Barret Picat - 204

Linyola, juny de 2014. Lo Pla d’Urgell
número 204
Teclam’s
Festa Major
Entrevista a
Josep Palou
per R. Tarragó
Ninots a l’espai (II)
per J. Pinyol
3r Concurs de poesia
Reportatges gràfics
MusicÀnim, Festa Major,
Fira camamilla...

musicànim
Fotos Eva Llauet

Editorial
3
Fundat l’any 1979
linyola – juny 2014. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné i Vergé
Roger Guillem i Martí
Carme Arenas i Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Judit Pedrós i Caba
Eva Llauet i Giné
Jaume Balcells i Palou
Ramon Tarragó i Zaragoza
Cap de redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaires: Perenton Massana i Jordi Roca
Col·laboracions:
Fotografies: Adoli, Escola El Sitjar, Arnau Fontanet,
Moisès Mata, Jesús Molina, Salvador Camí, Meritxell
Rodes, Teresa Gesé, Josep Porta, Teuleria,
Quinta 1984, Joan Falcó.
Text: Josep M. Mas i Mas, Escola El Sitjar, FS
Linyola, Pere Badia, Montserrat Espina, Elisenda
Mas, Jesús Molina, Antoni Folguera Bonjorn, Xavier
Diez, Josep Binefa Palou, Arnau Fontanet, Josep
Pinyol Vidal, Joan Falcó, Junta C.F. Linyola, Gerard
Soldevila, Tots Nosaltres.
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Subscripció anual local ......19,50 ¤
Subscripció anual forània .....22,50 ¤
L’ABDICACIÓ
El rei Juan Carlos I d’Espanya el dia 2 de juny va abdicar a favor del seu fill
Felip VI. La notícia va agafar d’imprevist a tothom. I mentre els polítics i mitjans
de comunicació elogiaven la decisió, continua havent-hi persones en aquest
país que creuen que tots els homes són, som, iguals i mai acceptaran la
monarquia. En el moment de sortir aquesta revista tindrem nou rei. Després
dels resultats de les eleccions europees, a Catalunya qui va rebre més fou
el PSC-PSOE, i el seu secretari general Pere Navarro va dimitir.
CATALUNYA
Quan tindreu aquesta revista a les mans, faltarà menys de 150 dies per la
data del 9 de novembre, però també de cara al nou curs escolar, les escoles
recolzades per la societat civil hauran de fer front a l’aplicació de la llei Wert.
En defensa de l’ensenyament en català, un mallorquí, Jaume Sastre porta
a terme una vaga de fam de 41 dies, en el moment d’entrar a impremta...
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
A LINYOLA....
Revista associada a:
Arriba l’estiu i hem deixat enrere la Festa Major, la I Fira de la Camamilla, la
inauguració del Parc de les Olors, les eleccions europees, el concert solidari
de MusicÀnim, i un seguit d’actes de caire cultural, que s’han anat fent
setmana darrere setmana... de fet, el que passa a Linyola també passa a
d’altres pobles del Pla d’Urgell. La Plana d’Urgell bull....
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.

4
Sumari
Portada .............Moisès Mata i Carme Arenas
5 Editorial ............................BP
6 Sumari / La Barretada .........Perenton Massana
CARTES AL DIRECTOR
5 Sobre la revista “Ara Lleida” ..............Remei
5 Carta d’agraïment al Jesús .........Tots nosaltres
NOTÍCIES ................................BP
6 Celebració del dia del Medi Ambinet a Linyola /
Eleccions a la Llar de Jubilats / 2 de juny: canvi simbòlic
del carrer Reina Sofia per República Catalana
/ Musicànim / Eleccions europees
7 Festa Major de Maig / El Parc de les Olors
8 I Fira de la camamilla i gran trobada de tractors antics
/ Adoli / Concert de l’escola de música / Bitlles
9 Terratrèmol / Instal·lació dels nous vitralls / Una planta
“estranya” / Assemblea de l’ACPC al Palau d’Anglesoa
/ Noms propis
10 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas
11 La Llar del Jubilat ....................La Junta
11 L’ANC de Linyola informa ...........ANC Linyola
ESPORTS
12 Satisfets! ........................CFS Linyola
13 CF Linyola ........................Pere Badia
14 Brasil espera que no es repeteixi
el “Maracanazo” ................Arnau Fontanet
16 Atletisme ........................BP i J. Falcó
ENSENYAMENT
18 Acaba el curs escolar 2013-14 ...........El Sitjar
VISTES DE LINYOLA
23 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas
24 MusicÀnim “entre bastidors” ....... Jesús Molina
25 La farem grossa! ...............Quinta del 1984
EXCURSIONS
26 El meu camí de Sant Jaume ..... Ramon Tarragó
HISTÒRIA
28 L’època d’or
del futbol linyolenc (1960-1964) .....Esteve Mestre
ENTREVISTA
36 Una xerrada amb
Josep Palou Satorres ........... Ramon Tarragó
OPINIÓ
38 Joc de Trons .................... Josep Binefa
41 François Hollande a Andorra ........Judit Pedrós
42 Sota l’advocació d’Espriu ............ Adrià Vidal
ENTRETENIMENTS
45 El racó del acudits ............ Gerard Soldevila
LITERATURA
46 Dies de frontera ...................Xavier Díez
48 Biblioteca Salvador Espriu .....Montserrat Espina
49 Mals temps per a la lírica ........Antoni Folguera
50 3r Concurs de poesia ..................El Sitjar
52 Ninots a l’espai (II) ................Josep Pinyol
RACÓ VERD
56 Els ocells mengen mil quilos d’invertebrats a l’any
en un vinyer amb caixes niu ....... Roger Guillem
PLANTES
58 Les plantes remeieres en la medicina
popular linyolenca (V).............Elisenda Mas
61 Com passa el temps
64 CONTRAPORTADA . ................Eva Llauet
La Barretada
barret picat JUNY 2014

Cartes al director
5
SOBRE LA REVISTA
“ARA LLEIDA”
Ja fa uns quants anys que l’excel·lent
revista “Ara Lleida” va incloure una
sèrie de personatges lleidatans, tots
ells traspassats, que va iniciar-se
a manera de pròleg amb Ramon
Violant i Simorra i va continuar amb
Hug Roger III, Arnau Mir de Tost,
Manuel de Pedrolo i altres personatges
coneguts del món de la política
i la cultura. Això darrer, amb l’actual
presidència de Joan Reñé a la diputació
de Lleida, no sé perquè, s’ha
estroncat (no serà per manca de personatges:
des d’Enric Crous o Roc
Pifarré, passant per Jaume Morera,
Guillem Viladot o Teresa Pàmies).
Penso que fóra bo de recuperar-ho.
Per altra banda, vull comentar un
fet que em va semblar força ridícul:
durant la presidència de Jaume
Gilabert es va canviar el nom de la
revista (“Visit Lleida”) i el disseny del
logotip i la capçalera de la revista,
que va durar un sol número, perquè
a l’ucceir-lo Joan Reñé es torna al
nom anterior (“Ara Lleida”), a la vegada
que, de nou, torna a canviar
el disseny del logotip i la capçalera.
Calia? Coses de la política actual!
REMEI
CARTA D’AGRAÏMENT
AL JESÚS
El passat dissabte 31 de maig va
tenir lloc a les 10 de la nit i a l’església
parroquial de Linyola un concert
de caire benèfic organitzat per Cà-
ritas de Linyola juntament amb la
parròquia i que va tenir en el grup
Musicànim (Teclams) el seu convidat
especial. El concert va ser finançat
per l’Ajuntament de Linyola. El decurs
d’aquesta actuació varen ser
interpretades cançons que pel seu
missatge poden ser definides com
unes músiques de valors, parlant
d’ajut, solidaritat i esforç comú. El
text que segueix, signat per tots els
qui varen participar en aquest acte,
vol deixar constància de l’agraïment
mostrat per tots els col·laboradors
als Jesús Molina Toledo, pel seu altruisme
i per la seva professionalitat
demostrada un cop més en escreix.
Carta llegida en finalitzar el concert:
“Recordaràs que ja fa molts anys,
Lluís Llach ens regalava unes cançons
que per la seva bellesa han
esdevingut una mica patrimoni de
tots. Sí, com aquella que diu: “Com
t’ho podria dir, per què fos senzill...”
Escollir paraules mai és fàcil, i més
quan l’escrit es vol dotar d’ànima
i vol ser el receptacle de les emocions
que bullen ara mateix dins dels
nostres cors. Som, ja ho hauràs percebut,
un grup variat, alguns són ja
jubilats i diuen que en aquest estadi
de la vida, a vegades cal buscar un
incentiu per no caure en la rutina vital.
D’altres en són gairebé al llindar,
que és com dir, a la mateixa cantonada.
A algunes de nosaltres ens has
trobat en un període de la vida on tot
gairebé sembla encaminat, amb fills
en plena efervescència física i emocional.
Ja ho veus, una mic de tot com
la vida mateixa. I de ben segur, que la
tornada al poble que t’ha vist néixer
t’haurà servit per a despertar records
que dormien en la calaixera dels
temps; aquí t’has retrobat amb antics
amics i t’ha permès fer-ne de nous.
Amics amb els quals sempre has
estat unit amb una mena de fil invisible,
com si el destí hagués esperat
anys i anys, de forma pacient, per a
que aquesta amistat fructifiqués per
acabar tenint tots plegats un objectiu
en comú. Un fi preciós, humà i solidari
com pocs: el de cercar ajuda
sanitària per als més necessitats,
per als més desfavorits, per aquells
que semblen oblidats de tota sort.
Jesús, et vas sentir cridat pel record
d’una amistat d’infant però també
pel desig de voler contribuir amb la
teva música a fer un món més just
sumant esforç, melodia, sensibilitat
i cor. Sons i músiques en un concert
inacabable on tu has estat l’ànima i
l’esperit. En nom de tots nosaltres
gràcies sinceres, plenes, efusives i
tots el adjectius que et puguin venir
a la ment. I no ens oblidem de la
teva eterna companya de viatge:
la Miena, per les hores de solitud
passades amb resignació i silenci
mentre aquí nosaltres assajàvem
un cop i un altre fins aconseguir la
textura musical desitjada. Gràcies
per aportar una mica més de felicitat
a les nostres vides, per fer-nos sentir
una mica més vius i per permetre’ns
tocar avui i aquí amb la punta dels
dits un bocí de cel.”
Tots nosaltres
Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com

6
Notícies
Notícies
CELEBRACIÓ DEL DIA
DEL MEDI AMBIENT A
LINYOLA
El diumenge 15 de juny, el Consell
Comarcal del Pla d’Urgell celebra
aquest any a Linyola el Dia del
Medi Ambient al Pla d’Urgell, on
a part de la Fira de productes
locals, artesans i tradicionals, es
desplegà un inflable –el pop del
reciclatge de l’agència de residus
de Catalunya- i es va poder veure
una exposició de treballs de les
escoles del Pla.
Durant tota la Jornada es van poder
participar en taller per infants i per
adults, on van destacar les activitats
que van portar a terme el Centre
Eqüestre Lliri Blau de Linyola, l’Agrupació
d’Escoltes i Guies Mascançà
de Linyola i també Lluís Culleré,
Consorci de l’Estany d’Ivars – Vilasana,
l’Era de Cal Falillo de Vilanova
de Bellpuig i la jornada va acabar
amb la xerrada “Plantes per alimentar-nos,
plantes per curar-nos” de
Josep Pàmies de la Dolça Revolució
de Balaguer.
ELECCIONS A LA LLAR
DE JUBILATS
EL 14 de juny hi hagué eleccions a la
Llar de Jubilats de Linyola on hi participaren
107 jubilats. Es renovaren
6 càrrecs que han estat substituïts
pels elegits a les urnes: Jaume Casadellà
amb 95 vots, Sebastià Salles,
80 vots, Ramon Tarragó 77 vots,
Concepció Ibars, 76 vots; Domènec
Droguet 57 vots i Modest Vilamajó
53 vots. De la junta anterior continuen
Celestí Carulla i Ramon Escolà.
Ara caldrà que entre ells escullin al
president.
Eleccions jubilats
2 DE JUNY: CANVI
SIMBÒLIC DEL CARRER
REINA SOFIA PER
REPÚBLICA CATALANA
El dia 2 de juny, després de la dimissió
del rei, via tuiter es convocaren
manifestacions arreu de l’Estat
Espanyol a favor de la república. A
Catalunya, ERC va promoure concentracions
davant dels ajuntaments
a favor de la república catalana i la
CUP del Pla d’Urgell, va decidir –com
a rebuig a la monarquia- canviar, simbòlicament,
el nom del carrer reina
Sofia pel de República Catalana, fet
que feren un grup de linyolencs.
MUSICÀNIM
El dia 31 de maig es va celebrar un
magne concert MusicÀnim, dirigit
pel seu director i ànima, Jesús Molina
que va entusiasmar al públic.
El gran avantatge és que el recital
va comptar amb la participació de
quatre grans col·laboradors que
enriquiren el concert. En aquesta
mateixa revista, trobàreu un article
sobre l’actuació.
ELECCIONS EUROPEES
El diumenge 25 de maig es celebraren
les eleccions europees, en que
el fet més destacat fou que l’Àlex
Mases, fou escollit com a cap de
llista d’ERC de la província de Lleida
i que en la candidatura d’ERC ocupava
el número 13. El dia 23 vingué
a Linyola a recolzar la candidatura
d’ERC, Joan Reig –el bateria d’Els
Pets– que participà en un concert
que feia l’escola de música i després
participà a les cassoles.
barret picat JUNY 2014

Notícies
7
FESTA MAJOR DE MAIG
Es celebrà els dies 23, 24, 25 i 26
de maig.
La Cassola de Linyola en la seva
quarantena edició, va obrir la Festa
Major amb una gran festa culinària
que al voltant de les taules del poliesportiu
reuneix i agermana als veïns i
als nostres amics comarcals.
Teclam’s
Les eleccions, respecte a les de
l’any 2009, constataren la pujada
irresistible d’ERC que passaren de
137 a 400 vots, la pujada de CiU de
185 a 273 vots i d’ICV- EUiA de 19 a
59 –aquests partits partidaris del Dret
a decidir- i de la caiguda del PP de
119 a 74 vots i de la patacada de la
nit del PSC que passa de 156 a 39
vots –aquests contraris al Dret a decidir-.
Un 80% dels electors votaren
a partits que defensen el referèndum
del 9 de Novembre.
Les eleccions han significat un cop
fort al bipartidisme. Dins d’aquest
context, el dia 2 de juny abdicava el
rei d’Espanya, Juan Carlos I.
Linyola 2014
Partits Vots %
ERC-NECat-EPDD 400 43,62
CiU 273 29,77
P.P. 74 8,06
ICV-EUiA 59 6,43
PSC-PSOE 39 4,25
C's 16 1,74
PODEMOS 14 1,52
UPyD 5 0,54
PACMA 3 0,32
RECORTES CERO 3 0,32
VOX 3 0,32
MOVIMIENTO RED 2 0,21
PRIMAVERA EUROPEA 1 0,1
PARTIDO X 1 0,1
EB 1 0,1
ALTER 1 0,1
M.S.R. 1 0,1
CILUS 1 0,1
Cens total: 1.945 – Escrutat: 100%
Vots %
Vots comptabilitzats: 925 47,56%
Abstencions: 1.020 52,44%
Vots nuls: 8 0,86%
Vots en blanc: 20 2,18%
Linyola 2008
Partits Vots %
CiU 185 28,46
PSC-PSOE 156 24
ERC-(Edp-V) 137 21,08
PP 116 17,85
ICV-EUiA 19 2,92
II 2 0,31
PREPAL 1 0,15
AES 1 0,15
Cens total: 2.008 – Escrutat: 100%
Vots %
Vots comptabilitzats: 660 32,87%
Abstencions: 1.348 67,13%
Vots nuls: 10 1,52%
Vots en blanc: 33 5,08%
ROBA DE CORTINATGES,
DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
Durant la festa major hi hagué els actes
populars, com el cercavila –Coeur
Machine- que cada cop reuneix
més persones o les sardanes a la
plaça de l’església que va reunir en
un mocador, el vermut popular sota
els porxos, l’exposició de treballs
manuals de les Adoli i la col·lecta
contra el càncer i va facilitar que tots
els actes tinguessin èxit.
Les orquestres Cafè Latino, Hotel
Cochambre i l’orquestra Costa
Brava.
També durant la festa major hi hagué
els corresponents partits de futbol,
les bitlles i el parc infantil i davant
del poliesportiu hi hagué una munió
d’atraccions pels infants.
EL PARC DE LES OLORS
El diumenge 18 de maig La Teuleria
inaugurà el Parc de les Olors,
amb la presència de Pilar Comes,
coordinadora dels Parcs d’Olors de
Catalunya i amb un portes obertes
que va permetre a moltes persones
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377

8
Notícies
Parc de les olors
que visitessin el parc i escoltessin
les explicacions dels guies que explicaven
les característiques de les
varietats de flora que s’hi troba.
La jornada tingué una sorpresa al
presentar-se una cervesa feta també
amb camamilla que han creat uns
artesans cervesers Bisra 08. També
es va poder fer amb la Batejada de
tractors una visita a l’estany d’Ivars.
I FIRA DE LA
CAMAMILLA I
GRAN TROBADA DE
TRACTORS ANTICS
Tots els pobles de la Plana d’Urgell,
busquen promocionar-se i Linyola
ha volgut afegir una nova activitat,
celebrant la I Fira de la Camamilla
de Linyola “la que cura tota sola”.
La Fira començà amb la Trobada
de Tractors antics al carrer Major
i tot seguit es va fer un esmorzar
popular amb arengades i pa torrat,
per a continuació donar uns tombs
pels carrers del poble -i fer una volta
pel terme-, que fou seguida amb
expectació pels habitants de la vila.
A la tarda, feren proves d’habilitat a
l’era del Planes.
Per altra banda s’inaugurava la Fira
i s’obrien una sèrie de tallers, com
el de la Irene Baron de Sabó Nature
que va elaborar sabó amb camamilla,
o el Traça d’Arbeca que el dedica
a fer cosmètica de la camamilla.
Per la tarda els xefs de Cal Rotes i
de l’Amoca elaboraren receptes de
cuina utilitzant la camamilla.
Durant el dia hi hagué força assistents
–més al matí que a la tarda- que
pogueren admirar tres exposicions,
la primera de Miniatures de tota
mena d’aparell que utilitza la pagesia
per fer els seus treballs, genial,
de Josep Mir Vilaplana, l’exposició
d’eines antigues al carrer major i
l’exposició de Capgrossos confeccionats
pels alumnes de 6è de l’Escola
El Sitjar.
ADOLI
El dia 26 d’abril a la tarda, es va anar
a fer una visita guiada al “Caixa Forum”
de Lleida que acull un Museu
del Prado en miniatura, amb els seus
Goya, Rubens, El Greco, Murillo,
Sorolla o Zurbarán.
El dia 16 de maig en David Jorba ens
va fer una xarrada “Millorar la salut
a través de l’esport”, i ens explicà
d’altres temes com el mètode 12
pilars, Equus, i Coaching que ens
va agradar molt.
El dia 18 de maig es va fer una caminada
a Bellcaire d’Urgell.
El grup de Yoga el dia 31 de maig
visitaren la Seu Vella de Lleida,
amb una guia que ens va explicar
l’història.
Per la festa major de maig, els dies
24, 25 i 26 de maig, es va fer l’exposició
de manualitats de labors i
de pintures que fou molt visitada per
un públic que va admirar els treballs
exposats, cada any fets amb més
professionalitat i encert.
CONCERTS DE
L’ESCOLA DE MÚSICA
Durant els darrers mesos s’han fet
diversos concerts de música per
l’Escola de Música de Linyola, els
més destacats els del 17 i 18 de maig
a l’església parroquial que anaren a
càrrec dels alumnes i professors i en
els que destacà l’actuació a quatre
mans al piano de cua de Xavi Iglesias
i José Porto i la destacada actuació
de la flautista Almudena Vega, amb
estudis fet al Conservatori Superior
de Granada i al Liceu de Barcelona.
L’actuació de Combos feta el divendres
23 de maig, va comptar amb
la presència del bateria Joan Reig.
BITLLES
El passat diumenge 8 de juny es va
disputar a Torelló (Osona) la setzena
edició del Campionat de Catalunya
Individual de bitlles catalanes, amb
la participació de 130 jugadors i
jugadores – de tot el país, que han
aconseguit la classificació gràcies a
la seva bona actuació en els Circuits
Individuals Sènior, Sub 25 i Infantil.
El Campionat estarà organitzat pel
barret picat JUNY 2014

