BarretPicat-198

Linyola, juny 2013. Lo Pla d’Urgell
Especial
Melcior Niubó
“Niu”
• Entrevista a
Jaume Mayoral
• Reportatges fotogràfics
de Festa Major
número 198
Catifa de Corpus

2 Festa Major a Linyola
Fotos: E. Llauet, M. Giné, C. Arenas, R. Tarragó, J. Ll. Guzmán, M. Rodés, M. Mata.

Editorial
5
Fundat l’any 1979
linyola – juny 2013. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné
Roger Guillem i Martí
Quim Balaguer
Carme Arenas Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Marta Ortiz
Judit Pedrós i Caba
Eva Llauet i Giné
Director:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaire: Perenton Massana
ESPECIAL NIU
Barret Picat té l’honor de publicar el treball més important que mai s’hagi
publicat sobre un ninotaire lleidatà, en aquest cas, Melcior Niubó Santdiumenge
“Niu” –fill de la Fuliola–, fruit del treball incansable i infatigable de
Josep Pinyol Vidal que s’ha sabut envoltar dels millors col·laboradors –Solà,
Capdevila i Artigas– i dels dibuixants del Web Negre. El resultat és l’Especial
“Niu”, 24 pàgines que passaran a la història de l’humorisme català. I les ha
publicat Barret Picat.
El proper dia 1 de juliol a 2/4 de 8 de la tarda es farà la presentació del monogràfic
Niu al Reial Cercle Artistic de Barcelona a 2/4 de 8 de la tarda.
Esteu convidats.
Col·laboracions:
Fotografies: M. Mata, J. Balcells, Cau, Adoli, J.R.
Tarragó, M. Rodés, Escola El Sitjar, CELI, Arnau Fontanet,
J.Ll. Guzman, H. Badia, Linyola Gym, P. Galitó.
Text: Josep M. Mas i Mas, Pere Badia, Arnau
Fontanet, Xavier Diez, Cau, Jaume Balcells, Gerard
Soldevila, Montse Espina, J. Binefa, P. Galitó, Escola
Sitjar i alumnat.
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Subscripció anual local ......19,50 ¤
Subscripció anual forània .....22,50 ¤
DONES DE LINYOLA
És una exposició, en la que s›hi ha treballat un any, i en la que per primera
vegada es posa en el punt de mira, a una representació de les Dones de
Linyola amb empenta que amb el seu protagonisme, amb la seva feina, han
fet avançar Linyola. Les que vèiem a l’exposició són la punta de llança d’un
col·lectiu que secularment, apartades de la vida activa, han guanyat posicions
en els darrers decennis. Les dones, un col·lectiu imparable que fa progressar
Linyola, Catalunya, el món...
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
MOLTES ACTIVITATS
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.
Durant aquests dos darrers mesos s’han organitzat actes gairebé cada
setmana. Quan més retallades hi ha, quan més gran és la depressió, totes
les entitats de la vila responen amb l’organització de més i més activitats.
Esperem que tinguin continuïtat.
En les properes setmanes s’iniciaran les obres que convertiran la carretera
de Mollerussa a Bellcaire i la que va a les Penelles, en carrers interiors de
la vila. Una gran obra amb la que es pretén canviar la fesomia de Linyola.

6
Sumari
Portada ...........................C.arenas
5 Editorial ............................BP
6 Sumari / La Barretada .........Perenton Massana
NOTÍCIES ................................BP
7 Adoli. La Catifa de Corpus / L’exposició “Dones de
Linyola amb empenta” / Foc a Farpla / Festa Major
9 CELI. La II Marxa Mascançà / Escola Municipal de
Música / Gym Linyola / Temps
10 Sant Jordi / Presentació del Llibre de Jaume Balcells /
Linyola per la independència. Penajada de l’estelada
/ Llar de jubilats / Noms propis
11 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas
12 L’Ajuntament informa ................Aj. Linyola
13 Exposició “Dones amb Empenta” Comissió organitzadora
14 Escola El Sitjar ............Alumnes i professors
EXCURSIONISME
16 Activitats de l’AEiG
Mascançà ........ Caps, Noies Guia i Caravel·les
ESPORTS
21 Catalunya triomfa en el futbol .........A. Fontanet
22 CELI Trail ..........................Raul Farré
24 CF Linyola .....................P. Badia i Junta
VISTES DE LINYOLA
25 Una nova etapa per al Robert Pérez ......M. Giné
26 Tarda de futbol .................Quim Balaguer
27 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas
ENTREVISTA
28 Entrevista a Jaume Mayoral Martí ....Montse Giné
HISTÒRIA
31 Ja fa 75 anys .......................Pol Galitó
OPINIÓ
36 Blaumut ..........................Xavier Díez
39 Nacionalismes i fonamentalisme .... Josep Binefa
42 Andorranus Typics ................Judit Pedrós
LITERATURA
43 El menjar del futur? ..............Jaume Balcells
44 Biblioteca Salvador Espriu ............M. Espina
RACÓ VERD
46 Els ocells de Linyola ............. Roger Guillem
ENTRETENIMENTS
47 El racó dels acudits ........... Gerard Soldevila
La Barretada
barret picat JUNY 2013

Notícies
7
Notícies
ADOLI.
LA CATIFA DE CORPUS
Les Adoli van col·laborar en la II
Marxa Mascançà, a la Festa Major
amb l’exposició de manualitats, han
fet la seva excursió a peu a l’estany
d’Ivars i han organitzat una excursió
a Tarragona. Però les ADOLI s’han fet
un nom amb les excel·lents Catifes
de Corpus que fan cada any, ara, i
des de fa uns anys a la pujada del
Castell. El dia 2 de juny feren novament
la Catifa amb força èxit, com
podreu veure per les imatges.
L’EXPOSICIÓ “DONES
DE LINYOLA AMB
EMPENTA”
El divendres 31 de maig es va inaugurar
una gran exposició Dones de
Linyola amb empemta, en la que s’hi
va treballar més d’un any. En aquest
número podeu llegir un article sobre
l’exposició.
FOC A FARPLA
El dilluns es va incendiar un magatzem
de Farpla –que pertany al
grup Aldhra-Fagavi– on es cremaren
unes 400 Tm de farratge. La ràpida
intervenció dels bombers va evitar la
propagació del foc a les altres naus.
No hi hagué danys personals.
FESTA MAJOR DE MAIG
La cassola
Començà el divendres 24 amb la
tradicional 39a Cassola de Linyola al
pavelló poliesportiu, que com cada
any, va triomfar de manera rotunda.
La cassola va comptar amb la presència
-i paciència, per fotografiar-se
amb qui li demanés- de Bojan Krkic.
ACTES FESTIUS
La Festa Major va comptar amb el
cercavila dels nostres gegants Oleguer
i Ermelinda i capgrossos que
foren acompanyats pel grup d’animació
Patatxon i per les orquestres
Nueva Alaska, el dissabte i Costa
Brava, el diumenge. El dilluns hi hagué
un espectacle de ball texà i un
hipnotitzador. Caldria destacar les
sardanes de diumenge que es ballaren
a la plaça església i tot seguit
el vermut sota els porxos.
La mainada es van entretenir –malgrat
el fred que feia- amb les firetes i el
dilluns amb el Parc infantil Aventura.
ESPORTS
Esportivament, va comptar amb
la tradicional tirada de bitlles i
diferents partits de futbol de les
diferents categories en que participa
el CF Linyola i amb un partit
estel·lar el Linyola – Mollerussa en
que, a part de ser partit de lliga, es
disputaren una copa, que s’emportà
el Linyola.
TROBADA TRACTORS ANTICS
El diumenge, organitzada per l’Associació
de Vehicles antics de Linyola
es va fer una gran Trobada de Tractors
Antics –anteriors a 1970– que
es reuniren al Planell i després d’un
esmorzar popular els 42 vehicles
Lanz, Ebro, Ferguson, Minneapolis-
Moline, Fordson,... Marques de
tractor desaparegudes, a la vora de
models de Fend, John Deere, feren
un tomb pel terme.

2002-2012
10 anys al vostre
servei
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal
Tel. 610402795
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola
www.centreequestrelliriblau.com
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general
8 barret picat JUNY 2013

Notícies
9
La majoria de tractors sense cabina
i amb baranes als parafangs, herència
d’un temps en que el tractor
era el vehicle per anar a treballar
però també el mitja familiar i de
vida social.
EXPOSICIONS
Es van poder visitar dues exposicions,
la tradicional, als baixos
de cal Formiguera de les Adoli de
manualitats i treballs de restauració
i la segona es pogué visitar als
baixos de Cal Civit –Pl. Planell– una
exposició de miniatures fetes a mà
per Josep Mir Vilaplana. Les dues
tingueren força èxit.
CELI. LA II MARXA
MASCANÇÀ
Organitzada pel CELI, el dia 19 de
maig, es va celebrar la II Marxa
Mascançà amb dos recorreguts, un
de 15 quilòmetres i el més llarg de
22 quilòmetres. Va comptar amb la
participació de prop de 200 caminats
–i també alguns corredors– que van
passar un bon matí entretingut amb
una bona organització que els va
facilitar avituallaments i un senyor
esmorzar. Col·laboraren amb el
Centre Excursionista, l’Ajuntament
i les Adoli.
Al CELI hi ha diferents branques.
En la dels corredors, es distingeix
Àlex Tàsies, per pujar als podis de
les curses que assisteix, com a
Tàrrega o darrerament a Vilanova
de Bellpuig.
ESCOLA MUNICIPAL DE
MÚSICA
Els dies 17 i 18 de maig a l’església
parroquial es celebraren dos recitals
de Primavera, el primer del dia 17 va
anar a càrrec dels alumnes de l’escola
i el segon dia, el professor Jose
Porto, va interpretar amb piano de
cua, obres de Brahms, Debussy...,
uns concerts que agradaren al
públic.
GYM LINYOLA
Classificació dels alumnes del
Club Esportiu Linyola Gym que
van participar al Campionat de
Catalunya de Taekwondo organitzat
per FIDAM, els quals la seva
intervenció segueix magnífica i
quedant entre els tres primers
llocs de la classificació de les diferents
categories per edat.
Joel Pérez Vidal, categoria de 14 a16
anys, 2n classificat.
Chistian Orgaz Escolar, categoria
de 12 a13 anys, 3r classificat.
Iris Castellà Martínez, categoria de
10 a11 anys, 3ra classificada.
Mireia Buldú Rebordosa, categoria
de 10 a11 anys, 2a classificada.
TEMPS
Hem tingut un mes d’abril, fred,
ventós i força plujós, seguit d’un mes
de maig fresc i també ventós. Les
temperatures han estat clarament
inferiors a les normals ja que no es
recorda una primavera com aquesta
des de l’any 1984. Els Pirineus a inicis
de juny a les cotes altes encara
hi havia gran quantitat de neu. Els

10
Notícies
pantans s’han omplert i han hagut
de desaiguar durant dies...
SANT JORDI
Tot i la crisi, la Diada de Sant Jordi
va respondre a les expectatives i a
Linyola es celebrà com es fa cada
any i es van vendre força llibres i
roses, en definitiva, un gran dia.
PRESENTACIÓ DEL
LLIBRE DE JAUME
BALCELLS
El diumenge 21 d’abril a la una de
migdia en la Sala Pau Casals, es va
presentar el llibre El Cercador de
Pigues i altres contes de Jaume Balcells.
Presentà l’acte Esteve Mestre,
i tot seguit l’autor Jaume Balcells
explicà com havia decidit publicar
el llibre i com escrivia els contes.
A l’acabar l’acte, estigué una hora,
firmant llibres.
El dia 23 d’abril, Sant Jordi, a migdia
signà llibres a Lleida i per la tarda en
va fer la presentació, amb una assis-
tència propera a les 150 persones.
El llibre ha tingut una bona acollida.
A Linyola es pot adquirir a les
llibreries.
LINYOLA PER LA
INDEPENDÈNCIA.
PENJADA DE L’ESTELADA
El diumenge 21 d’abril tingué lloc la
festa popular organitzada per Linyola
per la independència-ANC. La jornada
començà en la trobada al Planell,
on darrere d’una gran estelada, i en
un to festiu, es va fer una processó
cívica que va anar pel carrer Lleida,
la ronda sant Pau, travessant la carretera,
fins arribar a l’era del Crispí,
on després d’un breus discursos
d’Esteve Mestre i Albert Batlle, es va
fer la penjada de l’estelada, enmig
d’un aire festiu. I després es va fer
un vermut. En la festa hi participaren
uns centenars de persones que s’ho
passaren força bé. L’acte va quedar
immortalitzat per nombroses fotografies
i per la filmació que en va fer
Joan Gesé.
Pel 22 de juny, Linyola per la independència,
vol fer una estelada amb
espelmes a la Plaça Planell. Per portar-la
a terme demana aportacions
econòmiques
LLAR DE JUBILATS
El dia 18 d’abril es va fer una sortida
al zoo de Barcelona on vam veure
l’exhibició acrobàtica dels dofins i
passant el matí veient la resta dels
animals, amb serps i cocodrils inclosos.
Després de dinar vam passejar
per la Rambla i un grup va pujar a
una golondrina.
El dia 3 de maig vam fer una excursió
a Osca. Al matí a Bolea, on hi ha la
Col·legiata de Santa Maria la Mayor,
amb un retaule a l’altar major que
és una joia del Renaixement i que
ens va agradar molt. Després visitàrem
el castell de Loarre, una castell
molt ben restaurat que et trasllada
a l’edat mitjana i per la tarda vam
visitar Osca.
NOMS PROPIS
L’exposició Dones de Linyola amb empenta. La primera
vegada que es fa una exposició dedicada a la dona.
Elisenda Mas Darbra ha
guanyat el XIII premi de
Recerques del Pla d’Urgell
amb el treball Les plantes
remeieres en la medicina
popular linyolenca. A partir
del proper número podreu
llegir les virtuts de les plantes
remeieres a Barret Picat.
Francesc Foguet Boreu i
Josep Camps han publicat un magnífic llibre “El Pla
d’Urgell: memòria i paisatge” publicat per l’editorial
Fonoll.
Associació Amics Telstar-Escorpiones. El grup farà
la seva reparació i primera actuació a Linyola el dia 27
de juliol. Música dels 60’s.
Josep Capdevila
Condal. Seguint lo
acordat a l’inici de lesgislatura,
Josep Capdevila
substituirà a Manuel
Mas en l’alcaldia
de Linyola.
barret picat JUNY 2013

