Barret Picat - 204

24
Vistes de Linyola
MusicÀnim “entre bastidors”
Jesús Molina
“Si alguna cosa pot anar
malament, anirà malament”
¿Heu passat mai pel tràngol de notar
suor freda davant una situació on
crèieu que tot estava controlat però
on la llei de Murphy, podia presentarse
en qualsevol moment?
Doncs, m’atreviria a dir que tota la
gent que hem fet possible el concert
de MUSICÀNIM del passat 31 de
maig ho hem notat des del moment
en que mossèn Pere ens va posar la
mel als llavis.
Ara fa de bon dir, però aquesta
mal anomenada llei l’hem estat
“torejant” (no us enfadeu els antitaurins)
durant mesos, dia a dia.
Primer, acollint a la gent i triant les
cançons idònies per transmetre la
filosofia de l’esdeveniment. Després,
organitzant els assaigs, fent
els arranjaments a dues, tres, quatre
o cincs veus. Coordinant la gran
obertura del concert amb la que l’Ignasi
Carles va deixar bocabadat a
l’auditori, passant per la duresa dels
assaigs, la gestió de la recollida de
medicaments, aconseguint subvencions,
la venda d’entrades, escollint
la imatge gràfica del concert i fins i
tot, triant la roba i el color que millor
anés als cantaires i músics.
La fe, la il·lusió en el projecte i les
hores i hores emprades li han donant
la volta a l’enunciat d’aquesta
pseudo-llei.
“ENTRE BASTIDORS” és una frase
emprada en el món de la faràndula
per designar tot el que succeeix de
portes endins abans, durant i després
de la realització d’una obra.
Pot passar de tot i, generalment, no
transcendeix al públic.
El nostre “ENTRE BASTIDORS” no ha
estat pas diferent a tots els altres. Hi
ha hagut tanta tensió, ben entesa,
Foto Josep Roca
durant el període de gestació de
MUSICÀNIM, que si haguéssim de
fer el detall no acabaríem mai. Hem
viscut moments d’emoció àlgids
i d’altres tèrbols, ombrejats pels
nervis quan alguna cosa no rutllava
com es preveia. Tot lògic, tot normal,
tot previsible.
Els primers assaigs a l’església,
van desanimar a més d’un i…a
més de sis també. Tota la grandiositat
amb que la “pedra” et
retorna aquells aguts o els ritmes
de percussions, esdevé un batibull
de reverberacions anàrquiques. Jo
vaig arribar a sentir algun murmuri
furtiu entre els companys, com:
“Això no sonarà, tanta feina per no
res”. Va caldre agafar entre tots
les regnes de la situació i fer una
tasca d’auto convenciment de que
el principal era abocar-nos en els
assaigs, molt durs, per cert. De
tant en tant, recordàvem el gran
Claudio Abbado, traspassat recentment,
quan deia: “Els assaigs
són per patir-los treballant durament
i el concert és per gaudir-lo”,
i és que l’esforç és directament
proporcional al resultat final, com
quasi tot en aquesta vida,
Una de les claus va raure en escollir
la sonorització. La vam provar un
dia abans. Les cares de desànim
van anar canviant mica en mica fins
que a les 7 de la tarda de dissabte
els núvols van desaparèixer del tot.
Això ja sonava!
Són les 10 de dissabte 31. Ha arribat
l’hora. L’església de gom a gom.
El recinte és limitat, força gent s’ha
quedat sense entrada.
Els maquillatges i els pentinats ja
estan perfilats. Gairebé 20 persones
a la sagristia ens agafem de les mans
i cridem dues vegades el nostre
lema: ¿QUI SOM NOSALTRES?...
TECLAM’S!...
El recinte s’enfosqueix, l’Ignasi
engega el show que ha preparat
minuciosament amb les nenes de
“MI AMAS BIN”. Des de dins sentim
els aplaudiments d’admiració pel so
i la llum.
L’adrenalina comença a fer de les
seves. El seu efecte durarà fins diumenge,
segur.
Darreres consignes: “Primer la
presentació, després sortim tots, a
continuació els músics, i finalment
els cantants.
Ja som tots a lloc. Silenci expectant.
Dono la nota a cada veu, me’ls miro
a tots als ulls i els somric. Tensió controlada,
il·lusió, seguretat i ganes,
moltíssimes ganes.
Els músics amb els seus estris afinats
i a punt. Albiro l’Al·leluia del
Leonard Cohen expectant a la punta
de la llengua de la Nuri, la Conxita, la
Montse, la Teresa, la Carme, la Carmina,
l’Alfons, el Robert, el Sebastià,
l’Antonio i el Josep M.
Novament silenci i….
AL·LELUIA!… AL·LELUIA!…
Una hora i quart plena d’emocions.
Una nit memorable.
Almenys per una vegada, Murphy no
se n’ha sortit amb la seva…
I és que:
“Si una cosa pot anar bé,
anirà bé”
barret picat JUNY 2014