You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Linyola, agost de 2014. Lo Pla d’Urgell<br />
número <strong>205</strong><br />
Entrevista a<br />
Josep M. Pedrós<br />
Pere Badia<br />
Genoveva Masses<br />
Reportatges fotogràfics<br />
Colles i festes estiu<br />
La “V”<br />
a Linyola
Estades esportives<br />
DisFRUITA-la Xic<br />
Linyola GYM<br />
Caminada sota la lluna<br />
Joel Pérez Vidal<br />
Fotos: Ramon Tarragó i Linyola Gym
Editorial<br />
3<br />
Fundat l’any 1979<br />
linyola – agost 2014. lo pla d’urgell<br />
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola<br />
http://www.barretpicat.cat<br />
e-mail: barretpicat@yahoo.com<br />
Redacció:<br />
Esteve Mestre i Roigé<br />
Montse Giné i Vergé<br />
Roger Guillem i Martí<br />
Carme Arenas i Alcalà<br />
Jordi Soldevila i Roig<br />
Judit Pedrós i Caba<br />
Eva Llauet i Giné<br />
Jaume Balcells i Palou<br />
Ramon Tarragó i Zaragoza<br />
Cap de redacció:<br />
Esteve Mestre i Roigé<br />
Ninotaires: Perenton Massana i Jordi Roca<br />
Col·laboracions:<br />
Fotografies: Arnau Fontanet, Moisès Mata, Família<br />
Martí-Mases, Pere Badia, Antoni Folguera, Montserrat<br />
Espina, Elisenda Mas, CELI, Linyola Gym, Josep<br />
Binefa, Pol Galitó Martí.<br />
Text: Josep M. Mas i Mas, Pere Badia, Montserrat<br />
Espina, Elisenda Mas, Antoni Folguera Bonjorn,<br />
Xavier Diez, , Arnau Fontanet, Josep Pinyol Vidal, ,<br />
Gerard Soldevila, Joan Carles Grau Bermejo, Miquel<br />
Martorell, Blai Carles, Pol Galitó Martí.<br />
Publicitat i subscripció:<br />
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67<br />
barretpicat@yahoo.com<br />
Subscripció anual local ......19,50 ¤<br />
Subscripció anual forània .....22,50 ¤<br />
<strong>Barret</strong> <strong>Picat</strong>. Trenta cinc anys.<br />
<strong>Barret</strong> <strong>Picat</strong>, continua el seu camí, trenta cinc anys després del seu<br />
naixement. Hem vist passar els temps, el poble ha passat de ser un pagès<br />
eminentment pagès a un de serveis, hem viscut la pujança dels tallers de<br />
confecció fins a veure’n pràcticament la seva desaparició, hem vist la incorporació<br />
plena de la dona en el món del treball i de la universitat, hem vist<br />
la bombolla immobiliària i la seva caiguda, estem vivint una de les crisis en<br />
que s’ha instal·lat el capitalisme, que ho ha aprofitat per anorrear els drets<br />
dels treballadors i som testimonis del greu deteriorament econòmic de la<br />
classe mitjana, vam néixer amb dues cadenes de televisió i la vigència de les<br />
màquines d’escriure, per passar a viure amb ordinadors, que ens permeten<br />
mitjançant internet estar en contacte amb tot el món... <strong>Barret</strong> <strong>Picat</strong> que<br />
es començà a publicar a ciclostil, ara la revista es fa des de casa... de fer<br />
reunions físiques, hem passat a ser una redacció virtual, que fa que només<br />
ens veiem de manera puntual.<br />
Edita: Associació Cultural Alorenil<br />
Dipòsit Legal: L. 182-1981<br />
Muntatge i impressió:<br />
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53<br />
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig<br />
Amb la col·laboració de:<br />
Revista associada a:<br />
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre<br />
les opinions expressades en els articles signats o<br />
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.<br />
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar<br />
totes i cadascuna de les col·laboracions.<br />
Veníem del rock&roll per passar per la música màquina, el tecno, el rap... i<br />
a l’èxit del Dj’s... veníem del “Ja sóc aquí” del Tarradellas, per arribar a Artur<br />
Mas..., de la recuperació de la Generalitat a caminar trenta cinc anys després<br />
cap a la independència...<br />
I <strong>Barret</strong> <strong>Picat</strong> ha sortit dues-centes cinc vegades en aquests trenta cinc<br />
anys. El que hem estat i som és fruit del treball i del saber de diferents<br />
generacions que hi ha escrit. I tot hi que hem tingut i tenim redactors i col·<br />
laboradors extraordinaris, el nostre actiu més notable ha estat, és i serà<br />
donar a conèixer a nous escriptors..., aquest ha estat i és el nostre orgull<br />
ara mateix. Ara i sempre.
4<br />
Sumari<br />
Portada ...........................Joan Batlle<br />
5 Editorial ............................BP<br />
6 Sumari / La <strong>Barret</strong>ada .........Perenton Massana<br />
CARTES AL DIRECTOR<br />
5 Què no marxeu de vacances? .....Jaume Balcells<br />
5 Escola franquista<br />
i ensenyament democràtic ..........The Osques<br />
NOTÍCIES ................................BP<br />
6 Festa Major d’agost / La “V“ Via 2014 / Casal d’estiu<br />
/ III Estades vila de Linyola<br />
7 Estiu poc calurós / III Festival musical de Linyola /<br />
Accident mortal / Mulla’t per l’esclerosi múltiple /<br />
Actes de Linyola a la fresca 2014<br />
8 Adoli. Catifa de Corpus / Xerrada de Josep Varela<br />
sobre els Arderiu / Xulles a la Penya Barça / Eleccions<br />
a la llar del jubilats / Noms propis<br />
9 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas<br />
10 L’Ajuntament informa .............Aj. de Linyola<br />
ESPORTS<br />
11 Torneig de futbol sala de Linyola .....Pere Badia i<br />
Miquel Martorell<br />
12 Noticiari esportiu ..........................BP<br />
13 Sortida del CELI a la Vall Fosca .....Joan C. Grau<br />
14 CF Linyola ........................Pere Badia<br />
VISTES DE LINYOLA<br />
17 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas<br />
18 Inventari dels béns de l’església i de<br />
l’Arxiu Parroquial de Linyola .......... Blai Carles<br />
ENTREVISTA<br />
20 El cafè matiner amb<br />
Pere Badia .................... Ramon Tarragó<br />
22 El cafè matiner amb<br />
Josep M. Pedrós Tarragó ........ Ramon Tarragó<br />
24 Entrevista (inacabada) a<br />
Genoveva Masses Berengué ........Montse Giné<br />
HISTÒRIA<br />
26 Casa Moreno de la Cendrosa.<br />
Compra de maquinària agrícola .....Esteve Mestre<br />
34 1714-2014 .....................Arnau Fontanet<br />
36 Els gegants centenaris<br />
de Linyola .........................Pol Galitó<br />
OPINIÓ<br />
40 Cada dia sumem més .......... Francesc Foguet<br />
42 Desencuentros ....................Xavier Díez<br />
ENTRETENIMENTS<br />
44 El racó del acudits ............ Gerard Soldevila<br />
LITERATURA<br />
47 Ninots a l’espai (III) ................Josep Pinyol<br />
51 Postal de Biarritz ...............Antoni Folguera<br />
52 La tempesta ...................Jaume Balcells<br />
54 Biblioteca Salvador Espriu .....Montserrat Espina<br />
PLANTES<br />
56 Les plantes remeieres en la medicina<br />
popular linyolenca (VI) ............Elisenda Mas<br />
56 Samerlic .........................Jordi Roca<br />
64 CONTRAPORTADA ........C. Arenas, R. Tarragó<br />
La <strong>Barret</strong>ada<br />
barret picat AGOST 2014
Cartes al director<br />
5<br />
Què no marxeu de<br />
vacances?<br />
Tan odiós o més que aquella propaganda<br />
televisiva on repeteixen<br />
insistentment, com si tots fóssim<br />
retardats o nens de parvulari, aquella<br />
frase que diu: “Què bé que s’està<br />
quan s’està bé!”, és que tota la<br />
gent coneguda que et trobis –com<br />
si d’amagatotis s’haguessin posat<br />
d’acord– et faci la mateixa pregunta:<br />
“Què no marxeu de vacances?”<br />
És clar, quan és que sí, que marxes,<br />
cap problema. Expliques el lloc<br />
on vas i, amb paciència infinita, et<br />
disposes a escoltar la vida i miracles<br />
de tot allò que ells pensen fer durant<br />
les seves vacances.<br />
Lo fotut és quan no marxes. Prou<br />
pena tens que, pels motius que<br />
siguin (econòmics, familiars, astronòmics,<br />
geològics...), no puguis fer<br />
aquell viatge que havies planejat i<br />
desitjat! Només cal que t’ho recordin<br />
cada dos per tres!<br />
Intueixo que alguns, més que res,<br />
ho pregunten per poder explicar lo<br />
que faran ells. Així, si tu dius, per<br />
exemple, que passaràs quatre dies<br />
a la Pineda o a Salou, ells et surten<br />
que faran un creuer pel Bàltic o que<br />
se’n van vint-i cinc dies a la Xina o a<br />
Austràlia. I t’ho diuen amb un somriure<br />
ample i misericordiós, com aquell<br />
que no li dóna importància, com si<br />
et diguessin, vaig aquí, a l’estany<br />
d’Ivars.<br />
Altres, crec, ho diuen inconscients,<br />
per dir alguna cosa, com si et parlessin<br />
del temps. De fet, si diuen:<br />
“Quina calor que fa avui, oi!?”, ja cal<br />
estar ben preparats perquè tot seguit<br />
et poden engegar el temut: “Què no<br />
marxeu de vacances?”<br />
Jo no les faig aquestes preguntes.<br />
Digueu-me poca-solta, si voleu, però<br />
per donar conversa, ara a l’estiu,<br />
sovint m’invento preguntes que no<br />
tenen cap ni peus, ni xo ni arri. Ara,<br />
això sí, tenen una certa originalitat.<br />
“Encara fa allò de l’orinoteràpia, la<br />
teva senyora?”, pregunto a un conegut,<br />
per exemple, abans que a ell li<br />
passi pel cap d’interessar-se per les<br />
meves vacances.<br />
O parlo de casos d’oblits involuntaris<br />
o misteris insondables, com l’herència<br />
del Pujol, o dels ja clàssics, Bárcenas<br />
i els seus sobres, Urdangarín,<br />
el cunyat exemplar, el gran Millet...<br />
Tal i com està el món, amb guerres<br />
i conflictes a dojo, i amb els americans,<br />
com sempre, ficant el nas<br />
per a tot arreu, amb una mà donant<br />
ajut humanitari i amb l’altra venent<br />
míssils, i el fill de Putin (el seu pare<br />
es deia també Putin) fent la guitza a<br />
Europa i, de passada, a l’agricultura<br />
i ramaderia de Lleida, val més no<br />
tocar el tema internacional.<br />
Parlar del Barça sempre és un<br />
recurs, ara que, tal i com va anar<br />
la temporada passada, i tenint en<br />
compte el nou entrenador i els nous<br />
jugadors, tampoc és que es respiri<br />
massa alegria...<br />
Sigui com sigui, si aquests dies em<br />
trobeu pel carrer, parleu -no faltaria<br />
més- de lo que vulgueu, ara, sis<br />
plau, si ho podeu evitar, no em pregunteu<br />
allò de: “Què no marxeu de<br />
vacances?”<br />
Jaume Balcells Palou<br />
ESCOLA FRANQUISTA<br />
I ENSENYAMENT<br />
DEMOCRÀTIC<br />
M’ha semblat interessant el fet de relacionar<br />
les dues frases o paràgrafs<br />
següents per als lectors de BARRET<br />
PICAT:<br />
—“A l’escola franquista, a més de<br />
les festes religioses teníem les<br />
pròpies del Glorioso Movimiento<br />
Nacional. Movimiento que més aviat<br />
feia pinta de convertir-se en Glorioso<br />
Movimiento Contínuo. Gràcies a tot<br />
aquest muntatge celebràvem El día<br />
del Caudillo, la Fiesta de la Raza<br />
-després es diria de la Hispanidad-,<br />
El día del Dolor, El día de la Canción,<br />
El día del estudiante caído, El día<br />
del libro... i, per a més inri encara,<br />
teníem El día del Glorioso Alzamiento<br />
Nacional.”(Josep Coma, mestre<br />
segarrenc ja traspassat).<br />
—“El millor objectiu de l’Educació<br />
(democràtica) ha de ser que el<br />
feixisme no torni a ésser possible<br />
mai més.”(Marta Mata, pedagoga ja<br />
traspassada).<br />
Cap dictadura és transparent, ni<br />
amable, ni simpàtica, ni innocent,<br />
ni honesta, ni menys encara, legal.<br />
Cap dictadura és apolítica. Que no<br />
us enredin.<br />
THE OSQUES<br />
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI<br />
Pensa amb els qui més estimes.<br />
Tú no els pots fallar. Assegura’t!<br />
Amb la garantia de<br />
| VIDA
6<br />
Notícies<br />
Notícies<br />
FESTA MAJOR D’AGOST<br />
Una festa major amb moltes i diferents<br />
activitats. A destacar a l’actuació<br />
pel jovent el grup MOSHBOWL<br />
format per Guitarra i veu: Ramon<br />
Sanmartin; Baix: Adrian Contreras i<br />
Bateria: Lluc Martí.<br />
JOVENT<br />
Dijous 14 els joves s’instal·laren en<br />
penyes a la zona del poliesportiu<br />
amb marxa de Dj’s. i el dia 15 a la<br />
tarda s’obriren les penyes, amb sopar<br />
popular concerts i Dj’s.<br />
5a OLIMPIADA RURAL<br />
La nit del dia 15, es celebrà amb gran<br />
èxit la 5a Olimpíada Rural on hi participà<br />
gran part del jovent del poble.<br />
Guanyadors Olímpiada<br />
INFANTS<br />
Divendres 15 els infants de la vila<br />
gaudiren de la Cercavila amb una<br />
batucada del grup l’Espelunca<br />
Diabòlica, i més tard al Planell de<br />
l’espectacle interpretat per la companyia<br />
El gran Magí amb l’espectacle<br />
No pas Nas, seguit d’una festa de<br />
l’escuma.<br />
El diumenge, tingueren durant tot el<br />
dia el Parc Aquàtic Diver. I el dilluns a<br />
la tarda tornaren a tenir la seva festa<br />
de l’escuma.<br />
BALL I CONCERT<br />
Pels balladors, el 15 d’agost actuà<br />
l’orquestra Combo 912, el 16,<br />
Moshbowl<br />
Montse& Joe Transfer, el diumenge,<br />
concert benèfic a càrrec de la<br />
formació linyolenca Teclam’s, en el<br />
que fou l’acte central de la Festa<br />
Major, que actuaren aconseguint<br />
de nou un gran èxit, i el dilluns<br />
Banda Sonora.<br />
ESPORTS<br />
El dissabte 16 es disputà un partit<br />
de futbol entre el CF Linyola i la UE<br />
Tàrrega i el diumenge 17 hi hagué<br />
una Tirada de Bitlles.<br />
EXPOSICIÓ DE CÀRITAS<br />
Hi hagué una exposició al rober de<br />
Càritas Linyola durant els dies de la<br />
festa major.<br />
LA “V” VIA 2014<br />
L’ANC de Linyola organitzà una<br />
V –preparació de la V de l’11 de<br />
setembre- amb gran èxit, de fet, fou<br />
una gran Festa familiar, en la que<br />
hi participaren unes 350 persones<br />
i després hi hagué berenar –coca<br />
amb xocolata- pels assistents.<br />
CASAL D’ESTIU<br />
Durant tres quinzenes del 28 de juny<br />
al 8 d’agost, 75 nens i nenes han fet<br />
diferents activitats al casal d’estiu<br />
com: Han treballat tot el curs el conte<br />
el Llibre de la Selva i l’han representat,<br />
han fet manualitats, curset de<br />
cuina, anglès, pintar una samarreta,<br />
representar diferents històries i contes<br />
de moltes èpoques: les nenes<br />
amb una disfressa de princesa i els<br />
nens una disfressa de prínceps o de<br />
guerrers, i han fet una guerra d’aigua.<br />
Durant el curs han fet diverses<br />
sortides per anar a la piscina, fer una<br />
bicicletada i també un tomb amb<br />
patins. Tant alumnes com els pares<br />
han quedat molt satisfets d’aquests<br />
cursos...<br />
III ESTADES VILA DE<br />
LINYOLA<br />
Durant tres setmanes a Linyola<br />
es feren les III estades esportives<br />
Vila de Linyola que finalitzaren el<br />
divendres 1 d’agost. En la primera<br />
edició van participar 30 nens i nenes.<br />
En la segona edició 70 nens i<br />
nenes i en aquesta tercera edició<br />
100 nens i nenes amb gran èxit. Per<br />
fer les estades s’ha comptat amb<br />
8 monitors molt qualificats: Xavi<br />
Fontanet, Siddhart Candame, David<br />
Torrades, Anna Vendrell, David<br />
Vendrell, Marina Fontanet, Wendy<br />
Candame i Xavi Alís que han ofert<br />
un ampli ventall d’activitats esportives<br />
i interactives, compartir esports<br />
i experiències que els ajudi en la<br />
seva formació com a persones.<br />
S’ha treballat el màxim d’esports<br />
barret picat AGOST 2014
Notícies<br />
7<br />
possibles: Futbol sala, Hoquei, Futbol,<br />
Bàsquet, Tennis, Vòlei, Bàdminton<br />
i també classes d’anglès.<br />
ESTIU POC CALURÓS<br />
Tot i els seus repics de calor, l’estiu<br />
de l’any 2014 es recordarà com<br />
l’estiu que no va fer calor, un estiu<br />
en que les tempestes de manera<br />
reiterada van fer malbé les collites<br />
d’alguns termes... però l’aigua<br />