Notícies
11
Meteorologia i pluviometria
abril 2013 maig 2013
Temperatura mínima 2 o els dies 6 i 7 6 o el dia 16
Temperatura màxima 32 o dies 16 i 17 27 o el dia 7
Mitjana mínimes 6,6 o 8,8 o
Mitjana màximes 20,4 o 22,4 o
Mitjana mes 13,5 15,6
Dies de pluja 7 7
Total pluja 62,5 l. 26,5 l
Dia màxima precipitació 25 l. dia 29 10 l. dia 7
Dades referides a l’interior de la població.
Josep M. Mas i Mas
Foto: C. Arenas

12
Notícies
L’Ajuntament informa
La Diputació de Lleida en breu, després
de tots els tràmits pertinents,
iniciarà l’arranjament de la carretera
interior del municipi en els trams
que van des del primer reguer en
direcció a les poblacions de Bellcaire
i Penelles.
Properament també es començarà
l’obra de millora de l’accessibilitat al
cementiri municipal, que consisteix
en una rampa que donarà accés als
tres recintes de cementiri de manera
que no hi hagi barreres arquitectòniques
per accedir-hi. Aquesta obra
està subvencionada per la Diputació
de Lleida.
També es realitzarà una auditoria
energètica per avaluar l’estat actual
de la xarxa
elèctrica i l’estalvi
energètic,
de l’enllumenat
vial del municipi,
amb la finalitat
de poder
aplicar les mesures
correctores
per fer factible
l’objectiu
d’un enllumenat
més eficient
i adaptat a les normatives actuals
d’eficiència energètica.
El consistori agrairia que qualsevol
suggeriment, queixa o incidència
que es produeixin en els serveis
que realitzà l’Ajuntament se’ns
comuniquin directament per poder
adoptar les mesures correctores
necessàries.
Confeccions OLGA SL
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com
Vestuari i calçat per a professionals
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 60 22 24
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA
barret picat JUNY 2013

Notícies
13
Exposició “Dones amb Empenta”
La Comissió organitzadora
Tot va començar fa aproximadament
un any, el 29 de març de 2012,
quan les regidories de Participació
Ciutadana i Cultura varen reunir
un grup de voluntaris, linyolencs
i linyolenques de diferents generacions,
per tal de dur a terme un
treball de recerca sobre els orígens
del comerç al nostre poble, en gran
part menat per dones. Aquest fou
l’embrió d’aquesta exposició. A partir
d’aquí van començar les reunions
setmanals a Cal Formiguera i tot un
procés de recollida d’informació i
fotografies sobre les nostres protagonistes
per tal de poder reflectir de
la manera més fidedigna possible
la tasca duta a terme per aquestes
dones del nostre poble.
A mesura que el projecte inicial va
anar prenent forma, ens va semblar
que valia la pena aprofitar aquest
treball per a fer extensiu aquest
reconeixement a d’altres àmbits no
estrictament comercials. Així doncs,
hem intentat incloure totes aquelles
dones que d’una manera o altra, de
forma voluntària o no, han tingut i
tenen rellevància en la vida social,
econòmica i política de Linyola des
del s. XIX fins a dia d’avui.
Sabem que en aquest treball que
hem portat a terme no hi són totes
les que s’ho mereixen, però el que
hem pretès és que fos una representació
de totes elles. D’aquesta
manera volem expressar la nostra
estimació i el nostre reconeixement
a totes les linyolenques que dia a dia
varen treballar i treballen per aquesta
Linyola que tots tant estimem.
També és el nostre desig transmetre
amb aquesta exposició a les generacions
més joves (nens i nenes d’avui)
la lluita de la dona per aconseguir un
lloc dins la societat actual i fer valdre
els seus drets com a ésser humà. No
hem d’oblidar, doncs, que aquesta
ha estat al llarg del temps marcada
per la condició que se li va assignar:
esposa i mare. Eren les persones al
voltant de les quals girava tot el sistema
domèstic: cuinaven, rentaven
la roba, cosien i tenien cura dels fills
i dels malalts de la família; treballaven
al camp ajudant al pare o espòs
tant en dies de fred com de calor, i
de vegades realitzaven algun altre
tipus de feina que permetia millorar
les condicions econòmiques de la
família i ajudar a pujar els fills.
Finalment, voldríem afegir que
aquest treball ha estat sens dubte
una experiència molt enriquidora
per a tots, amb un degoteig constant
d’informació, de petites històries
de superació i emprenedoria
amb noms i cognoms, d’on tots i
totes ens n’hem nodrit. Esperem
que en gaudiu tant com ho hem fet
nosaltres.
Tel. 690 601 729
e-mail: construccionsjsans@hotmail.com
www.construccionsjsans.com
Ronda St. Pau, 35
25240 Linyola
La Fassina, 22 2n
25243 El Palau d’Anglesola
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com

14
Notícies
QUIN TEMPS TENIM?
L’ORGANITZACIÓ DE LA
VIDA QUOTIDIANA
Escola El Sitjar
Alumnes de 6è, 5è, P4 i professorat.
Al Full Informatiu del març d’aquest
curs 2012 – 13 es presentà a l’escola
l’exposició amb el títol d’aquest
document, la qual
tenia per objectiu de
provocar en els nens
i nenes, i en el millor
dels casos als seus
familiars, una reflexió
sobre: “Els rols tradicionals
de gènere”
i “en què ocupem
el nostre temps”, que ens ajudi a
crear debat, prendre consciència,
responsabilitzar-nos i millorar la
implicació personal en les tasques
domèstiques, facilitant en definitiva
la convivència.
L’alumnat de 6è va passar una enquesta
a totes les famílies de l’escola,
va fer la recollida i el buidatge i en
va treure una sèrie de conclusions i
recomanacions que ara tot seguit
volem compartir amb tot el poble.
Enquesta: les tasques que fem de
les feines de cada dia a casa
Resultats:
Persona Percentatges
JO 18,4 %
PARE 23,7 %
MARE 42,0 %
GERMANS 10,0 %
ALTRES 5,9 %
CONCLUSIONS:
Les mares s’encarreguen de gairebé
la totalitat de les feines de casa.
Els fills i filles passem molta estona
sense col·laborar.
Els pares ajuden, però no fa el suficient,
tot i que són els segons en fer
les feines de casa.
RECOMANACIONS
Cadascú hauria de fer més feina a
casa.
Caldria fer les feines entre tots, participar
més.
Els caps de setmana, que tots som
a casa, ens hauríem de repartir la
feina.
Les mares haurien de treballar
menys i no carregar-se amb tanta
feina.
Es podria fer una graella amb les
tasques de cadascú més ben repartides,
i acabar el que se’ns encomana.
Es podrien anar rotant les tasques
familiars.
Caldria procurar que tothom tingués
les mateixes oportunitats de
descansar.
COMIAT A L’ALUMNAT
DE SISÈ
Ja arribats als darrers dies del curs
escolar 2012-13 ens tornem a trobar
en què una nova promoció de nens i
nenes acaba l’escolaritat de l’etapa
de primària per a continuar en la
nova de la secundària, començant
la majoria a l’institut Ermengol IV de
Bellcaire d’Urgell, un pas més per a
continuar en la tasca tan important
de la formació personal, la qual
els i les portarà poc a poc al món
de l’adult, del treball i d’adquisició
d’unes responsabilitats, drets i deures
ben diferents dels que fins ara
han estat vivint.
Des de l’escola El Sitjar els desitgem
molta sort en aquest futur que els ha
tocat viure.
COMIAT DE L’ESCOLA
AL PROJECTE
COMENIUS “RECYCLE
OUR MINDS”
L’escola ha arribat a la fi del projecte
Comenius que ha tingut una
durada de dos cursos. Amb aquest
hem pogut gaudir de la relació amb
barret picat JUNY 2013

Notícies
15
Curs P3 A. D’esquerra a dreta: Stefan Pandelea, Younes Azzi, Blai Palau,
Yaser Krifi, Mouad Elghefyry, Farah Elhansali, Marina Purcalla, Berta
Fabregat, Ismael Naji, Leyre Lavin, Eric Sardà, Ainoha Planes, Jordi
Sánchez.
Curs P3 B. D’esquerra a dreta: Joan Trescens, Denis Vasile Ghejan,
Andrea Ghejan, Malak Baza, Eira Vera, Martina Lavin, Erik Mas, Helena
Boldú, Andrei Ioan Ghejan, Martina Riera, Isaac Valles, Nolasc Mas,
Martí Mercè, Nil Greoles.
nens i mestres d’altres indrets ben
llunyans (Turquia, Grècia i Alemanya),
la qual cosa ens ha fet que
les competències lingüístiques de
l’anglès se n’hagin vist afavorides,
així com aprendre a respectar altres
cultures, conviure amb aquestes i
participar en un treball cooperatiu,
amb múltiples activitats de caire
mediambiental.
L’escola valora l’experiència com a
molt positiva en tots els de àmbits
i serà quelcom que difícilment es
podrà oblidar per part de tots i totes
els qui l’hem viscuda.
Per a més informació podeu consultar
a l’adreça web:
www.saveyourfuture.net
L’alumnat i professorat de P4 i Cinquè
de l’escola.
Aquests premis, destinats a l’estímul
i al reconeixement de l’escola catalana,
s’atorguen a experiències específiques
que fomentin la comunicació
en català entre l’alumnat dins i fora
de l’aula a fi de promoure l’ús social
de l’idioma. L’import del premi, 700
euros, es destina a llibres en català
en format digital o en paper escollits
per l’escola.
El lliurament del premi va tenir lloc
el diumenge, 3 de juny, a l’Espluga
de Francolí, en un acte presidit pel
conseller de Cultura, Sr. Ferran
Mascarell.
Premi Baldiri Reixac
El Sitjar de Linyola han estat guardonats
en els XXXV Premis Baldiri
Reixac pel seu treball “Foto-Poesia”,
un treball conjunt d’educació infantil
i cicle superior on es combinen les
fotografies i poemes, fets pels grans
i els dibuixos dels més petits.
ROBA DE CORTINATGES,
DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377

16
Excursionisme
Activitats de l’aeig Mascançà
Caps AEiG Mascançà, i Noies Guia i Caravel·les
BOOM XL (13 i 14 d’abril
del 2013)
Si ens féssiu dir com descriuríem el
Boom XL amb una paraula crec que
en podríem trobar moltes, massa i
tot, però totes elles amb un significat
positiu: impressionant, inoblidable,
fantàstic, divertidíssim, genial,
etc..
Aquesta va ser una trobada de tots
els agrupaments de la demarcació
Nord Occidental a Fraga per celebrar
el 40é aniversari de la nostra demarcació.
El terme XL, 40 amb número
romans, ve pel número d’anys que
celebràvem i perquè l’eix d’animació
d’aquesta trobada anava de romans.
Tot i així, podria significar perfectament
la magnitud i grandària del
Boom ja que més de 1.200 escoltes i
caps ens vam trobar per fer d’aquesta
festa una gran experiència.
Les diferents branques ens vam
repartir entre diversos locals i infraestructures
de la ciutat per així tenir
un lloc on passar el cap de setmana.
Per repartir-nos vam iniciar una rua
acompanyada de música que ens va
anar deixant a cada branca al lloc on,
a partir d’aleshores i fins l’endemà
al matí, seria com casa nostra, però
amb la diferència que la família havia
crescut.
Llops i daines
Quan la rua va arribar al poliesportiu,
els llops i daines vam dir adéu a totes
les branques que ens havien acompanyat
per instal·lar-nos. Després,
vam fer una mica de temps lliure fins
a l’hora de dinar per així conèixer als
nostres veïns. A l’hora de dinar ens
vam assentar al parc que hi havia a
fora en una rotllana gegant, i després
d’omplir bé la panxa i carregar
energies per una tarda molt moguda,
vam esperar a que els caps es
posessin d’acord per fer l’activitat
de tarda: una súper-gimcana amb
grups formats per nens/es de tots
els agrupaments. La gimcana va ser
molt divertida i vam jugar a molts
jocs que mai havíem fet i, després de
parar per berenar, la vam continuar
ja que els caps l’havien fet mooooolt,
molt llarga. Després de sopar vam
fer el joc de nit, en aquest havíem de
descobrir el significat que tenien uns
símbols pertanyents als altres grups
i, per tal que distingíssim els diferents
grups a la foscor, ens van pintar la
cara amb pintura florescent. Abans
d’anar a dormir, els caps ens van
explicar un conte que parlava dels
sentiments, però no vam entendre
gran cosa perquè de tan cansats
que estàvem no podíem pensar en
res més que en dormir!
Ràngers i Noies Guia
Nosaltres vam ser els últims de la rua
en arribar al nostre recinte. Un cop
allí, vam dinar tots ens germanor i ja
vam poder començar a conèixer-nos
amb els nois i noies d’altres caus.
L’activitat de tarda va consistir en
una macrogimcana per tota la localitat
de Fraga. Amb grups mixtes de
ràngers i noies guia de tots els agrupaments,
i acompanyats d’un o dos
caps, vam caminar per tot Fraga per
així trobar les proves i superar-les.
Després de tant rodar i jugar, vam
poder assaborir un molt bon sopar
que pares/mares i col·laboradors del
cau de Fraga ens havien preparat.
Abans del joc de nit, el nostre Cèsar
(amo i senyor de l’imperi romà en
el que estàvem ambientats) va ser
raptat. Per tal de salvar-lo, durant
el joc de nit, vam haver de desxifrar
diversos enigmes i així obtenir peces
d’un trencaclosques que, juntes,
en resoldrien un enigma final. Com
a recompensa d’haver alliberat al
Cèsar vam allargar la revetlla amb
discomòbil a càrrec dels millors
punxa-discos de les terres de Lleida.
Van sonar les millors cançons i vam
ballar fins que el cos en va dir prou.
Pioners i Caravel·les
Les caravel·les després de ballar
al ritme de la música de la rua vam
arribar a lloc on passaríem la nit i
on faríem totes les activitats. En pic
arribar vam deixar les motxilles i
cap a dinar per agafar forces per la
tarda! Primer de tot tocaven jocs per
conèixer-nos una mica més ja que
érem moltíssim! A continuació ens
barret picat JUNY 2013

