BarretPicat-185

Linyola, abril 2011. Lo Pla d’Urgell
Inauguració
de Cal Formiguera
número 185
Pl. Maria Mercè Marçal Monument Víctimes Guerra Civil
•Cinema Planell • Entrevista a Lara Vallés • Ar-roquetes (4)

Sant Jordi
Pasqua
Fotos: C. Arenas

Fundat l’any 1979
linyola – abril 2011. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné
Roger Guillem i Martí
Quim Balaguer
Carme Arenas Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Marta Ortiz
Judit Pedrós Caba
Director:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaire: Perenton Massana
Col·laboracions:
Fotografies: Adoli, J, Balcells, Eva Llauet,
Moises Mata, A. Fontanet, Escola El Sitjar,
M. Espina, Conxita Mata, Meritxell Rodés, S.
Caminal, Ampa, Penya Barça, Dani Hernández,
Heribert Badia, C.F. Linyola, Anhedonia, Lara
Vallés, Gràcia Palou, Miquel Torres, M. Espina.
Text: G. Soldevila, R. Guillem, M. Giné, J.
Balcells, X. Diez, M. Torres, S. Garralon, Pere
Badia,Arnau Fontanet, J.M. Mas Mas, Adoli, Dolors
Piñol, Dani Hernández, Escola El Sitjar, Anhedonia,
D.de Bellmunt, Linyolenca, M. Espina.
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.
INAUGURACIONS
Editorial
Acabem el curs polític amb la posada en marxa de l’edifici Formiguera, de
la inauguració del monument a les víctimes de la guerra civil i d’una nova
plaça al poble, dedicada a la poetessa Maria Mercè Marçal.
Germans Gene Ginestà.
ELECCIONS MUNICIPALS
Cinc formacions polítiques són les que es presenten a les eleccions municipals:
AE encapçalada per Joaquim Mir Bauló, IL-PM per Concepció Ibars
Solé, PP per Teresa Balagué Solé, ERC-AM per Àlex Mases Xifré i CiU per
Josep Capdevila Pinyol, i que tractaran d’aconseguir mitjançant els seus
programes que els electors els facin confiança el proper 22 de maig.
JAPÓ
Durant el mes de març, unes imatges van impressionar al món sencer: la
dels vídeos on s’ensenyava l’arribada del tsunami al Japó, que van ocasionar
milers de morts i que ocasionaren una crisi nuclear amb la central de
Fukushima que passat més d’un mes, encara no s’hi ha trobat solució i que
ha deixat a l’energia nuclear en la corda fluixa.
LES RETALLADES
Sembla com l’estat de benestar s’està enfonsant i les retallades imposades
pel govern entren de ple en tots els àmbits –sanitaris, assistencials, educatius,
culturals...– el món que havíem conegut desapareix entre les mirades
atònites dels ciutadans i de la societat. Indigneu-vos!
3

4
La Barretada
barret picat ABRIL 2011
Sumari
1 PORTADA ......................... Carme Arenas
3 EDitoRiaL ..................................BP
4 Sumari / La Barretada .............Perenton Massana
CaRtES aL DiRECtoR
5 Carta d’agraïment a Poal .....................Adoli
Contesta a la famosa Tita Thyssen ........Dolors Piñol
NotÍCiES ......................................BP
6 Eleccions municipals
7 Setmana Santa / Festa d’homenatge a la gent gran / Actes
culturals / Escola de Música
8 Inauguracions / Ampa / Adoli
9 Sortida de revistes escola El Sitjar / Eleccions al Parlament
9 Penya Barça / Carnaval / Eleccions a Cambres Agràries /
Noms propis
11 Meteorologia i pluviometria .............Josep M. Mas
13 L’era tecnològica ......................Judit Pedrós
ESPoRtS
14 Dani Hernández a la Milenio Titan Desert Dani Hernández
15 CF Linyola ...............................P. Badia
16 El Barça es queda sense Copa, però li queda la lliga i la
Copa d’Europa ......................Arnau Fontanet
CEiP EL SitJaR
18 Jornades culturals ...................Escola El Sitjar
ViStES DE LiNYoLa
22 Cinema Planell .........................Anhedonia
23 Coneixes el teu poble? ...................C. Arenas
ENtREViSta
24 Entrevista exprés a
Lara Vallés Rosell, dissenyadora ..........Montse Giné
HiStÒRia
26 Geografia humana:
El dietari de cal Melgosa ......Ton Solé i Esteve Mestre
34 Les Arroquetes (4).
Un lloc d’antics rituals a Linerola (Linyola)
el Pla d’Urgell .......M. Torres, E. Mestre i S. Garralón
44 L’últim revolucionari ..................Jordi Soldevila
49 Recomençar de zero ...........Domènec de Bellmunt
oPiNiÓ
50 El memorial democràtic i la incòmoda memòria ...Xavier
Díez
51 Eleccions municipals 2011 ............Una linyolenca
LitERaRi
52 El tresor de can Turell ................Jaume Balcells
54 Biblioteca Salvador Espriu ..........Montserrat Espina
RaCÓ VERD
56 Els ocells de Linyola ................. Roger Guillem
ENtREtENiMENtS
57 El racó dels acudits ................ Gerard Soldevila
58 COM PASSA EL TEMPS
60 CONTRAPORTADA .........C. Arenas / Ferran Blanch
Després de les eleccions continuaran les retallades del super Artur

CARTA D’AGRAÏMENT A
POAL
El passat 20 de febrer la junta de
l’Associació de dones de Linyola, va
organitzar una caminada al nostre
poble veí, el Poal.
S’hi van apuntar unes quaranta dones
d’edats ben dispars però amb
les mateixes ganes de gaudir d’un
matí d’activitat.
Vàrem sortir del nostre poble cap a
les nou del matí. Pel camí hi havia
dones que conversaven i d’altres
que contemplaven el paisatge de
la plana, però a les 10’15h totes ja
estàvem al davant del Bar Casino.
Allí vam tenir una sorpresa molt
grata ja que ens estaven esperant
un grup de sòcies de l’Associació
de dones del Poal juntament amb el
seu alcalde, el senyor Rafel Panadès
i un regidor de l’Ajuntament el qual
era l’encarregat de commemorar la
trobada amb fotografies.
Cal dir que totes ens vam alegrar
molt de la benvinguda que ens van
donar.
Després de fer les presentacions
pertinents vam poder degustar un
bon àpat a base d’entrepà, olives
i tallat/cafè. Mentre s’anaven fent
comentaris les unes amb les altres
sobre la trobada, l’alcalde ens va
fer un obsequi a cadascuna. Ens va
regalar la fotografia de grup que ens
havíem fet abans a la plaça de l’Ajuntament.
Tot un detall per la seva part!
Quan vam acabar d’esmorzar ens
van acompanyar a visitar l’església
de Sant Joan Baptista d’estil neoclassicisme,
del segle XVIII i una
casa anomenada “Cal Castell”, del
mateix segle, on hi vam poder veure
els baixos com, el celler, l’antiga presó
que un dia va ser i l’entrada amb
una gran escalinata.
Per últim, volem agrair molt sincerament
l’acolliment i el tracte rebut, ja
que en vam quedar molt satisfetes.
Ara, esperem que vinguin a fer-nos
una visita al nostre poble tot i que
ens han deixat el llistó molt alt.
Us hi esperem! Gràcies!
Adoli. Visita al Poal
CONTESTA A LA
FAMOSA TITA THYSSEN
Carmen. Tita. La Baronessa. Molts
noms se li donen a aquesta dona,
que protagonitza la portada del número
306 de YO DONA. En aquesta
entrevista ens diu que “hi ha moltes
mentides en tot el que es diu d’ella”.
Per exemple, pocs saben la seva afició
pel “pop art”. Es coneix més sobre
la seva família les trobades amb el
seu fill i la seva nora, etc., publicat
“als quatre vents” per la premsa del
cor. Declaracions com “Sé que els
problemes amb el meu fill s’acabaran,
sempre penso que hi haurà un final
feliç”, són habituals en ella.
Només elogis pel seu fill Borja, i per
les seves filles petites Carmen i Sabina,
de quatre anys i mig “Les estimo
molt, malgrat que sempre existeix
una vinculació més gran amb un
fill biològic. El cordó umbilical mai
es perd. Si hi hagués un grau de l’1
al 10, el meu fill tindria un 10 i les
nenes un 9.
Contesto des de mare bio/adoptiva
a mare bio/adoptiva:
Vostè no coneix l’amor incondicional
de ser mare. No coneixerà mai l’amor
dels fills.
Ser simplement mare és el teu fill per
damunt de tot i de tots.
Ser simplement mare, és posar en primer
lloc els interessos dels teus fills.
Ser simplement mare, és fer el possible
perquè el cordó umbilical al qual
fa referència, sigui cada dia més fort
i més segur.
Cartes al director
5
Ser simplement mare és acceptar
els teus fills com són, no com volem
que siguin.
Ser simplement mare és el millor
regal i la font de preocupacions més
gran que et dóna la vida.
No tot el món pot ésser simplement
mare, encara que tingui fills per ser
simplement mare.
S’ha de ser generós, encara que
siguis egoista.
S’ha de ser ferm encara que siguis tou.
S’ha d’acceptar el que mai hauríem
acceptat.
S’ha de recolzar els fills encara que
s’equivoquin.
Vostè senyora meva, em fa llàstima.
La vida li ha donat tres oportunitats
per ser simplement mare, i les tres
les ha perdudes.
Vostè, per molt rica que sigui en
béns materials, qualsevol mare bio/
adoptiva quant als sentiments vers el
seu fill, és molt més rica que vostè.
Dolors Piñol Domenjó

6
barret picat ABRIL 2011
Notícies
ELECCIONS MUNICIPALS
El proper 22 de maig els electors votarem entre cinc llistes
que es presenten a Linyola. Els seus caps són: Concepció
Ibars per IL-PM, Josep Capdevila per CiU, Àlex Mases per
ERC-AM, Teresa Balagué pel PP i Joaquim Mir per AE.
Les llistes que publiquem son tretes del BOP.
AGRUPACIÓ ELECTORAL (AE)
01. Joaquím Mir Bauló
02. Manuel Coll Mas
03. Pol Galitó Martí
04. Roser Martí Solé
05. Fernando Blanch Bresco
06. Maria Flor Sedano Rufo
07. Miguel Angel Casino Ferreres
08. Salvadora Alfaro Pinés
09. Jordi Sió Calvís
10. José María Nebra Coll
11. José Antonio Torres Ortega
12. Montserrat Hernández Escolà
13. José Salse Rosal
14. Marina Solé Camps
15. Glòria Maria Vilamajó Torres
PARTIT POPULAR (PP)
01. Teresa Balagué Solé
02. Francisco Javier Calasanz Roig
03. Carmen Molina Toledo
04. Josep Bonjorn Felip
05. Antonio José Escobar Ortega
06. María Eva Martín Pérez
07. Beatriz Muela Aguilera
08. Lorenzo Estévez González
09. María Jiménez Nievas
10. Josep Camarasa Piquer
11. Antonio Vallés Pujades
INDEPENDENTS PER LINYOLA - PROGRÉS MUNICIPAL
(IL - PM)
01. M. Concepción Ibars Solé (Independent)
02. Josep Maria Moyà Sumalla (Independent)
03. Annabel Caba Cos (Independent)
04. M. Lourdes Albert Santa - Olalla (Independent)
05. Lorenzo Alòs Altisent (Independent)
06. Montserrat Darbra Palou (Independent)
07. Joaquim Saball Altisent (Independent)
Notícies
08. Juan Ribalta Riasol (Independent)
09. Immaculada Ramal López (Independent)
10. Francisco García Martínez (Independent)
11. Xavier Guerrero Martínez (Independent)
SUPLENTS:
01. Miguel Ángel Solé Sorribes (Independent)
02. Delfina Teixidó Puig (Independent)
03. Teresa Solsona Farré (Independent)
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD
MUNICIPAL (ESQUERRA - AM)
01. Àlex Mases Xifré
02. Sebastià Mas Martí
03. Alba Balcells Barril
04. Josep García Fàbregues
05. Maria Lourdes Azor Farràs
06. Dídac Fabregat Solé
07. Maria Montero Cerrato
08. Marc Mata Llordés
09. Dídac Batlle Mas
10. Teresa Solé Riart
11. Rafel Rocaspana Jové
SUPLENTS:
01. Aida Tarragona Pedrós
02. Jesús Vázquez Ariño
03. Francesc Xavier Solsona Bareu
04. Juan Antonio Almodóvar Espinosa
05. Oscar Camí Puig
CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CiU)
Candidatura número: 101
01. Josep Capdevila Pinyol
02. Antonio Vallès Colell
03. Teresa Lamarca Bonjorn
04. Claudi Boldú Riera
05. Jorge Vázquez Gordón
06. Inma Tapies Martí
07. Oscar Carulla Pedrós
08. Juan Ramón Tarragó Zaragoza
09. Francisca Capdevila Piñol
10. Jaume Flaquer Coll
11. Josep Caba Masana
SUPLENTS:
01. Joan Falcó Boreu
02. Leonor Massana Castro
03. Maria Vallès Pla

SETMANA SANTA
Ha estat una setmana atípica per
tota la sèrie d’esdeveniments que
s’hi han barrejat o han conviscut
tota una sèrie d’esdeveniments com
la festa de la palma que sembla que
va reeixint, però també una final de
Copa, seguit les cerimònies religioses,
que a Linyola es concentren
el divendres sant, amb la processó
del matí i de la tarda, a la que hi
assistiren nombrosos creients, i que
van gaudir de la sort de que la pluja
–present durant la setmana– no els
perjudiqués.
La processó de divendres sant al
vespre, ha agafat un nivell espectacular
i encara ha crescut respecte a
l’any passat amb un nou “pas” –obra
d’Ignasi Carles– i que és seguida per
bona part de la població.
Tot seguit el 23 d’abril, Sant Jordi,
dia del llibre i la rosa en la que tot
i semblar que seria un fracàs, per
caure en un dia de “vacances”, i
presentar-se el dia plujós, el públic
va respondre i celebrà la jornada
com cada any.
Diumenge i dilluns de pasqua els
acabaren de gaudir amb les tradicionals
excursions per anar a menjar la
mona, sempre mirant el temps.
FESTA D’HOMENATGE A
LA GENT GRAN
El dia 10 d’abril, l’ajuntament de Linyola
organitzà una gran festa d’Homenatge
a la Vellesa a la que hi eren
convidats les persones més grans de
80 anys i que es va desenvolupar de
la següent manera:
Homenatjats i acompanyants es
trobaren a l’ajuntament, després
acudiren a l’església on es va fer una
missa solemne cantada per la Coral
Flor de Lli i es va fer la fotografia de
grup i finalment es va fer el dinar al
poliesportiu amb una salutació de
l’alcalde i altres autoritats.
ACTES CULTURALS
Presentació llibre Escrits del Pla
d’Urgell
El dia 8 d’abril a la sala Pau Casals, i
presentats per la regidora de cultura
Rosa Mª Miró, Ton Solé i Esteve Mestre
explicaren com va sorgir la idea
de fer un llibre a través dels diaris
i correspondència conservades a
cases pairals, però també en arxius,
de diferents fets ocorreguts al Pla
d’Urgell des de 1650 a 1950.
Presentació revista Mascançà
El dia 1 d’abril a la sala Pau Casals,
Esteve Mestre feu la presentació del
grup de recerques del Pla d’urgell i
Notícies
7
parlaren durant l’acte el director de
Mascançà, la revista d’estudis del Pla
d’Urgell, Josep Camps, el president
del grup, Jordi Soldevila i finalment
Joan Yeguas parlà sobre els límits de
Mascançà i el nom de Linyola i les
Linyoles que hi ha al món...
audiovisual activitats església
any 2010
Divendres 25 es va passar un audiovisual
a l’església de Linyola, sobre
les 59 activitats que s’havien portat a
terme a la parròquia l’any 2010. En el
transcurs de l’acte es va presentar un
projecte per fer un tríptic i una història
divulgativa del temple parroquial.
L’acte fou portat per Ignasi Carles
i Antonio Mir i Mn. Pere Canyada.
L’acte s’acabà amb una fotografia
coral davant el monument a Maria
Mercè Marçal.
Escola de Música
audicions
Es feren entre els dies 28 de març i
1 d’abril, a la sala Pau Casals, i els
alumnes mostraren els seus progressos
davant d’un públic entregat.
Setmana Cultural de l’Escola de
Música
Durant els cinc dies de la setmana
del 28 de febrer al 5 de març es feren
diferents concerts.
El dilluns 28, concert de música a
càrrec del Quartet Prysma.
El dimarts 1 de març, la música clàssica
al cinema.
El dimecres 2 de març. Com sobreviure
al teu primer concert.
El dijous 3 de març. Descobrint nous
instruments.
El divendres 4 de març, a la tarda
es va fer una berenada amb la intervenció
del grup “Encara farem salat”
i concert del grup Sideburn Quartet.

