Barret Picat - 204

Literatura
53
Dibuix de Josep Costa «Picarol» a L’Esquella de la Torratxa, núm. 1723
(4-01-1912) en el què el dibuixant ens presenta una particular visió d’una
Barcelona futura: la de l’any 1970.
Dibuix de Francesc Fontanals i Mateu «Soka». El Be Negre, núm.
171 (19-09-1931). En aquest dibuix podem constatar l’estètica
geomètrica que molts dibuixants de premsa catalans adoptaren
cap als anys trenta. Entre aquests dibuixants cal anomenar
als lleidatans Antoni Vila i Franquesa «Shum» i Melcior Niubó i
Santdiumenge «Niu».
El diumenge dia 20 de febrer, el vol
anunciat d’en Julien Mamet aplegà
una gran gentada a l’hipòdrom
de Can Tunis. Algunes cròniques
de l’època deien que els tramvies
anaven de gom a gom i que era
gairebé impossible trobar lloc per
pujar-hi. L’endemà, tots els diaris de
Barcelona comentaven amb força
detalls i imatges el vol de l’aeroplà.
El dilluns dia 21, La Vanguardia deia
que els dos vols que es van poder
presenciar «son el encanto y admiración
de cuantos por primera vez lo
presencian». Tres grans dibuixants
de premsa, Joan Llaverías, Ismael
Smith i Ricard Opisso van representar
l’escena d’aquell primer avió a les
pàgines del Cu-Cut! 2 Cadascú inter-
2) Cu-Cut!, núm. 404 (17-02-1910)
pretà el primer vol al cel barceloní
amb el seu estil particular i la ironia
que els caracteritzava. Opisso afegí
una nota picaresca al diàleg d’una
parella d’espectadors: «I això és un
monoplà? Francament, Pepet, més
mono’t trobo a tu»; Joan Llaverias
ho feu en clau política referint-se al
govern d’en Segismundo Moret: «I
vols dir que aquest aparell aixecaria a
n’en Moret i tot? – Home tant diràs…»
i Ismael Smith es decantà per fer
broma social: «Mare de Déu, quin
poble de badochs! Qualsevol diria
que no han vist may cap ase volar».
L’obra de Joaquim Xaudaró, un
dels nostres grans artistes de
premsa, es caracteritzà pels dibuixos
que tractaven sobre les
noves tecnologies que apareixien
en aquells anys del primer terç del
segle XX. Xaudaró dedicà una obra
completa al prodigi dels aparells
volants, un recull de caricatures i
dibuixos irònics referents a l’aviació
que es publicà a París pels editors
Garnier Frères l’any 1911 sota el
títol Les péripéties de l’aviation i
que fou traduït al català com Els
perills del vol. El contingut del primer
número de l’any 1912 de L’Esquella
de la Torratxa 3 fou dedicat a
fer broma sobre les prediccions,
els horòscops i els vidents. Josep
Costa «Picarol» publicà en aquest
número dos dibuixos que reflectien
la seva particular visió de la Barcelona
futura. En el primer dibuix,
Picarol, convertí la casa Milà d’en
3) L’Esquella de la Torratxa, núm. 1723 (4-
01-1912)