Excursionisme
17
vam repartir en grups i vam jugar
al mariscal. Aquest consisteix en
què cada grup té un tresor que ha
d’amagar, tot vigilant que els altres
equips no el trobin. Guanya el grup
que troba el tresor de l’enemic. A la
nit, després de sopar, cada grup va
haver de representar un espectacle
que prèviament havia assajat, a l’estil
de “tu si que vales”. Vam poder veure
les habilitats dels nois i noies per ballar,
cantar, dir acudits, etc. Després
de ballar i ballar, i per si algú encara
en tenia més ganes, hi va haver una
discomòbil per acabar de rematar un
grandíssim dia!
Matí de diumenge
L’endemà al matí ens vam aixecar
ben aviat per tal de preparar les
motxilles. Un cop va estar tot recollit,
vam esmorzar (un croissant de
xocolata i per beure suc o llet). Una
vegada vam estar ben tips, va tocar
fer batuda de brossa i deixar les
instal·lacions ben netes i arreglades.
Després ens vam obsequiar amb un
regal del boom, una tovallola de mà
que per campaments ens anirà la
mar de bé! En acabar l’acte, cada
branca va tornar a refer el camí que
havia fet el dia anterior per tal de
tornar-nos a trobar al mateix lloc
on havia començat l’aventura. Un
cop allí, ens esperava un grup de
música per tal d’ambientar la festa.
Vam estar saltant i ballant durant
una bona estona totes les branques
juntes. Després de saltar i ballar estàvem
tots morts de gana, ens vam
assentar en rotllanes i vam venir la
taula i, poc a poc, cada cau va anar
a buscar el dinar (paella d’arròs i
una poma). Havent dinat, vam recollir
les coses i ens vam preparar
per fer una gran rotllana per tal de
cantar l’hora dels adéus. Tristos
però a la vegada amb un bon regust
se boca, cada agrupament va ficar
rumb cap al seu poble i cada nen
va marxar amb noves experiències
i nous amics.
FEM MEMÒRIA I FEM
FUTUR
El passat 25 de maig es va realitzar
el tercer acte de la celebració dels 40
anys de la nostra demarcació Nord
Occidental. Caps actuals i passats ens
vam trobar al Castell del Remei per
celebrar aquests anys d’escoltisme
que entre tots hem fet tan grans. Els
més antics van tornar a reviure aquells
jocs i cançons que feia tant que no
recordaven, els més actuals vam sentir
aquelles bones històries i anècdotes
que et fan ficar la pell de gallina. Per
no deixar-ho només amb una simple
trobada vam plantar una olivera al
Castell del Remei i cada agrupament
va penjar-hi el seu foulard.

Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1
• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com
18 barret picat JUNY 2013

Presentació El cercador de pigues
de Jaume Balcells
19
El llibre que
Fotos: C. Arenas, M. Giné, J.R. Tarragó
us agradarà

20
Linyola per la independència
Fotos E. Llauet, C.Arenas, JR Tarragó.

Esports
21
Catalunya triomfa en el futbol
Arnau Fontanet
El Lleida aquest any ha quedat quart
en el seu grup de Segona divisió
B, i va aconseguir el passaport per
jugar el Play-off d’ascens a Segona
Divisió, de moment
el Lleida ha passat
la primera ronda
eliminant el Leganés,
amb un 2-1 al
Camp d’Esports de
Lleida i empatant
al camp de l’equip
madrileny per 1 a 1.
El Lleida Esportiu fa
7 temporades que està a Segona B,
la temporada 2005-06 va ser l’última
del Lleida a Segona Divisió. Aquest
any ha jugat al Grup 2, on juguen
els equips d’Euskadi, Navarra, La
Rioja i Aragó. El Lleida en la segona
ronda d’aquest play-off s’enfrontarà
al Jaen, si passa aquesta
eliminatòria, s’haurà d’enfrontar
contra, Caudal, l’Hospitalet, Eibar,
Oviedo, Huracán València o Bilbao
Athletic, i si passés aquesta tercera
i última ronda tornaria a ser equip
de Segona set anys després.
Aquest any l’equip lleidatà sota
la direcció de Toni Seligrat i amb
bons jugadors com, el porter Pau
Torres, Pau Bosch, Miramón, Mata
(el golejador de l’equip) i Jesús
Imaz, també amb molts jugadors
de la casa. El Lleida va començar la
lliga entre les 4 primeres posicions,
després es va posar cinquè i en l’última
jornada va aconseguir el quart
lloc de la competició que li atorgava
jugar el play-off d’ascens. Esperem
que el Lleida aconsegueixi tornar a
Segona Divisió i torni a estar al lloc
que es mereix.
Un altre equip català que pot ascendir
de categoria, és el Girona, aquest
juga a Segona Divisió i pot pujar a
la màxima categoria del futbol estatal.
El Girona ha estat
gran part de la temporada
segon classificat
per darrere de l’Elx,
però va perdre partits
en l’últim tram de temporada,
dos contra els
seus perseguidors,
Villarreal i Almería, i al
final de la temporada
ha acabat quart classificat, i gràcies
al quart lloc obtingut aquesta temporada
el Girona, disputarà el play-off
d’ascens a
Primera, on
ja han ascendit
Elx i
Villarreal.
El Girona
ha de superar
dues
rondes si
vol jugar
a Primera
Divisió la
pròxima temporada, en la primera
ronda ja té rival, que és l’Alcorcón,
si passa la ronda contra l’equip
madrileny, s’haurà de disputar l’últim
lloc que queda lliure a primera amb
l’Almeria o el Las Palmas. Esperem
que l’equip gironí amb jugadors tan
bons com, Acuña, Jofre, Toni Moral,
Felipe, Tébar o Eloi Amagat, i també
amb molts jugadors de la casa, jugui
a Primera per primer cop en la seva
història i s’hi mantingui.
Un altre equip català que pot ascendir
a Segona Divisió és l’Hospitalet.
Esperem que els tres aconsegueixin
pujar de categoria.
També m’agradaria destacar que
el tècnic de Balaguer, Robert
Martínez, fins ara entrenador del
Wigan amb qui aquesta temporada
ha guanyat la FA Cup, però
també ha descendit de la Premier
League a la Npower Championship,
ha fitxat per l’Everton, equip
de la ciutat de Liverpool, encara
que no tan històric i gran com el
seu rival ciutadà, és un gran equip
d’Anglaterra. Aquesta temporada
l’Everton ha acabat sisè en la
classificació a un lloc de jugar a
Europa, amb una referència com
Fellaini. Robert Martínez va jugar
al Balaguer, Saragossa, Swansea
City, Wigan i altres equips del
Regne Unit. Com a entrenador ha
entrenat al Swansea City amb qui
va ascendir des de quarta divisió
a Segona i el Wigan. Ara entrenarà
un equip més gran que els
anteriors. Robert Martínez com a
jugador va ser el primer jugador
espanyol i català que va marcar
a la FA Cup. Esperem que li vagi
molt bé amb el seu nou equip on
té contracte per 4 temporades.
Molta sort Robert! Visca el Lleida!
Visca el Girona! I Visca Catalunya!

22
Esports
CELI Trail
Raul Farré Oromí
El passat dia 6 d’abril es va celebrar
un ultratrail a la localitat de Prades i
tres socis del club hi vam participar.
Per les persones que els vingui de
nou escoltar aquesta paraula “Ultratrail”,
els explicaré una mica en què
consisteix.
L’Ultratrail Muntanyes de la Costa
Daurada (UTMCD) consisteix en
realitzar la Ruta dels Refugis en el
menor temps possible, l’organització
dóna 24 hores per completar un
recorregut de 90 kms i un desnivell
positiu de 4.500 metres. Durant el
recorregut els participants a la prova
es van trobant diferents punts d’avituallament
per anar reposant forces
durant la cursa.
Els socis del CELI participants
d’aquest ultratrail vam ser: en Joan
Carles Grau (15h 05min), en Carles
Raïmat (15h 49min) i jo, Raül Farré
(17h 16min), els tres vam poder
acabar dins l’horari establert per
l’organització.
La sortida era el dissabte 6 d’abril
a les nou del matí i el tancament
d’arribada era passades 24h, a les
nou del matí del diumenge. Abans de
donar la sortida s’ha d’anar a buscar
la bossa del corredor, com a totes
les curses, dins la bossa hi havia,
a banda de pamflets publicitaris de
diferents marques de roba esportiva,
el dorsal, un got, un mapa de la
ruta, uns mitjons personalitzats i una
samarreta tècnica commemorativa
de l’UTMCD.
Amb el dorsal ja posat a la samarreta
(aquest ja portava al revers un xip per
poder seguir informàticament per
on passava i a quin control de pas
estava cada corredor) ja només ens
faltava passar el control de sortida i
preparar-nos per quan la donessin.
El control de sortida consisteix a
controlar que cada corredor porti el
material obligatori abans de començar,
per raons de seguretat en una
cursa d’aquestes característiques és
imprescindible.
La sortida es va donar puntual i tots
els corredors vam sortir disparats,
però sobretot aplaudint, que ja d’inici
és una sensació que et posa la pell
de gallina, per anar a parar al primer
control de pas que estava situat al
poble d’Albarca (13,4kms), allà hi
havia un avituallament líquid. Els
corredors no paràvem gaire estona
per no trencar el ritme de carrera, ja
que a la població de Cornudella de
Montsant (20kms) hi havia el següent
avituallament, líquid i sòlid en aquest
cas. A partir d’allí, el recorregut
s’enfilava fins a Siurana (25,1kms)
vorejant l’embassament, de Siurana
seguíem una bona estona el riu per
remuntar-lo fins a un poble en ruïnes,
Gallicant, en aquest tram algú/
ns brètols van treure les cintes que
marcaven el recorregut i algú es va
poder perdre, no va ser el nostre
cas, des de Gallicant seguien unes
pistes que ens portaven a un antic
campament militar que es diu “Los
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA
barret picat JUNY 2013

Esports
23
Castillejos” (34,1kms), també desocupat,
per arribar, després d’una llarga
baixada, fins al poble de Vilaplana
(43,3kms), on ens esperava un gran
avituallament amb entrepans, amanides
de pasta, servei de podologia
i fisioteràpia, brou calent, beguda
isotònica, etc...
Després d’aquesta parada tècnica,
a meitat de recorregut per recuperar
forces, només ens faltava encarar el
segon tram, més dur que l’anterior
pel que fa a desnivell i pensant que
tard o d’hora en algun lloc del recorregut
es faria de nit. Sortíem de
Vilaplana per encarar una pujada
que ens duia fins al Refugi de la
Mussara (48kms), d’allí continuàvem
fins al poble d’Albiol (56,2kms), allà
ens esperava un avituallament amb
força fruita per seguir fins a Mas
de Forés (Alcover, 62kms), a partir
d’aquest punt hi havia una pujada
bastant dura fins al poble de Mont-ral
(67,8kms). Havent sortit de Mont-ral
ens endinsàvem per dins el bosc per
anar cap a la roca foradada i el pont
de pedra natural i començar a perdre
altura fins a la població de Capafonts
(77,8kms), el següent control de pas
era a l’ermita de la Mare de Déu de
l’Abellera (81,4kms), primer per una
pista i després per un corriol que
picava bastant fort, de l’ermita, continuàvem
pujant fins al Tossal de la
Baltassana (85,1kms), ja només ens
quedava 5kms que, en teoria, eren
de baixada, efectivament ho eren,
però era una baixada molt bruta i en
aquelles altures del recorregut, un
ja no estava per posar-se a córrer,
almenys en el meu cas, val a dir que
en aquest punt el cos tirava d’esperit,
perquè de forces ja no en quedaven.
L’arribada ben entrada la nit va ser
molt emocionant, encara que no hi
hagués massa gent esperant, un té
la sensació que ha d’aixecar els braços
com si fos el vencedor de la prova,
realment és el vencedor del seu
repte personal, llavors només queda
posar-se sota la dutxa, relaxar-se i
anar a dormir, si és que el cansament
i les emocions ho permeten.
No voldria acabar sense abans fer
una menció especial a un valor que
es posa molt de manifest en aquest
tipus de curses, és el valor de l’amistat.
Tots sabem que tota cursa implica
competitivitat, però arriba un punt
en que et pots trobar amb algú que
no coneixes de res i hi estàs parlant
obertament com si fos un amic de
tota la vida, concretament jo vaig
fer 70 quilòmetres del recorregut
amb una persona que no coneixia,
i espero fer moltes més amistats
d’aquest tipus en properes curses, ja
que t’ajuden molt a superar la duresa
de la prova.
www.ultratrailsforever.blogspot.com
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 71 44 79 - 25240 LINYOLA
gruesbessmo@hotmail.com

