Barret Picat-201

Linyola, desembre 2013. Lo Pla d’Urgell
número 201
Entrevistes a:
Andrea Trepat per J. Pedrós
Dídac Fabregat per M. Giné
Josep M. Tribó per E.Mestre
Plantes: La camamilla per E. Mas
Conte de Nadal 2013 per J. Binefa

Jornada d’estudi Mascançà a Linyola
Foto de participants Jornada
Pol amb els gegants
E. Mestre i T. Solé
Presentació Jornades
Cara de la geganta
B. Huguet i A. Majoral
Públic
J. Yeguas Clausura Apertura. F. Foguet
Fotos J.M. Cabau i E. Mestre

Editorial
3
Fundat l’any 1979
linyola – desembre 2013. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné
Roger Guillem i Martí
Quim Balaguer
Carme Arenas Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Marta Ortiz
Judit Pedrós i Caba
Eva Llauet i Giné
Cap de redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaires: Perenton Massana i Jordi Roca
Col·laboracions:
Fotografies: J. Balcells, Adoli, J.R. Tarragó, Escola
El Sitjar, CELI, Arnau Fontanet, Montserrat Teixidó,
M. Bresolí, J.M. Cabau.
Text: Josep M. Mas i Mas, Pere Badia, Arnau Fontanet,
Xavier Diez, Jaume Balcells, Montse Espina,
Ajuntament, Ramon Marti, Elisenda Mas.
SOLIDARITAT
Alguns en diuen fer caritat. Però no, al llarg d’aquests anys, la societat civil
d’aquest país i de Linyola, davant de les dificultats, d’una crisi devastadora,
d’unes retallades inversemblants cap a col·lectius febles i indefensos, respon
majoritàriament fent aportacions al Banc dels Aliments, a Càritas, a Creu
Roja, a la Marató de Tv3 i busca fórmules tipus grup musical Teclam’s per
donar sortida a aquests sentiments de solidaritat, cap als més necessitats...
la unió fa la força.
2014
Catalunya viurà un any crucial i decisiu en molts aspectes. Però del 2014,
també esperem s’aturi la crisi i que comenci la remuntada econòmica, social
i ètica, que deixi enrere aquest estat de corrupció, de retallades i encara
quedin més lluny, la wertgonya de la Lomce i els franquistes de la FAES.
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Subscripció anual local ......19,50 ¤
Subscripció anual forània .....22,50 ¤
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
BON NADAL I BON ANY NOU 2014...
... us desitja Barret Picat a tots els anunciants, lectors, subscriptors i
poble de Linyola.
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.

4
Sumari
Portada ............................J. BINEFA
3 Editorial ............................BP
4 Sumari / La Barretada .........Perenton Massana
CARTES AL DIRECTOR
5 Contra la teleescombraria ..................JB
NOTÍCIES ................................BP
6 Un pessebre vivent de Linyola més solidari per
celebrar 15 anys / La Marató de TV3/ Gran recapte
d’aliments
7 Teclam’s Solidaris / Xerrada del Dr Villanueva /
Desfibril·lador / Concert Santa Cecília / IV Jornades
de la Guerra Civil al front del Segre. Pol Galitó
/ Centre Eqüestre Lliri Blau / Temps
8 Carretera / Alexandre Tàssies Llordés / Adoli / Tots
Sants / Exposició Dones amb espenta
9 Jornades d’estudi Mascançà / Llar dels jubilats /
Gravació d’un programa a la Penya Barça per Barça
TV / Noms propis
10 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas
13 L’Ajuntament informa ......Ajuntament de Linyola
ESPORTS
13 25è Aniversari
del Club de Bitlles Flor de Lis ........Montse Giné
14 Els catalans continuen triomfant
en el món de l’esport ............Arnau Fontanet
15 CF Linyola ........................Pere Badia
ENSENYAMENT
16 Escola El Sitjar ..........Comissió Escola Verda
VISTES DE LINYOLA
17 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas
18 Natura morta ..................Antoni Folguera
20 Lo Planell ......................... Lo Saball
21 Tots Sants ................... Francesc Foguet
ENTREVISTA
22 Entrevista exprés a
Dídac Fabregat Solé ...............Montse Giné
25 Andrea Trepat: la nostra actriu .......Judit Pedrós
28 Entrevista a Josep M. Tribó Riera ....Esteve Mestre
HISTÒRIA
36 Tempestes, pluges, temperatures i nevades
a la Cendrosa
en els anys 1959-2000 (1) .........Esteve Mestre
OPINIÓ
39 Sobre els drets ................Una opinió més
40 Un cap, un vot ................ Francesc Foguet
42 Amor ............................Xavier Díez
LITERATURA
45 La nit ........................... Jofre Bosch
46 Conte de Nadal (2013) ............ Josep Binefa
48 El laberint de panís ..............Jaume Balcells
51 Biblioteca Salvador Espriu ............M. Espina
PLANTES
56 Les plantes remeieres en la medicina
popular linyolenca (II).............Elisenda Mas
RACÓ VERD
60 Població de mamífers
a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (1) .... Roger Guillem
61 La Tira Samerlic ...................Jordi Roca
ENTRETENIMENTS
61 El racó dels acudits ........... Gerard Soldevila
62 Com passa el temps
64 CONTRAPORTADA
La Barretada
barret picat DESEMBRE 2013

Cartes al director
5
CONTRA LA TELEESCOMBRARIA
Certament, la teleescombraria és una xacra que anul.la
mentalment les persones i les fa mediocres fins a l’extrem.
Siguem responsables amb el que veiem i sapiguem
triar o canviar de canal quan cal.
“Les teleescombraries van començar a Espanya quan
van aparèixer Antena 3 i Tele-5. Les teleescombraries
naixen a partir de la creació d’una veritable competèn-
cia en el món televisiu.”(Francesc Puigpelat, periodista
i escriptor).
“Són terroristes espirituals els responsables dels programes
de teleporqueria.”(Valentí Gómez, president de
l’Observatori Europeu de la Televisió Infantil).
J.B.
2002-2012
10 anys al vostre
servei
Floristeria – Jardineria
Bones
festes!
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44

6
Notícies
Notícies
Un Pessebre
Vivent de Linyola
més solidari per
celebrar 15 anys
Un passi diürn amb cares conegudes,
més dies i recuperació d’escenes,
entre les novetats.
Linyola celebra enguany el quinzè
Nadal que organitza el Pessebre Vivent.
Hi ho fa d’una manera solidària,
convidant als assistents a bescanviar
una entrada per una joguina que
es lliurarà als Serveis Socials el 5
de gener, durant el primer passi de
matí del Pessebre, amb figurants
coneguts.
Ho ha explicat Àlex Mases, coordinador
del Pessebre Vivent de Linyola,
en la presentació de les activitats
prèvies i el calendari del Pessebre,
acompanyat de representants dels
Serveis Socials del Pla d’Urgell, de
Creu Roja Pla d’Urgell a més del president
de l’Associació del Pessebre
Vivent, Jaume Pedrós, de l’alcalde
Josep Capdevila i del president del
Consell Comarcal del Pla d’Urgell,
Francesc Fabregat.
En un Nadal en que hi haurà més
dies de representació (6 per 4 de
l’any passat) es confia arribar als
5.000 visitants (per 3.500 de les
passades festes), Mases ha dit que
confien que un 1% dels visitants
portin joguines noves o en molt bon
estat, a canvi de l’entrada al Pessebre
Vivent de Linyola.
Les joguines recollides es lliuraran
a la campanya solidària “Per Nadal,
cap nen sense joguina”. Un lliurament
que tindrà lloc el dia 5 de gener,
en el que serà el primer passi matinal
del Pessebre, on es celebrarà els
quinze anys de representacions
d’una manera especial.
Cares conegudes
I és que entre els figurants es podran
veure cares conegudes, tant locals
com de la comarca, com l’actriu
Andrea Trepat, els esportistes Dani
Hernández, Àlex Tàssies o Iris Nabau.
També el director de la revista
Barret Picat, Esteve Mestre o
el pintor Robert Pérez que estaran
acompanyats de polítics de la comarca
com el president de la Diputació
de Lleida, Joan Reñé, o el del Consell
Comarcal, Francesc Fabregat, així
com alcaldes del Pla d’Urgell. No va
faltar la pregunta sobre la presència
del futbolista Bojan Krkic, del que es
va dir que s’està pendents dels seus
compromisos amb el seu actual club,
l’Ajax d’Amsterdam.
Bones
festes!
Caganer
Una altra figura que es potenciarà de
manera especial és la del caganer.
Per això s’ha creat una aplicació de
mòbil per la que hom podrà presentar
la seva candidatura o votar. Serà
operativa entre el cap de setmana i
dilluns i servirà per triar la quinzena de
candidats que participaran en la final
que es farà, oberta al públic, el dia
21 al Poble Espanyol de Barcelona.
El guanyador rebrà un premi valorat
en més de 800 euros. I no faltarà la
figura del caganer més gran del món
que enguany es situarà davant de la
casa de la vila. Miquel Bresolí.
LA MARATÓ DE TV3
Les diferents associacions que intervenen
en la recollida de diners per la
Marató de TV3, que aquest any es
dedica a les malalties neurodegeneratives,
organitzen durant tot el dia 15
de desembre tota una sèrie d’activitats
matinals i que acabaran amb la xocolatada
i ball. El 15 de març tornarà
l’escala en hi-fi a benefici de la Marató.
GRAN RECAPTE
D’ALIMENTS
Els dies 20 i 30 de novembre a Catalunya
es va fer el Gran Recapte
RICHI’S
PERRUQUERIA
HOME I DONA
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08
barret picat DESEMBRE 2013

Notícies
7
d’Aliments es va recaptar aliments
pels necessitats pel Banc d’Aliments
que recolliren 3.634.000 quilos d’aliments.
A Linyola hi va col·laborar el
supermercat Plus Fresc.
TECLAM’S SOLIDARIS
A la nit del dissabte 23 de novembre,
Teclam’s donà un gran concert
solidari a Bellcaire d’Urgell en que
mostrà l’evolució que ha tingut amb
la incorporació de nous números
en els que intervenen adolescents
o nens... i es recolliren 1.600 quilos
d’aliments bàsics.
Per l’any vinent tenen programades
diverses actuacions, una d’elles a
l’Església de Linyola.
La base de Teclam’s són els següents
músics:
— Marcel.lí Piquer, baix
— Josep Maria Margalida, guitarra
rítmica
— Josep Maria García, veu i percussió
— Montse Carles, bateria
— Jesús Molina, guitarra solista
— Ramon Martí, guitarra rítmica
— Carmina Molina, Nuri Pérez i
Conxita Mata, veus
— Veus convidades: Diana Piquer i
Jesús Alriols
XERRADA
DEL DR. VILLANUEVA
El divendres 22 de novembre, el
metge Marc Villanueva va fer a la
sala Pau Casals una xerrada sobre
l’ictus, amb la sala plena de gom a
gom, que va agradar força.
Desfibril·lador
El dia 23 de novembre, organitzat
per l’Ajuntament, es va fer un curset
durant el matí amb un representant
de les diferents entitats del poble,
s’ha fet aquest curset Ressuscitació
cardiopulmonar amb desfibril·lador
extern automàtic, en que es va ensenyar
com utilitzar un desfibril·lador
per poder salvar vides quan hi ha
una parada cardíaca. De moment
n’hi ha un al consultori mèdic.
CONCERT DE SANTA
CECÍLIA
El divendres 22 de novembre, dia de
la patrona de la música, els alumnes
de l’Escola Municipal de Música feren
un concert a l’Església, amb una
bona actuació dels més grans que
mostraren els seus avenços en els
instruments que toquen, davant d’un
públic entregat que aplaudí totes les
intervencions.
IV JORNADES DE LA
GUERRA CIVIL AL
FRONT DEL SEGRE.
POL GALITÓ
El dijous 21 de novembre a la Sala
Pau Casals es celebraren les IV
Jornades de la Guerra del Segre
que s’inicià amb l’explicació de
l’organitzador Pol Galitó, president
de l’Associació del Front del Segre
explicant els motius de la Jornada,
va presentar a Jordi Algué director
del documental Transmissions i nét
del seu protagonista i a l’acabar es
va obrir un debat sobre la guerra civil
i la Memòria Històrica.
Dies després Pol Galitó fou notícia
internacional al fer-se ressò la premsa
i la televisió de la notícia que el
Pol havia trobat els llocs exactes –al
terme d’Aitona– on el mític fotògraf
Robert Capa havia fet les seves fotos
al novembre de 1938.
CENTRE EQUESTRE
LLIRI BLAU
El centre eqüestre Lliri Blau és un
nom del prestigi i continua formant
genets amb força èxit: com a prova
Campions
només cal veure els resultats de la
final de la lliga Catalana de Ponis.
Medalla d’or per Duna Foix García
en la Categoria de ponis B3 amb
Winston.
Medalla de plata per Ares Prats Díaz
en la categoria de ponis B3 amb
Winston.
Medalla d’or per Eulàlia Torres Domenjó
en la categoria de ponis D2 i
categoria d’infantils amb Huma.
El diumenge 22 de desembre faran
el Concurs de Salts d’obstacles de
Nadal.
TEMPS
Durant tot el mes d’octubre i primera
meitat del novembre, fora d’uns dies
de fred, va fer molt bon temps, tant
que es deia que alguns dies es bateren
rècords en comparació amb les
temperatures d’altres anys i tothom
content, després vingueren uns dies de
pluja i tot seguit un fred estrepitós, però
gràcies a que no hem vist la boira, el
sol a migdia ajuda una mica a passar...
Novembre tingué com a novetat que
no hi hagué cap dia amb boira. Desembre
ha començat amb força fred
i la boira. Un temps que va contra
els pobres...