caiguda als Pirineus, fa que els<br />
principals pantans estiguessin<br />
a principis del mes d’agost a un<br />
90% de la seva capacitat. Però<br />
repetim, el temps no ha beneficiat<br />
a l’incipient indústria turística del<br />
Pla d’Urgell.<br />
III FESTIVAL MUSICAL<br />
DE LINYOLA<br />
Organitzat per l’Ajuntament i l’Escola<br />
de Música, e ls dies 7, 8, 9 i 10<br />
d’agost, a les 9 del vespre, es va<br />
celebrar a l’església parroquial el<br />
III Festival musical de Linyola amb<br />
recitals de cant, piano i música de<br />
cambra que va anar a càrrec de<br />
Laura Vila, Ferran Aymerich, Linus<br />
Montolio, Xavier Iglesias i José Porto<br />
i els alumnes del curs de cant i piano<br />
de l’Escola Municipal de Música de<br />
Linyola.<br />
ACCIDENT MORTAL<br />
El passat 24 de juliol, Ramon Joval<br />
Binefa de 84 anys mentre regava va<br />
patir un fatal accident a conseqüència<br />
del qual va morir. Era un pagès<br />
de pedra picada, força estimat al<br />
poble i la seva mort fou molt sentida.<br />
Descansi en pau.<br />
MULLA’T PER<br />
L’ESCLEROSI MÚLTIPLE<br />
Més de 600 piscines de Catalunya,<br />
entre elles la de Linyola, celebraren<br />
el diumenge 13 de juliol, el Mulla’t<br />
per l’esclerosi múltiple, recollint fons<br />
per les seves activitats.<br />
ACTES DE LINYOLA A LA<br />
FRESCA 2014<br />
FINAL FUTBOL SALA<br />
Es va celebrar el dissabte 9 d’agost<br />
i el guanyador fou Ampli reportatge<br />
a l’interior.<br />
CLOENDA DELS CURSETS DE<br />
NATACIÓ<br />
La cloenda dels cursets de natació<br />
es va fer el divendres 8 d’agost, en<br />
una lluïda festa a les piscines municipals,<br />
on hi participaren dels nens,<br />
nenes i els monitors, amb l’assistència<br />
dels seus familiars, el que dóna<br />
una gran rellevància a l’acte.<br />
SOPAR DE COLLES<br />
Es va celebrar el 2 d’agost el sopar<br />
de colles, però en comptes de fer-ho<br />
al Planell, per l’amenaça de pluges,<br />
es va traslladar al poliesportiu.<br />
III MASCANÇÀ SONA FORT<br />
El “III Mascançà sona fort” es va<br />
celebrar el dissabte 19 de juliol, a<br />
la plaça Planell i vingueren jovent<br />
d’arreu per veure l’actuació dels<br />
grups STROMBERS, TREMENDOS<br />
i MONDO LOCO i passar una gran
8<br />
Notícies<br />
nit. Un gran èxit d’organització del<br />
Grups de Joves de Linyola.<br />
SANT CRISTÒFOL<br />
El diumenge 13 de juliol, a migdia i<br />
a la plaça de l’església i per commemorar<br />
la festivitat de sant Cristòfol es<br />
va fer la benedicció de tota mena de<br />
vehicles, que donaren els Tres tombs<br />
pels carrers de la vila.<br />
CAMINADA A LA LLUM DE LA<br />
LLUNA<br />
El dissabte 12 de juliol es va fer la<br />
tradicional caminada a la llum de la<br />
lluna amb sortida i arribada a la plaça<br />
Planell i on es va recórrer 5 km. Tots<br />
els caminants van poder gaudir de<br />
l’entrepà i l’aigua.<br />
DISFRUITA-LA XIC!<br />
Organitzat per la Unió de Pagesos<br />
i el patrocini de la Diputació de<br />
Lleida, els participants als cursets<br />
de natació van gaudir el divendres<br />
11 de juliol d’un espectacle on se’ls<br />
explicava les propietats de la fruita.<br />
HISSADA DE LA SENYERA<br />
Després de diferents vicissituds es<br />
va trobar un lloc ideal per la senyera<br />
que l’ANC volia hissar en un lloc destacat<br />
del poble. Finalment s’arribà<br />
amb un acord amb l’ajuntament per<br />
penjar-la a la rotonda que agafa els<br />
carrers sant Pau, Lleida i Pau Casals.<br />
El dia 29 de juny es va hissar enmig<br />
d’una festa en la que hi participaren<br />
grallers, capgrossos i un nombrós<br />
públic. La festa es va acabar amb<br />
un vermut.<br />
REVETLLA DE SANT JOAN<br />
La revetlla de Sant Joan, el dia 23<br />
de juny, tingué com a protagonista<br />
l’equip aleví que s’havia proclamat<br />
NOMS PROPIS<br />
Joan Clop, artesà que treballa<br />
la boga de zones humides, entre<br />
elles l’estany d’Ivars per fer mobles.<br />
Visiteu moblesecologics.<br />
com per veure el treball del Joan.<br />
campió de 2ª provincial i que fou<br />
l’encarregat de portar la Flama<br />
del Canigó. Degut al mal temps,<br />
el sopar de colles es va traslladar<br />
al poliesportiu, on es va celebrar<br />
el correfoc protagonitzat pel grup<br />
Keressus. La festa es va acabar<br />
amb un disc-mòbil.<br />
ADOLI. CATIFA DE<br />
CORPUS<br />
El diumenge 22 de juny, com cada<br />
any, a la pujada del Castell, es va<br />
fer la catifa de Corpus per part de<br />
els Adoli que va agradar a tothom.<br />
Després hi va passar la professó de<br />
Corpus. La catifa tenia 26 metres de<br />
llarg per 6 m d’amplada.<br />
Les Adoli celebraren la seva festa de<br />
fi de curs el dissabte 28 de juny amb<br />
un sopar al poliesportiu.<br />
XERRADA DE JOSEP<br />
VARELA SOBRE ELS<br />
ARDERIU<br />
L’escriptor i polític Josep Varela el<br />
divendres 20 de juny va donar una<br />
interessant conferència sobre “Els<br />
Arderiu i la seva trajectòria personal<br />
a Lleida” a la sala Formiguera que<br />
va agradar força al públic assistent.<br />
La xerrada era organitzada per<br />
l’ajuntament amb la col·laboració de<br />
<strong>Barret</strong> <strong>Picat</strong>.<br />
XULLES A LA PENYA<br />
BARÇA<br />
El dissabte, 14 de juny, es va celebrar<br />
a la Penya una sopar de xulles,<br />
com a colofó a la temporada 2013-<br />
14, a la que hi assistiren força socis,<br />
que passaren una bona estona.<br />
ELECCIONS A LA LLAR<br />
DELS JUBILATS<br />
El dissabte 14 de juny es feren<br />
eleccions a la Llar de Jubilats on hi<br />
participaren 107 electors. Dies després<br />
es va reunir la Junta i després<br />
de les votacions internes, quedà<br />
constituïda de la següent manera:<br />
President: Jaume Casadellà Balagué<br />
Vicepresident: Ramon Escolà Querol<br />
Secretària: Concepció Ibars Solé<br />
Tresorer: Ramon Tarragó Zaragoza<br />
Vocal: Domènec Droguet Pons<br />
Vocal: Josep Maria Carulla Salles<br />
Vocal: Sebastià Salles Torrent<br />
Vocal: Modest Vilamajó Rosell<br />
barret picat AGOST 2014
Notícies<br />
9<br />
Meteorologia i pluviometria<br />
juny 2014 juliol 2014<br />
Temperatura mínima 12 o 15 o<br />
Temperatura màxima 34 o 35 o<br />
Mitjana de les mínimes 16 o 20,9 o<br />
Mitjana de les màximes 30,2 o 30,1 o<br />
Mitjana del mes 23,1 o 25,5 o<br />
Dies de pluja 4 6<br />
Total litres pluja 18,5 l. 27 l.<br />
Dia màxima precipitació 8 l. el dia 17 10 l. dies 24-25<br />
Dies de tempesta 1 2<br />
Dades referides a l’interior de la població.<br />
Josep M. Mas i Mas<br />
Foto Carme Arenas
10<br />
Notícies<br />
L’Ajuntament informa<br />
L’Ajuntament de Linyola durant el<br />
mesos de juny-juliol ha estat realitzant<br />
obres de manteniment al<br />
conjunt de dipòsits d’aigua potable<br />
situats al terme municipal de Bellmunt<br />
d’Urgell.<br />
Al dipòsit gran –amb una cabuda de<br />
25.000.000 de litres– s’han realitzat<br />
obres de sanejament a 2.500 metres<br />
linials de juntes que hi han al formigó<br />
i que actualment estaven molt<br />
danyades i segellades amb alquitrà.<br />
Aquest ha estat reemplaçat, una<br />
vegada sanejades les juntes, per<br />
materials més resistents i elàstics<br />
i més adequats a les condicions<br />
mediambientals on està situada la<br />
bassa.<br />
L’obra ha estat realitzada per la brigada<br />
municipal amb l’import total,<br />
IVA inclòs, de 20.000 euros.<br />
Tanmateix i una vegada buits els dipòsits<br />
més vells, entre el quals hi ha<br />
el de l’aigua clorada, s’ha comprovat<br />
una sèrie de deficiències tant en la<br />
seva estructura com en el sistema<br />
de vàlvules que subministren aigua<br />
la xarxa general. La complexitat de<br />
l’obra ha determinat la petició de<br />
varis pressupostos a empreses especialitzades.<br />
Servei<br />
d’Auto-rentat<br />
de cotxes<br />
Taller de reparació<br />
Electricitat i mecànica en general<br />
Especialitat en revisions ITV<br />
Planxisteria i pintura<br />
Alineació de direccions per ordinador<br />
Servei de grua permanent<br />
TALLERS PLA D’URGELL<br />
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola<br />
barret picat AGOST 2014
Esports<br />
11<br />
Torneig de futbol sala de Linyola<br />
Pere Badia i Miquel Martorell.<br />
Com cada estiu s’ha celebrat aquest<br />
estiu el Torneig de futbol sala a la<br />
pista poliesportiva de Linyola.<br />
Torneig Alevins i<br />
Infantils<br />
Aquest any, la novetat és que hi ha<br />
hagut una lliga d’alevins i infantils i<br />
la veritat és que el Torneig ha estat<br />
un gran èxit, ja que durant les tres<br />
setmanes que ha durat de dilluns<br />
a divendres i a les 9 de la nit hi ha<br />
hagut un partit d’aquestes categories<br />
i les grades s’omplien de<br />
familiars dels jugadors. En aquest<br />
campionat hi ha hagut partits molts<br />
renyits i s’han vist jugadors de<br />
molta tècnica.<br />
Els equips eren Cat’s, Bits, Street<br />
Team i Reves.<br />
La final la jugaren Street Team i<br />
Reves, fou molt disputada i el partit<br />
acabà amb un empat 1 a 1 i a la<br />
tanda de penals s’imposaren els<br />
primers per 3 a 2.<br />
La classificació quedà així:<br />
1) Street Team<br />
2) Reves<br />
3) Bits<br />
4) Cats<br />
Torneig Sènior<br />
Hi participaren 6 equips que a la fi<br />
del campionat, la classificació quedà<br />
així:<br />
1) Bar JJ<br />
2) Pizzeria Giovanni<br />
3) Trilita<br />
4) Mec- Mec<br />
5) FS Bellvís<br />
6) Linyola Gym<br />
La final la jugaren Bar JJ i Pizzeria<br />
Giovanni i en un partit disputadíssim<br />
va guanyar el primer per 5 a 4.<br />
El màxim golejador fou Marc Poblet<br />
amb 12 gols i el porter menys golejat<br />
–amb 12 gols–, fou Cunillera, tots<br />
dos pertanyents a l’equip campió,<br />
el Bar JJ.<br />
Tots els partits es disputaren amb<br />
un àrbitre i les semifinals i finals amb<br />
dos àrbitres.<br />
Totes les nits foren esplèndides per<br />
disputar partits i també per al públic<br />
linyolenc i persones que estan de vacances,<br />
que es va reunir a les grades<br />
de la zona poliesportiva per veure<br />
aquests partits de futbol. Esperem<br />
que el Torneig es continuï celebrant<br />
doncs, l’èxit està garantit.<br />
TAXI Jordi<br />
687 847 648<br />
973 575 375<br />
Linyola
12<br />
Esports<br />
Noticiari esportiu de Linyola<br />
<strong>Barret</strong> <strong>Picat</strong><br />
Alexandre Tàssies va celebrar la<br />
seva darrera cursa de la temporada<br />
2013/14 a Bell-lloc d’Urgell el dia 5<br />
de juliol on va guanyar de manera<br />
destacada i per quart anys consecutiu.<br />
Gemma Bonjorn per la seva banda<br />
va quedar segona a la cursa d’Alcarràs<br />
que es va córrer el 19 de juliol.<br />
Joel Pérez Vidal, alumne de Linyola<br />
GYM va superar satisfactòriament<br />
l’examen de cinturó negre 1r DAN<br />
de Taekwon-do.<br />
El CELI ara està preparant la Cursa<br />
del Caragol que es celebrarà a<br />
Linyola el proper 5 d’octubre amb<br />
un recorregut de 10 km i també una<br />
Caminada popular.<br />
Alexandre Tàssies<br />
Gemma Bonjorn<br />
Dilluns: TÀRREGA<br />
Dimarts: ALCAÑIZ - CAPELLADES - FRAGA - MANRESA<br />
Dimecres: ALMENAR - MOLLERUSSA - POBLA DE SEGUR<br />
Dijous: ALMACELLES - ESPARRAGUERA - FLIX - LLEIDA<br />
Divendres: CERVERA<br />
Dissabte: BALAGUER - CASPE - LLEIDA - MARTORELL<br />
Diumenge: ARTESA DE SEGRE - COLLBATÓ - FONDARELLA - ORGANYÀ<br />
I EL DIA 8 DE CADA MES A MONZÓN<br />
Tel. 973 57 55 80 • 659 97 44 33 • Tel. 973 57 51 34 • 670 53 73 01 • LINYOLA<br />
barret picat AGOST 2014
Esports<br />
13<br />
Sortida del CELI a la Vall Fosca<br />
Joan Carles Grau Bermejo<br />
Aquest passat diumenge, 10 d’agost,<br />
el CELI va organitzar una sortida “familiar”<br />
a la Vall Fosca i que va tenir<br />
una bona acollida. La mostra és que<br />
ens hi vam arreplegar 32 excursionistes,<br />
entre nens, nenes, pares i mares,<br />
a més a més de la “Xispa”.<br />
El lloc de trobada i sortida va ser<br />
a les 07:00, més o menys, des de<br />
la Plaça Planell i vam fer una petita<br />
parada per estirar les cames<br />
i prendre alguna cosa a la Pobla<br />
de Segur.<br />
Des de la Pobla vam continuar fins<br />
deixar els vehicles al pàrquing del<br />
costat del telefèric de l’embassament<br />
de Sallente i cap allà a les 10:00,<br />
després d’agafar forces i esmorzar<br />
una mica, va començar el que era<br />
l’excursió en sí.<br />
Pujada pel camí de Pigolo fins al<br />
“carrilet” i, després d’algunes fotos,<br />
arribada a l’estany Gento i el seu<br />
refugi.<br />
Un petit “Kit-Kat” i pujada fins al refugi<br />
de Colomina, lloc base on vam<br />
parar a dinar i a descansar.<br />
Els/les més valents i valentes vam<br />
donar un tomb als estanys de Co-<br />
lomina i de Mar passant pel pas de<br />
l’ós.<br />
I al voltant de les 16:30 tornada xino<br />
xano cap avall parant un moment a<br />
donar-li un cop d’ull a l’estany Tort,<br />
el qual està força baix segons es<br />
podien veure les marques del seu<br />
nivell habitual.<br />
Una vegada al pàrquing una mica<br />
de beure al bar del telefèric i altra<br />
vegada cap a Linyola.<br />
La conclusió és que crec que la<br />
sortida ha estat molt bé, on hem<br />
pogut gaudir d’uns paisatges molt<br />
bonics, que ens ho hem passat<br />
molt bé i, on els nens i les nenes es<br />
van comportar com uns autèntics<br />
“jabatos”.<br />
Tot i no portar GPS, després de veure<br />
algunes rutes semblants al Wikiloc<br />
crec que vam fer al voltant de 18/19<br />
km i uns 1100/1200m+.<br />
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)<br />
Tel./Fax 973 60 01 03<br />
xapaipinturamarpri@gmail.com
14<br />
Esports<br />
CF Linyola<br />
Pere Badia<br />
S’acaba l’estiu i aviat començarà la<br />
temporada. L’equip tècnic del primer<br />
equip ha treballat força aquests dos<br />
mesos per formar un equip competitiu.<br />
Les baixes de l’equip han estat, l’Ivan<br />
que marxa al Miralcamp, Planes al<br />
futbol sala, el porter Sergi al Palau, el<br />
porter Mario al Tèrmens i el davanter<br />
Edu al Bellpuig.<br />
Les altes són Manel Font que ve de<br />
la Fuliola, Jaume Nebra del juvenil<br />
del Reus, recuperem després d’una<br />
llarga lesió a Xavier Farré, i els porters<br />
Pau Llovera del Bellvís i resident<br />
a Bellcaire i el porter del Miralcamp,<br />
Eduard Caba.<br />
Som gairebé el mateix bloc de l’any<br />
passat i amb un any més d’experiència<br />
a la categoria pel que podrem<br />
competir amb tots els equips.<br />
El dissabte 16 d’agost vam competir<br />
amb el Tàrrega i vam empatar 1 – 1.<br />
Demanem a tots els aficionats que<br />
vagin a animar tots els diumenges a<br />
l’equip, ja que donarà grans alegries.<br />
El primer partit oficial serà el 7 de setembre<br />
al camp del difícil Guissona i<br />
el 14 de setembre jugarem al nostre<br />
camp contra el Solsona.<br />
Dels equips base, s’està treballant<br />
en tots els equips, ja que depèn dels<br />
jugadors que tinguin per inscriure’ls<br />
en les seves categories. L’equip<br />
aleví que va quedar campió de segona<br />
divisió, aquest any, a 1ª divisió,<br />
competirà amb els millors equips de<br />
la província.<br />
Desitgem que l’equip s’acabi de<br />
rodar en aquest final d’agost i que<br />
comenci la temporada. Fins la<br />
propera!<br />
BAR<br />
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA<br />
Tel. 664 398 654<br />
Des de 1984<br />
barret picat AGOST 2014
16<br />
Activitats CELI<br />
Festes d’estiu a Linyola<br />
Fotos: M. Mata, CELI, R. Tarragó.