Notícies
9
Club de Bitlles Somiserem del Ges,
amb el suport de la Federació Catalana
de Bitlles i Bowling, l’Ajuntament
de Torelló i la Unió de Federacions
Esportives de Catalunya.
Aïda Roca Romeu va quedar tercera
de Catalunya en la categoria benjamina
femenina i Adelina Buta segona
en la categoria alevina femenina,
ambdues competint pel club de
bitlles Flor de Lis de Linyola.
TERRATRÈMOL
Un terratrèmol que tingué el seu
epicentre al sud de França, també es
va sentir a les nostres comarques i
a Linyola, algunes persones, perceberen
un lleu moviment.
INSTAL·LACIÓ DELS
NOUS VITRALLS
Els dos vitralls, dedicats a la Mare de
Déu de Núria i de Sant Jordi, que va
fer Jordi Batista i Ramon foren col·
locats el dia 15 d’abril als finestrals
de migdia i ponent de l’església.
UNA PLANTA
“ESTRANYA”
Farà un mes, Isabel López es va
trobar a l’entrada del poble una
planta que semblava “carnívora”.
freqüent a la Plana d’Urgell, però en
aquest cas força deformada, en estar
afectada per una espècie de pugó,
un insecte que també pot transmetre
certs tipus de virus.
Si observeu plantes que no són
pròpies del Pla, al camp, ens ho feu
saber. Gràcies.
ASSEMBLEA DE
L’ACPC AL PALAU
D’ANGLESOLA
El divendres 16 de maig es va celebrar
a la biblioteca de Palau d’Anglesola
una trobada de 8 revistes de
les comarques lleidatanes per tractar
la situació en què ens trobem. Hi
participaren L’Avenç del Palau, Sió
d’Agramunt, El Pregoner d’Urgell, de
Bellpuig, Carrilet de Bellvís, El Cérvol
de Cervià de les Garrigues, l’Esclat
de Golmés, Xercavins de Verdú i
Barret Picat de Linyola.
A l’endemà es va celebrar l’assemblea
de l’ACPC –Associació
Catalana de Premsa Comarcal, a
la que pertany, Barret Picat– i
la seva convenció, on destacaren
la intervenció de Xavier Grasset
i s’acabà la trobada amb un bon
dinar al poliesportiu del Palau.
L’organització dels companys de
l’Avenç fou admirable.
Trobada revistes lleidatanes
NOMS PROPIS
Informat de la troballa, l’amic de la
revista, el prestigiós botànic Antoni
Mayoral Arqué, va examinar la planta
i la va catalogar com a Beta vulgaris
subesp. marítima, una varietat de
bleda que creix espontàniament i és
Àlex Mases, promotor de La Teuleria, el Bateig de Tractor, El Parc de les
Olors, fou escollit cap de llista d’ERC per la província de Lleida, ocupant
el nº 13 a les llistes electorals del seu partit a les eleccions europees.
El Full Parroquial ja ha deixat enrere el seu núm. 75, una fita per la
premsa linyolenca. L’enhorabona al seu promotor Mn. Pere Cañada.

10
Notícies
Meteorologia i pluviometria
abril 2014 maig 2014
Temperatura mínima 8 o el dia 1 8 o el dia 13
Temperatura màxima 27 o 31 o el dia 10
Mitjana de les mínimes 9,8 o 11 o
Mitjana de els màximes 24 o 24,5 o
Mitjana mes 16,8 o 17,5 o
Dies de pluja 4 5
Total litres pluja 50 l. 28,5 l.
Dia màx. Precipitació dia 3 amb 37 l. dia 25 amb 13 l.
Dies de tempesta 1 1
Dades referides a l’interior de la població.
Josep M. Mas i Mas
Foto C. Arenas
barret picat JUNY 2014

Notícies
11
La Llar del Jubilat
La Junta
A La Llar del Jubilat de Linyola durant
el mes d’abril s’organitzaren dos viatges,
dins de la “Setmana Cultural”.
En el primer viatge vam anar a Port
Aventura, on el visitaren gairebé tot
i veieren molts espectacles i el dia
29 d’abril es va anar a Barcelona, on
degut a que el mercat dels Encants
estava tancat, visitàrem l’Hospital de
Sant Pau, que recentment la seva
part modernista, ha estat restaurada
i a la tarda vam visitar el mercat del
Born, on han estat trobats els vestigis
de la Barcelona del 1714 i on Felip V
hi va fer construir la Ciutadella manant
destruir un miler d’habitatges,
els solaments dels quals ara han
vist la llum.
El dia 3 de maig la sòcia de la Llar,
Genoveva Mases Berengué va complir
100 anys i la Junta de la Llar en
nom de tots els socis la visitaren i
portaren un obsequi. Va estar molt
contenta i agraïda junt amb la seva
família.
L’anc de Linyola informa
ANC Linyola
El proper 24 de juny es plantarà
la senyera a la rotonda del carrer
Lleida.
A partir de la segona quinzena de
juliol es faran 10 mosaics per tot
Catalunya, incloent-hi la Catalunya
Nord. El primer possiblement es
farà a Lleida, al Turó de la Seu Vella.
Durant tot el dia es faran diferents ac-
tes festius i reivindicatius, concerts,
xerrades, paradetes... En el mosaic
participen de 2 a 4 mil persones, necessitem
la col·laboració de tothom.
Durant l’estiu es faran assajos de
“V” en tots els pobles de Catalunya,
a Linyola està previst fer-ho per la
festa major. També un a Mollerussa
on hi participarà tot el Pla d’Urgell.
L’Onze de Setembre, al matí es farà
una foto col·lectiva que es penjarà
en un mapa interactiu de l’ANC
(tipus gigafoto) perquè tothom hi
pugui sortir, tant els que a la tarda
aniran a a manifestació de Barcelona,
com els que no hi poden anar.
També hi haurà autocars per anar a
Barcelona.

12
Esports
I és que ha estat dur. A falta de sis
partits estàvem en una situació privilegiada,
ho teníem a tocar. Estem
acostumats a guanyar, a celebrar
campionats de lliga, a assaborir
l’èxit i compartir-lo amb el nostre
poble, amb la nostra gent. Però això
va de debò, aquí cap equip regala
res i hem pogut observar i vivenciar
com costa guanyar els partits lluny
del municipal. Pavellons espectaculars,
ambient de futbol sala, grans
equips, grans aficions... detalls que
ens fan saber de la importància de
la categoria.
Però nosaltres també estem més que
satisfets de la gran temporada que
hem fet. Satisfets amb la junta que
ha treballat com mai perquè aquest
equip pugui competir a nivell Català.
Satisfet amb els familiars, amics i
aficionats que ens han recolzat dissabte
rere dissabte. Però sobretot
satisfets i orgullosos amb els companys
que han format part d’aquest
gran planter. Mai hem abaixat els
braços, sempre hem estat allà, entrenant
i entrenant per aconseguir
el somni de Tercera divisió, que
malauradament, no ha pogut ser. Tot
i així, esteu orgullosos, ja que amb
aquesta 5a plaça hem aconseguit la
Satisfets!
CFS Linyola
millor classificació de la
història del CFS Linyola,
i nosaltres en som els
protagonistes.
Dir-vos que aquest any
hem guanyat d’una altra
manera. Hem conegut
grans jugadors i millors
persones, i aquests,
són per sempre. No em
cansaré de donar-vos
les gràcies per defensar
amb orgull i esportivitat
la nostra samarreta i ser tan bons
companys.
Ara sí, toca descansar, carregar piles
i planificar la temporada següent.
Estem segurs que ens aixecarem,
més ben dit ja ens
hem aixecat, i ara
que els equips de la
categoria ja coneixen
de quin peu calça el
nostre equip, l’any
que ve estarem més
preparats per intentar
assolir el somni que
tan a prop hem tingut,
però que al final se’ns
ha escapat. No ens
ho marcarem com a
objectiu, simplement
intentarem competir com en la present
temporada, però després de
com ha anat aquesta, veiem que
fent les coses bé, i essent nosaltres
mateixos, podem somiar.
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com
barret picat JUNY 2014

Esports
13
CF Linyola
Pere Badia
EQUIP AMATEUR
Els darrers resultats de l’equip amateur
foren:
Pardinyes 2 – Linyola 2
Lleida B 2 – Linyola 2
Linyola 7 – Almacelles B 0
Alcarràs 2 – Linyola 0
Linyola 1 – Albi 0
Guissona 1 – Linyola 2
Dels darrers 14 partits només se’n
va perdre un, el que ha demostrat
la gran plantilla que té el CF Linyola,
doncs sempre és a la segona volta
quan es demostra la qualitat dels
jugadors. El Linyola ha quedat en
6ª posició i si no hagués estat que a
l’hivern tinguérem moltes baixes podríem
haver pogut ser quarts. Però
haver quedat en la sisena posició és
un honor ja que a la categoria que
milita el Linyola, hi ha 14 poblacions
que tenen més habitants que Linyola.
El CF Linyola ha marcat 58 gols i
n’ha encaixat 33 i hem estat l’equip
menys golejat junt amb el Mollerussa
que ha pujat de categoria. Han baixat
a la nostra categoria, l’Andorra i
l’Alpicat. Això ha provocat que hagin
perdut la nostra categoria l’Almacelles
B, Pardinyes, Pobla de Segur,
Juneda i Organyà i han pujat a la
nostra categoria Balàfia, Alcoletge,
Anglesola i Palau d’Anglesola. Exceptuant
l’Andorra, tindrem equips
més propers.
Els golejadors del CF Linyola han
estat Alpha 14 gols, Edu 12, Llauradó
9, Víctor 9, Nando 3, Boldú 2, Joval 2,
Jareño 1, Berga 1, Alonso 1, Planas,
1. A destacar el jugador Alpha que
és el segon any que és el màxim
anotador de l’equip.
JUVENIL
Ha fet una temporada regular i els
darrers partits han estat els millors i
s’ha acabat en un sisè lloc amb 46
gols a favor i 41 en contra. La propera
temporada serà millor.
Aleví del CF Linyola, campió!
INFANTIL
Ha fet una molt bona temporada
guanyant al Pla d’Urgell en el seu
darrer partit per 7 – 2. Ha marcat 68
gols i n’ha encaixat 51. Un equip lluitador
com aquest, es lluirà la propera
temporada.
ALEVÍ
Ha estat la revelació del campionat,
i tota la temporada ha estat un frec
a frec amb l’Oliana que era l’equip
favorit per emportar-se la lliga, però
els xavals dirigits per Sergi Berga
són uns jabatos i en el darrer partit
guanyaren al Pla d’Urgell per 5 a 0 i
es proclamaren campions de grup a
dos punts de l’Oliana, amb 143 gols
a favor i 49 en contra.
Feia temps que el futbol base no
aconseguia tants èxits i s’ha de felicitar
a l’equip aleví i al seu entrenador
Sergi Berga que s’està traient el carnet
d’entrenador i algun dia podria
entrenar algun equip gran ja que té
qualitat per fer-ho. El dimecres 18 de
juny reberen la Copa el vicepresident
Joaquim Torres i l’entrenador Sergi
Berga. Felicitats!
BENJAMÍ
A l’equip benjamí no l’ha acompanyat
la sort ha guanyat 10 partits,
n’ha empatat 1 i n’ha perdut 15.
Aquest equip a l’acabar la lliga es
va apuntar a un torneig a Lleida de
8 equips i va acabar tercer i un dels
seus jugadors fou proclamat millor
jugador del torneig.
PREBENJAMÍ
Ha fet passar grans matins, a pares,
mares, padrins i padrines i demés família
que acudeixen a veure’ls cada
partit. L’equip va començar fort i ha
estat dels millors del grup. Un equip
que no té fronteres.
LA JUNTA DEL
CF LINYOLA INFORMA
El passat dissabte 7 de juny l’entrenador
Joan Balcells va convidar a
tota la plantilla del 1r Equip a un àpat
de fi de temporada en una torre, que
fou un èxit ja que els jugadors van
quedar molt contents i Joan Balcells
continuarà com a tècnic una temporada
més del CF Linyola.
La Junta el mes de maig organitzà
una festa anomenada “Festa dels
80” i el diumenge 15 de juny de
2014, ha agafat el bar del poliesportiu
on s’hi faran els actes del Dia del
Medi Ambient. Això ho ha fet la Junta
per aconseguir diners per poder
arribar a fi de temporada.
El dilluns 9 de juny, es va sembrar el
camp de futbol d’una herba especial
per a que aguanti tota la temporada
i el club dóna les gràcies al soci
Manolo Aldomà que durant tota una
setmana va arreglar el camp i el va
posar a punt per la sembra. També
s’agraeix a l’ajuntament l’esforç
de sembrar-lo cada any. I tots somiem
en que vindran temps millors
i puguem tenir un camp de gespa
artificial.

14
Esports
Brasil espera que no es
repeteixi el “Maracanazo”
Arnau Fontanet
En motiu del Mundial de futbol de
Brasil d’aquest 2014, parlaré sobre
aquest torneig, considerat el torneig
més important en el món del
futbol, ja que s’hi reuneixen molts
dels millors jugadors del planeta.
En el meu article, us parlaré sobre
les selec cions nacionals que s’han
classificat pel torneig mundialista,
les que considero favorites, les que
poden donar la sorpresa.
Primer de tot diré quines seleccions
crec passaran de la primera fase
del Mundial, ficaré la classificació
tal com crec que acabarà aquesta
fase. Grup A: Brasil, Croàcia, Mèxic,
Camerun. Grup B: Holanda, Xile,
Espanya, Austràlia. Grup C: Colòmbia,
Japó, Costa d’Ivori, Grècia.
Grup D: Itàlia, Uruguai, Anglaterra,
Costa Rica. Grup E: Suïssa, Equador,
França, Hondures. Grup F: Argentina,
Nigèria, Bòsnia, Iran. Grup
G: Alemanya, Estats Units, Ghana,
Portugal. Grup H: Bèlgica, Algèria,
Corea del Sud, Rússia.
A continuació analitzaré les 3 seleccions
que en la meva opinió tenen
més opcions d’endur-se la Copa del
Món aquest estiu.
Brasil: Els amfitrions tenen un gran
equip tant en defensa com en atac.
Però depenen en excés de Neymar,
i crec que Scolari (seleccionador),
no ha convocat alguns dels jugadors
brasilers que millor temporada
han fet, com Filipe Luis. Els seus
principals problemes són, que no
tenen un davanter centre de primer
nivell i que els dos laterals són molt
ofensius i si els agafen al contraatac
són molt dèbils. La seva alineació
Fase de grups del Mundial de Brasil
titular és: Julio Cèsar, Alves, Thiago
Silva, David Luiz, Marcelo, Paulinho,
Luiz Gustavo, Hulk, Neymar, Oscar i
Fred (4-2-3-1).
Uruguai: Tot i que ha començat molt
malament el Mundial, perdent per
1-3 contra Costa Rica, crec que amb
la recuperació de Luis Suarez pujaran
molt el seu nivell. Té un equip
fort i molt conjuntat, té una davantera
de gran nivell. Però té un problema
molt gran en defensa, ja que juga
amb un central molt lent com és
Diego Lugano, un altre problema és
que té un mig del camp que no és
capaç de crear joc, sinó que només
és capaç de destruir-lo amb dos
jugadors molt defensius com Gargano
i Arevalo Ríos, per solucionar
aquest problema Lodeiro hauria de
ser titular. Tabárez no té un onze
definit i si vol que el seu país arribi
lluny en el Mundial crec que hauria
de canviar l’onze del primer i ficar el
següent onze (4-2-3-1): Muslera a
la porteria, Maxi Pereira, Giménez,
Godín, Cáceres en defensa, Gargano
i Lodeiro al doble pivot, Cavani,
Stuani i Forlán com a mitjespuntes i
Suárez com a punta. Crec que si el
seleccionador rectifica l’onze, el seu
equip pot classificar-se tot i jugar al
grup de la mort.
Alemanya: Crec que en aquest
Mundial la selecció Alemanya, és
la favorita a endur-se el trofeu per a
molta gent. Jo també penso que és
la que té més probabilitats de guanyar,
però amb la lesió del jugador
del Dortmund, Marco Reus perd
molt potencial. Però tot i així Low té
una de les seleccions més potents
del món, amb un equip on hi ha una
barreja entre jugadors experimentats
i joves promeses que aporta un
equilibri molt bo entre la prudència
dels veterans i la desimboltura dels
més joves i això la fa tan perillosa.
Té grans jugadors en totes les línies
i potser el seu punt més dèbil són els
errors que a vegades comet el central
Jerome Boateng, però té molt poques
debilitats i gairebé mai cometen
errors greus. L’alineació amb que
segurament jugaran aquest Mundial
és un 4-2-3-1 amb els següents jugadors:
Neuer a la porteria, Lahm,
Hummels, Boateng i Grosskreutz en
defensa, Schweinsteiger o Khedira i
Kroos al doble pivot, Gotze, Schürrle
i Ozil com a mitjespuntes i Müller fent
les funcions de nou. I amb una ban-
barret picat JUNY 2014