8
Notícies
CARRETERA
Finalment es va acabar de treballar
a la carretera i ara a les entrades de
Mollerussa i Bellcaire i a l’interior del
poble s’han posat bandes rugoses
per fer que cotxes i camions es vegin
obligats a passar per les rotondes.
ALEXANDRE TÀSSIES
LLORDÉS
És l’home de les curses de Linyola.
Sorprèn la seva capacitat de
resistència i com programa les
curses, no per participar-hi, sinó
per guanyar-les o fer podi. I així en
els darrers dos mesos, ha quedat
tercer en la mitja marató de Lleida, i
Àlex Tassies
tercer a la mitja marató de Mollerussa,
el segon –cursa de 9.500 m– a
Maials, i primer a la Cursa del Sant
Crist de Balaguer (10 km) i primer
a la cursa d’Artesa de Segre. L’any
2013 ha estat un gran any per l’Àlex
Tàssies.
ADOLI
EL 15 de desembre, Adoli, com cada
any farà la xocolatada de la festa de
la Marató de TV3.
El 13 de desembre es va fer un taller
de centres de Nadal a càrrec de
Mireia Caba.
Obres carretera
El dia 29 de novembre es va celebrar
l’Assemblea General per donar
els comptes, parlar de les activitats
del curs i elegir a tres membres de
la Junta.
El 23 de novembre feren una excursió
a Barcelona on al matí es va
visitar el Parc Güell i a la tarda l’obra
de teatre “La família Irreal”.
El dia 10 de novembre es va fer una
excursió a peu al Sant Crist de Balaguer.
3ª posició al Lleida Bike Run
que es celebrà al circuit d’Alcarràs.
El dia 8 de novembre, van fer una
xerrada a l’edifici de cal Formiguera,
“Parlem del dol i de la pèrdua” que
anà a càrrec de la psicopedagoga
Anna Soldevila.
TOTS SANTS
Com cada any, es va celebrar Tots
Sants amb les visites de les linyolenques
i linyolencs al cementiri per
recordar als seus avant-passats. Una
jornada en la que en la nit anterior,
familiars i amics es reuneixen en un
sopar on es celebra la tradicional
castanyada i es mengen també panellets,
mentre hi ha col·lectius que
celebren el Halloween. En aquest
número publiquem un parell d’articles
excel·lents que parlen d’aquesta
diada...
EXPOSICIÓ DONES AMB
ESPENTA
La presidenta de l’Institut Català de
les Dones, Montse Gatell, i la regidora
de Ciutadania de l’Ajuntament
de Linyola, Teresa Lamarca, van
inaugurar l’exposició “Dones de
Linyola amb empenta”, una mostra
fotogràfica que té com a objectiu
homenatjar les dones emprenedores
del municipi. En concret, recull les
aportacions de 157 veïnes, que durant
l’últim segle i mig, han destacat
Exposició
barret picat DESEMBRE 2013

Notícies
9
Durant la Jornada, es va vendre el
núm. 4 de la revista Mascançà que
havia acabat de sortir.
LLAR DELS JUBILATS
El dia 12 d’octubre es va fer una
excursió a Saragossa i es va visitar
la Pilarica on es va poder veure les
ofrenes de flors que se li feien per
persones que portaven el vestit
regional.
Inauguració exposició
per la seva rellevància social i per
ser pioneres en desenvolupar una
professió.
L’exposició es pot veure a la seu de
l’Institut Català de les Dones a Barcelona
fins el 17 de desembre de 2013.
JORNADES D’ESTUDI
MASCANÇÀ
El dia 19 d’octubre es van fer les
IV Jornades d’Estudis Mascançà a
l’edifici Formiguera, que va comptar
amb la presència de molts estudiosos
de la comarca que presentaren
ponències i comunicacions que es
publicaran en la revista Mascançà
de l’any 2014.
Després de la presentació que va
anar a càrrec de la regidora de
cultura, Roser Martí, del president
del Consell Comarcal, Francesc
Fabregat i del president del Centre
de Recerques Mascançà, Jordi
Soldevila, la sessió es va obrir amb
una ponència inaugural de Francesc
Foguet que parlà de “La primavera
republicana de 1931 al Pla d’Urgell”
i la Jornada es va tancar amb una
intervenció d’Esteve Mestre, “La
premsa al Pla d’Urgell: el cas de
Barret Picat”, en el que vaig
parlar de la primer etapa de B.P., dels
seus primers 45 números.
Entremig d’aquestes intervencions
es va parlar de l’Estany d’Ivars, canal
d’Urgell, guerra civil a Torregrossa,
plaça ajuntament de Mollerussa,
la vegetació dels terrenys d’Ivars i
Montsuar i referent a Linyola, Lluïsa
Amenós: “Aproximació als objectes
d’ús litúrgic de coure (s.XVII-XVIII).
La pila de Linyola.
La Jornada es va acabar amb una
visita cultural al poble, en la que
Pol Galitó ens va mostrar l’escorxador
i els gegants centenaris de
Linyola.
NOMS PROPIS
El dia 27 d’octubre, a les 5 de la
tarda, es va celebrar la Castanyada
a la Llar, que es fa amb orelletes i panellets.
Hi hagué molt bon ambient
de germanor.
GRAVACIÓ D’UN
PROGRAMA A LA PENYA
BARÇA per BARÇA TV
Llucià Ferrer que porta el programa
Quina Penya! a Barça TV vingué a fer
una programa sobre la Penya Barça
de Linyola. Per fer el programa va fer
una visita per tot Linyola acabant a la
Penya, on va ser molt ben rebut i atès
per la Junta i penyistes, acabant de
fer un gran programa que esperem
veure properament.
Laia Soldevila. Com a coautora d’un vídeo sobre Ramon Barnils.
La tempesta del 14 d’agost de 1975. Fa uns dies al youtube s’ ha penjat
un reportatge que aquell dia va filmar Josep Planes Borras i qui ho ha
penjat Jaume Planes Garcia i els qui ho han donat a conèixer a Linyola
Jaume i Antoni Planes. https://www.youtube.com/watch?v=1QAjLYaxpOQ
David Romero Pascual. bateria del grup de Joan Dausà i els Tipus d’Interès
que va viure una nit màgica, en l’ actuació
al Palau de la Música.
Joan Falcó Capdevila. Corredor de muntanya.
1r classificat al Trail d’Erill de Pont de Suert
–cursa de muntanya de 18 kms i 950 m. de
desnivell–.
Míriam Perez Vidal. Va guanyar la Cursa de la
Dona de Balaguer de 5 km amb un temps de
21’41’’.
Marta Altisent. Va guanyar en categoria dones,
la cursa d’Artesa de Lleida.

10
Notícies
Meteorologia i pluviometria
octubre 2013 novembre 2013
Temperatura mínima 4 o -3 o
Temperatura màxima 31 o 25 o
Mitjana mínimes 12,8 o 4,3 o
Mitjana màximes 24,8 o 15,4 o
Mitjana mes 18,8 o 9,8 o
Dies de pluja 3 3
Total pluja 14 l. 83 l.
Dia màx. Precipitació 10 l. el 4 46 l. dies 17 i 18
Dies de tempesta 1 1
Dades referides a l’interior de la població.
Josep M. Mas i Mas
Foto: Carme Arenas
barret picat DESEMBRE 2013

11
Nou asfalt per la carretera
Fotos: E. Llauet i C. Arenas

12
6-D Res a celebrar Quinta 78
Xerrada
Dr. M. Villanueva
Sopar de veterans CF Linyola
Actuació Tecalm’s
Fotos. J.R. Tarragó

Esports
13
25è Aniversari del
Club de Bitlles Flor de Lis
Montse Giné
El passat diumenge 10 de novembre
el club de Bitlles Flor de Lis de Linyola
va celebrar el seu 25è aniversari
a la zona esportiva. A partir de 2/4
de 10 es van trobar els participants,
es va fer una benvinguda i obertura
de la celebració i tot seguit es va
iniciar la competició. A migdia es
van lliurar els trofeus i medalles als
participants i els diplomes als més
de 300 jugadors i jugadores que han
anat passant pel club durant aquests
25 anys. Llàstima de vent que ho
va enredar tot! Actualment, el club
compta amb gairebé 50 jugadors
de totes les edats, ja que en formen
part tant nens i nenes en edat escolar
com jugadors adults.
L’acte va estar presidit per Paquita
Clua, presidenta del Club de Bitlles
Flor de Lis i delegada a Lleida de
la Federació Catalana de Bitlles i
Bowling. També hi havia el representant
de l’esport a Lleida, Josep
Ramon Solsona i quatre exrepresentants
territorials de l’esport a
Lleida, Ricard Bruballa, Josep Maria
Roy, Toni Costes i Toni Baró. Així
mateix l’ajuntament de Linyola estava
representat per l’alcalde, Josep
Capdevila. I com no podia ser d’altra
manera l’escola El Sitjar de Linyola
també va participar ja que és el lloc
on la Paquita Clua entrena als més
jovenets, els dilluns i els dimarts, de
forma altruista i des de fa molts anys.
Les bitlles és un esport tradicional
català que consisteix en llençar unes
bitlles petites (bitllots) contra unes
bitlles, situades a una determinada
distància, per tombar-les. Es juga
amb 6 bitlles i 3 bitllots. Si es tomben
les 6 bitlles es diu que es fa llenya
L’equip Flor de Lis fa uns anys
ROBA DE CORTINATGES,
DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
i si en queda una per tombar es
diu que es fa bitlla i és la màxima
puntuació. Així doncs, això és el
que vaig aprendre quan vaig jugar
un temps a bitlles, era nefasta. Em
pensava que el més important era
pelar-les totes i no, el més important
era deixar-ne una de plantada. Què
difícil! Sempre quedava l’última però
m’ho vaig passar bomba, sempre
amb la Paquita Clua al davant de tot
i animant-me, tot i que veia que era
un cas complicat.
L’origen de les bitlles data de temps
immemorials i pel que fa a Catalunya
els documents més antics
que es conserven sobre aquest joc
daten dels segle XIV els quals deixen
constància de la seva pràctica.
Durant la dictadura franquista el joc
fou prohibit amb l’excusa que s’hi
feien apostes i sofrí una sobtada decadència
que en molts llocs suposà
la quasi total desaparició. Durant els
anys vuitanta i aprofitant el canvi de
règim, el joc retrobà el seu lloc i es
produí un reviscolament general. I
Linyola va tenir l’oportunitat amb
l’empenta de la Paquita Clua. Gràcies
Paquita!
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377
bones
festes!