Vistes de Linyola<br />
17<br />
Coneixes el teu poble?<br />
Carme Arenas<br />
Saps els llocs on s’han fet<br />
aquestes fotografies?<br />
Respostes a<br />
barretpicat@yahoo.com<br />
La resposta al número anterior<br />
era LV-3331 Km0 al carrer<br />
Salmeron; l’entrada amb dos<br />
pilons és al castell, el Molí d’oli;<br />
MM, la casa que fou de Manuel<br />
Mestre. Davant el carrer<br />
Llibertat i el balcó és al carrer<br />
Domènec Cardenal –cal Pepito<br />
el Sord– casa Folguera.<br />
Fotos: Josep Binefa<br />
ASSEGURANCES DIVERSES<br />
Agent Josep Lechosa Enrech<br />
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas<br />
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.<br />
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”<br />
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA
18<br />
Vistes de Linyola<br />
Inventari dels béns de<br />
l’església i de l’Arxiu Parroquial<br />
de Linyola<br />
Blai Carles Guillem<br />
Un dels instruments més eficaços<br />
per al control i la gestió dels béns<br />
d’una institució o persona són els<br />
inventaris. Aquests, tenen la finalitat<br />
d’anotar i classificar cadascun dels<br />
béns, de cara a obtenir un registre<br />
documental on hi figurin les possessions<br />
d’aquesta institució o persona.<br />
Òbviament, es poden fer diversos<br />
tipus d’inventaris, segons quin sigui<br />
el camp d’estudi. Així, ens trobem<br />
que existeixen inventaris de tipus<br />
econòmic, mediambiental, del patrimoni,<br />
entre d’altres. En el present<br />
article els volem informar sobre la<br />
confecció de dos inventaris que<br />
s’han pogut acabar durant aquest<br />
estiu i que dotaran a la Parròquia<br />
de Linyola d’unes eines força útils<br />
de cara a gestionar els seus béns<br />
patrimonials.<br />
En primer lloc, parlem de l’inventari<br />
de l’església parroquial de<br />
Linyola, que es va iniciar al 2010<br />
i que s’ha finalitzat durant aquest<br />
mes d’agost. Aquest treball ha estat<br />
fruit de la col·laboració de diverses<br />
persones, totes elles coordinades<br />
per l’histo riador local Esteve Mestre.<br />
L’inventari està organitzat en dues<br />
parts. En la primera, realitzada per<br />
Mn. Pere i un servidor, tot resseguint<br />
cadascun dels racons del temple<br />
(des de la sagristia fins al campanar),<br />
vam anotar i catalogar cadascun<br />
dels béns que integren l’església<br />
(des de les més simples campanetes<br />
que fan anar els escolans fins al Sant<br />
Crist que presideix el presbiteri), tot<br />
procurant anotar les mesures dels<br />
objectes i, en cas que es conegués,<br />
la seva procedència. I en la segona<br />
part, realitzada per Pol Galitó, es va<br />
procedir a fotografiar els béns més<br />
característics i valuosos de la parròquia,<br />
de cara a tenir-ne un major<br />
coneixement, ja que diuen que una<br />
imatge val més que mil paraules.<br />
Tot aquest minuciós treball a priori té<br />
una doble finalitat: d’una banda dota<br />
a la parròquia d’un instrument útil per<br />
a conèixer quins béns existeixen dins<br />
del temple en un moment determinat,<br />
de cara a possibles furts, vendes<br />
o desaparicions; i, d’altra banda,<br />
constitueix una eina molt valuosa<br />
per als futurs historiadors que vulguin<br />
conèixer com era la parròquia<br />
de Linyola a principis del segle XXI.<br />
Sincerament, considero –almenys<br />
per la meva part– que aquesta última<br />
finalitat és la que ens ha animat a<br />
tots a dur a terme aquesta obra, ja<br />
que per a un investigador és molt<br />
apassionant poder descobrir a partir<br />
de documents gràfics o escrits com<br />
era un edifici en un període determinat<br />
del temps. A molts de nosaltres,<br />
per exemple, ens agradaria poder<br />
reconstruir com va ser la nostra antiga<br />
ermita de Santa Quitèria, però<br />
malau radament encara no s’ha trobat<br />
cap document prou complet com<br />
per a conèixer-la suficientment. Així<br />
doncs, la realització d’aquest treball<br />
pretén cobrir aquest buit i dotar a les<br />
generacions venidores d’una eina<br />
força útil de cara als estudis que facin<br />
sobre els nostres temps actuals.<br />
I, en segon lloc, volem parlar-vos<br />
sobre la confecció de l’inventari<br />
2002-2012<br />
10 anys al vostre<br />
servei<br />
Floristeria – Jardineria<br />
Mireia Caba Muntada<br />
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)<br />
* Flor i planta natural<br />
* Arranjaments per Bodes i<br />
comunions<br />
* Ornamentació d’església,<br />
restaurants i sales conferències<br />
* Poms i centres florals per<br />
celebracions<br />
* Palmes i corones funeràries<br />
* Composicions florals en artificial<br />
* Disseny de jardins<br />
* Creació i manteniment de<br />
jardins<br />
* Articles de regal<br />
barret picat AGOST 2014
Vistes de Linyola<br />
19<br />
de l’Arxiu Parroquial de Linyola.<br />
Aquest treball, a diferència del<br />
primer, té un caire més pràctic, ja<br />
que la seva principal finalitat és<br />
facilitar l’accés i la localització dels<br />
diferents documents que es troben<br />
a la rectoria, fet que comporta que<br />
cada cert temps s’hagi d’anar actualitzant<br />
el catàleg. De la mateixa<br />
forma que l’inventari de l’església,<br />
aquest també ha estat fruit de la<br />
iniciativa d’Esteve Mestre i Mn. Pere.<br />
De fet, quan Mn. Pere va arribar al<br />
2008 ja va fer un primer esborrany<br />
de quins llibres tenia a l’arxiu, centrant-se<br />
especialment en els “llibres<br />
sagramentals”, que és on s’anoten<br />
els batejos, confirmacions, matrimonis<br />
i defuncions. Tanmateix, degut<br />
a la gran quantitat de bibliografia<br />
existent, a la qual calia sumar els<br />
llibres que van quedar a la rectoria<br />
de Mn. Josep Vilà i de Mn. Roc Salvia,<br />
es va decidir que aquest estiu<br />
posaríem fil a l’agulla per a poder<br />
inventariar-los tots.<br />
Així doncs, durant aquests últims<br />
mesos, Mn. Pere i un servidor, assessorats<br />
per Esteve Mestre, hem anat<br />
classificant, etiquetant i registrant<br />
els llibres que hi ha a la rectoria, tot<br />
diferenciant-los segons la seva temàtica.<br />
Fruit d’aquest treball hem pogut<br />
“descobrir” el fons de llibres de Mn.<br />
Josep Vilà, que l’hem inventariat i<br />
traslladat a una millor ubicació, ja que<br />
fins aquest estiu restava guardat en<br />
uns prestatges a les golfes de la rectoria.<br />
També hem trobat nombrosos<br />
documents interessants de Mn. Roc<br />
Salvia, alguns dels quals fan referència<br />
als campaments que duia a terme<br />
amb el grup “Amics de la Natura” de<br />
Salgar. No obstant, els documents<br />
que més criden l’atenció, segons el<br />
meu parer, són els que estan relacionats<br />
directament amb la Parròquia<br />
de Linyola. Així, és molt engrescador<br />
poder trobar gent coneguda entre els<br />
llibres sagramentals o observar de<br />
primera mà documents referents a les<br />
obres de restauració del temple que<br />
van tenir lloc a finals del segle passat.<br />
En definitiva, la realització d’aquestes<br />
dues obres ha contribuït a dotar<br />
a l’església de Linyola de millors<br />
instruments de cara a gestionar<br />
eficaçment els seus béns, siguin a<br />
l’interior del temple com a la rectoria.<br />
D’aquesta manera, la Parròquia de<br />
Linyola disposa d’un coneixement<br />
més directe del que hi ha a cada<br />
espai, fet que ens beneficia a tots.<br />
A nivell personal, puc afirmar que<br />
ha estat una tasca divertida i enriquidora<br />
de fer, ja que serveix per<br />
adquirir experiència a l’hora de dur<br />
a terme aquest tipus de treballs i, a<br />
l’hora, m’ha familiaritzat amb un bon<br />
grapat de vocabulari que fins ara<br />
desconeixia.<br />
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT<br />
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44
20<br />
Entrevista<br />
El cafè matiner<br />
amb Pere Badia<br />
Ramon Tarragó<br />
Amb el Pere fa uns 20 anys que ens<br />
coneixem, i sempre mostra un tarannà<br />
d’home bo, simpàtic, treballador<br />
i familiar.<br />
El Pere és l’home que més sap de<br />
futbol de la nostra comarca i província.<br />
El Pere va començar a donar puntades<br />
a una pilota de ben petit dels<br />
9 als 12 anys juga a futbol a Vallfogona.<br />
Als anys 60, vivia en una masia i<br />
cada 15 dies amb el seu pare amb<br />
una moto Guzzi venien a veure els<br />
partits del CF Linyola. Quins records<br />
i quina emoció, quan passava per la<br />
banqueta del canal... Ja estava molt<br />
a prop de veure i disfrutar d’una altra<br />
gran tarda de futbol. Era quan el CF<br />
Linyola jugava a la Primera Regional.<br />
En aquell temps, les categories eren:<br />
Primera Divisió, Segona Divisió, Tercera<br />
Divisió i Primera Regional.<br />
El Pere recorda com el seu pare era<br />
un home solidari, que quan el club<br />
necessitava un ajut la seva resposta<br />
no es feia esperar, i hi portava un<br />
sac de blat.<br />
P. Badia amb R. Tarragó<br />
Quan vingué amb tota la família a<br />
viure a Linyola el Pere mai deixarà<br />
d’estar implicat al futbol del nostre<br />
poble com jugador, entrenador, i<br />
formant part de junta directiva. Amb<br />
nostàlgia, el Pere recorda els últims<br />
tres camps de futbol que ha tingut<br />
el nostre poble.<br />
Com a jugador del CF Linyola durant<br />
5 anys serà el gran capità, tenint al<br />
Magí Mata i Claudi de entrenadors<br />
i amb Paco Martí i Miquel Rosell de<br />
presidents.<br />
El CF Linyola tenia aleshores dos<br />
equips amateurs A i B.<br />
A l’any 1961 el sou del Pere com a<br />
jugador era de 300 pessetes. Recorda<br />
la gran rivalitat amb el poble<br />
veí Bellcaire i com els aficionats i<br />
jugadors sempre li buscaven les<br />
“pessigolles” dins del camp.<br />
A fora del terreny de joc el Pere era<br />
molt estimat per l’afició i jugadors del<br />
Bellcaire que sempre li deien: “Pere,<br />
volem que vinguis a jugar amb nosaltres.<br />
Un jugador de la teva talla és<br />
molt necessari per al nostre equip”.<br />
Ell apreciava els comentaris però el<br />
seu cor estava amb el Linyola.<br />
Recorda un dels moments més emotius<br />
com a jugador del CF Linyola:<br />
Una eliminatòria de la copa Catalunya.<br />
El partit d’anada el resultat fou<br />
CF Linyola 0 - Manresa 1 i el partit<br />
de tornada Manresa 0 - CF Linyola,<br />
2. El Linyola va eliminar al Manresa<br />
al seu camp i el Pere recorda que<br />
va jugar un dels millors partits de la<br />
seva carrera esportiva.<br />
Com entrenador de juvenils el Pere<br />
Badia guanyà dos campionats de<br />
Cristina Mir Balagueró<br />
Dietista — Nutricionista<br />
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA<br />
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es<br />
• Estudi antropomètric<br />
mitjançant impedància<br />
bioelèctrica<br />
• Estudi dels hàbits nutricionals<br />
i dietètics<br />
• Realització de dietes<br />
personalitzades durant les<br />
diferents etapes de la vida i<br />
estats fisiològics<br />
barret picat AGOST 2014
Entrevista<br />
21<br />
Equip juvenil anys 70, entrenat per Pere Badia.<br />
lliga provincial. Recorda amb orgull<br />
que la vestimenta de l’equip juvenil<br />
era samarreta blanca, amb una franja<br />
de la senyera catalana i el capità era<br />
l’actual alcalde, el Josep Capdevila<br />
Piñol.<br />
Com entrenador de l’equip amateur<br />
va aconseguir l’ascens de tercera a<br />
segona regional.<br />
El seu jugador preferit actual és el<br />
gran capità Jordi Martí elogia la seva<br />
classe i que per la seva classe podria<br />
jugar en categories superiors.<br />
El Pere com a pare ha acompanyat<br />
al seu fill Heribert durant tota la seva<br />
carrera esportiva.<br />
El desig del Pere seria que el camp<br />
de Linyola tingués gespa artificial<br />
on hi poguessin jugar els més de<br />
cent jugadors que té actualment<br />
el club.<br />
I demana als pares que facin el sacrifici<br />
d’ajudar als seus fills a practicar<br />
esport. El benefici és molt gratificant<br />
ja que coneixes gent, els pobles<br />
amb la seva cultura i també surts a<br />
la premsa.<br />
El Pere és un home solidari, sempre<br />
ha tingut mans per ajudar al futbol.<br />
Recorda la de vegades que ha agafat<br />
el seu tractor per refinar el camp o<br />
ficar una biga de ferro.<br />
Al Pere l’agrada gaudir i passejar<br />
per un del seus racons preferits “El<br />
Tossalet”.<br />
Per al Pere el futbol té futur i ara més<br />
que mai que a Linyola hi ha un equip<br />
aleví amb un gran número de bons<br />
jugadors.<br />
Ha vist al seu nét Aniol com dóna<br />
puntades a una pilota i com corre<br />
sense parar pel camp de futbol.<br />
Pere, per tu comença una nova<br />
joventut, que per molts anys puguis<br />
gaudir del teu esport favorit<br />
el futbol.<br />
Tel. 610402795<br />
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola<br />
www.centreequestrelliriblau.com<br />
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets<br />
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general
22<br />
Entrevista<br />
El cafè matiner<br />
amb Josep M. Pedrós Tarragó<br />
Ramon Tarragó<br />
Estem al bar Perebep amb Josep<br />
Maria Pedrós Tarragó, més conegut<br />
per Sixto amb un semblant d’home<br />
bo, simpàtic, afable... Va néixer a<br />
Linyola l’any 1942.<br />
Avui farem una xerradeta de treball,<br />
jubilació, viudetat i aficions<br />
i hobby.<br />
El treball<br />
El Sixto fou encarregat d’una explotació<br />
ramadera durant 44 anys. La<br />
seva jornada començava tot l’any a<br />
les quatre de la matinada per fer-se<br />
càrrec de 800 vaques, donar menjar<br />
i munyir-les tres cops al dia. Mai va<br />
fer, ni va agafar vacances.<br />
Jubilació<br />
Al 65 anys el Sixto es jubilà pensant<br />
que podria disfrutar d’un merescut<br />
descans, i recorda que només va<br />
poder fer deu dies de vacances<br />
amb la seva dona Teresa Solé a<br />
Benidorm.<br />
La sobtada malaltia de la Teresa va<br />
truncar el que havia de ser un gaudir<br />
de viatges i vacances. El Sixto<br />
s’emociona al recordar les atencions<br />
Sixto Pedrós<br />
que la Teresa va rebre del poble de<br />
Linyola quan estigué hospitalitzada<br />
a l’Arnau de Vilanova. I també com<br />
en el seu enterrament tot el poble va<br />
acompanyar a la família. Està molt<br />
agraït per totes les visites i suport<br />
que rebé la família en aquells moments<br />
tan dolorosos.<br />
Viudetat<br />
La mort –ara farà tres anys– de la<br />
seva dona Teresa Solé ha marcat<br />
profundament al Sixto. M’impressionen<br />
molt les seves paraules quan<br />
parla amb tot l’afecte i respecte de<br />
la Teresa el seu primer i gran amor.<br />
Van estar 10 anys de festeig i 45 anys<br />
de casats.<br />
La recorda com una gran dona, esposa,<br />
mare, bona persona i sobretot<br />
una gran lluitadora. Cada cap de<br />
setmana va al cementiri a portar-li<br />
una de les seves flors preferides:<br />
Orquídies.<br />
Ara el Sixto dedica tota la seva atenció<br />
i estima caps als seus dos fills:<br />
l’Álvaro i la Montserrat.<br />
Aficions i hobby:<br />
El Sixto és un gran aficionat al col·<br />
leccionisme i dins de la seva col·<br />
lecció hi trobareu:<br />
— Uns 2.000 clauers<br />
— 400 pots de cervesa<br />
— 300 xuts<br />
— 500 plats de records amb fotografies<br />
— I molts estris de pagesia antiga<br />
Tota la seva casa és un museu i que<br />
ell amb molt orgull li agrada cuidar<br />
i ensenyar. La seva afició li ve de la<br />
barret picat AGOST 2014
Entrevista<br />
23<br />
Amb els seus clauers<br />
seva filla Montserrat que li agraden<br />
els clauers, la Teresa també era una<br />
gran col·leccionista. És un plaer anar<br />
mirant cada clauer de tots els punts<br />
del nostre planeta.<br />
El Sixto li agrada fer la xerradeta<br />
amb el seu grupet d’amics i fer unes<br />
partides de cartes al joc del “truc”. A<br />
les tardes li agrada asseure’s davant<br />
el televisor i mirar els “reality show”.<br />
Li encanta el programa “Salvame”.<br />
També li agrada anar a dinar amb<br />
familiars i amics a Sant Llorenç de<br />
Montgai al restaurant Noguera.<br />
Molts cops agafa el cotxe i va a passar<br />
el dia amb la seva filla Montserrat<br />
que viu a Barcelona, on li agrada<br />
anar a el Corte Inglés de la plaça<br />
Catalunya on amb la Teresa havien<br />
dinat moltes vegades al restaurant<br />
de l’última planta. També li agrada<br />
anar a Andorra.<br />
Ara el Sixto, fent un cop d’ull enrere,<br />
aconsella que tothom visqui la vida<br />
de la millor manera possible, que no<br />
es deixin les coses importants de disfrutar<br />
per més tard, ja que a vegades<br />
el tren de la vida marxa amb viatge<br />
d’anada i no de tornada.<br />
Moltes gràcies Sixto per tota la teva<br />
amabilitat i per obrir-me les portes<br />
de casa teva i per la conversa que<br />
hem tingut.<br />
LINYOLA
24<br />
Entrevista<br />
Entrevista (inacabada) a<br />
Genoveva Masses Berengué<br />
Linyola, 3 de maig de 1914 – Linyola, 30 de juliol de 2014<br />
Montse Giné<br />
Des que vaig saber que la Genoveva feia 100 anys el 3 de maig tenia ganes de fer-li una entrevista. Com<br />
que amb la canalla la feina se m’ha multiplicat buscava el moment idoni per atansar-me a xerrar amb ella,<br />
ja que 100 anys donen per molt. Hi vaig anar el 14 de juliol al matí i em va estar explicant històries de la<br />
seva vida, però com que sempre queda alguna cosa pendent vaig pensar de tornar-hi un altre dia a acabar<br />
de concretar, tal i com he anat fent amb altres entrevistes. Però ja no hi vaig ser a temps. Quinze dies<br />
després de l’entrevista va morir i es va emportar les històries i anècdotes que em podia haver explicat.<br />
Que reposi en pau.<br />
Montse Giné (M.G.): Comencem<br />
pel principi. Quin és el seu origen?<br />
Genoveva Masses (G.M.): Sóc filla<br />
del Joan Masses Farré, de la masia<br />
de cal Rito i de l’Angeleta Berengué<br />
Sisteró, de la masia de les Tarroges.<br />
Era tercera de 5 germans, tres nois<br />
i dues noies.<br />
de fer menjar al front. A la masia<br />
teníem gallines, conills, ous, hort...<br />
No fèiem estraperlo. Durant la guerra<br />
vaig perdre dos pretendents, fins i tot<br />
d’un em van donar el condol.<br />
M.G.: Però bé es devia casar després...<br />
M.G.: A què es dedicava?<br />
G.M.: Ja de ben petita uns senyors<br />
rics d’Ivars i Penelles se’m van endur,<br />
amb 9 anys, a Barcelona a cuidar<br />
d’un nen. Cuidant aquell nen hi vaig<br />
ser set o vuit anys. Als 18 anys vaig<br />
tornar a Linyola a cosir, a aprendre<br />
el corte tal i com es feia llavors, i vaig<br />
anar a un sastre que hi havia al carrer<br />
Major, que es deia Àngel. Treballava<br />
per a ell i tenia unes quantes aprenentes.<br />
Abans no era com ara, els<br />
homes anaven apedaçats i teníem<br />
feina a cosir. Després el senyor Àngel<br />
va marxar.<br />
M.G.: I llavors es va buscar una altra<br />
feina?<br />
G.M.: El meu pare no em deixava<br />
sortir els diumenges, anava a rosari<br />
i cap a casa. Un dia vaig marxar cap<br />
a Tàrrega, a la ferreteria Cal Castelló<br />
Genoveva Masses<br />
a treballar. Allà sortia els dies que<br />
volia. Durant la guerra civil, quan el<br />
front era a Balaguer els meus pares<br />
em van demanar que vingués a<br />
Linyola. Recordo que unes quantes<br />
noies, que anàvem vestides iguals i<br />
amb banderetes, vam anar a rebre<br />
als nacionals.<br />
M.G.: Com va viure vostè la guerra<br />
civil?<br />
G.M.: La guerra la vam passar a les<br />
Tarroges i no ens van bombardejar<br />
mai. Prop d’allí van bombardejar a<br />
cal Ventura que hi havia les calderes<br />
Amb la neboda Sussana<br />
G.M.: Sí, amb el Rafel. Un dia em<br />
va dir “espero que em llicenciïn per<br />
casar-me”, però va topar amb el<br />
meu pare que no el volia perquè<br />
deia “el Rafel de ca l’Abril té massa<br />
geni pel futbol”. Però va haver de<br />
claudicar. Un dia a l’hora d’esmorzar<br />
a cal Galceran uns quants van<br />
obligar el meu pare a firmar per<br />
donar el consentiment per poderme<br />
casar o no li dirigirien més la<br />
paraula. Ens volíem casar a l’abril<br />
però al final ho vam fer el maig de<br />
barret picat AGOST 2014
Entrevista<br />
25<br />
Disfresses carnaval 1936<br />
1940. El mossèn va fer venir els<br />
escolans per dir que ens podíem<br />
casar. El Rafel es va preparar aquesta<br />
casa on som ara, que era molt<br />
petita, que era de cal Gavatx i els<br />
hi vam comprar. Quan feia uns anys<br />
que hi vivíem i podíem més la vam<br />
tirar a terra per fer l’actual.<br />
M.G.: I van venir els fills...<br />
G.M.: Al cap d’un any de casar-nos<br />
va néixer l’Antònio. Fins a l’any el<br />
vaig portar al metge, era un mort de<br />
gana, el vaig pujar amb farina, llet i<br />
vitamines i es va posar molt guapo.<br />
posar-les a la garbera i també arreglava<br />
les bèsties. Cada 15 dies<br />
anava a Mollerussa a portar una<br />
gàbia d’ànecs i una de conills amb<br />
un camió del Querol o amb el carro<br />
de trabuc amb una o dues mules.<br />
També recordo que ens ajudàvem<br />
molt amb els Pujades a batre i l’any<br />
que va venir el Antonio Machín a<br />
cantar per la Festa Major, dèiem “va,<br />
Amb Josep Torremadé<br />
Amb els néts Jaume i Rafel<br />
Al cap de 8 anys vaig tenir una nena<br />
que va néixer morta, que li vam<br />
posar Maria José. M’hauria agradat<br />
haver-ne tingut més de fills.<br />
M.G.: I després a què es dedicava?<br />
G.M.: La meva vida no va ser bona<br />
ajudava al marit a donar garbes i<br />
va, que si enllestim anirem a veure<br />
el Machín”.<br />
M.G.: Segur que 100 anys han donat<br />
per molt, per exemple què recorda<br />
del Planell?<br />
G.M.: Quan era petita, des del<br />
Tossalet hi havia uns relliscadors<br />
que anaven al Planell i molta canalla<br />
jugàvem allà, que hi havia una<br />
bassa d’aigua plena de granotes.<br />
Penso que va ser el Tella que va<br />
assecar el Planell i va fer dipòsits<br />
d’aigua i va anar millorant tot, perquè<br />
al principi jo portava aigua de<br />
la secla oberta. A les 5 del matí i<br />
cada quinze dies anàvem a buscar<br />
aigua per als safarejos o per<br />
donar-la als animals.