Esports
15
queta amb jugadors com Howedes,
Draxler o Klose. Crec que si no són
els campions com a mínim arribaran
a la final.
En aquesta segona part analitzaré
les 3 seleccions que en la meva
opinió tenen més opcions de donar
l’una sorpresa en la Copa del Món
d’aquest estiu. Són:
Bèlgica: Els homes de Marc Wilmots
crec que és molt provable que donin
la sorpresa i arribin més lluny del que
s’espera, jo crec que poden arribar
almenys a semifinals i qui sap si
no més lluny. Els belgues tenen en
aquest moment la millor generació
de la seva història i si s’esforcen
poden fer alguna cosa molt gran.
Els del Benelux, no tenen gaires
punts dèbils, però n’hi ha dos que
són molt clars, una és que juguen
amb dos centrals en la posició de
lateral i això els fa perdre potencial
ofensiu per les bandes i l’altra és que
tot l’equip és molt jove, la major part
tenen menys de 25 anys. Això de
ser un equip jove en part és millor
ja que tenen més empenta però per
una altra part són més impacients.
L’alineació titular que presentarà
Wilmots és un 4-2-3-1 amb: Courtois
a la porteria, Alderweireld, Kompany,
Vermaelen i Vertonghen en defensa,
Witsel i Defour en el doble pivot,
De Bruyne, Mirallas i Hazard com
a mitgespuntes i Romelu Lukaku
en punta. Els seus principals perills
són, la velocitat dels
extrems Hazard, Mirallas,
Mertens i Januzaj
i l’olfacte golejador de
Lukaku.
Algèria: El país del
Magreb que feia
molts anys que no
competia en un
Mundial, crec que
pot donar una agradable
sorpresa als aficionats
al futbol. Aquest país porta un
equip jove i amb molts jugadors que
juguen en algunes de les millors lligues
del món, com Brahimi (Granada),
Feghouli (València) o Bentaleb
(Tottenham). A l’igual que Bèlgica té
una de les millors generacions de
la història i pot arribar més lluny del
que s’esperen molts aficionats. La
seva alineació titular de Halilodzic és
un 4-2-3-1 amb: Zemmamouch a la
porteria, Mandi, Medjani, Bougherra
i Ghoulam en defensa, Mostefa
i Bentaleb al doble pivot, Brahimi,
Feghouli i Yebda a la mitjapunta i
Islam Slimani com a davanter centre.
El seu màxim problema és la manca
d’experiència en una cita tan exigent.
Estats Units: Els americans, tot i
que el futbol no és el seu esport
favorit tenen una selecció de futbol
amb qualitat i joves talents. L’equip
de l’alemany Jurgen Klinsmann té
qualitat i crec que pot fer un gran
paper en el Mundial. Klinsmann
amb el seu caràcter
guanyador ha ajudat a
que els “yankees” creguin
en les seves pròpies
possibilitats. Crec
que estan capacitats
per passar de la fase
de grups, ja que jo crec
que tenen el mateix nivell
que Portugal i Ghana,
crec que poden arribar
a quarts de final. L’alineació
titular de Klinsmann
és un 4-2-3-1 amb: Brad Guzan a la
porteria, Fabian Johnson, Cameron,
Besler i Chandler en defensa, Bradley
i Jones en el doble pivot, Bedoya,
Dempsey i Johansson com a mitjespuntes
i Altidore com a 9. Michael
Bradley, ex de la Roma i actualment
al Toronto i Clint Dempsey, ex del
Tottenham i actualment als Seattle
Sounders són els qui hauran de
portar el timó dels EUA. El seu punt
dèbil és que a la Concacaf, la seva
confederació tenen una exigència
molt baixa i a vegades el Mundial és
massa per a ells.
Fins aquí l’article sobre el Mundial,
veurem qui se l’endú. Per últim
desitjo molta sort a les seleccions
d’Uruguai, Austràlia i Estats Units
que són les meves seleccions favorites.
Esperem que Catalunya pugui
participar en el pròxim Mundial.
Visca Catalunya lliure!
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA

16
Esports
Som molts els linyolencs/ques que
participen en diferents proves atlètiques
i que es mereixen una ressenya.
De les informacions que hem
pogut treure del facebook i d’altres
medis, destaquem...
Àlexandre tàssies Llordés
Cursa d’Arbeca, primer classificat.
Mitja marató de Tàrrega, tercer.
10 km. Almacelles, 1r classificat.
Cursa de la Guineu, 1r classificat.
Cursa de Juneda, 1r classificat
Atletisme
Barret Picat
Cursa dels Templers de Lleida. 5ª en
la seva categoria.
Joan Carles Grau Bermejo
Va participar a la Transvulcània de
73,3 Km a la illa de La Palma.
Cursa Nocturna a l’Albagés 21 Km
805 m.
SkyRace Vallibierna 34 km i 2.400 m.
de desnivell.
Transvulcania
Raul Farré
Participà a la Transvulcània.
Alexandre Tàssies
Marta Altisent
Almacelles, 10 km. 1ª classificada a
la seva categoria.
Gemma Bonjorn Trepat
Trail running de Roselló. 3ª a la
general.
Catigat 2014
Joan Falcó
Trail Vall d’Àger 30 km i 1.800 m de
desnivell, 14è
Trans Olionenca 17 km. 600 m
desnivell. 7è general i 3r de la seva
categoria
Trail Alta Segarra 24 km i 1.200 m.
de desnivell. 16è.
Participació a la Transvulcània a l’Illa
de La Palma
Trail Carlac. 20 km. i 1.000 metres de
desnivell. 4rt.
SkyRace Vallibierna 34 km i 2.400 m.
de desnivell.
Trail Carlac per Joan
Falcó Capdevila
Ja bastant recuperat de Transvulcània
aquest cop tocava córrer a casa,
aquest any han canviat les dates del
Trail Carlac i el recorregut també a
sigut modificat. La sortida i arribada
serà a Les, es pujarà a Bausen per
fer el recorregut habitual de Carlac i
tornar a baixar a Les, amb total uns
20km i 1000 m de desnivell positiu.
He estat intentant recuperar el
millor possible les cames i pre-
RICHI’S
PERRUQUERIA
HOME I DONA
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08
barret picat JUNY 2014

Esports
17
parant aquesta cursa durant els
últims dies, però tinc clar que el
ritme dels primers serà molt ràpid
i serà complicat poder seguir, però
corrent a casa o haig de provar, si
més no al principi miraré de correr.
3,2,1 gas...
Sortim de Les a un bon ritme, sense
forçar molt però constant. Un grup
de 5 corredors comencem a marcar
distàncies amb la resta, i per davant
tenim al Jose Ramon, aquest cop
no em preocupa, ell fa el circuit curt,
així que no anem a la mateixa guerra.
Primers km i primers metres de
desnivell positiu, pujada a Bausen,
intento no perdre el contacte amb
els primers, és una mica complicat,
no tinc moltes forces per aguantar
aquest ritme, i les cames no estan
per pujar tan ràpid. Em quedo el 5è
del grup i vaig mirant de pujar sense
perdre molta distància. Arribo a
Bausen i ja es calma la pujada, puc
respirar una mica i començo a agafar
ritme, ara ja vaig millor, directe al
bosc de Carlac.
Avui ha sortit el sol però els últims
dies ha estat plovent, tot el bosc està
molt enfangat, serà més dur el circuit
però molt més divertit. Em trobo en la
5a posició, per darrere no veig a ningú
i just a l’última pujada del bosc,
començo a veure als de davant. Ara
si ja dalt del bosc, comença la baixada
que ens ha de portar un altre
cop prop de Bausen. Tot i el fang
baixo bastant ràpid, em trobo bé i
puc córrer còmodament. Passat el
poble ja només queda baixar a Les,
un tram de pista abans d’agafar un
corriol ràpid i en algun tram tècnic,
allí estan el Xevi i el Felipe, sense
perdre temps em donen aigua i em
diuen que tinc al Jaime molt a prop,
fa estona que no veia als de davant
ells també estaran baixant ràpid,
miro d’accelerar però les cames
donen per a el que donen.
Ara si, ja al mirador de Les, només
queda un tram de pista i agafar el
corriol que ens portarà fins al poble,
entro ràpid al corriol però controlant
perquè rellisca bastant i just al final
del camí em trobo al Jaime amb
problemes a la cama, li dono ànims
per seguir, ja estem arribant, intenta
córrer però no pot.
Ja a Les, entro al poble ara en 4a
posició i corrent a un bon ritme la
baixada, però jo pensava que l’arribada
era a l’ajuntament, però no,
hem d’anar fins al camp de futbol,
aquesta recta em destrossa, aquest
ja és l’últim esforç, ara només queda
entrar a la meta, amb un temps de
1h 50m per fer els 19km i 1010m de
desnivell positiu.
Al final una bona cursa, no pensava
poder anar tan ràpid, tot i que ha
costat molt mantenir el ritme a les
pujades, tot i això molt content de
com ha anat, veient el temps dels
que han pujat al podi poc més podia
demanar. Quant a la cursa és un
encert sortir de Les, allí tens més
instal·lacions i es fa més ambient,
i mantenir el recorregut de Carlac
és la millor opció, ja que és una de
les zones més boniques de la Vall,
espero que la carrera vagi a més i
cada any augmenti el número de
participants ja siguin de fora o de la
mateixa vall que de vegades a la gent
d’aquí sembla que els faci por que
els vegin córrer a casa seva.
Salut i gas.

18
Ensenyament
Acaba el curs escolar 2013-14
Escola El Sitjar
El curs escolar 2013-2014 arriba,
un any més, a la seva fi. És l’hora,
doncs, de fer una valoració del que
ha estat en aquest període ple d’entrebancs
però, potser precisament
per aquests, de reptes.
Un dels fets dels quals més es parla
des de ja fa un temps és el de la celebració
del Tricentenari de Catalunya,
en el qual se sent parlar molt, amb
debats, discussions, cadenes humanes,
llibres, documentals i films, el
dret a la consulta, comentaris a les
cases o als llocs de lleure i reunió...,
esdevenint una temàtica que cal
entendre el millor possible per tal de
què pugui ser valorada amb la major
objectivitat, amb el millor grau de
coneixement de causa, amb el mínim
possible de biaixos que emmascarin
els fets que realment se celebren,
que es varen donar.
És per aquesta necessitat d’informació
objectiva que des de
l’Escola El Sitjar ens vàrem plantejar
abordar la temàtica que es troba
al voltant del Tricentenari, sense
cap intenció d’omplir el cervell
d’ideologies que poguessin ferir
la sensibilitat d’un sector de la
comunitat escolar o exaltar-ne un
altre, ja que l’escola ha de respondre
a tothom, sempre i quan hi hagi
una veritable transmissió de valors
democràtics i de convivència. Així
es va iniciar un treball d’investigació
històrica, per mitjà d’una WebQuest,
en la qual els nens i nenes més grans
(els que ens deixaran aquest curs)
cercaren informació sobre la Guerra
de Successió, què és la Diada de
Catalunya de l’11 de setembre, com
va néixer el nostre Himne dels Segadors,
què representa el Tricentenari.
Els resultats d’aquesta investigació
van quedar palesos en l’elaboració
de dues auques, amb tot el ventall
de tasques que comporta de caire
interdisciplinar i integrat, ja que hi
intervenen per arribar al producte final
les aportacions de diferents àrees
curriculars escolars: competències
de llengua, plàstica, digital, de capacitat
de treballar en grup, social i
barret picat JUNY 2014

Ensenyament
19
cooperativament, així com les competències
personal, d’aprendre a
aprendre, discutir i consensuar..., bo
i arribant a un resultat que esdevé de
l’esforç de tothom que hi participa.
Arribats al resultat, ens queda l’apartat
de compartir tot allò que hem
aprés. Amb un sector dels nens i nenes
més petits, aquesta transmissió
es va fer molt vivencialment, ja que
mentre els grans recitaven els rodolins
d’aquelles auques, tant en català
com en anglès, els més petits varen
fer les representacions de cadascuna
de les vinyetes a les quals es referia
cadascuns d’aquests rodolins. No
cal dir que tant els recitats com les
representacions van ser filmades,
amb la qual cosa es va obtenir un
nou producte que explicava tot allò
que s’havia aprés inicialment.
Per acabar, tots aquests treballs i
productes es van mostrar i presentar
en diverses sessions a cadascun
dels nivells i grups classe de l’escola.
També es van presentar en diversos
certàmens i concursos d’arreu de la
comunitat educativa de Catalunya,
amb la qual cosa es pot veure el curt
a la Llanterna Digital, que se celebra
a Lleida i que s’emet per TV Lleida; al
concurs Baldiri i Reixac; a la Jornada
Pedagògica que se celebrà al Museu
d’Història de Barcelona en motiu de
comunicar en una trobada d’escoles
i instituts el que hem fet sobre
el tema del 1714 i el Tricentenari...
L’esmentada dimensió comunicativa
no queda tancada dins les nostres
mateixes parets del centre escolar
sinó que també traspassa aquestes
cap a l’exterior.
Els treballs i tasques que realitzem
al llarg d’un curs no acaba en tan
sols una cosa. Recordem que vàrem
ser guardonats per un treball en el
Mobile Learning Awards, sobre el
treball amb noves tecnologies amb
el codi QR; també l’accèssit en el
XIX Concurs El Gust per la Lectura.
I moltes tasques més. Creiem que
ens en podem congratular i desitjar
que no s’acabin les iniciatives ni les
ganes de treballar així.
Alumnes de sisé.
Actuals alumnes de sisè quan feien P3.
L’ALUMNAT DE 6è QUE
ENS DEIXA AQUEST
CURS
Cada curs comença una promoció
de nens i nenes i també en marxa
una altra. Des d’aquí volem deixar
constància de l’alumnat que ha acabat
l’etapa de la Primària, als quals
els desitgem tota la sort del món.
Marta Agudo Ramal, Jofre Bosch
López, Mateu Cascalló Jové, Iris
Castellà Martínez, Ainoa Daviu
Rosell, Àlex Donoso Ramal, Rosa
Lafita Niubó, Guillem Martí Not, Paula
Martínez Alfaro, Nicolàs Martínez
Iakimova, Helena Niubó Pujades,
Tània Tarragona Farré, Daniel Tejeda
Duran, Laura Vasiete Caminal, Enric
Vilamajó Pujades, Sandra Berjano
Palma, Nora Cabrera López, David
Castelló Rodés, Abel Fernández
Trullols, Alba Greoles Salse, Gerard
Ortiz Salla, Alexander Parramon
Sierra, Miruna-Alexandra Pop, Laia
Roca Fabregat, David Sedano Torres,
Ariadna Soler Muñoz, Isaac
Torres Martí, Vàlia Torres Salvia, Júlia
Vergé Pagès.
UN DARRER RECORD
A UN COMPANY QUE
ENS HA DEIXAT MOLT
RECENTMENT
I ja que de comiats es tracta, no
voldríem acabar aquest breu resum
sense fer esment a la defunció del
company mestre Claudi Boldú
Riera, al qual vàrem tenir ocasió de
conèixer i de compartir moments
professionals i de companyonia.

2002-2012
10 anys al vostre
servei
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44
20 barret picat JUNY 2014

21
I Fira de la Camamilla
Reportatge de Moisès Mata i Eva Llauet

22
Gran trobada de tractors antics
Reportatge de Moisès Mata i Eva Llauet

Vistes de Linyola
23
Coneixes el teu poble?
Carme Arenas
Saps els llocs on s’han fet aquestes
fotografies.
Respostes a barretpicat@yahoo.com
Laura Mas Darbra ha respost La porta
de fusta amb els dos vidres de color
ambre corresponen a la casa coneguda
com Cal Segal, i com la seva
llinda indica va ser de les primeres
en construir-se a la zona de la ronda,
que antigament era un lloc utilitzat per
ser una zona d’eres. Concretament
aquesta part baixa de la ronda era
la coneguda com la “Partida de la
bassa Picó, i que arribava fins l‘actual
carretera de Mollerussa.
Les altres fotografies corresponen a
la casa coneguda com cal Gabatx
(Josep Pallerola) i la llinda ens mostra
la dada de la seva construcció que
correspon a una època d’expansió
del poble. També el penell pertany a
la mateixa casa.
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 60 22 24
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís

24
Vistes de Linyola
MusicÀnim “entre bastidors”
Jesús Molina
“Si alguna cosa pot anar
malament, anirà malament”
¿Heu passat mai pel tràngol de notar
suor freda davant una situació on
crèieu que tot estava controlat però
on la llei de Murphy, podia presentarse
en qualsevol moment?
Doncs, m’atreviria a dir que tota la
gent que hem fet possible el concert
de MUSICÀNIM del passat 31 de
maig ho hem notat des del moment
en que mossèn Pere ens va posar la
mel als llavis.
Ara fa de bon dir, però aquesta
mal anomenada llei l’hem estat
“torejant” (no us enfadeu els antitaurins)
durant mesos, dia a dia.
Primer, acollint a la gent i triant les
cançons idònies per transmetre la
filosofia de l’esdeveniment. Després,
organitzant els assaigs, fent
els arranjaments a dues, tres, quatre
o cincs veus. Coordinant la gran
obertura del concert amb la que l’Ignasi
Carles va deixar bocabadat a
l’auditori, passant per la duresa dels
assaigs, la gestió de la recollida de
medicaments, aconseguint subvencions,
la venda d’entrades, escollint
la imatge gràfica del concert i fins i
tot, triant la roba i el color que millor
anés als cantaires i músics.
La fe, la il·lusió en el projecte i les
hores i hores emprades li han donant
la volta a l’enunciat d’aquesta
pseudo-llei.
“ENTRE BASTIDORS” és una frase
emprada en el món de la faràndula
per designar tot el que succeeix de
portes endins abans, durant i després
de la realització d’una obra.
Pot passar de tot i, generalment, no
transcendeix al públic.
El nostre “ENTRE BASTIDORS” no ha
estat pas diferent a tots els altres. Hi
ha hagut tanta tensió, ben entesa,
Foto Josep Roca
durant el període de gestació de
MUSICÀNIM, que si haguéssim de
fer el detall no acabaríem mai. Hem
viscut moments d’emoció àlgids
i d’altres tèrbols, ombrejats pels
nervis quan alguna cosa no rutllava
com es preveia. Tot lògic, tot normal,
tot previsible.
Els primers assaigs a l’església,
van desanimar a més d’un i…a
més de sis també. Tota la grandiositat
amb que la “pedra” et
retorna aquells aguts o els ritmes
de percussions, esdevé un batibull
de reverberacions anàrquiques. Jo
vaig arribar a sentir algun murmuri
furtiu entre els companys, com:
“Això no sonarà, tanta feina per no
res”. Va caldre agafar entre tots
les regnes de la situació i fer una
tasca d’auto convenciment de que
el principal era abocar-nos en els
assaigs, molt durs, per cert. De
tant en tant, recordàvem el gran
Claudio Abbado, traspassat recentment,
quan deia: “Els assaigs
són per patir-los treballant durament
i el concert és per gaudir-lo”,
i és que l’esforç és directament
proporcional al resultat final, com
quasi tot en aquesta vida,
Una de les claus va raure en escollir
la sonorització. La vam provar un
dia abans. Les cares de desànim
van anar canviant mica en mica fins
que a les 7 de la tarda de dissabte
els núvols van desaparèixer del tot.
Això ja sonava!
Són les 10 de dissabte 31. Ha arribat
l’hora. L’església de gom a gom.
El recinte és limitat, força gent s’ha
quedat sense entrada.
Els maquillatges i els pentinats ja
estan perfilats. Gairebé 20 persones
a la sagristia ens agafem de les mans
i cridem dues vegades el nostre
lema: ¿QUI SOM NOSALTRES?...
TECLAM’S!...
El recinte s’enfosqueix, l’Ignasi
engega el show que ha preparat
minuciosament amb les nenes de
“MI AMAS BIN”. Des de dins sentim
els aplaudiments d’admiració pel so
i la llum.
L’adrenalina comença a fer de les
seves. El seu efecte durarà fins diumenge,
segur.
Darreres consignes: “Primer la
presentació, després sortim tots, a
continuació els músics, i finalment
els cantants.
Ja som tots a lloc. Silenci expectant.
Dono la nota a cada veu, me’ls miro
a tots als ulls i els somric. Tensió controlada,
il·lusió, seguretat i ganes,
moltíssimes ganes.
Els músics amb els seus estris afinats
i a punt. Albiro l’Al·leluia del
Leonard Cohen expectant a la punta
de la llengua de la Nuri, la Conxita, la
Montse, la Teresa, la Carme, la Carmina,
l’Alfons, el Robert, el Sebastià,
l’Antonio i el Josep M.
Novament silenci i….
AL·LELUIA!… AL·LELUIA!…
Una hora i quart plena d’emocions.
Una nit memorable.
Almenys per una vegada, Murphy no
se n’ha sortit amb la seva…
I és que:
“Si una cosa pot anar bé,
anirà bé”
barret picat JUNY 2014