14
Esports
Els catalans continuen triomfant
en el món de l’esport
Arnau Fontanet
Aquest cop parlaré de motociclisme i
no de futbol. El motiu pel qual aquest
cop escric de motos, és que s’ha
acabat la temporada amb victòria
de Marc Márquez en la categoria
reina, de Pol Espargaró en Moto 2,
Maverick Viñales en Moto 3 i la bona
actuació d’altres pilots catalans com
Aleix Espargaró que ha guanyat
el campionat de CRT i ha acabat
11è en el campionat de Moto GP, el
segon lloc d’Àlex Rins, i el 4t d’Àlex
Márquez en Moto 3.
En primer lloc felicitar al pilot de
Cervera, Marc Márquez per haver-se
endut el campionat mundial de Moto
GP en l’any del seu debut. El Marc
ha fet una temporada excel·lent i
es va convertir en el pilot més jove
en guanyar el títol de la categoria
reina del motociclisme. Amb 6
victòries, 6 segons llocs, 4 tercers
llocs i dos carreres sense puntuar
s’ha endut el mundial per davant
de Lorenzo i Pedrosa. En algunes
curses ha aconseguit avançaments
espectaculars com el que li va fer a
Valentino Rossi al llevataps del circuit
de Laguna Seca. Si Marc Márquez
continua amb la seva progressió pot
arribar a igualar als grans mites del
motociclisme.
Altres pilots catalans també han
fet una gran temporada, com Aleix
Espargaró que s’ha endut el títol de
CRT i ha acabat 11è en Moto GP,
fent una temporada molt regular,
esperem que amb el canvi d’equip
l’Aleix acabi més amunt la temporada
que ve. El seu germà el Pol també
ha fet una bona temporada, tot i que
no va començar gaire bé, en l’últim
tram de temporada ha protagonitzat
una remuntada espectacular i s’ha
acabat enduent el títol de Moto 2 i la
temporada que ve correrà a Moto GP
amb el seu germà i Marc Márquez
i tindrem un nou pilot català a la
màxima categoria del motociclisme.
Pel que fa als pilots catalans de Moto
3, dos d’ells van lluitar per endur-se
el títol fins a l’últim revolt. Finalment
qui es va endur el títol va ser Maverick
Viñales que va fer una gran
temporada a l’igual que Àlex Rins
que va acabar segon. Àlex Márquez
va acabar quart en la temporada del
seu debut al campionat del món.
Espero que la pròxima temporada
acabi igual de bé o millor que aquesta
amb tres campions catalans.
També m’agradaria fer un comentari
de futbol, ja que l’exjugador del
Barça B de Puig-reig, Oriol Rosell
que se’n va anar a jugar a l’Sporting
Kansas City, equip de la MLS (Major
League Soccer), la lliga de futbol
dels Estats Units. Aquesta matinada,
tot i que s’ha lesionat i només ha
pogut jugar 5 minuts, el seu equip
s’ha convertit en el nou campió de
la MLS. La final l’han disputat el
seu equip, l’Sporting Kansas City i
el Real Salt Lake, la final ha acabat
en empat a un i s’ha decidit en els
penals, on els de Kansas han vençut
per 7 a 6.
barret picat DESEMBRE 2013

Esports
15
Equip Amateur
Els resultats del primer equip que
milita a la Segona Catalana han estat
aquests:
Cervera 2 – Linyola 0
Linyola 1 – Artesa de Segre 0
Pobla de Segur 1 – Linyola 1
Linyola 4 – La Seu d’Urgell 1
Solsona 2 – Linyola 1
Linyola 4 – Pardinyes 2
Linyola 2 – Lleida B 0
Dels darrers set partits, quatre victòries,
un empat i dos derrotes. En
la darrera revista ja dèiem que quan
el Linyola recuperés a uns jugadors
lesionats, aniria a més i així hi està
demostrant.
Hem de destacar el darrer partit
contra el Lleida B jugat a casa i
amb victòria per dos gols a zero,
gols que va fer l’Alfa que el camp
s’omplí no solament dels socis i
aficionats de Linyola, sinó que hi
també acudiren aficionats de Lleida,
Balaguer, Bellcaire, Butsenit, Montgai,
Penelles, Castellserà, Fuliola,
Ivars, Vallverd, Mollerussa, Palau,
Vallfogona, Térmens... i és que el
futbol a Linyola està en el seu màxim
nivell i esperem que duri força
CF Linyola
Pere Badia
temps, ja que els caps de setmana
al camp d’esports sembla que sigui
Festa Major.
Els màxims golejadors de l’equip són
Llauradó amb 7 gols i Alfa amb 6 gols
i som el tercer equip menys golejat
ja que tenim dos grans porters com
són Mario i Felip.
Referent a la loteria de Nadal, juguem
al núm. 93.357 i si toca el
“gordo”, la junta es compromet amb
el permís de l’ajuntament a posar
gespa artificial.
Juvenil
Està fent una temporada irregular,
però continuant jugant com ho fan
els resultats arribaran. Els dos darrers
han estat Linyola 3 – Ivars 0 i
Linyola 0 – Tàrrega 1, aquest darrer
partit amb molta mala sort ja que es
va fer 5 pals.
Infantil
Està situat a la meitat de la taula
i el darrer partit el va perdre a
Cervera per 4-3, encara que no
es va merèixer perdre tot i que el
Cervera és el líder i no coneix la
derrota. L’infantil porta 22 gols a
favor i 14 en contra.
Aleví
És el millor situat de tots els equips
del Linyola, ja que és el líder de la
categoria, amb 8 victòries i un empat,
amb 48 gols a favor i 14 en contra.
El darrer partit al camp de l’Alcoletge
el guanyà per un contundent 2-8.
Felicitats!
Benjamí
Els darrers resultats no els acompanyen.
L’equip és de primer any i juga
contra equips que són de segon any.
L’any vinent, segurament ho guanyaran
tot, però es tracta de jugar
i gaudir i els resultats ja arribaran.
Prebenjamí
Si en el darrer número dèiem que
no havien conegut la derrota, dos
mesos després només han patit
una sola derrota. Hi ha dos o tres
jugadors que despunten amb molta
qualitat i són el futur del Linyola
BONES FESTES
Bones festes us desitgen les plantilles
i la Junta del Linyola –entre tots
un grup esportiu d’entre 140 a 150
membres– i que tingueu una bona
entrada a l’Any Nou 2014.
Classes
d’informàtica
per a grans i petits...
Tel. 973 71 44 34
C/ Maria Aurèlia Capmany, 7 - 25240 LINYOLA
(Davant el col·legi públic El Sitjar)
...des de Copiar
fins a Pegar

16
Ensenyament
Membres de la Comissió
d’Escola Verda
Alumnat: Àxel Serrano, Nolasc Mas,
Berta Fabregat, Edgar Tàpies, Hugo
Palma, Aitor López, Joel Garrofé,
Kira Vázquez, Ariadna Tarragona,
Marta Sans, Aitor Tàpies, Sergi
Fernández, Júlia Vergé i Iris Martínez.
Mares: Ester Font, Mireia Caba,
Carme Pou, Mónica Morales, Susana
Mases i Núria Nebra.
Mestres: Imma Mateu, Magda Vilamajó,
Carme Aparicio, Jacint Font i
Ramon Martí.
Escola El Sitjar
Comissió Escola Verda
Activitats de la setmana europea de la prevenció
de residus cicle mitjà fa paper reciclat
Activitats dins de la setmana europea de la
prevenció de residus
Cicle superior fem sabó amb la Sra. Dolores
Envàs, al Sitjar no hi vas!
Al Sitjar fem un bon paper!
barret picat DESEMBRE 2013

Vistes de Linyola
17
Coneixes el teu poble?
Carme Arenas
Saps on es troba aquest senyal de
trànsit i la porta d’aquest cobert?
Respostes a :
barretpicat@yahoo.com
La resposta als balcons del núm.
200 ens la dóna Laura Mas Darbra:
El primer balcó correspon a la casa
coneguda com Cal Verdurenc situada
a la plaça de l’Església, Josep
Roca Tribó natural de Verdú estava
casat amb Teresa Mas Solà de Cal
Nino, aquest senyor afeccionat a la
forja va ser qui va forjar els balcons
que encara avui podem contemplar.
El segon balcó correspon a la
casa coneguda com Cal Llauradó,
situada a la plaça major del Carrer
Major, prop de l’actual ajuntament.
I el tercer és una casa deshabitada
que podem trobar al carrer de l’Església
a tocar a la part posterior de
Cal Fèlix.

18
Vistes de Linyola
Natura morta
Antoni Folguera
1 de novembre, Tots Sants. 2 de
novembre, Dia de Difunts. Entrada
real a la tardor, malgrat ja faci un
mes que està oficialment instaurada.
Fins fa quatre dies l’estiu encara ens
feia l’ullet, només era un miratge.
He fet la ruta habitual: recollida de
dos centres a la floristeria “Flor de
lli”, visita als cementeris de Linyola i
de Vallverd d’Urgell. Família pròpia
i família política. Fa fred, l’hivern ja
comença a ensenyar-nos les dents
i aviat tindrem el Nadal al damunt.
El cementiri -els cementiris- fan
goig. La tradició mana i, la setmana
abans, les famílies s’han afanyat ha
deixar les làpides netes i llustroses,
presentables. La gent ha complert i
la feina es nota. Les flors engalanen
les rengleres de nínxols. Tot guarnit
i endreçat realment fa patxoca. A
més, a casa nostra, la castanyada i
els tradicionals panellets donen un
caràcter propi a la festa. El record
dels familiars, dels amics i dels coneguts
que ens han deixat és una
tradició cultural que pren la màxima
visibilitat durant aquests dies. La vida
i la mort, el naixement i la defunció,
formen part de la nostra existència,
del nostre cicle vital. La mort és un fet
totalment inevitable
i natural. No podem
defugir-ne. Ningú se
n’escapa, nemini parco.
Sempre he sentit curiositat
pels cementiris.
Per què? No ho
sé. Anar-hi i passejar,
mirar i badar. Suposo
que em ve dels quatre
o cinc anys que vaig
passar ajudant el rector
de l’església, fent
d’escolanet. Primer
amb mossèn Eugeni
Font i després amb
mossèn Josep Vilà.
Calculo que durant
aquest temps vaig
assistir a unes 15 o
20 misses anuals de
difunts, misses de funeral. A enterro
en dèiem. En aquells anys quan hi
havia un difunt pels altaveus del
campanar posaven el toc de morts,
campanades a morts. Un toc solemne,
monòton, trist. L’ocasió ho
requeria. Els de casa quan ho sentien
deien: “Calleu, toquen a morts!!”,
i tots anàvem ràpidament cap a la
finestra, l’obríem i paràvem bé l’orella
per saber qui era i quan era l’hora
del sepeli. Si passava un tractor pel
carrer o un altre vehicle, el soroll no
deixava escoltar bé el pregó i, més
d’una vegada i de dues, havíem de
trucar a algun conegut per assaben­
Tel. 610402795
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola
www.centreequestrelliriblau.com
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general
barret picat DESEMBRE 2013

Vistes de Linyola
19
tar-nos del fet. El condol es donava
a les cases, el tanatori encara no
estava fet i els familiars vetllaven el
difunt en la seva intimitat. Eren altres
temps, era una societat diferent.
M’agraden els cementiris i n’he
visitat un quants. Cementiris cristians,
musulmans i jueus. Del país i
de fora del país, d’Europa i de fora
d’Europa. Quan faig algun viatge
turístic i es presenta l’ocasió aprofito
el moment i m’escapo. Acostuma
a ser una visita curta, com a molt
mitja hora. Sempre en solitud, mai
acompanyat. Són llocs adequats
per a buscar-hi el silenci, la calma i
la meditació. Passejo, miro làpides,
llegeixo noms i cognoms, observo la
disposició dels carrers i de l’espai...
En algunes zones hi ha més tradició
de posar-hi epitafis, en altres no. Hi
ha pobles on s’acostuma a escriure
la data de naixement i de mort, en
altres només la data de mort amb els
anys. Sovint hi ha el retrat del difunt.
Hi ha cementiris amb tombes il·
lustres, de gent que ha tingut una
rellevància en el seu moment. Si
mai aneu a París no podeu deixar
de visitar el Panteó, un dels primers
edificis d’estil neoclàssic de la ciutat,
on reposen Voltaire, Rousseau,
Dumas o Zola, entre altres. I si mai
visiteu Roma podeu aprofitar per
atansar-vos a les catacumbes. Ara
farà uns 25 anys vaig tenir l’ocasió
d’anar-hi i realment impressiona.
Són una xarxa de túnels subterranis
construïts a partir del segle II on
s’enterraven els primers cristians.
Els nínxols estan fets a les parets
dels passadissos i, en temps de
persecucions, moltes vegades foren
utilitzats com a refugi. Es calcula
que la ciutat té uns 60 quilòmetres
de laberints soterrats amb quatre o
cinc nivells de profunditat. Millor que
no us hi perdeu, no us trobarien. Per
altra banda, i com a curiositat, dir-vos
que la nostra poetessa i escriptora
pladurgellenca més universal, la
Maria Mercè Marçal, descansa al
cementiri d’Ivars d’Urgell.
La mort és un motiu que per la
seva transcendència i universalitat
ha deixat nombrosos exemples en
l’àmbit de la literatura. Fa un temps
vaig gaudir amb dos llibres, dos clàssics,
que van impressionar-me per
la seva força i determinació: Llanto
por Ignacio Sánchez Mejías (1935)
de Federico García Lorca i Antologia
de Spoon River (1915) d’Edgar Lee
Masters. El primer, consta de quatre
elegies que Lorca va escriure arran la
mort del seu amic Ignacio Sánchez
Mejías. Mort ocorreguda en circumstàncies
tràgiques, quan aquest tenia
34 anys. El poeta no només lamenta
la pèrdua del company i en fa una
exaltació de les virtuts sinó que
també canta la fi d’una empresa vital,
una vida escapçada a mig camí que
hagués pogut donar molts fruits. En
Lorca vol deixar constància d’un
testimoni, el seu, que farà que el record
de l’amic no es perdi i el pas del
temps no esborri les seves petjades.
Una manera de combatre la mort és
guardar la memòria d’aquells que
ens han precedit.
Antologia de Spoon River és un clàssic
de la literatura nord-americana
del segle XX. Una obra mestra escrita
per Edgar Lee Master autor que,
bàsicament, se’l recorda per aquest
llibre. L’Antologia ens mostra la història
d’un poble a través dels epitafis
que hi ha escrits a les làpides del cementiri
de Spoon River, ciutat imaginària.
Cada epitafi és un petit poema,
una crònica, un relat de vida i, per
mitjà d’aquests microrrelats, descobrim
les peripècies i les batusses
dels personatges locals, creieu-me
que n’hi ha per a llogar-hi cadires.
L’autor a més aprofita les veus dels
difunts per a fer una denúncia del
sistema social, polític i econòmic en
què viu. D’aquesta manera el llibre
esdevé una duríssima crítica a les
injustícies de l’època, injustícies que
un segle més tard de ser escrites
encara perduren.

