pel personal d’infermeria en eltreball diari. I com no podia ser d’una altra manera, guardaré especialment viu el record <strong>de</strong>ls companys18Camineu fins que hi hagi llum. (Tolstoi)
ESCRIVIMmetges amb els que vaig passar la majoria <strong>de</strong>l temps: els companys <strong>de</strong> Medicina Interna (- Urgències) i elsd’altres especialitats mèdiques, però també els Traumatòlegs i els Cirurgians, i fins i tot algun Anestesistai Ginecòleg. I finalment, també és just <strong>de</strong>stacar els afortunats <strong>de</strong>scobriments <strong>de</strong>ls companys <strong>de</strong> <strong>de</strong>spatx(un plaer, Margarita!, un fins <strong>de</strong>sprés, JJ !), els magnífics retrobaments amb companys “bellvitgeros” i lesagradables <strong>de</strong>scobertes d’altres especialistes amb qui vaig compartir el <strong>de</strong>senllaç <strong>de</strong> diversos malalts.Fins ara portava gravat exclusivament l’”estigma” Bellvitge, a partir d’ara també en portaré un <strong>de</strong> Vilafranca...nique sigui un petit “tatoo” !.Una abraçada.He arrojado esa cosa minúscula que llaman yo y me he convertido en un mundo inmenso. (Soseki)19
Change language