Barret Picat-180

Viatges
25
la sortida de la ciutat va ser molt
interessant. Al principi es fa estrany,
pedalar pel carril esquerra (maleïts
anglesos). En les primeres cruïlles
vàrem tenir algun ensurt, fins que el
cervell no s’habitua al canvi de carril
vas una mica boig.
Al deixar la ciutat el paisatge canvia,
descobreixes el mon rural. Aquí les
feines del camp continuen igual
que fa molt de temps, predomina la
tracció animal en les tasques agrícoles.
Abans d’arribar a l’àrea dels
Anapurnes vàrem fer una parada a
Bandipur. Aquesta població és una
obra d’art, imagineu-vos un poble on
no hi ha accés als vehicles, totes les
cases estan fetes de fusta i l’entorn
té una màgia especial.
Quan vàrem entrar a la zona dels
Anapurnes, t’adones de la duresa del
terreny, el camí es fa costa amunt, el
riu marca la traça de la ruta. Vàrem
començar molt valents, pedalant
amb duresa, però la muntanya marca
les seves normes, cada vegada
teníem menys metres per poder ciclar,
havíem de baixar de les nostres
montures i vàrem haver d’arrossegar-les
però abans de finalitzar el dia
vam haver de carregar la bicicleta
a les nostres espatlles. Això va fer
que el nostre cos patís els 35 quilos
de la càrrega, sobretot les nostres
espatlles. Cada dia arribàvem bastant
marcats, sobretot els primers
dies, fins que van fer tenir que fer
un pensament. En les etapes més
dures vàrem decidir que agafaríem
dos porters perquè ens carreguessin
les alforges. Cada cop les etapes es
feien més dures però cada cop estàvem
més a prop del nostre objectiu,
coronar el Thorong-la Pass, un port
de 5416 metres d’alçada. Durant la
ruta varem tenir alguns petits problemes
de salut, però es van solventar
sense cap problema. Tot el grup va
poder arribar, algú va patir més que
d’altres però tots vàrem gaudir de
l’esforç realitzat.
La baixada cap a Pokara va ser un
altra història, ara la pendent era negativa,
tot era baixada, devoràvem
quilòmetres i amb tres dies ja havíem
arribat al lloc.
A Pokara ens vam dedicar a devorar
bistecs de Yak, portàvem dèficit de
proteïnes i el cos ens ho demanava.
Menjàvem sense parlar gaire, poder
triar sabors era quelcom estrany.
Feia molts dies que el nostre paladar
sols reconeixia dos o tres sabors,
patates, alls i llenties. Com anècdota,
en dos mesos al Nepal, realitzant
activitats de muntanya vaig perdre
12 quilos.
ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona