Barret Picat-180

Linyola, juny 2010. Lo Pla d’Urgell
número 180

Catifa de Corpus
Primera Comunió
Fotos. Eva Llauet, Ignasi Carles, Valeri Bonjorn.
Escenari per passar DVD

Editorial
3
Fundat l’any 1979
linyola – juny 2010. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Francesc Foguet i Boreu
Montse Giné
Roger Guillem i Martí
Antoni Martí Mases
Quim Balaguer
Carme Arenas Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Director:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaire: Perenton Massana
Col·laboracions:
Fotografies: Eva Llauet, Celi, Cau, Adoli,
Ampa, Montserrat Martí, Moises Mata, Ceip
El Sitjar, Jaume Balcells, Conxita Mata, Josep
Pinyol Vidal, Meritxell Rodés, Valeri Bonjorn,
Ignasi Carles, Arnau Fontanet, Irina Ruchenko,
Jaume Garcia Piqué, Emili Señis, Pere Badia,
C.F. Linyola.
Text: Joan Borda i Boreu, Josep Mª Mas i
Mas, Jaume Niubó, Pere Badia, Josep Mª Mir
i Bauló, Vicens Mas, Àlex Santallusia, Josep
Pinyol Vidal,, Xavier Diez, Gerard Soldevila
Pelegrí, Jaume Balcells Palou, Montserrat Espina
Bellet, Veïns de la Montse, Cristina Puig, Arnau
Fontanet Palou, Juan Almodovar, Celi, Emili
Señis, Joan Yeguas.
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
Crisi
Llegia a un holandès, uns dies abans de les seves eleccions que comentava
que a ells la crisi els retalla beneficis socials, els apuja els impostos i els baixa
els sous. Ells es troben davant d’una situació nova, però és lluny de ser
dramàtica. A casa nostra també: no sortim del mateix nivell dels holandesos,
aquí tenim un atur espectacular, que fa que la crisi l’hagin hagut de pagar
els assalariats i no les classes dirigents econòmiques i polítiques que la van
provocar. Una crisi que afeblirà notablement a la classe mitja catalana i que
enfonsa dramàticament a les classes humils i en condemna a alguns dels
seus membres, a passar fam i a viure de la caritat, i empeny a uns pocs,
com a modus vivendi, a delinquir.
Cap a la independència
El dia 8 de juny la mesa del Parlament va aprovar la iniciativa popular per fer
un referèndum per la Independència i ara s’haurà d’activar la recollida de
signatures -225.000- en els propers mesos per tirar endavant la proposta i així
l’any 2011, podrem votar en un referèndum vinculant per la independència
de Catalunya.
Atur a Linyola
Linyola, enmig d’aquesta crisi, viu en un cul-de-sac,i sense la perspectiva
de creació de llocs de treball, amb un futur hipotecat, podria convertir-se en
un poble dormitori. Les generacions joves ara per ara, poques alternatives
tenen per treballar –i viure– a Linyola.
I malgrat les circumstàncies...
A Linyola, el teixit associatiu és més viu que mai i continua treballant i
organitzant diferents actes, des de celebrar festes majors, victòries del Barça,
catifa, excursions...
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.

4
Sumari
1 PORTADA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . C. Arenas
3 Editorial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BP
4 Sumari / La Barretada . . . . . . . . . . . . Perenton Massana
CARTES AL DIRECTOR
5 A la Montserrat .............................Veïnat
5 Visió breu de l’estiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Joan Borda
5 Curs de reciclatge de memòria ...........Cristina Puig
NOTÍCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BP
6 Atur / Catifa de Corpus / Sopar comiat temporada Penya
Barça / Acte cultural al temple parroquial / Escoles CEIP
El Sitjar
7 Festa Major de maig
8 Sant Jordi 2010 / El Barça, Campió de lliga
9 Comunions i confirmacions / Temps / Obres municipals /
Noms propis
11 Meteorologia i pluviometria . . . . . . . . . . . . .Josep M. Mas
12 CF Linyola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .P. Badia
13 99 punts i la lliga a casa ...............Arnau Fontanet
14 Centre Excursionista Linyola ...................CELI
15 Sortides de primavera al Cau . . . . . . . . .Juan Almodovar
VISTES DE LINYOLA
19 El segar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Vicens Mas
19 Coneixes el teu poble? . . . . . . . . . . . . . . . Quim Balaguer
20 Enyorances . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Josep. M. Mir Bauló
23 Passa, passa, la porta és oberta ........Quim Balaguer
VIATGES
24 Viatges que s’adapten
a les circumstàncies. . . . . . . . . . . . . . . . Àlex Santallússia
ENTREVISTA
30 Entrevista a Emili Señís Chemissana . . . . . .Montse Giné
HISTÒRIA
34 Oblida la història . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Esteve Mestre
36 Una custòdia a la sagristia
de Linyola (1690-1740) .................Joan Yeguas
38 Una escultura medieval
a l’església de Linyola (segle XIV) .........Joan Yeguas
OPINIÓ
36 L’Oest Salvatge de Buffalo Bill
a Barcelona (1889-1890) . . . . . . . . . . . . . . . .Josep Pinyol
45 La independència és modernitat, democràcia i progrés .
Un que s’ho mira de lluny
46 Linyola avança cap a la independència . . Jordi Soldevila
48 Serrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Xavier Díez
RACÓ VERD
50 Els ocells de Linyola . . . . . . . . . . . . . . . . . Roger Guillem
LITERARI
52 Biblioteca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Montserrat Espina
54 Verniosos de rècord ..................Jaume Balcells
ENTRETENIMENTS
56 El racó dels acudits . . . . . . . . . . . . . . . . Gerard Soldevila
57 COM PASSA EL TEMPS
60 CONTRAPORTADA .... Adoli, M. Giné, El Sitjar, L. García
La Barretada
De dos mals, el menor... o tots dos
barret picat JUNY 2010

Cartes al director
5
A la Montserrat
1) 3 d’octubre de 2009
Una veïna teníem al carrer Llibertat
és una mossa alta i ferma, bona noia
és el seu nom Montserrat,
La Montse de Cal Gaspà.
Un dia, de Sant Guim de la Plana, vingué
un noi guapo i ben plantat
i se n’enamoraren
com si d’un conte es tractés
El veïnat de la Montserrat.
Visió breu de l’estiu
L’estiu: estació seductora, atrevida, supèrflua.
Joan Borda i Boreu
Curs de reciclatge de memòria
El teu pare, al mirar-te quedarà emocionat
i la Paquita, des del cel,
orgullosa de sa filla estarà
i et desitjarà molta felicitat.
La mateixa que us desitgem
Josep i Montse,
en aquest dia tan senyalat
els qui estem al vostre costat
que som tot el Veïnat.
2) 24 de juny de 2010
Uns mesos han passat
i avui, amb més solemnitat,
esteu més units i casats.
La família ha augmentat
el Joan ja és al món
i amb ell, més
il·lusió i felicitat
a casa vostra hi ha entrat.
També avui batejat estarà,
després de l’aigua, que
el mossèn al cap li tirarà.
El temps passa com un sospir
i veureu el gran que es fa,
i el vostre motiu de viure serà.
Que per molts anys,
ho pugueu disfrutar
i nosaltres, molt contents,
ho puguem contemplar.
¡ Moltes felicitats! Rebeu
aquest dia tan senyalat del vostre
VEÏNAT
Els dimecres de 10 a 12 h es fa el curs de reciclatge de
memòria. La primera hora es fan exercicis físics (molt lleus
i asseguts) i massatges si convé a algú. També es pot
treballar la part del cos que una persona necessiti més.
Si es pot aguantar dret fem altres exercicis.
La segona hora treballem la memòria, depenen del grau
de cada persona. Es fan mots creuats, es pinten mandales
(dibuixos), es conten números i lletres, es recorden
refranys, etc..., s’escriu i es llegeix tant en català com en
castellà, segons un es trobi més còmode.
Es poden fer més activitats com tallers florals de pintura,
etc, depenent de la demanda i també es pot variar
l’horari.
Per fer aquests cursets, us podeu informar a Cristina Puig
i Vall, Tel. 615542554.
Cristina Puig
ROBA DE CORTINATGES, DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377

6
Notícies
Notícies
Atur
Informació Idescat 2009 sobre l’atur
a Linyola
Aturats per edat
Edat Homes Dones Total
De 16 a 19 anys 6 2 8
De 20 a 24 anys 6 3 9
De 25 a 29 anys 6 4 10
De 30 a 34 anys 9 12 21
De 35 a 39 anys 9 12 21
De 40 a 44 anys 14 10 24
De 45 a 49 anys 8 2 10
De 50 a 54 anys 2 2 4
De 55 a 59 anys 2 6 8
De 60 anys i més 4 6 10
Total 66 59 125
Aturats a Linyola
Any 2009 125
Any 2008 57
Any 2007 49
Any 2006 67
Any 2005 66
Any 2004 52
Atur Linyola per sectors (2009)
Agricultura 7
Indústria 36
Construcció 28
Serveis 53
S. Ocupació 1
Total 125
D’altres municipis de la comarca,
aturats any 2009:
Bell·lloc Urgell 81
Bellvís 85
Ivars d’Urgell 47
Miralcamp 48
Mollerussa 898
Torregrossa 68
CATIFA DE CORPUS
Diumenge 6 de juny les Adoli van fer
la seva magnífica Catifa de Corpus a
la pujada del Castell, durant el matí
del dilluns. Malauradament la pluja va
fer acte de presència un cop acabada
i la va malmetre una mica. La processó
es va fer amb tota normalitat.
Adoli havia fet el 29 de maig una
sortida d’un dia a l’Estany d’Ivars.
SOPAR COMIAT
TEMPORADA PENYA
BARÇA
Com en les darreres temporades,
la Penya Barça volgué acomiadar
la gran temporada viscuda, amb un
excel·lent sopar a base de xulles.
Gairebé un centenar de persones
assistiren a aquest sopar que es va
celebrar al carrer Jacint Verdaguer.
ACTE CULTURAL AL
TEMPLE PARROQUIAL
El temple parroquial cada cop agafa
més protagonisme en la vida cultural
del poble, al celebrar-hi principalment
concerts i d’altres com actes com el
que ressenyem, on es van passar
–sobre un escenari de “cinema”–
fotografies sobre el Divendres Sant
–de M. Mata, E. Llauet, I. Carles i C.
Arenas– i un vídeo de Pol Galitó, que
agradaren i força al nombrós públic.
ESCOLES CEIP EL
SITJAR
L’Escola Ceip El Sitjar, un altre any
s’ha fet mereixedora, de nou, d’un Premi
Baldiri Reixac. A la web de l’escola
ho anuncien així: “Ens plau fer saber a
tothom que ens han concedit un dels
Premis Baldiri Reixac pel treball dels
alumnes “Racons Poètics”. Felicitacions
a l’alumnat de P5 i Sisè del curs
passat i a les seves mestres: la Pepita,
la Isabel, la Rosa, la Carme i el Ramon!
El premi és de 700 euros que serviran
ASSEGURANCES DIVERSES
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA
barret picat JUNY 2010

Notícies
7
per adquirir llibres per l’escola i el guardó
serà entregat a mestres i alumnes,
a l’Espluga de Francolí, aquest proper
diumenge 30 de maig. Enhorabona.
Treballar i fer les coses bé, educa, forma
als alumnes, però també és agraït i
té recompensa”. El premi es va recollir
al Casal de l’Espluga de Francolí el
diumenge 30 de maig.
També el dia 30 de maig es va celebrar
al patí de l’escola una Tirada
de Bitlles.
En les darreres setmanes, l’escola
va convocar a les mares i pares per
fer unes votacions sobre els canvis
que provoquen la política del Departament
d’Ensenyament i 76 votants
es manifestaren en contra del Dpt.
d’Ensenyament i 2 a favor.
També el dia 1 de juny van celebrar
el Dia Sense Cotxes.
El dia 10 de juny van collir els primers
productes del seu hort escolar.
FESTA MAJOR DE MAIG
Una festa major més, en la que grans
i petits i joves van tenir els seus espais,
la seva festa i celebració.
Destacaríem l’actuació de l’orquestra
Maravella, uns músics com la
copa d’un pi, el diumenge..., la
Cassola de Linyola, força bona i
un gran ambient i l’exposició de
les Adoli, amb tota mena de manualitats.
Festa Major
Festa Major
Festa Major
Festa Major
Setmana Cultural
Setmana Cultural

8
Notícies
Sant JORDI 2010
Encara que la climatologia no va
acompanyar, el dia de Sant Jordi
tornà a ser un dia joiós, en que la
gent compra roses i llibres i els nens
de la vila circulen pels carrers de la
nostra vila per anar a veure llibres,
roses i l’exposició de la biblioteca.
Aquest Sant Jordi es va caracteritzar
per la venda de novel·les catalanes,
allunyant-se dels llibres dels mediàtics.
EL BARÇA, CAMPIÓ DE
LLIGA
Dinar Llar de Jubilats
El diumenge 16 de maig el Barça
es va proclamar campió d’una gran
lliga. A Linyola es va celebrar amb
una gran festa per part de tots els
culés que van superar el desencís
de no haver guanyat la Copa d’Europa.
Tanmateix el Barça ha tornat
a estar aquesta temporada el millor
equip del món i esperem que per
molts anys!
Per cert, Bojan Krkic va acabar fent
un grandiós fi de temporada i ha
Conte a la Biblioteca
Celebració
Celebració
barret picat JUNY 2010

Notícies
9
demostrat a l’aficionat que ha estat
desaprofitat durant la temporada.
Continua creixent amb el Barça,
esperant que d’aquí una o dues
temporades li arribi la titularitat
indiscutible.
COMUNIONS I
CONFIRMACIONS
El mes de maig sempre és un mes
festiu, per les moltes celebracions
que hi ha, principalment comunions,
encara que aquest any també ha
coincidit el dia 2 de maig, amb 30
confirmacions.
TEMPS
Ha plogut força aquesta primavera
i com hi ha món! Si fa un parell
d’anys el país es queixava de manca
d’aigua, ara té aigua com a mínim
per un parell d’anys i les plantes es
comencen a queixar per un excés
d’aigua que no és bona.
OBRES MUNICIPALS
Les obres del II pla Zapatero, a la
zona del poliesportiu –coberta de la
pista i altres– les farà l’empresa de
Lleida Dinamic Construxi Futura SLU
NOMS PROPIS
quehan d’estar finalitzades abans
d’acabar l’any.
També amb l’inici de la temporada
vinent s’inauguraran els vestuaris del
camp de futbol.
I també s’espera que s’adjudiquin
la IV fase de les obres de l’edifici
polifuncional, que esperem que en
un parell d’anys estigui acabat.
Cal Rotès ha tornat a ser l’únic establiment de la província de Lleida a
qui la Guia Michelin li ha atorgat a Casa Vermella com a “Establiment
especialment agradable, tant per les característiques de l’ edifici, com per
la decoració original, la localització, el tracte i els serveis que ofereix”. En
tres anys que porta obert Cal Rotés, aquesta és la segona vegada que
obté el prestigiós guardó.
Montserrat Giné Vergé redactora de Ba r r e t Pi c at que fa festa gran aquest
24 de juny. Felicitats per part de la redacció.
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA

Notícies
Jordi Querol 629 767 654
Xavier Altisent 650 051 751
KEXAL ALUMNIS SL
Carrer Tarragona, Nau 6
Pol. Ind. “El Colomer”
25241 Golmés - Mollerussa
E-mail: kexal@hotmail.es
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)

Notícies
11
Meteorologia i pluviometria
abril
maig
Temperatura màxima 29 o el dia 28 33 o el dia 31
Temperatura mínima 3 o el dia 5 5 o el dia 5
Temp. Mitjana màxima 21,3 o 23,7 o
Temp. Mitjana mínima 8,3 o 10,1 o
Temp. Mitjana mes 14,8 o 16,9 o
Dies precipitació 5 7
Dies màxima precipitació 6 l. el dia 23 22 l. el dia 3
Precipitació total mes 13 l./m 2 56 l./m 2
Dades referides a l’interior de la població.
Josep M. Mas i Mas
Foto. C. Arenas

12
Notícies
CF Linyola
Pere Badia
Equip amateur
L’equip amateur jugarà una temporada més a la I Regional.
A l’acabar la lliga va cloure en 6è lloc de la classificació,
empatat amb l’Andorra. En el darrer número de
B.P. vam dir que podíem aspirar al segon lloc, per jugar
la promoció d’ascens a Preferent, però després dels
resultats dels darrers partits, ens conformem amb la 6a
posició que a principi de temporada haguéssim donat
com a molt bona. El darrer partit de la temporada el van
jugar a Guissona i quedàrem 0-0 fent un bon partit.
Ara a treballar amb molta il·lusió per la propera temporada,
que tindrem gespa nova, que es va sembrar el 25
de maig i probablement tinguem nou entrenador i nous
jugadors, ja que del juvenil acaben dos.
Els golejadors del Linyola han estat: Llauradó, 11 gols,
Pàmpols, 8; Farràs, 7; Sol i Boldú, 6; Tribó, 5; Folguera,
4; Mestres, 3; Joval, 2; Martí, 1; Creus, 1; Berga, 1; Vendrell,
1; Gamero, 1.
Equip Aleví
Juvenil
L’equip juvenil continua la tònica de tota la temporada,
però ara en la recta final del campionat ha posat l’accelerador
i està guanyant tots els partits. Esperem que
també ho facin els dos o tres darrers partits que falten i
conservin el tercer lloc que els asseguraria pujar a la 1ª
divisió provincial. S’ho han merescut.
Equip Benjamí A
Infantil
L’infantil va acabar la Lliga i el darrer partit el va guanyar
en camp contrari per 1-5. Si l’any passat sempre eren els
darrers, aquest any durant tota la temporada ha lluitat pel
liderat i a la fi quedaren com a tercers classificats de 17
equips del grup 7 de la segona divisió. Felicitar-los per
la gran campanya que han fet i han marcat 119 gols en
32 partits, ressaltant al seu màxim golejador, Nervin amb
48 gols, tot un record.
Aleví
Els alevins també han acabat la seva primera temporada
de futbol 11 i se’ls pot donar un notable, doncs han
superat equips com el Bellpuig o l’At. Segre.
Esperem que el proper any ja aconseguiran moltes més
victòries i jugaran millor futbol. Felicitats!
Equip Benjamí B
Benjamins – Prebenjamins i babys
Bé, aquests equips han estat els animadors del camp de
futbol tots els caps de setmana. Quan juguen posen tot
el que tenen i ho fan passar molt bé als seus familiars i
acompanyants.
Durant la temporada en alguna revista es va publicar
que algun jugador podia fer cap a La Masia, doncs bé
un jugador del benjamí, anirà al mes d’agost a entrenar
amb el Barcelona i si va superant les temporades als 12
anys es podria quedar a La Masia. Al seu pare quan era
juvenil també el van provar al camp de La Bordeta.
Els jugadors d’aquests equips són el futur del Linyola o
d’equips de categories superiors. Sort i fins la propera.
barret picat JUNY 2010

Notícies
13
99 punts i la lliga a casa
Arnau Fontanet Palou
L’última temporada del Barça ha
estat bona, però ha faltat la Lliga de
Campions, que esperàvem poder
guanyar al Santiago Bernabéu.
La temporada va començar amb la
Supercopa d’Espanya on el Barça
va vèncer a l’Athletic de Bilbao: per
1-2(Xavi,Pedro) i 3-0(Messi 2,Bojan),
i va guanyar el primer títol de la
temporada i la 8 Supercopa en el
palmarès del Club. Malauradament
en el Trofeu Joan Gamper, davant
el Manchester City vam caure per
0-1. Semblava que ja s’havia acabat
la ratxa, però els títols van continuar
caient, a Mònaco es jugava
la Supercopa d’Europa davant del
Shaktar Donetsk Ucraïnès, va costar
molt però finalment amb un gol de
Pedro en la prorroga, va arribar el
segon títol.
Tres dies més tard començava la
Lliga, davant l’Sporting(3-0) on va
marcar Bojan, malauradament es va
lesionar. A la jornada 3 hi va haver un
resultat d’escàndol, Barça-Atletico.M
que va acabar amb un 5-2, el Barça
ja era líder, a la jornada 8 una
pallissa, Barça-Saragossa 6-1, una
jornada abans del Clàssic al Camp
Arnau amb Bojan i Henry
Nou va arribar el 1r empat, que no
va tenir conseqüències, després de
l’1-0 del Barça davant el Madrid.
La lliga va ser molt discutida, el partit
més decisiu va ser el 0-2 al Reial
Madrid, gols de Messi i Pedro. Però
tot i això,fins a l’última jornada no es
va decidir, el Barça va guanyar i el
Madrid va empatar.
L’altra competició amb victòria final,
va ser el Mundial de Clubs, on els
blaugranes van vèncer: 3-1 a l’Atlante
en semifinals, i 2-1 a l’Estudiantes
amb gols de Messi i Pedro, un passat
el minut 85 i l’altre a la prórroga. Les
competicions sense bon final van
ser la Copa del rei: on vam eliminar
la C.Leonesa, però el Sevilla ens va
eliminar a nosaltres amb un 2-2 total.
I a la lliga de Campions, vam deixar
fora: el D.Kiev,R.Kazan,l’Stuttgart on
jo vaig estar a la tornada al Camp
Nou (4-0) i on Bojan va marcar
en l’únic minut que va jugar, vam
derrotar l’Arsenal, però l’Inter, ens
va eliminar, quan estàvem a un gol
d’arribar a Madrid.
Bojan, el jugador del nostre poble,
ha fet una gran temporada, sobretot
l’últim tram de lliga on jugava de titular
perquè el Guardiola es va adonar
que és molt millor que l’Ibra, que va
ser un mal fitxatge. Doncs continuem
amb el Bojan, ha marcat 15 gols amb
tota la temporada i és molt, tenint en
compte els minuts jugats, ha estat
el quart màxim golejador de l’equip.
I hauria d’haver estat titular durant
tota la temporada. Perquè davant
l’Inter si l’àrbitre no li hagués anul-lat
el gol ens hauria fet arribar a la final
de Madrid.

14
Notícies
Centre Excursionista Linyola
CELI
CELI A COPENHAGEN
El CELi va participar a la marató de
Copenhaguen, a Dinamarca, on
els tres representants del club van
aconseguir molt bones marques
personals. L’Àlex Mases que feia la
seva primera marató va fer 03:40h,
el Xavier Gallart que també debutava
03:45h i l’Antoni Martí que feia la
seva tercera marató va fer 03:50h .La
cursa va ser bastant dura perquè el
recorregut es feia íntegrament per
la ciutat i havia molts carrers empedrats
que feien de mal córrer. Van
prendre la sortida 12.700 corredors
i només en van acabar 9.100.
El tres corredors del CELi van arribar
entre els 3.000 primers.
Curs de RAPPEL
El CELi va organitzar un curs de
rappel per poder tenir més seguretat
a l’hora de baixar amb la corda una
vegada s’ha practicat l’escalada,
en vies ferrades o fent alpinisme.
El rappel consisteix en baixar lligat
amb una corda a un arnès que
portem posat i controlar la velocitat
de baixada, saber fer autodetenció
i assegurament, tant amb aparells
mecànics o manuals. Fent la pràctica
del rappel és on es produeixen més
accidents si no es controla la tècnica
adequada.
100 cIms
Tres socis del CELi el Valentí López,
Xavier Gallart i l’Antoni Martí, entre
els cinquanta primers federats d’un
miler de participants, en aconseguir
el repte dels “100 cims” de la FEEC
(federació d’entitats excursionistes de
Catalunya ) i se’ls va lliurar el mapa
personalitzat, realitzat per l’editorial
Alpina, a més de la samarreta amb el
nou logotip dels “100 cims”.
La FEEC, ha elaborat un catàleg amb
els cims més representatius i característics
de Catalunya. Dels cims del
catàleg, cadascú pot escollir els cent
cims que li siguin més atractius i que
li permetin superar el repte.
L’objectiu que es pretén amb els
“100 cims» és conèixer les diferents
contrades del nostre país mitjançant
l’excursionisme. Per tant, no és un
repte apte únicament per a les persones
més ben preparades, sinó
que tothom hi té cabuda, ja que en
el catàleg hi ha cims de tota mena,
des dels de baixa muntanya fins als
3.000 del Pirineu.
NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)
barret picat JUNY 2010

Notícies
15
Sortides de primavera al Cau
Juan Almodóvar
Ara que la primavera comença a
pintar els paisatges i a escalfar
l’am bient, al Cau hem fet diverses
sortides per veure com es va
transformant la natura.
La primera va ser una bicicletada
dels Llops / Daines i Ràngers / Noies
Guia des de Balaguer fins a St.
Llorenç de Montgai. Va anar molt
i molt bé. Com brillava l’Estany de
St. Llorenç!
Un cop allí els R/NG i un parell
de dainetes ens vam atrevir a
pujar fins a l’Ermita de la Mare de
Déu del Castell de St. Llorenç de
Montgai. La pujada va ser dura
ja que tenia tres quilòmetres i un
desnivell de dos-cents metres.
Poc a poc vam anar pujant fins
arribar a les portes de l’Ermita.
Oh! Quina vista tan meravellosa.
Fins i tot podíem veure Linyola.
Engrescats per la bicicletada, vam
decidir fer-ne una altra. Aquesta vegada
només Ràngers i Noies Guia,
ja que era molt més dura. Vam anar
des de Linyola fins a Os de Balaguer.
Aquesta vegada ja va costa més, so-
bretot perquè el sol ja cremava des
de primera hora del matí. Però també
hi vam arribar. Umm!! Què n’era de
bo el gelat que ens vam menjar. A
la tarda vam aprofitar per visitar les
Coves dels Vilars que tenen pintures
rupestres de l’any 3.000 aC.
Però la millor sortida la vam fer el
passat cap de setmana (12 i 13 de
juny). Vam anar a passar dos dies a
la petita població de Llesp, a l’Alta
Ribagorça. El dissabte a la tarda
vam pujar a Durro per veure la
baixada de falles. És una de les
tradicions més arrelades dels
pobles dels Pirineus. Realment
va ser espectacular veure com un
centenar de persones baixava de
la muntanya amb les falles enceses
i carregades de les espatlles.
Era com un camí de formiguetes
però amb una centena de boles
de foc que es perseguien les
unes a les altres. L’endemà vam
fer entrega als Llops i Daines de
les ensenyes que s’han guanyat
durant tot el curs.
Ara ja hem finalitzat el curs i només
ens queda gaudir, un any
més, dels esperats campaments
d’estiu. Marxem del 10 al 20 de
juliol, i estarem acampats a la
zona perifèrica del Parc Nacional
d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,
concretament a la Vall de Boí. Ja
estem esperant que arribi el dia per
viure només aventures, descobertes,
jocs, manualitats, excursions...

C/ Salmerón, 3 — 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 52 27
RICHI’S
PERRUQUERIA
HOME I DONA
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals i
dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics

17

18
barret Fotos. picat JUNY C. Arenas
2010

Vistes de Linyola
19
El segar
Vicens Mas
El temps passa i la història ens recorda
uns fets i treballs que els nostres
avantpassats van haver de suportar i
que ara ens sembla una barbaritat de
com ho solien aguantar, per això és
bonic de poder recordar els nostres
éssers estimats de com vivien i treballaven
en temps de segar i batre.
Se n’ha escrit molt de segar i batre,
inclús en alguns pobles ho solen recordar
celebrant una festa de com es
segava i es batia, però la realitat era
molt més dura, es segava a mà i era
una feina molt feixuga, s’estava tot
el dia fora de casa, des de la sortida
del sol fins a la posta, es parava per
esmorzar, una beguda a mig matí, es
dinava a l’ombra d’un arbre entremig
de mosques i “tavans” i després
es feia una becaina, a la tarda una
altra beguda i berenar per les forces
recuperar.
A la posta del sol tothom cap a casa
per a descansar ja que la nit era
molt curta i a trenc d’alba s’havia de
formar, però abans d’anar a dormir
s’havia de picar la dalla per a l’endemà
poder segar sense patir. Normalment
eren colles que es dedicaven
a l’estiu a anar a segar i cada colla
estava formada per un dallador i un
lligador.
Però els anys van passar i el pagès
es va anar modernitzant, van sortir
unes màquines agabelladores que
feien que la feina fos menys feixuga
i cansada, ja que anaven tirades
per animals, normalment per mules
o eugues i com que la màquina al
mateix temps que segava ja feia
les gabelles, només l’home havia
de lligar-les. Va ser un avenç molt
important i amb el qual es feia molta
feina i alhora menys pesada.
Poc a poc, més invents van sortir,
com unes màquines lligadores, això
ja va ser la revolució, ja que segaven
i lligaven alhora i anaven tirades per
tractors, semblava que no havia de
sortir res més i van aparèixer les
màquines recol·lectores, però això
ja és una altra història.
Quan el blat ja estava segat i lligat
s’havia d’agarberar, es feien garberes
al mateix tros, per a fer aquesta
feina es començava a trenc d’alba
ja que la humitat era més elevada
i es feia per evitar que el gra no
saltés. S’agarberava fins que el sol
ja escalfava i llavors es deixava per
l’endemà. Normalment se’n posaven
tres de plantades i dos o tres
de coberta segons els feixos, ja que
els de la màquina eren més petits
que els fets a mà. Això es feia per
resguardar-ho per si venia alguna
tempesta o pluja i que no fes caure
el gra de l’espiga. Es tenia al tros
uns deu o quinze dies per a què el
gra s’assequés i tot seguit es portava
a l’era per batre.
ELS CRANCS
Hi va haver un temps
que era una delicadesa,
però tot es va acabar
quan les aigües es van enverinar.
De sulfats i productes
químics, per les plagues
poder eliminar
i com ens varen enganyar.
Qui no se’n recorda
dels famosos crancs,
que amb el cove o les mans
es solien pescar...
Al primer reguer
o en diferents llocs
se’n solien trobar,
la riba es furgava
i amb el cove s’atrapaven.
Allò era una exquisidesa
que ara trobem a faltar
ja que només bullits
eren un excel·lent berenar i sopar
Ara ens diuen que també n’hi ha
però com aquells....
segur que no pas en trobareu
per molt que els busqueu.
Coneixes el teu poble?
Sabeu on està situat
aquest banc?
Envieu respostes a:
barretpicat@yahoo.com
Quim Balaguer