8
barret picat ABRIL 2011
Notícies
B. Bonjorn, J. Darbra i N. Bonjorn.
En la visita que feren a la nova seu
de l’escola de música es trobaren els
tres alumnes de l’Escola de Música
de Linyola que han accedit a l’Escola
Superior de Música de Catalunya i
que són Bernat Bonjorn, el Jaume
Darbra i el Nèstor Bonjorn.
INAUGURACIONS
En un acte reeixit el dia 27 de març
es va inaugurar l’edifici polifuncional
Cal Formiguera amb l’assistència dels
seus donadors Joan Bautista i Neus
Gené Ginestà, i que serà la seu de les
associacions de la vila de Linyola i de
l’escola municipal de música. Fem
constar per un error en el passat número
que aquest edifici s’ha construït
amb les subvencions otorgades.
També es va inaugurar el Monument
a les Víctimes de la Guerra Civil,
davant de l’ajuntament.
I tot baixant pel carrer Isabel II, es va
inaugurar una formosa plaça, anomenada
com la poetessa del Pla, Maria
Mercè Marçal i on hi té una escultura
dedicada. La plaça serveix per oxigenar
i dignificar el casc antic de la vila.
AMPA
La festa que vàrem fer al planell el
dissabte, 16 d’abril a l’organitzar
els 1rs. Jocs linyolímpics, on es
varen inscriure uns 90 nens. Vàrem
distribuir els nens en quatre categories.
Pàrvuls (parvvlvs), 1r i 2n curs
(initiatvs), 3r i 4t (mitjanvs) i 5è i 6è
(svperioris). Els vàrem distribuir pel
planell, cada grup amb les seves
“pistes d’atletisme” corresponents
i vàrem fer jocs. Segons l’edat amb
més o menys dificultat. Així per
exemple van fer els 27 mil metres
submarins, la marató amb xanques,
cursa de trineus, 15 mil metres lliures
de natació, etc.
Després vàrem repartir entrepans
per a tots 280 entrepans.
Després del berenar dues noies molt
trempades que es diuen “que pim,
que pam” ens varen fer un espectacle
pels petits amb cançons i balls.
(Junta Ampa).
ADOLI
Han canviat de domicili social i ara
s’han traslladat a Cal Formiguera,
des del cinema Planell.
— Conferència sobre les emocions:
la ràbia.
— Una cinquantena de sòcies van
assistir a la xerrada sobre les
emocions organitzada per l’associació
de dones Adoli i que
va tenir lloc a la sala de la Penya
Barça el passat 17 de març. La
conferència va anar a càrrec de
la linyolenca Anna Soldevila,
llicenciada i doctorada en psicopedagogia,
professora del departament
de pedagogia i psicologia
de la UdL i també vicedegana de
la facultat de ciències de l’educacó
de la UdL, i gran entesa
en l’educació emocional. Anna
Soldevila va parlar durant una
hora i mitja sobre les emocions,

en concret de la ràbia, i va donar
consells sobre com canalitzar-la.
— DIA DE LA DONA TREBALLADO-
RA
— Un centenar de membres de
l’associació de dones Adoli va
assistir a les activitats commemoratives
del dia internacional de
la dona treballadora que va tenir
lloc al poliesportiu a les 6 de la
tarda del diumenge 6 de març. En
primer lloc les sòcies assistents
van poder degustar un berenar
de xocolata desfeta i dolços. Tot
seguit la colla sardanista Estol-
Espígol d’Agramunt va fer una
exhibició de danses tradicionals
catalanes i sardanes. A continuació
es va ballar una sardana de
germanor entre la colla sardanista
i les sòcies assistents. I per
finalitzar es va fer entrega de flors
a les col·laboradores de la fira de
Sant Antoni.
— Excursions.
— El 13 de març anaren a veure
La Passió d’Esparraguera, que
compta amb més de 400 anys
de representacions.
— El dia 27 de març es va fer una
excursió a peu al Castell del Remei.
— El dia 9 d’abril es va fer una sortida
a Barcelona amb visita al matí
a la Sagrada Família i per la tarda
anaren al Teatre Borràs a veure
l’obra: “Pel davant i pel darrere”.
PENYA BARÇA
El dia 27 de març va fer la seva
assemblea anual a la seva seu del
carrer Jacint Verdaguer.
El dia 26 de febrer celebrà la seva
tradicional Calçotada amb l’assistència
de 170 participants i durant
el dinar es va sortejar un calaixó de
Calçotada Penya Barça
P. Barça amb David Barrufet
productes selectes, seguit d’articles
relacionats amb el Barça i tots els
comensals reberen un obsequi del
diari Sport. Cal remarcar que dos
membres de la Junta assistiren a la
festa de comiat del llegendari porter
d’handbol David Barrufet.
CARNAVAL
Gràcies a l’agrupació de jovent de
Linyola, el carnaval de Linyola ha
revifat una mica, ajudat, és clar, per
Gismat que és una institució del
carnestoltes.
NOMS PROPIS
Notícies
Cal Formiguera. L’edifici és una realitat, ara caldrà que la cultura s’expandeixi
per Linyola a través d’aquest centre cultural.
El llibre Escrits del Pla d’urgell (Pagès) de toni Solé i Esteve Mestre sobre
escrits diaris, correspondència trobada a la Plana.
Plaça Maria Mercè Marçal. Es recupera espai públic per oxigenar el casc antic.
9
La festa es va fer el dissabte 12 de
març i començà amb el Dinar de
Colles al poliesportiu per continuar
amb una farinada a les 5 de la tarda,
i ball infantil amb el grup Plàstics i
ball de tarda i nit amb el grup Oasis.
El nombre de disfresses foren
quantitativament i qualitativament
millors que les dels anys anteriors
i la festa va agradar força als qui
hi participaren, públic i disfresses.
Anem pel bon camí.
ELECCIONS A CAMBRES
AGRÀRIES
Els pagesos estaven cridats a les
urnes el dia 20 de febrer per elegir els
seus representants a les Cambres
Agràries.
A Linyola amb un cens de 141 pagesos,
el nombre de votants fou de 89,
el 63,12% i els resultats foren 46 vots
Unió de Pagesos, 22 JARC, 11 URA-
PAC-UPA, 8 ASAJA i 2 vots en blanc.

10 barret picat ABRIL 2011
DORALUM
Finestra Mixta STRATO POKER
Xavier Morcillo
C/ Francesc Macià, s/n - 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 57 42 - Fax 973 57 57 43
Mòbil 666 40 20 40
FUSTA NOBLE A L’INTERIOR. ALUMINI A L’EXTERIOR
Les finestres STRATO reuneixen la resistència de l’alumini i la calidesa i
harmonia de la fusta.
La composició de les finestres STRATO aporta el màxim aïllament i estanqueïtat
de la seva llar sense tenir de renunciar a la fusta.
Les finestres STRATO ofereixen una gran varietat d’accessoris que junt amb els
seus impecables acabats decoren qualsevol lloc de la seva llar.
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA
www.clublinyolagym.com

Notícies
Meteorologia i pluviometria
febrer març
Temperatura màxima 20 o els dies 25 i 26 26 o el dia 31
Temperatura mínima -3 o el dia 3 -2 o el dia 1
Mitjana màximes 15,1 o 18,7 o
Mitjana mínimes 1,5 o 5,3 o
Mitjana mes 8,3 o 12 o
Dies de precipitació 4 8
Dia màxima precipitació 8 l. el dia 17 14,5 l. el dia 12
Precipitació total 13 l. 62,5 l.
Dies de boira 4 1.
Dades referides a l’interior de la població.
11
Josep M. Mas i Mas
Foto: Carme arenas

12 barret picat ABRIL 2011
TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola

Avui en dia, per ser algú se t’ha de
poder trobar a internet. Lluny queden
els temps que s’utilitzaven les
enciclopèdies o els diccionaris per
consultar informació, o que la gent
s’escrivia cartes i se les enviava per
correu ordinari. Avui en dia, si vols
que se’t reconegui, la gent ha de poder
teclejar el teu nom a un cercador
d’internet i que li apareguin pàgines
amb informació teva.
Barret Picat porta molts anys entrant
a les nostres cases per via
convencional (i que per molts més
sigui!) però ha arribat el moment de
poder seguir-ne les novetats també
via Facebook o via Twitter. Les xarxes
socials creixen com l’espuma i
cada dia tenen més i més usuaris,
però no tothom sap encara què són
/ com són.
Què és FaCEBooK?
Facebook és una xarxa social que et
permet mantenir-te connectat amb
els teus coneguts. Creant-te un perfil,
pots buscar les teves amistats i compartir-hi
textos, imatges, vídeos, etc.
Tot i que en un principi va crear-se
per mantenir aquests contactes, amb
el pas del temps ha anat evolucionant
i ara, a banda, ofereix la possibilitat
de crear esdeveniments(és a
dir invitacions per a esdeveniments,
ja siguin públics o privats) i pàgines
d’admiradors. La revista Barret Picat
ha decidit crear una pàgina d’admiradors
on tots els lectors puguin
seguir les novetats, fer aportacions a
la revista o fins i tot interactuar-hi (recordeu
per exemple seccions com
“coneixes el teu poble? Ara podreu
respondre contestant directament
a la pàgina, suggerir acudits, etc.).
Per trobar-nos, només cal que entreu,
que busqueu “Revista Barret Picat” al
cercador de la mateixa pàgina o entreu
L’era tecnològica
Judit Pedrós
a http://www.facebook.com/pages/Revista-Barret-Picat/193441554024774
i
premeu el votó “m’agrada”. Instantàniament
apareixeran al vostre “mur”
o pàgina principal totes les actualitzacions
de la revista.
Què és tWittER?
Tot i que també està considerada
una xarxa social, Twitter es pot definir
més simplement com un “canal de
comunicació”. Els usuaris, igual com
passa a Facebook, es fan un compte.
Aqui però, no has de posar-te
d’acord amb una altra persona per
ser amics (i poder així accedir als
seus continguts), sinó que tu pots
“seguir” lliurement a les persones
que creguis interessants i els altres
poden fer-ho amb tu.
Notícies
13
L’interessant
d’aquesta eina
és que està
pensada per
escriure només
en frases curtes
de només 160
caracters (és a
dir 1 o 2 frases).
D’aquí la seva
utilitat: és com
un mitjà de comunicació
que
es basa simplement
en donar les notícies directament,
sense necessitat de guarniments.
De la mateixa manera que hem
fet amb Facebook, el Barret Picat
ha creat un compte de Twitter per
mantenir-vos informats de qualsevol
fet de la revista. Podeu seguir-nos a
www.twitter.com/barretpicat i qualsevol
tipus d’interacció és benvinguda!
Des de Barret Picat us animem a
entrar en aquesta nova dimensió de
la nova revista i prometem intentar
respondre a totes les preguntes/
aportacions que ens feu arribar
pels nostres nous canals de comunicació.
Endavant amb les noves tecnologies!

14
barret picat ABRIL 2011
Esports
Dani Hernández a la Milenio
Titan Desert 2011
Ja retirat de la competició després
de 20 anys en les pistes de motocròs,
en Dani de 28 anys d’edat s’ha
proposat un nou repte per aquest
any 2011, finalitzar una de les proves
més dures del món sobre una bicicleta
de muntanya travessant
el desert africà disputant 6
etapes amb extremes condicions
de calor, del terreny
i sobretot cansament
físic i psicològic.
La Milenio Titan Desert
és una cursa
de superació
personal,
un repte
d’aconseguir
lo que pocs han
pogut superar en
el món de la btt,
així ens ho explica
el mateix
Dani: simplement
tenia ganes
de marcar-me
un
repte i lluitar
per aconseguir-ho,personalment
penso que aquestes situacions et
curteixen per la mateixa vida. Moltes
hores d’entrenament combinant la
seva feina en un gimnàs a Balaguer,
redactor de la revista Solo Moto Off-
Road i també com ha monitor de
la seva pròpia escola de motocròs.
Aquest repte no hagués estat possible
sense un bon patrocini, ja què
aquesta cursa té un cost aproximat
Dani Hernández
de 2.500¤, gràcies a Punt d’Esport
de Balaguer, Frank Logístics, Bar
Restaurant J.J,Kenkou, Rodalmàtic,
Pizzeria Breiko,Tot Bike, Best
Bike, Cicle Pelegrí, MGS, Martin’s
nit,Tallers Antoni Miquel, Ceràmiques
Fusté i Restaurant com a Casa ha
estat possible costejar aquesta gran
aventura que es disputarà del 9 al
14 de maig.
Dins del mateix equip on milita en
Dani “Cadència Team” també es
troba en Marc Tugues de Mollerussa
però d’arrels linyolenques el
qual ja va disputar la Titan Desert
l’any passat, i que per aquesta
temporada prepara la Transalp,
una cursa de duresa similar a la
Titan Desert però en aquest cas es
travessa els Alps des d’Alemanya
fins a Itàlia.
Els desitgem molta sort amb aquests
dos aventurers en els seus reptes
esportius.
CAFÈ ATENEU
Entrepans · Pizzes · Torrades · Plats combinats
Amanides · Tapes · Menús diaris i berenars
Sopars i dinars d’empresa.
Dimarts tancat (excepte dies de festa).

EQUIP AMATEUR
Benvolguts amics, futbolistes i esportistes,
altre cop estic aquí per
explicar-vos les darreres novetats:
L’equip amateur que milita a la I
Regional està fent una temporada
envejable per a la resta d’equips de
la categoria, doncs, en el moment
d’escriure aquesta crònica és el tercer
classificat i queden cinc partits
per jugar –quatre a casa i un fora–,
però els dos darrers arbitratges que
hem patit han estat força dolents,
però esperem que el comitè ens posi
bons àrbitres i que puguem acabar
segons de la lliga.
JUVENILS
Militen a la 1ª categoria provincial
que és molt forta. Ara mateix ocupen
el 6è lloc amb 56 gols a favor i 43 en
contra. En aquest equip hi ha bons
jugadors i quatre d’ells ja han jugat
durant la temporada en el primer
equip. Tots aquests jugadors són de
Linyola i lo important és que surtin
de la cantera.
ALEVINS
Els equips d’alevins tenen resultats
diversos, però és que uns són de
primer any i els altres de segon any.
Tots dos equips tenen molta qualitat
i bon toc, però es mereixen més
bona classificació de la que tenen,
és qüestió de sort, però a la fi les
coses els sortiran millor.
Berenar amb els
jugadors amateurs
CF Linyola
Pere Badia
L’equip amb Víctor Gamero
BENJAMINS,
PREBENJAMINS I
BABYS
D’aquests equips sortiran el futur del
CF Linyola. Cada setmana s’esforcen
en fer el seu partit i en fer-ho molt
bé i en aquests partits que es juguen
els dissabtes, hi ha un ambient extraordinari
i s’ho passen bé ells i tots els
seus familiars que vénen a veure’ls
pares mares, germans i padrins i
els equips visitants també porten
el mateix tipus de públic i que si no
fos per aquests partits mai haurien
vingut a Linyola, el que fa que cultura
i esport vagin units de la mà.
REIVINDICACIÓ
En aquests moments a Linyola hi ha
10 equips de futbol amb més de 150
jugadors amb fitxa federada i gairebé
a totes les cases del poble tenen un
familiar que juga a futbol. A tota la
província es parla del bé que els va
Equip babys
Esports
15
al CF Linyola però ningú sap dels
esforços de la Junta per a que tot
surti be, cada vegada que es juga a
futbol i també gràcies als pares que
els acompanyen als partits i que ens
faciliten la feina i gràcies a l’afició per
acompanyar-nos i fer-nos costat en
tots els moments de la temporada.
Tot aquest comentari, ve a tomb,
perquè al proper consistori que
començarà a governar a mitjans del
mes de juny, li demanarem que pensi
en aquest esport, en tota la gent que
hi treballa perquè funcioni, des del
president fins al sereno.
Doncs tota la directiva i jugadors
somnien en un camp de futbol de
gespa artificial i la Junta del CF
Linyola està disposada a trobar-se
i parlar amb el nou ajuntament per
aconseguir un bon camp, que en
aquests moments ens mereixem i
a més, ara és el moment de fer-lo.