20
Vistes de Linyola
Un dia tot passejant em vaig trobar
dins de la teva planície, vaig aixecar
el cap i de prompte vaig veure un
monòlit alt i al damunt seu un personatge
ajupit amb les mans posades
al cap: era “el pensador”.
Quin instint més original, també em
va fer sentir i reviure coses passades
en aquesta bellíssima plaça Planell
Lo Planell, bassa de granotes, culleretes
i serps, recollidor d’aigües
perdudes, productor de mosques i
mosquits, amb la particularitat d’ésser
abeurador de persones i animals,
reproductor de sisques i voga per
fer algun estri útil pel personal de la
teuleria, però amb el temps els homes
que no t’han volgut tal qual eres t’han
anat transformant primer et van fer
un regatill perquè no creixessis més.
T’han tirat escombraries i runes a
sobre per omplir la teva bassa, fins
arribar a un límit, per donar-te una
altra utilitat, com el muntatge dels
tubs pel clavegueram del poble;
t´han posat firetes de Festa Major,
l’envelat dels músics i cantants,
s’han fet grans sopars, vallades
de sardanes, curses de bicicletes,
impressionants desfilades, acompanyades
de carros, cavalls, tractors i
maquinària agrícola.
Al llarg de l’estada en aquest indret
del poble, has vist créixer el teu redol
amb canvis molt significatius; com la
construcció d’una fàbrica de maons
i teules, unes grans eres per batre-hi
el blat i la civada, unes piques per
piar el raïm i fer-hi bon vi, també has
Lo Planell
Lo Saball
estat un gran camp de futbol, jugades
de bitlles i algun hivern t’hi han
fet un gran ninot de neu.
T’hi ha fet al costat un local que
durant molts anys ha estat un
emblema de la cultura popular,
com fer-hi teatre, grans balls de
Cap d’Any, carnestoltes, i celebracions
com la Liberació o rendir-te
al gran Generalísimo, un local ple
d’esdeveniments, com els concerts
de Festa Major i grans jugades
de cartes com a casino popular
i pèrdues d’argendes i mal viure
d’algunes famílies.
També has viscut grans castells de
focs artificials per les revetlles de
sant Joan i sant Pere, la tradicional
passada de Reis, processons de
Setmana Santa o el Viacrucis.
Lo Planell ha estat i és un dels llocs
més concorreguts del poble i més
d’un hi té algun record de corredisses,
de nuviatge i bons vermuts.
Avui en dia la transformació o posta
a punt d’un gran assortit de viandes,
per transformar-les en àpat, com
són les caçoles per més de 800
comensals.
Tu Planell, avui estàs fet una gran
planície d’esbarjo tant per infants
com per pares i padrins on es pot
sentir el cant dels ocells, i les discussions
dels pagesos.
Lo Planell, algun temps plaça Villalonga,
ja que se li va dedicar un
local pel culte. On s’hi ha fet batejos
casaments i fins i tot enterraments.
Planell ets un lloc del poble on s’hi
ha passejat tothom, fins i tot hi va
haver un temps que entre ball i ball
hi donaven el tomb les parelles per
tornar a ballar. Durant el llarg de la
teva vida, sempre has estat ferm i
embellit per tots els vilatans.
L’últim gran esdeveniment que
s’ha fet damunt teu ha estat fet per
una gran multitud de gent que s’ha
manifestat per la llibertat i el bon
raonament de tota persona que ha
estat lluitant per una justícia cívica,
constructiva i que mira sempre que
el futur ens doni “el nostre pa de
cada dia”.
Dels qui hem nascut en aquest poble,
avui estem orgullosos i contents
de dir que al Planell hi tenim el millor
esbarjo i la gran il·lusió que ens fa dir
que com tu no n’hi ha altre.
Els nats de l’any 1944 i acompanyants,
et recordarem durant el
temps que Déu ens deixi, que un
dia ens vam reunir a la teva falda
per gaudir de germanor per la ciutat
de Tarragona, per recordar el
temps que vam estar subjugats als
romans, que ens van fer veure una
altra manera de viure i de gaudir
de la vida.
I perquè no es quedin a l’oblit,
demano un fort aplaudiment pels
organitzadors d’aquesta trobada i
fins a la propera.
Nota de Redacció. El present article, publicat en el
núm. 200, va sortir mutilat. El tornem a publicar tal i
com ens el va fer arribar el seu autor, a qui demanem
disculpes.
barret picat DESEMBRE 2013

Vistes de Linyola
21
Observo la plana des de l’estudi on
ma germà va preparar-se, durant
jornades senceres, l’examen del
MIR. A les lleixes s’hi acumulen els
seus voluminosos llibres de medicina,
i també la seva biblioteca de
joventut, novel·les i assaigs polítics.
Fotografies, cartes, papers. Pòsters
d’esquelets humans, de cossos
maculats. Fa un dia clar d’una tardor
primaveral. Els ocres i els verds
pàl·lids atorguen al paisatge unes
tonalitats impressionistes. El silenci,
a casa, és absolut. Només el dictat
de les hores del rellotge del campanar
trenca la quietud. El sol que
entra, radiant, a les deu del matí és
un regal dels déus. Ningú no diria
que som a la tardor, que avui celebrem
el dia dels morts i que la vida
pugui tenir, de tant en tant, aquesta
placidesa, aquesta serenor. Repasso
de memòria els meus morts: el pare,
la tieta, els padrins. Han passat els
anys i n’assumim la pèrdua amb una
naturalitat carregada de nostàlgia.
A tocar de l’estudi, hi tinc la biblioteca.
Novel·la, poesia i llibres
d’història. A la planta baixa, hi ha
la literatura dramàtica, els estudis
literaris i teatrals, la filosofia i la sociologia.
Són, els llibres, com fades
adormides que esperen ballar la
dansa de la fantasia o de les idees.
Lleixes i lleixes plenes de llibres,
alguns encara per llegir, esperant
que la vida em doni una treva per
poder-los devorar com un nàufrag
afamat al mig de la mar. “Lo cor de
l’home és una mar, tot l’univers no
l’ompliria”, escriu Verdaguer a Canigó.
La passió pels llibres tampoc
no l’ompliria una mar, ni tot l’univers
sencer. I la mare, marassa, enèrgica,
viva, em diu que no en porti més,
que ja no en caben més, de llibres,
a casa. Invariablement, tanmateix,
cada dos per tres n’arriben més, de
nous, lluents i perfumats, que vénen
Tots Sants
Francesc Foguet i Boreu
Estudi F. Foguet
a fer companyia als vells i esperen
el torn per a llegir-los o rellegir-los.
En un món tecnològic, de virtualitats
efímeres, els llibres encara són la
font principal del coneixement. Ho
diuen els entesos.
A poc a poc, el sol se situa ben alt,
magnificent, i la jornada comença
a prendre vida a Linyola. Al poble.
Al meu poble. És un dia festiu, i
sembla com si tot encara despertés
mandrosament. No hi ha la remor
dels dies feiners. A la plaça Àngel
Guimerà, pràcticament no hi passa
ningú. Si tanco els ulls, reveig el pare
quan, de petits, jugàvem al jardí que
hi havia. Duia una camisa blanca,
amb una corbata prima i unes ulleres
de pasta. Amb els braços i la mirada
ens protegia, dolçament, a ma
germà i a mi. Un record que es fon
amb un altre: l’alegria que va tenir,
prostrat al llit de l’hospital, quan va
veure l’Edna, la seva néta, que el
contemplava amb els ulls oberts com
dos sols. Si busco en la foscor, me’l
faig present, pare, estimat pare. Si
tanco els ulls, reveig la tieta, malalta,
amb el pit tallat, que ens feia petons
mentre es moria per dintre. Si tanco
els ulls, reveig la padrina Maria, de
negre rigorós, prima com un fideu,
que ens mirava amb una tristesa feta
de temors i patiments. Si tanco els
ulls, sento la pell suau de la padrina
Anna, vivaç i xerraire, que es feia
cada vegada més transparent. Els
meus morts.
M’he instal·lat a l’estudi de les golfes
perquè fa bon temps encara i hi puc
fer anar un vell ordinador que ma
germà hi ha deixat perquè l’Isidre
–un altre home bo– pugui practicar,
amb penes i treballs, la informàtica.
Preparo uns textos per a la classe de
dilluns, del mòdul de metodologies
del Màster. Recupero, de l’assaig
de Xavier Fàbregas, Introducció
al llenguatge teatral, una reflexió
molt de sentit comú sobre el públic.
M’ha revingut com un llamp, mentre
m’afaitava de bon matí. El cap no
deixa mai de barrinar, com el temps
que no s’atura. El cor glateix: encara
no és pols. El temps. Comença a fer
una mica de fresca, perquè el sol fa
via cap a ponent. De sobte, toquen
les campanes per anunciar solemnement,
el dia dels morts, la missa
de les dotze. Res no canvia, mentre
tot canvia. “Las cosas significan siempre
lo mismo”, s’exclama Adela a
La casa de Bernarda Alba, de Lorca.
Miro de concentrar-me, però la ment
se me’n va cap al paisatge. No som
també, en el fons, uns espectadors
vulnerables d’una existència –gairebé
un destí– què ens marca camins
inescrutables? Qui m’havia de dir
que, al cap de tants anys, seria aquí,
en l’estudi de ma germà, deixant que
el sol de tardor m’escalfés el cos i
m’impulsés a deambular per la ronda
dels meus morts?

22
Entrevista
Entrevista exprés a
Dídac Fabregat Solé
Montse Giné
Que un grup et presentés com
el seu tècnic de llums davant
de 4.000 o 5.000 persones era
una il·lusió molt gran!
El Dídac Fabregat, de cal Poqueto,
és un jove de Linyola que amb la
seva tenacitat ha aconseguit unir els
millors músics de les terres de Lleida
en una orquestra, la Nova Saturno,
que començarà el seu viatge arreu
de Catalunya a partir del gener.
Montse Giné (M.G.): Bé, Dídac,
quan comença la teva carrera en el
món de la música?
Dídac Fabregat (D.F.): Tot comença,
sense tenir en compte els anys
“estudiant” música a l’escola, als 16
anys quan vaig incorporar-me a una
empresa petita on fèiem muntatges
per concerts de jovent i discomòbils
a les festes majors de la província de
Lleida i Tarragona on hi vaig estar
3 anys. Vaig aprendre moltíssim al
Nom: Dídac Fabregat Solé
Lloc i data de naixement: Lleida,
24 de novembre de 1989.
Estudis: Grau superior en disseny
d’il·luminació en directes, platós
de televisió i teatres; tècnic en
treballs forestals i conservació
del medi ambient; estudis de grau
mitjà de piano i violí.
Professió: empresari, membre
de l’equip directiu de la Nova
Saturno Orquestra, Restaurant
Gourmet Real (Lleida) i de Mister
Plat (servei de càtering) així com
també fundador de Difasol Management
(agència de management
d’artistes).
costat de grans professionals i l’últim
any ja era el tècnic de llums oficial
de l’empresa. Un dia que nosaltres
estàvem en un escenari i davant
nostre hi havia un altre equip amb
altres músics sempre feies amistat,
i d’aquí va sorgir l’amistat amb Òscar
Moreno (tècnic de so dels Hotel
Cochambre) qui al cap del temps
de conèixer-me em va comentar
que l’havia contractat una oficina
de management de Barcelona molt
important que portava grups com
Moncho, Parrita, Chiquetete, Manuel
Carrasco, Tamara (la dels boleros…)
i necessitaven un Backliner (persona
que munta els instruments dels
músics i els prova i fa que durant
les proves i l’espectacle ells i l’artista
estiguin còmodes a l’escenari) i m’hi
vaig apuntar molt ràpid.
M.G.: Això va suposar una millora
per a tu?
D.F.: L’artista per la qual treballàvem
era Tamara i això per a mi va ser molt
important ja que passava de la tercera
divisió a primera en un dia. Em va
xocar molt ja que quedàvem sempre
a l’àrea de Bellaterra i sortíem tots els
músics junts amb una furgoneta de
luxe, amb seients individuals, tele,
endolls per tot arreu, i ens va explicar
el xofer que era la furgoneta on hi
anaven també músics de Alejandro
Sanz, Shakira, David Bisbal… Per mi
tot un món nou… Quan arribàvem
al poble on actuàvem, l’equip de so
ja estava muntat, quan normalment
el muntava jo, ja era també un gran
luxe, i sempre hi havia dos tècnics
pendents de mi de com fèiem les
coses, com ficàvem els micros als
instruments, com es situaven a l’escenari…
Uns equips de so impres­
sionants… I veure tanta gent, fans,
que esperaven la seva ídol, com
ploraven al veure-la per mi era tot
un mon increïble. Fent de Backliner
a la gira de la Tamara hi vaig estar
tota una temporada fins que quan
faltaven uns 4-5 “bolos” per acabar-la
em van trucar de l’oficina de
Management que volien parlar amb
mi. El dia que hi vaig anar em vaig
quedar parat perquè el primer que
vaig veure dins una sala de vidre va
ser Manuel Carrasco. Al cap d’una
estona em va cridar el jefe, i em
va comentar que sabia que havia
treballat molt bé de backliner i que
m’havia encarregat de temes que
no em tocaven i em va proposar començar
a treballar amb ells de Road
Manager (és la persona responsable
de l’artista des què surt de casa fins
que torna a entrar) i evidentment
amb un augment de sou, vaig acceptar
ràpidament tot i que només
barret picat DESEMBRE 2013

