Barret Picat - 204

52
Literatura
Ninots a l’espai (II)
Josep Pinyol i Vidal
Estels i aeroplans
A les acaballes de la primera década
del segle XX, els catalans s’encararen,
bocabadats i perplexes,
cap el cel. L’any 1910 ens tornà a
visitar el cometa de Halley i un pilot
francès, Lucien Mamet, s’enlairà
de l’aeròdrom de Can Tunis pel
primer vol d’un aeroplà sobre Barcelona.
La premsa cobrí aquests
esdeveniments extraordinaris amb
gran profusió d’articles, fotografies,
dibuixos i caricatures i contribuí a
la divulgació de l’astronomia i de
l’aviació envers el gran públic. El
segle XIX ens havia deixat amb la
curiositat dels globus aerostàtics i
amb el somni utòpic d’anar a visitar
els móns que ens envolten, el nou
segle XX començà amb fenòmens
astronòmics esclatants i les proeses
dels primers aviadors.
L’observatori Frabra, creat l’any
1894, començà a publicar els resultats
de les seves recerques amb les
què el seu director, Josep Comas
i Solà, assolí una gran popularitat
tant a nivell internacional per les
seves troballes astronòmiques com
a nivell local per la divulgació de l’astronomia
que feia mitjançant la columna
que signava a La Vanguardia.
Aquesta col.laboració començà als
anys noranta del segle XIX i es mantingué
fins l’any 1937. Paral.lelament
donava conferències com la que va
fer al Centre Lleidatà de Barcelona a
l’abril del 1931 i també explicava el
funcionament de l’observatori Fabra
als visitants que s’hi acostaven. Entre
1915 i 1929, l’obra de l’observatori va
ser gegantina i els astrònoms barcelonins,
sota la direcció de Josep
Comas, descobriren 11 asteroides
que reberen noms tan evocadors
com 945-Barcelona o 1188-Gothlandia
que dins del corrent romàntic
era l’origen suposat de la paraula
Catalunya. El 16 de febrer de 1921 el
diari La Vanguardia informava sobre
el descobriment d’un «nou planeta»
que anomenaren Barcelona que feia,
segons les primeres estimacions,
uns 40 quilòmetres de diàmetre i
orbitava a una distància de la Terra
de 120 milions de quilòmetres.
El periòdic La Campana de Gràcia
s’associà a la tasca divulgadora
de l’observatori Fabra mitjançant
l’organització de les anomenades
«excursions científiques» que eren
gratuïtes per als obrers. A l’agost del
1907 s’organitzaren dues excursions
descrites per N. Bas i Socias en un
article titulat «Cultura Popular» en el
quèqualificava a Comas i Solà com
un «home entregat per complert al
estudi de la grandiositat dels mons,
del infinit (…) es un veritable amich
dels traballadors».
L’observatori Fabra fou també un
centre dedicat a l’observació de
l’esclatant cometa de Halley que a
principis del 1910 fregà les capes
exteriors de l’atmosfera. El dia 12 de
maig de l’any 1910 el setmanari Cu-
Cut! publicà una nota en la què explicava
que en un poble perdut d’Àustria
els habitants havien caigut en
una mena de desesperació que els
abocava a cometre tots els excesos
perquè creien que el cometa Halley
era un signe sobrenatural que anunciava
la fi del món. Per la seva banda
L’Esquella de la Torratxa criticava
als què difonien idees catastrofistes
sense fonament i als que auguraven
morts massives degudes al gas tòxic
que suposadament difondria quan
passés prop de l’atmosfera. Aquest
mateix setmanari dedicà la portada
del seu número del 20 de maig a un
cometa Halley en forma femenina
que passava per sobre de la ciutat
de Barcelona en el moment en què
es celebraven les festes de primavera.
El cometa constatant el mal
temps que feia en aquell moment a
Barcelona s’exclamava: «Per a veure
això, un viatge tan llarg?... Si ho sé,
no m’hi acosto!». La Campana de
Gràcia, fidel a la seva línia anticlerical,
aprofità aquesta ocasió única
per apropar el cel de la Terra tot i
ironitzant sobre els capellans com
aquell que mirava el cometa amb
un llargavistes i deia als seus fidels
parroquians que els calia encomanar
moltes misses perquè allò que veia
era molt, molt, seriós. Aquest mateix
periòdic publicà a primera pàgina
del dia 5 de febrer el titular «la fi del
món» il.lustrat amb una caricatura
múltiple d’en Josep Costa «Picarol»
on es veia com reaccionaven diferentes
categories de ciutadans davant
aquelles prediccions apocalíptiques.
Els polítics que ajornaven els debats
parlamentaris, un obrer a l’atur que,
ben content, deixava de buscar feina,
o el capellà avar que ja comptava
els quartos de tants enterraments,
formaven aquesta curiosa galeria de
retrats. La revista Papitu, ben coneguda
pel seus acudits un xic pujats
de to, aprofità l’ambigüitat de la cua
del cometa per jugar amb l’equívoc
intencionat més aviat tirant cap el
verd. Un dibuix de l’elegant Francesc
Labarta «Lata» titulat «contemplant el
cometa» mostrava una parella estirats
a sota d’un arbre que miraven
encuriosits cap el cel: 1
- I tots els cometes tenen tant llarga
la cua?
-Vetaqui de lo que us preocupeu les
dones
1) Papitu, núm. 61 (26-01-1910)
barret picat JUNY 2014