16
El Barça es queda sense
Copa, però li queda la lliga i la
Copa d’Europa
El Barça, va perdre la final de la
Copa del Rei davant del Real Madrid,
aquesta és la causa per la qual, no
parlaré només dels clàssics.
La final de Copa a Mestalla, del passat
dimecres dia 20 d’abril, va acabar
amb disgust per a tots els culers, i
amb alegria per als madridistes, el
Madrid es va emportar la Copa, però
qui se la va merèixer va ser el Barça,
després del gran futbol que va desplegar
a la segona part del partit,
els blancs, gairebé no van tocar la
pilota, tot i això els blaugranes no
van aconseguir cap gol.
En la primera part del partit, el joc
el van dominar els blaugranes, però
els blancs van tenir més ocasions de
gol, fins i tot una rematada de Pepe al
pal, l’única acció de perill pel Barça,
va ser quan Messi es va quedar sol
davant Casillas, l’argentí va intentar
una vaselina quan el que havia de
fer era xutar per baix.
En canvi a la segona part el Barça,
va canviar radicalment i va controlar
totalment el joc, i va tenir moltes
barret picat ABRIL 2011
Esports
arnau Fontanet Palou
ocasions de gol, algunes, les va
desaprofitar David Villa que continua
amb la seva mala ratxa en els gols,
l’asturià no està marcant, i a més no
es desmarca ni fa res de profit per
l’equip, les altres ocasions les va
parar Casillas, i el gol de Pedro va ser
anul·lat, per un fora de joc molt just.
Tot i aquest domini, el partit va arribar
a la prórroga amb empat a zero, i
quan Cristiano Ronaldo, va marcar
el partit va quedar sentenciat, perquè
en les prórrogues, qui marca primer
guanya el partit.
Els aficionats blaugranes, tot i perdre
la final de Copa davant l’etern rival,
poden estar contents perquè, el seu
equip va jugar a futbol.
En canvi el Madrid, no va jugar a
res, en els dos clàssics, els blancs,
només van saber parar el joc del
Barça, amb faltes, empentes, i trepitjades,
en el primer partit, va rebre
més targetes el Barça, i el Madrid
havia fet el triple de faltes. Albiol
va ser expulsat, però, Pepe hauria
d’haver estat expulsat en els dos
NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
partits, però només va rebre una
targeta groga.
En la final, primer Arbeloa va trepitjar
amb els tacs a Villa quan era al terra,
i després entre ell i Sergio Ramos, el
van aixecar violentament del terra, i
finalment quan Pepe va dir a Messi
que estava boig per xutar una pilota
a la grada.
El Barça, no pot fet un altre triplet
després de perdre la Copa, però la
lliga gairebé és al sac, i en la Champions
encara estem vius, podem
somiar amb un doblet.
A la lliga el Barça, depèn d’ell mateix,
si guanya tots els partits que queden
la lliga és seva, i a la Champions
el Barça, ha d’intentar sentenciar
l’eliminatòria al Bernabéu, marcant
2 o 3 gols i intentar que el Madrid
no marqui.
Llàstima de la lesió de Bojan davant
l’Almeria, que continuaria jugant,
perquè en els últims partits ho va fer
bé, i a més amb la mala ratxa que
tenen Villa i Pedro, hagués jugat més
d’un clàssic, i hagués intentat marcar
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)

el seu primer gol al Madrid. Esperem
que pugui jugar els dos últims partits
de la temporada.
Ànims Bojan!
Sobre la Copa del Rei, també hi
ha una anècdota graciosa, en la
celebració del títol a Madrid, Sergio
Ramos estava aguantant la Copa i li
va caure de l’autocar, el conductor
no la va veure i la va atropellar, la
Copa segons diuen ha quedat destrossada,
però ja tenen una rèplica.
L’altra cosa que volia explicar, és:
El Barça, fa un torneig de futbol 7,
amb equips de les penyes. Primer
es fan grups, en aquest cas amb les
Penyes de Lleida Sud i la Franja de
Ponent, els equips que guanyen de
cada sector, van a jugar a la Ciutat
Esportiva Joan Gamper del FC
Barcelona, i els dos que arriben a
la final, juguen al Camp Nou el dia
del Trofeu Joan Gamper durant la
tarda.
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Esports
17
El cas és que la Penya Barça Linyola,
s’hi va apuntar, amb les categories
de Benjamins i Alevins, amb els jugadors
del CF Linyola.
En ser la primera vegada que hi participaven,
i amb el grup tan difícil que
els hi va tocar, van quedar eliminats,
però s’ho van passar bé i s’hi van
esforçar molt.
Per més coses, el meu blog: http://
sempre-blaugrana.blogspot.com
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola

18
barret picat ABRIL 2011
Col·legi El Sitjar
Jornades Culturals 2011
Els últims dies del segon trimestre,
del 12 al 15 d’abril, hem celebrat les
jornades culturals a l’escola. Gairebé
una setmana d’enrenou i animació,
protagonitzada pel teatre, per visites
d’escriptors, conta-contes, visites
culturals al poble, música electrònica,
balls i la participació de les mares i
pares.
Aquesta vegada els actors i actrius
protagonistes han estat tots els nens
i nenes del cicle inicial, que ens han
interpretat, al poliesportiu, tres obres:
“El millor pretendent del món” (en català),
“El sultán y los ratones” (en castellà)
i “A thief at madame Tussauds”
(en anglès). També, al poliesportiu,
vàrem gaudir dels balls de tercer,
quart i cinquè i de les entrevistes, en
anglès, de l’alumnat de sisè.
Ens han visitat els escriptors Josep
Gòrriz i Ricardo Alcántara, i l’Esteve
Mestre i el Ton Solé ens han presentat
el seu llibre “Escrits del Pla d’Urgell.
Dietaris, correspondència i documents
(1650-1950)”. El proper 29
d’abril ens visitarà l’escriptora Maite
Carranza i més endavant, al juny,
l’Alfredo Gómez Cerdà.
Tots els cursos, dels més petits fins
als més grans, han visitat el “Monument
a la Memòria Històrica” i la Plaça
M. Mercè Marçal. Per aquesta visita,
el cicle superior, ha comptat amb les
valuoses explicacions del president
de l’Associació d’Estudiosos del
Front del Segre, Pol Galitó, qui també
C/ Salmerón, 3 — 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 52 27
Escola El Sitjar
va explicar l’exposició “Bombardeigs
a les centrals hidroelèctriques (1937-
38)”, de la sala d’exposicions de Cal
Formiguera.
Els nens i nenes d’educació infantil
han visitat la granja de l’Àngel i els
cavalls de l’Aina i l’alumnat de quart
la Cooperativa del Camp.
El discjòquei Marc Marzènit, una de
les “estrelles” en ascens dins del
panorama de la música electrònica
del nostre país, ens va ensenyar,
durant tot un matí , com crear música
electrònica.
Els contes, no podien faltar: la contacontes
Mònica Torra i les mares, Ester
Jordi Querol 629 767 654
Xavier Altisent 650 051 751
Font i Montse Darbra ens van delectar
amb les seves històries i animacions.
Per acabar les jornades, el divendres
a la tarda, el Josep M. Mas ens va
mostrar animals en viu i en directe,
fins i tot una guineu. També a la tarda
i gràcies a la col·laboració, organització
i participació de les nostres mares
i pares, ens vam divertir i molt amb
els jocs d’ara i de sempre: saltar a
corda, arrencar cebes, la gallineta
cega, cursa de sacs, el mocador, la
goma, bitlles i més.
Agraïm a tothom la seva participació i
col·laboració en fer possible aquestes
jornades: moltes gràcies!
KEXAL ALUMNIS SL
Carrer Tarragona, Nau 6
Pol. Ind. “El Colomer”
25241 Golmés - Mollerussa
E-mail: kexal@hotmail.es

Setmana Santa
Fotos: C.Arenas,
M. Giné, E.Llauet.

inauguracions
Fotos: P. Galitó, C. Arenas, E. Llauet.
Placa a la fosa comú del cementiri

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44
barret picat ABRIL 2011 21

22
barret picat ABRIL 2011
Vistes de Linyola
Fa uns quants dies em va trucar
l’amic Esteve per dir-me si sabia la
notícia, del possible tancament del
Cinema Planell, el nostre cinema Planell.
Jo, al viure fora, no en sabia res
de res, la primera sensació fou
de incredulitat, no pot ser, impossible,
vaig pensar. L’Esteve
em va confirmar que era veritat,
que hi havia uns rètols “Edifici
en venda” enganxats als vidres
del cinema...
Al penjar el telèfon vaig començar
a pensar, a recordar el que havia
estat el cinema Planell per a mi,
de fet no sols per a mi sinó per
a tot el poble. Tots els caps de
setmana de la meva infantesa - joventut
dins d’aquelles dues sales
del cinema, absolutament tots o
gairebé absolutament tots els cap
de setmana..., milers de pel·lícules,
milers d’hores, milers d’històries...
Vaig arribar a Linyola l’estiu del 72
i vaig marxar, físicament, l’octubre
del 95, és a dir, vaig viure quasi tres
dècades de cinema a Linyola, els 70,
els 80 i els 90, imagineu els milers
d’hores i pel·lícules que vaig veure i
les diferents etapes del cinema. Tres
dècades veient les millors i les pitjors
pel·lícules de la història.
Als 70, era un crio i recordo moltíssim
les pel·lícules de karate, cada
setmana una, a les mitges parts
tota la canalla a jugar al davant de
tot, imitant els cops de karate que
acabàvem de veure..., era curiós
que totes aquestes pel·lícules volien
imitar a les del gran Bruce Lee,
i jugaven a l’engany amb els noms
dels actors, tots es deien: Bruce Li,
Bruce Le, Bruce Lei..., quan realment
Cinema Planell
anhedonia
Bruce Lee només en va fer 4, eren
pel·lícules com ara: “El luchador
Manco”, “El mono borracho en el ojo
del tigre” o “Retorno a Shaolín”....
També recordo d’aquesta dècada
els “espagueti western”, els autèntics,
els del Sergio Leone i els
milers d’imitacions, i , tornem-hi , al
descans tota la canallada a jugar a
“pegar tiros”: pinyau, pinyau, estàs
mort... Títols com: “La muerte tenía
un precio”, “El bueno el feo y el
malo”...
Cap al 1977-78 van començar les
pelis de “destape” i les classificades
“S”, això em va coincidir amb
l’adolescència i és clar la curiositat
era gran... recordo les mil i una
que tramàvem per intentar entrar
a la sala B. Les més recordades:
“Sueca bisexual necesita semental”,
“El castillo de mete y saca”,
“El fontanero su mujer y otras
cosas de meter”...
Als 80, recordo veure molt cinema
espanyol: “Tasio”, “La
colmena”... i molta comèdia
americana d’adolescents: “El
club de los cinco”, “La chica de
rosa”, “Todo en un dia”...això i
molts clàssics del cinema. Vaig agafar
consciència que el cinema era
quelcom més que un entreteniment
i si fins aleshores mirava les quatre
pel.lis que feien el cap de setmana,
ara vaig començar a seleccionar una
mica... recordo una època, els dissabtes
a la “sala B” que feien pel.lis
de culte o clàssics en versió original
subtitulada... quina felicitat! També,
és clar, l’època de pujar al “galliner”.
Als 90, per motius encara desconeguts
per a mi, vaig trobar nòvia, però
això no va impedir que continués
anant al cinema els divendres i dissabtes
a la nit, primer les obligacions
i després el plaer, o era a l’inrevés?
Després de recordar-somiar tot
això vaig pensar en els motius del
tancament del cinema, puc ser un
romàntic, un idealista, pensar que
és una injustícia, que tant de bo no
fos veritat, que tot era un malson,

però la realitat és la que és, el cinema
pel Pere, l’amo, no és més que un
negoci, i en un negoci si els números
no surten la cosa no rutlla... El
problema no és de Linyola, és de
tot arreu, quasi no queden cinemes
oberts en tot el Pla d’Urgell, només
el de Mollerussa, antigament en tots
els pobles n’hi havia un, de vegades
dos..., és el que hi ha, la gent no va al
cinema, el problema és que tampoc
va als videoclubs, la gent es baixen
les pel.lis d’Internet gratuïtament i les
miren a casa, però clar, quina és la
solució?..., recentment vaig mirar un
programa de TV3 que es diu Banda
Ampla i tractaven aquest tema, van
fer una enquesta on preguntaven
a la gent si consideraven un robatori
baixar-se pel·lícules o música
d’Internet, la majoria van respondre
que no... els presentadors i gent
de la indústria estaven esgarrifats...
què esperaven? Vaig pensar que
la pregunta hauria d’haver estat:
considereu un robatori que facin
pagar 18-25 euros per una pel·lícula
en DVD o un CD de música?. Tenim
Internet, és gratis, jo continuo anant
cada setmana al cinema, però reconec
que he baixat pel.lis d’Internet,
pel.lis que no s’han fet ni es faran
mai a Lleida, pel·lícules molt minoritàries
fins i tot algunes que ni tan sols
estan editades en DVD i a Internet
les trobes, trobes tot el que vulguis.
Quina és la solució doncs? No ho
sé, jo no sóc jurista, sóc un simple
espectador, potser si hi hagués
algun sistema de descàrrega legal i
de qualitat, fent pagar una quantitat
raonable per pel·lícula o una quota
mensual, estic seguríssim que jo i
molta gent triaríem aquest sistema,
vindria a ser una espècie del que ja
existeix en música, l’Spotyfy, però
amb cinema , però això de moment
no existeix, la indústria no es posa
d’acord, també s’haurà de veure el
que passa amb la llei Sinde....
La tristor s’apodera de mi, però finalment
penso que no, que no s’hi pot
fer res, que hem d’estar orgullosos
d’haver tingut tants anys un cinema
així de gran, tan majestuós, tan
meravellós... penso, no sé per què,
en les paraules que diu el Rutger
Hauer a Blade Runner abans de
morir sota la pluja... i recordo i no
voldria oblidar-me’n, això mai, del
Lluís i de la Ramona, el matrimoni
Les dues portes que surten al
Coneixes el teu poble eren al
carrer de la Muralla. Una de fàcil
per aquest número.
Sabeu on es troba aquest
rellotge?
Respostes a:
barretpicat@yahoo.com
Carme arenas
Vistes de Linyola
Coneixes el teu poble?
23
que van portar tants i tants anys el
nostre cinema d’una manera tan
digna i eficaç.
Tot això ho vaig pensar després
de parlar amb l’Esteve i pensant i
pensant vaig recordar que un dia,
bastant temps després de marxar
del poble, vaig tornar al cinema
Planell per veure Kill Bill, em feia illusió
veure-la allà, vaig pensar que
no estaria malament que fos l’última
pel·lícula que hagués vist al nostre
cinema, però ara alguna cosa em
diu que he de tornar, que encara no
he vist la meva darrera pel·lícula al
cinema Planell...
Abril 2011

24
barret picat ABRIL 2011
Entrevista
Entrevista exprés a
Lara Vallés Rosell, dissenyadora
Montse Giné
“És molt important la vessant artística,
que hi hagi una història al radere
de les peces i que sobretot hi hagi
molt sentiment”.
Lara Vallés és una jove dissenyadora
de Linyola que va presentar la seva
primera col·lecció Cicâtrix a l’Ateneu,
davant de l’expectació de tots els
linyolencs.
Montse Giné (M.G.): Per quin motiu
has estudiat disseny?
Lara Vallès (L.V.): He estudiat disseny
perquè sempre m’ha agadat.
He estudiat el que més m’agrada.
Al tenir el taller a casa, sempre ho
he tingut a mà i de petita ja feia els
vestits a les Barbies.
M.G.: On has estudiat?
L.V.: Primer a l’IES Guindàvols de
Lleida vaig fer dos cicles formatius, un
Fitxa
Nom: Lara Vallés Rosell
Data de naixement: 6 de desembre
de 1986 a Linyola.
Aficions: caminar per la muntanya,
sortir amb els amics, la música i
el futbol quan juga el Barça i el
Linyola.
Premis: dos premis al certamen
de Vestits de Paper de Mollerussa
amb l’IES Guindàvols de Lleida i
vaig estar classificada a la XVII edició
dels premis Felicidad Dulce.
Col·lecció de roba: Cicâtrix.
de confecció i un altre de patronatge.
Més endavant vaig fer els Estudis
Superiors de Disseny i moda durant
quatre anys a l’escola Felicidad Dulce.
Les pràctiques obligatòries les
vaig fer amb un dissenyador emergent
de Barcelona que es diu Gori de
Palma i després vaig fer pràctiques
optatives a Bambula chic i Max Mara.
M.G.: En què t’inspires per dissenyar?
L.V.: Cada vegada que es dissenya
s’ha de buscar un tema, un punt de
partida. La col·lecció Cicâtrix està
inspirada en el càncer de mama. Els
colors de la col·lecció són simbòlics:
el negre representa el mal, el blau la
vida i el blanc l’ànima. Les peces tenen
tot de plecs que van cap al pit i els degradats
de colors també van cap al pit.
Els teixits de cotó o de seda natural els
vaig tenyir jo mateixa, tot a mà.
M.G.: Com definiries el teu estil a
l’hora de dissenyar?
L.V.: Sincerament no és gaire comercial.
De cara a les desfilades el
considero transgressor, no em cal
cenyir a les normes com d’altres
dissenyadors, que estan sotmesos
als dictàmens d’una marca o de la
moda. Per a mi és molt important
la vessant artística, que hi hagi una
història al radere de les peces i que
sobretot hi hagi molt sentiment.
M.G.: Es per portar teva roba?
L.V.: Les peces per separat sí, però
tot el conjunt considero que s’ha de
ser una noia atrevida.
M.G.: Et dediques al disseny?