Entrevista
23
vaig poder fer dos bolos. El primer va
ser a Jaén, recordo que vaig sortir de
casa a les 5:00h del matí, vaig arribar
a Barcelona, vaig passar un moment
per l’oficina a buscar els papers de
tot plegat, i vaig anar a buscar un cotxe
de lloguer a l’estació de Sants, un
Audi A4 Sport, una passada de cotxe…
Un cop el vaig tenir vaig anar a
Castelldefels on m’esperaven a casa
de la Tamara, ella i el seu assistent
personal (la persona que la pentina
i la vesteix als escenaris) i vam anar
directes cap a Jaen. Un cop vam
arribar, ens estaven esperant i vam
passar pel mig d’una allau de fans
que l’esperaven, va ser un concert
molt bo ja que hi havia moltíssima
gent, i allí vaig conèixer la seva mare,
el seu marit, i Pastora Soler, que va
venir a col·laborar, el segon “bolo”
més important per mi que vaig fer,
va ser en una producció de l’agència
de management on treballava,
van muntar un concert en el qual
participava Los Parranboleros (50
músics professors de conservatoris
de Múrcia, la Tamara, el Moncho i el
Rafael Basurto de Los Panchos, un
company meu estava a Madrid amb
el Rafael, i jo vaig agafar l’Ave des de
Barcelona amb Moncho i Tamara, ja
va ser distret perquè molta gent demanava
autògrafs, un cop instal·lats
a Saragossa amb un hotel de luxe,
vam fer l’actuació al Teatre de Saragossa.
Recordo que hi havia molt
públic, i tot va sortir genial! Quan
vam acabar la gira d’aquell estiu,
l’oficina, per problemes interns, va
tancar i jo vaig tornar a Lleida.
M.G.: I què vas fer després?
D.F.: Als 20 anys vaig treballar a
diferents empreses de Catalunya
muntant equips de so i entre d’altres
vaig col·laborar amb La Pegatina, on
hi vaig fer uns quants concerts, molts
per Lleida. L’any següent vaig fitxar
pels Strombers, a vegades muntant
l’equip i a vegades de “guante blanco”
que en diem la gent del món de
l’espectacle, que significa que vas de
tècnic amb un grup però no muntes
ni desmuntes els equips, vas amb
el grup. Tant amb La Pegatina com
amb els Strombers va ser un plaer
poder treballar i aprendre. Quan
arribaves als concerts que hi havia
molt públic, com l’acampada jove a
Montblanc o el Castanyada Rock a
Piera, i et presentava el grup com el
seu tècnic de Llums davant de 4000-
5000 persones era una il·lusió molt
gran! Un cop acabada la gira dels
Strombers vam decidir, jo i un company,
obrir una empresa destinada a
la producció d’espectacles però amb
un equip de so propi i va ser llavors,
quan faltaven 4 dies per Sant Joan,
que em va trucar Miquel Massana,
que era el representant artístic de Ísil,
i que tenien La Tribu de Santi Arisa
per Sant Joan però s’havien quedat
sense equip de so, jo ràpidament li
vaig dir que sí, ja que per mi, fer un
bolo amb la Tribu era molt important,
ja que sempre els havia sentit molt,
i vam anar cap a Ísil i allà vam fer un
bolo genial, va sortir tot molt bé, i
gràcies a això, el Santi em va trucar
per poder fer tota la gira d’estiu amb
ells, ens vam entendre i vam fer molt
bona amistat, però a finals de juliol,
em torna a trucar Miquel Massana,
i em comenta que té una Orquestra
que no està passant per bons moments
i necessita un cop de mà per
tirar-la endavant.
M.G.: I així va començar el camí de
la Nova Saturno?
D.F.: Després de molt pensar, si
l’orquestra o la gira amb la Tribu,
vaig decidir embarcar-me amb l’Orquestra
i la veritat és que no m’he
equivocat de gaire, ja que avui dia
la Tribu ja no existeix. Quan em va
explicar per primer cop el projecte
de l’Orquestra Saturno vaig al·lucinar
ja que començaria a treballar amb
gent molt important, d’una part el
mànager de l’orquestra és Josep
Maria Orobitg, fundador i propietari
de l’orquestra Volcán, i músics com
Sejo Calzada, director musical de la
Volcán, Vicenç Solsona, cantant de
la Volcán i Slalom, Ramon Ramos,
cantant de grups com Qumran o
l’orquestra Tàndem…Entre molts
d’altres. Fem la gira del 2012 amb
uns 80 concerts a Catalunya, Aragó,
Navarra i Andorra i jo com a
encarregat tècnic i ja es comencen
a perfilar moltes coses de l’equip
sempre cap a millor. Però és ara, a
finals de 2013 que es fa el gran canvi:
es canvien 7 músics i entren a formar
part de l’Orquestra Saturno Carlos
Capilla (ex Volcán i ex De Noche),
Miquel Àngel “Capets” (Ex Volcán,
Ex Manolo Escobar i que havia sigut
professor meu de bateria a Mollerussa
i a Linyola), Òscar Canosa al
trombó (professor a dues escoles
de Lleida i ex Tàndem) i Ramon Codina
al baix (ex Tàndem) i fem una
incorporació nova que és la Irene
Franco (ex Tàndem) que juntament
amb Arana Fawzy, Vicenç Solsona
i Ramon Ramos cantants, Sejo
Calzada (direcció musical i teclats),

24
Entrevista
Salva Pallerola (trompeta) i Josep
Maria Serrat (saxo) fem els 11 components
sobre l’escenari. Encara no
hem realitzat cap concert junts, però
els assajos sonen increïbles! També
hem fet modificacions amb l’equipament
tècnic ja que hem incorporat
les pantalles de Led 7, pantalles
d’alta definició per poder tirar vídeos
durant l’espectacle. Amb l’orquestra
podem realitzar un lluït concert basat
en temes de pel·lícula sense deixar
de banda les grans cançons catalanes,
ball, i també hem creat una
banda de versions pel jovent “Band
The Rock” amb 7 components de la
mateixa orquestra i amb un repertori
de 3 hores pel jovent.
M.G.: Quina és la teva funció dins la
Nova Saturno?
D.F.: Avui dia, la meva tasca dins
l’orquestra es de Road Mànager: jo
porto els músics de poble en poble,
i qui s’ocupa de tot, contractes,
factures, l’agenda... Quan arribem
al poble la meva principal funció és
que els camerinos siguin adequats
i hi hagi l’aigua corresponent, així
com també que l’equip tècnic
estigui llest per poder muntar els
instruments i fer les probes de so,
i avisar a la persona que ens ha
contractat que està tot en marxa.
Recorrem molts quilòmetres, coneixem
molta gent, estem moltes
hores junts, però per sort sempre
hi ha molt bon rotllo, i moltes anècdotes
per explicar. També voldria
explicar que vaig crear l’empresa
Difasol management després
d’estar relacionat amb el món de
l’espectacle i veure que no hi ha
cap representant artístic que tingui
producte propi, és a dir, que a l’hora
d’organitzar una festa major no
hagis de subcontractar-ho tot, sinó
que el mateix representant tingui la
seva orquestra a part de poder contractar-ne
d’altres. Nosaltres avui
dia tenim 8 inflables, 2 màquines
d’escuma, animacions infantils, la
Nova Saturno, l’Orquesta Viena, el
Quintet Mediterrània i així és com
els preus canvien a l’hora de contractar
qualsevol cosa.
M.G.: Davant del volum d’espectacles
que remenes, com portés
l’estrès?
D.F.: D’estrès sempre n’hi ha molt,
fins que no comença l’actuació i
porten ja uns quants temes tocant,
ja que cada poble és diferent i a
vegades per muntar l’equip de so
et trobes barreres amb les que no
comptaves i tardes una mica, la gent
això no ho veu, nosaltres a l’hora
hem de començar a tocar sigui el
que sigui, que tots els músics estiguin
a gust, un cop tots me donen
l’OK ja estic a gust.
M.G.: Quins projectes tens amb
l’orquestra Nova Saturno?
D.F: Avui dia la meva gran il·lusió i el
meu gran somni de fa molt temps és
la Nova Saturno i el 2014, gràcies a la
incorporació dels nous músics, tots
de Lleida, i gràcies a la incorporació
també de les pantalles de Led, tenim
ja tancades unes 50 actuacions, i el
dia 3 de gener farem la presentació
davant el públic al teatre de l’escorxador
de Lleida, tothom que vulgui
assistir és convidat!
M.G.: Moltes gràcies Dídac i que
tinguis molta sort en aquesta nova
aventura musical.
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 71 44 79 - 25240 LINYOLA
gruesbessmo@hotmail.com
barret picat DESEMBRE 2013

Entrevista
25
Andrea Trepat: la nostra actriu
L’actriu Andrea Trepat està
de moda. Bé, està de moda
a la resta d’Espanya, perquè
a Linyola ja fa anys que la
coneixem. L’Andrea va néixer
a Linyola fa 26 anys, i des de
petita ha somniat en ser actriu.
De les escoles de teatre
i interpretació ha fet un salt i
ara la podem veure al teatre
(Madrid), a la televisió i en diferents
projectes audiovisuals.
L’Andrea sap perfectament
què vol... i ens ho explica.
Judit Pedrós Caba
–Andrea, la teva vocació d’actriu
ve de petita o ha aparegut amb
els anys?
–Quan era petita no parava de fer espectacles
quan venia la meva família
a casa. Feia de tot: repartia entrades,
posava cadires, etc. Fins i tot quan
els meus cosins tot just començaven
a caminar els enganyava perquè
també hi sortissin... Ells van ser els
meus primers espectadors, gent de
confiança. Allí vaig descobrir que em
fascinava fer-ho, tot i la meva timidesa,
jugar i deixar volar la imaginació.
Als pocs anys em vaig apuntar a fer
teatre a l’Escola Municipal de Teatre
de l’Escorxador a Lleida i ja m’hi vaig
quedar. Recordo especialment que
quan em preguntaven què volia ser
de gran jo deia que volia fer teatre.
Llavors ells em deien no, no, que què
vols estudiar? I jo tossuda repetia
interpretació...
–Veig que ho tenies ben clar. La
família però, com va reaccionar?
–La meva mare sempre m’ha donat
suport. Es va voler assegurar que
no fos cap caprici i que el que no
volgués fos ser famosa, però li vaig
dir que el meu objectiu era ser una
gran professional. En general tots
m’han recolzat moltíssim, fins i tot
fan excursions tots junts per venir
a veure’m al teatre, i veure’ls allí és
una sensació incomparable. A qui
potser li ha costat més, però ara ja
ho té coll avall, és al pare. Encara
que sempre m’han arribat veus
que quan no hi sóc davant en parla
molt bé...
–I llavors vas començar a estudiar
interpretació...
–Sí, vaig estudiar dos anys a Barcelona
i un a Londres. Després vaig
decidir fer un grau superior de realització
de comunicació audiovisual
per aprendre què passa darrere les
càmeres, cosa que m’ha anat molt
bé per entendre, com a actriu, els
aspectes tècnics i aplicar aquestes
nocions quan actuo.
–I a banda d’interpretació, has
estudiat alguna cosa més, potser
per complementar?
–Quan estudiava interpretació compaginava
els estudis amb cursos
de dansa clàssica i contemporània
i també feia classes d’anglès. Quan
era petita vaig començar solfeig i
piano, però després vaig decidir
invertir totes aquelles hores al món
de la interpretació.
–Actues en català i castellà.
Notes diferència entre fer-ho
en una llengua o l’altra, a nivell
interpretatiu?
–Doncs sincerament no noto massa
la diferència entre el castellà i el català.
Suposo que és degut a que des de
molt petita he hagut d’acostumar-me
a canviar l’accent lleidatà i parlar amb
català central i fer-ho ben ràpid, ser
versàtil. No tanco les portes a cap
idioma ja que tinc molta facilitat per
aprendre’ls, imitar accents... Això sí,
on més còmoda em sentiria és amb
l’anglès, que el domino bastant. A
més, crec que poder treballar fora del
lloc de residència és molt enriquidor
professional i personalment. M’encantarà
fer-ho.