24
Esports
El resum de la temporada és que ha
estat un èxit, l’equip ha quedat en
cinquè lloc i això ho podríem firmar
cada temporada. S’ha de destacar
el dia de la Festa Major 26 de maig,
amb l’enfrontament al Mollerussa al
qui vam derrotar per 1-0 i que el camp
es va omplir de gom i no s’havia vist
mai tan públic des que aquest camp
s’inaugurà l’any 1983 –en un partit
contra el Menàrguens– doncs hi assistiren
uns 1.000 espectadors.
Club Futbol Linyola
Pere Badia i La Junta
Els darrers resultats de l’equip amateur
foren
Organyà, 0 – Linyola, 1
Linyola, 1 – Alpicat, 3
Pardinyes, 2 – Linyola, 2
Linyola, 3 – Balaguer B, 0
Guissona, 0 – Linyola, 0
Linyola, 1 – Mollerussa, 0
Agramunt, 2 – Linyola, 1
Els màxims golejadors de l’equip han
estat: Alfa Barri 16 gols. Simó (Suker)
12 gols. Llauradó 7 gols. L’equip ha
fet 49 gols i n’ha encaixat 40, el quart
equip que ha rebut menys gols, demostrant
que la defensa del Linyola
és de les millors de la categoria.
INFANTILS
Quedaren segons del seu grup ja
que van perdre al darrer minut per
3-2 en el camp del Rialp. Tot un èxit,
en un equip on destaquen grans
jugadors de gran nivell. Enhorabona!
ALEVINS, BENJAMINS I
PREBENJAMINS
Si bé, començaren fluixos, amb el
pas de la temporada arribaren les
victòries i a la fi tots han quedat ben
classificats.
LA JUNTA INFORMA
El passat 5 de juny, es va tornar a
sembrar el camp, aquest cop amb
una llavor especial importada de
Califòrnia. S’agraeix l’esforç de
l’ajuntament ja que en els darrers
sis anys, el camp s’ha sembrat cinc
vegades.
Tots –Ajuntament, Junta, jugadors i
aficionats– desitgem que quan tornin
els bons temps arribi la gespa artificial
que tots somiem.
Bon estiu a tots els aficionats i jugadors
i la Junta Directiva ja treballa
preparant la nova temporada.
TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola
barret picat JUNY 2013

Vistes de Linyola
25
Una nova etapa per
al Robert Pérez
Montse Giné
El nostre artista més internacional,
Robert Pérez, ha fet 65 anys i s’ha
jubilat. Però no tingueu por, només
ha deixat les classes com a professor
de pintura i ara es dedicarà
íntegrament a la seva gran passió
de fer retrats i quadres. Tal com explica
el Robert aquesta etapa com
a professor ha estat una etapa molt
enriquidora a nivell personal ja que
durant més de vuit anys ha ensenyat,
a joves i no tan joves, l’art de pintar,
sobretot amb la tècnica del pastel.
Andrea Carrascal, Laura Vasiete, Robert Pérez i Maria Salse
Marta Tarragona
Durant aquest temps ha exercit de
professor en diferents pobles com
Arbeca, Mollerussa, Bellpuig, Bellcaire
i Linyola, tant a les Adoli’s com
classes particulars en el seu estudi.
El Robert diu que ho trobarà a faltar
però que ara és un bon moment
per dur a terme els projectes que té
pendents.
Teresina Solé, M. Carme Bauló, Robert Pérez i Teresina Cortada
I sense poder parar, el proper mes
de novembre el Robert té pendent
de participar en una exposició col·
lectiva a Nova York a la fundació
museu Cristóbal Gabarrón, on a més
a més de la seva obra s’hi exposaran
quadres d’una trentena d’autors tan
reconeguts a nivell mundial com Tàpies,
Chillida o Barceló. Cal recordar
que fa vuit anys el Robert ja va fer
la primera exposició a la ciutat dels
gratacels.

26
Vistes de Linyola
Tarda de futbol
Quim Balaguer
Avui vull parlar de futbol. Sí, de futbol.
Ja em veus, a mi, que només
miro els partits importants del Barça,
i que els que no ho són no m’importen.
Parlaré de futbol. De futbol
infantil, i més concretament d’aquell
que el Pau m’imposa cada tarda
que sóc a casa. “Anem a xutar?”,
diu. I apa, a xutar. La meva dona
està ocupada últimament i a més
el futbol infantil no li tira gaire, així
que em toca a mi. Cap al poli, amb
la pilota, els “keds” de xutar fort, i
les ganes. Per cert, no sé si toca
aquí, però segueixo amb el dubte
sobre si el cadenat amb el candau
tancat de la porta de la pista permet
l’accés... s’hi pot accedir malgrat el
cadenat? Nosaltres, quan veiem el
cadenat tancat, suposem que no
s’hi pot accedir, i llavors el que fem
és... ai, no ho sé si toca aquí, millor
ho deixo estar.
Bé el que deia. Som tots dos, un
davant de l’altre, cada cop més
allunyats i vinga, a passar-nos la
pilota. No cal necessàriament que
un estigui a la porteria. Els gols no
importen, només fem esport no
competitiu. A veure qui xuta més
fort. A mi personalment més que la
força m’importa la punteria. Que me
la pugui passar als peus, o el més
a prop possible. En això ha millorat
molt, ho puc reconèixer. Els primers
dies em feia un fart de córrer (o caminar
quan ja no podia més) darrere
la pilota, que anava cap allà on la
força l’acompanyava. M’estava més
estona darrere la pilota que davant
del Pau. “Eps, fixa-t’hi!!” li deia, però
ràpidament m’adonava que no ho
feia expressament, que ell estava
més per la força, i que els detalls tècnics
tipus para-la, xuta amb l’interior
del peu, mira primer on vols enviar
la pilota, no eren entesos. I sense
insistir gaire, pacientment, me n’anava
a buscar la pilota allà on calgués.
Total, fem esport no competitiu, i no
cal estressar-se.
Però les coses canvien, la coordinació
millora, i últimament la punteria
acompanya de manera més
evident la força. I em sorprenc de
la força i la punteria que té. Me la
passa fort i als peus. Molt bé, em
canso menys.
Ara el repte és la força: “Pare, pots
xutar fins al sostre?” i jo li dic “home,
no sé si està ben fet...” I llavors...
però això és una altra història.
I així estem, tres o quatre tardes a
la setmana cap al poli o els seus
voltants (depèn del cadenat), i a
xutar. I que consti que m’ho passo
bé, que jo de petit hi havia jugat i
m’agrada xutar, conèixer on anirà a
parar la pilota, millorar la tècnica...
aquestes coses difícils d’entendre
als profans. I per tant ja m’està bé
baixar a xutar. No em queixo (gaire).
Un parell d’hores, i cap a casa. Hem
fet esport, hem sortit a prendre l’aire...
què més volem?
LINYOLA
barret picat JUNY 2013

Vistes de Linyola
27
Coneixes el teu poble?
Carme Arenas
Saps on es troba la porta, la llinda i el balcó?
La resposta de la Laura Mas Darbra és: La porta correspon
a una petita casa situada al començament del carrer Prat
de la Riba, prop de la botiga de Ca l’Esclop i és propietat
de Santi Fàbrega Cortés. El dibuix de la façana correspon
també al carrer prat de la riba a un antic cobert que havia
estat un antic magatzem de pinso i queda davant per davant
de cal Xamora. La finestra de reixa es troba davant
de Bigues Linyola.
Respostes a: barretpicat@yahoo.com
ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)
www.clublinyolagym.com

28
Entrevista
Entrevista a Jaume Mayoral Martí
Montse Giné
“Jo ara vull tenir com
a objectiu “els altres”:
tu, i tu, i aquell d’allà”
Jaume Mayoral, més conegut
com a mossèn Jaume, és un
linyolenc de pro, que ha dedicat
des de ben jovenet la vida als
altres. Misses, celebracions, colònies,
sortides no són el mateix
sense ell ja que amb el seu sentit
de l’humor i el seu saber fer es
converteix en l’ànima.
Fitxa
Nom: Jaume Mayoral Martí
Lloc i data de naixement: Linyola,
1 de gener de 1966.
Estudis: Llicenciat Superior
Estudis Eclesiàstics per la
Facultat de Filosofia i Teologia
de Catalunya, Llicenciat en Catequètica-Pedagogia
religio sa
per la Universitat Pontifícia de
Salamanca.
Llocs on ha exercit: Talarn
(AGBS), Puigcerdà, Escaldes-
Engordany, Madrid, Ivars d’Urgell
i ara a Ponts. En tots ells he
acompanyat la feina de mossèn
amb la de professor de religió.
Montse Giné(M.G.): La primera
pregunta és obligada i és per què
vas decidir fer-te capellà?
Jaume Mayoral (J.M.): La resposta
és d’aquelles tradicionals i és amb el
dia a dia com a escolà, en aquells
temps que els infants i els joves anàvem
a missa. Em va semblar que ser
prevere era una feina que et donava
l’oportunitat d’estar amb la gent, de
fer coses. A més les celebracions
tenien una bellesa ritual. De petit
quan estava a casa de la padrina del
carrer la Font, m’agradava fer missa
al carrer mentre preníem la fresca
amb la gent del carrer i les vegades
que aixecava una galeta “Maria Dorada”.
Amb els anys això va madurar
i ho vaig acabar de decidir quan
Jaume i Càritas
vaig haver d’anar al seminari menor
(després de 8è d’EGB) i em van dir
que havia d’anar a la Seu a estudiar
i jo vaig dir que no, que la vocació
me la volia treballar amb les coses
del món que encara no coneixeia
(poques vegades havia sortit de Linyola,
només tenia 14 anys... Res a
veure amb la nostra quitxalla d’ara!)
i vaig estudiar BUP i COU a l’Institut
de Bellpuig (entre nosaltres els anys
més divertits i enyorats de la meva
vida) i a més, al poble poder estar
amb la colla que encara avui en dia
anem i que realment, només el fet de
trobar-nos i muntar alguna festa, ja
és tot un omplir d’energia i vitalitat la
nostra vida, una vida ja ubicada una
mica en la seva maduresa.
M.G.: En quin dels llocs que has
estat de mossèn t’ha sapigut més
greu de marxar?
J.M.: Cada vegada que em comunicaven
un canvi de destí, se’m feia un
nus a l’estòmac que em durava fins
un o dos mesos després d’estar a la
nova parròquia. Només et posaré un
exemple: quan vaig acabar el meu
servei militar com a capellà castrense
a Talarn, recordo que encara no
havien destinat a ningú i em vaig
barret picat JUNY 2013

Entrevista
29
menjadors socials, robers... No fa
gaire vas sortir a l’ascensor del “Segre”
com a representant de Caritas
dels bisbats de l’Urgell, Solsona i
Lleida i que doneu suport a 16.000
famílies. Quina és la tasca que feu
des de Càritas?
1995, sortida confirmació.
J.M.: Malgrat la meva formació és
de profe de religió i també expert
en patrimoni cultural i artístic, vaig
fer un màster de Doctrina Social de
l’Església a Madrid i aquí em teniu
fent de delegat diocesà d’aquesta
moguda social i religiosa que es diu
quedar un temps per continuar fent
la tasca, fins que el Coronel-Director
va ordenar el “pater Mayoral para
casa”.
Sempre sap greu i deixes moltes
coses, a més per fer-ho més difícil i
a l’estar a l’escola o a l’institut encara
et fa més forat, ja que tens tants records
de la canalla. Recordo a l’Institut
Espanyol d’Andorra que vaig
ser tutor de curs d’un segon d’ESO,
que ningú volia, ja que estaven ben
grillats, i jo encara jove, amb pèl i
amb ganes de menjar-me el món
vaig sortir voluntari, sempre ho recordaré
el 2 d’ESO lletra I (eren colla
en aquell centre), doncs mai vaig
fruir tant ensenyant i ensenyant-me
amb aquella colla de galifardeus. A
més avui en dia amb els facebooks,
les festes majors i altres, encara els
vas trobant pel camí de la vida. I us
asseguro que no hi ha res que ompli
més que trobar-te algú que et digui
“ei, mossèn Jaume, te’n recordes
de mi?”.
M.G.: Quins són els teus objectius
dins de l’Església?
J.M: Aquí cal ser valents i dir la veritat
pels bons i pacients lectors del Barret
Picat. Al principi era fer carrera
dins de l’Església, poder tenir poder,
manar, rebre el reconeixement dels
Missa campestre
altres... Però les persones que he
trobat a la vida (els nens, els amics,
els malalts, la gent gran) m’han donat
moltes lliçons i m’han fet capgirar
molts esquemes. Jo ara vull tenir
com a objectiu “els altres”: tu, i tu,
i aquell d’allà. Això m’omple cada
dia com si fos un oxigen que t’ajuda
a continuar empenyent aquest projecte
que el sents teu i que es diu
Església. El meu objectiu és que algú
pugui dir cap al final de la meva vida,
aquest home no era mala persona
fins i tot semblava coherent amb el
que predicava!
M.G.: Per desgràcia, als mitjans de
comunicació es veu la tasca que fan
Càritas. Què fem? Doncs acabar la
feina o de vegades fer la feina que
haurien de fer les administracions
públiques. Cada vegada per aquesta
època presentem xifres i realitats, i
cada vegada tot està més malament.
No podem deixar a l’estacada a la
gent, tant si són de casa nostra (que
n’hi ha més del que pensem) com si
són nouvinguts, el color de la pell, la
religió, la classe social, no diferencia
a ningú. Quan ens fem una radiografia
a l’hospital tots ens veiem iguals.
En aquest moment estem fent tot allò
que està a les nostres mans per poder
assegurar el principi fonamental
de la Doctrina Social de l’Església,