20
Vistes de Linyola
Enyorances
Josep Maria Mir Bauló
CAÇADORS DE LINYOLA
(1ª part)
GUATLLES
El terme de Linyola a la meva joventut
era una paradís de la caça, on hi
havia, sobretot, guatlles, quan anaves
al camp als matins, escoltaves
una cantarella que feia que esperés
amb il·lusió l’alçada de la veda, que
acostumava a ser cada any el 15
d’agost.
Sempre he cregut que un dels motius
de l’abundància de les guatlles
era que es feia molt mill, un gra que
els agradava molt i que es feia com
el blat, però es segava uns dies més
tard amb la màquina agabelladora,
després d’haver-ho fet amb el blat i
l’ordi. També hi influïa que les terres
no es cultivaven tan bé com ara i es
segava més a poc a poc. Ara amb
la velocitat que porten les segadores
segant l’alfals fan que es matin
moltes perdius que no tenen temps
d’alçar el vol, també els ha afectat
l’abundància d’insecticides...en
poques paraules, que vivim en un
món molt avançat però força deshumanitzat.
ELS MILLORS
Però tornant als caçadors, al meu
criteri, els millors que jo he conegut
a Linyola, han estat Francisco Fabregat
(Panxa) i Josep Mases (Rito
de la masia) sense menysprear als
demés, que n’hi havia molts, que
jo he considerat que han estat de
primera divisió.
EL MEU PADRÍ, LO MIQUEL DEL
BARCELÓ
Vaig començar a caçar als 16 anys
i la meva afició ve del meu padrí, el
Miquel de Cal Barceló –lo pare de
la meva mare– que era molt bon caçador
i una persona molt curiosa, ell
es carregava els cartutxos a l’hivern.
Damunt de taula de la cuina tenia
totes les eines, mesures, balances,
per pesar la pólvora, pistons i una
premsa per calibrar els cartutxos,
Josep M. Mir Bauló
ja que quan havia disparat, sempre
es guardava els cartutxos buits i els
guardava per tornar-los a carregar,
i el passava per la premsa, perquè
quedaven una mica deformats i jo
sempre l’anava a ajuda’l i m’ho passava
molt bé.
Sempre em deia que un caçador
no és aquell que només tira al cap
de caça, sinó aquell que viu la caça
de manera intensa, començant per
pujar el gos i ensenyant-lo des de
petit, preparant l’escopeta fent que
aquesta s’adapti al teu cos, preparant
tots els detalls de la sortida, la
nit anterior, preparant escopeta, canana,
morral....i sobre l’art de la caça
em va donar molts bon consells, i
un d’ells sempre em va donar bons
resultats i era, no et precipitis mai a
disparar, deixa marxar lo cap de caça
que encara que no t’ho pensis, tens
temps, apunta’l bé i dispara...
CAÇADOR
Com us he dit vaig començar a caçar
als 16 anys. L’escopeta me la va comprar
el pare, aconsellat i acompanyat
pel Celestí (el barber), que també era
molt bon caçador i la van comprar
a l’armeria –avui, desapareguda–
Calvet de Mollerussa, pel preu de
dos mil pessetes. Al no tenir els 18
anys, el permís anava a nom del meu
pare. Aquest permís me’l donaren el
21 d’abril de 1951 i fins als 18 anys,
el caporal de la guàrdia civil feia un
permís a nom del meu pare, que es
feia responsable de tots els mals que
pogués fer a segones persones.
Caçant te’n passen moltes de coses i
no totes són mentida, que és la fama
que tenim els caçadors. Sempre he
estat prudent i sempre m’ha agradat
més que ningú em veiés quan tornava
de caçar amb les guatlles penjades
i al cafè no deia mai res perquè
si explicaves la cacera d’aquell dia, si
qui t’escoltava era caçador, sempre
et deia que caçava més que tu. El
mateix que passa al cafè, quan dius
lo panís que t’ha sortit per jornal,
qui t’escolta, sempre fa millor collita,
encara que sigui mentida.
No m’agradava acompanyar a forasters,
però per fer un favor a una
persona, un cop vaig decidir acompanyar
al Cònsol francès a Barcelona
i us explicaré com va anar.
CAÇANT AMB EL CÒNSOL
FRANCÈS
La família Berga eren tres germans,
lo Joan, el Marià i una noia. A questa
barret picat JUNY 2010

Vistes de Linyola
21
Permís de caça.
família va venir de Guimerà per portar
de mitgers les terres del Carlos de
l’Amàlia. Lo Joan era el germà gran
que es va casar amb la Maria Clarisó
Solé, però tenia un caràcter aventurer
i a Linyola ja sabia la vida que
l’esperava, un dia decidí marxar cap
a França i un cop allà, en desconec
els motius, es va allistar a la Legió
Estrangera. Aleshores França estava
en guerra a Indoxina, on l’enviaren i
morí en un combat.
Lo Cònsol de França va demanar a
la vídua Maria Clarisó per arreglar
els papers que li permetessin cobrar
com a vídua de guerra. El cas és
que es van fer amics i com que dit
cònsol era caçador li va demanar si
li trobaria una persona que l’acompanyés
un dia a caçar guatlles i la
Maria va anar a casa i li digué que li
faria un gran favor si l’acompanyava
i li vaig dir que si i vam quedar per
un dia.
El dia senyalat el va acompanyar
la Maria a casa. Venia amb un gran
cotxe. Fetes les presentacions,
sortírem a caçar i ben aviat es va
enamorar del magnífic gos que
tenia i me’l volia comprar de totes
passades. Vaig comprovar que era
caçador de caça major, perquè de
guatlles no en tocava ni una, estava
molt nerviós i disparava ràpid, i a
mi em sobrava temps per rematar
la feina i fer-les caure. Va marxar
amb una bona penjada de guatlles.
M’imagino com devia fardar
ensenyant-les als seus amics! No
sabia com donar-me les gràcies.
El cas és que el devien canviar de
destí perquè ja no em vaig saber
res més.
En el proper escrit que serà del
mateix tema, serà més informal,
amb anècdotes, unes veritat i d’altres
divertides. Fins aleshores, una
abraçada.

Cansaladeria
Artesana
M a Teresa
Elaboració
Artesana
Pons i Arola, 35
25240 LINYOLA
Tel. 973 57 56 64
LINYOLA

Vistes de Linyola
23
Passa, passa,
la porta és oberta
Quim Balaguer
La confiança. Quin gran valor. A ciutat
ja gairebé està perdut... Aquí, al
poble, com que la confiança es dóna
a tothom i n’hi ha per tot... Doncs
tothom es refia de tothom. I no passa
res. Portes obertes, cotxes oberts,
bosses obertes, cap problema. Qui
t’ho robarà, aquí? Diuen.
Passo pel carrer i veig una casa
oberta. Tombo el cap, miro (si és
obert es convida al xafardeig. Com
tenen el rebedor? I aquesta catifa,
què mona...), bé, miro i penso que
l’amo o la mestressa deuen ser al
costat de la porta..., però no. No
hi ha ningú. Penso: Ostres si jo fos
dolent (que no ho sóc, malgrat la
impunitat de la xarxa...), entraria i
robaria alguna cosa. Pensament de
ciutat. Lleig. Simplement la porta és
oberta perquè sempre ho està. Total,
no hi entrarà ningú, si no hi ha res per
robar... Suposo que és això, i com
que aquí no hi ha lladres i ningú se
l’endurà, doncs per què cal tancar
la casa?
Segueixo pel carrer i veig un cotxe.
Obert. Engegat. Sense conductor.
Sorpresa major. Penso. On és l’amo?
I segueixo pensant. Ostres si jo fos
dolent (que no ho sóc), m’enduria
el cotxe. Pensament de ciutat. Lleig.
El cotxe està engegat perquè el
conductor ha anat a fer un encàrrec,
ara tornarà, i no val la pena pararlo
per tornar-lo a engegar. Suposo
que és això, i com que aquí no hi ha
lladres i ningú se l’endurà, per què
cal tancar-lo?
Al mateix carrer, una mica més
amunt. Un grup de senyores que
parlen. Cadascuna amb la seva bossa,
ben oberta, és clar. També se me
n’hi va el cap, però una bossa oberta
és massa personal com per posar-hi
el nas, no és com una casa. Així que,
ara sense ànim de xafarderia, miro
i veig les claus, el mòbil, la cartera,
un paquet de kleenex, un mini-kit de
costura, un donuts i un sobre groc. I
torno a pensar. Ostres si jo fos dolent
(que no), m’enduria la bossa. Pensament
de ciutat. Lleig. La bossa és
oberta perquè així és més còmode
posar i treure les coses. Suposo
que és això, i com que aquí no hi ha
lladres i ningú se l’endurà, doncs per
què cal tancar-la?
Carai, a Barcelona és impensable.
Les cases es tanquen, els cotxes
també, i les bosses... també. I és que
a Barcelona s’ha perdut la confiança.
No ens refiem de ningú. Quan anem
pel metro les bosses les tanquem i
no anem ensenyant el que hi tenim
a dins. Jo la tanco i prou, un simple
gest de prevenció. N’hi ha que se
l’aferren amb total desconfiança, i si
poguessin se la tatuarien. Potser no
n’hi ha per tant, penso jo. Un mínim
de prevenció de no donar facilitats
als lladres (perquè a Barcelona sí
que n’hi ha) i prou. Els cotxes també
els tanquem quan en baixem. Les
portes també. I les cases... fins i tot
fem una volta (o dues) a la clau!
No ho sé, però em sembla que
aquest serà un dels hàbits que més
em costarà d’aplicar a la vida al poble.
Gairebé 35 anys tancant pisos,
cotxes i bosses, és un hàbit difícil
de canviar. Per tant, em resignaré a
que em titllin de desconfiat (també),
i tancaré casa amb una volta de
clau, tancaré el motor i la porta del
cotxe quan no el faci servir, i aniré
pel carrer amb la bossa tancada.
Simples mesures de prevenció barcelonines.

24
Viatges
Viatges que s’adapten
a les circumstàncies
Àlex Santallúsia
Soci del CELI
Havíem iniciat el viatge al Nepal al
mes d’octubre i transcorregut el
primer mes ja havíem realitzat el
trekk del camp base de l’Everest.
Un cop finalitzat vàrem tornar a la
capital (Katmandú) per gestionar
la burocràcia que ens faria falta per
la propera aventura. Vàrem estar
un parell de dies esperant al David
i al Carles que volaven des de Barcelona.
El pla era anar al Tibet per
recórrer amb BTT la ruta de l’amistat,
trajecte que uneix les capitals
del Tibet (Lhasa) fins a Katmandú,
aproximadament uns 1.000 Km recorreguts
per l’altiplà d’uns 5.000
m d’alçada.
A l’hora de gestionar els visats amb
l’ambaixada xinesa, varen començar
els problemes, aquell any havia estat
un any d’olimpíades i el moviment
free Tibet va fer enrabiar a les autoritats
xineses. En conseqüència
vàrem trobar molts inconvenients
per tal de realitzar aquesta ruta.
M’entrestant els nostres companys
estaven apunt d’arribar a Katmandú
i per això van haver d’adaptar-nos i
buscar un pla B.
Per sort vàrem trobar una ruta interessant
per fer amb BTT, el Trekking
dels Anapurnes. Buscant pel Tamel
(barri antic de Katmandú, enfocat
al turista) vàrem trobar en les seves
llibreries un mapa on estava dibuixat
el croquis amb la ruta, indicant
els desnivells i les zones ciclables.
Algun nepalesos es sobtaven quan
els hi dèiem el que anàvem a fer,
responien que estàvem boixos.
A l’arribar el David i el Carlos, els
hi vàrem comunicar els canvis de
plans, però la resposta va ser positiva,
s’obrien noves perspectives i
noves situacions. Vam estar un parell
de dies per muntar la nova logística,
permisos , materials ...etc i vam
iniciar el camí. Els tres primers dies
vàrem transcórrer per carreteres,
barret picat JUNY 2010

Viatges
25
la sortida de la ciutat va ser molt
interessant. Al principi es fa estrany,
pedalar pel carril esquerra (maleïts
anglesos). En les primeres cruïlles
vàrem tenir algun ensurt, fins que el
cervell no s’habitua al canvi de carril
vas una mica boig.
Al deixar la ciutat el paisatge canvia,
descobreixes el mon rural. Aquí les
feines del camp continuen igual
que fa molt de temps, predomina la
tracció animal en les tasques agrícoles.
Abans d’arribar a l’àrea dels
Anapurnes vàrem fer una parada a
Bandipur. Aquesta població és una
obra d’art, imagineu-vos un poble on
no hi ha accés als vehicles, totes les
cases estan fetes de fusta i l’entorn
té una màgia especial.
Quan vàrem entrar a la zona dels
Anapurnes, t’adones de la duresa del
terreny, el camí es fa costa amunt, el
riu marca la traça de la ruta. Vàrem
començar molt valents, pedalant
amb duresa, però la muntanya marca
les seves normes, cada vegada
teníem menys metres per poder ciclar,
havíem de baixar de les nostres
montures i vàrem haver d’arrossegar-les
però abans de finalitzar el dia
vam haver de carregar la bicicleta
a les nostres espatlles. Això va fer
que el nostre cos patís els 35 quilos
de la càrrega, sobretot les nostres
espatlles. Cada dia arribàvem bastant
marcats, sobretot els primers
dies, fins que van fer tenir que fer
un pensament. En les etapes més
dures vàrem decidir que agafaríem
dos porters perquè ens carreguessin
les alforges. Cada cop les etapes es
feien més dures però cada cop estàvem
més a prop del nostre objectiu,
coronar el Thorong-la Pass, un port
de 5416 metres d’alçada. Durant la
ruta varem tenir alguns petits problemes
de salut, però es van solventar
sense cap problema. Tot el grup va
poder arribar, algú va patir més que
d’altres però tots vàrem gaudir de
l’esforç realitzat.
La baixada cap a Pokara va ser un
altra història, ara la pendent era negativa,
tot era baixada, devoràvem
quilòmetres i amb tres dies ja havíem
arribat al lloc.
A Pokara ens vam dedicar a devorar
bistecs de Yak, portàvem dèficit de
proteïnes i el cos ens ho demanava.
Menjàvem sense parlar gaire, poder
triar sabors era quelcom estrany.
Feia molts dies que el nostre paladar
sols reconeixia dos o tres sabors,
patates, alls i llenties. Com anècdota,
en dos mesos al Nepal, realitzant
activitats de muntanya vaig perdre
12 quilos.
ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona

26
Entrevista
Entrevista a
Emili Señís Chemissana
Montse Giné
Nom: Emili Señís
Chemissana
Edat: 66 anys
Lloc de naixement: Castelló de
Tor (a 2 km Pont de Suert)
Ofici: pastor d’ovelles fins
que es va jubilar
Estat Civil: casat amb Marina
Subirà, pare de tres filles, la
Pili, l’Helena i la Marina i padrí
de la Marta i el Ramon.
E.S.: A causa de la falta de pastures
per les ovelles a la muntanya primer
van venir el pare i el germà de la Marina
cap a Linyola. Va sentir al cafè
que es venia la casa on ara vivim,
que era del Manolo el santanderí, i la
va comprar. Poc després, l’any 1976
vam baixar nosaltres.
M.G.: Era bona zona de pastura
Linyola?
E.S.: Sí, alfals i panissos però sobretot
hi havia molts coberts que
ens feien de corral per tancar les
ovelles. Baixaven molts pastors de
les muntanyes.
M.G.: Éés un bon ofici el de pastor?
E.S.: No és una feina pesada però
és molt avorrida. La joventut d’avui
dia no vol treballar de pastor perquè
és festa i feina. Hi ha una escola de
pastors a Sant Salvador (Tremp) i
l’any passat de 30 que van començar
només va acabar un. A l’anar-ho
provant van veure que això no va.
Aquest any també n’hi havia una
Montse Giné (M.G.): Per quin motiu
o motius va decidir dedicar-se a fer
de pastor?
Emili Señís (E.S.): Abans de fer
de pastor jo em dedicava a fer de
maquinista de grues i altres màquines.
El pare de la Marina, que
també tenia ovelles, li’n va deixar
la meitat i va ser el motiu que jo em
decidís a fer de pastor.
“Quan s’acabaran els
pastors s’acabaran les
ovelles”
Al pas per Balaguer
M.G.: Però bé que en devia saber,
no, de fer de pastor?
E.S.: Sí, a casa ja de ben petit
m’havia familiaritzat amb les ovelles,
era d’una casa de pagès. Però a més
a més de les ovelles també teníem
vaques i altres animals.
M.G.: I com va ser que vàreu venir
a Linyola?
Emili i Marina Subirà
barret picat JUNY 2010

Entrevista
27
Reposant amb les ovelles
Marina Señís guiant les ovelles
colla. Penso que no donarà resultat.
Abans era un ofici rendible, ara no.
M.G.: Com veu el futur dels pastors?
E.S.: Quan s’acabaran els pastors
s’acabaran les ovelles. Bé, no s’acabarà
sinó que ja s’ha acabat. A Linyola
només hi ha el Sanmartín.
M.G.: I de la mateixa manera que es
fan granjes de vaques i de poros, no
es pot fer una granja d’ovelles?
E.S.: Les ovelles sortirien molt cares.
Les ovelles pastaven herba perduda,
herba que no serveix per res. Pagues
un tant al pagès de la terra, però
cada vegada surt més car.
M.G.: Guantes ovelles podia guardar?
E.S.: N’havia arribat a guardar fins
a 3.000 durant els mesos de juliol,
agost i setembre. A últims de setembre
cada amo es venia a buscar
Les filles amb les ovelles
les seves ovelles, que cada qual les
tenia marcades.
M.G.: Suposo que també devia de
realitzar la transhumància…
E.S.: Sí, a últims de setembre anàvem
cap a Linyola amb unes 2.000 ovelles.
Durant 6 dies i sis nits baixàvem les
ovelles per rutes cabaneres i també
venien les meves filles, totes saben fer
de pastores. Llavors al juny tornàvem
a fer el camí cap a la muntanya. Això
ho vaig fer durant 30 anys.
M.G.: Encara s’utilitzen aquestes
rutes?
E.S.: Ja no en funciona cap o molt
poc. Teníem prioritat danvant dels
cotxes. Fins i tot el tren parava per
nosaltres i si haguéssim volgut parar
a la plaça del mercat un dia de
mercat havien de plegar les parades
(però no va caler mai).
M.G.: N’hi ha alguna per Linyola?
E.S.: En passa una pel Barret Picat
que va cap a Bellcaire i cap a la
Ramat de 3000 ovelles
Sentiu. També n’hi ha una altra que
va de Balaguer cap a Santa Linya i
Terradets. I a Lleida n’hi ha una altra
que passa pel Pont Vell, la banqueta
del riu i cap al Passeig de Ronda.
M.G.: Encara fa de pastor?
E.S.: No, em vaig vendre les ovelles
fa 7 o 8 anys i vaig anar de llogat fins
que em vaig jubilar no fa gaire.
M.G.: Moltes gràcies Emili per la
seva atenció.

AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís
CAL CLAUDIO
Reparació i venda de rellotges
(especialitat en rellotges de paret)
Plaça Comerç, 7 - 25142 BELLVÍS (Lleida)
Tel./Fax 973 565 019
e-mail: pefarvi@hotmail.com
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 60 22 24
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal

Amateur
Infantil
Juvenil
Babys
CF Linyola 2010

Fotos M.Giné, M. Mata, M. Rodés.

32
barret picat JUNY 2010
Fotos C. Arenas, I. Rutchenko

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44

34
Història
Oblidar la història
Esteve Mestre Roigé
En els dos darrers números de Ba r r e t
Pi c at vaig fer l’apartat entrevista i ara
era el moment a la història..., buscar a
la “calaixera” una anècdota, escriurela
i llestos, però avui no ho faré. Avui
reivindicaré la història, la nostra, la
que tenim amagada en el bagul dels
records i mai veu la llum...
Si ara mateix a qualsevol dels lectors
de la revista ens preguntessin sobre
la història d’aquesta comarca, de
manera general, direm que en el
passat fou una comarca que passava
per moltes sequeres i els seus
habitants eren molt pobres, encara
més, miserables, fins que va arribar
el Canal d’Urgell i des d’aleshores lliguem
els gossos amb llonganisses.
I ara us pregunto, veritat o mentida?
El que diem correspon amb la realitat
d’aquests anys passats?
ABANS DEL CANAL
Si passeges pel poble de Linyola,
observarem que els casalots –ajuntament,
plaça església, la mateixa
església construïda entre 1587 i
1600–, i les estructures d’alguns dels
casalots dels carrers Ramon y Cajal,
-veure la casa de Cal Galceran,- Isabel
II, Església, o si mireu la data del
molí de l’oli del Castell, ens indiquen
que en aquest poble que va patir força
en la guerra de Successió i en la
seva postguerra, que va passar per
terribles sequeres i malalties sense
fi, també visqué anys d’una gran
bonança econòmica que feren que
Linyola sempre fos considerada un
lloc força ric, que era capaç de referse
i sobreposar-se de les ferides, que
els contratemps li provocaven.
La primera meitat del segle XIX fou
una veritable desgràcia per tota la
comarca, que es dessagnà en les
guerres del Francès (1808-1814)
baralles entre absolutistes i liberals
i més tard entre isabelins i carlins
(1833-1840) i (1846-9)..., afortunadament
Linyola era una vila important,
que només fou assaltada per grans
grups d’homes, i en un d’aquests
assalts devia perdre tot el riquíssim
arxiu municipal però en aquestes
dues guerres també hi van perdre
la vida desenes de joves.
També en aquests anys es va patir
sequeres.
Després la burgesia de Barcelona
fixà els seus ulls en l’Urgell i van
creure que tenien el negoci prop de
casa i decidiren invertir-hi els seus
diners. Abans d’instal·lar-s’hi van donar
carta blanca a la Llei –jutges de la
Soga– i Ordre –caçadors aplicant Llei
de Fugues– i van deixar neta de pols
i palla la Plana, abans que la burgesia
catalana –grans negociants,
banquers, amos de línies de vaixells,
ferrocarrils,o periòdics...– fessin
passar la línia Barcelona-Saragossa
pel Pla i comencessin el 1853 la
construcció del Canal.
Històries oblidades en el túnel del
temps.
DESPRÉS DEL CANAL
Ens han venut la història real i romàntica
que el Canal va transformar la
Plana d’Urgell i és cert. Però s’obliden
de dir que els seus promotors
i constructors van fer l’obra per fer
caixa –guanyar diners– i que durant
un segle foren uns nous senyors
feudals que cobrarien el novè de
la collita, amb l’oposició –per descontentament
o disconformitat amb
la seva actuació– del país, decenni
darrere decenni, amb lluites èpiques,
contrarestats pels esforços
de la direcció de la Societat Canal
Finestra Mixta STRATO POKER
Xavier Morcillo
C/ Francesc Macià, s/n - 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 57 42 - Fax 973 57 57 43
Mòbil 666 40 20 40
DORALUM
FUSTA NOBLE A L’INTERIOR. ALUMINI A L’EXTERIOR
Les finestres STRATO reuneixen la resistència de l’alumini i la calidesa i
harmonia de la fusta.
La composició de les finestres STRATO aporta el màxim aïllament i estanqueïtat
de la seva llar sense tenir de renunciar a la fusta.
Les finestres STRATO ofereixen una gran varietat d’accessoris que junt amb els
seus impecables acabats decoren qualsevol lloc de la seva llar.
barret picat JUNY 2010

Història
35
d’Urgell, per afavorir a uns determinats
terratinents, que ocupessin o
poguessin ocupar en un futur càrrecs
en el Sindicat General, o llocs
–alcaldia, regidors– preeminents als
seus respectius pobles. Cadascú
feia els seus moviments en el tauler
d’escacs de la Plana.
Cal destacar però el compromís
d’uns empleats de la Societat Canal
d’Urgell, que sacrificaren temps i
família, perquè, dia a dia, i fent front
a totes les dificultats existents, i més
enllà del seu deure i obligació feren
que l’aigua del Canal arribés a tota
la Plana d’Urgell.
La història ens explica com mitjançant
el Canal va arribar l’aigua corrent
als pobles a la fi del segle XIX
i inicis del segle XX i aprofitant els
salts d’aigua, també la llum. I amb el
pas dels anys, arriba el tauró FECSA,
i també la Confederació Hidrogràfica
de l’Ebre (CHE), que amb el temps,
es convertí en el màxim accionista
de la Societat Canal d’Urgell.
Mentre, en anys de sequera, els pobles
es barallaven contra la Societat,
però també les caïnites, entres ells,
als qui arribava l’aigua després, contra
els qui la rebien primer i en temps
de sequera, la retenien; passaren els
anys 30 i s’arribà, com em deia un
amic de Linyola, als anys més calents
de la història més oblidada de
la Plana, els anys 50, i la resistència
a pagar el cànon davant la pretensió
de la Societat –de fet, la CHE– de
voler perpetuar-se com a mestressa
del país i movent els seus poderosos
fils dins de la dictadura, que foren
contrarestats pels terratinents del
Pla que organitzats feien que pobles
sencers deixessin de pagar el
cànon a la Societat Canal d’Urgell,
any darrere any, fins que la justícia
els obligava..., però a la fi, –després
de vèncer també a l’Estat– l’any
1964, els Canals d’Urgell, les aigües,
tornaren al país i començà una altra
història....
EPÍLEG
I també en una comarca com la
nostra és força important, estudiar
la meteorologia –sequeres, gelades,
pedregades, inundacions...– que
eren els elements que podien marcar
el destí de la comarca durant anys.
En el proper número, tornarem a les
anècdotes, als relats i vivències de la
vida quotidiana del nostre poble...
C.I.P.A.
Societat Cooperativa
CONFECCIÓ DE PECES DE VESTIR EXTERIORS
ESPECIALISTES EN CONFECCIÓ DE PANTALONS
FABRICACIÓ PRÒPIA I VENDA DE TEXANS
ESCOLA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
GUARDERIA LABORAL
Tels. 973 57 52 62 – 973 57 52 86 – LINYOLA

36
Història
Una custòdia a la sagristia de
Linyola (1690-1740)
Joan Yeguas Gassó
L’obra més destacada que actualment
hi ha a la sagristia de l’església
parroquial de Linyola és una espectacular
custòdia barroca (fig. 9). La
custòdia o ostensori és un objecte
d’orfebreria on es col·loca l’hòstia,
després de consagrar-la, per a
l’adoració dels fidels. La seva mida
és de 60 x 26 x 16’5, està feta amb
plata sobredaurada. La custòdia de
Linyola té la forma de sol radiant al
voltant del vericle, la part central de
vidre, forma habitual dels ostensoris
a partir de finals del segle XVI i inicis
del XVII (fig. 10). Al voltant del vericle
trobem una faixa circular amb pedreria
de color roig (rubins?), envoltada
dels raigs lluminosos, de tres mides
alternades: un de llarg; un de curt,
a l’extrem del qual hi ha un estel; i
entre el llarg i el curt en trobem un
tercer, més prim, en ziga-zaga. Part
superior que descansa sobre una tija
formada per dos nusos, i aquesta sobre
un peu amb dos pisos i de format
el·líptic. Tant la tija com el peu estan
decorats amb caps d’àngel alats i
abundants fulles d’acant, que recorden
els ramejats o brutescos de la
policromia barroca (fig. 11). D’un nus
de la tija sorgeix dues branques, en
forma de voluta, que suporten dos
àngels que flanquegen la part central
d’ostensori (figs. 12 i 13). Aquests
àngels estan agenollats i descalços,
vesteixen túnica amb ramejats incisos,
tenen les ales aixecades i ben
visibles, i cadascun subjecta una
espiga de blat i un gotim de raïm. El
blat i el raïm són dos clars símbols
Fig. 9.- Anònim, custòdia, 1690-1740,
sagristia, Linyola (foto: J. Y.).
Fig. 10.- Anònim, vericle i entorn, detall de la
custòdia, 1690-1740, sagristia, Linyola (foto:
J. Y.).
de la eucaristia, que fan referència al
pa i al vi del Sant Sopar.
No trobem cap punxó, ni signatura
d’orfebre, però sí un nom al peu
de la custòdia: FRANCECH (sic)
COBERAS; segurament, el nom
del comitent. L’única notícia d’orfebreria
que tenim sobre Linyola
és facilitada per Madurell, el qual
documenta que l’any 1453 Ramon
Costa, argenter de Barcelona, realitza
una creu reliquiari per a la
parròquia de Linyola. 1 Però l’estil
d’aquest ostensori és una obra barroca
de la darrera dècada del segle
XVII o el primer terç del segle XVIII
(1690-1740), fet que quadra amb el
nom del promotor, doncs, els anys
1695, 1697 i 1698, segons el llibre
de combregants, a Linyola hi havia
tres personatges que s’anomenaven
Francesc Cuberes: un vivia a la
plaça de l’església; i els altres dos a
la plaça Portal de Lleida. Al fogatge
de 1716 encara n’hi restaven dos:
un era el de la plaça de l’església, i
l’altre el de la plaça Portal de Lleida.
Un d’aquests Francesc Cuberes
fou paer tercer de Linyola el 1688,
paer segon el 1699, paer primer el
1716, i, finalment, és elegit batlle de
la vila els anys 1720, 1721, 1722,
1723 (quan el tanquen a la presó
de Tàrrega pels deutes del poble),
i 1726. 2
1) Josep Maria MADURELL i MARIMÓN, “Orfebreria
antiga a les comarques lleidatanes
(1401-1702). Notes per a la seva història”,
Ilerda, Lleida, 34, 1973, pp. 80-81.
2) Dades facilitades per l’amic i col·lega, Sr.
Esteve Mestre i Roigé.
barret picat JUNY 2010

Història
37
Fig. 11.- Anònim, peu, detall de la custòdia, 1690-1740, sagristia, Linyola (foto: J. Y.).
Fig. 13.- Anònim, àngel,
detall de la custòdia,
1690-1740, sagristia,
Linyola (foto: J. Y.).
Fig. 12.- Anònim, àngels,
detall de la custòdia,
1690-1740, sagristia,
Linyola (foto: J. Y.).
De tota manera, el 1728 hi hagué
un incendi a la sagristia de Linyola,
segons relata en una carta Domènec
Fabregat: “Sr. no puc deixar
de participar a Vm. la desgràcia es
estada en la nostra sagristia com
també lo gran miracle, que lo divendres
passat a la nit es pegà foc [a la
sagristia]. El motiu del foc es creu
que fou una atxa mal apagada que
posaren els minyons [escolans] en
un armari d’una arquilla, que estava
arrimat més enllà de lo armari de la
plata, sota lo Tabernacle de la Mare
de Déu de la Soledat i es creu que
fins a la matinada no es va propagar
el foc, doncs no es va descobrir fins
a punta de dia.... I la gent del poble
va acudir, però aleshores la fúria del
foc era tan gran, que van veure com
lo Tàlem que encara estava dret recolzat
amb lo Tabernacle de la Mare
de Déu de la Soledat, tot va caure a
terra, i no es coneixia ni quina era
una ni l’altra peça, de tanta violència
com tenien les flames del foc. També
va cremar la porta de la finestra de
la sagristia i lo més llastimós de tot,
fou que al Sant Crist grós, que estava
a l’altra part de la sagristia, damunt
los calaixos de la roba, no es cremà
del tot, però queda mal apariat, i
li va caure la mà esquerra, fins al
monyó del braç”. 3 Per tant, tot i que
podria ser una obra realitzada amb
anterioritat al foc que es va declarar
el 1728, també caldria considerar
la custòdia fos sufragada després
de l’incendi, pel mateix Francesc
Cuberes (ja sigui en vida o per via
testamentària) o algun descendent
homònim. En tot cas, es tracta d’un
objecte que estilísticament s’hauria
de datar abans de 1740.
3) Esteve MESTRE i ROIGÉ, “Un incendi a
l’església l’any 1728”, Barret Picat, Linyola,
172, 2009 (febrer), pp. 38-39.