26
Entrevista
–De quines peces, de les que
has fet fins ara, et sens més orgullosa?
–Una de les que m’ha fet més feliç va
ser el curtmetratge “Morir cada día”
amb la que vam anar a molts festivals
(i en alguns vaig ser premiada),
sobretot perquè va ser una de les
primeres vegades que vaig treballar
amb un equip d’actors professionals
als que admirava i del que em vaig
sentir part com un més des del primer
dia d’assaig.
–I al contrari? N’hi ha alguna que
no repetiries?
–Quines disciplines fas actualment?
–He tingut la sort de poder treballar
en totes i cadascuna té lo seu encant,
tècnica i manera. Si el projecte
m’interessa m’hi tiro de cap (millor
dit amb paracaigudes!).
–Deies que cadascuna té el seu
encant. Quines diferències interpretatives
hi ha, per això, entre les
diferents disciplines?
–Jo diferenciaria el món audiovisual i
el del teatre. A grans trets, en el món
del teatre has de tenir més consciència
de la veu ja que has d’arribar
a tots els espectadors, has de “ferho
més gran”. Quant més fas una
obra, més coses descobreixes, tant
de la peça com del teu personatge,
fins i tot en l’última funció. No pots
anticipar res: tot i que portis milers
de funcions, sempre ha de ser com
si fos la primera vegada... Ah!, i per
a mi la màgia d’escoltar el públic en
directe no té preu.
–I el món del cinema?
–És una altra cosa, és més “vida
real”: tot més íntim, més proper.
Saps que es rodarà entre 1 i 3 cops, i
com que no ho tornaràs a repetir mai
més, has de posar tot el que puguis
en aquell precís instant del rodatge.
A mi m’agraden les dues coses; el
que trobo més fàcil és el cinema,
perquè hi he tingut més oportunitats,
però el teatre també m’apassiona.
Cadascuna té lo seu!
–Poc a poc has anat fent-te un nom
en el món del teatre. Com s’aconsegueix
això? Què fa que, d’entre
tots els actors, algú es fixi en tu?
–En el meu cas han estat anys de
perseverança i valentia. Vas entrant
en el món, vas aprenent que també
és important buscar un representant
que et trobi proves i que et doni a conèixer
al món professional. Com em
va dir un gran actor, Txema Blasco,
“és una carrera de fons”.
–Sincerament, no repetiria les feines
en les que el treball de l’actor és
quasi la feina d’una titella. Perd tot
l’interès.
–Què és el més complicat a l’hora
de posar-se en la pell d’algú que
no ets?
–Cadascú té el seu propi mètode.
El meu consisteix en un estudi
detallat del guió, després reu nions
amb guionista i director per a saber
la seva visió del personatge.
Després, evidentment, assajar
amb la resta de repartiment. També
busco referències en pel·lícules o
gent que conec o fins i tot en gent
barret picat DESEMBRE 2013

Entrevista
27
del carrer. El més difícil per a mi
és “comprendre” les emocions
d’algú en casos molt extrems, com
per exemple un assassí. Però tot i
així seria un gran repte: una de les
coses que em m’atreuen d’aquest
món és comprendre al ser humà en
totes les seves situacions.
–Com és realment el món dels
actors? És com el pinten a les
pel·lícules?
–Hahaha! Doncs em sap greu dir-te
que no... Una part sí que té a veure
amb l’aparador, però n’hi ha moltes
d’altres més com per exemple pors,
inseguretats, càstings, nervis, trucades
esperades que mai arriben...
Però també de meravelloses com
compartir l’amor per la feina amb
la resta de l’equip, l’aprenentatge
constant, les emocions extremes
compartides... Suposo que és com
qualsevol altre món, molt diferent a
com es veu des de fora.
–I en aquest món, t’has trobat
mai amb res que no t’esperaves
i que t’ha sorprès, per bé o per
malament?
–Suposo que una de les sorpreses
més grates que he descobert ha
estat el món dels festivals de cine.
Quan, després fer una estrena, t’esperen
els viatges on la gent et rep
amb els braços oberts, t’ofereix els
millors menjars de la ciutat, veus cine
de tot tipus, pots parlar amb la gent
que ha fet les pel·lícules… per mi és
el més semblant al paradís!
–Posem-nos serioses. Què significa
per tu ser actriu?
–Per mi és la vocació feta professió;
felicitat a la feina, el meu lloc, on he
d’estar.
–I quins són els teus referents?
N’has arribat a conèixer mai a
algun?
–N’hi ha molts als que admiro, des
de Meryl Streep i Gina Rowlands a
Juliette Binoche o Julian Moore. No
n’he conegut cap d’elles, encara,
però a nivell estatal he treballat
amb gent com Joaquin Climent,
Concha Velasco, Adriana Ozores...
ho considero un premi i un gran
aprenentatge.
–Si algú que coneixes, més jove
que tu, et digués que vol dedicar-se
a la interpretació, l’encoratjaries
o al contrari?
–L’encoratjaria moltíssim! Li diria
que, si és el que vol, que tiri endavant,
Sobretot que mai perdi
la il·lusió per aquesta feina i que
sàpiga que és una carrera de fons,
a vegades meravellosa i a vegades
dura. I que ho escolti tot, però després
faci el que li diu el cor...
–Si fos a fer ara, tornaries a escollir
la carrera que has emprès?
–Absolutament, sí!
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals i
dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics

28
Entrevista
Entrevista a Josep M. Tribó Riera
Esteve Mestre
En una conversació casual amb Josep Mª Tribó
Riera, de la masia Moreno de la Cendrosa, va sortir
el tema dels seus Dietaris. Uns dietaris que escrigué
–en castellà– al llarg dels anys 1959 i 2000, on
hi anotava el treball que feia cada dia, però també
el temps...
El Josep M. em va deixar consultar els dietaris i això
va fer que de manera regular anéssim parlant de
diferents temes, de la pagesia, de futbol, de la climatologia,
del paisatge, dels tombs que dóna la vida...
Les converses sempre tingueren lloc a la cuina o
al menjador de la masia –situada en un paratge
privilegiat des d’on es veu bona part de la Plana i
Linyola– i on també intervenia, la seva muller, Maria
Eroles Caus..., un cop acabada la consulta i com
a pròleg dels articles que comencem a publicar i
que tindran una continuïtat durant l’any 2014, vaig
creure oportú fer una entrevista amb el Josep Mª
Tribó per posar negre sobre blanc, les converses
que hem tingut...
–Vostè va néixer a la Masia Moreno
de la Cendrosa. Des de quan
hi està establerta la seva família?
–Hi vaig néixer a la Masia Moreno
l’any 1935, en quan a la construcció
de la casa, només sabem que en
una pedra –la llinda- de la façana hi
constava l’any 1769 i sabem que la
casa fou remodelada o ampliada, al
llarg d’aquests segles, quatre vegades.
De notícies sobre els habitants
tenim notícia que l’any 1855 hi nasqué
Maria Rosa Vilaplana i que l’any
1878, hi nasqué Trinitat Tribó Vilaplana
i aquí comença el cognom Tribó.
L’any 1881 va néixer el meu padrí
Josep Tribó Vilaplana, el 1906 el meu
pare Josep Tribó Pallerola i el 1910,
la meva tieta Carme Tribó Pallerola,
i el 1914 el meu tiet Amadeu Tribó
Pallerola que morí a la guerra civil,
prop de la Seu d’Urgell, en un poble
anomenat Romadriu. (Si algú té interès
per aquestes dades, els hi puc
facilitar, doncs les tinc guardades).
–Com va ser la seva infància?
Quins records en té? On va estudiar?
–En quan a la meva infància, imagina’t
sense aigua corrent i sense llum
elèctrica, però sempre contents, ja
que mai ens va faltar el menjar...; de
molt petit anava a col·legi a Linyola.
Noces d’or 22-VIII-2009
M’ajuntava amb la Sra. Paquita, que
vivia a l’estany d’Ivars i Vila-sana,
a Ca l’Aragonés, o la casa de les
anguiles, i caminàvem fins Linyola i
si plovia amb un bon paraigües i a
migdia em quedava a dinar a casa
de la seva mare. De més gran, ja
vaig anar al col·legi a Ivars amb el
meu tiet, i en bicicleta i quan arribava
a casa, havia d’anar a treballar al
camp, doncs sempre hi havia feina
a fer...
–Com recorda la nevada del 1944?
Han viscut d’altres circumstàncies
semblants?
–De la nevada del 44, recordo que
vam estar assetjats per la neu i que
pel pes de la neu es va enfonsar
una part del teulat de casa i durant
uns dies, com a mesura de seguretat,
vam dormir tota la família en
un galliner –els padrins, pares, el
meu germà de menys d’un any i jo
i un mosso que teníem llogat per
tot l’any, i que era com un més de
la família. A l’altra nevada, com que
ja teníem tractor vam ajuntar unes
fustes formant una V i ens vam obrir
camí, primer amb les cases veïnes i
després fins a Linyola.
–Durant la seva joventut, on anava
els diumenges... ?
–Les festes gairebé sempre les vaig
passar a Linyola, doncs Linyola ha
barret picat DESEMBRE 2013

Entrevista
29
J.M. Tribó i M. Eroles
estat sempre el nostre poble, encara
que la Cendrosa pertany a Ivars
d’Urgell i la nostra parròquia és Vallverd...
i en quan als amics, ho era
de tots els nois de la meva edat, en
especial, Albert Tarragona –amb qui
passava hores parlant–, el Lluís de
Cal Pachel, el Bonjoch i el Joan Bta.
Farré (Coyo)... i després de casat
amb Miquel Rosell.
–Com va entrar a formar part de
la Junta del CF Linyola? Quantes
temporades ho va ser?
La recaptació de sobres, ve que
passàvem un sobre a cada casa del
poble i demanàvem la voluntat i al
cap d’uns dies, recollíem els diners...
i a comptar-los; aquell any jo portava
els comptes i el secretari era Josep
Llordés.
Quan ens desplaçàvem per tot
Catalunya, els viatges els fèiem
amb un autocar de l’Alsina Graells i
ens cobraven 300 ptes, per venir a
buscar-nos a Linyola i a partir d’aquí
fins al lloc on jugàvem a 10 ptes. el
quilòmetre. Teníem desplaçaments
d’altres els partits de l’Osasuna i el
Barcelona...
–Quan va començar a treballar de
pagès, com es treballava la terra
i amb què comptaven per treballar-la?
Quan compraren el primer
tractor? I el primer cotxe?
–Amb 11-12 anys ja havia d’ajudar
al camp. Era pesat, però era el que
hi havia i a callar. M’ajuntaven les
mules i jo a llaurar, Teníem tres o
quatre animals i així vam anar tirant
fins que l’any 1947 o 1948 vam comprar
el primer tractor, un “Fordson”,
–Lo del futbol fou culpa del Miquel
Rosell hi vaig estar crec que 5 temporades.
Del meu record, vàrem
formar part aquells anys de la Junta:
Sr. Nart, Sr. Planella, Sr. Castellví, Ramon
Amorós, Ramon Vergé, Leocadi
Segura, Arcadi Caba, Josep Llordés,
Francesc Farré, Maties Bonjorn, Josep
Boldú, Miquel Rosell, i podria ser
que m’oblidi algú.
–Com va viure Linyola aquells anys
de futbol gran...?
–Una temporada vam estar en una
Regional Provincial amb desplaçaments
barats, i bastants socis
visitants que es desplaçaven al
camp del Linyola; doncs aquella
temporada vam perdre 2.396 ptes.
Algunes dades d’aquella campanya:
Cobrament de socis. 64.470 ptes.
De la taquilla: 89.719 ptes. Dels
“sobres”: 26.800 ptes. pagament als
jugadors: 112.950 ptes. Pagament
àrbitres: 26.970 ptes.
Linyolencs a La Molina (11-7-1957)
Plantats d’esquerra a dreta: Pere Tapies, Angel Bonjorn, Jordi Pallerola, Pere Vilamajó, Josep M.
Tribó i Jordi Riba. A la gatzoneta: Josep Riera, Josep Fabregat, Jaume Planes, Josep Vilaplana i
Albert Tarragona.
llargs: Campdevànol, Ripoll, Vic, Berga,
Alcanar, Jesús i Maria i d’altres a
la província de Barcelona.
Els jugadors cobraven..., el que més,
el porter Matute que si no se li pagava
1.000 ptes. no venia a jugar, però la
majoria cobraven 400, 300 o 200 ptes.
per partit, però les darreres temporades
ja demanaven cobrar part de
la fitxa per avançat i cada diumenge
cobraven tots els jugadors. Alguna
vegada, els membres de la Junta
tinguérem d’avançar diners.
Durant aquells anys es va portar el
nom de Linyola amb molt orgull i
érem respectats per totes les aficions
dels equips contraris i vam fer grans
partits amb poblacions importants
de Catalunya i vam organitzar entre
però com que era vell, el vam canviar
aviat, comprant-ne un altre de gasoil,
també vell, al Castell del Remei,
però a aquest ja se li va posar rodes
de goma i un elevador hidràulic i
allò semblava la glòria, gastava uns
2 litres a l’hora i el preu d’1 litre de
gas-oil era de 2 ptes, més o menys
com ara...
El primer cotxe el compràrem el
1958 i fou un Renault de 8 places,
matrícula SG 1435, de segona mà
i a l’abril de 1962, després de deu
mesos d’espera ens entregaren el
Seat 600...
–L’any 1959, començà a escriure
un dietari de treball, amb dades
sobre la seva feina quotidiana i
del temps que feia dia a dia, durant

