"Taní número 13" (PDF, 5.58MB) - Hospital Comarcal de l'Alt Penedès

REFLEXIONSINVENTARIGEORGINA GIMÉNEZHi ha moments a la vida en què etpreguntes “Però que carall hi foto joaquí?”.No es tracta de cap reflexió metafísica,ni de bon tros. Són rampells que durenel temps d’escriure aquesta frase.S’assemblen més a aquella actitud entresorpresa i preocupada que et quedaquan, buscant un bolígraf o una calculadora,et trobes davant la nevera ambla porta oberta mirant aquells iogurts apunt de caducar o el mateix posat quefas quan mires el motor avariat del teucotxe tirat a la 340.POLLOCKEn el primer cas, ni recordes com has arribat al frigorífic i, en el segon cas, perquè estudies el motor del’auto si no tens ni idea de mecànica? Passarell!El més fotut és que no pots parar el temps i fer un recés dient: “Tancat per inventari”. Si us plau, pareu lavida que vull reflexionar una estona a veure si vaig bé. I un be negre! Ara mateix, mentre escric això, pateixoperquè no se’m desfacin les patates que tinc al foc, bullint des de fa una estona. I amb l’agreujant quementre faig el dinar ja penso “ què faré per sopar?” Uix, quin avorriment. Per animar-me, però, em dic: “Noet queixis que molts ni patates no tenen”.Ara que he tret el tema, això d’inventari sempre he sospitat que ve del fet que, quan fas balanç, si no surtcom tu vols, t’ho inventes i llestos. Igual que els milers de Korsakoff que van fabulant pel món. I no emrefereixo al Rimsky, no, sinó a l’altre col·lega que fa parella amb en Wernicke als tractats de Neurologia.És per això que el que explicaré a continuació t’ho pots creure o no. O és que ja no t’has cregut res delque has llegit fins aquí? La majoria de gent que ha estudiat Medicina diu que ho ha fet per una mena desentiment més o menys altruista de servei als altres. Jo no. A mi em van enganyar. De petita, veia aquellespel·lícules dels anys 50 en blanc i negre (recorda que ja són del segle passat, ah!!!) en les quals un metge,en un país asiàtic deixat de la mà de Déu, s’enfrontava tot sol a una epidèmia de còlera o a alguna altraplaga molt dramàtica. Bé, mentida! Tot sol no, hi havia la monja-infermera enamorada en secret….No m’allargo més. Doncs el metge lluitava fins a l’extenuació veient com tothom es moria però, indefectiblement,i fos quin fos el film, el protagonista no la dinyava mai. Hi vaig caure de quatre potes: “Jo vull sercom aquest que se’n surt de tot”. Ai! La lògica infantil, santa innocència.De vegades, és millor no pensar massa, encara que la meva brain-storm – res a veure amb la cançó delsDoors Raiders on the storm - acostuma a ser més aviat un “xirimiri” de quatre sinapsis neuronals esllanguides.Amb les hores que em costa despertar-me, a sobre no gastaré energia per rumiar. Hi ha qui diu queEl secret de l’èxit es troba en la constància del propòsit. (Benjamín Disraeli)45