L.V.: Al matí faig patrons i ajudo a una
empresa que es diu ADN Internacional
que fan indumentària per hotels
de la Rivera Maia i a la tarda estic
en una botiga que es diu Elisabeth
Rosinach, a Lleida.
M.G.: Com et vas sentir el dia del
“passe” de models a l’Ateneu davant
de tot Linyola?
L.V.: Molt orgullosa de tot el que vaig
fer però amb una mica de vergonya,
però molt bé perquè els amics em
van acompanyar i vaig rebre moltes
felicitacions.
M.G.: On t’agradaria fer una desfilada?
L.V.: Per demanar, a Cibeles, a Milan
i al mig de la hípica de Linyola, per
què no?
M.G.: Quins són els teus dissenyadors
preferits?
Entrevista
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
25
L.V.: Martin Margela, Alexander Mc-
Queen i Yamamoto.
M.G.: Per algun motiu en concret?
L.V.: Perquè trenquen motlles.
Fan peces amb història i que fan
pensar.
M.G.: I per acabar, quins són els teus
projectes de futur immediat?
L.V.: M’agradaria tenir una botiga
meva per poder vendre els meus
dissenys.
| VIDA

26
Geografia humana: El dietari
de cal Melgosa
barret picat ABRIL 2011
Història
Quan amb el Ton Solé començaren
la recerca de diaris a les cases del
Pla d’Urgell, contactàrem amb Anna
Melgosa –força coneguda per la
seva botiga de sabates a Mollerussa–
i ens deixà un diari escrit a
Linyola des de l’any 1845 al 1950
titulat Llibre de fets familiars que
té com a títol Llibre de curiositats
i coses més notables de la casa i
us de Ramon Gene i Cascalló des
de lo any 1845, que va néixer el 8
d’agost de 1824. El primer apunt és
dramàtic i relata la mort el dia 25 de
juny del 1845, per un tret disparat
des del carrer..., ho comento a tall
d’exemple, perquè el que va fer el
Ramon Gené fou senzillament prendre
notes del que passava a la seva
família, –naixements, defuncions,
compres vendes, deixar diners... El
diari l’inicia Ramon Gené, el continua
l’any 1889 el seu fill Josep Gené Clua
i l’acaba per la part que ens interessa
el Dr. Ramon Gené Pintó. Els apunts
que ens poden interessar als lectors
són les notes generals i van des dels
freds de 1870 a la nevada de 1944.
APUNTS DEL TEMPS
Hi trobàrem tres notes, referent als
freds de 1870, l’aiguat de Santa Tecla
de 1874 i la nevada de 1944.
ELS FREDS DE 1870
“Lo any 1869, se cullí mol poca cosa;
y lo any 1870 del 20 al 22 va fer una
nevada regular; despues 3 dias de
sol tal cual calent; però después se
girà un fret tan rigurós, cuasi insufrible;
de manera que trencà mols cantis,
tenalles y altres objectes, haben
penetrat als estaples sellés y altres
ton Solé i Esteve Mestre
puestos reclosos; sen la veu general
que si hagués durat en aumén sols 3
ho 4 dies més, no aguere deixat res
viu de terra en amun ab mol perill de
algunas personas sobre tot de las
menos acomodadas. Durà mols dias
lo no poder treballà, posan com consecuència
ab suma misèria la clase
menesterosa, cual se remedia per
via de suscripció. De resultas de dits
frets no deixà cuasi cap olivé viu de
terra en mun y les viñes mol atropellades;
en proba, que nosaltres entre
totes sols bàrem collí 15 portadores
de bresna, tenin que arrencà la viña
del pubill y mols seps de les altres,
que en lo que may més seran viñas
a no ser de nou plantadas.”
L’AIGUAT DE SANTA TECLA DE
1874
“A resultas de una pluja mol estraordinaria
a la part de la Segarra y
més que regular en tot lo contorn, ba
comensà a baixà robina; y ba ser tan
lo aumén que ba fer en poch temps,
que ba donà per resultat ser la més
grosa que los que existíam aguesam
bist may.
En la part més fonda de Urgell no
causà generalment més dayns que
ofegà alguns bosins de sembrat que
poch antes se abia fet, fer alguns
aragalls prenen la terra de alguns
terrenos, perjudicar las viñas y raïms
de las que no eran bremadas pues
que a pesar del mol treball poch
baren valdre, destrosar y portansen
alguns pons, secles, terraplens y
ribas y cosas aparegudas; pero en
cambi, ab los mols fems que baixà
acompanyat de altres abonos, ba
deixà una grosa enllacada ab molta
part de terreno, dexanlo abonat per
mols añys.
Pero desgrasiadamen no ba ser
aixís a la Segarra, camp de Tarragona,
ribera de Sió, y tota part de
rius i re gués eventuals: pues que
en dits puns, si bé res exacte se
pot asegurar per falta de datos, no
obstan és positiu que se va perdrer
alguns centenars de persones, mols
animals, mols moples e interesos,
casas, molins de farina, de oli, fàbricas,
terras, rastells, arbres, fusta
y tronchs ja sarrats y finalmen un
sens número de objectes que nos
poden relatà, motiu de haber estat a
la nit la pluja y rubina als puns últims
indicats, sorprenen la jen a les cases,
y aber quedad com a tontos part de
ells per los mols apuros que mols de
ells se baren trobà acompanyat de
les grans pèrdues que al judici de
mols són incalculables.
Guimerà y Tàrrega baren sufrí mol
en perdrer gran número de personas
animals y casas, a Barbens ba caurer
sobre 80 casas, al Tarròs unas 4 ne
quedà sens ser perjudicadas sufrin
mol les demés com també pallés
orts.
La cullita de grans de dit any no obstan
de ser les terres abonades no ha
de ser més que regular.”
LA NEVADA DE 1944
“Lo dia 23 de febrer de 1944 va començar
a nevar per tota la comarca
seguint dos dies després però ab
tanta cantitat que arribà a alcançar
la neu un espesor de 1,80 metros.

No cal dir que la incomunicació fou
total puix ens quedàrem sense llum,
sense telèfon y fins sense poder
mourens de casa puix per això tingueren
de reunir als homes per fer
pasos pels carrers.
Degut en que el temps continuaba
als cuatre dias encapotat el pànic era
gran ja que les taulades ja no podien
resistir més puix foren moltes les que
s’enfonsaren y cuberts y cases que
caigueren dedicanse els homes a
treure la neu de les taulades y tiranla
als carrers hont fou tanta la cantitat
que s’hi acumulà que al costat de
casa hem fou posible pujar pel balcó
del costat del Cal Seixo.
Més d’un mes tardà en fondres la
neu i’l dia primer de març al surtir a
fer la visita dels malals i trobam-me
daban de la Farmàcia, vaig sentir-me
malament a consecuència d’una llaga
de duodeno habemme de portar
a casa uns cuans homes (...) a pes,
per la neu.”
ALTRES NOTES.
També són d’interès unes anotacions
de la tercera guerra carlista, de
la trobada d’una Creu (de terme?) el
1903 i la posada en marxa del molí
de l’oli el 15 de gener de 1943.
CARLISTES. DARRERA GUERRA
CARLISTA (1873-1875)
“Lo dia 8 de setembre del any 1873
ba marchà ab los carlistas lo Josep
mon fill jun ab lo Jaume del Coll y
Miquel del Joan del Nino.
Lo dia 19 de octubre de 1875, se ba
presentà al Gobrenadó Militar de
Lleyda lo Josep mon fill per haber
servit ab los Carlistas, entreganli
dita Autoritat lo indult al momén; se
ba presentà sens armes ni prendes
perteneixens a D. Carlos y feye 2
anys 1 mes y 10 dies que servie el dit
D. Carlos. Ba motivà la presentació lo
no estar bo feya mol tems, tenin llisènsia
ilimitada dels seus superiors,
y lo haber tret ja del Majestrasgo a
les forses Carlistas, haber perdut la
Seu (d’Urgell) y les fortaleses sense
tenir ausili, habersen presentat al
Govern ja mols cents y hasta mils, y
finalment haber quedad mols pochs
y mol persiguits per la molta forsa
quel gobern tenia estesa per Cataluña;
de cual resultat ne baren matà
y fer presos mols ab un curt tems
dexanlos reduïts o per més ben dit
sens forsa a tot Cataluña.”
TROBADA UNA CREU
“Lo dia 18 de setembre de 1903
removen terra al Puntal del Camí
de la Font lo nostre mitger Ramon
Pou trobà una creu de pedra que
temps immemorial estava colgada
expressament però no se sabia a
on, ni la distància del sòcol que des
de que fou plantada sempre haestat
a la punta del tros. Dita creu es feta
del any 1600”.
EL MOLÍ DE L’OLI
“Vàrem cambiar la prempsa de fusta
del molí de l’oli, que feya 115 anys
que estaba montada per una premsa
hidràulica de les més modernes.
Fou comprada a Tortosa, al constructor
Francisco Baró, que envià
per montar-la a dos mecànics y un
Història
27
picapedrer, treballanhi 34 dies, y degut
a les dificultats del transport, no
pogueren començar a moldre, fins
el dia 15 de gener de 1943.
Consta el dit molí, de premsa hidràulica,
dos curres aparellades, elevador
de les olives, joc de bombes,
tot mogut elèctricament, tenint cada
màquina, el seu corresponent motor
acoblat, lo que fa innecessària, la engorrosa
instal·lació de de corretges
y transmissions.
Encara que degut a les circumstàncies
que atravessam y haber costat
molts treballs el poder adquerir el
corresponens permisos y moltes
pesetes resulta una instalació de
les més modernes y que agrada a
tothom que la veu y sobre tot que
marcha molt bé en el seu funcionament.
Els moliners que varen estrenarla
foren Josep Martí Gené, Anton
Casteràs Cascalló i Josep Padulles
Martí. Va esser beneïda l’instal·lació
per Mn. Juli Saurat rector de Linyola.
El dia de començar a treballar a
quin acte estaven presents a més
dels obrers citats la Sra. Consuelo?
de Barcelona, la meva esposa Anita
y Mª del Carme i l’industrial fuster
Joan Escolà.”
18è Aniversari
Joan Escolà cunyat
EVOCAR
És cert que el rellotge no para
i que el pas del temps no se sent,
però la teva memòria és viva al cor
amb el passat i el present.
La teva família

Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
28 barret picat ABRIL 2011
C.I.P.A.
CONFECCIÓ DE PECES DE VESTIR EXTERIORS
ESPECIALISTES EN CONFECCIÓ DE PANTALONS
FABRICACIÓ PRÒPIA I VENDA DE TEXANS
Tel. 973 71 43 35
RiCHi’S
PERRUQUERia
HoME i DoNa
Av. de la Mediterrànea, 68-69 – 25241 GoLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08

Manualitats al nou local
Adoli al castell del Remei
Activitats Adoli
Activitats Adoli
Fotos: Adoli, M. Giné, A. Batlle.
Manualitats al nou local
Senglars al terme
Xerrada

Fotos: H. Badia, E.LLauet, M. Giné, G. Palou, Gismat, M.E. Gispert

Audicions
Musica
Coral Flor de Lli, Cor Parroquial, EMML
Fotos: C.Arenas, A. Rosell, M. Rodes

LiNYoLa
barret picat ABRIL 2011 33

34
Les Ar-roquetes (IV).
Un lloc d’antics rituals a Linerola
(Linyola) el Pla d’Urgell
barret picat ABRIL 2011
Història
Epíleg a l’article
anterior
Arroquetes es situa a una zona on
els indicatius d’aigua vénen donats
per l’antic Reguer de Linyola, el riu
Corb que passa prop del Palau i del
Poal, el Clot de la Llacuna, llac endorreic
secular situat entre aquests
dos sistemes fluvials, el pou del
Salgareny, la Font Vella de Linyola
i la Font del Canut, al peu de les
Arroquetes. Aquesta zona es troba
pròxima a l’antic estany d’Ivars, i és
en conjunt, una zona de referència
important d’aigua secular.
Aquestes planúries amb possibilitats
d’aigua segurament esdevindrien
cabdals per al manteniment de les
societats ramaderes prehistòriques,
ja sigui com a llocs estacionals de
caça, de pastura, i de recol·lecció i alhora,
per la presència de rocams ser
aptes per a manifestacions culturals.
El pas d’una cultura transhumant
amb base ramadera, a una cultura
sedentària de base cerealística, va
determinar l’estacionament lineal
dels poblats ibèrics i romans a la
zona de Linyola, tot seguint els cursos
d’aigua del Reguer i del Corb.
Però desvinculà, a l’hora, el lloc
d’Arroquetes amb la cultura que va
concebre el seu missatge simbòlic
gravat a la roca.
És evident que la cultura que conjugà
el valor simbòlic de les roques
Per Miquel torres, Esteve Mestre i Sebastià Garralón.
Membres del Grup de Recerques de les terres de Ponent.
amb la presència d’aigua i els habitats
faunístics, fou essencialment
la prehistòrica. Per tant, Arroquetes
podia haver estat un santuari prehistòric,
un Axis Mundi d’aquestes contrades,
en aquells temps reculats.
Panell de regatons localitzats a la paret vertical
de les Arroquetes, Linyola. En la fotografia dels
anys seixanta es pot apreciar els regatons
verticals que baixaven des del pla de la roca, els
quals guarden una certa proporció i distància
entre ells, el qual avalaria la seva intencionalitat.
5- El context prehistòric
de les “Arroquetes”
Determinant que les Arroquetes varen
estar probablement gravades a
la prehistòria, els seus gravats es poden
separar en dos blocs clarament
diferenciables. D’una part trobem un
panell de regatons verticals, i de l’altra
part unes filades verticals de cupuliformes
de mides estandaritzades
que ja trobem en altres contextos
similars de les terres de l’Urgell, de
la Segarra i de la Noguera. 1
Estem parlant doncs, de dos elements
simbòlics que es troben
gravats en roques aïllades i en grans
rocams, els quals majorment estan
relacionats amb contextos prehistòrics.
Encara que no sempre, ja que
segons la tipologia dels regatons
poden correspondre també al període
medieval. En tot cas, fàcilment
deduïble a través de l’estudi de
les eines emprades en l’execució
dels gravats i de l’estudi tipològic.
Context que portem vint anys estudiant,
i del qual hem començat
a estructurar unes primeres taules
tipològiques en funció de les formes
i de les mides. 2
Es freqüent trobar poblaments de
l’Edat del Bronze situats prop de
l’aiguabarreig de dos rius o dues
torrenteres, a la vall del riu Corb. 3 Al
1) TORRES BENET, Miquel. “Inventari, catalogació
i estudi de gravats rupestres a la Vall
del Riu Corb”. Treball en procés des de 1992,
a l’actualitat.
2) TORRES BENET, Miquel. “Inventari, catalogació
i estudi de gravats rupestres a la Vall
del Riu Corb”. Treball en procés des de 1992,
a l’actualitat.
3) PUCHÉ FONTANILLES, Josep M. “L’Edat
del Bronze a l’Urgell: seriació cronològica i
estudi dels jaciments”. A Fonaments núm.
9. 1996. Pàg. 59-60. PUCHÉ FONTANILLES,
Josep M. “ Evolució del poblament i relacions
macroespacials durant l’edat bronze a l’Urgell”.
Revista d’Arqueologia de Ponent. Núm.
3. Universitat de Lleida. 1993. Pàg. 38-39.

voltant d’aquest punts hem pogut
detectar que on s’ajunten dues aigües
o dues valls, sempre o gairebé
sempre, hi trobem indicis de gravats
en les roques que allí hi afloren.
Entesos aquestos gravats com a
regatons, cupulífers, cercles, i altres
elements de caràcter simbòlic. Es fa
evident, doncs, que la conjunció de
dues valls amb presència d’aigua,
roques i gravats, formen part d’un
context que l’imaginari prehistòric
assimilava com a Paisatge Sagrat. 4
Un aspecte cada vegada més assumible
pels investigadors del tema,
que en essència, el conceben com
un espai natural capaç de sustentar
la vida i percebut a l’hora, com a lloc
sagrat de la comunitat prehistòrica
que allí hi tenia activitat. Creiem
que l’imaginari col·lectiu reconeixia
aquests llocs com a espais sagrats i
que per tant, podrien ser objecte de
manifestacions de culte comunitaris.
6- Estructura tipològica
dels gravats en clau
prehistòrica
a). Tipologia d’un panell de regatons,
es basa principalment d’un
conjunt de regatons verticals posats
un al costat de l’altre, tot seguint la
pendent natural de la roca on es tro-
4) MORENO GALLO, Miguel Ángel, “ Megalitismo
y Geografía”. Universidad de Valladolid.
2004. “...en los estudios de arqueología
espacial hay un amplio apartado en el que se
deben incluir las consideraciones no cuantitativas,
sino simbólicas. Los componentes
económico-contables son a veces pobres
para explicar la realidad, i se deben añadir
otros factores como la concepción del paisaje,
la articulación dialéctica entre el hombre y el
medio, y la relación entre el contexto social y la
formación del paisaje entre los lugares domésticos
y los sagrados...”. Pág. 38. (MIRÓ ROSI-
NACH, Josep M.) “Cupuliformes, regatons i
receptacles d’ofrenes. Assaig d’interpretació
d’un món enigmàtic”. URTX, Revista cultural
de l’Urgell. Museu Comarcal de Tàrrega. 2003.
Pàg. 52-53. “...Miró Rosinach apuntaven el seu
treball diversos aspectes relacionats amb el
paisatge sagrat a l’aire lliure a redós de roques
i altars rupestres de pedra bruta (sense treballar)...
pàg. 45-47.
ben gravats. Possiblement la posició
vertical dels mateixos regatons tenia
el propòsit de simbolitzar l’aigua en
forma de rius o torrenteres. Ja que
l’aigua sempre es desplaça pendent
avall, de d’alt a baix, utilitzant les
pendents naturals del terreny. Per
tant, si hom vol fer una representació
esquemàtica de cursos d’aigua que
conflueixen en un espai en concret,
els panells de regatons en són una
possibilitat interpretativa. Més, si
aquests es troben localitzats prop
de cursos d’aigua, amb el qual el
sentit direccional és factible. Cal indicar,
com apuntava Miró Rosinach
i Mircea Eleiade, que els regatons i
Història
35
Imatge superior: Panell de regatons localitzats a la paret vertical de les Arroquetes, Linyola. En la
fotografia dels anys seixanta es pot apreciar els regatons verticals darrere dels nens, els quals amb els
peus tapen una cadolla o espai cupuliforme on es recollia l’aigua de la pluja, de concepció sagrada.
El mateix panell de regatons a l’actualitat, on es poden veure els mateixos regatons i la cadolla o
cupuliforme de recollida d’aigües curulla de pedres i terra arrastrades per l’efecte de la pluja.
reguerons majorment tendeixen a
confluir a un receptacle que recull
les aigües de la pluja, adquirint en
el procés, un sentit lustral. 5 Aquí
haurien de diferenciar entre els que
són prehistòrics dels medievals,
ja que els regatons i receptacles
prehistòrics s’haurien de concebre
dins d’una mentalitat simbòlica i
5) MIRÓ ROSINACH, Josep M. “Cupuliformes,
regatons i receptacles d’ofrenes. Assaig d’interpretació
d’un món enigmàtic”. URTX, Revista
cultural de l’Urgell. Museu Comarcal de
Tàrrega. 2003. Pàg. 52-53. “...Miró Rosinach
apuntava la continuïtat cultural de les aigües
des del Neolític fins als nostres dies, mentre
que per Mircea Eliade, les aigües lustrals purifiquen
i regeneren simbòlicament l’home mort,
i a voltes, en funció del ritual emparat poden
regenerar la vitalitat hídrica de la mare terra...”.