38
Història
Una escultura medieval a
l’església de Linyola (segle XIV)
Joan Yeguas Gassó
L’església actual de Linyola és
una magnífica obra arquitectònica
en formes gòtiques realitzada per
Bartomeu Roig II entre 1575 i 1600. 1
Enrere, i superades, queden les
especulacions de si era una obra
del segle XV. Es tracta d’una obra
feta de bell nou, sense aprofitar cap
element anterior. De tota manera,
l’existència de dues obertures en
dues petites capelles ubicades entre
la nau i els presbiteri, dues finestres
d’arc de mig punt i de pedra molt
erosionada, ha fet creure que fossin
restes de l’antic temple romànic. 2
Unes afirmacions poc sòlides, que
fan generar dubtes: 1) la pedra desgastada
d’aquestes finestres està
erosionada en la mateixa mesura
que altres parts exteriors del mateix
temple, per tant, sembla que tota la
pedra tingui una sola procedència i
cronologia; 2) el tall de la pedra en
biaix, fent una finestra atrompetada,
és una tècnica força més habitual
durant la fase del gòtic tardà que no
pas durant el període romànic.
Abans de la construcció del temple
actual, és lògic que Linyola tingués
una església romànica d’ençà de la
reconquesta a finals del segle XI.
D’aquesta obra primitiva, i del seu
mobiliari litúrgic fins al segle XVI,
es coneix poca cosa, només una
escadussera notícia del segle XV
que ens informa de sis beneficis que
1) Esteve MESTRE i ROIGÉ, “La construcció
de l’església de Linyola 1576-1600”, Urtx.
Revista Cultural de l’Urgell, Tàrrega, 23, 2009,
pp. 197-225.
2) Vegeu: Joan CIVIT i ESMATGES, “El temple
parroquial de Santa Maria de Linyola”, Urtx.
Revista Cultural de l’Urgell, Tàrrega, 22, 2009,
pp. 84-86.
Fig. 1.- Anònim, cap d’una escultura, 1350-
1400, sagristia, Linyola (foto: J.Y.).
Fig. 2.- Anonim, rostre de la Mare de Déu,
1350-1400, església de Santa Maria de l’Alba,
Tàrrega (foto: Inés Banegas).
Fig. 3.- Anònim, cap d’una escultura, 1350-
1400, sagristia, Linyola (foto: J.Y.).
hi havia. 3 Però a la sagristia de la
parroquial es conserva un fragment
escultòric d’estil gòtic, un gòtic anterior
al desenvolupat al segle XVI,
per tant, podria pertànyer a l’antic
temple. Es tracta d’una peça que
amida 12’5 x 9’5 x 12 cm, realitzada
en pedra calcària (figs. 1 i 3). No sabem
si seria una escultura arquitectònica,
és a dir, que podria decorar
un element arquitectònic (capitell,
mènsula, etc.), o seria el bocí d’una
figura que hauria format un retaule.
Les formes gòtiques remeten a una
obra realitzada a finals del segle XIV,
executada per un escultor anònim.
El seu estil recorda algunes obres
que s’han atribuït a un taller itinerant,
potser origen francès, que treballaria
a Catalunya, Aragó i Navarra. 4 Més
que taller, es tracta de diferents
obres amb afinitats tipològiques,
però amb clares diferències d’estil.
La peça linyolenca té analogies amb
una Marededéu de la façana principal
de la catedral d’Osca, amb una
altra de procedència desconeguda i
conservada al Museu Frederic Marès
de Barcelona, i amb la Marededéu
de Tàrrega (fig. 2). 5 Vegeu les sem-
3) Esteve MESTRE i ROIGÉ (coord.), Història
de Linyola, Lleida, 1987, p. 54.
4) M. Carmen LACARRA, “Relaciones artísticas
entre Navarra y Aragón en el siglo
XIV: Nuestra Señora de la Consolación de
Chiprana (Zaragoza)”, Príncipe de Viana,
Pamplona, 51, 1990, pp. 23-42; Marta CRISPÍ,
“La Marededéu de la sala capitular del monestir
de Pedralbes i la Verge del MNAC, nous
exemples que confirmen l’ús de tipologies
escultòriques per part d’un taller itinerant”, Ester
Balasch – Francesca Español (a cura de),
Elisenda de Montcada. Una reina lleidatana i
la fundació del Reial Monestir de Pedralbes,
Lleida, 1997, pp. 107-125.
5) Maria Rosa MANOTE, “Una Mare de Déu
gòtica procedent de la parroquial de la Verge
de l’Alba de Tàrrega”, Urtx. Revista Cultural de
barret picat JUNY 2010

Història
39
Fig. 5.- Bernat Langor, forn, detall de l’escut
de la porta principal, 1557, Ajuntament,
Linyola (foto: J.Y.).
Fig. 4.- Bernat Langor, escut de la porta
principal, 1557, Ajuntament, Linyola (foto: J.Y.).
blances en la manera de fer als ulls
allargassats, la boca tancada, i, sobretot,
els rissos dels cabells.
Un escut parlant a
Linyola (1556-1557):
els Fornés
El 2006 va quedar clar que l’edifici
que allotja actualment l’Ajuntament
de Linyola fou una construcció realitzada
entre 1556 i 1557 pel mestre
francès Bernat Langor. 6 El promotor
de l’obra fou un particular, Joan
Fornés. Un nom que apareix al contracte
amb el dit Langor, i que es pot
identificar fàcilment en l’epigrafia que
l’Urgell, Tàrrega, 22, 2009, pp. 129-135.
6) Joan YEGUAS, “Escultura al Pla d’Urgell
entre 1500 i 1640. Notes d’arquitectura”, Urtx.
Revista Cultural de l’Urgell, Tàrrega, 19, 2006,
145-174; Joan YEGUAS, “Bernat Langor i
l’Ajuntament de Linyola (1556-1557), Barret
Picat, Linyola, 155, 2006, pp. 11-17.
apareixen un escut de les finestres:
IO(an) FO(rnés). Però també apareix
en una heràldica parlant, de la qual
no se n’havia fet esment fins ara. Es
tracta de l’escut que trobem en una
dovella de la porta principal (figs.
4 i 5). L’heràldica en qüestió és un
forn, un forn tradicional, fet de maons
i fang (fig. 6). Cal assenyalar que
sovint es cau en un error de lectura,
que jo mateix també he comès i escrit,
quan a la segona línia d’aquest
escut es tendeix a llegir: “FO 56”.
Fig. 6.- Forn tradicional
Però el suposat 5 no concorda amb
el cinc que hi ha a sota, l’any 1557,
i, en canvi és igual que la S de la
línia superior. El 6 final podria ser un
gargot que indica abreviatura, que
al costat de FO i S semblaria indicar
la contracció del cognom. Per tant
la inscripció seria: S(enyor?) [escut
parlant] / FO(rné)S / 1557.
CAFÈ ATENEU
Entrepans · Pizzes · Torrades · Plats combinats
Amanides · Tapes · Menús diaris i berenars
Sopars i dinars d’empresa.
Dimarts tancat (excepte dies de festa).
Implants i dents
en un sol dia.
973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell

40
Opinió
L’Oest Salvatge de Buffalo Bill a
Barcelona (1889-1890)
Josep Pinyol Vidal
«Nuevo hipódromo esquinas calle
Aribau y Rosellón, entrada principal
calle Montaner. Gran exhibición
Norte-Americana de las animadas
escenas y costumbres de la vida
de los indios fronterizos. Todas las
tardes a las dos y media por cinco
semanas solamente». Aquest era
l’anunci publicat als diaris barcelonins
per atreure al públic pel gran
espectacle anomenat Buffalo Bill’s
Wild West que es produí a Barcelona
durant les festes de Nadal i de Cap
d’Any entre els mesos de desembre
de 1889 i gener del 1890.
William Frederick Cody, amb tota
la companyia que formava l’espectacle
Buffalo Bill’s Wild West, havia
arribat al port de Barcelona a bord
del vapor «Palma» procedent de la
ciutat francesa de Marsella a les
deu del matí del 17 de desembre
de 1889. L’endemà, el cronista del
diari La Vanguardia precisava que el
vaixell havia arribat amb dues hores
de retard sobre l’horari previst i que
al port de Barcelona s’hi concentrà
un nodrit grup de curiosos que hi
anaren per contemplar el desembarcament
dels personatges estrafolaris
que formaven la companyia:
«… algunos cow-boy con su sombrero
gris de ala ancha y a cuyo frente
iba el arrogante coronel Cody han
sido los primeros en desembarcar. A
los pocos minutos gran número de
pieles rojas (…) cabeza de luenga
cabellera, pintado, algunos, el rostro
de amarillo…».
Amb la nostra prespectiva actual
dels 120 anys que ens separen
d’aquest esdeveniment, podem fàcilment
imaginar-nos l’espectació i la
sorpresa dels barcelonins presents
al port que veien un aiguabarreig extravagant
format per éssers vinguts
de terres llunyanes, cavalls, búfals,
diligències, tendes índies, caixes i
estris de tota mena que poc a poc
s’anaven amuntegant al moll davant
dels badocs. Recordem que el cinema
encara no havia popularitzat
el usos i costums de l’Oest americà
i que el primer western de la història
del cinema «Assalt i robatori d’un
tren» de Edwin S. Porter data de
1903, és a dir, tretze anys després
de la gira europea de Buffalo Bill.
La raresa de les escenes evocades
a les representacions de l’espectacle
van fer que la revista La Il·lustració
Catalana parlés d’un «espectacle tan
curiós com instructiu» i La Ilustración
Artística de «un espectáculo extraño y
original que interesa y sorprende».
En aquesta época eren força abundants
les revistes anomenades
«il·lustracions» que, com el seu
nom indica, acompanyaven llurs
articles amb imatges i gravats que
pretenien satisfer la curiositat d’un
públic cada cop més exigent i àvid
de novetats. El contigut d’aquestes
revistes incloïa crítiques comentades
sobre l’obra d’artistes coneguts que
hom completava amb reportatges
sobre pobles i contrades llunyanes,
costums de països considerats exòtics
o les narracions d’expedicions
i d’exploracions geogràfiques. Per
aquestes revistes de contingut
cultural, l’espectacle del Far West
americà constituïa una mena de
curiositat antropològica digna de ser
divulgada entre els seus lectors. Així,
quatre d’aquestes «il·lustracions»
publicades a Barcelona es van fer
ressò de la presència de la companyia
de Buffalo Bill a la ciutat: La
Ilustración, La Ilustración Ibérica, i les
ja esmentades La Ilustració Catalana
i La Ilustración Artística. Aquesta darrera
va fer una descripció física prou
minuciosa de «Guillermo el Búfalo»,
tal i com el van rebatejar amb la
traducció literal del seu nom. Sense
atrevir-nos a criticar la traducció hem
de reconèixer, però, que la castellanització
treia una bona part d’encís
i d’exotisme al pobre William:
«…Buffalo Bill, o sea Guillermo el
Búfalo (…) es de elevada estatura,
de musculatura de acero, mirada
franca, rostro bondadoso, cabellera
larga flotando sobre sus espaldas,
gracioso, esbelto y elegante: en
suma, un cumplido caballero…»
El periòdic satíric L’Esquella de la
Torratxa ironitzà amb la interpretació
barret picat JUNY 2010

Opinió
41
catalanitzada del sobrenom d’en
William Cody i es va fer ressó de
l’humor popular barceloní que al cap
de pocs dies de la seva arribada a la
ciutat ja l’havia transformat en «Bufali
l’Ull». Aquesta revista publicà un
dibuix on dos vianants, davant d’un
cartell que anunciava l’espectacle,
s’exclamaven «Bufa’l!».
La primera representació va tenir lloc
el dia 21 de desembre davant d’un
públic nodrit que l’edició del diari
La Vanguardia del 22 de desembre
estimava en unes 7.000 persones.
El diari La Dinastía de Barcelona
comentava de manera més imprecisa
que «…lo presenciaron millares
de personas…» i sobre el recinte de
l’hipòdrom deia que tenia forma de
ferradura i que una gran lona protegia
al públic de les inclemències del
temps. Aquest mateix diari feia una
descripció de les nou escenes que
composaven l’espectacle: el transport
del correu pel Poney Express, la
caça de cavalls amb el llàs, un atac
d’indis a una diligència, una demostració
de cants i de balls tradicionals
dels indis, la caça del búfal, exercicis
de tir, una demostració de doma de
cavalls executada per dones índies
i un atac a un ranxo que segons el
cronista fou una de les escenes més
aplaudides. La Vanguardia, per la
seva part, afegia que l’espectacle es
dividia en tres grans parts: la primera
era un seguit d’escenes pintoresques
de l’Oest americà, la segona
presentava l’habilitat dels cavallers
indis i dels cow-boys i la tercera
era una gran demostració de tirs de
precisió en la qual destacava una tal
senyoreta Annie Oakley que disparava
sobre objectes en moviment.
Una de les curiositats de la representació
fou l’aparició «del vaquero más
pequeño del mundo llamado Bennie
Irving». La composició exacta de la
companyía és un misteri sobre el què
no he sabut trobar dades exactes.
Jordi Creus, en un article recent al
diari Avui del 27 d’abril de 2010 parla
de 400 actors i prop de 300 animals,
d’altres fonts donen la xifra de 184
actors, 159 cavalls i 20 búfals. Malgrat
les diferències més que consistents
d’aquestes versions, hem de
suposar que tant els medis humans
com els recursos materials van ser
força nombrosos i espectaculars.
També hi ha una certa contradicció
en l’evaluació total dels números
que comportava l’espectacle. Com
ja he dit, La Dinastía en describia
nou, la mateixa xifra que ens dóna
Franc Lluís en un article de la revista
Sàpiens del març de 2006. L’Esquella
de la Torratxa, però, deia que
els quadres escènics eren disset.
Franc Lluís comenta que en un dels
números presentats es feia participar
als espectadors en una escena on
un grup d’indis els segrestava i tot
seguit eren alliberats en una heroica
intervenció dels vaquers encapçalats
pel mateix William Cody.
El dia 8 de gener de 1890 la companyía
de Buffalo Bill va donar un
espectacle gratuit que consistí
en una desfilada a cavall per les
principals avingudes de Barcelona
amenitzada per la seva banda de
música. Aquesta aparició dels indis
i dels cow-boys pels carrers de la
ciutat, va servir per fer encara més
publicitat de llurs representacions.
L’¨`exit del Buffalo Bill Wild West fou
fenomenal fins al punt que la companyía
de ferrocarrils de Tarragona
a Barcelona i França oferia bitllets
de tercera a preus reduïts durant
els diumenges i els dies festius on
s’incloïa també el preu de l’entrada a
l’hipòdrom. Més d’un segle després,
hem de constatar que ja en aquella
època la noció del marketing era
prou desenvolupada.
L’estada de la companyia de Buffalo
Bill a Barcelona va ser envoltada
d’un munt d’anècdotes algunes tràgiques
i d’altres força curioses que
ben sovint no sabríem pronunciarnos
sobre l’autenticitat de tot el
que s’ha dit i escrit. Per exemple
es diu que William Cody va patir un
violent mal de queixals i que li van
arrencar la dent a l’Hospital de Sant
Pau. Suposadament aquesta dent
fou exposada en una vitrina durant
uns quants anys fins que un fanàtic
admirador de l’heroi la va robar. El
que sembla cert és que es va allotjar
a l’Hotel Cuatro Naciones situat a la
Rambla, el mateix hotel on es va allotjar
Albert Einstein uns trenta anys
més tard durant la visita que va fer a
la Universitat de Barcelona per presentar-hi
la teoria de la relativitat.
A les darreries de l’any 1889 Barcelona
va patir una epidèmia d’una
malaltia que tots els diaris anomenaven
«dengue» i que va coincidir amb
una passa terrible de grip que provocava
una febre molt alta i dolors
musculars als que la patien; de fet
aquesta malaltia podia ser mortal. Al
darrer número de l’any, La Campana
de Gràcia avisava: «guárdinse de la
Grippe, del Dengue, del Trancasso i
demés malaltias que’ns afligeixen».
El dia 7 de gener de 1890 el diari La
Dinastía informava: «parece que son
cinco los indivíduos de la compañía

42
Opinió
de Buffalo Bill que han muerto víctimas
de la enfermedad reinante». Uns
dies més tard, l’onze de gener, L’Esquella
de la Torratxa deia que s’havia
mort un dels indis de la companyia
i que respectant els costums de la
terra que els acollia volien
que fos enterrat segons el rite
catòlic, cosa a la qual les autoritats
eclesiàstiques s’hi van
negar. ¿L’anticlericalisme ben
conegut de L’Esquella, podia
haver deformat la informació?
L’interrogant queda malhauradament
sense resposta car no
he trobat cap prova documental
d’aquest fet i per tant no és
ni provat ni desmentit.
William Cody va tenir una vida
força variada que va començar
l’any 1846 en un poblet de
l’estat de Iowa. Orfe de pare,
va començar a treballar als
onze anys i les seves múltiples
activitats el van portar a ser
missatger del Poney Express,
explorador del Cinquè de
Cavalleria o buscador d’or. El
sobrenom de Buffalo Bill se’l va
guanyar fent de caçador de búfals
per alimentar als treballadors de la
companyia de ferrocarrils i, veritat o
llegenda, es diu que en va arribar a
caçar més de 4.000. A principis dels
anys vuitanta, convertit en una mena
de paradigma d’aquells pioners de
l’Oest, va organitzar la companyia
amb la que recorreria els Estats
Units i una bona part d’Europa i
per a la qual contractà indis d’una
reserva de l’estat de Nebraska. Un
dels indis més coneguts que havia
participat a l’espectacle va ser Sitting
Bull (versió anglesa), Tatanka
Iyotake (versió sioux) o la més local
« Toro Assegut », de la tribu hunkapa
sioux que al 1876 havia conduit els
seus guerrers a la cèlebre batalla
de Little Big Horn contra el Setè de
Cavalleria del general Custer. Malhauradament,
Sitting Bull que ja
estava al final de la seva vida, no va
ser present a Barcelona i va morir a
finals d’aquell mateix 1890.William
Cody, el famós Buffalo Bill, l’heroi
emblemàtic d’aquells intrèpids
cow-boys del Far West, va
morir al 1917 a Denver gairebé
sense recursos i arruïnat.
El gran espectacle de l’Oest
americà s’havia produit a
Londres i a Paris on va ser
una de les grans atraccions
de l’Exposició Universal de
la capital francesa. La tercera
ciutat europea que el va acollir
fou Barcelona des d’on va embarcar
el 22 de gener de 1890
a bord del vapor «Bellver»
amb destinació a Nàpols. Els
barcelonins i tots els catalans
que es desplaçaren a la capital
van gaudir d’un dels espectacles
més fabulosos, insòlits
i grandiosos que es podien
contemplar en aquell moment
arreu del món, el gran circ de
Buffalo Bill’s Wild West.
Nota: L’Esteve Mestre em va dedicar una
mena d’elogi tan inesperat com segurament
poc merescut en la presentació dels
meus articles que va fer a l’ocasió de les
jornades de Barret Picat. Jo em permeto
dedicar-li molt afectuosament aquest article.
«Jau!»
Penumàtics • Manteniment • Pre-ITV • Diagnosi • Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització • Frens • Tunning • Car Audio • Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com
barret picat JUNY 2010

Fotos C. Arenas
43

44
Festa Penya Barça
Festa Penya Barça
Concert Escola de Música
Jubilats Homenatjats
Maquetes F. Blanch
Cau
Cau
barret picat JUNY 2010
Cau
Fotos C. Arenas, CAU

Opinió
45
La independència és
modernitat, democràcia
i progrés
Un que s’ho mira de lluny
El documental Adéu, Espanya?
(2010), amb guió i direcció de Dolors
Genovès, és un magnífic treball comparatiu
entre quatre realitats nacionals
ben diferents: Grenlàndia, Quebec,
Escòcia i Catalunya (vegeu-lo a
http://www.tv3.cat/adeuespanya). La
mirada cap a altres pobles permet
de disposar de més raons sòlides
per aconseguir la independència, i
també d’adonar-se que ho tenim tot
a favor i, encara més, que en tenim el
dret i el deure. Perquè els moviments
d’emancipació no són antigalles del
passat, sinó un signe de modernitat,
de democràcia i de progrés.
Els pobles que volen exercir el dret
a l’autodeterminació apel·len sobretot
a la necessitat d’existir, de ser
acceptats, respectats, reconeguts
com altres ciutadans del món. Els
catalans no volem res, de fet, que no
tinguin ja milions de conciutadans
europeus. El Regne d’Espanya no ho
garanteix, ans al contrari: fa tots els
possibles per anul·lar-nos del mapa.
No accepta la diferència, trenca les
regles del joc democràtic contínuament
i s’obstina a eliminar-nos com
a “jugadors” d’una partida que no vol
compartir.
En el cas català, la viabilitat d’un
estat integrat en el conjunt de la
Unió Europea, és a dir, perfectament
reconegut pels organismes internacionals,
esdevé tan incontestable
com ho és el fet que Catalunya guanyaria
considerablement almenys en
democràcia, progrés i benestar.
En democràcia, perquè no hauria
de dependre d’un sistema polític
espanyol devaluat i en involució
creixent. En canvi, podria constituir
un estat modèlic en relació amb els
estàndards democràtics europeus.
No tindria sentit, en efecte, crear un
Estat que copiés tots els dèficits que
té l’espanyol i que no marqués un
llistó de bones pràctiques ètiques i
democràtiques, com ha argumentat
Salvador Cardús a El camí de la
independència (2010).
En progrés, perquè permetria
d’ampliar les infraestructures i els
equipaments, i millorar el potencial
econòmic extraordinari que ja té,
tal com ha estat provat del dret i
del revés en els nombrosos estudis
econòmics, solvents, que s’han fet
aquests darrers anys. Qui més hi
perd, sens dubte, és Espanya. Amb
la independència, Catalunya no tan
sols evitaria l’espoli permanent,
sinó que podria créixer qui-sap-lo,
sense la rèmora d’un Estat que li
va en contra.
En benestar, perquè es podria invertir
molts més diners en educació,
sanitat o en polítiques socials. Si
en comptes de les escorrialles que
rep gasivament d’unes arques de
l’Estat espanyol, que els catalans
contribuïm a emplenar “generosament”,
poguéssim destinar la riquesa
que generem a millorar l’estat
del benestar, afrontaríem molt millor
situacions de crisi com l’actual.
Els avantatges són molt més grans
que els desavantatges. Amb la independència,
Catalunya no hi perd:
hi guanya en tots els aspectes.
Qualsevol altre camí és perdre el
temps. Les rutes de la pedagogia,
l’intervencionisme, l’autonomisme
o el federalisme estan completament
desfasades: no duen enlloc.
Ni Espanya vol comprendre, ni vol
escoltar, ni està disposada a admetre
la realitat nacional catalana.
El millor projecte de futur per a
Catalunya és la independència.
L’únic factible. Ara depèn dels catalans,
vinguin d’on vinguin, siguin
de dreta o d’esquerra, pensin com
pensin. Només cal que vulguin
arriscar-se a viure amb la dignitat,
la sobirania i la llibertat que es mereixen.
Si així ho volen, Catalunya
serà independent ben aviat, com
ho seran anys a venir Grenlàndia,
Escòcia o el Quebec.

46
Opinió
Linyola avança cap a la
independència
Jordi Soldevila Roig
El passat 13 de desembre de 2009
es vivia al nostre poble una fita
històrica més. Un grup de gent de
diferents tendències polítiques,
àmbits socials i perfil econòmic diferents
s’unien sota una mateixa idea:
impulsar un referèndum sobre la
independència dels Països Catalans
a Linyola. Aquest grup va començar
a gestar-se a mitjans d’octubre de
2009, encara amb l’enrenou social i
polític que havia provocat la consulta
d’Arenys de Munt del 13 de setembre.
La primera reunió es va produir
el 14 d’octubre on una quarantena
llarga de linyolencs i linyolenques
es reunien en una atapeïda sala de
reunions de l’edifici Pau Casals. La
reunió comptava amb el suport del
Centre Excursionista, membres de la
Penya Barça i de Ba r r e t Pi c at.
Ràpidament, es va crear un equip
de gent que rondava entre les vint
i trenta persones, molt motivades i
disposades a fer front a tota mena
d’adversitats: l’estat espanyol que
buscava la il·legalització de les consultes,
els mitjans de comunicació
generals esborrar-la de la primera
línia mediàtica, la manca de suport
institucional, els recursos econòmics
i els imprevistos de caràcter local.
La voluntat era ferma i les forces i
la il·lusió van poder amb tot. El dia
13 de desembre les urnes estaven
preparades, encara que uns dies
abans ja es treballava amb el vot
anticipat. Gairebé vuit-cents linyolencs
i linyolenques van acostar-se
a votar, el local escollit va ser a la
plaça Onze de Setembre, al costat
del gimnàs. El local era d’un particular
que generosament el va cedir,
a causa de la negativa de l’alcalde
a cedir l’espai municipal habitual
d’eleccions per por a represàlies,
vam ser l’únic poble de la comarca
que el 13 de desembre no va poder
utilitzar un local públic, pagat per tota
la ciutadania. Tanmateix, la consulta
va ser un èxit de participació, d’unitat,
de voluntat i d’il·lusió, i sobretot,
de democràcia, i els resultats prou
clar ho deixen.
El referèndum sobre la constitució
europea (2005) va aconseguir la participació
de 802 linyolencs i linyolenques
(40,96%), comptava amb la publicitat
dels mitjans de comunicació i
els recursos de l’estat. El referèndum
sobre la independència de la nació
catalana (2009) va aconseguir 788
votants (36,90% sobre el cens de
majors de 18 anys), comptava amb
Suport Estatut
Suport Independència
760 737 382
Participació Estatut
2006
Part. Referèndum 2009
1.141 788 802
el suport popular i cap mitjà de comunicació.
Tan sols un 4% menys de
participació. Si comparem resultats
específics veurem que la proposta
de constitució europea va rebre el
suport de 382 ciutadans (47,6%),
en canvi la independència 737 vots
(93,53%), més vots i més percentatge.
Si anem més enllà, veurem que
l’Estatut del 2006 comptava amb el
suport de 760 persones (66,60%),
tan sols 23 persones més que la
independència.
Finalment, cal remarcar que no hi
ha cap partit polític que hagi sumat
tants vots a Linyola en eleccions de
caràcter supramunicipal, tan sols
CiU el 1984 (748 vots) i d’això ja
en fa 26 anys. Per tant, cal situar el
nombre d’independentistes en una
xifra força alta i molt indicativa sobre
la voluntat de la població linyolenca.
Caldrà veure en un futur referèndum
oficial si definitivament es constitueix
aquesta majoria independentista,
un referèndum que s’acosta. Fa
poques setmanes el Parlament de
Catalunya admetia a tràmit una Iniciativa
Legislativa Popular perquè el
Parlament convoqui un referèndum
vinculant sobre la independència del
Principat de Catalunya. Perquè això
sigui possible calen 220.000 signa-
Suport Constitució
Europea
Part. Constitució
Europea 2005
Quadre 1. Suport i participació en els referèndums de l’Estatut de Catalunya
(2006), sobre la independència (2009) i la Constitució Europea (2005). 1
1) Dades extretes de: www.referendumindependencia.cat [maig-juny 2010], www.idescat.cat i Municat
(http://www10.gencat.net/pls/municat/mun_p01.dad_ens?cod=2512290004).
barret picat JUNY 2010

