Barret Picat-180

20
Vistes de Linyola
Enyorances
Josep Maria Mir Bauló
CAÇADORS DE LINYOLA
(1ª part)
GUATLLES
El terme de Linyola a la meva joventut
era una paradís de la caça, on hi
havia, sobretot, guatlles, quan anaves
al camp als matins, escoltaves
una cantarella que feia que esperés
amb il·lusió l’alçada de la veda, que
acostumava a ser cada any el 15
d’agost.
Sempre he cregut que un dels motius
de l’abundància de les guatlles
era que es feia molt mill, un gra que
els agradava molt i que es feia com
el blat, però es segava uns dies més
tard amb la màquina agabelladora,
després d’haver-ho fet amb el blat i
l’ordi. També hi influïa que les terres
no es cultivaven tan bé com ara i es
segava més a poc a poc. Ara amb
la velocitat que porten les segadores
segant l’alfals fan que es matin
moltes perdius que no tenen temps
d’alçar el vol, també els ha afectat
l’abundància d’insecticides...en
poques paraules, que vivim en un
món molt avançat però força deshumanitzat.
ELS MILLORS
Però tornant als caçadors, al meu
criteri, els millors que jo he conegut
a Linyola, han estat Francisco Fabregat
(Panxa) i Josep Mases (Rito
de la masia) sense menysprear als
demés, que n’hi havia molts, que
jo he considerat que han estat de
primera divisió.
EL MEU PADRÍ, LO MIQUEL DEL
BARCELÓ
Vaig començar a caçar als 16 anys
i la meva afició ve del meu padrí, el
Miquel de Cal Barceló –lo pare de
la meva mare– que era molt bon caçador
i una persona molt curiosa, ell
es carregava els cartutxos a l’hivern.
Damunt de taula de la cuina tenia
totes les eines, mesures, balances,
per pesar la pólvora, pistons i una
premsa per calibrar els cartutxos,
Josep M. Mir Bauló
ja que quan havia disparat, sempre
es guardava els cartutxos buits i els
guardava per tornar-los a carregar,
i el passava per la premsa, perquè
quedaven una mica deformats i jo
sempre l’anava a ajuda’l i m’ho passava
molt bé.
Sempre em deia que un caçador
no és aquell que només tira al cap
de caça, sinó aquell que viu la caça
de manera intensa, començant per
pujar el gos i ensenyant-lo des de
petit, preparant l’escopeta fent que
aquesta s’adapti al teu cos, preparant
tots els detalls de la sortida, la
nit anterior, preparant escopeta, canana,
morral....i sobre l’art de la caça
em va donar molts bon consells, i
un d’ells sempre em va donar bons
resultats i era, no et precipitis mai a
disparar, deixa marxar lo cap de caça
que encara que no t’ho pensis, tens
temps, apunta’l bé i dispara...
CAÇADOR
Com us he dit vaig començar a caçar
als 16 anys. L’escopeta me la va comprar
el pare, aconsellat i acompanyat
pel Celestí (el barber), que també era
molt bon caçador i la van comprar
a l’armeria –avui, desapareguda–
Calvet de Mollerussa, pel preu de
dos mil pessetes. Al no tenir els 18
anys, el permís anava a nom del meu
pare. Aquest permís me’l donaren el
21 d’abril de 1951 i fins als 18 anys,
el caporal de la guàrdia civil feia un
permís a nom del meu pare, que es
feia responsable de tots els mals que
pogués fer a segones persones.
Caçant te’n passen moltes de coses i
no totes són mentida, que és la fama
que tenim els caçadors. Sempre he
estat prudent i sempre m’ha agradat
més que ningú em veiés quan tornava
de caçar amb les guatlles penjades
i al cafè no deia mai res perquè
si explicaves la cacera d’aquell dia, si
qui t’escoltava era caçador, sempre
et deia que caçava més que tu. El
mateix que passa al cafè, quan dius
lo panís que t’ha sortit per jornal,
qui t’escolta, sempre fa millor collita,
encara que sigui mentida.
No m’agradava acompanyar a forasters,
però per fer un favor a una
persona, un cop vaig decidir acompanyar
al Cònsol francès a Barcelona
i us explicaré com va anar.
CAÇANT AMB EL CÒNSOL
FRANCÈS
La família Berga eren tres germans,
lo Joan, el Marià i una noia. A questa
barret picat JUNY 2010