36
barret picat ABRIL 2011
Història
cultual, mentre que els medievals,
tot i formant part d’un procés de
sincretització d’antics cultes, poden
estar a l’hora, subjectes a una possible
cristianització i a un aprofitament
agrícola per a les necessitats hídriques
dels animals de tir.
Quant al nombre de regatons que es
poden trobar en un panell, aquest és
variant, ja que no podem determinar
un nombre específic de regatons.
Ara bé, els casos que hem detectat
oscil·len entre cinc i una vintena de
regatons. En tot cas, les dimensions
de les roques que fan de suport en poden
ser objecte i causa de la variació,
així com el context amb el qual estan
relacionats i la complexitat del conjunt.
No és el mateix gravar un panell de
regatons isolat a una roca que gravar
varis panells de regatons. Com el fet
de gravar un panell de regatons amb
un conjunt de gravats de significats
diferents, amb els quals es conjuguen
i comparteixen alhora, un mateix espai
cultural de significat complex.
b). Tipologia d’una filada ascendent
d’espais cupulífers, es basa en un
conjunt de forats rodons en forma
de cúpula invertida que es presenten
posats en fila i en posició vertical. Cal
advertir al respecte, que no és el mateix
trobar formes de cúpules en una
roca en posició vertical que en una
roca plana, on sovint presenten unes
altres composicions diferents. Les seves
dimensions són variables, encara
que en les composicions verticals els
trobem majorment entre cinc i quinze
centímetres com a màxim. Essent
els més grans els d’Arroquetes, al
tractar-se d’una roca de sauló, i per
tant, més fàcil de gravar. Tot i així, les
cúpules ascendents localitzades als
Pilars de Pedra de l’Aranyó presenten
dimensions similars, tot i ser una roca
calcària de gran duresa.
Les cúpules ascendents sempre
les trobem en roques alçades, en
Cúpules ascendents localitzades a la paret vertical de les Arroquetes, Linyola.
roques inclinades en una pendent,
o en el tall alçat d’un rocam important.
La tendència i la intencionalitat
recau precisament en demostrar
el sentit ascendent de la filada de
petites i mitjanes cúpules. Tot i que
en aquesta posició es deslliura d’un
dels seus significats més importants,
ja que moltes vegades les cúpules
actuen com a receptacles d’ofrena
d’aliments, perfums, olis...etc. Per
tant, aquestes cúpules ascendents
s’haurien de deslliurar de la interpretació
d’un simbolisme vinculat a
l’aigua, i de la concepció de receptacle
d’ofrena. Tot i que creiem que a
Arroquetes en té un significat pròxim,
almenys creiem que s’estructura
com a complement d’un ideograma
relacionat amb l’aigua. És a dir,
sense tenir el mateix significat que
els regatons les cúpules verticals
complementen el missatge simbòlic
que la comunitat volia expressar.
Paral·lelismes dels
gravats amb forma de
panell de regatons
La roca gravada de Mas N’Olives
forma part del municipi d’Artesa
de Segre, lloc on també s’ha trobat
importants manifestacions de la pre-
història. Alguns dels quals ja varen
servir de model d’estudi a la primera
Jornada de Treball del Grup de Recerques
que es dedicà als elements
simbòlics de la prehistòria, incidint
en l’estudi de la zona de Refet, i de
Sols de Riu. 6 Però els més coneguts
són els de la roca de Mas N’Olives,
a Torreblanca, la Noguera, els quals,
ja varen ser estudiats per Lluís Díez
Coronel.
Centrant-nos en aquesta roca de
Mas N’Olives, és interessant remarcar
que contempla dues manifestacions
ben definides. A la part inferior
de la roca hi trobem un panell de
regatons verticals de gravat més fi
que els d’Arroquetes, però intuïm
que amb la mateixa concepció ideo-
6) TORRES BENET, Miquel. “La Balma Sepulcral
de la Força i el dolmen de Sols de Riu.
Assaig de l’imaginari de l’home prehistòric”.
PÉREZ CONILL, Jordi, “Ocupació de l’Edat
del Bronze Antic a Refet (Artesa de Segre) i
algunes consideracions sobre la seva pauta
d’assentament en el marc de l’Edat del Bronze
a les Valls del Segre i del Cinca”. TORRES
BENET, Miquel, “Espai de culte i espai de ritual
a l’assentament de Refet (Artesa de Segre, la
Noguera”. CANYELLES Ramon I. “primeres
aproximacions a l’estudi dels cruciformes i
elements cristianitzadors de Refet. ASSOCI-
ACIÓ LA ROUREDA, “Sepulcres megalítics
al Montsec”. A “Megalitisme, Gravats i cupuliformes.
L’Imaginari de l’home prehistòric”.
Actes de la XXXIV Jornada de Treball del Grup
Recerques de les Terres de Ponent. Artesa de
Segre. 2004.

logia. Díez-Coronel inicialment els
atribuïa un caràcter ritual vinculat
als sacrificis 7 , però aquesta percepció
cada cop és menys fiable i se li
comença a atribuir un concepte més
pròxim al de l’aigua. Concepció que
s’ajusta a la nostra idea interpretativa
pel fet que la roca es troba situada
prop del riu Segre, provocant que
l’associació amb l’aigua sigui més
evident. Creiem que el context és
similar al que es dóna a les Arroquetes
de Linyola, on l’associació d’un
paisatge vinculat a l’aigua troba la
seva manifestació gravada en les
roques pròximes.
D’altra banda, en la part superior hi
trobem un panell amb importants
representacions antropomorfes
datades al Bronze Final per Díez-
Coronel. 8 (Imatge 1 i 2)
Quant a les filades verticals en forma
de regatons, aquests els podem trobar
amb més o menys densitat de regatons,
i amb més o menys profunditat
del mateix regató. Lògicament, en el
cas d’Arroquetes al tractar-se d’una
roca de sauló i ser més tova els regatons
se’ns presenten més profunds.
Però això no ha d’implicar una variació
tipològica important, sinó que ha d’estar
subjecta a la facilitat del treball per
abrasió i la posterior afectació per la
degradació climàtica durant els anys.
Paral·lelismes dels
gravats en forma de
cupuliformes verticals
Aquestes formacions de cúpules ascendents
no són un fet aïllat exclusiu
de les Arroquetes de Linyola, sinó
que trobem paral·lelismes pròxims
7) DÍEZ-CORONEL i MONTULL. “Los gravados
rupestres prehistòricos de Mas de N’Olives,
en Torreblanca, Lleida”. Institut d’Estudis
Ilerdencs. Lleida, 1982. Pàg. 20.
8) DÍEZ-CORONEL i MONTULL. “Los gravados
rupestres prehistòricos de Mas de N’Olives,
en Torreblanca, Lleida”. Institut d’Estudis
Ilerdencs. Lleida, 1982. Pàg. 35.
Història
37
Panell de regatons localitzats a la paret vertical de les Arroquetes, Linyola. La discussió recau en el
fet de plantejar si són anteriors o coetanis a les cúpules ascendents. En tot cas, aquest fet demostra
la seva condició de santuari prehistòric on es repeteix el ritual de gravar en la roca.
Panell de regatons localitzats en vertical a la part baixa de la roca de Mas N’Olives, Torreblanca, la
Noguera. Díez-Coronel ja plantejava que aquests regatons i cúpules podien ser anteriors a l’Edat del
Bronze, amb una cronologia que oscil·laria entre el Calcolític i el Bronze Antic, i defensa la condició
de santuari prehistòric on es repeteix el ritual de gravar en la roca. Calc de Luís Díez-Coronel.

38
a les terres de Lleida, en llocs com
els Pilars de Pedra de l’Aranyó, les
Roques Guàrdies de les Borges
Blanques, i Sant Joan de Maldanell,
a Maldà. Tots aquests llocs presenten
roques amb cúpules en posició
vertical i en sentit ascendent. Quant a
la seva cronologia podria oscil·lar entre
el Bronze Final i l’Edat del Ferro.
Podem dir que el conjunt de cúpules
que trobem a les Arroquestes estan
associats amb el panell de regatons,
i que de forma similar, els antropomorfes
gravats a Mas N’Olives també
barret picat ABRIL 2011
Història
es troben associats a un panell de
regatons, Per tant, es fa evident
que totes dues manifestacions, els
regatons i les cúpules, i els regatons
i els antropomorfes, tot i tenir característiques
simbòliques individuals,
podrien perfectament conformar
una conjugació de tipus cultural de
doble sentit que expressi una idea
composta. Parlaríem, doncs, d’un
ideograma simbòlic, el qual a través
de la semiòtica podríem intentar obrir
un camí al coneixement del pensament
prehistòric.
Ja hem comentat que a Mas N’Olives
es troba un panell de regatons
associats a dos panells curulls de
figures antropomorfes, escaleriformes
i altres manifestacions tribals.
Els quals sembla ser que es poden
codificar en dos sectors ben definits.
El primer està format per un
grup nombrós d’antropomorfes
amb els braços alçats i les mans
obertes en senyal de pregària i
dansa, tot realitzant algun tipus de
manifestació social o religiosa que
inclogui algun càntic i oració. Mentre
que el segon, més aviat presenta
una escena vinculada a un espai
tribal, potser en clara referència a un
espai de població. En tot cas, sembla
ser que ja hi hagué la intenció de
separar les dues representacions de
forma intencionada. Per tant, dins
d’un concepte espaial, la part superior
del panell podria apropar-se
a la representació estacional del
poblat, mentre que la part inferior
curulla d’antropomorfes podria ser
la representació separada d’un espai
sagrat apartat del poblat, proper
al riu Segre, on es desenvolupa la
pregària i el ritual vinculat.
Pel fet de trobar-se els gravats de
Mas N’Olives prop del riu Segre,
es fa evident que hi ha d’haver una
vinculació directa amb l’aigua. Hem
de tenir present que aquestes zones
es troben dins de l’àmbit del clima
mediterrani, i per tant, és probable
l’existència d’algun període de sequera
extrema amb la conseqüent
pèrdua de cabal dels rius i de les
zones humides. En aquest context
les comunitats prehistòriques que
habitaven aquests paratges segurament
trobarien amenaçada la seva
supervivència. Davant d’aquest cúmul
de possibilitats i d’hipòtesis interpretatives
seria lògic que l’imaginari
col·lectiu emprengués una pregària
comunitària als déus clamant al cel
per a que la pluja revifés els rius, tor-

Cúpules ascendents localitzats a la paret vertical de les Arroquetes, Linyola.
rents i dolls d’aigua que majorment
sustentaven les seves comunitats.
Altrament, aquesta pràctica col·lectiva
demanant aigua de pluja en temps
de sequera ha arribat fins als nostres
dies, en les documentades i encara
vives processons emparades amb
la creu i els sants del cristianisme.
(Imatge de Sarral)
Aquesta possibilitat interpretativa
també podria ser aplicable a Arroquetes,
al terme de Linyola, en un
context similar però amb una cronologia
diferent. El context de pregària
per l’aigua podria ser el mateix, ja
que es troba en una zona d’aigua
i les sequeres tendeixen a ser de
caràcter general. Però el panell de
regatons d’Arroquetes difereix en la
conjugació del segon panell. Aquí
no hi trobem antropomorfes en
actitud de pregària, aquí hi trobem
una línia ascendent de cúpules. Per
tant, amb un significar diferent, o ans
el contrari, amb un significat similar
però amb un ritual o cerimònia diferent.
Potser adreçada a uns déus
diferents, propis d’una nova societat
que es correspon a un canvi cultural.
A tal efecte, potser cal cercar un moment
de transició de dues cultures
com la que es va donar entre l’Edat
Bronze i l’Edat del Ferro. Aquest és
precisament el punt, on hi trobem
certs paral·lelismes importants amb
manifestacions rupestres localitzades
a Europa que ens apropen a
un context pròxim en relació a les
cúpules ascendents. (Imatge)
Creiem que les manifestacions de
cúpules ascendents que trobem a Arroquetes
formarien part d’una cultura
diferent, d’un imaginari col·lectiu de
l’Edat del Ferro. En aquest aspecte
cal remarcar que Mas N’Olives s’hauria
d’aplicar a una manifestació de
pregària adreçada a la Mare Terra,
com a protectora de la vida de la
comunitat durant l’Edat del Bronze.
Mentre que Arroquetes, si es vincula
a una comunitat de l’Edat del Ferro,
s’ha de vincular a una pregària solar,
ja que aquestes societats no enterren
els seus morts al llit de la Mare Terra
per a que els aculli, sinó que aquesta
societat posterior incinera els seus
Història
39
Figures esquemàtiques trobades en una cova de Bohuslan, Suècia. Edat
del Ferro. Antropomorfes enfrontats amb escuts i armes i actuant com
a separació dels dos grups, una filada ascendent de cúpules verticals.
morts a través del simbolisme del
foc, la flama i el fum ascendent que
ofereixen a una divinitat solar que
mora al cel. Per tant, defensem que
el sentit ascendent de les cúpules
s’hauria de cercar en aquest context
imaginari del simbolisme del foc, de
la flama i del fum d’una pira ritual o
funerària. Entesa a Arroquetes com
a missatge elevat al déu solar, entès
aquest, per la presència de regatons,
com a prec d’una necessitat d’aigua
que fa perillar l’ecosistema d’una comunitat
establerta a la zona humida
de l’actual Linyola. Deixant gravat el
seu missatge simbòlic a la cara vertical
de les Arroquetes.
Interpretació final
Les similituds entre Arroquetes i Mas
N’Olives, es basen en l’existència
d’un panell de regatons a la part
baixa de la roca inclinada. Associada
aquesta alhora a un context de
presència d’aigua important. En un
cas al Reguer de Linyola i en l’altre
cas al riu Segre.

