Barret Picat - 204

Literatura
55
Caricatura d’en Josep Comas i Solà, gran
astrònom i director de l’observatori Fabra. Cu-
Cut!, núm. 235 (22-11-1906)
que creuà l’Atlàntic (1927). Un cop
més, el gran Josep Costa «Picarol»,
inspirat pel vol transoceànic, interpretà
la futura aviació transatlàntica
en un dibuix publicat a La Campana
de Gràcia en el què l’Estàtua de la
Llibertat i una al·legoria femenina
d’Europa es donaven la mà per
sobre d’un oceà creuat per ungran
nombre d’avions. El vol de Lindbergh
obrí noves esperances per a
tots aquells que veien aquesta fita
com un preàmbul al camí dels estels.
A principis del 1928 el diari La
Publicitat informava sobre la primera
edició del premi Esnault-Hirsch
convocat a París i que anava «dedicat
a l’inventor que farà progressar
l’aviació interplanetària intentant un
raid París-La Lluna (…) l’astronàutica
progressa ràpidament (…) un raid
Paris-La Lluna en 48 hores és dintre
el terreny de les possibilitats (…)
sembla que s’escollirà el tipus de
locomoció de l’obús-cohet, somni
d’alguns astrònoms desitjosos de
fugir d’aquesta vall de llàgrimes». 4
Entre el mes d’abril i el mes de maig
de 1928 els nostres ninots tornaren
a conquerir la Lluna a les pàgines de
la revista infantil Virolet. Durant sis
números, els joves lectors d’aquest
suplement de Patufet pogueren
seguir les aventures d’en James,
un jove novaiorquès venedor de
diaris que fou escollit pel professor
Haward per a pilotar un cohet amb
propulsió de ràdium. James portava
escafandra, respirava una reserva
d’oxígen i es comunicava amb el
professor Haward mitjançant una
ràdio.Tot plegat donava a aquest
relat fantàstic un caire més aviat
realista i probava d’argumentar-lo
amb referències bàsicament científiques.
Suposo que seria ben just
reivindicar aquesta obra com un
dels grans antecedents gràfics de la
ciència ficció catalana i reconèixer
4) Signat Bellmunt. «A la Lluna en 48 hores».
La Publicitat, núm. 16808 (2602-1928)
el mèrit dels seus autors (text d’en
Joaquim Fècit i dibuixos de Ramon
Miret i Baldé).
La proclamació de la República
Catalana feta per Macià l’any 1931
fou un dels moments cabdals de
la nostra història i suposà una gran
empemta en l’afirmació de la nostra
identitat. Tot just feta aquesta solemne
proclamació, L’Esquella de
la Torratxa publicà a primera pàgina
un retrat del president Macià representant-lo
com si fos un sol que
el titular qualificava de «sol de la
llibertat». 5 Uns anys més tard, al mes
d’octubre de l’any 1934, Lluís Companys
repetí aquest gest suprem
dins d’una configuració política de
gran tensió amb l’estat. Unes setmanes
abans de la proclamació del
president Companys, el periòdic El
Be Negre reté un homenatge a l’astronomia
catalana amb un dibuix de
Francesc Fontanals i Mateu «Soka»
titulat «Trenta anys de catalanisme
a l’observatori Fabra». Més enllà de
la cúpula de l’observatori apareixia
una estel.lada que provocava la reflexió
d’un dels observadors: «Com
ha crescut aquesta estrella en poc
temps!» 6 .
(Continuarà)
5) L’Esquella de la Torratxa, núm. 2702 (17-
04-1931)
6) El Be Negre, núm. 171 (19-09-1934)