Barret Picat-180

Vistes de Linyola
21
Permís de caça.
família va venir de Guimerà per portar
de mitgers les terres del Carlos de
l’Amàlia. Lo Joan era el germà gran
que es va casar amb la Maria Clarisó
Solé, però tenia un caràcter aventurer
i a Linyola ja sabia la vida que
l’esperava, un dia decidí marxar cap
a França i un cop allà, en desconec
els motius, es va allistar a la Legió
Estrangera. Aleshores França estava
en guerra a Indoxina, on l’enviaren i
morí en un combat.
Lo Cònsol de França va demanar a
la vídua Maria Clarisó per arreglar
els papers que li permetessin cobrar
com a vídua de guerra. El cas és
que es van fer amics i com que dit
cònsol era caçador li va demanar si
li trobaria una persona que l’acompanyés
un dia a caçar guatlles i la
Maria va anar a casa i li digué que li
faria un gran favor si l’acompanyava
i li vaig dir que si i vam quedar per
un dia.
El dia senyalat el va acompanyar
la Maria a casa. Venia amb un gran
cotxe. Fetes les presentacions,
sortírem a caçar i ben aviat es va
enamorar del magnífic gos que
tenia i me’l volia comprar de totes
passades. Vaig comprovar que era
caçador de caça major, perquè de
guatlles no en tocava ni una, estava
molt nerviós i disparava ràpid, i a
mi em sobrava temps per rematar
la feina i fer-les caure. Va marxar
amb una bona penjada de guatlles.
M’imagino com devia fardar
ensenyant-les als seus amics! No
sabia com donar-me les gràcies.
El cas és que el devien canviar de
destí perquè ja no em vaig saber
res més.
En el proper escrit que serà del
mateix tema, serà més informal,
amb anècdotes, unes veritat i d’altres
divertides. Fins aleshores, una
abraçada.