Opinió
47
tures, ara mateix la independència
compta amb gairebé mig milió de
partidaris, el doble que firmes necessàries.
Aquest és el nou repte per a
Linyola Decideix, recollir el màxim
de signatures, si pot ser per damunt
dels 737 independentistes que van
votar a la consulta i que es visualitzi
l’increment d’aquesta opció; però
també de persones que opten per
una solució democràtica al conflicte
que els Països Catalans tenen obert
amb l’estat espanyol des de fa més
de tres-cents anys, persones que
no necessàriament són independentistes.
Actualment, 461 municipis catalans
ja han realitzat la seva consulta local,
hi han participat 510.650 persones,
de les quals 476.674 han votat sí a la
independència (93,3%), 21.988 no a
la independència (4,3%), 10.410 en
blanc (2,0%) i 1.578 vots nuls (0,3%).
Hi ha participat entre el 20 i el 23%,
en funció de si es té en compte la
població votant menor de 18 anys.
Gairebé dos milions i mig de persones
han tingut oportunitat de votar.
Ara ens queda la resta, una mica
més de la meitat del cens electoral,
uns tres milions de persones. Només
que la consulta es realitzi a totes les
poblacions de Catalunya ja serà un
èxit i garantirà l’extensió de l’independentisme
arreu, amb un volum
d’independentistes que pot arribar a
superar els suports que tenen la majoria
de partits al Parlament català.
Tot plegat hauria de fer reflexionar
als nostres polítics, en primer lloc,
perquè la iniciativa ha sortit de la
societat civil, sense recursos econòmics,
ni la publicitat dels grans
canals de comunicació. En segon
lloc, perquè el resultat és aclaparador
en funció dels estàndards
de vot i participació actual i en les
condicions en què es fa. En tercer
lloc, perquè s’està constituint una
majoria que ja no accepta formar
part de estat espanyol i ho plasma
mitjançant el seu vot, ja no pintant a
les parets, protestant des del carrer
o a les institucions. En quart lloc,
l’independentisme ha passat de ser
un moviment de defensa de la nació
a ser un moviment que proposa
solucions i solucions democràtiques
a un estat espanyol obsolet,
antidemocràtic i fill del franquisme.
I en cinquè lloc, perquè la qüestió
nacional catalana torna a estar sobre
les taules polítiques europees
i mundials, tot el món va fixar la
mirada sobre Arenys de Munt el 13
de setembre, sobre els 160 pobles,
entre els quals Linyola del 13 de
desembre i així successivament. La
nostra és una qüestió candent que
només té una solució, la democràcia
i, en definitiva, la independència
de la nació catalana.
Felicitats a tots els linyolencs i linyolenques
que vau fer possible la consulta
el 13 de desembre, vau situar
Linyola al mapa de la democràcia,
al mapa de la història i al futur d’un
poble que resisteix a favor de la llibertat
i que lluita des de la Catalunya
rural, que també existeix. Felicitats a
tots i a totes aquelles que vau venir
a votar el passat 13 de desembre,
vau donar una lliçó de democràcia
i d’entesa pacífica entre ciutadans i
vau aplaudir una solució a un conflicte
en què els governants espanyols
només han sabut trobar la repressió
i els polítics la claudicació. Felicitats
a tots i a totes! Ara en toca més, ara
toca el referèndum vinculant, tots i
totes a recollir firmes, la democràcia
no s’atura!
www.clublinyolagym.com

48
Opinió
Serrat
Xavier Díez
L’any que vaig ser a l’Argentina,
becat pel Ministeri d’Afers Exteriors,
gairebé faig bona la frase de Francesc
Pujols en què la condició de
catalanitat permet anar pel món amb
tot pagat. Hi havia una contrasenya
més efectiva que qualsevol tarja de
crèdit: «Serrat». L’al·lusió al cantantautor
del Poble Sec obria moltes
portes. Jo, que em considero un
cartesià empedreït, encara em sorprenc
amb la facilitat que un poble
tan culte i refinat com l’argentí sigui
capaç de convertir a simples mortals
en déus de l’Olimp, i és clar, jo era
de la mateixa ciutat, el meu avi era
del barri del Nano, i havia tocat la
divinitat! Així que passava asado
rere asado, mate rere mate mentre
relatava una i una altra vegada
l’anècdota d’haver coincidit en un
lavabo de Gràcia, allà per mitjans
dels vuitanta, o del parell de concerts
als quals vaig assistir en l’època en
què no es podien comprar entrades
pel caixer automàtic.
Certament, al llarg d’una etapa perllongada,
Joan Manuel Serrat havia
estat un cantautor que m’agradava.
Tenia mitja dotzena de vinils i unes
quantes cintes enregistrades en
aquella època que no baixàvem
música, sinó que ens la passàvem
com a acte d’amistat i solidaritat
amb els afins musicals. Com tot
bon adolescent amb el disc dur en
bones condicions i prou temps per
perdre, havia memoritzat, potser, una
desena de cançons de llengua indistinta,
al costat d’altres temes de Lluís
Llach, Bob Dylan, Georges Brassens
o Javier Krahe. Em podia identificar
amb Mediterráneo, aprendre història
social amb Pueblo Blanco, trobar
inquietants coincidències amb De
mica en mica, emocionar-me amb
La Tieta mentre descobria Papasseit
i Machado com a poetes potents i
veritablement imparables.
Ara que una bona colla d’intel·lectuals,
entre ells Villatoro o Puigverd
debaten sobre el cinquantè
aniversari de la publicació de La
Pell de Brau, de Salvador Espriu,
i constaten com l’obra del gran
poeta ha quedat desolada, anacrònica,
incomprensible per als lectors
contemporanis per l’evolució de
la relació Catalunya-Espanya, me
n’adono que, com el gran poeta
de Sinera, Serrat també havia
representat aquell intent d’aproximació
vers una Espanya possible,
tolerant, moderna, plurinacional,
en realitat inexistent. Com Espriu,
oblidat per la pedagogia dels fets i
les esperances traïdes, Serrat avui
apareix com un espectre del país
imaginat, aquell estat que podria
haver estat i mai no tingué la voluntat
d’ésser.
El cantautor del Poble Sec, triomfant
al llarg de les dècades dels setanta
i inspirat fins a mitjans dels vuitanta
va començar a arrossegar-se musicalment
de disc en disc, amb lletres
més llargues i superficials i músiques
més monòtones i cacofòniques,
amb menys passió i més recança, i
un cert estil recitatiu wagnerià. El to
optimista i vital que caracteritzava la
seva música es va anar esmorteint a
mesura que passaven els anys, i els
desencisos del país es reflectien al
pentagrama. Sóc incapaç de recordar
cap cançó (potser amb l’excepció
dels fantasmes del Roxy, tota una
declaració d’intencions) posterior a
l’època en què la LOAPA decretà la
fi de la festa transicional i marcà, no
el retorn, sinó la pèrdua d’una lona
publicitària que amagava la vocació
unitària, autoritària, i imperial que
mai no deixà de ser.
Sense voler-ho, Serrat ha esdevingut
l’al·legoria del somni de l’Espanya
plural. Com el retrat de Dorian Gray,
les seves cançons han anat envellint,
com ho ha fet el pont de diàleg
entre dues nacions que ell mateix
encarnava. Tot parafrassejant Joan
Maragall, Espanya ja no escolta
ningú que parli en llengua no castellana.
Literalment! Pregunteu, sinó
en Raimon, escridassat i insultat en
aquell concert contra el terrorisme
a la plaça de toros de Madrid on va
anar amb tota la bona fe i solidaritat
del món. En certa mesura, cantar
en català a la capital de l’imperi, tal
vegada és considerat com un acte
de terrorisme cultural (i més si ho fa
un valencià).
Serrat continua cantant, tanmateix
fa l’efecte que ja ningú no escolta
la seva veu bicultural, mentre que
les seves vendes són fruit de la incondicional
fidelitat. De fet, la dicció
del cantant revela que ha perdut
barret picat JUNY 2010

Opinió
49
l’entusiasme. Altres com Lluís Llach,
musicalment superior i políticament
més compromès, van plegar veles.
El seu darrer concert també esdevingué
la constatació de la poca
estima que queda entre els catalans
respecte aquella idea de l’Espanya
plural que encara s’obstina a representar,
contra el mur de la realitat, el
president Montilla. Per bé o per mal,
a banda i banda del Cinca, allà on
només queden les runes dels ponts
del diàleg espriuans, només resta la
música del fracàs, amb la lletra del
distanciament.
Tanmateix, allò no era la història que
volien sentir als asados, o mentre
explicava altres anècdotes del país
als meus alumnes argentins. Només
volien saber com era el mite, si era
més alt o més baix, i s’estranyaven
de la familiaritat amb què tendim
a tractar-nos en un país en què
qualsevol president, artista de cine,
poeta o artista ens el podem trobar
a la cua del supermercat sense importunar-lo.
Potser es déu a la nostra
escassa capacitat d’enlluernar-nos
en una llarga història de fracassos
i decepcions, en el nostre blindatge
respecte a la grandiloqüència del
minotaure. I ens acabem revenjantnos
tot col·locant caganers al sagrat
lloc del naixement!
Avui pensava en aquella cançó
de Serrat, la balada d’un trobador,
que defineix aquell projecte comú
de convivència entre dues nacions
que s’havien de comprometre, la
veu d’aquells que cantaven a una
Espanya plural.
Les sabates foradades
la roba plena de pols,
i a la boca tremolosa
sempre porta un cant ben dolç.
El país pel qual camina
no és altre que el seu país
i el vi que mulla sa gola
no és altre vi que el seu vi (...).
Tot s’esfulla en la tardor
Ja era vell el trobador

50
Racó verd
Els ocells de Linyola
Roger Guillem Martí
Primeres arribades (2)
En aquestes dates ja ha conclòs la
migració pre-nupcial, així en aquests
moments resten entre nosaltres
els ocells que criaran a les nostres
contrades. Hem vist com els aligots
comuns, visibles durant l’hivern als
pals d’electricitat, s’han desplaçat
cap a les zones boscoses del nord
del país; han passat grups formats
per desenes d’individus d’aligots
vespers, grues, limícoles i els grups
de cigonyes que encara migren;
van arribar les primerenques orenetes,
i més endavant els falciots que
poblen els cels de la vila; centenars
d’ànecs hivernants a l’estany d’Ivars
s’han desplaçat cap al centre i nord
d’Europa, el mateix camí que han
Parella de cigonyes (C.ciconia) preparant niu
a Linyola, març del 2009. La cigonya és un
migrador parcial a les nostres contrades. Foto:
Roger Guillem.
seguit els corbs marins; els cucuts,
rossinyols i balquers es deixen sentir
als boscos de ribera; en definitiva,
hem estat testimonis un any més
del pas dels ocells migrants, de la
marxa dels ocells hivernants i de
l’arribada dels que es reproduiran
al nostre terme.
Estem tenint un any meteorològic
atípic. L’hivern ha estat molt plujós
a tota la península, amb pluges
torrencials al sud i nevades més
freqüents del normal al nord i zones
elevades. En canvi, la primavera ha
estat menys plujosa i molt curta, passant
de temperatures fredes a molt
càlides en intervals d’una setmana.
Això ha incidit en el comportament
migratori de les espècies, així com
en el cicle vital de les espècies de les
que s’alimenten, sobretot insectes,
que s’ha retardat o hi havia booms
poblacionals aprofitant el bon temps,
per després disminuir a causa d’una
altra setmana gèlida i plujosa. En
canvi, els cereals han crescut generosament.
Ara bé, tal com es pot observar a
la taula 1, en general les primeres
arribades de l’any s’han donat en
dates habituals. Algunes espècies
han retardat la seva arribada uns
dies; mentre la gamba roja vulgar i
Abellarol (Merops apiaster) al secà de
Belianes. Els abellarols són d’origen africà,
retornant als quarters africans a l’hivern, a
causa de ser insectívors. Foto: Roger Guillem.
el rossinyol l’han avançat, coincidint
segurament amb uns dies de bonança.
En canvi, en totes les espècies
s’ha produït un retard general de
l’arribada o pas del gruix de la població.
En la taula següent s’ha fet un recull
de les primeres arribades de
les espècies més comunes que
podem observar al terme de Linyola
i voltants. Les dates són del primer
individu citat a les Terres de Ponent.
No s’hi han inclòs les espècies observades
puntualment o algunes
espècies de limícoles citades darrerament
a l’Estany d’Ivars, al no
tenir dades per comparar-les amb
altres anys.
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola
barret picat JUNY 2010

Racó verd
51
Taula 1. Primeres arribades de les espècies més habituals a les Terres de Ponent.
Espècie Data 2010 Data normal Fenologia Observacions
Oreneta vulgar 8 febrer 2a setmana febrer Reproductor
Oreneta cuablanca 8 febrer 2a setmana febrer Reproductor
Milà negre 11 febrer 2a setmana febrer De pas Cria en rius propers
Xibec 23 febrer 2a setmana febrer De pas Cada cop més individus observats
Gamba roja vulgar 24 febrer 1a setmana març De pas Es podria reproduir a l’Estany d’Ivars
Àguila marcenca 28 febrer 1a setmana març De pas Individus caçant
Cames-llargues 3 març
Darrera setmana De pas/ Als 90a una petita colònia en unes basses al
febrer Reproductor
Barretpicat
Corriol petit 4 març 1a setmana març De pas S’ha reproduït a l’Estany d’Ivars
Xot 4 març 1a quinzena març Reproductor En regressió
Grua
5 març
Darrera setmana
Algun any, petit grupet ha fet descans a
De pas
febrer
l’Estany d’Ivars
Xarrasclet 6 març 1a setmana març De pas
Aligot vesper 11 març 2a setmana març De pas Pas en grups, d’unes desenes
Agró roig 14 març 2a setmana març De pas
A l’estiu se’l pot observar per basses de reg i
Estany d’Ivars
Cuereta groga 15 març 2a setmana març De pas Poques cites
Àguila pescadora 16 març 2a setmana març De pas
Cada cop més freqüent, gràcies a l’Estany
d’Ivars
Mosquiter de passa 17 març 3a setmana març De pas
Rossinyol 18 març 1a setmana abril Reproductor Cantant als boscos de ribera
Esparver cendrós 19 març Volts 15 març Reproductor
Darrerament reproduint-se en farratges i
cereals del terme
Còlit ros 21 març Volts 15 març De pas Reproductor als secans propers
Guatlla 24 març 3a setmana març Reproductor Algun individu es queda a l’hivern
Mosquiter pàl·lid 25 març 3a setmana març Reproductor
Falciot 25 març Volts 20 març Reproductor
Cucut 25 març Volts 20 març Reproductor Cantant als boscos de ribera
Còlit gris 28 març Finals març De pas Més abundant al pas de tardor
Cotxa cua-roja 30 març Finals març De pas Paren uns dies a alimentar-se
Bitxac rogenc 31 març Finals març De pas Paren uns dies a alimentar-se
Mastegatatxes 31 març 1a setmana abril De pas Paren uns dies a alimentar-se
Abellarol 1 abril Finals març Reproductor
Fa niu en tal·lusos del poble, més freqüent a
l’estiu
Balquer 2 abril 1a setmana abril Reproductor
Sobretot s’escolta cantant als boscos de
ribera
Tórtora vulgar 16 abril Volts 15 abril Reproductor Espècie en regressió
Bosqueta vulgar 19 abril Volts 20 abril Reproductor Cantant als boscos de ribera
Hortolà 19 abril Volts 20 abril Reproductor Pocs individus al terme
Font pròpia a partir de les dades recollides pel Jaume Bonfil (DMAiH).
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA

52
Literari
Biblioteca Salvador Espriu
Montserrat Espina Bellet
NOVETATS
ESTIU - 2010
PSICOLOGIA
LLIBRES
— JERICÓ, P. Sense por: en l’empresa
i en la vida. Alienta,
2008.
— BAKER, S. Lo saben todo de ti.
Seix barral, 2009.
— ESQUERDA, M. El Nen i la mort.
Pagès Editors, 2010.
RELIGIÓ
— Pensament cristià i Catalunya.
Pòrtic, 2009.
SOCIOLOGIA
— COPPULO, S. Dones de primera:
47 vides excepcionals. Ara
Llibres, 2009.
— ALBERO, M. La Mirada adolescent:
violència, sexe i televisió.
Octoedro, 2006.
POLÍTICA
— BAYLAC-FERRER, A. Catalunya
Nord,societat i identitat: reflexions,
vivències i panorama
català. Trabucaire, 2009.
TREBALL. RELACIONS
LABORALS
— FÀBREGAS,L. I ara, què faig?
Com afrontar la situació d’atur.
La Busca, 2009.
MEDICINA
— BREULEUX-JACQUESSON, N.
Regula tu colesterol: domina tu
colesterol sin medicamentos,
¡es posible! Hispano Europea,
2009.
— CUESTA, M. La meva anorexia:
un testimoni de superació personal.
Pòrtic, 2010.
CUINA
— OLIVER, J. Escuela de cocina:
aprende a cocinar en 24 horas.
RBA, 2009.
— Los Mejores vinos de España:
guía Repsol 2010. Repsol YPF,
2009.
ESPORTS
— ALIBÉS, A. Córrer per ser feliç:
42 motius i 195 raons per ser
maratonià. Ara Llibres, 2010.
NOVEL·LA
— CARLETON,J. Cuatro hermanas.
Libros del Asteroide,2010.
— CERDÓ, M. Males companyies.
Club Editor, 2010.
— CERVERA,J. El triangle blau.
Cossetània, 2006.
— CLARK,M. H. Records d’una
altra vida. Edicions 62, 2010.
— DUEÑAS, M. El Tiempo entre
costuras. Temas de Hoy, 2010.
— LÄCKBERG, C. Crim en directe.
Ara Llibres, 2010.
— MONZÓ, Q. Esplendor i glòria
de la Internacional Papanates.
Quaderns Crema, 2010.
— PROUST, M. Combray. El Cercle
de Viena, 2009.
— RIERA, C. Amb ulls americans.
Proa, 2009.
— SIMÓ, I. C. Els Racons de la
memòria. Edicions 62, 2009.
— SOLER, S. Una família fora de
sèrie. Columna, 2010.
GEOGRAFIA. MAPES
— Guia Repsol: 2010: España y
Portugal: mapas, información
turística, hoteles y restaurantes.
Repsol YPF, 2009
BIOGRAFIES
— BLADÉ DESUMVILA, A. Francesc
Pujols. Brau Edicions, 2009.
— PIERA, J. Francesc de Borja: el
duc sant. Edicions 62, 2009.
HISTÒRIA
— MARTÍNEZ FIOL, D. La Setmana
tràgica. Pòrtic, 2009.
SECCIÓ INFANTIL
CONTES
— BLANCH, X. El nas 365 de l’home
dels nassos. Baula, 2009.
— LLOYD, S. No ets tan terrible,
Tim! Parramón, 2009.
— PONS, N. La dent de la Carla.
Abadia de Montserrat, 2010.
IMAGINACIÓ INFANTIL
— MUÑOZ, R. El meu germà el
geni. Edebé, 2010.
— SALA, C. El Triomf d’en Polit
Bonaveu. Cruïlla, 2009.
NOVEL·LA JUVENIL
— GARRIGA, P. Un estiu a Tacugama.
Barcanova, 2009.
— LLONGUERAS, J. Kadingir.
Roca, 2009.
— MIRALLES, F. Retrum. Estrella
Polar, 2010.
— SIERRA I FABRA, J. Material sensible.
Contes cruels. Perifèric,
2009.
MATÈRIES INFANTIL-JUVENIL
— GRAHAM, I. La Conquista del
espacio: un emocionante viaje
estelar. Bruño, 2008.
— PARKER, S. Un emocionate viaje
por el cuerpo humano. Bruño,
2008.
barret picat JUNY 2010

Literari
53
SECCIÓ DVD’S
DVD’S (Infantil)
— Betty Boop. SAV, 2007.
– CLEMENTS, R; MUSKER, J.
Tiana y el sapo. Walt Disney ,
2010.
DVD’S (Juvenil)
– HENDRICKS, B. The Concert
experience(Jonas Brothers).
Walt Disney, 2009.
– ORTEGA, K. High School musical
remix. Walt Disney, 2007.
– ORTEGA,K. High School musical
2. Edición “Dance”. Walt
Disney, 2008.
DVD’S (Adults)
— ACHACHE, M. El Erizo. Les Films
de Tournelles, 2010.
— ALVART, Ch. Expediente 39.
Paramount Pictures, 2010.
— ATTENBOROUGH, R. En el amor
y en la guerra. Warner Bross,
2010.
— MONZÓN, D. Celda 211. La Fabrique
de Films, 2010
— RITCHIE, G. Sherlock Holmes.
Warner Bross, 2010.
— TRUEBA, F. El Baile de la victoria.
Vértice, 2010
DES DE LA BIBLIOTECA
El Departament de Cultura, amb l’objectiu
de facilitar l’accés i utilització
dels serveis de les biblioteques de
Catalunya, va aprovar la disposició
d’un sol carnet de biblioteca per
accedir a qualsevol centre del país.
D’aquesta manera, els usuaris no
han de canviar de carnet si no que
poden fer servir el que tenen per poder
accedir a totes les biblioteques
del sistema. Un gran pas ja que, a
Catalunya i en l’actualitat, hi ha 332
biblioteques i 11 bibliobusos amb
un total de 2.635. 281 usuaris amb
carnet.
Per aquest motiu, la biblioteca Salvador
Espriu ha estrenat un nou
model de carnet de préstec. Tots
els seus usuaris, a mida que aneu
Visita escolar dels alumnes del CEIP “El Sitjar” a l’“Exposició de Novetats de la biblioteca” el dia
de Sant Jordi
Usuaris de la biblioteca en estones de lleure
i oci.
passant per la biblioteca, se us anirà
facilitant.
També esmentar que dins del Plan
de Fomento de la Lectura, el Ministeri
de Cultura va convocar l’any passat
la “IX Campanya d’animació a la
lectura Maria Moliner”, un concurs
adreçat a les ciutats de menys de
50.000 habitants per premiar els
projectes o activitats que promouen
la lectura d’infants o joves.
Com a reconeixement al projecte redactat
des de la biblioteca Salvador
Espriu i al treball que desenvolupa
en el foment de la Lectura, la biblioteca
ha rebut un lot de llibres de
temàtica variada.
Així, la biblioteca va sumant novetats
i va oferint i exposant tot un assortit
de títols de plena actualitat tant pel
que fa al fons bibliogràfic com d’audiovisuals.
És per això que, ja a les portes de
l’estiu, recordar que podeu comptar
amb la vostra biblioteca per a les
vostres estones d’oci i lleure i amb
els títols del moment.
I per acabar i com cada any en
aquest temps, les biblioteques públiques
ofereixen als seus usuaris
la possibilitat d’apropar-los els seus
fons a diversos emplaçaments fora
de l’edifici de la biblioteca. Hi ha
diverses formes de dur-ho a terme,
però les més conegudes són les
bibliopiscines. A Linyola, podreu
gaudir d’una mostra de diferents
contes, novel.la juvenil, novel.la per
adults, llibres de psicologia, cuina,
biografies, revistes... durant tota
la setmana i durant els dos mesos
d’estiu a les Piscines Municipals.
Gaudiu d’unes bones vacances i
d’una bona lectura al vostre lloc
preferit!

54
Literari
Verinosos de rècord
Jaume Balcells Palou
Ganes de superar-se? Ganes de
protagonisme? ...Sigui com sigui no
hi ha cap dubte que a molta gent ens
agraden els rècords.
D’entrada, al parlar de rècords
sembla que et vénen al cap grans
fites esportives que, com diu el diccionari
de la llengua catalana, han
estat constatades oficialment, i que
superen tots els anteriors del mateix
gènere i en condicions idèntiques.
Un bon exemple seria el del home
més ràpid del món que, fins que
algú no demostri que el pot superar,
serà el jamaicà Usain Bolt, que
va fer els 100 metres llisos en 9’58
segons, o el de l’home més fort, el
polac Marius Pudzianowski que pot
alçar 395 kg de pes o, sense anar
més lluny, el mateix Barça que, com
tots ja sabeu, va guanyar la passada
lliga de futbol amb un espectacular
rècord: 99 punts.
Però no, de rècords n’hi ha de tot
tipus i de tots els colors, des de
els més admirables fins als més
absurds i estúpids. Només cal fer
una ullada al llibre Guiness per
adonar-se que per a aconseguir
una mica de notorietat algunes
persones estan disposades a
fer coses que en circumstàncies
normals podrien ser qualificades
d’imbecil·litat total.
Granota verinosa daurada
Per exemple –què se jo!– el paio
aquell que és capaç d’aguantar 8
serps cascavells –vives, és clar!–
amb la boca, o aquell altre que es
va menjar 22 escorpins només per
poder figurar a les pàgines del popular
llibre, o ¿què me’n dieu d’aquell
americà que va destrossar, amb un
temps limitat, 46 tapes de vàter a
cops de cap? Renoi! Li havia de
quedar el cap fet una me....!
Els animals, en molts aspectes més
assenyats i “racionals” que nosaltres
mateixos, també fan rècords,
encara que sospito que a ells les
ganes de protagonisme els importa
un rave, més aviat hauríem de parlar
d’adaptacions extraordinàries
al medi.
Així doncs, criden l’atenció diversos
llistats que circulen per internet dels
animals més verinosos que hi ha
esbarriats pel món.
Oi que diríeu que el primer de la llista
ha de ser una serp o un escorpí?
Doncs no! És un petit anfibi qui té
aquest dubtós honor: la granota
“Fletxa verinosa daurada” (Phyllobates
terribilis) que viu en determinades
selves d’Amèrica del sud i que
segrega, per la seva pell, el verí més
potent del món. Les toxines d’una
sola d’aquestes granotes poden
matar a unes 1.500 persones!
La Mamba Negra no és ni el nom
d’un còctel caribeny ni el d’una pel·
lícula d’acció ambientada en Àfrica,
si no –ara si!– el de la serp més
verinosa que hi ha al món. És una
bestiola que pot arribar gairebé als
quatre metres i mig de llargada. Es
mou pel continent africà ( Ull viu a
on aneu de vacances! ) i només amb
dos gotes del seu potent verí us pot
“canviar de barri” en un tres i no res i
sense cap mena de remordiment.
C/ Pau Claris, 39 – 25240 Linyola (Lleida) –Tel. 973 575 502 – Fax 973 575 581
Es
e-mail:
veu que
linyola@copirieno.com
l’Actènida Brasilenya,
una aranya grossota i lletja com un
barret picat JUNY 2010

Literari
55
pecat, és la número u de les aranyes
verinoses, encara que, habitualment
i per educació, no acostuma a atacar
als humans.
Els fons marins, tan plens de secrets
i meravelles, també aixopluguen
animals amb molt “mala Baba”.
Podríem destacar el peix pedra
(Synanceia Verrucosa ) que injecta
un verí mitjançant les espines d’algunes
de les seves aletes i que pot
provocar dolors fortíssims i, fins i
tot, la mort.
L’espectacular Pop d’anells blaus
si es nota amenaçat et pot donar
una mossegada mortal gràcies a
la potent toxina que inocula. És un
animal preciós, que sembla vestit
per anar a “la feria d’abril”, però...
poca broma!
No més de fiar són la Vespa de mar,
una petita medusa australiana que
pot matar a una persona sana en
menys d’un quart d’hora, o la Serp
marina Hydropolis que, malgrat
que són bastant pacífiques, aquí
si que pots aplicar aquella dita de
l’escurçó, que si et pica “mort o
extremunció”.
No voldria cansar-vos pas amb tants
animals verinosos i poc recomanables,
així que em disposo a tancar
el llistat i a acabar aquest escrit no
sense abans, però, mencionar-ne
dos de força curiosos.
Sabíeu que l’extravagant ornitorrinc,
aquell animal que sembla fet de “peces
o parts del cos” que sobraven
a altres animals, et poc injectar verí
mitjançant un esperó que té en una
de les seves potes del darrere?
Ah! I la més bona! Sabíeu que existeix
un ocell verinós? Si, si. Té el poc
atractiu nom de Pito-hui encaputxat
i, de moment, és l’única au verinosa
que es coneix. Ei!...De veritat que no
m’ho invento!

56
Entreteniments
El racó dels acudits
Gerard Soldevila Pelegrí
Es troba un amic fregant dues monedes d’euro, l’una
amb l’altra, insistentment…
–Jordi, què fas?
–Doncs ja ho veus, gastant uns eurets…
–Doncs mira, la meva mare, s’ha quedat sorda i cega…
–Buffa, i ara aneu a l’hospital?
–No! Anem a tallar el telèfon i l’electricitat!
Un borratxo li diu a l’altre:
–No beguis més que t’estàs tornant borrós.
–Què desitja el senyor?
–Una truita.
–Espanyola o francesa?
–M’és igual, no penso parlar-li.
Un amic diu a un altre:
–No saps?, la meva dóna es un àngel.
I l’altre li respon:
–Quina sort que tens, la meva encara està viva.
El marit diu a la dona:
–Montse, la carn d’olla està boníssima!
–Vols repetir?
–Montse, la carn d’olla està boníssima!
Envieu els vostres acudits a:
gerard.soldevila@hotmail.com
C/ Ferrer i Busquets, 45
E-25230 MOLLERUSSA (Lleida)
e-mail: cunitours@cunitours.com
Tel. (00-34) 973 30 23 07
Fax (00-34) 973 60 28 25
Tel. 24 hores (00-34) 609 37 75 20
barret picat JUNY 2010

Com passa el temps
57
Com passa el temps
Llímpies. Fotografies cedides per T. Villaró.
R. Roigé, P. Roigé, F. Salse, Piqué, I. Pedrós, M. Clarisó, J. Clarisó. P. Roigé, R. Roigé, F. Salse, Piqué, F. Farré.
Francesc Pujades, J. M. Balcells, Pau Salse, Ramon Tribó.
Josep Vilaplana, Jaume Piqué, Artur Pla, Jaume Clarisó, Josep Pla,
Ramon Tribó.
Març de 1977. Els de Linyola: Ramon Balcells, Josep Mª Bonjorn,
Ramon Pedrós. Asseguts: Jaume Piqué i Joaquim Saballs.
Ramon Tribó Figueres preparant una cassola.
Març de 1977. D’esquena: Jaume Rosal i Josep Mª Bonjorn. De cara:
Jaume Piqué F. Fabregat. R. Bonjorn. Dret Sebastià Torrent.

58
Com passa el temps
Guarderia Tic-Tac
Els més grans tenen actualment
29-30 anys.
De dalt cap baix i d’esquerra
a dreta.
Mestres: M. Rosa Solsona,
Elisabeth Mitjans, Montse
Piñol.
Siddhart Candame, Ivan
Mata, Txema Ortega, Guillem.
Ribalta Galitó, Montse Xifré,
Abert (Girafull), Cristina
Roig, Cristina Mir,
Eva Fernández, Gemma
Fabregat, Oriol Balcells.
Mata Bonjoch, Aurembiaix,
Marc Torrades, Montse
Falcó, Mireia Díaz, Esther Querol, Jordi Coll, Dèbora Tugues, Xavier Salse, Marc Sánchez, Abel Galitó.
David Caba, Marina Domenjó, Jordi Vallès, Xavi Guerrero, Albert Pedrós, Gerard Farré, Ivan Teixidó, Annabel Caba.
(Foto cedida per Neus Solans)
Fotos cedides Montserrrat Martí. Anys 69-71.
C/ Isabel II La bàscula
Pujada escorxador
Desfilada carrer Major
barret picat JUNY 2010

Excursió Adoli
Premi Baldiri i Reixach
Quinta del 2009
Fotos: Adoli, M. Giné, El Sitjar, L. Garcia

Confirmació
Foto: Valeri Bonjorn
Coral Flor de Lli
i Coral de Bellcaire
Foto Conxita Mata