30
Entrevista
que és la dignitat de tota persona
humana. A més no cal tanta xerrameca,
només cal que aneu a Càritas
Parroquial de Linyola i veure la feina
que fan els voluntaris i voluntàries, o
el mateix Mn. Pere (i en aquest cas,
us puc dir que fa molt més que jo
des d’aquest càrrec tan oficial que
m’han donat).
M.G.: Canviant de tema, quina és la
teva opinió sobre la nova llei d’educació
LOMCE de Wert i el paper
destacat de la religió?
J.M.: El projecte de llei LOMCE no
l’he llegit, he llegit coses. A més
aquest curs estic amb excedència.
Ara crec que els infants i adolescents
han de rebre una formació i sino es
vol confessional concreta, almenys
que sigui de les religions, que puguin
entendre un quadre al MNAC o al
Prado, conèixer el sentit de moltes
festes i tradicions, entendre que és
aquell edifici tan impressionant que
tenim al poble que es diu església.
M.G.: Creus que s’ha de barrejar la
política amb la religió?
J.M.: Barrejar potser no, però aigualir
tampoc. Entenc que la tasca de
l’Església és una i la dels polítics un
altra. Ara bé, malgrat nosaltres no
hem de fer política podem denunciar
aquelles coses mal fetes, podem
donar un cop de mà en les coses
del poble on estem, jo no vull ser un
simple funcionari de lo sagrat, vull
viure amb la meva gent, tant si són
de missa com si no. I encara més, hi
ha persones, i en conec més d’un i
de dos, que estan a la política, i amb
càrrecs municipals, perquè la seva
fe cristiana els ha portat a aquesta
feina.
M.G.: Com veus la situació de
l’Església actual? Creus que hi ha
d’haver un canvi?
J.M.: El canvi està arribant i per cert
sembla que començarem per la
A Castellserà.
teulada: esperem que vagi bé, a través
del nou Papa. Sense descuidar
molta gent, també n’hi ha de joves,
que volen recuperar amb més força
el missatge pur i net de l’Evangeli i
de Jesús. Haurem de canviar i començar
a replantejar temes que fins
ara semblaven tabús.
M.G.: Què n’opines del Papa Francesc?
J.M.: Doncs que parla amb el cor,
sense embuts i com diem aquí “tal
com raja”, i per cert, aquest tot el dia
fa rajar una bona aigua. De veritat,
fins i tot els que no són creients,
estarien conformes en moltes de les
coses que diu i que fa. Era aquella
alenada d’aire fresc que necessitava
l’Església. I alerta que la seva “alta
teologia” està ben a prop de tots i és
fer feliços als altres.
M.G.: Tu sempre has estat vinculat
amb el jovent i molt jovent de Linyola
et recordarà de les sortides de catequesi
o de les colònies. Quin record
en tens?
J.M.: És un “truco” per no fer-te vell.
Si estàs amb ells pots i et deixen
acompanyar-los, t’agreguen al facebook,
et demanen algun consell, els
pots fer costat. I això és vida i això és
vocació ministerial. Sempre he pensat
que tot allò que et permeti sentir
el que ells senten (sense oblidar que
ja tens 47 anys) t’ajuda a convertir-los
una miqueta, no omplen les
esglésies però omplen el meu cor
i segur que el cor de Jesús. Quins
temps aquells de les sortides de catequesi,
o de colònies i campaments,
genials i vitals per la meva biografia
i el meu tarannà.
Els meus millors amics “joves” no
vénen a missa, no creuen en l’Església,
no estan a gust amb aquesta
societat, però no els puc deixar,
d’alguna manera són, junt amb
altres experiències, la meva sotana
de colors, no negra, d’emocions,
d’amistat, de futur. I quan fem un
beuret tenim autoritzat de parlar
de tot i moltes vegades parlem de
l’Església... Malgrat no queda gaire
ben parada.
Ei, perdoneu aquest rotllo tipus
sermó dels diumenges, però és
tot un honor ser entrevistat per la
nostra revista Barret Picat. Per cert
a Ponts sóc membre de la redacció
de la revista pontsicana Lo Portaveu.
Gràcies per la paciència de llegir-me
i un últim consell, quan contestava
aquesta entrevista acabava de fer el
funeral del Ramon, un padrí de 93
anys que uns dies abans de morir
em va dir: “mossèn, la vida és bonica,
som les persones qui la fem
malbé”. Ja ho sabeu sigueu bones
persones i fruïu a rabiar de la vida,
amb els altres i per als altres.
M.G.: Moltes gràcies Jaume per la
teva atenció i intentarem seguir el
teu consell.
barret picat JUNY 2013

Història
31
Ja fa 75 anys
Pol Galitó
Corria l’any 1938, el mes d’abril
d’aquest 2013 en va fer 75, que
l’exèrcit facciós del general Franco
establí la línia de front molt prop de
Linyola. Els republicans van haver de
reaccionar i al maig van iniciar una
ofensiva per fer-los fora.
Hauria sigut una ofensiva com tantes
altres, sino fos perquè en aquesta hi
foren incorporats aquells joves de 17
i 18 anys reclutats a corre cuita per
suplir les baixes, tan nombroses, de
l’exèrcit republicà.
Encara avui alguns veïns en recorden
el seu pas per Linyola, “....a la
nit tot el carrer (la Font) estava de
gom a gom de soldats descansant,
esperaven la foscor de la nit per marxar
cap al front”. Altres recorden que
en aquestes columnes de soldats hi
havia xicots de Linyola i algun d’ells
demanava als veïns “...escolta, li
podreu dir a la mare que estic bé?”.
Eren els Jaumes, els Joseps, Antonios,
Joans, Ramons..., tants i tants
noms com tantes i tantes històries
que uns a diferència d’altres van
poder explicar doncs la sort els va
classificar ficant-los a una banda o
altra d’aquesta línia tan prima que hi
ha entre la vida i la mort.
En Ramon si que ho ha pogut explicar,
ell fou enviat a la serra de Bellcaire
el primer dia de l’ofensiva de maig
de 1938, formava part d‘un grup de
municionament “...tenia 18 anys i dos
mesos, conjuntament amb altres em
van reclutar i enviar al front, i ens van
batejar amb el nom de biberons. Vaig
ser destinat a municionament junt a
30 o 35 homes més, resguardats entre
dos tossals de la serra entre Bellmunt
i Bellcaire, al voltant d’un carro
amb dues mules ple de muni cions
de tot tipus. Era el dia 22 de maig i
primer dia de l’ofensiva, pensava en
la festa major del poble i que tot eren
flors i violes, però aviat es van acabar
les flors i les violes; el nostre cap,
tot sentint brunzir les bales damunt
nostre, ens va organitzar en grups de
dos per portar caixes de munició a la
primera línia de foc. El meu company
i jo vàrem sortir cap a l’explanada i,
la cosa es va ficar sèria, les bales
passaven prop de les nostres orelles
i en el terreny, un soldat mort, cremat,
crits d’auxili a tort i dret, l’artilleria
enemiga feia veritables estralls quan
de sobte vaig sentir una pinçada a la
cama, ens vam aturar i ajupits al terra
li vaig dir al company, que era de la
quinta del 27, 1 que havia estat ferit.
Tot seguit el company que no podia
córrer massa perquè estava malalt
del pit i s’ofegava, es va ficar a plorar
tot dient: ens mataran, ens mataran.
El vaig calmar i al comprovar que la
ferida era lleu i que podia continuar
corrent em vaig aixecar i arrastrant a
ell i a la caixa ens vàrem refugiar en
un gran aragall i des d’allí ràpid cap
a la posició avançada on els soldats
esperaven el nostre subministrament.
Tot seguit en varen portar a un lloc
d’auxili per curar-me la ferida. Per a
1) Eren homes de més de 30 anys reclutats per cobrir
baixes i que se’ls coneixia com a quinta del sac, ja
que arribaven amb un sac on portaven la manta,
una muda, el plat etc. Doncs l’exèrcit republicà,
per la precarietat en que es trobava, no els hi podia
subministrar.
mi s’havia acabat l’ofensiva del cap
de pont de Balaguer, després al juliol
ens van traslladar als de la 38 brigada
mixta a l’Ebre però aquesta ja és una
altra història.
El Ramon al contrari de tants i tants
companys va poder sobreviure a
l’ofensiva de maig de 1938 una acció
que va iniciar l’exèrcit republicà i que
pretenia fer fora a les forces franquistes
del cap de pont de Balaguer i
capgirar la situació i redreçar el rumb
de la guerra. Els combats van durar
7 dies amb una violència extrema,
a la zona del Morinyol cota 361, on
es trobava el Ramon algun dia es
varen comptabilitzar més de 500
morts. La virulència dels combats es
produïren en tot el front del cap de
pont de Balaguer, doncs les forces
franquistes amb les seves unitats de
tropes mores, legionàries, del requetè
i recolzats per l’artilleria alemanya
situada a l’altra banda del riu Segre
van resistir a pesar de les envestides
republicanes que com deia el meu
amic i comissari anarquista Joan “...
nosaltres no podíem guanyar davant
aquestes forces molt més organitzades
i amb un temperament talibà, els
uns lluitaven per Déu, altres per la
pàtria i el rei i tots plegats Por Dios,
la Patria i el Rey i convençuts que
tenien la raó, en canvi nosaltres...

32
Història
vinga prou que em fico malalt quan
i penso...”.
Davant aquestes forces s’hi van
enfrontar unitats republicanes que
havien estat reorganitzades en poc
temps amb efectius poc avesats en
el combat com els de la lleva del
sac, del biberó, batallons disciplinaris,
ni tan sols les unitats molt més
preparades i equipades sobre el
paper, com les de la 46 divisió d’en
Valentín González “El Campesino”
varen poder aconseguir cap èxit. Tot
plegat, la guerra civil, fou un fracàs
que ens portà a la cua dels països
més desenvolupats d’Europa.
A pesar de no poder-ho evitar quasi
sempre tinc els meus dubtes de si
any rere any paga la pena de rememorar
les històries de les derrotes
militars que a més comporten les
polítiques i de tot això en sabem
molt els catalans 1640, 1714, 1939.
Malgrat tot sempre caic en la temptació
de rememora-ho en un sentit
o altre.
Els conflictes els guanyen els pobles
ben organitzats i ben guiats. I Encara
que sempre hi han matisos a tenir
en compte, l’estudi de la guerra civil
en la seva vessant política ens portà
a aquesta conclusió. Els catalans
necessitem i ens mereixem guanyar
en alguna ocasió, això si, des de la
política i assolir aquest repte amb
força, constància i sobretot amb sentit
comú, perquè tot no sigui flor d’un dia
com sempre ens ha passat, i puguem
decidir on situar-nos en aquest món,
que no fa massa anys els nostres
polítics i savis de torn, ens van pintar
tan bonic i tan “Global”.
BAR
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA
Tel. 664 398 654
Des de 1984
barret picat JUNY 2013

#capfocalbosc
gencat.cat/incendis

34
Adoli: Catifa Corpus, visita al Poal
Fotos: Adoli, C. Arenas

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44
barret picat JUNY 2013 35

36
Opinió
Blaumut
Xavier Díez
A la línia recta,
bicicletes sense llum.
Un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d’herba.
Els teus llavis són de vidre congelat.
Vaig descalç i penso imatges
cegues de les platges,
que només podria veure sota el llit...
El cotxe avança lentament entre els
plàtans de la carretera. Evocacions
embolcallades per una secció de
corda acompanyen el trajecte. L’efecte
videoclip esquitxa d’una bellesa
difuminada l’instant. Imatges evocadores,
sensacions ancorades en la
memòria salpen feixugament a partir
de les paraules. Gelats de menta,
bicicletes, brúixoles, hivern, platges,
herba, llavis freds o diumenges sota
llençols desfilen entre compassos
contrapuntats en notes de violoncel,
invoquen efímeres felicitats tatuades
en el record.
Efectivament, la descoberta d’una
d’aquestes cançons que enamoren a
primera oïda desvetllen en mi l’irracional
plaer adolescent de repetir fins a
la sacietat el mateix tema. Certament,
bicicletes del grup Blaumut em fan
pensar en la síndrome d’Stendhal.
Ara bé, passats els anys i una dilatada
trajectòria de crític i acadèmic em
mouen vers terrenys més analítics. La
descoberta d’un nou grup, amb un so
inconfusible, una personalitat musical
marcada, aires d’autor i eficiència
tècnica em genera una profunda
excitació intel·lectual.
No és el primer grup que descobreixo
de gran. Els Amics de les Arts, Mishima,
Anna Roig i L’Ombre de Ton
Chien, els Manel, Sanjosex..., són
músics amb talent que han fet revifar
el meu gust musical. Suposo que
tenir una filla adolescent m’obliga a
competir en estètica musical; tant és
així que se suposa que sóc jo que, a
la família ha fet descobrir les veus potents
d’Adele (descoberta fa alguns
anys arran d’un episodi de la sèrie
Skins) o Amy Winehouse, que tracto
de contraposar a One Direction, Alicia
Keys o Jason Mraz, configuradors del
cànon artístic de la meva descendència
directa.
El cas és que a la seva edat, si podia
presumir d’alguna cosa era de coneixements
musicals. No com a músic
(els meus intents amb la guitarra i el
baix elèctric van resultar frustrants)
sinó com a crític. A catorze i quinze
anys tenia prou olfacte per separar
el gra de la palla pop i disposar d’un
bon criteri que, fins a cert punt impressionava
als amics. Malgrat una
certa tendència elitista, aconseguia
una certa parròquia, i la conversió de
companys generacionals vers l’acceptació
de les virtuts de Bob Dylan,
Supertramp, Queen, Jim Morrison,
Dire Straits, The Police, Kansas, Pink
Floyd o Mike Oldfield enfront els Leif
Garrett, Chic, Boney M, Roxy Music
o tants d’altres estels rutilants que es
van fondre en travessar l’atmosfera
dels anys. Certament, el meu dandysme
musical també em va confondre
i vaig ser incapaç d’acceptar els
Michael Jackson, Madonna, Donna
Summer o Abba que em semblaven
vulgars, i que en canvi, van resultar
per agradar-me, en contra de la meva
voluntat i formació, anys després.
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com
barret picat JUNY 2013

