Barret Picat-180

Entrevista
27
Reposant amb les ovelles
Marina Señís guiant les ovelles
colla. Penso que no donarà resultat.
Abans era un ofici rendible, ara no.
M.G.: Com veu el futur dels pastors?
E.S.: Quan s’acabaran els pastors
s’acabaran les ovelles. Bé, no s’acabarà
sinó que ja s’ha acabat. A Linyola
només hi ha el Sanmartín.
M.G.: I de la mateixa manera que es
fan granjes de vaques i de poros, no
es pot fer una granja d’ovelles?
E.S.: Les ovelles sortirien molt cares.
Les ovelles pastaven herba perduda,
herba que no serveix per res. Pagues
un tant al pagès de la terra, però
cada vegada surt més car.
M.G.: Guantes ovelles podia guardar?
E.S.: N’havia arribat a guardar fins
a 3.000 durant els mesos de juliol,
agost i setembre. A últims de setembre
cada amo es venia a buscar
Les filles amb les ovelles
les seves ovelles, que cada qual les
tenia marcades.
M.G.: Suposo que també devia de
realitzar la transhumància…
E.S.: Sí, a últims de setembre anàvem
cap a Linyola amb unes 2.000 ovelles.
Durant 6 dies i sis nits baixàvem les
ovelles per rutes cabaneres i també
venien les meves filles, totes saben fer
de pastores. Llavors al juny tornàvem
a fer el camí cap a la muntanya. Això
ho vaig fer durant 30 anys.
M.G.: Encara s’utilitzen aquestes
rutes?
E.S.: Ja no en funciona cap o molt
poc. Teníem prioritat danvant dels
cotxes. Fins i tot el tren parava per
nosaltres i si haguéssim volgut parar
a la plaça del mercat un dia de
mercat havien de plegar les parades
(però no va caler mai).
M.G.: N’hi ha alguna per Linyola?
E.S.: En passa una pel Barret Picat
que va cap a Bellcaire i cap a la
Ramat de 3000 ovelles
Sentiu. També n’hi ha una altra que
va de Balaguer cap a Santa Linya i
Terradets. I a Lleida n’hi ha una altra
que passa pel Pont Vell, la banqueta
del riu i cap al Passeig de Ronda.
M.G.: Encara fa de pastor?
E.S.: No, em vaig vendre les ovelles
fa 7 o 8 anys i vaig anar de llogat fins
que em vaig jubilar no fa gaire.
M.G.: Moltes gràcies Emili per la
seva atenció.