40
Les diferències rauen en la composició
complementària als regatons,
en el cas de Mas N’Olives un conjunt
d’antropomorfes en actitud de pregària,
i en el cas d’Arroquetes, una
filada ascendent de cúpules com a
transmissió d’una pregària.
Quant a les cronologies aquestes
són variables i estan vinculades al
context en el que es troben. D’una
banda la roca de Mas N’Olives ha estat
datada per Díez-Coronel al Bronze
Final per l’existència dels antropomorfes.
Mentre que per l’altra banda,
les cúpules ascendents d’Arroquetes
s’haurien de datar a l’Edat del Ferro,
tant per l’associació amb les pintures
murals de Bohuslan, Suè cia,
com pel fet que Roques Guàrdies
possiblement presenta aquesta
cronologia, en part perquè malgrat
que les pintures que es troben a la
roca es podrien atribuir a l’Edat del
Bronze, no existeixen bases sòlides
per precisar la cronologia, 9 i en part
per l’existència de ceràmiques més
pròximes a l’Edat del Ferro als seus
voltants que hem pogut recollir. Creiem
que contextos similars s’haurien
aplicat a les manifestacions de Sant
Joan de Maldanell i els Pilars de pedra
de l’Aranyó, per l’existència de
filades de cúpulis ascendents.
Aquesta datació ens fa plantejar que
hi ha rituals i simbolismes antics
de l’Edat Bronze, i possiblement ja
d’anteriors períodes culturals, com
poden ser els panells de regatons
que sembla ser que es mantenen
durant el temps de transició i d’adaptació
a la nova cultura de l’Edat del
Ferro. Per tant, paisatges sagrats,
espais cultuals i rituals es sincretitizarien
entre el Bronze Final i la
Primera Edat del Ferro, fins arribar
a un panorama cultural d’associa-
9) Corpus de pintures rupestres: La Conca del
Segre. Volum I. Direcció General del Patrimoni
Cultural. Servei d’Arqueologia. Barcelona
1990. Vol. I Fascicle 10.
barret picat ABRIL 2011
Història
ció general de la incineració i d’un
pensament simbòlic clarament
diferent. Constatem a tal efecte que
les similituds del col·lectiu imaginari
sobre els regatons es manté en el
temps, ja que són manifestes i vives
en el col·lectiu imaginari. Encara
que els antropomorfes i les cúpules
ascendents puguin ser una superposició
als regatons, en principi hem
d’admetre que les cultures posteriors
els reconeixen, en reconeixen el seu
significat i el vinculen a les conjugacions
posteriors. Evidentment, per
a que aquesta situació es doni, tot i
el canvi cultural, fa falta, doncs, que
les comunitats haguessin sincretitzat
el seu missatge simbòlic.
Bibliografia
ASSOCIACIÓ LA ROUREDA, “Sepulcres
megalítics al Montsec”. A “Megalitisme,
Gravats i cupuliformes. L’Imaginari de
l’home prehistòric”. Actes de la XXXIV
Jornada de Treball del Grup Recerques
de les Terres de Ponent. Artesa de Segre.
2004.
CANYELLES Ramon I. “primeres aproximacions
a l’estudi dels cruciformes
i elements cristianitzadors de Refet.
L’Imaginari de l’home prehistòric”. Actes
de la XXXIV Jornada de Treball del Grup
Recerques de les Terres de Ponent. Artesa
de Segre. 2004.
Corpus de pintures rupestres: La Conca
del Segre. Volum I. Direcció General del
Patrimoni Cultural. Servei d’Arqueologia.
Barcelona 1990.
DÍEZ-CORONEL i MONTULL. “Los gravados
rupestres prehistòricos de Mas
de N’Olives, en Torreblanca, Lleida”.
Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida, 1982.
Pàg. 20.
ELIADE, Mircea, “Tratado de historia de
las religiones. México, 1975.
MIRÓ ROSINACH, Josep M. “Cupuliformes,
regatons i receptacles d’ofrenes.
Assaig d’interpretació d’un món enigmàtic”.
URTX, Revista cultural de l’Urgell.
Museu Comarcal de Tàrrega. 2003.
MORENO GALLO, Miguel Ángel, “Megalitismo
i Geografía. Análisis de los
factores de localización espacial de los
dólmenes de la provincia de Burgos”. A
Studia Archaeologica Num. 93. Universidad
de Valladolid. 2004.
PEREZ CONILL, Jordi, “Ocupació de
l’Edat del Bronze Antic a Refet (Artesa
de Segre) i algunes consideracions
sobre la seva pauta d’assentament en
el marc de l’Edat del Bronze a les Valls
del Segre i del Cinca”. L’Imaginari de
l’home prehistòric”. Actes de la XXXIV
Jornada de Treball del Grup Recerques
de les Terres de Ponent. Artesa de Segre.
2004.
PUCHE FONTANILLES, Josep M. “L’Edat
del Bronze a l’Urgell”. A Fonaments.
Núm. 9. Publicacions de la Universitat
de Barcelona.
PUCHÉ FONTANILLES, Josep M. “Evolució
del poblament i relacions macroespacials
durant l’edat bronze a l’Urgell”.
Revista d’Arqueologia de Ponent. Núm.
3. Universitat de Lleida. 1993.
ROYO GUERRA, Manuel A. KUNST,
Michael (editors) “Sobre el significado
del fuego en los rituales funerarios del
Neolítico” Studia Archeologica, 91. Valladolid.
2002
TORRES BENET, Miquel. “La Balma Sepulcral
de la Força i el dolmen de Sols
de Riu. Assaig de l’imaginari de l’home
prehistòric”. “Megalitisme, Gravats i
cupuliformes. L’Imaginari de l’home
prehistòric”. Actes de la XXXIV Jornada
de Treball del Grup Recerques de les
Terres de Ponent. Artesa de Segre. 2004.
TORRES BENET, Miquel, “Espai de culte
i espai de ritual a l’assentament de Refet
(Artesa de Segre, la Noguera”. L’Imaginari
de l’home prehistòric”. Actes de la
XXXIV Jornada de Treball del Grup Recerques
de les Terres de Ponent. Artesa
de Segre. 2004.

Acte a l’església
Calçotada Penya Barça
Eleccions C. Agràries
Presentació Escrits
Públic escrits
Acte a l’església
Calçotada Penya Barça
Revista Mascançà
Revista Mascançà
Signatura llibres
Activitats
Fotos: C. Arenas, P. Barça, CF Linyola.

Setmana cultural
Fotos Escola Sitjar, AMPA.
Manualitats al nou local
M. Darbra
E. Mestre i T. Solé
J. Gorriz
Pol Galitó
Manualitats al nou local
J.M. Mas
M. Marzenit
R. Alcántara
Jocs AMPA

Penumàtics • Manteniment • Pre-ITV • Diagnosi • Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització • Frens • Tunning • Car Audio • Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com
C/ Pau Claris, 39 – 25240 Linyola (Lleida) –Tel. 973 575 502 – Fax 973 575 581 e-mail: linyola@copirieno.com
C/ Ferrer i Busquets, 45
E-25230 MOLLERUSSA (Lleida)
e-mail: cunitours@cunitours.com
Tel. (00-34) 973 30 23 07
Fax (00-34) 973 60 28 25
Tel. 24 hores (00-34) 609 37 75 20
barret picat ABRIL 2011 43

44
barret picat ABRIL 2011
Història
L’últim revolucionari
Apunts per una història de l’anarquisme i del moviment obrer a Linyola
Un dia d’abril m’assabento, per una
trucada, que Josep M. Finestres
ha mort. La notícia em fa recordar
les dues entrevistes que vaig tenir
oportunitat de fer-li. La prodigiosa
memòria i la minuciosa anàlisi de la
realitat, sempre des d’una postura
revolucionària, era increïble en un
home al voltant dels noranta anys.
La seva entrevista omplia els buits
d’una altra que vaig realitzar a Manel
Coll Pérez. Les dues entrevistes tenien
en comú un col·lectiu de joves
format a Linyola als anys trenta,
l’embrió de les Joventuts Llibertàries
i de la CNT local. Tot i la seva joventut,
aquest va ser el primer grup que
va formar un sindicat de treballadors
al poble, però no sols això, ho feien
des d’una postura revolucionària
anarquista.
A continuació volem fer un petit
esbós de qui eren aquests joves,
d’on venien, què pretenien, com i
quan, una breu anàlisi per entendre
un grup, tot sovint mal comprès pels
linyolencs de la seva època i del que
se n’ha propagat un mal record per
les generacions actuals.
Aquesta que ve a continuació és
una petita història d’uns joves a
qui la Guerra Civil va agafar massa
tendres, sense una herència, ni una
guia dins l’obrerisme, eren el primer
grup organitzat, obrerista i revolucionari
format a Linyola. Aquest és el
volgut homenatge a una generació
a qui la història ha estat injusta i
que els linyolencs que aposten per
un canvi social han de tenir com a
referents i més en un temps de crisi
Homenatge als primers revolucionaris linyolencs
Jordi Soldevila Roig
en què els rics són més rics i els
pobres més pobres.
Antecedents
L’anarquisme i l’obrerisme arrelaren
als Països Catalans durant la primera
meitat del segle XIX, però no fou fins
al Sexenni Democràtic (1868-1874)
en què es comptà amb un augment
de les llibertats suficient perquè es
poguessin organitzar els primers sindicats
de forma regular. Just aquells
anys es va consolidar la divisió entre
marxistes i bakuninistes dins el
moviment obrer internacional (AIT),
els Països Catalans es van decantar
majoritàriament per l’anarquisme.
El període que succeí al Sexenni, la
Restauració borbònica (1874-1923),
va començar amb una forta restricció
de les llibertats i la clandestinització
dels sindicats obrers. Les condicions
de vida dels treballadors van
empitjorar. No va ser fins a principis
del segle XX i, sobretot, a partir de
1910 amb la fundació de la CNT, que
el sindicalisme no va agafar força,
una força que agruparia uns 500.000
afiliats al sindicat el 1919. 1
La Dictadura de Primo de Rivera
(1923-1931) va aconseguir esmorteir
la força del sindicat i l’espiral de
violència generada per la patronal i
per alguns sectors obrers. La naixent
república va haver de conviure amb
la resistència de les totpoderoses
dretes, l’omnipresent catolicisme,
1) Josep TERMES (1987): De la revolució de
setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939),
Barcelona, Edicions 62, p. 304.
uns militars acostumats a intervenir
en política i unes dures condicions
de vida pel mal repartiment de la
riquesa, agreujades a partir de 1929
per la crisi especulativa iniciada a
Wall Street.
La CNT va optar en un primer moment
per donar un marge de confiança
a la república, però la inestabilitat
de les condicions sobre les que
s’assentava i els sectors revolucionaris
que no volien donar descans
a la burgesia i classes benestants
va acabar amb una dèbil república i
enmig d’una Guerra Civil.
La CNT i el conjunt del moviment
llibertari es sustentaven sobre dues
ànimes, la destructiva del sistema
capitalista i dels seus ecos culturals
que el sostenien. I la constructiva,
aquella capaç d’organitzar un sindicat
de treballadors i aconseguir
repartir més justament la riquesa,
aquella que organitzava una escola
nocturna per als treballadors, una
escola racionalista, un ateneu llibertari,
una biblioteca, una basta producció
literària i de premsa, fins i tot
aquella que donava una alternativa
econòmica a través de cooperatives
de consum o de producció. Tot això
també era el moviment llibertari i la
CNT, el grup de Linyola s’inscrivia
dins de tot aquest pòsit.
La base social
El nucli impulsor d’aquest grup a
Linyola eren els germans Pasqual
i Josep Ortiz i Francisco Finestres,
els seguien els germans Josep i

Fernando Vilamajó, Josep Duart,
Julià Farré, Blai Sereno, Josep
Balcells, Ignasi Velimelis, Manel
Coll Pérez, Jaume Altisent, Jaume
Sales, Francisco Balcells, Esteve
Cascalló entre altres que de forma
irregular formaven una nebulosa de
joves que giraven entorn d’aquest
primer nucli anarquista. Poc sabem
de la participació femenina, però
sabem que algunes noies en formaven
part.
El nombre de gent que es movia
entorn del grup varia segons els dos
entrevistats, els més grans situen les
xifres al voltant de la desena i els més
petits entre les tres o quatre desenes
de membres, segurament una xifra
difícil d’establir en un grup que no es
deuria regir per massa protocols, ni
estatuts i que s’assemblava més a
• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
una colla d’amics que a un sindicat
obrer, sobretot, en els primers moments
de la seva formació.
Tots els membres d’aquest col·lectiu
eren nascuts entre finals dels anys
deu i principis dels vint. Per tant,
quan es va proclamar la Segona
República els membres més grans
d’aquest grup no arribaven als vint
anys i els més petits ben just arribaven
a l’adolescència.
Les generacions anteriors no partien
de la mateixa branca ideològica,
perquè el grup que els precedia
era proper al comunisme, format
per gent com Gaspar Segura, un
tal Pedrós, Amadeu Majoral, Miquel
Pons o Joan Mas; i el grup
que precedia a aquest darrer va
encapçalar la proclamació de la
Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com
Història
45
república a Linyola amb Josep
Mata al capdavant (alcalde durant
la Segona República).
El grup llibertari pertanyia a un estrat
social baix, alguns amb bones
relacions amb el republicanisme
local, com era el cas dels Finestres.
Provenien d’un entorn familiar dedicat
a la pagesia amb poca o gens
de terra en propietat, principalment
arrendataris.
La major part dels qui el formaven
estaven alfabetitzats en unes escoles
públiques poc cuidades, el
batxillerat els quedava lluny per les
condicions econòmiques de les seves
llars, però la preocupació per la
cultura els enllaçarà amb l’ideal de
regeneració cultural que promovien
els anarquistes, una oferta encara
insuficient per part d’una incipient
i recent nascuda república i de la
qual els n’allunyaven Església i
classes benestants. La millor prova
és el primer pas que va realitzar el
grup, crear una biblioteca.
Les Joventuts
Llibertàries
La falta d’antecedents del moviment
llibertari a Linyola, feia que en proclamar-se
la república el 14 d’abril
de 1931, la CNT no hi tingués cap
representació. L’arribada de Pasqual
Ortiz al poble, després d’una estança

46
barret picat ABRIL 2011
Història
per motius laborals a Barcelona, va
ser el revulsiu per organitzar un grup
llibertari. Pasqual Ortiz havia entrat
en contacte amb el moviment anarquista
a Barcelona i va adoptar-ne
l’ideari que en tornar a Linyola va
donar a conèixer. El primer nucli va
ser el seu grup d’amics entre els
quals s’hi comptaven el seu propi
germà Josep, Francisco Finestres,
Julià Farré, Josep Vilamajó o Jaume
Sales.
El grup, donada la seva joventut, va
decidir apuntar-se a les Joventuts
Llibertàries, enlloc de fer-ho a la CNT,
més de caràcter sindical. El grup
s’aniria ampliant a partir de l’obertura
de la biblioteca. Generacions més
joves anirien ingressant al grup que
tancaria Josep M. Finestres, Jové,
Botigué i altres nascuts ja als anys
vint.
Les Joventuts Llibertàries tenien tres
grups organitzats a les comarques
de Ponent durant la Segona República
a Seròs, a Alguaire i a Linyola;
a Lleida no es va organitzar fins a la
Guerra Civil. 2
La biblioteca llibertària
Ben just s’havia acabat d’organitzar
el grup es van proposar obrir una
2) Jaume BARRULL (1986): Les Comarques
de Lleida durant la Segona República (1931-
1936), Barcelona, L’Avenç, p. 137.
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
biblioteca, al poble no n’hi havia cap.
Ortiz havia realitzat contactes durant
la seva estada laboral a Barcelona
i aprofitant aquests contactes va
aconseguir els llibres necessaris
per crear la biblioteca. Rebuts els
llibres, els organitzadors van llogar
uns baixos a cal Foguet, a la plaça
Àngel Guimerà, per un duro a l’any
i van obrir la biblioteca.
Entre els autors i obres que s’hi podien
llegir hi havia La conquista del
pan de Kropotkin, alguns llibres de
la família Montseny – Urales, algunes
obres d’autors francesos com
Victor Hugo o Alexandre Dumas,
hongaresos com Lajos Zilahy, russos
com Dostoievski, algunes obres de
caràcter historiogràfic vinculades a
successos revolucionaris com les
revolucions francesa i russa. Obres
crítiques amb la religió com La religión
al alcance de todos de Rogelio
de Ibarreta, una de les primeres
obres atees, publicades a finals del
segle XIX (1887) i d’un important èxit
editorial. Les temàtiques com veiem
eren força diverses, entre les curiositats
s’hi destaquen llibres sobre
sexualitat, molt rars en una època
de forta repressió sexual exercida
per l’Església, d’aquesta temàtica
destaquem Lo que debe saber todo
joven on s’hi tractaven entre altres
aspectes les malalties de transmissió
sexual. El volum de llibres acumulats
a finals de la Guerra, segons afirma-
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
va Josep M. Finestres, abastaven
entre tres i quatre saques.
A la biblioteca, no sols s’hi podien
llegir llibres, sinó també periòdics,
entre els que sabem que s’hi llegien
hi havia “Tierra y Libertad”, el periòdic
mallorquí “Fructidor” o la capçalera
anarcosindicalista “Solidaridad
Obrera”. Els periòdics arribaven per
correu o s’anaven a buscar en bicicleta
a Mollerussa.
La biblioteca va tenir la seva primera
crisi al cap d’uns pocs mesos
d’haver-se obert, sembla ser que
hi va haver algun avís que va obligar
a canviar la biblioteca de lloc.
La biblioteca va acabar a casa de
Pasqual Ortiz, al carrer Jaume I,
on va quedar oberta de nou. Desconeixem
si es va mantenir oberta
durant molt temps, però sí sabem
que en acabar la Guerra els llibres
encara eren a Linyola i que van
tenir un trist final.
Com una premonició del que venia
amb les tropes franquistes encapçalades
pel crit de Millán Astray de
“Muera la inteligencia!”, la biblioteca
va acabar cremada els darrers dies
de 1938 o els primers de 1939 en
un tros prop de Linyola per Josep
M. Finestres i alguns dels companys
més joves del grup, que no havien
anat a la Guerra, evitant que fos una
arma contra els qui s’havien quedat
al bàndol republicà i revolucionari.
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals i
dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics

ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)
ASSEGURANCES DIVERSES
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA
AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís
barret picat ABRIL 2011 47

48 barret picat ABRIL 2011
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
Cansaladeria
Artesana
M a Teresa
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal
Elaboració
Artesana
Pons i Arola, 35
25240 LiNYoLa
Tel. 973 57 56 64

Història
Recomençar de zero
El drama català més profund no és,
com podria semblar a primera vista,
el drama de l’opressió actual en
què es debat la nostra pàtria i el de
la indiferència del món democràtic
davant el fet de la dictadura franquista.
El drama greu és el de la situació
espiritual del nostre poble després
de tres anys de guerra civil i catorze
de franquisme.
Els estralls de la política franquista
contra Catalunya han depassat les
previsions més pessimistes i no serà
una frase d’explosiu demagògic
l’afirmar que Franco deixa enrere
Felip V i el Decret de Nova Planta en
la seva obra de destrucció de l’espiritualitat
catalana. S’ha fet més que
castellanitzar la nostra terra i àdhuc
que descatalanitzar-la: se l’ha materialitzada,
se l’ha embrutida, s’ha
esterilitzat el ferment espiritual que
la vigoritzava i la dignificava davant
del món.
Les joves generacions (1939-1953 i
les corresponents anteriors, és a dir,
les dels homes nascuts del 1930 al
1939), estan totes intoxicades pel
microbi franquista de l’esterilització
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Domènec de Bellmunt
espiritual. Aquells elements nous
que senten l’ideal de Pàtria són
una minoria escollida pertanyent a
famí lies de “sobrevivents” de la Catalunya
renaixent que nosaltres vam
deixar. Famílies que no han renegat
dels seus sentiments ni han oblidat
les hores eufòriques de la Pàtria
autònoma. Sobrevivents que viuen
en un oasi de records i d’esperances
enmig d’un desert desolador. El
desert de la vida material, de l’assistència
d’ideals, de l’estraperlisme,
de la corrupció, del guany fàcil a
l’esquena d’un poble envilit, afamat
i materialitzat.
Un amic meu em deia, l’any 1945,
després de la clariana d’esperança
del triomf de les Nacions Unides, que
en tornar a Catalunya “hauríem de
recomençar de zero”. I afegia: “com
en els temps de la censura de Primo
de Rivera i de les conferències amb
delegats governatius”. Confessem
que ja signaríem i que des d’aleshores
hem anat molt més enrere. No
oblidem que l’opinió d’aquells temps
estava laboriosament treballada per
molts anys de premsa catalana i de
Tel. 973 60 22 24
49
relativa llibertat d’expressió. Que
no hi havia hagut una guerra civil
premeditadament canalitzada contra
Catalunya. I que mai no s’havia
produït un abisme de quinze anys
d’eixorquia i destrucció de l’espiritualitat
catalana.
Però no hi fa res. A zero, a menys
zero o per damunt de zero, tornarem
a començar i desvetllarem les
consciències adormides i crearem la
consciència catalana en les masses
de vegetatius víctimes del franquisme.
La llengua és viva. Els catalans
de l’exterior treballen sense defallir.
Les minories selectes de l’interior
no perden la fe. Si enfoquem tots
els nostres esforços a fer la unitat
catalana, sense partidismes ni sectarismes,
i a abocar tota la labor de
propaganda espiritual vers l’interior,
el ferment patriòtic anirà treballant el
nostre poble i Catalunya viurà al cap
de poc temps una nova renaixença
política i cultural.
Domènec de Bellmunt, “Recomençar de zero.
Porta oberta”, Vincle. Publicació Mensual de
l’Emigració Catalana a França [París], núm. 8
(maig de 1953), p. 11.

50
barret picat ABRIL 2011
Opinió
El memorial democràtic i la
El tancament provisional de la seu
del Memorial Democràtic, el passat
febrer, fou acollit amb inquietud i
reserves entre sectors de l’esquerra
i els historiadors. No és per a menys.
El canvi de govern genera susceptibilitats
entre els seus impulsors i
existeix un fonamentat temor a un
retorn vers el silenci institucional
dels vuitanta respecte a l’incòmode
passat del franquisme i la Transició.
El projecte del Memorial era fill de
les millors intencions i fillastre de
les pugnes partidistes. Sorgia de la
necessitat de reparació individual i
col·lectiva, material i simbòlica de les
víctimes del franquisme, encara que
topà amb les resistències de qui, per
acció o omissió, hi col·laborà. També
ho féu amb el desig de capitalitzar
políticament el sentiment d’injustícia
de qui perdé la guerra. Una
llei catalana de memòria històrica
semblava una gran oportunitat per
aprovar una de les moltes assignatures
pendents de la Transició, i això
implicava grans possibilitats si tenim
en compte l’antifranquisme militant
de la societat catalana. Tanmateix,
les febleses estatutàries reduïren el
projecte a una institució que servia
per finançar projectes, exposicions
o investigacions sense anar més
enllà, més o menys controlades
per un dels partits governants. Qui
això escriu, en les compareixences
parlamentàries, demanà als nostres
representats a què els diners públics
fossin destinats a contractar un bufet
d’advocats internacional a fi de jutjar
crims i criminals de la dictadura
incòmoda memòria
xavier Díez
protegits per la llei d’Amnistia del
77, atès que aquest és l’únic camí
per assolir les reparacions morals
de les víctimes. El processament
de Garzón demostra que només és
possible conèixer la veritat si evitem
la jurisdicció espanyola.
Benedict Anderson ens recordava
que la nació és una comunitat imaginada.
I la història és un dels instruments
que ajuden a imaginar-nos
a nosaltres mateixos, modificant i
seleccionant les experiències collectives.
Així, la identitat francesa
s’ha basat a esborrar els records
del col·laboracionisme de Vichy i a
exagerar els de la França resistent.
Malgrat els seus inacabables debats
identitaris, la memòria reinventada
de la França Lliure ha representat
amb eficàcia un dels seus fonaments.
En contraposició, l’absència
de consens respecte al passat
espanyol i català explica la nostra
fragilitat nacional. Davant el deure
de la memòria, que com recordava
Paul Ricoeur, sol ser reivindicació de
les víctimes d’una història criminal,
existeix el silenci imposat pels responsables
i còmplices d’un règim
corrupte i corruptor.
El propi nom, Memorial Democràtic
és enganyós. La majoria de les víctimes
del franquisme no desitjaven
una democràcia liberal. Treballadors
industrials i camperols, propers a la
CNT, pretenien bastir una societat
sense classe ni estat. Els nacionalistes
d’ERC aspiraven a la independència.
Un sector de grups mitjos i
intel·lectuals anhelaven un model
comunista ja fos trostkista (POUM)
o estalinià (PSUC). Pocs pretenien
una democràcia liberal, perquè a la
dècada dels trenta, aquestes queien
l’una darrere l’altra per la incapacitat
de resoldre els problemes derivats
de la distribució de la riquesa. Pretendre
atribuir a totes les víctimes
del franquisme la defensa de la
democràcia tal com l’entenem en
l’actualitat és inexacte i anacrònic, i
falseja la memòria.
Paradoxes de la història, el Memorial
Democràtic (on els seus responsables
tècnics es caracteritzen pel seu
gran rigor i professionalitat) acabà
essent gestionat per Iniciativa per
Catalunya, hereu de l’antic PSUC,
aliança heterogènia i improvisada
els primers dies de la guerra civil que
bona part de les classes mitjanes catalanes
empraren a fi de neutralitzar
els efectes de la revolució majoritàriament
llibertària i col·lectivitzadora.
D’aquí la necessitat de reinventar el
passat. Des d’una altra perspectiva,
els detractors del Memorial, hereus
dels grups autòctons més o menys
acomodats, que aterrits per la revolució
social acabaren col·laborant amb
un franquisme que els menyspreava,
experimentaven un esquizofrènic
sentiment de vergonya per les seves
connivències amb la dictadura, i la
seva animadversió respecte a aquells
grups que qüestionaren el seu estatus.
Els processos de memòria
històrica acaben suscitant una gran
incomoditat, perquè al cap i a la fi,
evidencien que les contradiccions del
passat esquitxen també el present.

Eleccions municipals 2011
Tornem-hi. És hora de votar de nou.
I jo votaré. Oh, i tant que votaré! De
les cinc candidatures –alguna, per
cert, de ben suspecta– que hi ha a
Linyola, en votaré una. La que em
faci menys ràbia. La que consideraré
meva, sense que ho sigui gaire. No
sóc de les que diuen que “tots són
iguals”, “no hi ha res a fer”, etcètera,
i es queden tan amples. Són les eleccions
municipals, les del poble, i toca
tornar a votar. I tant de bo puguem
fer-ho tantes vegades com sigui. És
un dret democràtic, inalienable, i
l’hem d’exercir a consciència.
Què demano als futurs regidors,
al futur alcalde, als nostres representants?
Demano, com a simple
vilatana, que siguin honestos i que
treballin pel poble. En benefici de
Linyola. Que no pensin en ells, ni
en els seus amics, ni en el seu partit.
Que pensin en el poble, i que el
millorin. Que no tinguin ínfules de
grandesa. Que actuïn amb transparència
i modèstia. Que els guiï la
voluntat de servei. Sense ànim de
lucre. Democràticament. Que siguin
els primers a demostrar que la democràcia
es practica cada dia, amb
ètica i rigor. I que tinguin l’ambició de
ser un exemple positiu per als altres.
De polítics nefastos, ben mirat, en
coneixem prou i massa: parlen pels
descosits de democràcia, mentre
van omplint-se les butxaques.
Posats a fer, també demano als
meus convilatans que vagin a votar.
I que, si els plau, s’ho pensin una
mica. Que tinguin la voluntat de
participar en el procés democràtic,
bo i exercint el dret a vot. Que
pensin en les idees i en allò que
defensa cada candidatura. Voldria,
també, que no s’ho miressin des
de la distància, sinó amb voluntat
Una linyolenca
crítica (no és or tot el que llu). Amb
esperit de participar en una festa
com és la de la democràcia. Segurament,
imperfecta, una mica deslluïda
per tota la colla d’aprofitats
que hi participen, però que serveix
com a punt de partida. Necessari.
Imprescindible. Com a votants,
hem de ser exigents. Molt exigents.
Hem de reclamar que els nostres
representants compleixin amb els
compromisos i que es prenguin
seriosament la representació que
els atorguem. No és temps de
megalomanies, sinó de coratge,
d’ambició.
No sóc càndida. Sé molt bé que, en
els pobles, com a tot arreu, allà on
hi ha persones, hi ha problemes. I
també sé que la política és un cau
de raons. I potser de punxes, de
tinyetes i d’escurçons. És el terreny
on es juga el poc o molt del poder
simbòlic, econòmic, social o polític
de què gaudim. De vegades, però
Opinió
51
no sempre, el joc és brut o corrupte
o il·legítim. Sovint, en canvi, la
política municipal ha estat i és un
signe de progrés i de millora. Sé
molt bé que, en els consistoris, hi
ha gent de tot: des del que es posa
en política per figurar com pet bufat
fins al que s’hi veu endut per un
cert idealisme i per la bona fe. Hi
deu haver també bona gent, com
a tot arreu. I, de bones intencions,
l’infern n’és ple.
En temps difícils com els nostres,
en què es produeix un desmantellament
de l’espai públic, de la
res publica, tenim l’obligació, em
sembla, d’anar a votar. I de votar
en conseqüència. Per als qui considerem
que són més aptes per
representar-nos, per als qui pensem
que tindran la valentia de fer política
en majúscula. Saba nova. Sense
retòrica, sense exhibicionisme. Dia
a dia, de manera concreta. Amb
voluntat de servei.

52
barret picat ABRIL 2011
Literari
–Anit vaig somniar que encara treballava
a can Turell...Te’n recordes
d’aquella casa?
–Sí, tot i que ja en tinc un record
bastant borrós...
–Doncs jo fa més de trenta anys que
hi vaig treballar i encara, de tant en
tant, la somnio...Can Turell, Oh! Can
Turell! Aquell casalot tenia un encant
especial. Era com una gran dama
que hagués caigut en desgràcia,
però que tot i perdre la fortuna, els
vestits luxosos i les joies, conservava
l’elegància, el port senyorial. Can
Turell era així, fins i tot mig enrunat
resultava altiu i majestuós.
En somnis, camino per les sales buides
de la casa, per les habitacions
plenes de melangia, d’històries i de
records perduts pel pas inexorable
del temps. Pujo a les esgolfes enteranyinades
i polsoses, baixo per
les amples escales de pedra, vaig
cap al gran pati interior, fins a la font
del jardí abandonat i ple de males
herbes...
–No vareu acabar les obres,oi?
–No.
–Què va passar?
–Ja ho saps. Fou per culpa de la
història del tresor!
–Sí, una mica sí, però després de
tants anys...ja no sé ben bé com van
anar les coses.
–Vols que t’expliqui la veritable història?
–Sóc tot orelles!
–Quan va morir l’últim dels Turell, el
vell Agustí, la casa va quedar, al llarg
de molt temps, deshabitada, tancada.
I potser perquè el vell era solitari,
esquerp i amb fama d’avar o potser
perquè la casa havia estat sempre
distingida i adinerada, pel poble començà
a circular el rumor que allí hi
havia un gran tresor amagat.
El tresor de can Turell
Jaume Balcells Palou
Van passar encara uns quants anys
abans que el senyor Mulet, un empresari
de Tarrassa, es presentés a
l’Ajuntament per demanar un permís
d’obres. El nouvingut explicà que era
parent llunyà del vell Agustí, del que
havia heretat can Turell –després de
tenir un plet amb un altre parent llunyà
que també reclamava la casa- i
que ara volia fer obres per tornar l’antic
esplendor a aquell gran casalot.
Quan va tenir els plànols fets i tota
la paperassa a punt, va llogar al
Pere Clariana i al Bepo de ca la Trini
del Tossal. Bons paletes aquests, sí
senyor!
El Bepo era un treballadoràs, potser
el millor del poble a l’hora de pujar
parets. Al seu costat no podies badar,
perquè si s’empipava començava
a cridar i a dir renecs i cagos de
tota mena que feia esfereir. Era, però,
un home de bon cor i només calia
tenir una mica de “mà esquerra” per
saber-lo portar i evitar que s’enfuriés.
El Pere, en canvi, era molt més calmat
i reflexiu. Li agradaven les feines
delicades i més complexes i gaudia
solucionant amb habilitat i enginy
els problemes que poguessin anar
apareixent en les obres. Intel·ligent i
calculador, ell era l’encarregat de fer
els tractes amb els clients i de portar
la comptabilitat.
I, un servidor, en aquells temps ja
molt llunyans, era el seu manobra.
Acabava de fer els disset anys i, malgrat
que el Pere em volia convertir en
un bon paleta, jo ja sabia que aquella
no era la meva feina.
Crec que les meves millors qualitats
eren que em sabia adaptar molt
bé al caràcter dels “meus” paletes
i que era força endreçat i previsor.
Acostumava a ser sempre el primer
d’arribar a l’obra i també a ser l’últim
de marxar per deixar-ho tot ben net
i ordenat...
Va resultar que, quan ja portàvem
algunes setmanes treballant a can
Turell, al poble es va tornar a remoure
el tema del tresor amagat que
alguns suposaven que hi havia en
aquella casa.