Opinió
37
Vaig ser incapaç, tanmateix, de convèncer
la parròquia de les virtuts de
Leonard Cohen, Georges Brassens,
Lluís Llach o Tom Waits.
Certament, recordo aquelles tardes
inacabables amb els amics, un antic
tocadiscos i desenes de vinils, alguns
dels quals, els més ratllats, saquejats
d’alguna màquina de bars emboirats
a còpia de Ducados i altres herbes
més aromàtiques. Entenc que la música
era (i és) com una mena de fet
diferencial, referència generacional,
identitat tribal. I tanmateix és immersió
en la poesia i la sensibilitat, més
o menys tolerada clandestinament en
la rudesa de l’adolescència masculina.
Esdevenia una manera de llegir
poesia sense reconeixement, una expressió
de metàfores a la recerca de
transcendència existencial, un vehicle
compartit (metàfora, en grec modern
és la paraula que designa al transport
públic) capaç de traslladar-nos col·
lectivament a altres dimensions.
És potser que descobrir nous grups
pot equivaldre a l’excitació de l’enamorament
adolescent. Una mena
d’exploració mútua, d’idealització de
l’altre, de convergència d’emocions
que hauria d’acabar amb una certa
revolcada entre les dunes tan física
com espiritual. Allunyat feliçment
d’aquella etapa de transició al món
adult, havia anat inhibint a poc a
poc aquell sisè sentit musical que
m’acompanyava els capvespres de
dissabte a cambres pretèrites. A poc
a poc, havia anat ancorant la meva
sensibilitat musical. I a poc a poc, potser
per diversos motius, entre aquests
l’extraordinari moment musical dels
Països Catalans, he anat redescobrint
vells plaers.
Blaumut, i cançons com bicicletes, pa
oli i sal, Islàndia o el llimoner demostra,
no només un grup amb talent, sinó
la constatació que al llarg d’aquestes
dècades vam plantar les llavors d’una
fecunditat artística impressionant.
I faig servir la primera persona del
plural “vam plantar”, perquè la música,
com l’art, com la literatura, no
representa una creació individual,
sinó col·lectiva. Blaumut, com tants
d’altres grups, escriptors, artistes,
actors..., són tant aquells músics amb
cara de bons nois, com nosaltres, el
públic. I servidor de vostès, que porta
dues dècades i mitja fent de docent,
de crític, d’escriptor, de públic, hem
posat les bases perquè el talent individual
vagi trobant un espai on bastir
una certa màgia. Hem estat capaços
de crear un ambient propici perquè en
un ambient en el qual molts malden
fer-nos desaparèixer com a nació,
algunes músiques no clamin en el desert.
Com a molt, en bicicletes sense
llum entremig de la platja...
Cansaladeria
Artesana
M a Teresa
Elaboració Artesana
Pons i Arola, 35 - 25240 LINYOLA - Tel. 973 57 56 64
NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)

AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís
RICHI’S
PERRUQUERIA
HOME I DONA
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08
ASSEGURANCES DIVERSES
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA
38 barret picat JUNY 2013

Opinió
39
Nacionalismes i fonamentalisme
Josep Binefa Palou
«De fet ningú no estima la pàtria perquè és gran, sinó perquè és la seva»
(“Nemo enim patriam quia magna est amat, sed quia sua”)
Lucius Annæus Seneca. (4 a.C. – 65 d.C.)
Després de tants anys de sentir el
carrau del país de la bora, un ja
comença a estar tip que ens tinguin
de cap d’esquila, que ens xollin a
pèl i a repèl i que els seus polítics
i mitjans de comunicació facin de
l’insultar-nos i de l’humiliar-nos l’autèntica
“Fiesta Nacional” i negoci
electoral... Però allò que trobo encara
més de mala entranya és que una
cadena de TV autonòmica, que fa un
parell d’anys vaig poder confirmar
in situ que només es diferencia de
la merda pel color de les mosques
(no en tenen cap de brillant), m’acusi
d’ensarronador, racista, insolidari, de
canviar el significat de les paraules,
de fals i feixista pel sol fet de reclamar
el dret de ser català (de ser-ne,
ja fa seixanta anys que en sóc) i de
poder manar i disposar a casa meva.
Tenen la santa barra d’acusar-nos
d’allò que ells són, que demostren
que ho són cada dia i que ho hem de
patir a tota hora. Ara resulta que som
nosaltres els nacionalistes fonamentalistes!
No tots els nacionalismes
són iguals. Fem-hi un cop d’ull.
Els nacionalismes moderns van
aparèixer al segle XIX. Abans, la Revolució
Francesa havia acabat amb la
concepció de l’Estat com a patrimoni
familiar dels reis absoluts i va establir
el poder polític del ciutadans (fins
aleshores no es distingia la Hisenda
Pública de la fortuna privada del
monarca, els territoris eren “possessions”
i els seus habitants, “súbdits”);
fou el principi de la llibertat dels
individus. Malgrat tot, les fronteres
dels estats, que encerclaven tota
una varietat de pobles i cultures,
que les famílies dinàstiques havien
col·leccionat al llarg dels segles amb
guerres, compres i herèn cies, no es
van tocar. Però al segle XIX, potser
en part com a reacció a les conquestes
de Napoleó, es van començar a
despertar les consciències nacionals.
A poc a poc el folklore, les llengües
vernacles, el sentit identitari de cada
poble, que es comença a anomenar
“nació”, van entrar a formar part de
la ment col·lectiva, de l’art (música,
literatura, pintura...) i de la política.
Paral·lelament també van aparèixer
els conflictes entre “estat” i “nació”,
quan no coincidien, que van donar
peu a dos nous elements: el concepte
d’autodeterminació i un nacionalisme
reivindicatiu que lluitava
per ella. Fou el principi de la llibertat
dels pobles.
Aquest nacionalisme reivindicatiu es
va manifestar de maneres diferents.
Aquelles nacions que estaven dividides
en molts estats separats van
engegar moviments d’unificació
(Itàlia i Alemanya); les que estaven
unides amb una nació dominant i no
reconegudes dins d’un estat plurinacional,
moviments d’independència
(Polònia, Grècia, Sèrvia, les colònies
americanes...) o d’autogovern (Catalunya,
Hongria...). Més tard, les
seqüeles de les Guerres Mundials,
ja al segle XX, van accelerar, a Centreeuropa
primer i a la resta del món
després, aquest procés de creació
d’estats nacionals. 1
Però algunes nacions hegemòniques
dins d’estats plurinacionals van
reaccionar volent fer desaparèixer
les altres nacions, assimilant-les i
uniformitzant-les a la força per suprimir
qualsevol fet diferencial; així,
pensaven, s’acabarien les reivindicacions.
Aquest és el cas d’Espanya
i França entre d’altres. Espanya
sempre ha volgut, armada amb el
seu ultranacionalisme excloent i centralista,
anorrear les altres nacions de
l’estat, imposant una sola llengua,
1) Requeriment del President dels Estats Units Wilson
a la Pau de Versalles (1919) per desmembrar i
debilitar els imperis perdedors després de la Primera
Guerra. Procés de descolonització d’Àfrica i Àsia
després de la Segona Guerra.
una sola cultura i controlant l’ensenyament
(“españolizar”); per això
ens ha estat impossible trobar-hi un
encaix. L’única fórmula que ells accepten
és que desapareguem com
a nació. El nacionalisme espanyol
és un altre tipus de nacionalisme: és
nacionalisme imperialista i excloent.
Aquest nacionalisme no reivindica
ser (perquè “ja són”), sinó que els
altres no siguin. Així, en el mateix moment
que el nacionalisme reivindicatiu
defensava el dret a l’autodeterminació
dels pobles, els nacionalismes
imperialistes postulaven el contrari:
molts estats d’Europa colonitzaven
Àfrica i Àsia, i conquistaven i esclavitzaven
desenes de nacions.
La discussió entre els dos nacionalismes
antagònics també es va
fer en el camp del pensament. Per
justificar allò tan injustificable que
defensaven els imperialistes, que
unes nacions tenien dret a ser lliures
i altres no, van recórrer a multitud de
teories impresentables: el falsament
anomenat “darwinisme social” (com
els animals a la naturalesa, les nacions
grans tenen dret de menjar-se
les petites i només han de subsistir
les més fortes), el racisme, la superioritat
de certes cultures (que
“moralment” estaven “obligades” a
culturitzar les “inferiors”, ni que fos
a la força, “pel seu bé” moltes colònies
noves es van anomenar cínicament
“protectorats”, com les zones
del Marroc ocupades per França i
Espanya). Aquestes idees formarien
part de la columna vertebral del feixisme
i nazisme (ultranacionalisme)
del segle XX.
El punt 3 dels 27 punts programàtics
de la Falange Española de José
Antonio Primo de Rivera comença:
«Tenemos voluntad de Imperio...».
Si tenim en compte l’actitud oficial
d’Espanya i de bona part de l’opinió

40
Opinió
publicada vers Catalunya i Gibraltar,
els homenatges que cada any fa el
Govern a falangistes uniformats de
la División Azul…, és evident que
aquest principi encara és plenament
vigent dins del nacionalisme fonamentalista
espanyol actual.
El fonamentalisme és un terme
que en els seus orígens es referia
a les religions (o a branques religioses)
que interpretaven i seguien de
manera literal i inamovible els seus
textos sagrats (els “fonaments”) i
que fugien de tota modernitat per
considerar-la impura i pecaminosa.
Es va començar a utilitzar també
al segle XIX als Estats Units, on
s’aplicava a certes esglésies calvinistes
que anaven en contra del
“modernisme”, 2 com a conseqüència
de no poder pair els canvis que
van provocar la Revolució Industrial
i la Científica (especialment les
teories de Darwin, Marx i Freud).
Actualment sol fer referència a
l’integrisme islàmic.
Per analogia i en un sentit més
ampli es diu “fonamentalista” a la
ideologia que també se sustenta en
idees i valors considerats suprems,
irrenunciables i inqüestionables,
que sovint garanteixen un “status
quo” atàvic i que s’han de mantenir
íntegres per damunt de qualsevol
consideració (legal, moral, política,
científica, lògica, democràtica...). El
fonamentalisme mai no s’adapta a
la realitat canviant; ho fa al revés: la
distorsiona i falseja per tal de fer-la
quadrar amb els seus principis. El
canvi no és mai ni real ni profund,
només aparença, hipocresia, attrezzo.
Un sempre té la sensació que
la democràcia espanyola és un
exemple d’aquest attrezzo: és falsa.
Només és una disfressa més
perquè segueixi manant la “crosta”
privilegiada de sempre, que viu de
la unitat d’Espanya, avui explotant
les colònies internes. Ara es perpetua
a través de la “democràcia”
i la Constitució, que no s’utilitza
com a garantia de drets, sinó per
frenar els drets que no interessen.
Han sembrat el sistema constitucio-
2) El terme “modernisme” va ser encunyat o, com
a mínim, difós pel Papa Lleó XIII (1878-1903) a
l’encíclica “De les Coses Noves” (Rerum Novarum)
de 1891.
nal de trampes i ressorts que els
permeten anul·lar tot allò que els
va en contra (el que no convé no
és constitucional). La primera, el
Tribunal Constitucional, format no
per jutges, sinó per personatges
“de reconeguda solvència” elegits
pel Parlament segons la correlació
de forces dels partits; a la pràctica
formen una “tercera càmera” muntada
per, si se’ls cola algun gol,
anul·lar-lo traient amb tota la cara la
pilota de dins de la porteria. Ja està
vist i demostrat. La segona trampa,
La Real Acadèmia Espanyola (RAE),
que, canviant el significat de les
paraules, modifica de fet la Constitució
sense canviar ni una lletra. La
jurisprudència del Tribunal Suprem
estableix que el significat de les
paraules en controvèrsia s’ha de
determinar segons l’edició vigent
del Diccionari de La RAE. Això s’ha
utilitzat per modificar la Constitució
d’amagatotis per evitar que Catalunya
i alguna altra comunitat siguin
constitucionalment nacions (l’ONU
protegeix explícitament el dret d’autodeterminació
de les nacions i la
independència seria molt més fàcil).
L’Estatut s’empara en la Constitució
per definir Catalunya com a “nacionalidad”.
I què vol dir “nacionalidad”?
Mirem-ho al Diccionari de la
RAE a l’edició de 1970 (la vigent al
1978 quan es va fer la Constitució)
i al Diccionari de l’edició de 2001
(vigent actualment):
— Diccionari de la RAE (1970)
Nacionalidad. (De nacional) f.
Condición y carácter peculiar de
los pueblos e individuos de una
nación. 5 2. Estado propio de la
persona nacida o naturalizada en
una nación.
— Diccionari de la RAE (2001)
Nacionalidad. (De nacional) 1.
f. Condición y carácter peculiar
de los pueblos y habitantes de
una nación. 5 2. f. Estado propio
de la persona nacida o naturalizada
en una nación.5 3. f. Esp.
Comunidad autónoma a la que,
en su Estatuto, se le reconoce
una especial identidad histórica y
cultural. 5 4. f. Esp. Denominación
oficial de algunas comunidades
autónomas españolas.
El de 1970 només té dues accepcions.
La segona (2) l’hem de descartar,
perquè es refereix a allò de
“nacionalidad española”que tenim
tots al DNI (no crec que ens hi deixin
posar “catalana”); ha de ser la primera
(1). Si la llegiu bé, veureu que la
Constitució “deia” que Catalunya és
una nació: ras i curt. Al 2001 hi van
afegir dues accepcions més que no
aclareixen res, només “ens treuen”
de la l’accepció (1) i ens converteixen
simplement en Comunitat Autònoma
(3 i 4). I si ho preguntéssim als
que van redactar la Constitució, què
volien dir amb “nacionalidad”? Avui,
30 de maig, la casualitat ha volgut
que el Josep Cuní entrevistés Miguel
Herrero de Miñón (ex dirigent d’UCD,
d’AP i del PP), un dels pocs redactors
de la Constitució que queden
vius i, parlant de la Constitució, ell es
referia a Catalunya com a nació i a
Espanya com a estat multinacional!
Més clar, l’aigua!
Però per altra banda el Diccionari de
la RAE no deixa dubtes sobre què és
una nació. Les tres primeres accepcions
del diccionari actual, que són
les rellevants i no han canviat, diuen:
Nación. (Del lat. natĭo, -ōnis). 1. f.
Conjunto de los habitantes de un
país regido por el mismo gobierno.
5 2. f. Territorio de ese país. 5
3. f. Conjunto de personas de un
mismo origen y que generalmente
hablan un mismo idioma y tienen
una tradición común.(…)
Ningú que sàpiga llegir no pot negar
que com a mínim l’accepció 3 (“conjunto
de personas...”) casa com un
guant amb Catalunya. Saben perfectament
que som una nació, però
no ho volen acceptar ni reconèixer
legalment; per això es canvia al
diccionari de la RAE el significat de
“nacionalidad”. El concepte “nació”
és acceptat internacionalment (tots
els diccionaris diuen el mateix en la
seva respectiva llengua). Qui falseja
les paraules? Qui n’inventa de noves
per desnaturalitzar les existents
(LAPAO...)? Els fonamentalistes: tot
s’hi val.
Tot fonamentalisme porta implícita
la idea de “poble elegit”, de sentit
de superioritat, d’exclusivitat, d’únic
posseïdor de la Veritat; això fa que
no accepti per als altres els matei-
barret picat JUNY 2013