26<br />
Història<br />
Casa Moreno de la Cendrosa.<br />
Compra de maquinària agrícola<br />
Esteve Mestre<br />
En el Dietari de treball de Josep Mª<br />
Tribó Riera, ens trobem dades de<br />
compres de vehicles. La situació<br />
de la Masia Moreno, obliga als seus<br />
estadants a estar fortament mecanitzats<br />
per poder treballar o desplaçar-se.<br />
Quan l’any 1959, Josep M.<br />
Tribó comença el Dietari, a la masia<br />
Moreno disposen d’un cotxe Renault<br />
i dos tractors, un de petit un Normag,<br />
i el Lanz 15/30.<br />
Amb el pas dels 42 anys, per poder<br />
fer front als reptes de la pagesia i per<br />
fer front als treballs que requereix el<br />
camp, invertiran constantment en<br />
maquinària per poder treballar, en<br />
condicions, les seves finques i anar<br />
a jornal quan convenia.<br />
He anat fent referència any a any<br />
de les principals adquisicions de<br />
maquinària i també dels automòbils<br />
de la família.<br />
1959<br />
Abril. Compren un tractor Lanz de<br />
38 H.P.<br />
Maig. Anaren a Lleida per arreglar<br />
els papers per vendre el Normag.<br />
Venut el tractor Lanz 15/30 n. 79941<br />
i matrícula L8 per 60.000 ptes. a un<br />
pagès d’Artesa de Lleida.<br />
1961<br />
Juny. Fan la petició per comprar<br />
un cotxe Seat 600. Arreglar moto<br />
Mobylette.<br />
1962<br />
Abril. Deu mesos després d’haver<br />
fet la petició, els arriba el Seat 600<br />
Agost. Vam vendre el cotxe vell –Renault–<br />
a Penelles.<br />
1963<br />
Octubre. Comprat diable Vicon a<br />
casa Trepat de Tàrrega per 16.080<br />
ptes.<br />
1964<br />
Febrer. Comprar empacadora John<br />
Deere, a Tomàs Goixens Comprat<br />
atomitzador Flash per portar a<br />
l’esquena a Talleres Isleños SA de<br />
Barcelona amb els 3 equips –aigua,<br />
pols i foc–.<br />
Setembre. Comprats discos a Josep<br />
Moreno del Poal<br />
1965<br />
Març. Comprat tractor SACA a Lluís<br />
Rubio (Raves-Tost).<br />
Febrer. Estrenar curra de ciment<br />
armat. Fabricada per Miquelet i cia<br />
per 850 ptes.<br />
Desembre. Venut a Manuel Argilés<br />
Bea d’Artesa de Lleida el Lanz i el<br />
cultivador vell per 85.000 ptes. Comprat<br />
tractor John Deere 717 a Ribes<br />
de Lleida per 225.000 ptes.<br />
1966<br />
Febrer. Venuda recol·lectora SACA-<br />
FAHR. Comprada recol·lectora John<br />
Deere a Ribes de Lleida. Març. Entrega<br />
de la recol·lectora.<br />
Octubre. Vingué una delegació de<br />
la casa John Deere a menjar i ho<br />
aprofitaren per fer-me fotografies<br />
amb el tractor i una entrevista per<br />
publicar-la en un catàleg.<br />
1968<br />
Juny. Comprar transportador Tablillas<br />
Tusa a Jara Lleida per 22.937<br />
ptes.+1.250 ports<br />
Octubre. Comprat cotxe Break<br />
(Citroën) a Arysa Mollerussa per<br />
135.339 ptes. Abono pel Seat 600,<br />
20.000 ptes. Total a pagar 115.339<br />
ptes., apart portaequipatges, ràdio,<br />
seients nous...<br />
Desembre 10. Col·locar cabina tractor<br />
John Deere.<br />
1969<br />
Març. Comprada pulveritzadora (sulfatadora)<br />
SEP a Balaguer amb barres<br />
per herbicides per 27.000 ptes.<br />
Setembre. Comprada transportadora<br />
AMS a Fco Tella de Linyola.<br />
1972<br />
Abril. Comprada segadora condicionadora<br />
Haybine New Holland 444 a<br />
Casals de Reus per 203.200 ptes. i<br />
amb un descompte del 5%, va costar<br />
193.277 ptes.<br />
1973<br />
Desembre. Comprat un camió Ebro<br />
vell per convertir-lo en carrossa bolquet<br />
pel preu de 17.000 ptes.<br />
1974<br />
Febrer. Comprat motocultor a Carles<br />
Revés per 37.000 ptes.<br />
Abril. Comprada abonadora Vicon<br />
a Cusiné de Mollerussa per 16.000<br />
ptes.<br />
Juliol. Comprat remolc carregador<br />
i descarregador New Holland a<br />
Garatge Balaguer de Balaguer per<br />
454.500 ptes. Amb el descompte es<br />
va pagar 431.775 ptes.<br />
Setembre. Comprada moto-serra a<br />
Moto-Recambio Buira marca Solo<br />
mod. 610 per 14.660 ptes.<br />
Novembre. Comprat rotavator a<br />
Ramon Riera.<br />
1976<br />
Març. Comprat un Citroën 8 per<br />
191.840 ptes. Del vell, ens en donen<br />
31.840 ptes. pel que del cotxe en<br />
paguem 160.000 ptes.<br />
Octubre. Comprat una moto Vespino<br />
per 24.600 ptes.<br />
barret picat AGOST 2014
Història<br />
27<br />
entreguem el Citroën C8. per 73.394<br />
pagades i hem de pagar 680.000<br />
ptes. Ràdio casette de regal.<br />
Catàleg John Deere (1967) on s’entrevistava a Josep M. Tribó.<br />
1978<br />
Abril. Comprat un Massey Ferguson<br />
178 de segona mà, equipat amb pala<br />
i forca davantera pel fem i la terra.<br />
Preu 680.000. Donem el vell tractor<br />
John Deere 717 per 150.000 ptes. A<br />
pagar 530.000 ptes.<br />
Maig. Comprada empacadora John<br />
Deere a la delegació de Mollerussa<br />
que portava Tomàs Goixens.<br />
1979<br />
Gener. Compra d’un subsolador de<br />
5 relles usat per 30.000 ptes.<br />
Juny. Comprat tractor Fiat 450/8 per<br />
634.452 ptes. vam entregar 17.452<br />
ptes. i pel vell tractor SACA ens<br />
van abonar 117.000 ptes. A pagar<br />
500.000 ptes.<br />
Novembre. Comprada sembradora<br />
Sola canviant relles i caixa per<br />
107.428 ptes.<br />
Desembre. Comprat un Seat 124<br />
–segona mà– T-2656-B per 175.000<br />
ptes. més 6.380 ptes. entre bateria<br />
i buixies<br />
1980<br />
Maig. comprada sulfatadora Makysa<br />
de 500 l a canvi de la nostra i 50.000<br />
ptes.<br />
Octubre. Comprat diable VICON de<br />
6 discs a Cusiné per 45.000 ptes. i<br />
el rasclet vell que teníem.<br />
1981<br />
Octubre. Comprada atomitzadora<br />
Abella a Amat Salut de Balaguer per<br />
120.000 ptes.<br />
1982<br />
Juliol. Comprada empacadora<br />
John Deere 342 A per 800.000 ptes.<br />
(preu especial) a la delegació de<br />
Mollerussa aleshores regentada per<br />
Francesc Sans.<br />
1983<br />
Agost. Comprat cotxe Citroën Visa<br />
super E L-5661-J per 753.394 ptes.<br />
1984<br />
Juliol. Comprada picadora a Jonues<br />
de La Bordeta per 207.000 ptes.<br />
1986<br />
Maig. Comprada segadora condicionadora<br />
John Deere 1326 per<br />
1.415.293 ptes. però entregant la<br />
nostra segadora New Holland 444<br />
per 415.293 ptes. quedem a pagar<br />
1.000.000 de ptes.<br />
1987<br />
Març. Comprada segadora de discos<br />
de segona mà per 125.000 ptes.<br />
Desembre. Comprat cultivador Chisel<br />
a Zazurca per 280.000 ptes.<br />
1988<br />
Gener. Comprat tractor Same Explorer<br />
90 per 4.165.000 ptes. amb<br />
cabina, calefacció, aire condicionat,<br />
ràdio...<br />
Abril. Comprat Rototiler a Zazurca<br />
per 900.000 ptes.<br />
Octubre. Comprada transportadora<br />
hidràulica usada a Artesa de Segre<br />
per 325.000 ptes.<br />
1989<br />
Gener. Comprat Seat Màlaga<br />
GLX 1,5 amb aire condicionat per<br />
1.660.452 ptes. que havíem demanat<br />
el 22-8-88.<br />
Juliol. Compra roto-empacadora<br />
John Deere 550 per 1.800.000 ptes.<br />
1992<br />
Gener. Comprat diable Ferro de 7<br />
discs usat a Colomina de Mollerussa<br />
per 90.000 ptes.<br />
Desembre. Comprar tractor Ford<br />
4630 i entregant el Fiat 450/8 ens<br />
costa 1.500.000 ptes.<br />
1994<br />
Comprada una moto Honda per<br />
147.000 ptes.<br />
1998<br />
Agost. Comprat cotxe Ford Escort<br />
per 2.280.000 ptes. menys 200.000<br />
ptes. per entrega del vell Seat.
28 barret picat AGOST 2014
Reportage Festa Major de Linyola<br />
Fotos Ramon Tarragó<br />
29
30
Fotos Ramon Tarragó<br />
31
32<br />
Fotos R. Tarragó i C. Arenas
SUPERMERCAT<br />
DISBO-DOLORS<br />
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94<br />
25240 LINYOLA (Lleida)<br />
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades<br />
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)<br />
AGROQUÍMICS<br />
BOSCH<br />
· Tractaments agrícols<br />
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís<br />
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics<br />
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal<br />
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.<br />
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.<br />
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA<br />
Tel. 657 27 46 36<br />
www.santimotor.com<br />
Mirna Pedrós Pons<br />
Enginyera Industrial<br />
Pompeu Fabra, 16 - 25240 Linyola<br />
Pg. de Gràcia, 50, 5ª planta - 08007 Barcelona<br />
Tel. 93 749 66 70 - M. 646 190 298<br />
barret picat AGOST 2014 33
34<br />
Història<br />
1714-2014<br />
Pit i collons<br />
Arnau Fontanet<br />
Ja que l’onze de setembre s’acosta,<br />
aquest cop el meu article no serà<br />
sobre futbol, sinó que serà sobre<br />
història, en concret de l’any 1714, en<br />
el qual Catalunya va caure en mans<br />
de Felip de Borbó.<br />
En primer lloc explicaré com va<br />
començar la Guerra de Successió,<br />
a continuació del paper que va tenir<br />
Catalunya en aquesta guerra i finalment<br />
de la caiguda de Barcelona el<br />
dia 11 de setembre de 1714.<br />
La Guerra de Successió Espanyola,<br />
va ser conseqüència de la mort de<br />
Carles II sense descendència. El<br />
rei espanyol que no va tenir fills, va<br />
emmalaltir i dies abans de la seva<br />
mort va deixar escrit qui havia de ser<br />
el seu successor. Carles segon tenia<br />
dos candidats per la successió al<br />
tron espanyol, Lluís XIV rei de França<br />
que era cosí germà del rei espanyol,<br />
i l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic<br />
Leopold I amb qui<br />
també eren cosins. Per tant hi havia<br />
un candidat de la Casa de Borbó i un<br />
de la Casa d’Àustria. Tot i que el pare<br />
de Carles II, Felip IV havia concedit<br />
la successió hispànica a la Casa<br />
d’Àustria, Carles II va deixar el tron<br />
espanyol als Borbons, en concret a<br />
FarmàciaCunyat<br />
Farmàcia Emma Cunyat<br />
Plaça Planell, 21<br />
25240 LINYOLA<br />
973 575 062<br />
ecunat@coflleida.cat<br />
Felip de Borbó, duc d’Anjou (nét de<br />
Lluís XIV), l’aspirant per part de la<br />
Casa d’Àustria era l’arxiduc Carles<br />
segon fill de l’emperador Leopold<br />
I. Finalment el duc d’Anjou, va ser<br />
nomenat rei d’Espanya i tots els seus<br />
dominis amb el nom de Felip V.<br />
En un principi tothom va acceptar<br />
Felip V com a hereu de la Corona<br />
espanyola. Però poc temps després<br />
de ser coronat rei d’Espanya, les<br />
tropes imperials de la Casa d’Àustria<br />
amb Eugeni de Savoia al capdavant<br />
van envair el ducat de Milà, territori<br />
italià de la Monarquia Hispànica, la<br />
qual cosa va provocar la intervenció<br />
francesa. D’aquesta manera es<br />
va iniciar la Guerra de Successió<br />
Espanyola, en un principi s’enfrontaven<br />
Espanya i França davant d’una<br />
coalició antiborbónica composta<br />
per Àustria i gran part dels estats<br />
alemanys principalment Prússia i<br />
l’Electorat de Hannover. Lluís XIV va<br />
prohibir als Països Baixos i el Regne<br />
Unit comerciar amb Espanya, cosa<br />
que malmetia greument l’economia<br />
d’aquests dos estats, en conseqüència<br />
es va formar la Gran Aliança de<br />
La Haia. Poc a poc més estats van<br />
anar formant part d’aquesta aliança,<br />
alguns per voluntat dels nobles,<br />
altres perquè la Casa d’Àustria<br />
els havia conquerit. Vers el 1708<br />
Representació de la<br />
bandera de Santa<br />
Eulàlia, la senyera que<br />
va fer onejar Antoni<br />
de Villarroel l’11 de<br />
setembre de 1714<br />
formaven part de la Gran aliança<br />
de La Haia: la Gran Bretanya, les<br />
Provincies Unides (Països Baixos,<br />
exceptuant la part espanyola), gran<br />
part del Sacre Imperi Romanogermànic<br />
(Regne de Prússia, Ducat<br />
de Hannover, Ducat de Saxònia,<br />
Marcgraviat de Baden i Arxiducat<br />
d’Àustria), el Regne de Portugal,<br />
els Estats Papals, els Grisons<br />
(cantó de Suïssa), els Hugonots<br />
(protestants francesos), el Ducat de<br />
Savoia, el Ducat de Milà, el Regne<br />
de Sardenya, el Regne de Nàpols,<br />
també donaven suport a l’Arxiduc<br />
Carles, els estats de l’antiga Corona<br />
d’Aragó ( el Principat de Catalunya,<br />
el Regne de València, el Regne de<br />
Mallorca i el Regne d’Aragó) i els<br />
austriacistes a la Corona de Castella.<br />
Fins aquí l’explicació de la guerra<br />
a Europa, a partir d’ara parlaré del<br />
que va passar a Catalunya. Després<br />
d’algunes derrotes aliades, el 1711<br />
Josep I, germà de Carles i Emperador<br />
del Sacre Imperi, va morir sense<br />
cap descendència masculina, amb la<br />
qual cosa la corona de l’Imperi passà<br />
a mans de Carles d’Àustria que va<br />
passar a ser Carles VI, després de la<br />
seva coronació va restar importància<br />
a aconseguir el tron espanyol. Quan<br />
Carles es va convertir en emperador,<br />
tant la Gran Bretanya com els Països<br />
barret picat AGOST 2014
Història<br />
35<br />
Representació d’una de les últimes càrregues l’11 de setembre de 1714.<br />
Baixos van veure com una amenaça<br />
que Carles es fes amb el domini<br />
d’Espanya i això seria un perill per<br />
a l’equilibri europeu. Per aquest<br />
motiu el 1713 es va signar el Tractat<br />
d’Utrecht, amb el qual es va posar<br />
fi a la guerra de Gran Bretanya i els<br />
Països Baixos i França, a canvi els<br />
dominis de la Corona espanyola es<br />
van reduir a la península i Amèrica.<br />
La guerra entre França i Àustria<br />
continuava, però un any més tard<br />
(13 de març de 1714) els dos estats<br />
van signar el Tractat de Rastatt i van<br />
posar fi a la guerra.<br />
A partir d’aquest moment Catalunya<br />
es va quedar sense aliats, i va haver<br />
de continuar la guerra contra França<br />
i Espanya tota sola. El 7 de juliol de<br />
1713, enviats de Felip V van convidar<br />
a la ciutat de Barcelona a rendir-se<br />
però els comandaments d’aquesta<br />
van desestimar la proposta. Poc<br />
després d’això es van organitzar<br />
amb més efectius la defensa de<br />
Barcelona i van agrupar tots els<br />
combatents de la resta de Catalunya,<br />
els primers van ser comandats per<br />
Antoni de Villarroel i els segons per<br />
Antoni Desvalls i de Vergós, marquès<br />
del Poal. A partir d’aquí la major part<br />
de poblacions de Catalunya van<br />
començar a caure davant les tropes<br />
borbòniques.<br />
Barcelona va ser assetjada durant<br />
més d’un any per les tropes hispanofranceses.<br />
Els dies 13 i 14 d’agost de<br />
1714 les tropes del duc de Berwick<br />
van assetjar el Baluard de Santa<br />
Clara, el més important de la ciutat<br />
i un dels pocs que quedaven en<br />
mans de la ciutat. Tot i la inferioritat<br />
numèrica les tropes catalanes van<br />
aconseguir repel·lir l’atac de les tropes<br />
filipistes. Després de dos assalts<br />
fallits, Berwick va decidir bombardejar<br />
les muralles de la ciutat durant<br />
una setmana més per fer més grans<br />
les bretxes, amb això i el bloqueig<br />
marítim, Barcelona estava al límit de<br />
les seves possibilitats, gairebé no<br />
quedava pólvora ni aliments. Un comandament<br />
de l’exèrcit borbònic va<br />
proposar la rendició de la ciutat, va<br />
ser rebutjada i després d’això Antoni<br />
de Villarroel. Després de suportar<br />
bombardejos cada dia va arribar l’11<br />
de setembre de 1714. Les tropes de<br />
Felip V van penetrar a la ciutat i va<br />
provocar una autèntica matança a la<br />
ciutat, després que Villarroel i Casanova<br />
resultessin ferits Barcelona va<br />
caure. El 18 de setembre de 1714<br />
va acabar totalment la resistència<br />
de Catalunya, quan Manuel Desvalls<br />
va rendir el castell de Cardona. La<br />
guerra va acabar amb l’aplicació del<br />
decret de Nova Planta a Catalunya,<br />
que va anul·lar les institucions i va<br />
prohibir la llengua catalana. Un any<br />
més tard va caure Mallorca i les<br />
Pitiüses.<br />
Aquest 11 de setembre, 300 anys<br />
després de caure Barcelona, al mateix<br />
lloc hem de continuar una batalla<br />
omplint la V a Barcelona.<br />
Visca Catalunya lliure!