Vistes de Linyola
25
La farem grossa!
Quinta del 1984
Si feu comptes, aquest 2014 és un
any especial per als que vam néixer
el 1984, aquest any fem 30 anys!
Tres dècades que hem gaudit tant
com hem pogut i que ens han fet
les persones que serem d’ara en
endavant. Evidentment, com no podia
ser d’altra manera, vam decidir
celebrar-ho com mai i, gràcies a l’esforç
i l’empenta dels organitzadors
vam gaudir d’una festa amb tots els
ets i uts.
Una visita guiada pel celler del Castell
del Remei i la corresponent cata
de vins, una cita amb la velocitat al
kàrting Menàrguens, un suculent i
molt copiós sopar al Forn del Nastasi
a Lleida i una més que nocturna
visita als bars de la ciutat van ser les
activitats que ens tenien preparades.
I no s’acabaven aquí les sorpreses!
Vam poder bufar espelmes, reviure
moments passats amb les fotos de
quan érem canalla i uniformar-nos
amb una fantàstica samarreta creada
expressament per a l’ocasió.
Tot això, com us podeu imaginar,
ens va crear el marc ideal de totes
aquestes rialles, tonteries i converses
que no poden faltar en una
trobada d’aquestes característiques:
que si jo treballo d’això..., que si el
meu fill..., que si visc fora del poble...
Gràcies a un dia tan especial com
el que vam viure, vam tenir una de
les millors sorts del món, una sort
que només un poble com Linyola et
pot donar: celebrar els 30 anys (i la
sortida dels primers cabells blancs)
Subscriu-te a
amb la mateixa gent de sempre,
aquells que invitàvem a la berenada
del nostre aniversari, els amics de
tota la vida.
Els del 84, que som poquets però
molt ben avinguts, estem orgullosos
de la nostra kinta i volem celebrar els
nostres 30 anys amb tots vosaltres.
la revista de LINYOLA!
ASSEGURANCES DIVERSES
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA

26
Excursions
El meu Camí de Sant Jaume
Ramon Tarragó
Linyola és un poble que es mou,
esportista per excel·lència i molts
linyolencs, han fet el camí de Sant
Jaume. A peu, amb bicicleta...
Al poble hem vist i veiem passar
peregrins fent el camí. Molts trien
Linyola com final d’una etapa per
passar la nit. Montserrat ha estat el
seu punt de sortida.
La gran majoria de gent que ha fet
el camí parla meravelles de la seva
experiència, personal, espiritual...
Ja fa anys que jo també volia fer una
part del camí, volia sentir aquestes
emocions de les que tothom parla, i
que molts cada any es guarden una
setmana de vacances, per continuar
fent el seu camí.
Gràcies a les tertúlies amb els companys
de l’esmorzar del dissabtes al
Bar Planes em van animar a provar
de fer el meu camí.
El Josep Caba un gran especialista
del camí i es coneix tots els llocs
com el palmell de la mà em va donar
molts consells i la credencial del
camí, amb el seu segell molt bonic
del Camí de Sant Jaume.
Em fico mans a l’obra. primer buscar
tota la informació a internet, fòrums,
llibres i caminant cada dia, 3 hores
amb les botes que seran les meves
companyes de viatge.
ELS CAMINS DE SANT
JAUME
Camí del nord, camí primitiu, camí
portuguès, camí de la plata, camí
aragonès, camí de Finisterre, camí
català...
I el camí per excel·lència de la ruta
jacobea amb més tradició és el camí
francès 775 Km aproximadament
des del seu punt de sortida Saint
Jean-Pied de Port (França) i les seves
etapes importants fins arribar a
Santiago de Compostela són: Roncesvalles,
Pamplona, Estella, Logronyo,
Santo Domingo de la Calzada,
Burgos, León, Astorga, Ponferrada,
Cebreiro, Sarria, Arzúa i Santiago de
Compostela.
He escollit fer els últims 112 Km
d’aquest camí amb 5 etapes a peu:
1) Sarria – Portomarin; 2) Portomarin
– Palas de Rei; 3) Palas de
Rei – Arzúa; 4) Arzúa – Lavacolla; 5)
Lavacolla – Santiago.
EL MEU MITJÀ DE
TRANSPORT D’ANADA
I TORNADA
El tren hotel restaurant amb lliteres
i butaques de gran confort. Sortida
de Lleida a les 21’42 hores i arribada
a Sarria a les 8’30 hores. I de tornada:
sortida de Santiago a les 18’45,
transbord a Ourense i Ourense - Lleida
i arribada a les 7’30 hores.
LA CREDENCIAL
És el document que recull les dades
personals del peregrí, amb una
sèrie de caselles, que es ficaran el
segells pels llocs que vas fent el teu
camí, siguin Ajuntaments (Concello)
esglésies, albergs, bar, restaurant,
pensió, hotel...
A l’arribar a Santiago a l’oficina del
peregrí et donen la Compostela,
document que demostra que has
fet el camí i també pots demanar un
document personalitzat que val 3
ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
barret picat JUNY 2014

Excursions
27
euros. Aquest any cau franciscà i a
l’església de Sant Francesc d’Assís
(molt a prop de la catedral de Santiago)
presentant la teva credencial
també et donaran la Compostela
Franciscana per aconseguir la
Compostela. Per aconseguir-la has
de fer els últims 100 Km a peu o 200
Km amb bicicleta o 200 Km a cavall.
LA MOTXILLA
Que tingui una capacitat de 35 - 50 l.
on hi has de posar el que necessitis,
però el meu consell és que en cap
superi els 8 quilos de pes. En el meu
cas per tenir problemes d’esquena
vaig fer ús del Taxi-Furgoneta. Cada
dia per 3 euros porten la teva motxilla
el que si és necessari és una petita
motxilleta per ficar la credencial, una
peça de fruita, i la roba de primera
hora d’abric (jaqueta).
Hi ha albergs que tenen rentadora i
assecadora.
ELS ALBERGS
Al camí cada 10 - 15 Km trobes albergs
la majoria oberts de setmana
santa a octubre gestionats per la
Xunta, d’altres són privats.
FER EL CAMÍ
Jo vaig fer el camí sol i és molt segur,
res perillós, i només baixar del tren
ja trobes gent. El camí està molt ben
indicat i és impossible de perdre’t,
seguint sempre una fletxa de color
groc que et marca el camí a seguir.
La ruta sempre està molt transitada
de peregrins, una gran part van a
peu, altres amb bicicleta, i algú a
cavall.
És molt fàcil i inevitable fer amistats,
gent que coneixes fent el camí amb
el meu cas una parella de nuvis de
Sant Boi –el Jaume i la Natàlia–, un
pare i la seva filla de Toledo –el José
i la Patrícia-, un xicot mexicà –Benjamí–,
un grup de navarresos –Javier
Miranda, Olga, Mary Luz, Angel,
Faustino, Enric– i els tres primers
dies anaren molt bé, gaudint del
paisatge, dels pobles, de les esglésies,
de la gastronomia, un «sin fin»
de coses meravelloses.
El quart ja vaig patir amb els peus i
l’esquena i vaig arribar a Santiago
amb les pitjors condicions físiques
però vaig quedar molt content
d’haver-lo fet, vaig passar dies amb
molta pau interior i sí, és veritat
que enganxa ja tinc pensat de fer
una altra part de camí Ponferrada
- Sarria.
PRESUPOST DE FER EL
CAMÍ
El viatge d’anar i tornar sigui amb
tren, autocar, cotxe, bicicleta....i ja
fent el camí uns 30/40 euros diaris
(menjar, dormir.)
A tots els que voleu fer el vostre camí
desitjar-vos bon camí.
NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)

28
Història
L’època d’or del futbol
linyolenc (1960-1964)
Esteve Mestre
En el número de desembre entrevistàvem
a Josep M. Tribó Riera
que fou membre de la Junta del CF
Linyola que durant les temporades
1960-61, 1961-62, 1962-63 i 196-64,
va viure la millor època esportiva
de la seva història al jugar en una
I Regional que ara equivaldria a la
Tercera Divisió.
A continuació, sense entrar en detalls,
apuntem els noms dels equips
amb els qui va jugar al CF Linyola,
durant aquelles temporades, i gràcies
a l’esforç de la Junta, afició i
jugadors es va portar el nom de
Linyola per tot Catalunya.
LA PUJADA A LA I REGIONAL
Acabat el campionat de II Regional la
temporada 1959-1960, el CF Linyola
va optar a jugar la fase d’ascens a
I Regional, amb el Tàrrega, Marina,
Bellvís, Flix, Alcanar, Sitges i Alcanar,
aconseguint el seu objectiu.
LA TEMPORADA 1960-61
El Linyola va jugar a I Regional amb
els següents equips:
Cornellà, Prat, Sant Joan Despí,
Jesús i Maria, Vilafranca, Cardona
Mines, la Fuliola, Tortosa, Gironella,
Viladecans, Sallent, Reddis, Berga,
Martorell, Poble Sec, Olesa Montserrat,
Igualada, Camarles, Santfeliuenc,
Sant Sadurní i Seat.
LA TEMPORADA 1961-62
El Linyola va jugar a I Regional amb
els següents equips:
Vic, Berga, St. Cristòbal, Gironella,
Ripoll, Horta, Cardona, Tàrrega,
la Fuliola, Torelló, Rubí, Kubalas,
Centelles, Sallent, Sant Cugat, Seu
d’Urgell i Mercantil.
LA TEMPORADA 1962-1963
Els equips que jugaven en aquesta
lliga, eren el Ripoll, Horta, Júpiter,
Manlleu, la Fuliola, Tàrrega, Sallent,
Rubí, Torelló, Sant Cristòbal, Centelles,
Montcada, Sant Cugat, Cardona,
Campdevànol i la Seu d’Urgell.
LA TEMPORADA 1963-64
La temporada 1963-1964, el Linyola
jugava al Grup Sud de la I Regional
amb els següents equips: Balaguer,
les Borges Blanques, Amposta, Júpiter,
Mollerussa, Seat, Igualada, Sant
Martí, Poble Sec, Horta, la Fuliola,
Iberia, Camarles, Santboià, la Cava,
Tàrrega, Sanfeliuense, Viladecans i
Cornellà.
MEMBRES DE JUNTA
Durant aquests anys, el Josep Mª
va compartir Junta amb el Srs. Nart,
Castellví, Planella, Miquel Rosell,
Ramon Amorós, Ramon Coll, Ramon
Vergè, Leocadi Segura, Arcadi Caba,
Josep Llordès, Francisco Farré de
cal Valeri, Maties Bonjorn i Josep
Boldú... que ell recordi.
EL QUE COBRAVEN ELS
JUGADORS
Josep M. Tribó ha guardat una
llibreta en la que té anotats el
que es pagava als jugadors en
alguns partits de la temporada
1962-1963.
Per exemple i com a mostra el 28
d’octubre de 1962 jugaren contra
l’Horta i els jugadors cobraren:
barret picat JUNY 2014

Història
29
El porter Matute, 1.000 ptes., Canti,
800; Pedrós, 250; Calasanz,
300; Salla, 350 + 300; Javier, 200;
Pons, 250+100; Paco, 200; Batlle
300+175; Muxi, 250 i Porta 200. Observacions:
alguns plus es pagaven
als jugadors per desplaçaments des
de diferents llocs. He observat que
el jugador Canti, cobrava 400 ptes.
per partit i en aquest partit se li devia
pagar 2 partits.
El 23 de maig de 1963, contra el
Mollerussa, el que cobraren els jugadors
fou:
Vergé, 200 ptes.; Solanes, 300;
Pedrós, 250; Rius, 350; Javier, 200;
Muxi, 250; Costa, 200; Porta, 300;
Serra, 400; Pons, 250+50; Mata, 200
i Monfà 200. En alguns partits també
va jugar Camarasa II, que cobrava
200 ptes.
L’arbitratge costava 1.490 ptes.
–Un sou acceptable l’any 1960 o
1963 serien els de 5 o 6.000 al
mes- Per anar a Manlleu, el taxi
cobrà 300 ptes. I per anar a la Seu
d’Urgell, 500 ptes. Tenir seient a
tribuna al camp del Linyola costava
150 ptes.
Aquesta temporada 1962-63 que
es va acabar a l’abril, es va fer a
continuació, una lliga de primavera,
entre 6 equips lleidatans que eren
el Linyola, Tàrrega, les Borges Blanques,
Lleida, Mollerussa i la Fuliola
que va durar des de l’1 de maig al
16 de juny.
COMPTES DE LA
TEMPORADA 1971-72
4 agost de 1971, Josep Mª Tribó,
membre de junta va viatjar a Barcelona
per presentar una demanda
per poder entrar a jugar a la regional
provincial de futbol. En uns dies la
situació es va arreglar i el CF Linyola
va competir.
Josep M. Tribó Riera torna a ser de
Junta la temporada 1971-1972 en
que va apuntar els imports de les
entrades al camp i el que es pagava
als jugadors i que foren Josep M.
Tribó Riera torna a ser de Junta la
temporada 1971-1972 en que va
apuntar els imports de les entrades
al camp i el que es pagava als jugadors
i que foren:
Entrades al camp
Equip ......................Import
A.E.M. ..................... 2.719
Ponts ...................... 3.910
Artesa ...................... 7.710
Torrefarrera ................. 10.925
Vva. Segrià .................. 2.960
Vva. Barca .................. 2.320
Rumor ..................... 1.740
Almacelles .................. 3.700
Bellcaire .................... 3.000
Lleida ...................... 3.715
Balaguer ................... 14.630
Tremp ...................... 2.655
Guissona ................... 5.630
Almenar .................... 3.105
Alcarràs .................... 3.970
Cervera ..................... 4.420
Vva Barca ................... 4.425
Bellcaire .................... 3.100
Lleida ...................... 1.645
Total .................. 89.719 ptes
Pagament jugadors: ......112.950 Ptes
Recaptació socis: .........64.470 Ptes
Recaptació
sobres-donacions: ........26.800 Ptes
Pagament als àrbitres: ......26.970 Ptes
Total ingressos: ........ 218.769 Ptes
Total despeses: ........ 221.165 Ptes
Pèrdues .................2.396 Ptes
Diners a caixa
inici temporada ............7.064 Ptes
Diners a caixa
fi temporada ..............4.668 Ptes
Els jugadors que defensaren la
samarreta del Linyola aquesta temporada
1971-72 foren:
Guillem, Ramonet, Vergè, Calasanz,
Pere Badia, Martí, Vera, Mas, Mata,
Castro, Pedrós, De Cruz, Sànchez,
Llovera, Simó, Domenjó, Cortés I,
Cortes II, Fernández, Granes...
www.clublinyolagym.com

Tel. 690 601 729
e-mail: construccionsjsans@hotmail.com
www.construccionsjsans.com
Ronda St. Pau, 35
25240 Linyola
La Fassina, 22 2n
25243 El Palau d’Anglesola
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 71 44 79 - 25240 LINYOLA
gruesbessmo@hotmail.com
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com
30 barret picat JUNY 2014

La Festa Major
31
Fotos C. Arenas, R. Tarragó i M. Rodes

32 Reportatge: Com es fa la cassola de Linyola Per Salvador Camí

33
Foto E. Llauet
Foto C. Arenas
Foto C. Arenas
Foto C. Arenas

34
Exposició Adoli
Exposició Adoli
Bitlles
Atraccions
Trofeu Festa Major futbol
De festa
Atraccions
Orquestra Costa Brava
Hotel Cochambre
Fotos: C. Arenas, R. Tarragó, J.Ll. Guzman

arret picat JUNY 2014 35

36
Entrevista
El cafè matiner
Una xerrada amb
Josep Palou Satorres
Ramon Tarragó
Al poble tenim molts aficionats a anar
als boscos a plegar bolets.
Per mi sense cap mena de dubte el
Josep és un dels millors boletaires.
Ens trobem a El Timbaler fent el cafè.
M’explica que la seva afició per anar
a buscar bolets començà quan tenia
14 anys de la mà del seu pare acompanyant-lo
a plegar bolets de Xop.
Als 20 anys practicant l’esquí a Espot
li expliquen que en aquelles muntanyes
a la temporada del bolets en
surten moltes varietats.
Comença a comprar llibres i es subscriu
a la revista “Setas y Plantas Silvestres”.
Aquesta revista feia també
excursions amb els seus lectors als
boscos a plegar bolets i així va poder
anar a Salardú, Plan, i a plegar trufes
a Sarrión (Teruel). La revista deixa de
publicar-se a l’any 2010.
El Josep, tot un especialista, coneix
unes 300 varietats de bolets. Només
entrar al bosc, amb la seva experiència
de tants anys, mirant com
està l’herba pot saber quina classe i
varietats de bolets pot trobar.
Per això cada primavera fa les primeres
excursions a buscar un del
seus bolets preferits El Marzuelo, o
bolet de neu, que és de la família de
les llanegues.
També arriba a trobar carreretes i
moxarnó.
El Josep té uns amics amb qui
comparteix viatge i aventura però
gran part de l’any ho fa en solitari. Li
agrada molt anar als boscos d’Hostal
Roig, Adons Viu de Llevata i Senterada
a la Vall Fosca i als boscos de
Berga i Terol.
El Josep és tot un especialista a la
cuina preparant tota classe de bolets.
El cep, el marzuelo, i la llanega
negra són part dels seus àpats.
També cuina unes quatre varietats
crues amb amanida de bolets tinta,
xampinyó, ceps, i ou de Reig.
Mirna Pedrós Pons
Enginyera Industrial
Pompeu Fabra, 16 - 25240 Linyola
Pg. de Gràcia, 50, 5ª planta - 08007 Barcelona
Tel. 93 749 66 70 - M. 646 190 298
barret picat JUNY 2014