Els dos paletes –i jo mateix– sovint
havíem d’escoltar la mateixa pregunta
que la gent ens feia mig en broma:
“Què, encara no heu trobat el tresor?
Una tarda de dissabte, al cafè, enmig
d’una partida de botifarra i amb
l’ànim i bon humor que donen una
bona companyia i un parell de cerveses,
el Bepo de ca la Trini del Tossal
contestà de la següent manera a la
tan repetida pregunta:
–Sí, i tant! Mira, un calder ple de
monedes d’or i un altre ple de plata!
Però no ho digueu a ningú que si no
vindran a casa tots els creditors que
tinc i em tocarà pagar-los els deutes!
Tots van riure perquè el paleta tenia
una veu de tro que s’escoltava d’una
punta a l’altra del cafè i era exagerat
i graciós en la gesticulació i en la
manera d’expressar-se.
Van passar les setmanes sense cap
incident remarcable fins que un dia
es va presentar a l’obra el senyor
Mulet visiblement alterat.
–Nen -em va dir a mi, que en aquell
moment tirava palades de ciment a
la formigonera per fer la pasta- ves
a buscar els paletes que vull parlar
amb ells ara mateix!
Vaig cridar al Bepo que, aleshores,
estava dalt d’una bastida al pati interior
arranjant una paret, i vaig pujar al
primer pis per avisar al Pere Clariana.
–Com va, senyor Mulet? –va dir el
Bepo
–Deixa’t estar d’històries! –va contestar
l’home cridant– El que heu
trobat és meu!
–Què diu?!
–No facis el paper de l’orni! Vull el
tresor! Tot el poble sap que l’heu
trobat! La casa és meva i el tresor
em pertany! Quina poca vergonya
de no dir-me res!
–Però, però què s’empatolla?! Què
s’ha begut l’enteniment?!
La discussió pujà de to i, quan el
Pere i jo vam arribar a baix, el senyor
Mulet, totalment fora de sí, va aprofitar
uns instants de distracció del
Pere per agafar la pala que jo havia
deixat al munt d’arena i etzibar-li un
bon cop. Aquest, alertat per nosaltres,
va poder mig parar-lo amb el
braç, mentre el Pere es va abalançar
sobre el propietari i li va fer llançar
la pala. L’home potser no sabia que,
en aquells moments crítics, el Pere
l’estava protegint perquè el Bepo,
amb la cara d’un rogenc intens per
la ràbia, el volia matar.
–Para, Bepo, para, que ja el tinc! –li
deia el Pere al seu company, tot interposant-se
entre ell i el senyor Mulet.
Tots quatre vam fer cap a la caserna
de la Guàrdia Civil. El Bepo tenia el
braç trencat i no parava de renegar
i cridar enfurismat contra el senyor
Mulet. Deia que no volia anar al metge
fins que no deixés a aquell porc
enfollit entre reixes.
D’altra banda, el propietari, semblava
desconcertat i avergonyit per les
conseqüències del seu rampell de
geni. I més encara quan el Pere li va
explicar, amb la seva calma i serenor
habitual, que tota la història del tresor
no era altra cosa que xerrameca
popular i que allò que havia dit el
Bepo era una rucada de cafè.
El Pere va convèncer al seu company
de no presentar cap denúncia
contra el senyor Mulet. Aquest,
conscient del seu error, no va estalviar-se
disculpes ni lamentacions
i, a banda de fer-se càrrec de totes
les despeses de recuperació del
paleta, ens va pagar uns molt bons
jornals.
El Bepo, però, una vegada recuperat,
no va voler continuar l’obra. No
volia veure al propietari ni en pintura.
Jo vaig decidir reprendre els estudis
i els ”meus” paletes van llogar a un
Literari
53
altre manobra i es van ficar a treballar
en una altra obra...
El senyor Mulet es va desdir dels
seus projectes de restauració, va
ficar la casa a la venda i va retornar a
Tarrassa. Can Turell, el gran casalot,
quedava, una vegada més, tancat,
buit i solitari...
–Una bona història!...Llàstima que
realment no hi hagués cap tresor!
–Qui ho ha dit que no hi havia cap
tresor?!
–Com?! Fas broma, ara,oi? Has dit
que...
El meu amic em coneix de tota la
vida i sap llegir les mirades i les
expressions de la meva cara com
si fossin paraules. M’observa atent,
incrèdul, com si contemplés un miratge,
una cosa fantàstica i, passats
uns moments, exclama:
–És clar! Tu eres el primer d’arribar i
l’últim de marxar! Segur que vas tenir
temps per explorar i tafanejar els
indrets més amagats de la casa...!
I qui sospitaria d’un jove manobra
complidor i responsable?!
El vas trobar, oi? Sí, el vas trobar!
–No t’hi trenquis el cap amic meu! Ni
que l’hagués trobat, tot i la confiança
que et tinc, no t’ho diria. Ni a tu, ni a
ningú. Sempre hi ha algú disposat
a reclamar que un tresor és seu...i,
creu-me, encara ara somnio, de
vegades, que m’empaita el senyor
Mulet i que em vol donar un cop de
pala...
Nota : Aquest conte està inspirat en dos casos
reals (no del nostre poble ). En un dels casos
se suposa que realment hi havia un tresor, en
l’altre, no...o sí, ves a saber!
ROBA DE CORTINATGES, DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377

54
Biblioteca Salvador Espriu
barret picat ABRIL 2011
Literari
NOVETATS
SANT JORDI 2011
Especial Ficció
LLIBRES
NoVEL·La (Ficció català)
— ALCÀNTARA, S. La Casa cantonera.
Edicions de 1.984, 2011.
— AMAT, N. Amor i guerra. Planeta,
2011.
— ARNÓ,R. El Secret de la roca
sobirana. Pagès Ed, 2011.
— AUEL, J. La terra de les coves
pintades. Maeva, 2011.
— CABRÉ, J. Després de la Laura.
Proa, 2011.
— COBEN, H. alta tensió. La Magrana,
2011.
— COLL,P. Nius.
— GARCÍA ALBERO, J. El Mur d’indíbil.
Alfazeta, 2009.
— GHULAM, N; ROTGER,A. El Secret
del meu turbant. Ara Llibres,
2010.
— LARSSON, A. El Camí fosc. Columna,
2011.
— LLORENS, Ch. Mar de foc. Rosa
dels Vents, 2011.
— MÁRQUEZ. L’Últim dia abans de
demà. Empúries, 2011.
— MOCCIA, F. Carolina s’enamora.
Columna, 2011.
— MONSÓ, I. La Nit porpra. La
Magrana, 2011.
— MONTEAGUDO, D. Marcos Montes.Quaderns
Crema, 2010.
— MUNRO, A. Massa felicitat . Club
Editor, 2010.
— MONSÓ, I, La nit porpra. La
Magrana, 2011
— MURAKAMI, H. De què parlo
quan parlo de córrer. Empú ries,
2010.
Montserrat Espina Bellet
— PANCOL, K. El Vals lent de les
tortugues. Empúries, 2011.
— PORTA, C. El Club dels perfectes:
7 dies de disciplina estètica
en un hotel spa. La Campana,
2010
— PUIGPELAT. Faust, el terrorista.
Proa,2011.
— QUINTANA, J. Els Herois de la
nit. Proa. 2010.
— ROCA, M.C. Escollida pels
deus. Columna, 2011.
— ROTH, P. Pastoral americana. La
Magrana, 2010.
— SANTOS, C. Habitacions tancades.
Planeta, 2011.
— SEGURA, C. El Cau del conill.
Destino, 2011.
— SIMÓ, I.C. amor meva. Edicions
62,2010.
— SHAMSIE, K. ombres cremades.
Edicions 62, 2011.
— SOLSONA, R. L’Home de la
maleta. Proa, 2010.
— STROUT, E. olive Kitteridge.
Edicions de 1984, 2010.
— VILARÓ,A. La Primera pràctica.
Columna, 2010
Ficció castellà
— AKSIÓNOV, V. Una Saga moscovita.
La Otra Orilla, 2011.
— AMORAGA, C. El tiempo mientras
tanto. Planeta, 2010.
— BRÖNTE, CH. El Profesor. RBA,
2010.
— COOPER, G. La Biblioteca de
los muertos. Grijalbo, 2010.
— ELLIS,B.E. Suites imperiales.
Mondadori, 2010.
— ETXEBARRÍA, L. Lo verdadero
es un momento de lo falso.
Suma de Letras, 2010.
— FAROOKI, R. Soñar es fácil.
DeBolsillo, 2010.
— GIMÉNEZ BARTLETT, A. Donde
nadie te encuentre. Destino,
2011.
— GRISHAM, J. Siete vidas.
Plaza&Janés, 2010.
— LAHOZ,U. La Estación perdida.
Alfaguara, 2011.
— KEPLER,L. El Contrato. Planeta,
2011.
— MARÍAS, J. Los Enamoramientos.
Alfaguara, 2011.
— MARSÉ, J. Caligrafía de los sueños.
Lumen, 2011.
— MORENO, E. El Bolígrafo de gel
verde. Espasa, 2011.
— MORTON, . El Jardín olvidado.
Suma de Letras, 2011.
— MURAKAMI, H. 1Q84. Empúries,
2011.
— OKSANEN, S. Purga. La Magrana,
2011.
— OREJUDO, A. Un momento de
descanso. Tusquets, 2011.
— RUSELL, C. El Beso de Glasgow.
— SIERRA, J. El Ángel perdido.
Planeta,2011.
SECCIÓ AUDIOVISUALS
DVD’S (infantil)
— LAUNING, K. La Montaña màgica.
Storm Rosenberg, 2010.
— LLOMPART, J. Viaje mágico a
Äfrica. Filmax, 2010.
— McGRATHT, T. Megamind. DreamWorks
Animation,2011.
— RENAUD, C. Gru, mi villano favorito.
Universal Studios,2011.
DVD’S (Juvenil)
— STEERS, B. Siempre a mi lado.
Universal Pictures, 2011.
— TURTELBAUD, J. El aprendiz de
brujo. Wal Disney Home Entertainment,
2011.

— YATES, D. Harry Potter y las
reliquias de la muerte. Warner
Bross, 2011.
DVD’S (adults)
— BECKE, J. Mis tardes con
Margheritte. ICE 3, 2011.
— MANTELLO, J. oceanWorld 3D.
3D Entertainment, 2010.
— MAÑÁ, L. La Vida empieza hoy.
Oviedo TV S.A. 2010.
— MURPHY, R. Comer,reza,ama.
Columbia Pictures (Sony), 2011.
Des de la biblioteca
Arriben els premis d’aquest 2011,
Sant Jordi, Josep Pla, Mercè Rodoreda,
Carles Riba... i també el dia
del llibre, la diada de Sant Jordi que
és el colofó.
Certament, una data simbòlica que
la Unesco va escollir per retre homenatge
mundial al llibre i als seus
autors. Un homenatge als llibres,
amb la voluntat d’animar a descobrir
el plaer de la lectura i respectar
la irreemplaçable contribució dels
creadors al progrés social i cultural.
A Catalunya, a més, tenim una tradició
molt antiga: cada 23 d’abril
celebrem del dia de Sant Jordi
regalant-nos roses i llibres. És una
manera senzilla i amable de fomentar
la tolerància i la convivència,
convidant-nos a la cultura, a les
paraules i a l’amor.
I enguany, en una setmana quelcom
especial, les vacances de Setmana
Santa. Una diada del llibre diferent!
Des de la biblioteca, us suggerim
gaudir igualment de la diada tot
mirant el gran assortit de novetats
que aquests dies es poden veure en
llibreries i biblioteques.
També com cada any, la biblioteca
Salvador Espriu ofereix l’“Exposició
de Novetats de Sant Jordi ­2011”
del 26 al 30 d’abril, dins del seu horari
habitual de biblioteca.
Exposició “Novetats de Sant Jordi – 2010”
A continuació, durant el mes de
maig, la biblioteca posa a l’abast
de tothom una altra exposició que
porta per títol “100 anys d’en Massagran”.
Una exposició itinerant de petit format,
per a tots els públics, que pren
com a punt de partida la publicació
el 1910 de les Aventures extraordinàries
d’en Massagran i la seva
continuació, Noves aventures d’en
Massagran, les novel·les de Josep
Maria Folch i Torres il·lustrades per
Junceda. El muntatge dóna una
Literari
55
aproximació a l’autor i la seva obra,
al gènere d’aventures festives i la
literatura infantil i juvenil catalana
del moment.
L’exposició és una iniciativa de la
Subdirecció General de Biblioteques
en col·laboració amb la Fundació
Folch i Torres i la Institució de les
Lletres Catalanes amb l’objectiu de
promoure la lectura a les biblioteques
públiques i complementar les
activitats que organitzen aquestes
biblioteques de manera periòdica.
“100 d’en Massagran” inicià el seu
itinerari per diverses biblioteques
públiques d’arreu de Catalunya el
gener d’enguany i del 5 al 22 de
maig es podrà veure a la biblioteca
de Linyola.
Us esperem amb totes aquestes
novetats, a la vostra biblioteca!
SUBSCRIU-TE A
BARRET PICAT

56
barret picat ABRIL 2011
Racó verd
Els ocells de Linyola
Hivernada de sisons a
Linyola (1)
El sisó (Tetrax tetrax) és un ocell de
la mida d’una gallina (uns 45 cm).
Presenta dimorfisme sexual a l’època
reproductora, on els mascles
adquireixen unes franges blanques
i negres al coll i a les ales, que fan
visibles per atreure les femelles. Les
femelles, mascles no reproductors
i mascles post-reproductors tenen
unes tonalitats marronoses (vegeu
BP – 142).
La població es distribueix per les
estepes dels països dels voltants
del Mediterrani fins a la Xina occi-
Mascle de sisó al secà de Bellmunt, cantant
per atreure les femelles (foto: Roger Guillem
Martí)
dental. El gruix d’aquesta població
es localitza a la Península Ibèrica,
amb 50.000-100.000 mascles reproductors
l’any 2003. A Catalunya, es
calcula una població de 700-1.300
mascles reproductors, bàsicament
concentrada als secans de Lleida.
Aquestes estimes de població s’han
realitzat a partir dels censos anuals
Roger Guillem Martí
realitzats pel Centre Tecnològic Forestal
i la Universitat de Barcelona,
per tal de valorar l’estat de la població
que es troba en perill d’extinció
a les nostres contrades, i per tant,
necessitada de mesures de protecció
per evitar la seva extinció.
Els censos de mascles es realitzen
durant l’època reproductora, període
en que els mascles són territorials,
establint-se cada individu en
un territori (leck) des d’on realitza
la parada nupcial (display sexual)
per atreure les femelles. Un cop
establerts al seu territori, a partir
de mitjans de març, emeten el seu
cant característic (“prrrt”), a cops
fent petits salts obrint les ales per
tal d’exhibir el seu plomatge. La
màxima activitat es dóna de mitjans
d’abril a mitjans de maig, podent-se
allargar en alguns individus fins a
mitjans de juny.
La parada nupcial, així com la reproducció
dels sisons, es realitza en
els secans. La disminució d’aquests
cultius és la principal amenaça per
l’espècie. Les femelles, en canvi, són
més amagadises, així no és possible
fer-ne un bon comptatge, tot i que
es calcula menys d’una femella
per mascle reproductor. El secà de
Belianes és on hi ha la concentració
més alta de sisons en l’època reproductora;
els Plans de Sió, el secà
de Bellmunt i el de Balaguer també
són indrets amb força presència, tot
i que el darrer ha perdut pes a l’igual
que els secans d’Alfès i d’Alguaire,
a causa de la transformació de
cultius en regadiu i la concentració
parcel·lària. Altres amenaces són la
destrucció de nius, l’alta mortalitat
infantil, persecució humana i xocs
amb línies elèctriques.
Un cop finalitzat el període reproductor
i amb la sega del cereal, els
Femella de sisó en un rostoll al secà de
Belianes (foto: Roger Guillem Martí)
sisons van abandonant els secans
per reunir-se en petits grups a
les zones de regadiu. Els primers
en abandonar els secans són els
mascles i les femelles no reproductores.
Les femelles amb cries
es podran observar als secans, alimentant-se
principalment d’artròpodes,
fins que les cries ja puguin
volar sense problemes. Poc a poc
els grups de sisons als regadius
seran més grans en individus, coincidint
amb la disminució de cultius,
concentrant-se així als aufalsars. Al
final uns pocs grups concentraran
la pràctica totalitat de la població
catalana, reforçada amb individus
hivernants procedents d’altres zones
d’Europa.
Un d’aquests grups va sedimentar a
Linyola aquest hivern, compost per
800-1.200 individus, en parlarem al
proper número del Barret Picat.

–Foc a Discreció!
–I Discreció va morir cremat.
El racó dels acudits
Un viatger li diu al cap d’estació:
–Felicitats! Avui és el primer cop en vint anys que el tren
arriba puntual.
–Bé, és que... és el d’ahir.
–Si us plau, faci el favor de no orinar a la piscina!
–Però si tothom ho fa!
–Sí, però no des del trampolí.
Gerard Soldevila Pelegrí
Entreteniments
–Cambrer, té anques de granota?
–Sí.
–Doncs d’un salt porti’m un cafè.
57
–Guillem, acabo de llegir que a l’Àfrica els mosquits
maten.
–Ostres, què grans que deuen de ser!
–Doctor, doctor, tinc amnèsia.
–Des de quan?
–Des de quan què?
Envieu els vostres acudits a: gerard.soldevila@hotmail.com
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877
25230 MoLLERUSSa (Lleida)
Tel. 973 71 44 79 25 - 25240 LiNYoLa
gruesbessmo@hotmail.com
Tel. 610402795
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola
www.centreequestrelliriblau.com
Escola d’Equitació • Classes d’iniciació a partir de 7 anys • Classes de perfeccionament per tot tipus de genets
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies • Estades per nens i nenes en edat escolar • Hípica en general

58
barret picat ABRIL 2011
Com passa el temps
Com passa el temps
Construcció del poliesportiu
Carrer Major
La Palma al cobert del Barceló
Fotografies cedides per teresa Vilaró
Carrer Formiguera
LLímpies

Fotos: C. Arenas
FESTA D’HOMENATGE A LA GENT GRAN

Visita a la plaça
M. Mercè Marçal
Homenatge a la gent gran
Foto: C. Arenas
Foto: Ferran Blanch