36<br />
Història<br />
Els gegants centenaris<br />
de Linyola<br />
Pol Galitó Martí<br />
A Catalunya, de la tradició gegantera<br />
en tenim notícies des del segle XV, al<br />
Llibre de les solemnitats de Barcelona<br />
o Llibre de les solemnitats reials 1<br />
es fa referència a la festa del Corpus<br />
Christi de 1424 i la seva processó<br />
amb les figures de David i Goliat.<br />
El Corpus era la gran festa religiosa<br />
d’Europa que venia a substituir una<br />
festa anterior i pagana que enaltia<br />
l’amor per una Natura que havia de<br />
donar, al poble, benestar i fortuna per<br />
l’any que tenien pel davant. Durant el<br />
Corpus les processons eren multitudinàries<br />
i plenes de devoció on petits<br />
i grans, plegats i ben engalanats, hi<br />
participaven.<br />
Gegants al carrer 8 de gener, actualment carrer Prat de la Riba<br />
Home actual disfressat i amb xanques<br />
En els primers temps els gegants<br />
eren homes disfressats que portaven<br />
xanques i agafen un cert protagonisme<br />
des del moment en que són<br />
utilitzats, per l’església, per explicar<br />
1) Conjunt de llibres datats entre 1383 i 1719<br />
on es deixava constància de les celebracions<br />
i actes destacats a la ciutat de Barcelona.<br />
les Santes Escriptures a la gent analfabeta<br />
i de pocs recursos. Amb el<br />
pas del temps els gegants es varen<br />
convertir en les figures que coneixem<br />
avui en dia i que amb l’aparició més<br />
tard de les seves parelles, les gegantes,<br />
adquireixen més importància fins<br />
convertir-se en actors muts de fets<br />
populars i històrics, motiu pel que<br />
van patir la repressió dels poderosos<br />
en diferents moments de la seva<br />
historia. Després del 1714 i amb el<br />
decret de Nova Planta del rei Borbó<br />
Felip V i les restriccions imposades a<br />
la imaginària festiva pel seu successor<br />
Carlos III, els gegants, pateixen<br />
tota mena de dificultats i prohibicions<br />
i moltes figures es perden per<br />
sempre. No és fins l’any 1798 en<br />
que són indultats pel capità general<br />
de Catalunya el Duc de Lancaster i<br />
en la festa de Corpus tornen a sortir,<br />
els gegants vells i altres de nous, per<br />
major glòria del poble.<br />
Els gegants centenaris<br />
Com he comentat abans els primers<br />
gegants eren homes amb xanques<br />
(1424) que es varen transformar<br />
en els que coneixem avui en dia.<br />
Aquesta diferència tipològica va<br />
crear dues corrents, els que acceptaven<br />
la data de 1424, com a inici<br />
de la tradició, i els que consideraven<br />
que el gegant era la figura que feia<br />
moure l’home sota les seves faldilles<br />
i per tant alguns experts en la<br />
matèria, entre ells Joan Amades 2 ,<br />
van considerar que aquests, havien<br />
de rebre el nom de gegants.<br />
Aquests estudiosos, varen datar<br />
com a primer gegant el que fou<br />
exhibit, a Barcelona l’any 1601, en<br />
la processó per la canonització de<br />
Sant Ramon de Penyafort, tenia una<br />
alçada de més de cinc metres.<br />
2) Joan Amades (Barcelona, 1890-1959).<br />
Etnòleg i folklorista expert en imatgeria.<br />
barret picat AGOST 2014
Història<br />
37<br />
Catalunya ha estat un país de tradició<br />
gegantera i que ha a més ha<br />
sabut conservar i potenciar com a<br />
testimoni de la nostra història i de la<br />
participació del poble en els esdeveniments<br />
socials.<br />
Per la seva antiguitat els gegants es<br />
poden classificar:<br />
Gegants Històrics<br />
Són gegants amb una edat que oscil·<br />
la entre els 80 i 90 anys.<br />
Gegants centenaris<br />
Segons la definició, serien aquelles<br />
figures que tenen cent o més anys<br />
d’existència.<br />
Dins aquest grup de centenaris i<br />
podríem incloure els anomenats<br />
de tradició centenària que són<br />
reproduccions molt fidels de gegants<br />
originals de més de 100<br />
anys que per motius diversos van<br />
desaparèixer.<br />
A Catalunya es conserven al voltant<br />
de 40 parelles de gegants entre vuitanta<br />
i més de cent anys, damunt de<br />
les seves espatlles.<br />
Els gegants vells de Linyola formen<br />
part d’aquest grup tan reduït. Tot i<br />
que malgrat no hi ha constància documental<br />
de quan es varen construir,<br />
ni de quan van arribar a Linyola, les<br />
seves característiques (l’escultura,<br />
estructura del cos) el seu delicat<br />
estat de conservació, demostren que<br />
és una parella de considerable edat.<br />
Tenim notícies del diari la Veu de<br />
Catalunya amb data 30 de juny de<br />
1899 i de “La Vanguardia” amb data<br />
6 de juliol de 1899 de l’exhibició a<br />
Linyola dels gegants amb motiu de<br />
la conducció d’aigües potables a<br />
la població i el 12 de desembre de<br />
1902 la mateixa Vanguardia també<br />
va publicar una columna en la qual<br />
el corresponsal començà dient<br />
“Desde Liñola (4 diciembre 1902).<br />
Señor Director de LA VANGUARDIA.<br />
Muy Señor mio: Voy á dar cuenta a<br />
los lectores de LA VANGUARDIA de<br />
los inusitados festejos celebrados en<br />
esta villa , con ocasión de recibir una<br />
rica imagen del Sagrado Corazón<br />
de Jesús....... A las dos de la tarde,<br />
después del canto del Trisagio 3 ,<br />
salio una procesión de la parroquial<br />
precedida de una banda de música<br />
y gigantes....”<br />
Tanmateix cal destacar com la<br />
memòria popular ha contribuït a<br />
mantenir viu el record dels antics<br />
gegants i dels seus conductors,<br />
que entre altres tenim, les parelles<br />
formades pel Felip de ca l’Espartó<br />
i el Josep Galitó que cobraven un<br />
duro per fer-los ballar i posteriorment<br />
el Manolo Nebra i el Toribio<br />
del carrer la Font.<br />
Els dos gegants vells que tenim,<br />
alguns estudiosos els daten sobre<br />
3) Oració o cant al Sagrat Cor de Jesús i en la<br />
que s’invoca per tres vegades la paraula sant.
38<br />
Història<br />
“Los gigantes de Linyola presentan<br />
una característica de construcción<br />
muy peculiar y antigua en cuanto a<br />
la construcción de sus cuerpos llamados<br />
de “tonelero”, es una técnica<br />
utilizada para la construcción de los<br />
cuerpos de los gigantes, formada por<br />
listones de madera que van dando<br />
forma de torso humano. Hoy en día<br />
son pocos los gigantes que conservan<br />
estos cuerpos, principalmente<br />
por su peso. Los gigantes de Toledo,<br />
datados en 1755 ya fueron construidos<br />
con esta técnica. Al igual que los<br />
de Pamplona de 1860 o decenas de<br />
localidades catalanas.<br />
Detall del diari on hi ha les dates de 1908 i 1910<br />
l’any 1897, encara que la data pot<br />
ser incerta no hi ha dubte que per<br />
les seves peculiaritats i pels dictàmens<br />
dels experts, són centenaris<br />
i a més puc confirmar-ho, doncs a<br />
l’annex fotogràfic del projecte que<br />
vaig realitzar a l’any 2013 per sol·<br />
licitar a la Diputació de Lleida un<br />
ajut amb l’objectiu de restaurar-los,<br />
hi ha una fotografia de l’interior del<br />
cos de la geganta en la qual hi vaig<br />
observar, a l’ampliar-la, un bocí de<br />
diari rebregat i utilitzat per tapar<br />
algun forat, i en el qual es pot llegir<br />
dues dates 1908 i 1910. La fulla<br />
del diari encara està en el seu lloc<br />
i caldrà, si s’escau, en el moment<br />
de la seva restauració estudiar-lo<br />
en més detall.<br />
En conclusió, podem dir amb tota<br />
certesa que els nostres gegants<br />
són centenaris i que formen part<br />
d’aquest grup tan exclusiu que<br />
existeix a Catalunya i que per la seva<br />
tipologia són coneguts a fora del<br />
nostre territori.<br />
Per pressupostar la seva restauració<br />
vaig contactar amb dos mestres restauradors<br />
i constructors de gegants,<br />
Jordi Grau de Terrassa i Aitor Calleja<br />
Unzu de Pamplona.<br />
Interior de la geganta. Amb el tors de bota o “Torso tonelero”<br />
L’Aitor sabia de l’existència dels<br />
nostres gegants i a partir de les<br />
fotografies que li vaig enviar em va<br />
explicar el següent:<br />
Esta técnica tiene una relación directa<br />
con la imagineria religiosa, ya<br />
que muchos de los encargados de<br />
realizar los gigantes eran escultores<br />
imagineros, y del mismo modo se<br />
construían los cuerpos de los santos<br />
y vírgenes para después ser vestidos.<br />
En este caso se denominan imágenes<br />
de “candelero”. Me atrevería a<br />
decir que los gigantes de Linyola<br />
fueron realizados por algún conocedor<br />
de las técnicas de imaginería<br />
religiosa, ya que sus rostros tienen<br />
una gran similitud con las caras de<br />
santos y vírgenes.<br />
Hoy es mas común realizar los<br />
cuerpos en cartón piedra para dar<br />
una forma mas natural al gigante y<br />
eliminar kilos de peso”.<br />
Actualment, i per la falta d’atenció i<br />
manteniment, els nostres gegants<br />
centenaris estan en un estat deplorable<br />
i no podem permetre que<br />
desapareguin, amb l’ajut o sense<br />
de la Diputació caldrà restaurar-los<br />
i recuperar-los per la vila com a<br />
patrimoni i amb el doble objectiu<br />
d’oferir un element cultural més per<br />
estimular a les noves generacions a<br />
barret picat AGOST 2014
Història<br />
39<br />
incorporar-se al món geganter i fer<br />
reflexionar als vilatans de la necessitat<br />
de defensar el nostre patrimoni,<br />
cuidar-lo i mantenir-lo. I no tan sols,<br />
perquè formi part de la nostra identitat<br />
cultural, sinó perquè doni una<br />
projecció turística de Linyola, que<br />
conjuntament amb altres propostes<br />
(Església, Espai Memorial de la<br />
Guerra Civil, camí de Sant Jaume,<br />
Font Vella, Sitjar, nou projecte d’un<br />
centre etnogràfic de la pagesia….)<br />
puguin esdevenir un nou motor de<br />
desenvolupament municipal amb<br />
caràcter multiterritorial.<br />
Estat actual dels gegants centenaris de Linyola<br />
Els gegants van sortir amb assiduïtat<br />
fins fa dos dècades, quan van ser<br />
guardats i oblidats.<br />
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877<br />
25230 MOLLERUSSA (Lleida)<br />
Tel. 973 71 44 79 - 25240 LINYOLA<br />
gruesbessmo@hotmail.com
40<br />
Opinió<br />
Cada dia sumem més<br />
Francesc Foguet i Boreu<br />
La retòrica de la por i la guerra bruta<br />
dels aparells de l’Estat espanyol ens<br />
han d’encoratjar a tirar endavant,<br />
a anar fins al final, a aconseguir la<br />
llibertat. Són la prova més evident<br />
que, cada dia que passa, els partidaris<br />
de la independència guanyem<br />
la partida de la democràcia i del<br />
progrés. Descartades les falses vies,<br />
inexistents, la voluntat majoritària<br />
de la societat catalana té el dret a<br />
poder vèncer i convèncer a les urnes<br />
pacíficament, democràticament. Més<br />
que mai, és l’hora que cadascú, des<br />
del seu àmbit, es mobilitzi i treballi<br />
de valent per fer-ho possible. Ens hi<br />
juguem el futur.<br />
Tots els indicis apunten que hi ha un<br />
canvi considerable en l’opinió internacional<br />
–també en l’àmbit diplomàtic–<br />
a favor de la independència de<br />
Catalunya. El món econòmic dels<br />
quatre continents té coll avall que<br />
aviat Europa disposarà d’un nou Estat<br />
i ja fa passos per situar-se en els<br />
espais clau, ja que sap molt bé que<br />
aquest tros de terra és un emplaçament<br />
important des del punt de vista<br />
geoestratègic, econòmic i financer.<br />
Bona part dels empresaris catalans<br />
han acabat d’adonar-se que, sota el<br />
jou de l’Estat espanyol, hi perdran<br />
encara més bous i esquelles...<br />
A les altes instàncies del poder<br />
polític espanyol, en canvi, es continua,<br />
de manera impertèrrita, amb la<br />
intransigència de sempre, incapaç<br />
d’oferir cap via alternativa. Al contrari,<br />
han accentuat fins a extrems<br />
delirants la recentralització de l’Estat,<br />
l’eliminació de les miserables<br />
competències autonòmiques i la<br />
ultradretanització galopant de la vida<br />
política. A l’altre pol, des del partit del<br />
govern català, superats els titubeigs<br />
i les marrades, sembla que es preparen<br />
a consciència perquè, un cop<br />
declarada la sobirania plena, el país<br />
pugui funcionar sense problemes.<br />
La cosmopolita Barcelona vol deixar,<br />
finalment, de ser ciutat de segona<br />
per convertir-se en capital europea<br />
i mundial, amb tots els ets i uts. Tot<br />
cau pel seu propi pes.<br />
Al seu torn, la societat civil ha aconseguit<br />
multiplicar les iniciatives i<br />
encapçalar una acció col·lectiva<br />
plural, insòlita fins fa poc temps,<br />
d’abast transversal i suprapolític,<br />
que disposa del consens majoritari<br />
dels catalans i les catalanes. Amb un<br />
dinamisme i una diversitat extraordinaris:<br />
Òmnium Cultural, Sobirania i<br />
Progrés, Assemblea Nacional Catalana,<br />
Procés Constituent, Súmate,<br />
etc. Entre les organitzacions que fa<br />
millor la feina hi ha, ni caldria dir-ho,<br />
l’Assemblea Nacional Catalana. El<br />
seu full de ruta és impecable. Les<br />
seves campanyes, encoratjadores.<br />
Les convocatòries que han preparat<br />
fins al 9 de novembre –sobretot la<br />
de l’Onze de Setembre a Barcelona–<br />
ens impel·leixen a implicar-nos<br />
activament en el pas més decisiu<br />
que farà el poble català des de 1714.<br />
El vent de la història ens ve a favor.<br />
És hora de lliurar una gran batalla,<br />
no pas amb les armes, sinó amb<br />
les urnes. Amb allò que defineix la<br />
societat europea des dels orígens:<br />
la democràcia. No hem de tenir gens<br />
de por, ni hem d’arronsar-nos gens.<br />
Ens cal optimisme, entusiasme i molt<br />
de coratge per aconseguir, amb la<br />
màxima exigència ètica, la llibertat<br />
nacional i la plenitud de drets per<br />
construir un nou Estat modèlic i just,<br />
tant des de l’òptica política com social<br />
i cultural. Cada dia sumem més,<br />
però hem de ser molts, molts, molts<br />
més encara, tants com sigui possible<br />
a favor de la independència. Als qui<br />
volen votar “no/no” o “sí/no”, als<br />
indecisos i als qui tenen por, hem de<br />
saber-los convèncer, amb arguments<br />
sòlids, que la resposta del “sí/sí” és<br />
la millor garantia de futur.<br />
Linyola, 4 de juliol de 2014<br />
