"Taní número 13" (PDF, 5.58MB) - Hospital Comarcal de l'Alt Penedès

A DEBATPer altra banda, hi ha fulls on pràcticament no es dóna informació i només s’afirma la conformitat ambl’actuació proposada.Els fulls de consentiment haurien de trobar l’equilibri entre aquests extrems, i referir les possibles complicacionsmés freqüents fent esment, sense enumerar-les, que hi pot haver d’altres complicacions, hipotèticamentmolt greus, però que la seva probabilitat d’aparèixer és baixa. En aquest sentit, des del Comitèd’Ètica Assistencial estem treballant per millorar, consensuadament amb els facultatius responsables, elsdocuments existents per a cada procediment.En tot cas, tot i que és clar que les actuacions mèdiques no han de basar-se només en la confiança sensedonar explicacions, sense aquesta confiança, qualsevol actuació pot esdevenir un conflicte.Parlar de tractament vol dir, de manera indirecta, parlar de la malaltia que el motiva. Considero que nosempre s’ha de donar tota la informació possible de la malaltia i del seu pronòstic al pacient, el primer diaque el metge en disposa. La informació sobre la malaltia ha de ser respectuosa amb el desig del malaltrespecte a fins a quin punt en vol saber detalls. No és infreqüent que aquesta informació sigui progressivamentmés exhaustiva al llarg del temps. En tot cas, considero que és més fàcil parlar de tractament ide les seves complicacions –objecte del consentiment informat- que parlar, en determinats casos, de lapròpia malaltia que el motiva.Com a conclusió, tot i que hi ha persones que opinen que si les coses no estan escrites no existeixen, crecque cal seguir defensant el valor de la paraula com a principal font d’informació i, especialment, com laprincipal font generadora de confiança en la relació metge-malalt. Només després, el full concret de cadaprocediment podrà ser més o menys detallista.Finalment, cal remarcar que la institució ha de donar els mitjans, i especialment el temps, perquè aquestaexplicació generadora de confiança pugui ser donada en condicions adients i que, d’altra banda, el personalassistencial ha d’entendre com una obligació inexcusable de la seva actuació donar una informacióadient al pacient i acceptar la seva decisió respecte a les maniobres terapèutiques proposades.14La perfecció està lluny de l’exactitud de les matemàtiques. (Plató)