Entrevista
37
El Josep recorda un 11 de setembre
que va fer la millor collita que mai ha
fet: 20 kg de ceps, 20 kg de rovellons
i 10 kg de llanega negra.
Però el Josep no deixa de donar sorpreses
coneix més de 40 espècies
de ceps –com els Edulic, Estivalis,
Penicula, Mollerios de rios, etc... i els
Terrarols amb més de 20 varietats.
El Josep em diu que ell és sempre
partidari de tallar el bolet, mai
d’arrancar-lo. Als boscos de Sialls
ha vist com la gent anava a plegar
bolets, amb rastrillos fent un gran
mal al bosc.
Moltes persones del poble han anat
a la seva casa a demanar-li consell
per saber si els bolets que han collit
són bons o dolents i és sabedor de
casos de persones que per menjar
bolets “verinosos” –semblants a
fredolics i pota de rata– han agafat
indisposicions que han durat una
setmana amb la pèrdua d’uns set
kg de pes i aconsella no
agafar mai bolets de
parcs, o jardins. No
són comestibles.
El Josep també va
conèixer a un matrimoni
gran que van patir la
desgràcia de perdre a
quatre membres de la
seva família –al seu fill, la
seva dona i els dos fills– per
menjar bolets verinosos. Se’n va
assabentar fa uns anys, al fer una
exposició a Linyola de bolets al
baixos de l’ajuntament i la notícia
de l’exposició va sortir al diari “La
Vanguardia” i aquesta família vingué
de Barcelona per conèixer els bolets
mortals. El Josep coneix unes
5 espècies de bolets mortals.
És per aquest motiu que sempre
aconsella no agafar bolets que no
coneixes, ni trencar i arrancar bolets
que no hagis de collir.
El Josep sempre va a la recerca de
nous boscos per plegar boscos i darrerament
està coneixent els boscos
de Solsona.
Quan acabem la xerrada i de fer el
cafè li desitjo al Josep, una gran
temporada de bolets.
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1

38
Opinió
Joc de Trons
(Per no dir d’una altra cosa)
Josep Binefa Palou
«Si voleu conèixer com és un
home, revestiu-lo d’un gran poder.»
Pítac de Mitilene (640-568 a.C.) Un dels
Set Savis de Grècia.
«El poder no corromp,
desemmascara.»
Rubén Blades (1948-?)
Molt s’ha escrit sobre l’impacte que
tindran en el futur d’Espanya i en el
procés sobiranista de Catalunya tot
el seguit d’esdeveniments de caire
polític que últimament ha viscut el
país (Eleccions Europees, Abdicació...).
Sóc del parer que alguna en
tindran (a la vida tot té un pes), però
la majoria seran menys importants
del que un podria pensar. La majoria,
tots no.
Les eleccions europees, que els ciutadans
perceben com a intranscendents,
tothom sap que serveixen per
fer vots de càstig; per això tots els
analistes sostenen que els resultats
no solen ser extrapolables a altres
eleccions. Però aquest cop han estat
força aclaridores.
Entre Nord i Sud de la UE passa com
entre Catalunya i Espanya: als països
del Nord, que són contribuents
nets i estan cansats de pagar, agafa
cada cop més força l’euroescepticisme,
que sovint allà es relaciona
amb l’ultranacionalisme (fora les ingerències
estrangeres, vinguin d’on
vinguin; els estrangers ens xuclen els
recursos: cal fugir de la UE); en canvi
als països receptors de recursos,
que per posar més llenya al foc són
l’epicentre de la crisi, no hi ha moviments
antieuropeistes significatius a
excepció de Grècia, que li tenen des
d’Europa el peu al coll.
França és un cas diferent. És la segona
economia de la UE i, encara que
hi aporta molt, també en rep molt,
especialment per la PAC i per balança
comercial. Actualment està sofrint
una crisi greu que molts francesos
també atribueixen a les polítiques
europees i que els obliga a retallades
dures. Bona part del desencantament
de França vers Europa em
penso que ve de la política imposada
de manera tirànica per Alemanya
(bancària i d’austeritat pressupostària);
François Hollande al començament
va intentar oposar-s’hi, però
no se’n va sortir. Allà (i aquí) tenen
la sensació que Frau Merkel ha fet
trampes: ha imposat d’escorcollar
i posar sota l’entredit gran part dels
bancs europeus, menys els seus; no
volia que els seus bancs perdessin la
imatge de solvència, imprescindible
al món financer on tot el diner és
virtual i basat en la credibilitat. Si els
sistemes bancaris de Grècia, Espanya...
estaven a punt de fallida pels
impagaments (ocasionats sigui per
l’esclat de la bombolla immobiliària,
per efecte dominó, per desajustaments
interns, corrupció o el deute),
els bancs alemanys, que els havien
deixat la major part dels diners, no
havien d’estar gaire millor; però els
van preservar! En canvi amb molts
bancs francesos, també amb problemes
perquè havien prestat diner
als països en crisi, no van tenir els
mateixos miraments.
La vergonyosa política d’austeritat,
que ha col·lapsat l’economia europea,
i el sanejament de la banca no
han estat altra cosa que una vil maniobra
per convertir, amb el xantatge
de no donar ajudes, el deute interbancari
(privat) del països mediterranis
vers els bancs principalment
alemanys en deute públic, avalat
pels ciutadans; així s’han assegurat
cobrar i de manera preferent. A Espanya
inclús ens ho han fet posar a
la Constitució. Per cert: Alemanya
conserva totes les Sparkassen,
que són caixes semblants a les que
hi havia aquí. Com volen que ens
prenguem les eleccions europees
seriosament? Tot això no excusa ni
un pèl la incompetència, corruptela i
mala praxi de les autoritats polítiques
i financeres dels estats mediterranis,
amb menció especial i llorejada de
les del nostre.
Complida la missió primordial de
salvaguardar, amb xantatge i per damunt
de tot, els interessos alemanys
(“Deutschland über alles”), sembla
que, per fi, el BCE ha engegat la
màquina de fer euros per intentar
que el crèdit arribi a les empreses
i al consum familiar. Aquesta és la
manera de sortir de la crisi (els Estats
Units ho han fet així tota la vida). Però
fem tard i costarà remuntar: el teixit
econòmic està molt malmès, s’ha
obert una crisi política dels partits
hegemònics que pot dur alguns països
al desgovern a curt termini, s’ha
forçat la mutilació greu de l’estat del
benestar i s’ha destruït gran part de
les classes mitjanes; tot això, sumat
a l’empobriment generalitzat de la
població, ha dut el malestar social
a les portes de l’enfrontament. I al
mig, el feixisme hi treu el nas. Com
sempre.
barret picat JUNY 2014

Opinió
39
Dins d’aquest panorama seria
paradoxal que Catalunya, neta de
feixisme i pràcticament l’únic país
aportador net a la UE que no se’n
queixa, sinó que manifesta fermes
i unànimes ganes de continuar-hi i
enfortir-la, en fos expulsada.
A l’Estat Espanyol s’ha votat, com
sempre, en clau interna. A Catalunya
hem assajat les eleccions
plebiscitàries amb la victòria del
dret a decidir (no de l’independentisme
encara); però juntament amb
el triomf del PNB i Bildu a Euskadi
ja n’hi ha hagut prou per fer que
a molts de la capital se’ls posin
per corbata. També s’ha confirmat
l’inici de la caiguda del bipartidisme
dinàstic (PPSOE), autèntic baluard,
juntament amb la Corona, del neofranquisme
camuflat de democràcia,
instaurat a la Transició amb la
finalitat de mantenir al poder i a la
mamella les elits de sempre, que
segueixen parasitant als de sempre
amb els mètodes de sempre.
La Constitució, que més que una
garantia de drets se n’ha fet un “fins
aquí i prou, i encara gràcies” i es fa
servir de dogal per fermar el poble
descontent amb ganes de decidir
per canviar, ja es qüestiona des de
diferents fronts.
Una de les conseqüències més
interessants, efecte col·lateral de la
baixada del PPSOE, ha estat l’auge
de formacions noves (algunes flamants).
Encara que al país de la vora
els bonys sempre els surten al mateix
costat (“la cabra tira al monte”),
aquesta vegada i contra tot pronòstic
sembla que els n’ha sortit un per l’altre:
“Podemos”. Aquest agrupament
intenta organitzar la massa de gent
(especialment joves que es veuen
sense futur) cada cop més conscient
de la mentida de la democràcia espanyola
i profundament irritada per
la corrupció sistèmica i impune del
poder que ells anomenen “casta”;
denuncien que les classes mitja i
baixa han de suportar a base d’impostos
i retallades tot el pes de la
crisi i de la corrupció (els de la casta
no han parat un sol moment de robar
i de malgastar). També diuen que
respecten el nostre “dret a decidir”;
en aquest punt he de confessar que,
probablement per malaltia meva, no
me’n refio molla. És més: si com pronostiquen
les darreres enquestes,
Podemos puja fins a la segona o tercera
força política, es convertirà en
l’autèntic desactivador, per absorció
de vots i per un nou “talante”, d’una
part del sobiranisme català, tot i que
ens respectin el dret a decidir. Aquí
ho deixo dit.
La reacció del PSOE ha estat acceptar
la derrota i convocar un Congrés
per rentar-se la cara. Difícil ho tenen;
qui voldrà menar un vaixell desballestat?
El PSC, totalment desfet,
sense rumb i sense cap, és arrossegat
cap a la irrellevància política, no
mostrant pel camí altra cosa que no
sigui impotència inconscient.
La del PP és fer-se l’orni i enfrontar
les eleccions municipals pregonant
el final de la crisi, ignorant la qüestió
catalana i amb malabarismes populistes
(baixada de l’IRPF i pujada
de l’IVA).
Però el bipartidisme encara no s’ha
acabat, no ens enganyéssim; quan
ho faci, es donarà pas a un partit únic
fort (PP), pactant amb les restes del
PSOE o amb els de la seva dreta.
Als partits emergents els falta encara
menjar moltes sopes, per remenar-se
dins del poder. I, si com diuen algunes
enquestes, hi arriben, se’ls fotrà
“la casta” dins. S’hi apuntaran ràpidament
“persones de prestigi”, hienes
infames que ensumen el poder i que
són autèntics professionals del xollo,
la demagògia i de corrompre qualsevol
iniciativa. Al final, o estimaran
la mà de l’Ídol per arreplegar el que
puguin com tots els altres o hauran
de lluitar a tomba oberta contra el
poder econòmic, que voldrà corrompre’ls.
Un sovint té la sensació que,
especialment al país de la vora, ningú
no vol acabar amb la corrupció, sinó
que tothom aspira a pujar-hi a cavall.
Podemos estarà davant la paradoxa
de l’ou i la gallina: Què cal fer pri-

40
Opinió
mer, agafar el poder per destruir “la
casta” o destruir “la casta” per poder
agafar el poder (revolució)? I en són
cons cients. Mireu què escrivia Pablo
Iglesias al gener de 2013:
«Decía Robespierre que no hay que
probar que el Rey haya cometido
ningún delito; su mera existencia
es en sí misma un crimen. Si algo
está demostrando la llamada crisis
financiera internacional es que lo que
valía para el Rey en los tiempos de la
Revolución francesa, vale hoy para el
capitalismo. Se supone que siempre
lo supimos pero, tiene narices, han
tenido que juntarse Los Chikos del
Maíz con Habeas Corpus para recordarnos
que ya está bien de tanto
Stéphane Hessel (que al fin y al cabo,
suena a batucada pacifista) y que
hace falta un poco más de Robespierre
(que suena mucho más a rap
con banda). Y ¿Por qué no? También
una guillotina en la Puerta del Sol...»
Pablo Iglesias, Una guillotina en la
Puerta del Sol, 12 de gener de 2013 1
La pregunta és, seran capaços de fer
una revolució? Ells diuen “podemos”,
però, si no la fan, no hi haurà aquesta
Segona Transició que alguns àngels
ja anuncien, fins que tot estigui altra
vegada “atado y bien atado”. De tota
manera la Història demostra que a
Espanya totes les revolucions han
acabat fent llenya als quatre dies.
Nosaltres només en tenim una: no
escoltar el cant de les sirenes i marxar
corrents, que un país petit és molt
més fàcil de controlar.
Sobre el procés de Catalunya,“el
problema catalán” (que consti que
per a mi el problema sempre ha sigut
Espanya), estan d’acord tots els
partits que configuren la immensa
majoria de Las Cortes en fer-nos la
guerra com sigui. Proven de provo-
1) Pablo Iglesias, Una guillotina en la Puerta
del Sol http://blogs.publico.es/pablo-iglesias/174/una-guillotina-en-la-puerta-del-sol/
car crispació a base de denunciar
crispacions fictícies; busquen el cos
a cos (els àrbitres són dels seus)
i ordeixen o aprofiten qualsevol
ocasió per desacreditar el govern
de Catalunya i l’independentisme
(algunes barrabassades dels Mossos,
els fets de Can Vies... han estat
la darrera carnassa); se’n riuen de
la Independència, ens amenacen i
ens insulten. I tot amb l’anuència i
comandita dels principals mitjans
de comunicació (de molts d’aquí
també) que, abonats al vell argument
que diu que “hi ha moltes veritats”,
es veuen legitimats (i recompensats)
per publicar la que més convingui.
I dins de tot aquest enrenou, Sa
Majestat abdica. “No cabíamos en
casa i parió la abuela”. Abans de
res permeteu-me algun aclariment
formal del fet. Primer, no és cert que,
com alguns van afirmar en un primer
moment, fos el primer cas d’abdicació
reial a Espanya; em vénen al cap
molts reis que ho ha fet: Carles I, Felip
V (després va tornar il·legalment),
Carles IV, Ferran VII, Josep I, Isabel II
(a l’exili), Amadeu I de Savoia, Alfons
XIII (a l’exili). Segon, és inaudit, per a
mi inconstitucional i inadmissible que
el Rei abdiqui davant del President
del Govern. És el Rei qui nomena el
President del Govern (elegit pel Parlament)
i els Ministres; és el Rei qui
n’accepta la dimissió, no al revés!
El Rei ha de dimitir a Les Corts, que
el van coronar (Corts franquistes,
però Les Corts). Ha de presentar
l’escrit al President de Les Corts, qui
crearà una comissió per elaborar la
proposta de Llei Orgànica, que votarà
el Parlament, on s’accepti l’abdicació.
Aquí, com sempre, hem posat el poder
executiu per damunt de tots els
altres poders, inclús de la Prefectura
de l’Estat: impresentable! I després
donen lliçons a tothom.
A banda del folklore patriòtic que ens
espera tot l’estiu i a tota hora per la
Coronació, el nou Rei i la Roja, el
més destacable és constatar que
PNB i CiU han deixat de ser partits
dinàstics, i que tots els republicans
d’Espanya es fan monàrquics de tota
la vida, quan els amenacen amb una
república amb l’Aznar, González o
Zapatero de presidents. Un poema!
Fora d’això, comèdia a la plaça.
Només voldria desitjar a l’Hereu que
no hagi de pagar massa en impost
de transmissió i avisar-li que, si la
FIFA s’assabenta que la Princesa
d’Astúries, de vuit anys d’edat, cobrarà
140.000¤ com s’ha dit (jo no ho
crec: és il·legal), els farà passar una
temporada sense poder fitxar ningú.
“Avisados estáis”. Per al procés de
Catalunya l’únic que ens cal esperar
del nou rei són maniobres dilatòries
per ajornar el 9N en primer lloc i desactivar
l’independentisme després.
De la suposada “abdicació” amb
“paradinha” (que pot durar vint anys
més) del Duran Lleida, solament en
penso comentar que és la prova
que la “tercera via” no ha existit mai;
només és l’excusa per als que no
volen reconèixer públicament que
ja ho tenen bé com ara, que és una
opció ben legítima. Tot plegat, un joc
d’ous (per no dir de trons).
Passeu un bon estiu.
Cornellà, 10 de juny de 2014
FarmàciaCunyat
Farmàcia Emma Cunyat
Plaça Planell, 21
25240 LINYOLA
973 575 062
ecunat@coflleida.cat
barret picat JUNY 2014

Opinió
41
François Hollande a Andorra
Judit Pedrós
El Principat d’Andorra té, des del
s.XIII, dos caps d’Estat anomenats
coprínceps. L’any 1278 es va signar
el Primer Pareatge, o el que és el
mateix, un document que va donar la
direcció del país als primers coprínceps
andorrans: l’un, seria el bisbe
(o arquebisbe) de la Seu d’Urgell, i
l’altre, el comte de Foix, a França. La
figura del copríncep francès però,
va passar després al Rei de França
(quan aquest va adquirir el comtat) i
després al President de la República
Francesa, quan el país gal va eradicar
la monarquia.
I per què us explico això? Doncs
perquè aquesta setmana, al Principat,
hem tingut una visita històrica:
François Hollande, President de
França i copríncep d’Andorra, ha
vingut per primera vegada al país
on regna per conèixer-lo. A priori no
semblaria una fita gaire important,
però penseu que una visita així no
passa gaire sovint: l’anterior copríncep,
Nicolas Sarkozy, només va venir
un cop durant tot el seu mandat;
Hollande encara no ho havia fet.
Doncs bé, com podeu imaginar,
una televisió pública com la nostra
va haver de cobrir tota la visita, de
pe a pa. Des de l’arribada (prou espectacular,
amb helicòpter i aterrant
a un estadi de futbol, perquè no
tenim aeroport) fins a l’últim dinar,
amb el Cap de Govern (que és com
s’anomena al president del país) i
demés autoritats.
La visita va ser molt curta (només va
durar un dia i mig) però us asseguro
que va mobilitzar a mig país. Primer,
perquè molts andorrans són partidaris
de mantenir aquesta tradició de
tenir dos coprínceps estrangers i van
voler sortir a rebre’l. Segon, perquè
molts d’altres no ho són i no entenien
perquè els obligaven a tancar les
botigues durant unes hores mentre
el copríncep estava de visita. I tercer,
perquè l’amic Hollande és copríncep
d’un país que no havia conegut mai,
i per tant se li havia de fer un tour
turístic per totes les parròquies per
explicar-li com funciona el Principat
i per totes les seus institucionals,
evidentment amb diferents discursos
a cada lloc.
Però el més al·lucinant de tot, o
com a mínim per a mi, és veure com
s’orquestra una visita com aquesta.
Durant les setmanes anteriors, els
mitjans de comunicació vam tenir un
pla minutat d’exactament tot el que
faria Hollande (un pla evidentment
confidencial i on se’t recordava a
cada pàgina que no es podia compartir
la informació amb ningú). Van
venir cossos especials de policia els
dies anteriors per comprovar la seguretat
de l’esdeveniment. Això vol
dir: agents baixant a les clavegueres
per comprovar que no hi hagués
bombes; gossos policia olorant les
papereres, carrers acordonats...
I el dia D, el moment indicat... el
caos total. Als mitjans acreditats
ens van organitzar en dos grups, i
se’ns va explicar explícitament què
podíem i què no podíem gravar. El
problema clar, va arribar amb els
caps de premsa i els segurates que
venien amb ell, i que no paraven
d’empentar-te per tal de “protegir” el
copríncep. Que si “aquí no t’hi fiquis,
que li barres el pas”, que si “ja has
agafat prou imatges, veste’n”. Miri,
vostè faci la seva feina i deixi’m fer
la meva, si pot ser...
En fi, durant dos dies el país es va
pràcticament paralitzar. La meitat
dels aparcaments estaven tancats al
seu ús, les carreteres es barraven al
pas 20 minuts abans que no arribés
la comitiva (i va visitar els set pobles,
ocasionant com us podeu imaginar,
innumerables cues), es veia franctiradors
als edificis alts... i els carrers
estaven plens de nens i padrins que
volien saludar al copríncep...
Com a treballadora, l’experiència va
ser interessant. Vam fer programació
especial, seguiment de tots els seus
passos, imatges del copríncep per
tot arreu, amb banderes tricolor a
cada cantonada. Com a ciutadana...
esperem que faci com els seus successors
i només vingui un cop per
mandat. Ara ens tocarà esperar fins
les properes eleccions franceses per
saber qui serà el proper copríncep i
si també vindrà a visitar-nos.
A la foto, per ordre són: el síndic
general Vicenç Mateu, el copríncep
episcopal Joan-Enric Vives,
i el copríncep francès, François
Hollande.