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1<br />
barret picat AGOST 2014
Cloenda curs de natació<br />
Fotos Ramon Tarragó<br />
41
42<br />
Opinió<br />
Desencuentros<br />
Xavier Díez<br />
En la meva irregular i heterodoxa<br />
trajectòria acadèmica he participat<br />
en alguns (pocs) ritus de cohesió<br />
tribal. Aquests prenen formes menys<br />
inquietants que l’anterior concepte<br />
manllevat de l’antropologia. Es<br />
tracta de congressos, conferències,<br />
trobades, estades a universitats<br />
estrangeres i tot allò que comporta<br />
el contingut tradicional de fires i<br />
mercats: dosis ordenades de curiositat,<br />
exhibicionisme, voluntat de<br />
comprar i vendre coneixements,<br />
exploració de jaciments de contactes<br />
i experiències entre l’enriquiment<br />
espiritual i l’onanisme social. Res<br />
que no hagin pogut literaturitzar (i<br />
caricaturitzar) escriptors com Tom<br />
Sharpe, o que no pugui quedar<br />
recollit en la pràctica definició de<br />
foguera de les vanitats. Reconec que<br />
aquestes situacions m’atabalen, i si<br />
bé ja partia d’una certa tendència a<br />
la introversió, els anys accentuen la<br />
meva misantropia. No sóc un ésser<br />
asocial, i fins i tot puc aconseguir<br />
mantenir al llarg d’unes hores (dies,<br />
si és estrictament necessari) d’una<br />
aparença d’acadèmic seriós, o de<br />
simular un cert interès. Tanmateix,<br />
sovint em sento com un nàufrag entremig<br />
d’una discoteca dels setanta,<br />
més pendent de la mirada del naturalista<br />
que de la participació activa en<br />
els ritus col·lectius. Deu ser per això<br />
que em vaig doctorar amb una tesi<br />
sobre l’individualisme...!<br />
En aquests anys d’observador,<br />
coincident amb aquest punt de ruptura<br />
pròxima, he arribat a algunes<br />
generalitzacions que confirmen, en<br />
el plànol individualitat, la diferència<br />
nacional entre espanyols i catalans.<br />
No, no parlo d’episodis desagradables,<br />
incidents remarcables o tensions<br />
personals tenyides d’identitats<br />
confrontades, en absolut. De fet, al<br />
llarg d’algunes dècades no he tingut<br />
cap problema a establir relacions<br />
cordials amb altres col·legues més<br />
enllà del Cinca, de la mateixa manera<br />
que ho he fet amb altres col·legues<br />
amb passaports administratius de<br />
colors diferents al meu. Parlo de<br />
diferències subtils, de codis diferenciats,<br />
de regles no escrites que<br />
marquen una separació tàcita, de la<br />
qual col·lectivament tot just acabem<br />
d’adonar-nos després de dècades<br />
d’una mena de coma nacional induït.<br />
La primera constatació és el de la<br />
tendència gregària hispànica. La<br />
vaig experimentar ja fa alguns anys a<br />
algun curs internacional a Bèlgica, fa<br />
una quinzena d’anys, o d’una estada<br />
acadèmica a l’Argentina cap a la<br />
meitat de la dècada dels noranta. Ja<br />
sigui per una certa inseguretat idiomàtica,<br />
ja sigui per una cert complex<br />
en què la superioritat i la inferioritat<br />
es barregen en un estrany còctel,<br />
vaig percebre aquesta tendència a<br />
fornir grups separats, a enfortir el<br />
col·lectiu, i sovint a menystenir la<br />
societat d’acollida, fet especialment<br />
frapant en el cas de Llatinoamèrica,<br />
amb qui els espanyols comparteixen<br />
Llengua. Aquests darrers anys, en<br />
què la meva filla ha passat alguns<br />
estius a Estats Units, sembla que la<br />
tendència persisteix entre els més<br />
joves. “Passen olímpicament dels<br />
americans i van a la seva”, m’informa.<br />
Dins d’aquest comportament<br />
gregari, hi ha diferències. Els bascos<br />
i navarresos van al seu aire, i els procedents<br />
dels Països Catalans –més<br />
enllà que molts tenen el castellà com<br />
a llengua materna- acabem, sense<br />
proposar-nos-ho, a la mateixa taula,<br />
i els gallecs, d’acord amb els tòpics,<br />
van i vénen fins trobar algun brasiler.<br />
No penseu que aquesta separació,<br />
evident al cap de dies o hores,<br />
sigui fruit d’alguna discussió. El<br />
món acadèmic tracta de no rebaixar-se<br />
al nivell de les tertúlies<br />
madrilenyes. Al contrari, al llarg<br />
d’aquesta mena de trobades se<br />
segellen amistats entre professors<br />
o investigadors de València, Madrid,<br />
Sevilla, Saragossa o Barcelona, i<br />
s’enceten col·laboracions menys o<br />
menys regulars o fugisseres. Si hi<br />
ha desavinences, ens mosseguem<br />
la llengua i no se’ns acut fer-les<br />
públiques, i si mai apareix algun<br />
punt crític, intentem donar un tracte<br />
asèptic, acadèmic, distanciat, com<br />
una discussió civilitzada i erudita.<br />
Jo interpreto que tot plegat es tracta<br />
d’una qüestió més social que<br />
nacio nal. Recordo algunes converses<br />
a l’aeroport de Barajas, a punt<br />
d’agafar un vol transoceànic. Una<br />
historiadora de Granada em confessava<br />
que un cop al mes anava a<br />
Nova York de compres, mentre que<br />
un geògraf madrileny calculava les<br />
dimensions de la piscina del seu<br />
xalet a la Sierra o de les dificultats<br />
de trobar minyona.. Pobre de mi, i<br />
del noi de Lleida, que coincidíem a<br />
tenir pares metal·lúrgics! Amb això<br />
vull dir que la separació de classes<br />
socials és molt més evident a la<br />
Meseta, mentre que aquí, malgrat<br />
la distància entre benestants i ordinaris,<br />
cerca més el dissimul.<br />
La segona, que vaig experimentar<br />
precisament a l’Argentina, és la persistència<br />
de la mentalitat colonial,<br />
el “Conquistadores reloaded” que<br />
sovint nia en l’inconscient col·lectiu<br />
barret picat AGOST 2014
Opinió<br />
43<br />
hispànic. Mentre em relacionava –i<br />
em deixava enlluernar- per la gran<br />
dignitat acadèmica de professors,<br />
investigadors i estudiants de la<br />
Universidad Nacional de la Patagonia,<br />
sentia molts comentaris de<br />
menyspreu entre cervesa i cervesa<br />
en alguna de les periòdiques trobades.<br />
“Están muy poco desarrollados,<br />
aquí”, sense entendre que l’important<br />
rau més en els continguts que<br />
en les aparences. “Se pasan el día<br />
tomando mate”, sense comprendre<br />
que aquests espais de sociabilitat<br />
permetien establir les complicitats<br />
necessàries de la col·laboració<br />
universitària. No m’estranya doncs,<br />
que el lema del Cinquè Centenari<br />
de la conquesta s’anomenés com<br />
a “El gran encuentro de culturas”.<br />
És el problema de qui mira des<br />
del pedestal. Potser, en el fons, no<br />
feien altra cosa que no se’ls demanés,<br />
al cap i a la fi érem becats pel<br />
Ministerio de Asuntos Exteriores<br />
per complementar culturalment la<br />
tasca que les grans multinacionals<br />
madrilenyes estaven fent al territori:<br />
un saqueig caòtic de l’estat que<br />
implicava un tracte neocolonial<br />
(d’això sembla que es tractava, de<br />
nou “el encuentro”. I de fet, la seva<br />
sociabilitat emulava la de la minoria<br />
metropolitana que, des de la torre<br />
d’ivori dels seus clubs privilegiats,<br />
menystenien els indígenes i es<br />
queixaven de la seva presumpta<br />
indolència i mirada altiva.<br />
No era pas el meu cas, ni el d’altres<br />
catalans que provaven d’integrar-se<br />
a la vida social argentina,<br />
amb molta més facilitat de la que<br />
pot implicar a un barceloní com jo,<br />
dins una societat endogàmica com<br />
la de Girona.<br />
Han passat els anys i cada vegada<br />
freqüento menys els àmbits acadèmics.<br />
En trobades internacionals,<br />
continuo buscant la relació amb la<br />
societat d’acollida. I sempre descobreixo<br />
catalans a qui descobreixo<br />
pel seu accent en llengua estrangera,<br />
més que per la seva fesomia,<br />
que també tracten de practicar l’art<br />
del mimetisme. Han passat els anys<br />
i els nivells d’incomprensió mútua,<br />
sense perdre mai del tot les formes<br />
(ans al contrari, el món acadèmic<br />
afortunadament encara és lluny<br />
del Sálvame) s’ha aprofundit en el<br />
distanciament, en l’evidència que<br />
ens separa la mateixa llengua, car<br />
parlem llenguatges diferents. Ells<br />
han renunciat a entendre’ns, de la<br />
mateixa manera que bona part ha<br />
renunciat a entendre el món. A nosaltres,<br />
Espanya se’ns ha fet petita,<br />
perquè és el món el nostre territori.<br />
Tot i això, suposadament ells són<br />
els cosmopolites, i nosaltres els<br />
nacionalistes de campanar, de vol<br />
rasant i perspectiva limitada. Ells,<br />
majoritàriament cerquen l’aixopluc<br />
de connacionals, i nosaltres ens<br />
sentim d’un país petit que requereix<br />
el món sencer per identificar-nos.<br />
I les darreres trobades no fan altra<br />
cosa que confirmar allò que titulà<br />
l’escriptor xilè Luis Sepúlveda com<br />
a grans Desencuentros. Persones<br />
que havien estat íntimament unides<br />
en el passat, i que després<br />
de diverses experiències, un cop<br />
plegades, malgrat els temps compartits,<br />
malgrat les antigues complicitats,<br />
ja no ens tenim res a dir. I<br />
comencem a mirar, subtilment els<br />
rellotges. Tic-tac, que és el soroll<br />
de fons que ens ressona al llarg<br />
dels darrers anys. Tic-tac, a l’espera<br />
que un dia ens puguem tornar<br />
a trobar des de la més completa<br />
igualtat, des del reconeixement<br />
mutu, d’una col·lectivitat que no<br />
és nacional, car provenim de<br />
nacions diferents, sinó des de la<br />
col·laboració internacional, en peu<br />
d’igualtat amb qualsevol altre. Ara<br />
bé, amb l’experiència patagònica,<br />
allò del peu d’igualtat... sospito<br />
que amb la nostra independència,<br />
Espanya necessitarà un psicoanalista.<br />
Els catalans, que en tenim una<br />
llarga experiència, amb un passaport<br />
amb color diferent ja no ens<br />
faran servei. Els podrem passar els<br />
nostres psicoanalistes argentins...<br />
www.clublinyolagym.com
44<br />
Entreteniments<br />
El racó dels acudits<br />
Gerard Soldevila Pelegrí<br />
-Com vol que li talli la pizza, en quatre trossos o en vuit?<br />
-Buf, deixa-ho en quatre, no crec que em mengi els vuit.<br />
Ja sé per què estic engordant, és pel xampú que faig<br />
servir, hi posa que és per a donar volum... a partir d’ara<br />
faré servir el sabó del rentavaixelles, que hi diu que és<br />
capaç de dissoldre la grassa més difícil!<br />
En una sessió del psicòleg...<br />
Dos amics conversant en un bar...<br />
-No sé com et pots deixar controlar tant per la teva<br />
dona, a casa meva jo dic sempre l’última paraula!<br />
-I quina és?<br />
-D’acord carinyo, farem el que vulguis...<br />
-Amor, estic ben maquillada?<br />
-No, encara se’t veu la cara.<br />
-Bon dia senyora, a la sessió d’avui treballarem amb<br />
l’inconscient.<br />
-No crec que el meu marit pugui venir...<br />
Envieu els vostres acudits a: gerard.soldevila@hotmail.com<br />
ELS POR<br />
RXOS<br />
Teresa Solsona Farré<br />
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola<br />
Tel. 973 575 455<br />
moda home / dona<br />
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)<br />
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com<br />
barret picat AGOST 2014
Sopar de colles<br />
45<br />
Torneig de futbol sala d’estiu<br />
Bar JJ, campió sènior<br />
Street Team, campió aleví<br />
Fotos R. Tarragó,
46<br />
Torneig de futbol sala d’estiu<br />
Pizzeria Giovanni<br />
Mec Mec<br />
FS Bellvís<br />
Trilita<br />
Revés<br />
Linyola GYM<br />
Bits<br />
Cats<br />
Fotos R. Tarragó,
Literatura<br />
47<br />
satèl·lits i<br />
cosmonautes<br />
Ninots a l’espai (III)<br />
Josep Pinyol i Vidal<br />
Durant els primers anys del segle<br />
XX els ninotaires demostraren que<br />
llur imaginació anava molt més ràpid<br />
que la ciència. Tanmateix, alguns<br />
dibuixants presentaren prototips<br />
estrafolaris de màquines voladores<br />
com «l’aéreomovil» d’en Gaietà Cornet<br />
que es presentava com una màquina<br />
«a l’alcans de totas las fortunas<br />
ja que per maniobrarlo (…) n’hi ha<br />
prou ab quatre trastos de casa». Una<br />
escombra, un paraigua, un matalàs<br />
i un parell de ventalls desmesurats<br />
composaven, entre altres objectes,<br />
l’enginy volador presentat a L’Esquella<br />
de la Torratxa a l’agost de 1901.<br />
L’any següent, Robert, publicava<br />
el dibuix d’un nou aparell a pedals<br />
dotat d’ales, globus i ventall del què<br />
deia: «Gran màquina bola-dora /<br />
que aviat correrà per aquí / farà vint<br />
lleguas per hora / si no’s queda a<br />
mitj camí». 1 Josep Costa, «Picarol»<br />
també imaginà el primer aparell<br />
que podria enviar un barceloní al<br />
planeta Mart en una caricatura que<br />
es publicà a La Campana de Gràcia<br />
l’any 1927. 2<br />
A partir dels anys trenta entrem en<br />
una època trasbalsada per la crisi<br />
econòmica i política que afavoreix<br />
l’ensurt dels règims feixistes. La<br />
guerra civil a Espanya i la segona<br />
guerra mundial transformen el cel<br />
en un escenari bèl·lic amb avions<br />
carregats de bombes que espanten<br />
1) L’Esquella de la Torratxa, núm. 1178 (9-08-<br />
1901) i núm. 1219 (23-05-1902) respectivament.<br />
2) La Campana de Gràcia núm. 3024 (4-<br />
06-1927). Reproducció publicada a <strong>Barret</strong><br />
<strong>Picat</strong>. Josep Pinyol Vidal. “La Lluna i Mart: la<br />
imaginació més enllà dels núbols”, núm 186<br />
(juny 2011)<br />
Gaietà Cornet, autoproclamat «l’enginyer le LA ESQUELLA», presentà aquesta curiosa màquina<br />
voladora «a l’alcans de totas la fortunas ja que per maniobrarlo no’s necesita eletricitat ni<br />
bencina, que n’hi ha prou, com poden veure, ab quatre trastos de casa»<br />
L’Esquella de la Torratxa, núm. 1178 (9-08-1901)<br />
i atemoren. Acabada la guerra civil,<br />
una gran part dels nostres artistes de<br />
premsa acompanyaren als vençuts<br />
pels camins de l’exili i de l’oblit. El<br />
franquisme imposà aquella mena<br />
d’aiguabarreig moral i ideològic que<br />
anomenaren el nacional-catolicisme<br />
amb la qual cosa el cel tornà a ser<br />
més propietat de l’Església que no<br />
pas de la ciència. Mentre aqui la gent<br />
es senyava i resava rosaris esperant<br />
que Sant Pere els obrís les portes<br />
del cel, els científics de les grans<br />