Opinió
41
xos drets i consideració que exigeix
per a sí mateix, si això suposa una
amenaça al seu “status quo”. Ells sí,
però tu no. Intolerància. Molt sovint
els fonamentalismes, tant polítics
com religiosos, són utilitzats per una
elit dirigent hipòcrita i corrupta per
tal de mantenir els seus privilegis,
anatemitzant qualsevol idea de canvi
real. Si el sistema polític no és democràtic,
aquesta oligarquia es recolza
en la ignorància i adoctrinament
dels seguidors; si és “democràtic”
(sempre només de nom), també en
comprar i/o condicionar d’alguna
manera altera els vots. 3 Aquesta elit,
que a hores d’ara encara no diferencia
la Hisenda Pública de la seva, ha
estat la principal responsable de la
crisi econòmica del país.
El nacionalisme espanyol és imperialista.
Pretenen que Catalunya és
propietat d’Espanya i fan servir la
3) El filòsof Gustavo Bueno en fa una anàlisi (que en
alguns aspectes no comparteixo en absolut) en el
seu llibre El fundamentlismo democràtico, Temas de
Hoy, 2010, ISBN 9788484608264.
Constitució d’“escriptura”; una escriptura
plena de típex.
El nacionalisme català és reivindicatiu.
No neguem el dret dels altres
a ser, sinó que simplement reivindiquem
el dret a ser nosaltres, com
tothom. Incloure, com fan alguns, al
nostre dret a decidir la reivindicació
dels Països Catalans 4 com a entitat
política (com a fet cultural en un país
normal no caldria ni reivindicar-la)
sense que els altres interessats s’hi
pronunciïn em fa una mica de tuf
“imperialista” i no m’agrada molla.
És evident que la majoria dels de
fora del Principat no volen colom, i
la prova és que voten sempre majoritàriament
en sentit contrari (al
PP, corrupte i tot) i que hi generem
força antipatia (aprofitada pel PP
per anorrear la llengua i alimentar
l’anticatalanisme). Crec que ens
equivoquem: val més que cadascú
es cuidi de casa seva, que tots hi
tenim prou feina.
4) Malgrat hagi estat un valencianista (Joan Fuster)
l’inventor del concepte de Països Catalans.
Catalunya és un país petit i, per a mi,
això és una fortalesa, per més que
el Sr. Rajoy opini que els petits no
compten per a res dins la UE. Gràcies
Sr. Rajoy per veure en un futur
Catalunya com a membre de ple dret
de la UE, encara que hi compti poc;
ara no hi comptem gens i dins d’Espanya
no gran cosa: de tota manera
en sortirem guanyant. Tots ja sabem,
Sr. Rajoy, que a vostè se’l coneix
per Brucel·les com a Mariano I de
España y V de Alemania de tant que
hi pinta. No se n’estigui, Sr. Rajoy,
agafi l’espasa de foc i expulsi’ns del
seu Paradís: li estarem agraïts “de
per vida” (a banda que em faria gràcia
de veure’l amb aletes d’arcàngel
com una cularsa). Abans aprengui,
però, allò que un cordovès de fa dos
mil anys i ciutadà d’un Gran Imperi
ja sabia: que «de fet ningú no estima
la pàtria perquè és gran, sinó perquè
és la seva».
Passeu un bon estiu!

42
Opinió
Andorranus Typicus
Judit Pedrós
Ja fa més de sis mesos que visc al
“País dels Pirineus”. Sis mesos on
he après a dir “demanar” enlloc de
“preguntar”, a dir que aquest cap
de setmana vaig “a baix” de visita
i a enfadar-me amb els cotxes de
matrícules espanyoles perquè condueixen
“com padrins”. Ja fa més
de sis mesos que visc a Andorra
i, poc a poc, em vaig habituant als
andorrans.
En el primer escrit que vaig fer sobre
el Principat, vaig parlar de les diferències
que trobava entre ells i nosaltres.
Amb el pas dels dies
me n’he pogut adonar de
moltíssimes més (com per
exemple que aquí el McDonalds
fa servei a domicili!),
però el que vull remarcar
ara no són aquests petits
canvis entre ells i nosaltres,
sinó els que hi ha entre els
que viuen aquí: m’agradaria
fer un retrat dels “tipus
d’andorrans”.
El primer de tot és el que es coneix
com “l’andorrà de tota la vida”.
Prové d’una família andorrana de
sempre, va néixer amb el passaport
andorrà i es considera dels “andorrans
de veritat”. No és una crítica,
simplement fa molts anys que els
seus viuen al país i ho recalquen.
Acostumen a ser famílies amb diners
(tot i que és cert que encara queden
molts andorrans-de-pro que són i
han estat pagesos i que viuen de la
terra), amb cotxes grans i fills que
estudien fora (o a “baix” o a França).
En aquest grup apareix una cosa
que vaig descobrir quan vaig arribar:
els “patrimonials”. Que què són?
Doncs són empreses que creen els
pares per a que els seus fills gestionin
el patrimoni de la família. En el
meu cas, seria “Pedrós patrimonial”
o “Pernill-Gardi patrimonial”. Vaja,
que es dediquen a viure del que
donen els trossos, les cases i les
fortunes familiars (i generalment ja
us puc dir que donen molt).
Després hi ha els andorrans de fills
de fora. Són andorrans, perquè van
néixer aquí i hi han viscut tota la vida,
però els seus pares són de fora i es
nota. Molts han hagut de renunciar
al DNI per poder tenir el passaport
andorrà (és il·legal tenir-los els dos,
per bé que molta gent ho fa). Entren
també en aquesta categoria els que
van venir a treballar fa molt temps,
i després d’estar-se aquí més de 20
anys, van fer l’examen per obtenir
la nacionalitat (on per cert t’avaluen
els coneixements de la idiosincràsia
i la cultura del país) i el van aprovar.
El següent pas va ser anar a l’ambaixada,
renunciar a la nacionalitat
(espanyola o francesa la majoria, tot i
que també hi ha portuguesos) i fer-se
andorrans. Fora problemes!
I després, ai després! Després
quedem els residents. Emigrants
que hem anat a petar entre les
muntanyes i que, amb sang, suor i
llàgrimes (us ho puc assegurar) hem
aconseguit la famosa “targeta verda
de residència i treball”. Hi ha molts,
moltíssims, portuguesos (sobretot
de la zona de Viana do Castelo) que
van venir a treballar a Andorra quan
trobar feina aquí era molt fàcil. A ells
ens hem sumat catalans, espanyols
i francesos que hem abandonat la
pàtria i hem “envaït” el Principat.
I aquí, en un espai de 468
km 2 hi convivim tots. Andorrans,
semi-andorrans,
treballadors, residents i
il·legals (d’aquests pocs,
això sí, perquè les lleis són
molt estrictes i si t’enganxen
sense papers t’envien
fora sense escrúpols).
Crec que és, precisament,
aquesta barreja la que
moldeja i conforma el caràcter
de la gent que viu aquí. Són
molt seus, molt “de muntanya”,
però a la vegada són hospitalaris. I
la mescla d’accents és constant i a
tot arreu.
L’avantatge? Que el lleidatà (o linyolenc)
i l’andorrà són prou semblants
per a que, quan parlo per la TV, no
se’m noti la diferència i quan m’interessa
(sobretot quan s’ha de treure
alguna informació) em puc fer passar
per andorrana-de-pro!
PD: A la foto es veu el moment en que
cobria (com una andorrana més) la primera
visita al país d’un secretari general
de les Nacions Unides, en Ban Ki-moon.
barret picat JUNY 2013

Literatura
43
El menjar del futur?
Jaume Balcells Palou
Ho ha dit la FAO. Si ho hagués dit
la Paqui, la veïna del tercer, encara
podria dubtar, però ho ha dit la FAO
(Organització de les Nacions Unides
per a l’Alimentació i l’Agricultura),
poca broma.
I què han dit? Doncs que s’aconsella
“cultivar” i menjar insectes. Ecs!
Menjar insectes!? Sí, tal i com ho
llegiu!
La notícia la vaig escoltar d’esquitllada
per la tele, tot fent zàping i, d’entrada,
no li vaig donar importància,
però em va quedar com un rau-rau
a l’estómac, com si no hagués paït
bé una menjada.
Abans de sopar vaig buscar la notícia
al diari i vaig tafanejar per internet
sobre aquest tema. Ara resulta que el
futur de l’alimentació mundial passa
pels insectes. A banda de ser molt
nutritius i sans (superen tant a la carn
com al peix pel que fa a contingut
i qualitat de les proteïnes) la seva
producció és molt més econòmica
i molt més ecològica que produir
carn. Heu de pensar, per exemple,
que per produir un quilo d’insectes
es necessita dos quilos d’aliment,
mentre que per produir un quilo de
carn de vaca es calcula que se’n necessiten
vuit d’aliment. Els insectes
guanyen per golejada!
I això sense tenir en compte la despesa
d’aigua i la producció de gasos
carbònics, on també els insectes en
surten destacadament ben parats.
I quins de quins insectes 1 parlem? Hi
ha una mica de tot... llagostes, formigues,
escarabats, abelles, erugues,
cucs ben lletjos...
“Tocinets” o Porquets de Sant Antoni
Per Internet –suposo per a que ens
comencem a mentalitzar– circulen
llistats amb títols tan explícits i
preocupants com: “Els 10 insectes
comestibles més fastigosos però
saborosos”, on es descriu l’insecte i
el lloc del món on ja se l’acostumen
a cruspir com aquell que es menja
un entrepà de pa amb tomata i
pernill.
Després d’una lectura atenta dels
cruixents candidats a omplir els
nostres plats se’m van passar les
ganes de sopar.
Aquella mateixa nit ja no vaig poder
dormir; amb una suor freda i un pessigolleig
creixent a les cames donava
tombs i més tombs pel llit. Entre
altres coses relacionades, pensava
que si hem d’acabar menjant insectes
potser hauríem de prioritzar el
consum local, vull dir “els productes
del país”. No ho sé, coses com ara
els “tocinets” o “porquets de Sant
Antoni” (Armadillidium Vulgare), 2 els
bernats pudents(Nezara Viridula),
els tallacebes (Grillotalpa grillotalpa)
o aquells xinxes que anomenem
“dimoniets”(Eurydema dominubus)...,
però aquests pensaments no
hem tranquil·litzaven del tot.
De sobte, una idea terrible em va
acabar de desvetllar: Què serà de
la nostra admirada cassola de tros,
del símbol gastronòmic de Linyola,
de la millor cassola del món?
Es convertirà en una parrillada de
grills i llagostes precedida per una
amanides de pugons i tisoretes,
amb un parell de tomates Cherry i
quatre olives?
Després de passar hores i hores
amb aquests pensaments neguitejants,
quan ja gairebé era la
matinada i em guanyava la fatiga
i la son, vaig tenir un altre gran
sobresalt:
Em vaig recordar de les formigues
de la jardinera. Porto anys i panys
tirant-los-hi líquids i polvets per mirar
d’exterminar-les... Què inconscient!
Què irresponsable! Si tal i com estan
les coses poden ser com una mena
de Pla de Jubilació, la meva alimentació
del futur!
Demà mateix, a primera hora, ja
ompliré la jardinera de molles de pa
i de terrossets de sucre...
...I amb aquest pensament conservador
i optimista, per fi em vaig poder
adormir.
1) En alguns articles d’Internet hi trobem equivocadament,
sota el llistat d’insectes, altres artròpodes
com poden ser: Aranyes i escorpins (aràcnids),
cucs (anèl·lids), centpeus (miriàpodes), etcètera.
2) Sabíeu que els tocinets d’humitat no són insectes?
Què són? Crustacis! Increïble, no? Són de la mateixa
família que el cranc!