42
Opinió
Sota l’advocació d’Espriu
Adrià Vidal
“Crec –i cada dia que passa ho veig
més clar– que el diàleg amb Madrid
és impossible, el Madrid d’ara, d’ahir,
de demà i de sempre”, escrivia Salvador
Espriu en una carta adreçada
a Joan Colomines el 17 de maig
de 1963. Feia tot just tres anys que
havia publicat La pell de brau per
demostrar que, des de la perifèria, es
podia entendre molt bé la “complexa
i profunda totalitat” de la Península
ibèrica. Una rèplica en tota regla a
l’estepari Ortega y Gasset, autor de
La España invertebrada (1921).
La pell de brau volia ser una crida a
establir “ponts de diàleg” que afavorissin
la comprensió i l’estima, a
partir de la diversitat i de la raó, entre
tots els pobles peninsulars. Tanmateix,
en les edicions successives
d’aquest poemari, Espriu va deixar
ben clar que el seu crit d’esperança
era cada vegada més quimèric.
Impossible. Potser pagava la pena,
però era endebades. Ningú no en
recollia el guant. A l’altre cap dels
“ponts de diàleg”, per més que se
citi el poeta de Sinera en va, no hi
ha ningú. O gairebé. Duran i Lleida
ja és una ànima en pena, que ha
perdut la poca credibilitat que tenia
i que no sap com fer-ho per defensar
la poltrona.
Han passat molts anys d’ençà de
la publicació de La pell de brau.
La societat catalana n’ha vist de
molts colors i ha tingut temps de
madurar en termes polítics. Coneix
millor la història i s’ha tornat més
incrèdula i crítica. En conseqüència,
ha evolucionat cap a posicions
majoritàriament partidàries de la
secessió. És la via més radicalment
democràtica i rupturista respecte
d’una inèrcia paralitzadora d’allò
que representa Espanya. Madrid, en
canvi, no s’ha mogut gens ni mica.
L’estètica retrògrada de Felipe VI i els
seus discursos polítics fets de llocs
comuns d’allò més rancis i patètics,
i també de fal·làcies interessades
ens retrotreuen als temps foscos del
franquisme.
No deixa de causar vergonya aliena,
estupor i indignació, en aquest
sentit, l’hagiografia mediàtica (amb
La Vanguardia al capdavant) d’una
institució, la monàrquica, que no té
res d’exemplar. Ni des del punt de
vista ètic, ni ideològic, ni estètic, ni
“deontològic”. És, en realitat, una
antigalla inacceptable, una absurditat
sense sentit, una xacra enorme i
una rèmora cara i inútil, tal com va
argumentar l’esmolada ploma de
Matthew Tree a Contra la monarquia
(2004). El 2014, la monarquia ha
quedat encara més desprestigiada,
després de les atzagaiades cinegètiques
i lascives de Juan Carlos I, el
Decrèpit.
L’herència de la dictadura plana
damunt d’un sistema polític que,
quatre dècades després, encara no
admet un referèndum democràtic
que permeti que els ciutadans i les
ciutadanes triïn lliurement el règim
que volen per al seu país. Un sistema
polític que deriva de la dictadura
franquista i que encara no ha superat
els mínims necessaris per entrar
en els estàndards democràtics europeus.
El blindatge meteòric que,
amb el suport del PP i del PSOE,
s’ha fet de la successió a la corona,
després que abdiqués el rei Juan
Carlos I, n’és la prova més evident.
La sacralització del “pacte constitucional”
–una correlació de febleses,
però tutelada pels franquistes–
també revela la immaduresa de la
democràcia espanyola i el segrest
a què la sotmet l’oligarquia regnant.
Per acabar-ho d’adobar, els casos de
censura, tan ridículs com revoltants,
que han envoltat la monarquia ens
fan recordar els temps, no gaire
llunyans, en què qualsevol crítica a
l’aristocràcia reial era un tema tabú.
A Madrid, els hereus de Franco, les
forces fàctiques, continuen controlant
una transició amarga i devastadora
que ha perpetuat els privilegis
i les prebendes de la dictadura franquista
i, sota l’empara de la legalitat
constitucional, ha abolit la capacitat
de reacció de les classes mitjanes i
populars. La precarietat democràtica
de l’Estat espanyol, enfangat en
múltiples casos de corrupció que la
justícia sembla eternitzar, clama al
cel i hauria de cridar l’atenció seriosament
els capitostos de la Unió
Europea.
Entre els “mals d’Espanya”, d’aquesta
Espanya reaccionària i fanàtica, hi
ha el clericalisme, el poder de l’estat
i la història monàrquica, com assegurava
el savi valencianista Francesc
Esteve i recorda Joan Francesc Mira
a La condició valenciana (2014). La
hipocresia pública troba cobertura
en el primer. Les castes corruptores
es perpetuen gràcies al segon.
L’esperit dels pronunciamientos
sobreviu amb la darrera. Són tres de
les grans rèmores de la democràcia
espanyola.
Per fortuna, els catalans i les catalanes
tenim un projecte de futur, transversal,
interclassista, profundament
democràtic, molt més engrescador
que el que pot oferir un sistema
polític tan podrit com l’espanyol: la
construcció d’un nou Estat. Per això,
volem exercir el dret més bàsic en
democràcia: el dret de votar a les
urnes per decidir el nostre futur en
llibertat. Ja ho deia Espriu, home de
conviccions republicanes, liberals i
demòcrates, a La pell de brau: els
homes, com els pobles, “no poden
ser / si no són lliures”, “no podrem
mai ser / si no som lliures”.
barret picat JUNY 2014

43
Eleccions Jubilats
Eleccions Jubilats
Aleví CF Linyola
Prebenjamí CF Linyola
Linyola Gym
Medi Ambient
Fotos R. Tarragó, M. Mata, Linyola Gym, M. Rodés, Escola Música
Audició
Concert Escola de Música

44
Eleccions
Excursió jubilats
Eleccions
Manifestació per la República Catalana
Dia Media Ambient
Canvi del nom del carrer
Penya Barça
Penya Barça
Parc de les Olors
Fotos R. Tarragó, R. Binefa, Jubilats, C. Arenas, E. Llauet.

Entreteniments
45
El racó dels acudits
Gerard Soldevila Pelegrí
Dues nenes es troben davant d’una bàscula de bany i
una li diu a l’altra:
-Jo de tu no hi pujaria aquí dalt, la meva mare cada cop
que ho fa plora.
-Et fa res que et parli de tu?
-De mi? D’acord, parla...
Sona el telèfon:
-Digui?
–Hola, és aquí on renten la roba?
–No...
–Doncs què bruts!
En una oficina hi ha una discussió entre un treballador
i el seu superior...
–No m’ho puc creure, és el quart dia que fas tard d’aquesta
setmana! Quines conclusions en podem treure d’això?
–Que avui és dijous
“No creia en l’amor a primera vista fins que em vaig
veure al mirall”
-Pare, pare! Porta’m al circ!
–No fill, qui et vulgui veure que vingui a casa.
Envieu els vostres acudits a: gerard.soldevila@hotmail.com
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com
Tel. 610402795
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola
www.centreequestrelliriblau.com
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general

46
Literatura
Dies de frontera
Xavier Díez
Vicenç Pagès Jordà, Dies de frontera,
Proa, Barcelona, 2014, 325 pp.
Critica Damià Bardera la narrativa
catalana actual “farcida de personatges
de trenta-pocs, urbanites, classe
mitjana i lleugerament desmenjats”.
No li manca raó a l’escriptor i filòsof
empordanès que alerta del perill de
les estretors temàtiques que sotja les
lletres catalanes, al qual no sembla
aliè una certa tendència a la “fnaquització”
de la cultura, o en altres
termes, la reducció de l’obra artística
a producte de consum i filosofia low
cost. Tot i que el perfil dels protagonistes
de Dies de frontera s’acosta
perillosament a l’etiologia denunciada
pel coautor de Mediterròniament,
Pagès Jordà defuig de la banalitat on
fàcilment podria haver recaigut en
haver cercat protagonistes tan tous.
Perquè, efectivament, la trama de
la novel·la no difereix en excés de
bona part de la literatura denunciada
per Bardera i que pot arribar a tenir
com a referents les “sitcom”, sense
el com. Una història d’una parella en
la frontera entre una joventut prorrogada
i l’entrada de ple, per raons
més biològiques que civils, en allò
que l’antropologia social situa els
límits de la vida adulta occidental.
Una convivència truncada per una
infidelitat episòdica i un estiu (el de
2013) on els personatges viuran en
un territori hostil, molt ben decorat
per les restes de l’incendi de l’Empordà
l’any anterior.
Les històries d’infidelitats són una
constant en la literatura occidental.
Tradicionalment venien a representar
la subversió íntima contra les
cotilles de l’ordre social. Des d’Emma
Bovary fins a Anna Karerina,
passant per una certa subliteratura
de gènere (també fronterera amb
el fulletó), més enllà del desgavell
material, n’hi havia, sobretot, el
moral, que abocava normalment a
la tragèdia. Tanmateix, el romanticisme
ha estat tan foragitat de la literatura
com de la vida real. En temps
contemporanis, s’imposa l’amor
líquid, aquest concepte proposat
pel filòsof britànic d’origen polonès
Zygmunt Bauman i que compara
les relacions sentimentals amb
l’efímera il·lusió del consumisme,
i la voluntat de desprendre d’allò
que ha deixat de ser una novetat.
Per tant, els protagonistes (d’altra
banda amb existències i passats
també tan ensopits com ells) no
s’enfronten a cap tragèdia, sinó més
aviat a allò que el mateix Bauman
també dibuixa en les seves àcides
anàlisis sobre la condició del món
globalitzat: passar a la condició de
material de rebuig, reciclat, prescindible,
de vida malaguanyada. El
món estable dels pares, a la manera
d’una socialdemocràcia vital tan
enyorada com depriment, es con-
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)
barret picat JUNY 2014

Literatura
47
traposa a la vida dels fills, persones
que ja porten dècades d’una precarietat
esdevinguda tret identitari.
Una provisionalitat tan excitant com
nihilista, simbolitzada en la caça de
sexe episòdic i intranscendent dels
protagonistes, també tret identitari
dels nous temps i constatació de la
fallida total d’uns romanticismes...
o sí, també presents tan sols tres
dècades enrere!, en la iniciació
sentimental dels protagonistes.
Tanmateix, la trama és el menys
important de la novel·la. No ha
guanyat el Sant Jordi per casualitat.
Pagès Jordà, per damunt de tot, és
un gran lector, algú que coneix a la
perfecció el panorama de la narrativa
contemporània, com posa de
manifest en les seves modèliques
ressenyes que periòdicament publica
a l’Avenç. És per això, que com
en el cas de Caterina Albert i en el
seu Solitud, els teòrics personatges,
la gent que apareix a la història, és
el de menys. El gran protagonista és
l’entorn, l’ambient, l’espai i el temps,
i probablement, la difícil administració
de tot plegat, en una narració
ferma, gens lineal, farcida de salts
i hiperenllaços, amb capítols molt
breus, gairebé en forma de tuits,
amb una molt estudiada coreografia
del llenguatge, amb una estructura
sincopada, que ofereix la falsa im-
pressió d’improvisació que només
saben oferir els bons músics de blues.
En poques imatges, sovint molt
poètiques, defineix uns personatges
aparentment anodins, i que en
canvi resulten ben transcendents.
Les disquisicions del narrador, els
salts endavant i enrere, i el recurs
omnipresent a imatges poètiques i
referències íntimes i generacionals
fan de la lectura un plaer, malgrat
que arribem a la conclusió, induïts
per l’autor, que les seves criatures
són estúpides, i el que resulta encara
pitjor, que potser per això, no
són tan lluny de nosaltres.
L’element més poderós és aquest
eix espai-temps, encavalcat en una
relativitat quàntica, malgrat que
l’escenari i la cronologia resultin
fàcilment identificables. L’Empordà,
i molt especialment Figueres
remarquen la geografia literària.
Agullana, Portbou, i la Jonquera,
acaben de rebre una bona dosi de
mite literari. I el temps, de la manera
més metafòrica possible, també se
superposa. Imatges de l’exili hivernal
de 1939, quan centenars de
milers de persones desesperades
tracten de fugir, se superposa a una
mena de peregrinació inversa, quan
un dels protagonistes, a la manera
de penitent, decideix recórrer en un
calorós diumenge d’estiu el camí
invers, fuetejat per les imatges externes
i els records i dubtes interiors.
Mentrestant, les restes de l’incendi
i devastació del juliol de 2012 se
superposen, en un paisatge encara
dessolat i que no tornarà a ser el
mateix, veu com rebrota el verd entre
els marges, i alguns dels arbres
van revifant.
La frontera, tant la física, en un
món en què aquestes es reforcen,
bàsicament perquè s’han fet invisibles,
com la moral, esdevenen,
més que poroses, un veritable no
lloc, un espai per l’ambigüitat, una
mena de llimbs abandonats des
del qual tornar a començar en un
desolador cicle natural, o potser un
bucle històric.
Com dèiem al principi d’aquest
escrit, aquesta podria semblar una
història banal, amb personatges
banals, parlant de temes banals.
Tanmateix Pagès Jordà és massa
llest per defugir aquest perill i ha
construït una història transcendent,
i, atès que empordanesa, universal,
sobre aquesta nova manera de comprendre
i coexistir amb lligams interpersonals
cada vegada més fràgils,
en un espai, també metafòricament,
també fronterer. Al cap i a la fi, no hi
ha res més efímer i inestable que les
fronteres.
LINYOLA

48
Literatura
Biblioteca Salvador Espriu
Montserrat Espina Bellet
DES DE LA BIBLIOTECA.
Les biblioteques són una alternativa
cultural en alça, tal com ho demostren
les últimes dades del Departament
de Cultura de la Generalitat
de Catalunya, en el balanç anyal
corresponent a l’any 2.013.
Concretament, les biblioteques
públiques catalanes satisfan les
necessitats de més del 90% de la
població. Principalment el préstec
de llibres, però també llegir els diaris,
connectar-se a Internet i les diverses
activitats que s’hi fan, les converteixen
en un equipament cultural de
primer odre.
Tot i aquests resultats, les biblioteques
afronten una realitat en canvi
permanent. Així, des de la biblioteca
pública s’està treballant per tal que
aquesta sigui molt més que llibres. I
és que davant els importants canvis
socials i tecnològics en què estem
immersos, molts i diferents són els
projectes que s’estan presentant,
nombroses són les propostes per
orientar l’actuació de la biblioteca
pública i definir el seu futur.
Recentment, a finals de maig, es va
celebrar el centenari de la Biblioteca
de Catalunya, i en un article dedicat
al mateix, publicat al diari “Avui”,
s’esmentava com la Mancomunitat,
en aquells anys, davant la necessitat
d’aixecar el nivell intel·lectual del
país, va decidir fomentar la creació
de les biblioteques populars.
Avui, cent anys després, i com diu
Carme Fenoll –cap del Servei de
Biblioteques de la Generalitat de
Catalunya– “el model de biblioteca
recull l’interès per crear serveis útils
a la ciutadania i adaptats a les diferents
realitats del territori”.
Espectacle per
a adults amb
la narradora
Jordina Biosca
La biblioteca és un lloc per estar, per
relacionar-se i ha de canalitzar les
experiències col·lectives. Per això,
els usuaris són realment el centre
del servei.
També, la biblioteca de Linyola planteja
i orienta els recursos, serveis i
activitats en funció dels interessos
dels lectors. Un exemple el tenim
amb les darreres activitats de foment
de la lectura: -l’Espectacle per a
adults a càrrec de l’actriu i narradora
Jordina Biosca i la Sessió de l’Hora
del Conte per a la mainada, a càrrec
de la narradora Eva González.
Dos espectacles a càrrec de professionals
on els contes, les històries i
les paraules invitaren a gaudir de la
màgia del llenguatge. Un joc entre
Sessió de
l’Hora del
Conte amb la
narradora Eva
González
dos mons paral·lels, la realitat i la
ficció; un joc entre el distingible i
l’insinuat i, enmig dels quals, tot un
missatge, un ball entre les idees, els
valors i les emocions.
Els espectadors es deixaren fàcilment
seduir per aquests moments
màgics gràcies al treball, no gens
fàcil, de l’artista que en cada sessió
s’acaba guanyant el seu públic.
L’any vinent, les biblioteques públiques
agafaran el relleu, a la celebració
d’enguany a la Biblioteca de Catalunya,
per recordar aquest mèrit comú
d’aconseguir que avui les biblio teques
siguin útils, properes i vives.
2015, l’any de les biblioteques! Allí
estarem! Enganxa’t a la lectura i
Bon estiu!
barret picat JUNY 2014