potències mundials romiaven per a<br />
trobar l’arma absoluta que pogués<br />
donar-los la victòria final en el conflicte<br />
de la segona guerra mundial. Un<br />
aspecte força important d’aquesta<br />
recerca fou el mètode de propulsió<br />
emprat per enviar cohets a llarga<br />
distància capaços de transportar la<br />
terrible arma nuclear. Un cop signat<br />
l’armistici de la segona guerra mundial,<br />
aquesta conquesta tecnològica<br />
i científica es féu, però, en un entorn<br />
polític força complicat i tens durant<br />
els anys de l’anomenada guerra<br />
freda. Soviètics i estatunidencs es<br />
lliuraren a un enfrontament dialèctic<br />
a l’empara dels nous armaments<br />
nuclears qualificats, amb un cert<br />
eufemisme, com armes dissuasives.<br />
L’espai obria un nou camp de batalla<br />
entre les dues superpotències men-
48<br />
Literatura<br />
tre el món es dividia en dos blocs<br />
antagònics. I així, entre bombes atòmiques,<br />
inauguracions de pantans i<br />
misteris de glòria, la nostra premsa<br />
començà a parlar de satèl.lits, cohets<br />
i astronautes.<br />
Els ninotaires catalans no van romandre<br />
aliens a l’eufòria provocada<br />
en l’opinió publica per la gran epopeia<br />
de la conquesta de l’espai. Des<br />
de les primeres fites del llançament<br />
del Sputnik a finals de l’any 1957,<br />
el posterior viatge orbital d’en Youri<br />
Gagarin al 1961 fins als primers<br />
passos de l’home sobre la Lluna<br />
al 1969, els nostres ninotaires posaren<br />
els seus ninots en òrbita. La<br />
premsa catalana obserbava amb<br />
curiositat el camí de l’home cap<br />
als estels sota l’òptica dictada pel<br />
control que el franquisme exercia<br />
sobre els medis de comunicació.<br />
Malgrat la manca evident de llibertat<br />
d’expressió, alguns ninotaires van<br />
saber aprofitar els esdeveniments i<br />
ens han transmès una versió força<br />
particular d’aquells primers anys de<br />
la conquesta de l’espai.<br />
Dibuix de Francesc Vila «Cesc» datat dels anys cinquanta que fa al.lusió al llançament del primer<br />
satèl.lit artificial soviètic, Sputnik. Aquesta caricatura insisteix un cop més en l’avenç de la ciència i<br />
la desacralització de l’espai celestial.<br />
Document original del fons documental de la Biblioteca de Catalunya. XXIII.CESC.BC.243<br />
El dia 5 d’octubre de 1957 El Noticiero<br />
Universal informava als seus<br />
lectors que «Rusia lanzó anoche el<br />
primer satélite artificial de la Tierra<br />
(...) Es el primer paso del plan de<br />
Rusia de enviar naves astronáuticas<br />
a la Luna, Marte y Venus de aquí a<br />
1965». L’endemà, aquest mateix diari<br />
deia que l’Sputnik havia passat a la<br />
vertical de Barcelona i entre les vuit i<br />
les vuit i vint minuts del matí es captaren<br />
a terres catalanes els senyals<br />
acústics emesos per primer cop<br />
des de l’espai per un aparell fabricat<br />
per l’home. Inspirat segurament<br />
per aquest esdeveniment, el gran<br />
Francesc Vila i Rufas «Cesc» dibuixà<br />
un parell d’angelets que jugaven<br />
probant de fer punteria amb la seva<br />
corona al pas del satèl·lit.<br />
En aquests primers anys de la<br />
conquesta de l’espai els russos<br />
afermaren la seva superioritat sobre<br />
els americans i així el 4 d’octubre<br />
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE<br />
JOSEP M. FOLGUERA<br />
Renda, Patrimoni, IVA,<br />
Societats i Comptabilitats<br />
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA<br />
barret picat AGOST 2014
Literatura<br />
49<br />
paisatge de la cara amagada de la<br />
Lluna era ben diferent del què havien<br />
constatat els científics soviètics.<br />
Josep Peñarroya representà l’arribada de la sonda soviètica Lunik III que va desvetllar per primer<br />
cop la cara amagada de la Lluna. Peñarroya dibuixà un astre bromista que adreçava un missatge<br />
irreverent als humans. El Noticiero Universal n° 22842 (6-10-1959)<br />
de 1959 l’aparell Lunik III aconseguí<br />
per primer cop fotografiar la cara<br />
amagada de la Lluna on, segons El<br />
Noticiero Universal del dia 27, «se<br />
pueden apreciar muchas montañas,<br />
algunos mares y ninguna señal de<br />
vida». Josep Peñarroya, va donar la<br />
seva versió particular de l’esdeveniment<br />
a la seva vinyeta habitual del<br />
diari que portava el títol de «Chispa». 3<br />
Segons l’acudit d’en Peñarroya el<br />
3) El Noticiero Universal n° 22842 (6-10-1959)<br />
A l’abril de 1961 tota la premsa es feu<br />
ressò del primer vol humà habitat tot<br />
just quatre anys després què la Unió<br />
Soviètica hagués enviat a l’espai al<br />
primer ésser viu, la gossa Laika. Si<br />
al novembre de 1957 alguns mitjans<br />
de comunicació dubtaren del vol<br />
estratosfèric de la pobra gosseta<br />
Laika, uns anys més tard, no van<br />
tenir cap més remei d’acceptar<br />
l’evidència del primer vol orbital de<br />
Youri Gagarin. El Noticiero Universal<br />
qualificà emfàticament a Gagarin de<br />
«Colón comunista». També, el diari<br />
madrileny ABC havia qualificat a<br />
Youri Gagarin de «nuevo Cristóbal<br />
Colón» amb una caricatura de Mingote<br />
on apareixien tres caraveles al<br />
costat d’un cohet. Malgrat aquest<br />
qualificatiu més aviat afalagador<br />
per part d’ABC envers un ciutadà<br />
soviètic, cal dir que l’anticomunisme<br />
visceral de l’Espanya franquista<br />
reservà un tractament força especial<br />
als russos. La revista Blanco y Negro,<br />
de la mateixa editorial de l’ABC, vuit<br />
mesos després de la primera òrbita<br />
d’en Gagarin encara afirmava que hi<br />
havien sospites sobre la credibilitat<br />
de la fita soviètica perquè «no hay<br />
pruebas de la gran aventura». En<br />
aquells temps de nacional-catolicisme<br />
qualsevol idea promoguda<br />
Tel. 690 601 729<br />
e-mail: construccionsjsans@hotmail.com<br />
www.construccionsjsans.com<br />
Ronda St. Pau, 35<br />
25240 Linyola<br />
La Fassina, 22 2n<br />
25243 El Palau d’Anglesola
50<br />
Literatura<br />
per l’Esglèsia tenia un ressò polític<br />
que la premsa del règim aprobava i<br />
acomodava. Així, alguns diaris reproduïren<br />
un comunicat de ràdio Vaticà<br />
que afirmava que amb l’exploració<br />
de l’espai l’home acomplia «parte de<br />
su vocación divina (…) aun cuando<br />
pueda tratarse de un ruso o un ateo<br />
cumple aunque quizá sin desearlo,<br />
los designios de Dios». 4 El dia 17 de<br />
juny de l’any 1963 s’afegí a la història<br />
de la conquesta de l’espai la versió<br />
femenina de l’ateisme comunista car<br />
l’agència soviètica TASS difongué a<br />
tot el món el llançament del Vostok VI<br />
tripulat per la primera cosmonauta,<br />
Valentina Tereshkova.<br />
A la premsa catalana també trobem<br />
el substrat d’aquell discurs antisoviètic<br />
com per exemple l’article<br />
«Trampolín para la Luna» que va signar<br />
Carlos Sentís al diari Tele-Expres<br />
el 16 de novembre de l’any 1966 en<br />
el què voluntariament al.ludia a la<br />
gossa Laika per a tractar indirectament<br />
als soviètics de gossos:<br />
«Y si los rusos logran mandar con<br />
anterioridad un equipo perruno? (…)<br />
la verdad es que sería algo trágico y<br />
también grotesco que cuando llegaran<br />
los primeros astronautas de Tejas<br />
lo hubieran hecho antes astronautas<br />
caninos. Los perros siempre han<br />
aullado a la Luna…».<br />
Ideològicament, aquella premsa<br />
del Movimiento continuava fent una<br />
mena de periodisme monolític i ranci<br />
al servei de la propaganda imperial<br />
que no havia evolucionat gens ni<br />
mica desde feia exactament trenta<br />
4) Comunicat de Radio Vaticà publiat a El<br />
Noticiero Universal, n° 23321 (19-04-1961)<br />
Caricatura soviètica sense data amb la signatura DVR provinent del fons particular de Jaume<br />
Capdevila «Kap». Els soviètics llançaren els primers satèl.lits i posaren en òrbita als primers éssers<br />
humans. També foren els primers en arribar a la Lluna amb aparells no tripulats. En aquesta<br />
composició el martell del símbol soviètic esdevé un cohet i la Lluna la fulla de la falç.<br />
anys. A la vetlla del llançament de<br />
l’Apolo XI el diari falangista Solidaridad<br />
Nacional recordava amb un<br />
orgull nazi-germafòfil gens disimulat<br />
que «54 científicos de Cabo Kennedy<br />
provienen del III Reich». 5 Aquest<br />
diari publicà també la carta que el<br />
ministre d’afers exteriors Fernando<br />
María Castiella envià a M. Payne<br />
administrador de la NASA a l’ocasió<br />
de l’imminent llençament de l’Apolo<br />
XI : «Vuestra nave principal la llamais<br />
Columbia en honor de un almirante<br />
de Castilla». 6 A nivell gràfic és força<br />
reveladora la imatge publicada al<br />
diari Mediterráneo editat a Castelló<br />
que es presentava com portaveu<br />
5) «De las V-2 al Apolo XI». Article anònim.<br />
Solidaridad Nacional, (5-07-1969)<br />
6) «Mensaje de Castiella a M. Payne administrador<br />
de la NASA. Solidaridad Nacional,<br />
(16-07-1969)<br />
del Movimiento. La doble imatge<br />
publicada representa per una banda<br />
una fotografia de Neil Armstrong<br />
que es disposa a calar la bandera<br />
estatunidenca a la Lluna i, d’altra<br />
banda, un gravat on es veu Colom<br />
amb l’estendart de Castella en el<br />
moment de trepitjar per primer cop<br />
terres americanes. El comentari que<br />
puntua aquesta il.lustració elogia la<br />
proesa d’Armstrong, ciutadà «de<br />
un país surgido en aquellas tierras<br />
que Colón descubriera» 7 . Dit d’altra<br />
manera i segons la molt particular<br />
interpretació de la història que feien<br />
els franquistes, si no hagués estat<br />
per Colom mai no hauria existit el<br />
programa Apolo.<br />
(Continuarà)<br />
7) Mediterráneo, núm. 9546 (22-07-1969)<br />
barret picat AGOST 2014
Literatura<br />
51<br />
Postal de Biarritz<br />
Antoni Folguera<br />
Va voler l’atzar i la vida que passés<br />
cinc dies a Biarritz. Cinc jornades<br />
que em van servir per arrenglerar<br />
unes qüestions familiars que ara no<br />
vénen al cas, afers que es remunten<br />
al anys 20 del passat segle quan<br />
un padrí tiet va emigrar a França<br />
buscant l’aventura de la vida i<br />
allí, a les costes franceses, va<br />
trobar el misteri de l’amor. Res<br />
de nou a Biarritz, bàsicament<br />
l’esperat: el cel tapat, les platges<br />
pedregoses, un mar esvalotat<br />
i el maleït vent sempre brusc i<br />
incert. Com us deia, res de nou<br />
a Biarritz. Però des del primer<br />
moment que vaig arribar intuïa<br />
que alguna cosa m’esperava a<br />
la ciutat, tenia el pressentiment<br />
d’ensopegar amb quelcom<br />
diferent i desconegut. L’ombra<br />
d’aquesta temença no va ser<br />
gratuïta. La vigília de la tornada,<br />
amb els afers familiars<br />
resolts, vaig voler apropar-me<br />
a l’Hôtel du Palais per a visitar<br />
aquest mític establiment, un<br />
espai freqüentat per l’aristocràcia<br />
europea dels temps de<br />
la belle époque. Tot passejant per<br />
l’Avenue de l’Impératrice que transcorre<br />
paral·lela a la Grande Plage, la<br />
platja principal de la localitat, anava<br />
llegint les darreres pàgines del llibre<br />
Converses amb Marcel Duchamp de<br />
Pierre Cabanne quan, de sobte, va<br />
començar a desaparèixer el món.<br />
Dic bé, quan escric desaparèixer: els<br />
carrers, els cotxes, els semàfors, els<br />
vianants, els edificis. Tot va quedar<br />
emboirat dins un no-res, talment<br />
com un forat negre que ho xucla<br />
tot, com un tornado que degluteix<br />
la matèria amb una voracitat infinita.<br />
Tot es desconstruïa i escapava del<br />
meu camp de visió per passar a un<br />
estat d’anul·lació, a un paisatge mort<br />
fora del temps i fora de l’espai. “Tot<br />
al meu voltant era l’univers nu, abstracte,<br />
fet de negacions” va escriure<br />
Pessoa. L’olor, encara recordo l’olor<br />
del buit i de l’absència; els colors,<br />
encara recordo els colors fonent-se<br />
en l’ambient; les formes, encara recordo<br />
les formes esquinçades dins<br />
l’horitzó; els sorolls, encara recordo<br />
els sorolls avançant en diminuendo<br />
per a esdevenir silenci; el fred, encara<br />
recordo el fred clavant-se en la<br />
pell com agulles afilades.<br />
Vaig mostrar una postura valenta en<br />
tot aquest embolic, vaig fer el cor fort<br />
malgrat la confusió i el desconcert.<br />
Vaig continuar Avenue amunt amb<br />
pas ferm i decidit, mentre llegia els<br />
diàlegs entre Duchamp i Cabanne<br />
amb el llibre fortament agafat entre<br />
les mans, sense saber on em portaria<br />
tot aquest absurd ni si arribaria<br />
a temps per a poder admirar el<br />
llegendari l’Hôtel abans tot s’esvaís.<br />
Els meus ulls, la meva ment i tota la<br />
meva ànima estaven fixats entre les<br />
línies del llibre, atrapat pels mots<br />
i intentant fugir del desgavell<br />
exterior. Llegia compulsivament<br />
paraules i més paraules, frases i<br />
més frases, buscava aquell paràgraf<br />
o aquella idea que m’ajudés<br />
a desfer el bucle pervers, intentant<br />
trobar el ready-made duchampià<br />
que m’alliberés d’aquest malentès<br />
majúscul.<br />
Llavors vaig llançar la mirada<br />
sobre l’última frase, la darrera<br />
resposta que dóna Duchamp i<br />
que clou el llibre. Vaig alçar el<br />
cap i amb veu alta, profunda i<br />
clara vaig llegir: “Sóóóc mooolt<br />
feliiiç” enmig d’un silenci que<br />
mai més tornaré a escoltar,<br />
enmig d’un no-res on mai més<br />
tornaré a estar. La cita va obrar<br />
el seu poder benèfic i curatiu i,<br />
com si d’una fórmula màgica es<br />
tractés, va donar fi al sinistre encanteri,<br />
deslliurant-me de l’embruix<br />
maligne. Les olors, els colors, les<br />
formes i els sons van tornar al seu<br />
estat original, a la seva configuració<br />
primitiva i recuperat d’aquest viatge<br />
vertical al fons de la consciència,<br />
travessant els límits de la condició<br />
humana, vaig entendre que la literatura<br />
obre camins per a recórrer,<br />
que la literatura dóna instants miraculosos,<br />
que la literatura és font<br />
d’aliment per a l’esperit i que, en<br />
definitiva, la literatura també ens<br />
allibera perquè tots som esclaus<br />
de les nostres circumstàncies<br />
externes.
52<br />
Literatura<br />
La tempesta<br />
Text: Jaume Balcells i Palou<br />
Il·lustració: Glòria Vidal<br />
“Sant Marc,<br />
santes creus,<br />
santa Bàrbara<br />
no mos deixeu”<br />
Pel meu sant, el vint-i-cinc de juliol,<br />
vaig encomanar una tempesta<br />
d’estiu.<br />
No us diré pas com es fa, donat<br />
que és un assumpte complex i<br />
que demana una certa discreció.<br />
Dir-vos, això sí, que és una cosa<br />
absolutament legal, gestionada per<br />
la prestigiosa Societat Climatològica<br />
Secreta Internacional, que és una<br />
organització que treballa sense cap<br />
ànim de lucre.<br />
Ara que, de barat, res de res. Una<br />
pasta! Però, un dia és un dia, vaig<br />
pensar, i em vaig voler regalar el<br />
capritx.<br />
Es clar que tot depèn de com sigui la<br />
tempesta. En el meu cas, per exemple,<br />
vaig demanar que fos a primera<br />
hora del matí.<br />
– Quan vol que comenci? –va preguntar,<br />
amb veu ensucrada, la noia<br />
que m’agafava les dades a l’altra<br />
banda del telèfon.<br />
– Per allà a les set del matí –vaig dir<br />
sense pensar-m’ho gens.<br />
– Té alguna idea de com vol que<br />
sigui?– va demanar ella.<br />
– Sí, m’agradaria que comencés amb<br />
un bon repertori de llamps i trons,<br />
amb espetecs ben forts, com si<br />
fossin canonades d’una desfilada<br />
militar...Ah! I un cel enteranyinat<br />
de llamps i llampecs que faci que<br />
les padrines resin a santa Bàrbara<br />
i que la canalla s’amagui a sota el<br />
llit! –Vaig afegir entusiasmat.<br />
– I de pluja? En voldrà molta?<br />
– Clar que sí, dona! Un bon patac<br />
d’aigua, que netegi les teulades i<br />
tregui la pols dels camins!<br />
Heu de pensar que, contra la creença<br />
general, en el tema de temporals<br />
està tot escrupolosament calculat;<br />
l’hora d’inici i d’acabament, la quantitat<br />
d’aigua, el nombre de llamps i<br />
trons, les zones afectades, etcètera.<br />
Bé, tot, menys allà on cauen els<br />
llamps. En aquest punt, crec que<br />
encara hi estan treballant.<br />
– Vol pedra? –preguntà la noia.<br />
– Uf! No sé, no em farà pujar molt el<br />
preu, això?<br />
– Una mica sí, però ¿què és una<br />
tempesta d’estiu sense una bona<br />
calamarsada!? –replicà ella amb<br />
molta professionalitat.<br />
I tenia raó la xicota!<br />
Aquesta gent saben com vendre,<br />
tenen respostes per a tot! Vas a<br />
comprar una cosa bé de preu i,<br />
amb aquella veu melosa de qui no<br />
ha trencat mai un plat, et comencen<br />
a afegir accessoris fins que t’acaba<br />
costant un ull de la cara.<br />
– Bé, doncs que no sigui massa<br />
grossa i que caigui barrejada amb<br />
ROBA DE CORTINATGES,<br />
DE LLAR I LLENCERIA<br />
GARPI<br />
aigua, que no faci mal als camps...<br />
–vaig dir per no veure’m massa<br />
garrepa.<br />
– D’acord. Una altra cosa; d’arc de<br />
Sant Martí, en vol un o dos?<br />
– Un. I senzillet, eh! Amb quatre<br />
colors ja faig!... Sap que en italià<br />
l’arc de Sant Martí s’anomena Arco<br />
Barano? –vaig afegir, tot procurant<br />
de fer-me el simpàtic, per mirar<br />
d’abaratir el preu.<br />
– Molt interessant –va dir la noia sense<br />
cap mena d’entusiasme- Hora<br />
de finalització?<br />
– A les deu ja em va bé..., que la<br />
gent tinguin temps d’anar a plegar<br />
caragols.<br />
La noia va fer els seus números i, al<br />
cap d’un moment, em va dir: Seran<br />
set-cents euros.<br />
– Bufa! Ho trobo una mica car! –vaig<br />
exclamar.<br />
– Pensi que, per ser el seu primer<br />
cop, la Societat es fa càrrec de l’IVA<br />
i, a més a més, li regalem l’olor de<br />
terra mullada barrejat amb l’olor<br />
d’aufals acabat de segar... –digué,<br />
astuta, la noia.<br />
– No se’n parli més, m’ho quedo!<br />
–vaig dir, sense deixar-la acabar,<br />
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377<br />
barret picat AGOST 2014
Literatura<br />
53<br />
donat que el tema de les olors<br />
m’havia portat vells records, m’havia<br />
arribat al cor.<br />
La tempesta –no sé si ho recordaranva<br />
ser ben bonica, tradicional, entranyable.<br />
Sense ser cap cosa de l’altre<br />
món, va fer de valent goig, no digueu<br />
que no. La Societat Climatològica va<br />
complir amb tots els detalls. Fins i<br />
tot, l’arc de Sant Martí tenia més colors<br />
dels pactats! Ara que, de durar,<br />
no va durar massa estona...<br />
Sigui com sigui, per a mi hagués<br />
estat una tempesta perfecta i digna<br />
d’una celebració memorable si no hi<br />
hagués hagut filtracions.<br />
No, no vull dir filtracions d’aigua de<br />
pluja, sinó que, tot i el secretisme<br />
amb el que treballa la Societat<br />
Climatològica i la discreció que jo<br />
vaig procurar portar sobre el tema,<br />
algú es va assabentar que un servidor<br />
de vostès havia encarregat<br />
la tempesta i es veu que en va fer<br />
un pregó.<br />
L’endemà mateix, la dona ja em tirà<br />
“la cavalleria” a sobre.<br />
– Ara mateix, on s’ha vist! Encara<br />
hem d’acabar de pagar la hipoteca<br />
i va el senyoret i es gasta set-cents<br />
euros en una bajanada de l’alçada<br />
d’un campanar! Però, què t’has<br />
begut l’enteniment!? Què no ho<br />
veus que t’han estafat!?<br />
– Però, si no m’han cobrat l’IVA... -em<br />
vaig atrevir a dir.<br />
– I és que s’ha de ser babau! Què és<br />
això de la Societat Climatològica?<br />
Ja t’ho diré jo; una ensarronada<br />
més gran que el “timo” de l’estampeta!<br />
– Però, però...ha plogut. Hi ha hagut<br />
tempesta –vaig dir amb un fil de<br />
veu.<br />
– Què n’ets de beneït! –em va cridar<br />
la dona mentre marxava ploriquejant<br />
cap a la cuina.<br />
Al dia següent vaig saber que tres<br />
pagesos, als qui –segons ells– la<br />
tempestat els havia provocat destrosses,<br />
m’havien denunciat. Em<br />
responsabilitzaven, ja que l’havia<br />
encarregada, de tots els desperfectes<br />
que havien sofert els seus camps.<br />
– Oh! Però, com pot ser!? Si la meva<br />
dona diu que m’han enganyat com<br />
a una criatura de parvulari!<br />
– Noi –em va dir l’amic que em va venir<br />
a avisar de les denúncies– què<br />
vols que et digui!? Tal i com estan<br />
les coses, a la gent no els hi pots<br />
treure la fe.<br />
– No ho entenc. Què vols dir?<br />
– Què no importa si és una estafa<br />
o no, quan les coses van mal dades,<br />
la gent busca responsables,<br />
i tothom diu que vas ser tu qui va<br />
encarregar la tempesta. Et fotran<br />
un bon “paquet”!<br />
25 de juliol de 2014<br />
• primera consulta i diagnosi gratuïtes<br />
• odontologia general<br />
• finançament a sis mesos sense interessos.<br />
• ortodòncia<br />
Implants i dents<br />
en un sol dia.<br />
Informa’t! 973 71 44 53<br />
la clínica dental<br />
de referència<br />
al Pla d’Urgell<br />
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com
54<br />
Literatura<br />
Biblioteca Salvador Espriu<br />
Montserrat Espina Bellet<br />
Des de la biblioteca…<br />
Acabat el mes de juliol, per a molts<br />
comencen les vacances, d’altres<br />
veuen acabar les seves, alguns altres<br />
s’hauran d’esperar un parell de<br />
setmanes encara per començar-les.<br />
Però, independentment de la situació<br />
de cadascú, l’estiu –que és temps de<br />
vacances– pot ser també un moment<br />
per dedicar-lo a iniciatives culturals,<br />
activitats educatives... Hom sap que<br />
la formació és un concepte que va<br />
més enllà de les aules i del calendari<br />
del curs escolar.<br />
L’estiu és idoni per dedicar-lo a propostes<br />
lúdiques que, partint d’una<br />
situació diferent ( a les piscines, a<br />
les zones de platja o de muntanya,<br />
a les colònies, als camps de treball,<br />
als casals d’estiu...), afavoreixen<br />
també moments per a l’educació<br />
i el creixement personals. De<br />
fet, l’acció educativa de moltes<br />
d’aquestes activitats d’estiu es desenvolupen<br />
en un ambient marcat<br />
per la creativitat, la imaginació, els<br />
valors de respecte, de solidaritat,<br />
de cooperació...<br />
Les opcions que tenim a l’abast són<br />
moltíssimes, a més de les assenyalades,<br />
les visites a exposicions o<br />
museus, les sessions de cinema i<br />
teatre... El pedagog Gregorio Luri,<br />
en un article d’aquest estiu a “La<br />
Vanguardia” sobre “-Deures d’estiu-<br />
parla, a més, de la conveniència<br />
del seguiment i comentari de les<br />
notícies a casa i de la lectura com a<br />
hàbit familiar.<br />
El conegut professional afegeix, ara,<br />
cito textualment ”¿Han oído hablar<br />
del “efecto Mateo”? Recuerden las<br />
palabras del evangelista: “A quien<br />
tiene se le dará, y a quien no tiene,<br />
hasta lo que tiene se le quitará”.<br />
Pues eso es lo que ocurre con<br />
el lenguaje. La diferencia de dos<br />
niños que llegan a preescolar, uno<br />
con 2.000 palabras de vocabulario<br />
y otro con 500, es que el primero<br />
aprende más rápidamente palabras<br />
nuevas” i conclou que la diferència<br />
de resultats a EUA entre l’alumnat<br />
depèn del temps en què aquest el<br />
dedica als deures.<br />
Podrem estar més d’acord o més<br />
en contra amb aquest criteri. Potser<br />
convindrem que no hi ha un mètode<br />
barret picat AGOST 2014
Literatura<br />
55<br />
únic i que cal compartir reflexions,<br />
experiències... El que sembla clar és<br />
que difondre el gust per la lectura<br />
és un dels reptes més importants<br />
al qual s’enfronten biblioteques,<br />
escoles, pares i mares i educadors.<br />
Tot plaer comporta un esforç<br />
i aquest no ha de ser un motiu per<br />
abandonar.<br />
Avui, doncs, des de la biblioteca,<br />
us suggerim, i com una opció més,<br />
gaudir de l’estiu explicant des de<br />
ben petits contes als nens i nenes,<br />
o acompanyant-los a les biblioteques,<br />
llibreries... on trobareu<br />
personal que us pugui recomanar<br />
amb passió els títols més adients<br />
en funció de l’edat dels nens i nenes,<br />
nois o noies, del gènere literari<br />
que preferiu, de la matèria en què<br />
vulgueu aprofundir...<br />
PRESCRIPCIÓ LITERÀRIA<br />
SECCIÓ AUDIOVISUALS<br />
La biblioteca continua essent un centre<br />
La biblioteca amb una col·lecció<br />
o fons promotor de la lectura ja sigui<br />
perquè vetlla també per la difusió<br />
del setè art rencomanar la passió<br />
pels clàssics com l’interès pels títols<br />
més actuals.<br />
BIBLIOPISCINES<br />
Una activitat que vetlla pel foment de<br />
la lectura en un lloc d’esbarjo o lleure<br />
i que mostra una bona acceptació<br />
cada estiu.<br />
Tot plegat per tal que no vegin la<br />
literatura, el cinema, el teatre, les arts<br />
plàstiques ... com alguna cosa aliena<br />
al seu hàbitat natural.<br />
I en aquest punt de l’estiu, no us<br />
parlaré d’inauguracions, iniciatives<br />
culturals o altres activitats pensades<br />
des de la biblioteca de Linyola per<br />
al nou curs escolar, però si comentar-vos<br />
que pocs espais resten gratuïts,<br />
públics i oberts a tothom com<br />
la biblioteca pública. La biblioteca<br />
és capaç, cada vegada més, de ser<br />
una plaça pública i convertir-se en<br />
aquest tercer lloc que no són els<br />
espais familiars o laborals. Les biblioteques<br />
es volen configurar com<br />
espais socials del coneixement i<br />
oferir eines, activitats, experiències,<br />
oportunitats... Ara bé, cal continuar<br />
treballant entre tots, no podem defugir<br />
la responsabilitat, per tal que<br />
es continuïn cultivant les capacitats<br />
creatives, exercitant l’enginy propi,<br />
despertant l’alè crític... No ho tenim<br />
fàcil però “No pretenguem que les<br />
coses canviïn si sempre fem el mateix”<br />
va dir Albert Einstein.<br />
Benvolguts lectors, bon estiu i bones<br />
lectures i la meva enhorabona a<br />
l’equip directiu de la revista <strong>Barret</strong><br />
<strong>Picat</strong> per aquests 35 anys de publicació<br />
ininterrompuda!<br />
RICHI’S<br />
PERRUQUERIA<br />
HOME I DONA<br />
Plaça Planell, 2<br />
25240 Linyola<br />
Lleida<br />
Confeccions OLGA SL<br />
Vestuari i calçat per a professionals<br />
Telèfon<br />
973 57 53 08<br />
C/ President Macià, 7<br />
25230 MOLLERUSSA (Lleida)<br />
Tel. 973 60 22 24
56<br />
Plantes<br />
Les plantes remeieres<br />
en la medicina popular linyolenca (VI)<br />
Elisenda Mas Darbra<br />
En aquest capítol explicarem, en<br />
primer lloc, els diferents remeis que<br />
els entrevistats ens han fet saber per<br />
a guarir una malaltia determinada.<br />
Així, en aquest sisè capítol parlarem<br />
del què podem fer per a curar o alleugerir<br />
el mal d’orella (otitis).<br />
El segon apartat de l’article estarà<br />
dedicat a parlar d’una determinada<br />
planta remeiera; en aquest cas<br />
comentarem les moltes virtuts que<br />
els diferents entrevistats linyolencs<br />
ens han explicat sobre el saüc o<br />
saüquer.<br />
Voldríem aclarir que aquest recull de<br />
tradicions i costums populars tenen<br />
la majoria una certa base científica,<br />
però alguns remeis són fruit de<br />
supersticions i de tradició oral poc<br />
contrastada científicament. Per això<br />
s’ha de tenir molta cura a l’hora de<br />
provar algun d’aquests remeis ja<br />
que segons l’ús i la quantitat o la<br />
part de la planta emprada pot tenir<br />
uns efectes o uns altres, fins i tot<br />
pot arribar a ser perjudicial per a<br />
certes persones. Recomanem per<br />
això, posar-se en mans de persones<br />
especialitzades en el tema si es té<br />
intenció de consumir alguna herba<br />
durant un cert temps. Així, ni l’autor<br />
ni l’editor es fan responsables de les<br />
possibles conseqüències derivades<br />
d’un mal ús d’aquests remeis sense<br />
assessorament d’un expert.<br />
REMEIS NATURALS<br />
PER A CURAR O<br />
ALLEUGERIR EL MAL<br />
D’ORELLA (OTITIS)<br />
El mal d’orella o otitis és un dolor<br />
intens produït per una inflamació<br />
a l’interior de l’oïda a causa d’una<br />
infecció, generalment bacteriana, o<br />
d’una ferida. Força freqüent durant<br />
aquesta època d’estiu a causa de<br />
l’ús de les piscines públiques.<br />
REMEI POPULAR núm. 1<br />
Materials:<br />
— Oli d’oliva<br />
— Cotó fluix<br />
Procediment: Es suca amb oli d’oliva<br />
calent un cotó fluix i es deixa caure<br />
unes gotes dins l’orella afectada. Es<br />
podria deixar el cotó fluix una estona<br />
dins el conducte auditiu per fer més<br />
durador els efectes. L’oli devia ser<br />
calent ja que així, a més, calmava<br />
el dolor.<br />
REMEI POPULAR núm. 2<br />
Materials:<br />
— Flor de Sant Joan o hipèric<br />
— Cotó fluix, mocador...<br />
— Eines per a fer una infusió.<br />
Procediment: Es mulla el mocador<br />
o el cotó fluix amb una infusió calentona<br />
feta amb flors de Sant Joan<br />
i es deixa caure unes gotetes dins<br />
l’orella. Es pot deixar el cotó fluix<br />
a l’orella perquè la infusió faci més<br />
efecte.<br />
REMEI POPULAR núm. 3<br />
Materials:<br />
— Llet materna<br />
Procediment: S’introdueix dins l’orella<br />
afectada unes gotetes de llet materna<br />
d’una dona que estigui alletant<br />
un infant. La llet materna conté anticossos<br />
que són unes substàncies<br />
que fabrica la mare per a combatre<br />
les infeccions. Amb la lactància<br />
materna la mare li transmet al nadó<br />
unes defenses cada cop que l’alleta.<br />
NABAU, S.L.<br />
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris<br />
Tel. 973 71 43 77<br />
Camí de Lleida, s/n<br />
25240 LINYOLA (Lleida)<br />
barret picat AGOST 2014
Plantes<br />
57<br />
REMEI POPULAR núm. 4<br />
Materials:<br />
— Flors de saüc seques<br />
— Estris per a cremar les flors: braser,<br />
estufa...<br />
Procediment: En un braser es cremaven<br />
unes quantes flors seques<br />
de saüc. La persona que tenia mal<br />
d’orella s’hi acostava a les brases tot<br />
el que podia a fi que el fum li entrés<br />
dins el pavelló auditiu de l’orella<br />
afectada. L’escalfor ajudava també<br />
a calmar el dolor<br />
REMEI POPULAR núm. 5<br />
Materials:<br />
— Una dent d’all<br />
— Estris per a escalivar-lo<br />
Procediment: S’escaliva una dent<br />
d’all grossa i encara calenta s’introduïa<br />
dins l’orella afectada. Es<br />
subjectava amb un mocador perquè<br />
no caigués.<br />
REMEI POPULAR núm. 6<br />
Materials:<br />
— Oli d’oliva del tupí amb “ratolins<br />
confitats”.<br />
Procediment: Una padrina ens va<br />
explicar una curiosa manera de curar<br />
el mal d’orella. Tenia l’àvia un tupí ple<br />
d’oli d’oliva on hi posava ratolins a<br />
confitar. Cada cop que algun familiar<br />
tenia mal d’orella li posava unes<br />
gotes d’aquesta curiosa barreja dins<br />
l’oïda.<br />
EL SAÜC<br />
(Sambucus nigra)<br />
Sinonímia: saüquer,<br />
saüquera, soguer,<br />
bonarbre, sabuc.<br />
Localització en el<br />
terme de Linyola<br />
Al ser un arbust de clima temperat,<br />
el trobem majoritàriament en llocs<br />
humits com les ribes dels reguers i<br />
de les sèquies. Al terme l’hem trobat<br />
de forma escassa i sempre en ribes<br />
prop de l’aigua.<br />
Indicacions terapèutiques: usos<br />
medicinals més habituals segons<br />
els veïns entrevistats<br />
El saüc és anomenat també “bonarbre”<br />
a causa de les múltiples virtuts<br />
medicinals que té.<br />
Segons els veïns consultats, les<br />
flors de saüc són un dels sudorífics<br />
i depuratius més efectius que es<br />
coneixen. Les infusions de les seves<br />
flors provoquen la sudoració i,<br />
com a conseqüència, fan baixar la<br />
temperatura corporal actuant així<br />
també com un bon antitèrmic. Per<br />
això està indicat per a combatre els<br />
refredats i les grips que sovint van<br />
acompanyades de febres. També és<br />
ideal per a combatre la tos.<br />
Una altra acció que ens han comentat<br />
ha estat el seu ús com a calmant i<br />
com antiinflamatori, indicat per a les<br />
afeccions del coll com amigdalitis,<br />
faringitis o llagues a la boca. Aquí<br />
es feien gargarismes amb la seva<br />
infusió. Sovint per millorar el gust i<br />
potenciar els seus efectes s’hi posava<br />
mel.<br />
La seva acció antisèptica era utilitzada<br />
per alguns veïns per a desinfectar<br />
diverses afeccions cutànies com els<br />
furóncols, grans i altres infeccions de<br />
la pell. Aquí s’aplicaven compreses o<br />
es feien rentats de la zona afectada.<br />
També per a reduir la conjuntivitis i<br />
calmar els mussols de les parpelles<br />
es podia aplicar compreses als ulls<br />
o fer rentats oculars directament.<br />
Quatre entrevistats ens han explicat<br />
un curiós mètode per a curar el mal<br />
d’orella. Tiraven flors seques de<br />
saüc damunt l’estufa o les brases<br />
del foc. El fum que sortia diuen que<br />
era depuratiu i hi atansaven tot el
58<br />
Plantes<br />
que podien l’orella intentant que<br />
el fum hi actués. També diuen que<br />
anava bé com anticongestiu nasal.<br />
Aquest procés s’anomena fumigació.<br />
També aquest fum era utilitzat en<br />
algunes cases on hi havia l’estable o<br />
animals tocant, sovint a sota. Per a<br />
neutralitzar les pudors cremaven al<br />
focs flors de saüc.<br />
Dos veïns es menjaven els fruits madurs<br />
per a combatre el restrenyiment<br />
ja que eren laxants. Un altre, amb<br />
les flors de saüc, aigua i sucre, un<br />
cop fermentat, elabora una mena de<br />
xampany molt suau d’un gust molt<br />
agradable.<br />
Altres usos, costums i creences a<br />
Catalunya<br />
En moltes contrades olivareres posaven<br />
fulles de saüc i fulles d’olivera<br />
dins una ampolla d’oli, i guardaven<br />
aquesta quaranta dies en un indret<br />
ben fosc. Passat aquest temps esdevenia<br />
un remei balsàmic per a guarir<br />
cremades, ferides, grans i nafres.<br />
Algunes mares per tal de facilitar la<br />
dentició dels seus infants, feien collarets<br />
de brots de saüquer i els penjaven<br />
al coll. Perquè tinguessin la virtut<br />
desitjada, era precís que hom collís<br />
els nous brots mentre el campanar<br />
de la parròquia anunciava la sortida<br />
de la processó de Setmana Santa.<br />
La nit de Sant Joan també era la<br />
millor nit per tallar branques d’avellaner<br />
o de saüquer, per fer bastons<br />
de bruixa, els quals, en mans d’elles,<br />
adquirien gràcia i virtut bruixesca<br />
i l’altra gent els emprava per a defensar-se’n<br />
ja que amb un sol copet<br />
tenia la virtut de matar-les.<br />
En algunes contrades el saüc ha<br />
gaudit de molta estima no solament<br />
per les seves virtuts medicinals sinó<br />
també pel seu poder màgic. En alguns<br />
llocs es posa saüc per allunyar<br />
als gripaus i als escurçons. També<br />
era costum quan es retirava els fems<br />
dels estables i es renovaven els llits<br />
del bestiar, s’acostumava a posar<br />
branques de saüc per a foragitar tota<br />
mena d’animals repugnants.<br />
Paremiologia: proverbis, refranys<br />
i dites populars<br />
— Perfum d’espígol i flor de saüc<br />
tornen la salut<br />
— No siguis ruc, per les sangs pren<br />
el saüc<br />
Gràfica<br />
La següent gràfica ens mostra el<br />
nombre d’entrevistats que ens han<br />
parlat de cada un dels usos medicinals<br />
descrits anteriorment.<br />
barret picat AGOST 2014
Benedicció vehicles<br />
59<br />
Concert de música<br />
Xerrada<br />
Teclams. Recollida aliments<br />
Fotos R. Tarragó, C. Arenas
Cati f ad e<br />
Corpus<br />
Fotos: C. Arenas, M. Mata