44
Literatura
Biblioteca Salvador Espriu
Des de la biblioteca …
L’actuació de la biblioteca pública, en la promoció de
l’hàbit lector i la societat del coneixement, té lloc a través
del projecte de foment de la lectura i les diferents accions
de dinamització.
Aquestes accions serveixen per promoure els serveis
oferts ja habitualment per les biblioteques, i per potenciar
o afegir-se a les tasques de foment de la lectura que les
biblioteques ja realitzen en el seu dia a dia.
Montserrat Espina Bellet
En els últims darrers anys, els indicadors estadístics
de les biblioteques públiques mai havien comptat tants
usua ris ni havien anotat tantes activitats; avui però,
les xifres són quelcom diferents pel context de crisi i
retallades. No obstant això, el projecte de foment de la
lectura és el mateix. Probablement , els complements
podran o seran diferents però l’estructura continua
essent la mateixa.
Revetlla de Sant Jordi amb la narradora Sandra Rossi.
És per això, que cal continuar treballant amb compromís
i il·lusió per a la promoció de la lectura, el desenvolupament
de les competències lectores i també per la
consideració social de la lectura.
Enguany, des del Departament de Cultura, a través del
Servei de Biblioteques, es va organitzar per primera
vegada la “Revetlla de Sant Jordi a les biblioteques
públiques” en tant que celebració de les biblioteques
, com una festa pròpia de la diada i amb voluntat
d’instituir-la. En total, unes 125 biblioteques d’arreu de
Catalunya van sumar-se a la celebració i més de 800
actes es van organitzar a l’entorn del llibre, la lectura,
la literatura... Tastets literaris, poemes musicats, clubs
de lectura...
Exposició de Novetats, Diada de Sant Jordi.
Va ser un 22 d’abril ple d’emocions i aventures literàries...
I també a Linyola on la revetlla tingué el seu tret d’excepcionalitat
amb l’estrena d’una nova activitat d’animació
a la lectura: -la Sessió de Contes per a adults.
Tot un espectacle de luxe a càrrec d’una professional com
Sandra Rossi, narradora i actriu, que explicà “Cuinant
històries”, on les paraules van ser les protagonistes. I
amb gran èxit participatiu!
Recordeu que aquest any 2013, és any Espriu. En
un dels darrers exemplars de la revista, us diem que
Hora del Conte - Sant Jordi.
barret picat JUNY 2013

Literatura
45
Una sessió de contes, cançons, poesia... tot acompanyat
per la música d’un acordió diatònic. Una estona lúdica
però alhora cultural.
I a punt d’acabar el curs escolar, la biblioteca conclou el
semestre amb dues exposicions:
–“Els Drets de les nenes i els nens”, que el Servei de
Biblioteques, en col·laboració amb “Intervida”, ofereix
des de les biblioteques públiques de Catalunya.
Des de finals del mes de maig i fins el 13 de juny, una
mostra que, basada en la “Convenció dels Drets de
les Nenes i dels Nens” de l’any 1989, pretén promoure
l’equitat i la justícia social.
–“Dones d’empresa”, de l’Institut Català de la Dona.
L’ICD té la voluntat d’integrar la diversitat, el talent i els
valors dels homes i les dones en la reconstrucció de
l’ordre econòmic i empresarial, i reconèixer l’aportació
de les dones com a creadores de riquesa, d’empresa i
de cohesió social.
“Minuts Menuts”, Visita dels alumnes de la Llar d’Infants Municipal.
us en tornaríem a parlar per tal de proposar-vos més
activitats.
Doncs bé, explicar-vos que la biblioteca dedicà -l’hora
del conte de Sant Jordi- al poeta . Així, els nens i nenes
de Linyola van gaudir amb l’espectacle infantil “Barques
de paper. Històries del petit Espriu” amb el què conegueren
tant el petit Salvador com l’autor de Sinera.
Aquesta mostra, que es podrà veure a Linyola durant la
segona quinzena de juny, contribueix a fer visibles les
aportacions històriques de les dones dins de l’activitat
empresarial català donant a conèixer les habilitats d’un
conjunt d’empresàries que, cadascuna en el seu terreny,
van desenvolupar les seves particulars formes de lideratge
i van contribuir així a enriquir l’activitat econòmica del país.
Ja veieu com estem treballant en aquest projecte de
foment de la lectura. Però els projectes necessiten
temps... De ben segur que, en els propers anys, les
activitats i propostes de les biblioteques faran créixer
també l’emoció lectora, la divulgació de les lletres, l’amor
per la literatura...
Bones lectures i bon estiu!
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals i
dietètics
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics

46
Racó verd
Els ocells de Linyola
Roger Guillem Martí
Descens de les
poblacions
d’ocells d’ambients
agrícoles
Una percepció personal, el descens
d’ocells als ambients agrícoles,
confirmada pel programa de
seguiment d’ocells Sacre.
L’objectiu principal del programa
Sacre, que funciona a nivell europeu,
és obtenir l’evolució de la població
dels ocells comuns a l’època
reproductora. Els ocells són excel·
lents indicadors de l’estat de la biodiversitat,
doncs les tendèn cies de
les seves poblacions integren molts
factors ecològics, a l’estar presents
en tots els hàbitats, són molt sensibles
als canvis ambientals i són, generalment,
fàcils de mostrejar. Cada
país europeu aporta l’indicador per
a cada espècie o grup d’espècies
i així s’obté un índex europeu de
canvi per a cadascuna. El canvi
ocorregut als ocells lligats a medis
agraris és reconegut per Eurostat
com un dels indicadors de qualitat
de vida.
A Espanya el seguiment és coordinat
per SEO/BirdLife, des del 1996,
amb la participació d’un miler de
voluntaris. A la web de l’organització
(http://www.seo.org/2012/04/13/
sacre/) es pot sol·licitar participar en
el projecte, on s’hi troben les instruccions
detallades i les fitxes a omplir
durant els censos. La metodologia
és molt senzilla, es tracta de censar
20 punts de mostreig situats en una
quadrícula UTM de 10x10 km, en un
itinerari circular i amb una separació
mínima d’1 km entre punts, si es fa
amb cotxe, o 500 m, si es fa a peu o
bicicleta. A cada punt es fa un cens
de 5 minuts, on s’anota tots els ocells
observats i/o escoltats. Es realitzen
dues visites cada primavera, la primera
del 15 d’abril al 15 de maig
(màxima activitat de reproductors
primerencs) i la següent del 15 de
maig al 15 de juny (màxima activitat
de reproductors tardans), amb una
separació de quatre setmanes.
El passat 23 d’abril, SEO/BirdLife va
presentar els resultats del programa
Sacre entre el 1998 i el 2012. A més
de la informació obtinguda per a
les 125 espècies per a les que ha
estat dissenyada específicament la
metodologia, s’han obtingut dades
de 28 espècies més. A banda de
poder consultar aquesta informació
a la web anteriorment citada, es poden
llegir les principals conclusions
en un article publicat al número de
juny de la revista “Quercus”, Entre
aquestes conclusions trobem que
les poblacions d’ocells lligades a
ambients agrícoles són les que més
descendeixen, mentre que pugen
les generalistes pròpies de medis
forestals.
Algunes de les causes associades
a aquest declivi són l’increment
de l’agricultura intensiva, amb la
concentració parcel·lària, l’eliminació
de marges o de la vegetació
d’aquests (tant de males herbes
com tala d’arbres), la pràctica absència
de guarets, la desaparició
de la ramaderia extensiva, l’abandonament
rural (edificis com cabanes
que no es conserven), l’ús abusiu
de productes químics, activitats
cinegètiques no controlades, entre
altres. Alguns cops diferents factors
sumen negativament per alguna espècie,
com per exemple la guatlla.
Aquesta, la guatlla, junt al botxí, la
gralla, el mussol comú, la calàndria
comú, la tallareta cuallarga i la tórtora
comú són les poblacions que
més preocupen. També destaca el
descens de la població de dues espècies
comunes de medis urbans,
Mussol comú observant des d’un posader
d’una cabana en ruïnes al secà de Belianes.
Foto: © Roger Guillem Martí.
com són el pardal comú (>5% de
descens des del 1998) i l’oreneta
vulgar (40% de descens des del
1998). En canvi, en general les
espècies lligades a medis forestals
han patit un ascens en aquests anys
de seguiment, fruit de l’augment
de la massa forestal a la Península,
com per exemple el pinsà comú i el
picot verd. Dues espècies generalistes
d’ambients humanitzats també
han tingut un important ascens
poblacional, es tracta de la tórtora
turca i el tudó.
En el proper número farem un petit
anàlisi de l’estat de les poblacions de
les espècies abans citades (a més
d’altres que es cregui convenient en
una situació similar), però al nostre
entorn immediat, o sigui al terme
municipal de Linyola i en general a la
plana de Lleida. Per aquesta anàlisi
s’utilitzaran les observacions personals,
les observacions d’ornitòlegs
del territori a partir de les dades que
es poden consultar a ornitho.cat
(el portal web dedicat a l’intercanvi
d’informació sobre les observacions
d’ocells de Catalunya) i la consulta
de la bibliografia disponible (atles
d’ocells, Els ocells de la Plana de
Lleida).
barret picat JUNY 2013

Entreteniments
47
El racó dels acudits
Gerard Soldevila Pelegrí
En una aula de l’escola...
–Serafina, creus que algun dia la tecnologia deixarà
enrere el paper?
–Buf, no ho crec pas profe, no em veig netejant-me el
cul amb un iPad.
–Bones, vindria per tornar les ulleres...
–Doncs fa bé, perquè això és una ferreteria.
Mare tinc dues notícies, una és bona i l’altra és dolenta...
La bona és que he passat el test, i la dolenta és que és
el d’embaràs...
–T’agradaria ser el meu sol?
–És clar que si guapa!
–Doncs ja t’estàs allunyant a milions de quilòmetres de
mi!
Les dones de la discoteca em deien lleig quan em veien,
però tot va canviar quan els vaig ensenyar la meva cartera...
A partir de llavors em diuen lleig i pobre!
El meu moneder és com una ceba, quan l’obro em vénen
ganes de plorar.
Envieu els vostres acudits a: gerard.soldevila@hotmail.com

Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola
48 barret picat JUNY 2013

49
Corredors Celi
Corredores
Tàssies, sempre podi
Fotos: CELI, Linyola Gym, C. Arenas
Linyola Gym
Linyola Gym

50 Jubilats d’excursió
Inauguració Dones amb empenta
Escola Música a Miralcamp
Sopar de la Penya
Grup 66
Veteranes de futbol
Veterans de futbol
Fotos: Jubilats, J.R. Tarragó, E. Llauet.

51
Dones amb empenta
Treballadors de la Boroba
Partit de solters contra casats, al camp de futbol
vell i pel dinar de Sant Antoni. L’any 1980, aproximadament.
D’esquerra a dreta, Fila de dalt: Joan Rosell, Jaume
Porta, (Antonio Roigé), Alfonso Solé, Josep
M.Badia, Joaquim Bonjorn, Jordi Badia, Andreu
Escolà, Jordi Fontanet, Carlos Domínguez, Isidre
Badia, Roman Mata, Jaume Balcells, Xavier Falcó.
Fila del mig: Gabriel González, Antonio Hernández,
Josep M.Bellmunt, García, Àngel Arrabalí, Ramon
Ceriola, Jordi Domínguez, Justo Almodóvar.
Fila de baix: Joan Falcó, Carlos Domínguez Díaz.
Quinta del 90
D’esquerra a dreta, a
dalt: Meritxell Queralt,
Diana Piqué, Gerard
Berga, Arnau Berga,
Jordi Boldú, Albert Civit,
Heura Balcells, Emil
Crisan, Aida Martínez,
Marc Planes, Sílvia Eroles
i Roger Coll.
A baix: Andrea Porta, Pili
Porta, Alba Farré, Anna
Escolà, Glòria Escobosa
i Arnald Pedrós.
Faltaven: Eduard Pujades,
Ivette Bellmunt,
Lorena Luque, Josep
Ramon Civit, Eva Camí,
Andrea García, Sandra
Troyano i Laia Alarcón.
Primera comunió
A dalt: Brenda Gniady, Aitor Fernández,
Júlia Vergé, Míriam Pérez, Sònia
Soldevila.
Fotos. E. Llauet, A. Rosell, E. Gispert
Al mig: Mariona Martínez, Aitor Tàpies,
Ivet Bonjorn, Marta Tarragona, Josep
Salse, Gerard Ortiz, Àlez Giménez.
A baix: Serfi Fernández, Marc Boldú,
Sheila Navarrete, Biel Mas, Núria
Llordés, Narcís Coma, Àlex Sánchez.

Escala en Hi-Fi
Fi de curs
4t ESO
Fi de curs
2n Batxillerat
Fotos E. Llauet, 4t Eso, 2n batxillerat.
N. Areny, A. Berjano,
E. Boada, A. Bonjorn,
S. Callizo, A. Cuenca,
M. Domínguez, P. Escribà,
N. Fàbrega, A. García,
L. Garcia, H. Laplana,
L. Mulet, A. Muñoz,
J. Querol, A. Salse,
P. Sánchez, A. Sanmartí,
I. Serena, G. Escobosa,
M. Nabau i J. Porta.