Literatura
49
Mals temps per a la lírica
Antoni Folguera
Sovint les coses arriben quan menys
t’ho esperes, la vida és així no si
pot fer més. Estem en plenes festes
nadalenques i mentre estic de vacances,
entre tec i tec pantagruèlic,
llegeixo la notícia a la premsa: s’ha
mort Germán Coppini als 52 anys
d’un càncer. L’endemà, en el dinar
de Nadal, ho comentem amb ma
germà. Un dies més tard em poso
Fiesta de los maniquíes per l’Spotify,
el meu petit homenatge particular:
“Rígidos los cuerpos / los maniquíes
bailan. / Con el rojo de sus labios / y
el brillar de su cabello. / Miradas de
cristal / bajo el saxo envueltas. / Perfecciones
en los rizos / sus gargantas
secas. / Fiesta de los maniquíes, / no
los toques, por favor...”. Són Golpes
Bajos, sona Golpes Bajos i s’ha
mort Germán Coppini, cervell i alma
mater d’un dels grups musicals més
singulars i potents de l’anomenada
movida: els Golpes Bajos.
La famosa movida dels 80 va generar
agrupacions per a satisfer tots els
gustos i paladars, eren uns anys
en què la música es vivia de forma
intensa i col·lectiva, però podem
comptar amb els dits de les mans
les formacions amb una proposta
diferenciada, voluntat d’autoria i
marcada personalitat. Golpes Bajos
va ser-ne una d’aquestes. Tingueren
una vida curta, del 83 al 85, amb una
producció escassa, 2 discos i un
maxi. Tot plegat 22 cançons, però
22 peces que són absolutes joies
musicals, clàssics en tota regla. Passen
els anys i encara sorprèn l’originalitat
de la proposta, la inspiració
de les músiques, el bon gust dels
arranjaments. Podem dir que han
travessat la prova del pas del temps
amb escreix. Deixaren tres àlbums:
Golpes Bajos (1983) -maxi-, A Santa
Compaña (1984) -LP- i Devocionario
(1985) –mini LP-. Després vingué la
dissolució.
Practicaren un pop avançat al seu
temps, elaborat i elegant, de variades
influències: rock, funk, afterpunk,
ritmes caribenys i música
melòdica italiana. En aquell temps
les propostes minoritàries no estaven
renyides amb la difusió i les
llistes d’èxits, hi havia fam de grups
i d’intèrprets i els discos es venien
amb certa facilitat. Podem dir que
van ser un rara avis dins el panorama
musical del moment, un estel que va
durar poc, però que va brillar amb
molta intensitat. Recordo que van
actuar a Miralcamp, però per edat
no vaig anar-hi, mai els vaig veure
en directe només en alguna actuació
televisiva, quan encara es feien
programes de música en directe, i
actualment els recupero pel Youtube.
No mires a los ojos de la gente,
Malos tiempos para la lírica, Tendré
que salir algún día, Hansel y Gretel,
Colecciono moscas, Desconocido,
La virgen loca, Travesuras de Till, A
Santa Compaña. Les seves lletres
eren costumistes, sovint amb aires
delirants i melancòlics, però sempre
tenyides d’una fina ironia. Són radiografies
de la quotidianitat, postals de
sentiments adolescents, escenes de
pessimisme urbà tan vàlides ara com
fa 30 anys endarrere. Durant la segona
meitat dels 90 ho varen tornar
ha intentar amb un disc en directe,
Vivo (1998), que va passar totalment
desapercebut. Els gustos del públic,
els mitjans de comunicació i l’afició
en general havien canviat, eren uns
altres. Mals temps per a la lírica,
abans i ara.
Dilluns: TÀRREGA
Dimarts: ALCAÑIZ - CAPELLADES - FRAGA - MANRESA
Dimecres: ALMENAR - MOLLERUSSA - POBLA DE SEGUR
Dijous: ALMACELLES - ESPARRAGUERA - FLIX - LLEIDA
Divendres: CERVERA
Dissabte: BALAGUER - CASPE - LLEIDA - MARTORELL
Diumenge: ARTESA DE SEGRE - COLLBATÓ - FONDARELLA - ORGANYÀ
I EL DIA 8 DE CADA MES A MONZÓN
Tel. 973 57 55 80 • 659 97 44 33 • Tel. 973 57 51 34 • 670 53 73 01 • LINYOLA

50
Literatura
3r Concurs de poesia
Escola El Sitjar
3r Concurs de poesia dels alumnes de l’Escola El Sitjar de Linyola
Aquest any es va fer l’entrega el 24 d’abril al poliesportiu dins els actes que celebra l’escola del Sitjar durant la setmana
cultural per Sant Jordi. I els guanyadors van ser:
Cicle mitjà:
1) El poble diferent d’Ona Nabau
2) El ninot de neu d’Anaïs Luque
3) La gossa d’Ariadna Castelló
Cicle superior:
1) Obrint un llibre d’Ivet Bonjorn
2) L’Amistat de Jofre Bosch
3) Anem d’excursió? de Josep Salse.
barret picat JUNY 2014

Literatura
51

52
Literatura
Ninots a l’espai (II)
Josep Pinyol i Vidal
Estels i aeroplans
A les acaballes de la primera década
del segle XX, els catalans s’encararen,
bocabadats i perplexes,
cap el cel. L’any 1910 ens tornà a
visitar el cometa de Halley i un pilot
francès, Lucien Mamet, s’enlairà
de l’aeròdrom de Can Tunis pel
primer vol d’un aeroplà sobre Barcelona.
La premsa cobrí aquests
esdeveniments extraordinaris amb
gran profusió d’articles, fotografies,
dibuixos i caricatures i contribuí a
la divulgació de l’astronomia i de
l’aviació envers el gran públic. El
segle XIX ens havia deixat amb la
curiositat dels globus aerostàtics i
amb el somni utòpic d’anar a visitar
els móns que ens envolten, el nou
segle XX començà amb fenòmens
astronòmics esclatants i les proeses
dels primers aviadors.
L’observatori Frabra, creat l’any
1894, començà a publicar els resultats
de les seves recerques amb les
què el seu director, Josep Comas
i Solà, assolí una gran popularitat
tant a nivell internacional per les
seves troballes astronòmiques com
a nivell local per la divulgació de l’astronomia
que feia mitjançant la columna
que signava a La Vanguardia.
Aquesta col.laboració començà als
anys noranta del segle XIX i es mantingué
fins l’any 1937. Paral.lelament
donava conferències com la que va
fer al Centre Lleidatà de Barcelona a
l’abril del 1931 i també explicava el
funcionament de l’observatori Fabra
als visitants que s’hi acostaven. Entre
1915 i 1929, l’obra de l’observatori va
ser gegantina i els astrònoms barcelonins,
sota la direcció de Josep
Comas, descobriren 11 asteroides
que reberen noms tan evocadors
com 945-Barcelona o 1188-Gothlandia
que dins del corrent romàntic
era l’origen suposat de la paraula
Catalunya. El 16 de febrer de 1921 el
diari La Vanguardia informava sobre
el descobriment d’un «nou planeta»
que anomenaren Barcelona que feia,
segons les primeres estimacions,
uns 40 quilòmetres de diàmetre i
orbitava a una distància de la Terra
de 120 milions de quilòmetres.
El periòdic La Campana de Gràcia
s’associà a la tasca divulgadora
de l’observatori Fabra mitjançant
l’organització de les anomenades
«excursions científiques» que eren
gratuïtes per als obrers. A l’agost del
1907 s’organitzaren dues excursions
descrites per N. Bas i Socias en un
article titulat «Cultura Popular» en el
quèqualificava a Comas i Solà com
un «home entregat per complert al
estudi de la grandiositat dels mons,
del infinit (…) es un veritable amich
dels traballadors».
L’observatori Fabra fou també un
centre dedicat a l’observació de
l’esclatant cometa de Halley que a
principis del 1910 fregà les capes
exteriors de l’atmosfera. El dia 12 de
maig de l’any 1910 el setmanari Cu-
Cut! publicà una nota en la què explicava
que en un poble perdut d’Àustria
els habitants havien caigut en
una mena de desesperació que els
abocava a cometre tots els excesos
perquè creien que el cometa Halley
era un signe sobrenatural que anunciava
la fi del món. Per la seva banda
L’Esquella de la Torratxa criticava
als què difonien idees catastrofistes
sense fonament i als que auguraven
morts massives degudes al gas tòxic
que suposadament difondria quan
passés prop de l’atmosfera. Aquest
mateix setmanari dedicà la portada
del seu número del 20 de maig a un
cometa Halley en forma femenina
que passava per sobre de la ciutat
de Barcelona en el moment en què
es celebraven les festes de primavera.
El cometa constatant el mal
temps que feia en aquell moment a
Barcelona s’exclamava: «Per a veure
això, un viatge tan llarg?... Si ho sé,
no m’hi acosto!». La Campana de
Gràcia, fidel a la seva línia anticlerical,
aprofità aquesta ocasió única
per apropar el cel de la Terra tot i
ironitzant sobre els capellans com
aquell que mirava el cometa amb
un llargavistes i deia als seus fidels
parroquians que els calia encomanar
moltes misses perquè allò que veia
era molt, molt, seriós. Aquest mateix
periòdic publicà a primera pàgina
del dia 5 de febrer el titular «la fi del
món» il.lustrat amb una caricatura
múltiple d’en Josep Costa «Picarol»
on es veia com reaccionaven diferentes
categories de ciutadans davant
aquelles prediccions apocalíptiques.
Els polítics que ajornaven els debats
parlamentaris, un obrer a l’atur que,
ben content, deixava de buscar feina,
o el capellà avar que ja comptava
els quartos de tants enterraments,
formaven aquesta curiosa galeria de
retrats. La revista Papitu, ben coneguda
pel seus acudits un xic pujats
de to, aprofità l’ambigüitat de la cua
del cometa per jugar amb l’equívoc
intencionat més aviat tirant cap el
verd. Un dibuix de l’elegant Francesc
Labarta «Lata» titulat «contemplant el
cometa» mostrava una parella estirats
a sota d’un arbre que miraven
encuriosits cap el cel: 1
- I tots els cometes tenen tant llarga
la cua?
-Vetaqui de lo que us preocupeu les
dones
1) Papitu, núm. 61 (26-01-1910)
barret picat JUNY 2014

Literatura
53
Dibuix de Josep Costa «Picarol» a L’Esquella de la Torratxa, núm. 1723
(4-01-1912) en el què el dibuixant ens presenta una particular visió d’una
Barcelona futura: la de l’any 1970.
Dibuix de Francesc Fontanals i Mateu «Soka». El Be Negre, núm.
171 (19-09-1931). En aquest dibuix podem constatar l’estètica
geomètrica que molts dibuixants de premsa catalans adoptaren
cap als anys trenta. Entre aquests dibuixants cal anomenar
als lleidatans Antoni Vila i Franquesa «Shum» i Melcior Niubó i
Santdiumenge «Niu».
El diumenge dia 20 de febrer, el vol
anunciat d’en Julien Mamet aplegà
una gran gentada a l’hipòdrom
de Can Tunis. Algunes cròniques
de l’època deien que els tramvies
anaven de gom a gom i que era
gairebé impossible trobar lloc per
pujar-hi. L’endemà, tots els diaris de
Barcelona comentaven amb força
detalls i imatges el vol de l’aeroplà.
El dilluns dia 21, La Vanguardia deia
que els dos vols que es van poder
presenciar «son el encanto y admiración
de cuantos por primera vez lo
presencian». Tres grans dibuixants
de premsa, Joan Llaverías, Ismael
Smith i Ricard Opisso van representar
l’escena d’aquell primer avió a les
pàgines del Cu-Cut! 2 Cadascú inter-
2) Cu-Cut!, núm. 404 (17-02-1910)
pretà el primer vol al cel barceloní
amb el seu estil particular i la ironia
que els caracteritzava. Opisso afegí
una nota picaresca al diàleg d’una
parella d’espectadors: «I això és un
monoplà? Francament, Pepet, més
mono’t trobo a tu»; Joan Llaverias
ho feu en clau política referint-se al
govern d’en Segismundo Moret: «I
vols dir que aquest aparell aixecaria a
n’en Moret i tot? – Home tant diràs…»
i Ismael Smith es decantà per fer
broma social: «Mare de Déu, quin
poble de badochs! Qualsevol diria
que no han vist may cap ase volar».
L’obra de Joaquim Xaudaró, un
dels nostres grans artistes de
premsa, es caracteritzà pels dibuixos
que tractaven sobre les
noves tecnologies que apareixien
en aquells anys del primer terç del
segle XX. Xaudaró dedicà una obra
completa al prodigi dels aparells
volants, un recull de caricatures i
dibuixos irònics referents a l’aviació
que es publicà a París pels editors
Garnier Frères l’any 1911 sota el
títol Les péripéties de l’aviation i
que fou traduït al català com Els
perills del vol. El contingut del primer
número de l’any 1912 de L’Esquella
de la Torratxa 3 fou dedicat a
fer broma sobre les prediccions,
els horòscops i els vidents. Josep
Costa «Picarol» publicà en aquest
número dos dibuixos que reflectien
la seva particular visió de la Barcelona
futura. En el primer dibuix,
Picarol, convertí la casa Milà d’en
3) L’Esquella de la Torratxa, núm. 1723 (4-
01-1912)

54
Literatura
Dibuix d’Ismael Smith que fa referència al primer vol d’un aeroplà al cel de Barcelona pilotat per
l’aviador francès Julien Mamet (Bourges 1877-1932). Cu-Cut !, núm. 404 (17-02-1910)
Tres vinyetes de «Un viatge a la Lluna» amb dibuixos d’en Ramon Miret i Baldé i text de Joaquim
Fècit. Virolet, núm. 331 (5-05-1928). L’heroi d’aquesta aventura, el jove James, entra en contacte
amb els selenites. A la primera vinyeta James els diu que té gana però no l’entenen i ha d’entrar a
la nau per a buscar provisions. Els selenites se’l miren per la finestreta i es sorprenen quan es treu
el casc perquè pensen que s’ha tret un cap i encara li en queda un altre.
Gaudí, popularment coneguda
com La Pedrera, en un garatge
per a zepelins i objectes voladors
de tot tipus situat al bell mig del
Passeig de Gràcia. El segon dibuix
representava una escena de la Barcelona
futura, la de l’any 1970, el
la què un nou mètode de transport
anomenat «Aeròmnibus» s’havia
imposat al pobre tramvia que, tot
vellet i amb mangala, es desplaçava
amb prou feines per la ciutat.
Ambdós dibuixos representen el
cel barceloní ple d’aparells voladors
i un cop més trobem associat
el concepte de progrés científic
amb la conquesta i el domini de
l’espai aeri. Fins a l’esclat de la
Primera Guerra Mundial, l’avió va
ser un atribut iconogràfic més aviat
decoratiu associat a la conquesta
del cel de la mateixa manera que
el vaixell havia estat el símbol de
la conquesta dels oceans o que
el tren i l’automòbil representaven
la vertiginosa velocitat dels temps
moderns a la terra ferma. A partir
del 1914, però, l’avió present en
cartells i pamflets de propaganda,
esdevingué un símbol tant de la
modernitat com de la terrible i
mortal eficàcia dels exèrcits beligerants.
Malgrat els avenços de les armes
destructores que convertien els
somnis en malsons, l’aviació civil
sorprenia i maravellava. Gairebé
tots els diaris i publicacions es feren
ressò de les fites de Louis Blériot,
primer aviador que atravessà el
canal de la Mànega (1909) o de
Charles Lindbergh , primer pilot
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals
i dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics
barret picat JUNY 2014

Literatura
55
Caricatura d’en Josep Comas i Solà, gran
astrònom i director de l’observatori Fabra. Cu-
Cut!, núm. 235 (22-11-1906)
que creuà l’Atlàntic (1927). Un cop
més, el gran Josep Costa «Picarol»,
inspirat pel vol transoceànic, interpretà
la futura aviació transatlàntica
en un dibuix publicat a La Campana
de Gràcia en el què l’Estàtua de la
Llibertat i una al·legoria femenina
d’Europa es donaven la mà per
sobre d’un oceà creuat per ungran
nombre d’avions. El vol de Lindbergh
obrí noves esperances per a
tots aquells que veien aquesta fita
com un preàmbul al camí dels estels.
A principis del 1928 el diari La
Publicitat informava sobre la primera
edició del premi Esnault-Hirsch
convocat a París i que anava «dedicat
a l’inventor que farà progressar
l’aviació interplanetària intentant un
raid París-La Lluna (…) l’astronàutica
progressa ràpidament (…) un raid
Paris-La Lluna en 48 hores és dintre
el terreny de les possibilitats (…)
sembla que s’escollirà el tipus de
locomoció de l’obús-cohet, somni
d’alguns astrònoms desitjosos de
fugir d’aquesta vall de llàgrimes». 4
Entre el mes d’abril i el mes de maig
de 1928 els nostres ninots tornaren
a conquerir la Lluna a les pàgines de
la revista infantil Virolet. Durant sis
números, els joves lectors d’aquest
suplement de Patufet pogueren
seguir les aventures d’en James,
un jove novaiorquès venedor de
diaris que fou escollit pel professor
Haward per a pilotar un cohet amb
propulsió de ràdium. James portava
escafandra, respirava una reserva
d’oxígen i es comunicava amb el
professor Haward mitjançant una
ràdio.Tot plegat donava a aquest
relat fantàstic un caire més aviat
realista i probava d’argumentar-lo
amb referències bàsicament científiques.
Suposo que seria ben just
reivindicar aquesta obra com un
dels grans antecedents gràfics de la
ciència ficció catalana i reconèixer
4) Signat Bellmunt. «A la Lluna en 48 hores».
La Publicitat, núm. 16808 (2602-1928)
el mèrit dels seus autors (text d’en
Joaquim Fècit i dibuixos de Ramon
Miret i Baldé).
La proclamació de la República
Catalana feta per Macià l’any 1931
fou un dels moments cabdals de
la nostra història i suposà una gran
empemta en l’afirmació de la nostra
identitat. Tot just feta aquesta solemne
proclamació, L’Esquella de
la Torratxa publicà a primera pàgina
un retrat del president Macià representant-lo
com si fos un sol que
el titular qualificava de «sol de la
llibertat». 5 Uns anys més tard, al mes
d’octubre de l’any 1934, Lluís Companys
repetí aquest gest suprem
dins d’una configuració política de
gran tensió amb l’estat. Unes setmanes
abans de la proclamació del
president Companys, el periòdic El
Be Negre reté un homenatge a l’astronomia
catalana amb un dibuix de
Francesc Fontanals i Mateu «Soka»
titulat «Trenta anys de catalanisme
a l’observatori Fabra». Més enllà de
la cúpula de l’observatori apareixia
una estel.lada que provocava la reflexió
d’un dels observadors: «Com
ha crescut aquesta estrella en poc
temps!» 6 .
(Continuarà)
5) L’Esquella de la Torratxa, núm. 2702 (17-
04-1931)
6) El Be Negre, núm. 171 (19-09-1934)

56
Racó verd
Els ocells mengen mil quilos
d’invertebrats a l’any en un vinyer
amb caixes niu
Roger Guillem Martí
Un article publicat al darrer número
de la revista Quercus (340) ha cridat
gratament la nostra atenció. Es tracta
del projecte “Control aviar de plagas
de invertebrados en cultivos
leñosos mediante restauración
ecològica estratègica”, posat en
marxa al 2012 i des de l’any passat
amb finançament de la Fundación
Biodiversidad, del Ministerio de
Agricultura, Alimentación y Medio
Ambiente i de les bodegues Abadía
Retuerta (Sardón de Duero, Valladolid).
El projecte, dut a terme per la Fundación
Internacional para la Restauración
de Ecosistemas (FIRE), té com
a objectiu avaluar el potencial de
diferents actuacions de restauració
ecològica que afavoreixin a certes
espècies d’ocells, en particular petites
aus insectívores i petits i mitjans
rapinyaires, per al control biològic de
plagues agrícoles i forestals. Per tant
la finalitat que persegueix el projecte
és demostrar que l’increment de
les poblacions
d’aquests ocells
(insectívors i rapinyaires)
mitjançant
actuacions
de restauració
ecològica estratègica
en agrosistemes
possibilita
la reducció
de la incidència
de plagues agrícoles
causades
per invertebrats
artròpodes (principalment
insectes) i micromamífers
(talps, ratolins, rates), lo que es coneix
com a control biològic.
Mallerenga carbonera (Parus major), l’au insectívora que millor està
responent al projecte per combatre plagues de forma natural.
Foto: wikipedia.
La primera part del projecte va dirigida
a les aus insectívores, dividint-se
en tres fases:
1) Col·locació de caixes niu ad-hoc
per als ocells diana (de la família dels
pàrids, o sigui les mallerengues).
2) La revegetació dels límits i vores
de camins, plantant tanques vegetals,
per obtenir hàbitat natural on
puguin criar aquests ocells.
3) La creació de tolles per a crear
hàbitat apropiat i fixar i connectar
les poblacions d’ocells insectívors.
Les actuacions es duen a terme en
diferents tipus de cultius llenyosos
(oliveres, vinyers i fruiters de pinyol)
en paisatges agrícoles del centre
d’Espanya (Ciutat Reial, Valladolid
i Badajoz), amb la col·laboració de
TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola
barret picat JUNY 2014

Racó verd
57
diferents propietaris agrícoles, una
empresa hortofrutícola i la bodega
abans mencionada. Els principals
indicadors que es mesuren en la
zona d’actuació són la biodiversitat
i abundància d’aus insectívores i
la quantitat i qualitat de la collita
obtinguda als diferents escenaris.
També es posa en marxa un programa
de capacitació d’agricultors
i d’educació ambiental.
Els primers resultats obtinguts al projecte,
en un vinyer de dues centes
hectàrees prop de Valladolid on es
van col·locar més de 40 caixes nius,
han revelat que els ocells insectívors
que s’hi van instal·lar i criar s’han
menjat en un sol any una quantitat
de 1.009,06 quilos d’insectes i altres
invertebrats. A més s’ha observat
que la quantitat d’erugues depredades
pels ocells insectívors ha estat
un 50% superior en vinyers amb
caixes niu ocupades que en vinyers
sense nidals.
Una altra dada interessant obtinguda
és que una sola parella de mallerengues
carboneres, de les que
va ocupar una caixa niu al vinyer,
va consumir 26,73 kg d’invertebrats
a l’any. Es tracta de l’espècie que
millor està responent a la col·locació
dels nidals a la zona d’actuació i per
tant, una espècie a tenir en compte
com alternativa a l’ús de plaguicides.
Això possibilita un estalvi econòmic
en la lluita contra les plagues,
que es tradueix en un increment
econòmic de la producció.
Bé, lo que volia ser un petit comentari
sobre aquest projecte, donada la
importància per les zones agrícoles,
s’ha convertit en un article sencer per
la present revista. Creiem que és un
projecte a tenir molt en compte pels
pagesos de la nostra vila, donat els
beneficis ecològics i socioeconòmics
associats de l’ús d’insecticides
naturals per combatre les plagues.
En el proper número reprendrem
els capítols dedicats a l’estudi de les
poblacions de mamífers a l’Estany
d’Ivars i Vila-sana.

58
Plantes
Les plantes remeieres
en la medicina popular linyolenca (V)
Elisenda Mas Darbra
En aquest capítol explicarem, en
primer lloc, els diferents remeis que
els entrevistats ens han fet saber per
a guarir una malaltia determinada.
Així, en aquest cinquè capítol parlarem
del què podem fer per a curar
o alleugerir els mussols (blefaritis).
El segon apartat de l’article estarà
dedicat a parlar d’una determinada
planta remeiera; en aquest cas comentarem
les moltes virtuts que els
diferents entrevistats linyolencs ens
han explicat sobre l’olivera, arbre de
clima mediterrani antigament molt
abundant al nostre terme.
Voldríem aclarir que aquest recull de
tradicions i costums populars tenen
la majoria una certa base científica,
però alguns remeis són fruit de
supersticions i de tradició oral poc
contrastada científicament. Per això
s’ha de tenir molta cura a l’hora de
provar algun d’aquests remeis ja
que segons l’ús i la quantitat o la
part de la planta emprada pot tenir
uns efectes o uns altres, fins i tot
pot arribar a ser perjudicial per a
certes persones. Recomanem per
això, posar-se en mans de persones
especialitzades en el tema si es té
intenció de consumir alguna herba
durant un cert temps. Així, ni l’autor
ni l’editor es fan responsables de les
possibles conseqüències derivades
d’un mal ús d’aquests remeis sense
assessorament d’un expert.
REMEIS NATURALS
PER A CURAR O
ALLEUGERIR ELS
MUSSOLS (BLEFARITIS)
Els mussols són inflamacions de les
vores exteriors de les parpelles. Els
seus símptomes es caracteritzen per
l’aparició d’escames a la base de les
pestanyes o bé per la presència de
crostes purulentes que en desprendre’s
deixen lloc a petites úlceres.
REMEI POPULAR núm.1
Materials:
— Un drap o una gassa neta
— Infusió de flor de saüc
Procediment: Es prepara una infusió
a base de flors de saüc. Un cop tèbia
es suca el drap o la gassa i, ben
amerada, es col·loca damunt de l’ull
afectat per la inflamació una bona
estona. Es va repetint aquesta acció
successives vegades al llarg del dia.
REMEI POPULAR núm. 2
Materials:
— Un mocador o una gassa neta
— Decocció de timó o de flor de
malva.
Procediment: Es mulla el mocador o
la gassa amb una decocció feta amb
timó o amb flors de malva. Es col·
loca damunt del mussol una bona
estona. Es pot repetir l’acció vàries
vagades al dia.
REMEI POPULAR núm. 3
Materials:
— Una llesca de pa escaldada
— Decocció de timó
Procediment: Amb el timó es realitza
una decocció i, encara bullint, s’escalda
una llesqueta de pa. Aquesta,
un cop refredada una mica, es col·
loca damunt de l’ull afectat fins que
es refredi.
REMEI POPULAR n.4
Materials:
— Una rodanxa de tomata escalivada
Procediment: S’escaliva una rodanxa
de tomata. Es col·loca ben calenta
damunt del mussol de l’ull i es
deixa actuar durant uns minuts. Ho
podem repetir diversos cops al dia.
REMEI POPULAR n.5
Materials:
— Una ceba
— Una branqueta de timó
Procediment: Es fa bullir una ceba
amb una branca de timó. Es col·loca
la ceba bullida calenta damunt del
mussol i s’hi deixa una bona estona.
Es va repetint l’acció diverses
vegades al dia.
ALTRES REMEIS
Altres dos remeis molts curiosos que
no tenen res a veure amb el món de
les herbes han estat els següents:
el més simpàtic i conegut seria
“els mussols s’han de portar a casa
d’una pubilla” i cridar des de baix
“aquí et deixo algo” o “aquí et deixo
el mussol”.
L’altre remei consistia en passar per
damunt del mussol la clau vella més
grossa de ferro que es pogués trobar
a casa. Això ho repetia diverses
vegades al dia.
L’OLIVERA
(Olea europaea)
Sinonímia: Oliver
Localització en el
terme de Linyola
Abans de l’arribada
del Canal d’Urgell,
i per tant de l’aigua
i del reg, les terres de Linyola eren
gairebé totes de secà. Per tant, predominaven
els conreus i els arbres
adaptats a aquest dèficit hídric.
barret picat JUNY 2014

Plantes
59
L’olivera és un bon exemple d’arbre
adaptat al nostre clima mediterrani
sec i calorós, sobretot l’espècie silvestre
coneguda popularment com
ullastre. Aquest té una forma més
arbustiva i és més resistent a les
fortes gelades de l’hivern que no pas
les varietats introduïdes per l’home,
com per exemple, l’arbequina. Però
a mesura que el reg anava substituint
el secà, aquests arbres, molt abundants
i apreciats per a extreure oli i
tenir olives tot l’any, van ser tallats i
substituïts per conreus més productius.
Avui en dia, al terme de Linyola,
en queden pocs i de forma testimonial
en algunes ribes, en algun hort
o prop d’alguna cabana de tros mig
abandonada. També se’n pot trobar
dins del poble en alguns jardins i places
públiques i en bastants jardins
particulars. Concretament al nostre
jardí en tenim una de plantada de
la varietat arbequina que fa 18 anys
la vam comprar i portar, ja vella, de
Belianes. La fotografia adjunta, realitzada
a mitjans de setembre de l’any
passat, mostra les olives que vàrem
collir per a posar-les en conserva.
Cada any omplim uns quants pots
de vidre amb aigua, sal, una dent
d’all i herbes com la sajolida, el
romaní o el timó. Procurem omplir
els pots sense que quedi aire dins i
els guardem en un lloc fosc durant
30 o 40 dies. A partir d’aleshores ja
es poden menjar. No cal dir que són
molt millor que les de compra.
Indicacions terapèutiques: usos
medicinals més habituals segons
els veïns entrevistats
Les múltiples propietats de l’olivera
i del seu oli són conegudes des de
l’antiguitat: egipcis, romans i grecs
utilitzaven l’oli per a curar diverses
Subscriu-te a
la revista de LINYOLA!
patologies. També la majoria d’entrevistats
de Linyola m’han explicat
un seguit d’usos i virtuts. Per ordre
d’importància aquests han estat els
següents:
La majoria ha fet referència al seu
efecte hipotensor, és a dir, es bevien
les decoccions de les fulles per a fer
baixar la pressió sanguínia. Ho aconseguien
fent el que anomenen una
novena: durant nou dies es prenien
les infusions i es parava uns dies i
s’hi tornava. Sembla ser que és un
dels remeis vegetals més eficaços
contra la pressió sanguínia alta o
hipertensió.
Una altra utilització força comentada
ha estat el seu ús com a emol·lient,
és a dir, que exerceix un efecte
suavitzant i antiinflamatori, adequat
per a reduir i calmar el dolor de les
cremades i butllofes que sortien en
la pell. En el mateix sentit, també
es feia servir per a calmar i curar el
dolor de les clivelles, petites ferides,
fer madurar els furóncols i estovar
les mules dels dits. Per a les clivelles
alguns feien una pasta amb oli i ou
batut i se les sucaven. També l’oli
s’utilitzava per a altres irritacions
de la pell com les dermatitis o la
psoriasi. N’hi ha que per a reforçar
les fregues ho barrejava amb sofre
de l’hort que es tirava per matar els
fongs i altres plagues. Dos entrevistats
encara ara es fan fregues amb
oli d’oliva per fer la pell més fina i fer
créixer les ungles més sanes i fortes.
Igualment ens han parlat que l’oli fa
desaparèixer també les berrugues.
Bastants informants utilitzen el seu
efecte antiinflamatori per reduir i
calmar les morenes del recte (sucar-se
el cul d’oli). Molts entrevistats
ens parlen que per a curar el mal
d’orella (otitis) un remei era posar-se
unes gotetes d’oli d’oliva calent dins
l’oïda. Igualment eren freqüents les
fregues amb oli per a calmar el dolor
d’ossos i algunes artritis.
Un altre ús era utilitzar-lo com a
laxant suau. Es bevien dos o tres cullerades
d’oli al matí i en dejú durant
uns dies fins que es regularitzava la
situació. Alguns ho barrejaven amb
aigua tèbia i es feien una lavativa
si el restrenyiment era molt fort. Un
entrevistat resolia el restrenyiment
estimulant l’anus amb una candela
de missa beneïda sucada amb oli
d’oliva. També explica que, a més
de laxant, també anava bé per a
expulsar els cucs del cul.
He deixat per la part final un últim ús
força curiós com és el fet d’utilitzar
l’oli i les fregues per a “trencar les
angines”, és a dir curar-les. S’agafava
el canell de la persona que en
tenia i després de posar-hi una mica
d’oli d’oliva, es pressionava molt
fort amb el dit polze. Es formava un
bony a l’alçada del canell i s’anava
desplaçant fins al colze. Durant
aquesta estona les angines s’anaven
“trencant” i desapareixent. Era un
procés molt dolorós. Sempre calia
agafar el braç contrari del costat de
la faringe que estava irritada.
Altres usos, costums i creences a
Catalunya
Segons el Costumari Català de Joan
Amades, per les contrades olivareres
lleidatanes, durant la processó
de Setmana Santa, la gent anava a
cercar fulles d’olivera a fi de posar-ne
en oli que esdevenia remeier i per tal
de cremar-ne a la llar en casos de

60
Plantes
tempesta, ja que el fum que feia allunyava
el mal temps. El Dijous Sant
era el dia assenyalat per a canviar
l’aigua de les olives confitades per
tal que no sortissin ‘dessabudes’ o
‘sabateres’.
Durant el decurs de la festa de l’Ascensió,
l’oli que es feia aquell dia
estava ungit de tot el do remeier que
li era possible contenir degut al gran
remei que va experimentar tota la
Terra per l’ascensió de Jesús. Quan
aquesta creença, diu el refrany:
“Al dia de l’Ascensió,
de tot l’any, és el millor.
el dia de l’Ascensió,
per als olis, el millor”.
A la muntanya, es tenia la creença
que les millors branques per a fer
beneir eren les d’olivera i les de llorer,
perquè són sagrades i esquiven els
llamps. En canvi, les de noguera i
les de roure criden els llamps i, per
tant, de cap manera hom no ha de
plantar-les als camps.
Els collidors d’olives solien treballar
tot el dia, de sol a sol, gairebé sense
interrupció, ja que feien un sol àpat,
molt frugal, al mateix cau de les oliveres.
Generalment els collidors feien
una vida pobra. Segons una conrada,
abans menjaven pa i figues:
“La vida dels olivaires,
no és pas llarga de contar:
al matí mengen pa i figues.
Al vespre figues i pa”.
La collita de les olives comportava tres
feines al camp: la primera era fer-les
caure de l’arbre. Era la feina pròpia
d’homes més aviat joves, que rebien
el nom ‘d’esquerradors’. En collir les
olives de la branca cal fer-ho amb suavitat
com si hom munyís i amb aquest
verb es qualificava l’acció:
“De munyir i d’esquerrar,
no en sap tothom qui ho fa”.
Les olives collides directament amb
la mà des del cim de l’olivera eren
destinades a ésser confitades i les
que queien i calia collir de terra, a
ésser premsades i fer-ne oli. Amb
referència a la masegada que hom
fa a l’arbre en collir, diu el vers que:
“L’oliver,
li fas mal,
i et dóna bé”.
Un cop les olives al terra, les plegaven
les collidores, generalment dones.
Alguns infants deixaven d’anar
a l’escola per ajudar a la família a
plegar olives. Per comentar que de
plegar olives del terra fins i tot en sap
la mainada, hom diu que:
“D’olives i de glans,
tantes en cullen els xics
com els grans”.
Per no haver de collir les olives directament
del sòl i evitar que s’embrutin
de terra, solien estendre grans borrasses
al peu de les oliveres, perquè
les olives caiguessin al damunt.
Per al sistema de collir hi ha dues
formes: la més corrent és arreplegar
únicament les olives, procurant que
no hi vagin fulles, i l’altra és recollir
fulles i tot. Els bons olivaires, però,
eviten que en les olives hi hagi fulles
barrejades. Per a tal fi, se serveixen
de garbells de fusta molt grossos
que deixen caure les fulles que
s’hi hagin pogut barrejar. Les fulles
s’aprofiten per menjar dels conills.
A gran part de Catalunya es conreen
diferents menes d’olives. La
que dóna més oli i la més cultivada
és l’arbequina, qualificada així per
haver estat al poble d’Arbeca on va
conrear-se per primera vegada i des
d’on va estendre’s per altres contrades
olieres. És l’oliva més petita de
les espècies que es planten a casa
nostra. La foto anterior és l’exemplar
d’arbequina que tenim al jardí.
L’olivera és l’arbre més citat per la
Bíblia. La nostra pagesia el té per
immortal i creu que mai no mor per
ell mateix. Per més que s’arruïni
sempre torna a brotar ufana.
Paremiologia: proverbis, refranys
i dites populars
— Canviar l’aigua de les olives (anar
a orinar)
— Ser una bassa d’oli (tot és perfecte)
— Estendre’s com una taca d’oli
(escampar-se ràpidament)
— Haver begut oli (trobar-se en
situació desesperada)
— No tenir sal ni oli (no tenir sentit)
— Passar de taca d’oli (excedir,
ésser exagerat)
— Oli en un llum (que funciona)
— Saber més que l’oli ranci (saber
molt)
— L’olivera plantada per sant Martí
és la que fa l’oli més fi
— L’olivera plantada pel novembre,
mai no menteix
Gràfica
La següent gràfica ens mostra el
nombre d’entrevistats que ens han
parlat de cada un dels usos medicinals
descrits anteriorment.
barret picat JUNY 2014

Com passa el temps
61
Com passa el temps
CIPA ANYS 70
Fotos cedides per Teresa Gesé Pedrós
Antonia Bustamante,
Encarna Rebolledo
Bonjoch, Nati Ortega
Avileo, Neus Llaurado
i Teresa Cortada.
Antonia Bustamante,
Neus Llaurado, Encarna
Rebolledo, Nati Estebanez
Ortega, Nativitat Ortega i
Mª Teresa Martí.
Merce Pedra, Teresina Valles, Mª Carme Porta, Carme Altisent,
Ramoncin Vilamajo, Antonieta Galito, Ramona dels Arrcs,
Ramona Aldoma, Dolors Roig i Mª Teresa Pla.
Amb Dolors Cortada, Encarna Bonjoch,
Encarna Rebolledo Bonjoch, Montse Perera
Sole, Antonia Bustamante, Dolors Boneu i
Neus Llaurado

Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA
BAR
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA
Tel. 664 398 654
Des de 1984
62 barret picat JUNY 2014

63
Adoli al castell
Quinta del 1984
A dalt: Almudena Vargas, Aida
Tarragona, Alba Mir, Patrícia
Belmonte, Míriam Belmonte, Ernest
Gayarre, Jordi Altisent.
A baix: Dídac Batlle, Cisco Luque,
Joel Vallès, Sergi Garcia, Miquel
Castells, Jaume Capdevila.
Falten: Elisabeth Clarisó, Tuto
Rossell, Naraah Montull, Montse
Visa, David Porta.
Fotos Montse Giné,
Adoli i Kinta 84

Primera Comunió
Fila de dalt: Aïda Roca, Ferran Pedrós, Sergi Mata, Anna López, Paula Pietras, Pol Marquilles, Francesc Pujades, Sergi Sánchez,
Anna Tarragona, Roger Garriga, Marta Sans. Fila del mig: Júlia Garrofé, Ariadna Castelló. Fila de baix: Marc Civit, Adrià Serrano,
Unai Escolà, Ariadna Tarragona, Júlia Mas, Joel Carulla, Eloi Palau, Elba Batista, Jordi Alfonso, Ona Orrit.
Confirmació
Fotos Eva Llauet
Fila de dalt: Helena Niubó, Alba Greoles, Rosa Lafita, Nora Cabrera, Isaac Torres, Marta Agudo, Paula Martínez, Ainoa Daviu. Fila de
baix: Enric Vilamajó, Tània Tarragona, Gofre Bosch, Mateu Cascalló, Laia Roca,Vàlia Torres, Iris Castellà, David Castelló, Àlex Donoso.