30
Entrevista
el seu germà, que un treballaria tot
el dia i l’altre tota la nit... el perquè, el
lector ja s’ho pot imaginar...
–Quines masies formen actualment
la Cendrosa? Com ha estat la
seva vida a la Cendrosa? Celebren
alguna festa senyalada?
quaranta dos anys, fins a l’any
2000 que es va jubilar. Què el va
motivar a escriure’l i per què sobre
el temps?
–Jo, les coses les volia clares per estalviar-me
discussions, malentesos,
etc... i em semblà que tenir dades
concretes, fiables i a mà, era la millor
manera i la manera d’aconseguir-ho
era anotant totes les dades en un
dietari –avui seria l’ordinador- i més
endavant, en relació amb el temps,
per tenir dades més fidedignes, vaig
incorporar un pluviòmetre i després
un termòmetre de màxima/mínima i
vaig aconseguir el que m’havia proposat.
Ara sé a quin preu es va vendre
l’alfals l’any 1960 o quin temps
ha fet per Nadal des de l’any 1959
al 2000. Per cert, aquests dietaris
ja me’ls ha demanat una néta per
guardar-los, tenir-ne record i qui sap,
si algun dia en traurà alguna nota... i
jo només li puc dir: gràcies, guapa!
–Com valoraria els canvis –treball,
regs, paisatge...– que hi ha hagut
en l’agricultura des dels anys 50
fins a l’actualitat?
–Canvis els hem vist de totes maneres,
però sempre per millorar
i produir més...; nosaltres durant
varis anys fórem col·laboradors
de Semillas Fitó, allí vaig aprendre
moltes coses i a més, ens pagaven
molt bé... vaig veure per ex. com a
un meló en un any el feien canviar
de forma i el color de la pell i ho
A l’Argentina amb amics
Festa Osasuna 1961
aconseguien amb personal preparat
i guanyant una generació o un any,
i la llavor que sortia d’aquí la plantaven
a Canàries i a l’altre any, aquí el
meló ja no era igual; la nostra finca
fou el primer lloc d’Espanya on es
produïren llavors híbrides de meló i
síndria en camp obert i un altre any
feren una demostració de melons
emparrats (llàstima no tenir-ne fotos)
i a més es feren proves en diferents
llavors i diferents varietats d’altres
productes del camp.
Però tornant als canvis viscuts, des
de la mort del meu pare (e.p.d.), el
primer que vaig haver de fer fou arrancar
el que hi havia: ametllers, olivers,
vinya..., aplanar les finques i si hi havia
tres o quatre parcel·les, deixar-les
en una de sola...; recordo que un
any, en volguérem arreglar una finca
nosaltres sols i vam llogar una transportadora
al Martorell d’Agramunt a
tant cada dia, i vam determinar amb
–A la Cendrosa, de les nou masies
habitades que hi havia vist, actualment
en queden quatre i per mi,
viure aquí és lo ideal i s’ha de tenir
en compte que tinc tota la terra al
costat de casa i això no té preu, a
més tenim bones comunicacions...
què més volem!
A la Cendrosa es celebrava la Festa
Major el 27 de desembre. Fa bastants
anys hi havia hagut ball a casa
nostra, amb un acordionista que
venia del Palau i fèiem ball tarda i nit
i després es va deixar, però als anys
1960-61-62 es va arribar fer ball amb
orquestra a la Masia Sans i al matí es
feia missa a la capella de la mateixa
masia...; després va quedar en un
dinar de veïns i amics i a l’actualitat
no es fa res...; el que és una llàstima.
Quan acabem la conversació quedem
amb el Josep Mª Tribó que ens escriurà
algunes històries viscudes al llarg
de la seva vida. Quan deixo la Masia
Moreno, estem a finals de novembre,
fa fred i una tènue boirina s’estén al
fons de la plana d’Urgell, darrere del
poble de Linyola i el sol que s’està
fonent, dibuixa amb colors rogencs,
uns núvols que corren pel cel.
barret picat DESEMBRE 2013

Barret Picat. Celebració 200 números
Representació teatral
Juvenil de CF Linyola
Concert de Joan Dausas al Palau
La castanyada
David Romero a la bateria.
Xerrada
Dia de Tots Sants

Adoli a Balaguer
Curset desfibril·lador
Excursió a Saragossa.
Degustació d’orelletes al centre de jubilats
sobre la Guerra Civil
Fotos de J.R, Tarragó C. Arenas,
Adoli, M. Giné i E. Llauet.

34 25 anys de l’equip Flor de Lis
Homenatge a Paquita Clua
Fotos M. Giné i J.R. Tarragó.

Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola
BAR
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA
Tel. 664 398 654
Des de 1984
barret picat DESEMBRE 2013 35

36
Història
Tempestes, pluges, temperatures
i nevades a la Cendrosa
en els anys 1959-2000 (I)
Esteve Mestre
Josep M. Tribó Riera va escriure al
llarg de 42 anys, el temps que feia
cada dia. He pres nota de les dades
que a mi em semblaren més importants
i que dono a conèixer. Aquest
article és subjectiu, segurament que
m’hauré passat per alt o no hauré donat
importància a dades que si que
ho eren. Deixem-ho que són dades
que he espigolat, però que donen
veus de la importància d’aquests
dietaris que contenen una descripció
del temps que va fer des de l’any
1959 al 2000.
Dins de la recollida de dades comencem
en un primer capítol dedicat al
temps agafant les dades que van des
de 1959 a 1980. Si durant els primers
anys foren observacions oculars,
després ja va tenir termòmetres de
màximes i mínimes. Les observacions
són fetes a la Masia Moreno
de La Cendrosa.
De les dades que donem, potser les
més rellevants són els freds del 1963
i els del desembre de 1970 i gener de
1971, les nevades del 1963 i 1970,
la calamarsa de 1967 i la tempesta
amb vent huracanat de 1975.
PLUGES I TEMPESTES i
NEVADES (1959-1980)
1959
Nevades: El dia 2 de febrer nevà
per la nit i al matí del dia 3. Després
va ploure.
Pedregada: Març, dia 4, va pedregar
a Linyola i la Cendrosa i als voltants.
1960
Nevades: El dia 16 de gener, nevà per
la tarda i el dia 8 de febrer pel matí.
1961
Fred: Desembre fred. El dia 20 de
desembre -6º de temperatura.
1962
Pluja: 25 de setembre plogué tot el
dia a partir de les 11 del matí. Desastre
a la província de Barcelona
amb la inundació de pobles degut
a les pluges.
Nevades: 25 de desembre temperatures
de -8 i -9º. Va nevar tot el dia
quedant uns 20 cm de neu. El dia 27
només una mica i el 28 desaparegué
gairebé tota la neu.
1963
Fred: Fortes gelades els dies
13,14,15 i 16 de gener i dels dies
24 al 30 de gener i dels dies 1 al 6
de febrer.
Nevades: 14 de gener, forta gelada
i neva durant la tarda. El dia 16, gelada
i plogué una estona aiguaneu
Masia Cal Moreno
1 de febrer, nevà per la tarda, 2 de
febrer nevà tota la nit i gairebé tot el
matí amb uns 30 cm de neu. S’hagué
de fer pas entre les masies i el
camí de Linyola. El dia 3 de febrer a
la masia Moreno es va gelar l’aigua
de la cuina que venia dels dipòsits.
4 de febrer nevà una estona. 5 de
febrer, novament durant poc temps i
la pluja del dia 7 de febrer, va desfer
la neu.
14 de desembre nevà a partir de
les 2 de la tarda. 15 de desembre
va nevar fins a mitja tarda. El 18 de
desembre va anar nevant poc a la
nit i durant el matí.
1964
Boira: De l’1 a l’11 de gener hi ha
una boira tan espessa, que només
deixa veure el sol unes hores.
Tempesta: El 26 de febrer, forta tempesta
amb llampecs, trons i pedra,
plovent a continuació.
Nevada: 7 de març, nevà a partir de
les 3 de la tarda i gairebé durant tota
la nit, quedant uns 12 cm de neu
barret picat DESEMBRE 2013

Història
37
1967
Nevada: El 10 de gener, nevà durant
la matinada, però poc, només agafa
una mica el terra, 5 cm de neu.
Gelada: 1 i 2 d’abril va fer una gelada
tan forta que va matar gran part
dels presseguers, perers, pomers i
totalment els ametllers i castigà els
altres arbres.
Pluja: Els dies 9, 10, 25, 26 i 28
d’abril plogué, amb una mica de
calamarsa.
Calamarsada: El dia 18 de maig, a la
tarda va fer una tempesta molt forta
amb un gran patac de calamarsa que
va caure en alguns llocs, molta i en
d’altres, poca, per posar un exemple a
casa, –cal Moreno– en va caure poca,
però a la masia Sans, –a uns centenars
de metres de distància– a l’endemà dia
19 de maig encara se’n podia recollir
amb les mans. Va fer força mal.
1968
Calamarsada: 3 de febrer trons i
llampecs, neu i calamarsa a mitja
tarda.
Tempesta amb pedra: 25 d’agost,
cau una forta tempesta amb gran
aparell elèctric i bastanta pedra.
1969
Gelada: 30 de març, fa una gelada
molt forta a -4 o -5º.
Tempesta: El 14 d’agost en una
forta tempesta, va caure una mica
de pedra.
1970
Freds i nevada: Als inicis del mes
de març la temperatura va baixar a
-6º i el dia 10 de març nevà durant
tot el matí.
Nevada i els freds del segle: El
dia 27 de desembre va nevar molt,
uns 20 cm de neu. La temperatura
va caure en picat el 28 de desembre
-10º, el 30, -11,5º i el 31, -15º
El dia 29 de desembre vam obrir
pas fins el camí de Linyola, traient
la neu.
1971
Freds del segle: 1 de gener -20º,
el dia 2, -22º i seg. dies molt freds,
el dia 11 -7º i ens els següents comença
a desgelar. La neu no es va
desfer fins al 12 de gener de 1971 i
el dia 15 de gener es torna a treballar
al camp.
1972
Nevada tardana: el 26 d’abril nevà
entre les 12 h i les 13 h i deixà el
terra blanc.
Fred: 17 d’abril, -1,5º. Perill per la
fruita.
Tempestes: 23 d’abril, tempesta
amb calamarsa. 13 de juny tempesta
i una mica de pedra. 13 d’agost forta
tempesta i vent huracanat.
1973
Nevada i fred: 9 d’abril plogué
durant tota la nit i a la matinada
començà a nevar fins a migdia acumulant-se
15 cm de neu que no es va
desfer fins a l’endemà a migdia. L’11
d’abril les temperatures van baixar
a -2,5º i vam fer foc amb palla entre
els arbres.
1974
Grans aiguats: 21 de març, tempesta
amb un gran aiguat durant tota
la nit, amb llampecs, trons i pedra
al matí i per la tarda tots els camps
s’havien omplert d’aigua. 16 de
setembre, una forta tempesta deixà
80 l i el dia 17 de set. tornà a ploure
força per la nit.
Fred: El mes de desembre fou molt
gelat amb temperatures sota zero.
1975
Fred: El 19 de març, -3,5º, el 20
-4,5º, aire fort i mal temps. 1 d’abril
-4º.
Pluges i tempestes: 11 de febrer
forta tempesta al crepuscle del dia
amb trons, llampecs i una mica de
pedra. Entre el 28 i el 29 de maig va
ploure molt, 80 l 1 de juny tempesta
forta amb calamarsa. 9-10 juny va
ploure molt.
La gran tempesta: El 14 d’agost
a la nit havia fet gotes i al matí, hi
hagué una forta tempesta i a la tarda
vingué un aire huracanat, com no
s’havia vist mai, amb bastanta aigua
i una mica de calamarsa que va fer
caure parets, enfonsar coberts i
ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís

38
Història
amb l’aire va tombar fileres d’arbres,
i entre l’aire i la pedra va malmetre
tota la collita de fruita. Es va emportar
l’envelat de la festa major.
Tempestes: 21 d’agost forta tempesta
amb aigua i calamarsa que es va
repetir el dia 31 d’agost.
1976
Freds i una mica de neu: Fortes
gelades entre els dies 20 i 29 de
gener. El dia 25 de gener nevà poc
al capvespre i el dia 28 de gener una
mica al començar la tarda. EL 15 i 16
de febrer les temperatures cauen a
-6º i el dia 17 a -7º.
1977
Neu: El dia 6 de gener caigué una
mica de neu i l’11 de gener repetí a
migdia però no va arribar a quallar.
Gelades: Mes de gener amb fortes
gelades. 30 de març -6º i 31 de març
entre -3º i -5º.
Tempesta: 8 de juliol, fa una forta
tempesta per la nit.
1978
Neu: El 14 de gener va nevar de
matinada i va agafar 2-3 cm de neu,
i el 15 de gener van caure flocs de
neu al matí.
Fred: Febrer fred, 12 de febrer -7º i
13 de febrer -6º. El 16 d’abril degut
a la forta gelada vam cremar palla
entre presseguers i albercocs. Les
temperatures el 29 de novembre
era de -7º i el 30 de nov. de -9º
Neu: El 20 de desembre, va caure
una nevadeta a mig matí que ho
deixà tot blanc.
1979
Neu: El 3 de gener va nevar al matí
i va quedar tot blanc.
Fred: El dia 1 d’’abril, la temperatura
va baixar a -1º i vam cremar palla
entre els presseguers i albercocs.
1980
Temperatures: 16 gener -7º; 15
març -5º; 6 nov. -4º; Desembre 1,
-6º; 2, -9º; 3, -5º; 4, -6º; 5 -4º; el mes
de desembre fou de fortes gelades.
Tempestes: 24 febrer, tempesta amb
calamarsa 13 de març, tempesta
amb pedra.
Pols: 22 agost, boira alta o pols en
suspensió vinguda del Sahara.
Pluges (de més de 10 litres/m2) 13
abril, 32 l; 27 d’agost 14 l; 4 nov. 19
l i 9 nov. 15 l.
Nevades: 13 de gener nevà entre
les 10 i les 14 hores i deixà el terra
blanc. 5 de novembre, des de les 3
del matí fins a les 12 de migdia, i va
agafar uns 15 cm. de neu.
(Continuarà)
barret picat DESEMBRE 2013

Opinió
39
Sobre els drets
Una opinió més
1953. El Grup Joventut Catalana de
Buenos Aires publica el primer número
del full Afany. Filla d’emigrats
catalans, la jove Núria Seras, delegada
de Publicacions d’aquest grup
polític, hi escriu un article, intitulat
“Democràcies?”, en el qual, arran
de l’entrada de l’Espanya franquista
a la UNESCO, denuncia la negativa
d’aquest organisme internacional a
estudiar tots els càrrecs que els demòcrates
catalans, bascos, gallecs
i castellans van presentar contra el
règim franquista. Seras conclou el
seu raonament amb una evidència:
els catalans no han d’esperar res
de les altres nacions, atès que la
recuperació de la llibertat completa
ha d’ésser “producte de la nostra
pròpia acció”.
2013. Els grans estats europeus no
es pronuncien sobre el plet català o,
com a molt, ho consideren un afer intern.
De tota manera, tampoc no s’hi
mostren explícitament en contra. La
història, des del 1714 ençà, demostra
que les potències internacionals
no mouran ni un dit per Catalunya i
que, si els catalans i les catalanes
no actuen per iniciativa pròpia, no
es produirà cap moviment, cap canvi
significatiu. Convençuts partidaris
dels mitjans pacífics i persuasius,
els independentistes apel·lem a la
raó, a la democràcia, a la llibertat.
És des de la convicció de la nostra
responsabilitat col·lectiva que volem
exercir democràticament el dret a
l’autodeterminació. Respectem la
vida humana, la llibertat, la justícia.
Perquè, com afirma Jacqueline de
Romilly a Ce que je crois (2012), el
fet de ser humà en el sentit ple del
terme implica respectar aquests
drets.
2014. El nou any comença amb una
possibilitat llargament anhelada:
la recuperació de la llibertat plena
per a Catalunya. Són molts els qui
han lluitat per fer-ho realitat, i hi ha
una llarga història que ho avala i ho
explica. D’arguments racionals a
favor, en tenim molts, i molt sòlids
(consulteu, si no, Elclauer.cat). El
dret a l’autodeterminació no es
demana, ni es pacta: s’exerceix. La
millor manera de fer-ho és amb un
referèndum sobre la independència.
Amb una pregunta clara, com la que
ha proposat l’Assemblea Nacional
Catalana en la seva “Declaració de
novembre”: “Vol que Catalunya sigui
un Estat independent?” L’atzucac a
què ens ha situat l’Estat espanyol,
cada vegada més escorat cap a
posicions neofranquistes, tal com
comencen a detectar els mitjans
internacionals, no té altra sortida
que la independència política. Ens
conviden, ras i curt, a marxar.
La reivindicació de l’exercici del dret
a l’autodeterminació s’ha fet, com
proven les manifestacions massives
i pacífiques d’aquests darrers anys,
des de l’entusiasme, des de la passió,
des de l’esperança, des de la
il·lusió. L’independentisme català
arrela en les conviccions democràtiques,
en els valors cívics. En contrapartida,
els discursos de la por, de
la negació, de l’apocalipsi sempre
han vingut del nacionalisme espanyol.
Si ens quedéssim a Espanya,
encara seríem molt menys del que
hem estat fins ara, encara disposaríem
de menys drets dels pocs que
hem gaudit en temps de presumpta
democràcia, perquè el centralisme
i l’uniformisme espanyolistes, com
més va més desacomplexats, ens
han tornat a temps que semblava
que estaven definitivament superats.
L’Espanya oficial, innoculada del
franquisme estructural i sociològic,
se separa a marxes forçades de la
Catalunya democràtica.
4 de desembre de 2013
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA

40
Opinió
Un cap, un vot
Francesc Foguet i Boreu
Als cervells catalans, ens caldrà
molta imaginació sociològica per
comprendre l’escenari històric que
s’ha dibuixat aquests darrers anys
i els moviments que s’han produït i
es produeixen en el cos social arran
de la voluntat majoritària d’exercir
democràticament el dret a l’autodeterminació.
Ens caldrà, també, molta
ambició política per aconseguir
l’estatus que correspon a qualsevol
poble que vulgui tenir veu i vot en el
concert dels pobles lliures i sobirans.
En contra del que reclama la democràcia,
la influència de les minories
de poder a Catalunya té un pes
massa desproporcionat i poc clar.
Si volem un aprofundiment democràtic,
hem de posar al lloc que els
correspon les oligarquies defensores
de l’statu quo. A la seva manera,
més subtilment, també usen procediments
molt poc democràtics per
imposar les seves tesis polítiques o,
com si fossin els amos de Catalunya,
per aferrar-se als símbols de justificació
o d’autoritat, a fi de coartar la
voluntat majoritària de la societat
catalana a favor del dret a decidir el
seu futur.
Amb els discursos de la por i les coaccions
mediàtiques com a armes,
aquestes minories de poder tracten
els conterranis com si fossin idiotes,
incapaços de pensar políticament
pel seu compte, d’una manera activa
i conscient. Com si la realitat i el futur
només poguessin ser com els volen
ells. Com si el fet de votar fos una
pertorbació del sistema establert,
i no pas un fonament de dret per
canviar-lo, si així ho vol una àmplia
majoria dels catalans. L’exercici del
poder abusiu d’aquestes minories de
privilegiats –per més autòctones que
siguin– tampoc no pot considerar-se,
en termes democràtics, legítim. És
trist el paper que fan, perquè defensen
uns interessos particulars en
detriment dels col·lectius.
D’altra banda, si la dreta espanyola,
deutora del franquisme, fa una defensa
tan aferrissada del concepte
de “democràcia” per escudar una
pràctica tan antidemocràtica, vol
dir que ha esdevingut una carta
blanca que ja no significa res de
substantiu. Si els que neguen la
democràcia, usen el seu nom en
va, tenim un problema greu, que
hauria d’alertar la Unió Europea.
No són gaire democràtics tampoc
els partits espanyols, pretesament
d’esquerres, quan, d’una manera
incomprensible, neguen l’exercici
de la democràcia, perquè, de fet,
posen per davant el nacionalisme
excloent que professen. Els dèficits
democràtics vénen de lluny. De res
no van servir les crides espriuanes
que advertien a Sepharad –al·legoria
de la Península Ibèrica– que “els homes
no poden ser si no són lliures”
(La pell de brau, 1960).
Amb aquesta reacció d’intransigència
i intolerància dels partits espanyols,
llevat d’alguna excepció, com
els pocs republicans que hi queden,
davant de les reivindicacions catalanes,
Espanya torna a mirar-se al
mirall de la història fosca i a cometre
els mateixos errors de sempre, que
l’han situat adés i ara en els nivells
més baixos de qualitat democràtica
d’Europa. Les maniobres barroeres
per frenar el procés independentista,
la utilització impune de totes les
eines legals i il·legals per aturar-lo,
la instrumentalització dels mitjans
de comunicació i els discursos de
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 60 22 24
barret picat DESEMBRE 2013

Opinió
41
les amenaces i de la intimidació són
unes proves ben palmàries de la incapacitat
que té l’Estat espanyol, fent
honor al seu passat autoritari, per
acceptar el joc democràtic. Res de
nou, comptat i debatut. Els ponts de
diàleg ja fa temps que s’han trencat.
“És que tal vegada no és sobirana
i democràtica la voluntat de tot Catalunya
en pes? Per què el futur de
Catalunya ha d’estar precisament
supeditat, en un nivell d’inferioritat,
al que vulguin acordar una colla de
senyors completament estranys
a les realitats de la nostra vida interna?”,
escrivia el jove Joaquim
Amat-Piniella el maig de 1932. Han
passat més de vuitanta anys i el
debat continua en uns termes molt
similars. Amb una diferència important:
actualment, l’Estat espanyol no
està en condicions, si fem cas dels
estàndards democràtics occidentals,
d’exercir la violència per la força de
les armes, ni pot traspassar més
línies vermelles, si no vol caure, a escala
internacional, en un desprestigi
encara més gran respecte al caràcter
democràtic del seu règim polític.
Els abusos de poder i les usurpacions
de la sobirania i de la representativitat
popular són pràctiques
habituals del govern de Madrid i dels
sectors afins, que tenen com a modus
operandi l’autoritarisme cínic, la
corrupció a balquena, el nepotisme
impúdic, el clientelisme descarat, el
frau fiscal, la intoxicació informativa,
la demagògia grollera o les mentides
a dojo. Una estafa en tota regla que
avorta els escàndols a còpia del
silenci oficial i de la manipulació
mediàtica, i que apel·la a la “majoria
silenciosa” per autojustificar-se,
en lloc de representar la ciutadania
informada, reflexiva, crítica. Qui vol
pertànyer a un Estat, com l’espanyol,
que, a més de ser hostil als catalans,
és manifestament poc democràtic
o directament antidemocràtic en
la mesura en què, per acció o per
omissió, usa l’aparell de l’estat contra
la democràcia i buida de sentit el
govern del poble?
En l’assaig Democràcia! (2013),
Paolo Flores d’Arcais adverteix del
fet que la paraula “democràcia”, invocada
a tort i a dret, corre el risc de
no significar res. Si l’empren, sense
enrojolar-se gens, Aznar, Berlusconi
o Rajoy, tres líders tacats de les pitjors
perversions de la democràcia,
vol dir que, en efecte, té la consistència
del fum o de la boira. Pura
banalització. Al Regne d’Espanya, en
què la separació de poders esdevé
una il·lusió òptica i el franquisme
amara la judicatura, la democràcia
és un simulacre o una paròdia. I
tanmateix, com defensa Flores d’Arcais,
continua essent imprescindible
perquè, de moment, és l’únic horitzó
de legitimitat al qual acollir-se per
validar les institucions polítiques.
“Un cap, un vot” n’esdevindria el
contingut procedimental mínim, amb
el benentès que cada elector voti a
consciència i no pas sota coacció o
engany. En el plet català, la democràcia
és la millor garantia per exercir
la sobirania popular i, si així ho vol
la majoria dels votants, per donar via
lliure a la independència.
PS: No us perdeu l’exposició de
petit format Joaquim Amat-Piniella,
escriure contra el silenci, que es pot
veure fins al 6 de gener de 2014 al
Museu d’Història de Catalunya. I, de
passada, podeu també visitar-ne una
altra de gran format: Espriu. He mirat
aquesta terra, al Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona, fins
al 24 de febrer de 2014. En tot cas,
fareu bé de llegir tant Amat-Piniella
com Espriu.
Subscriu-te a
la revista de LINYOLA!
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA

42
Opinió
Amor
Xavier Díez
Els diaris en venien plens, ahir.
La publicació d’un estudi recent,
assenyalava entre les generacions
més joves actituds respecte a les
relacions sentimentals que fàcilment
podríem considerar retrògrades,
pròpies més aviat del passat. La
majoria considerava normal patir,
o que els nois controlessin el mòbil
d’elles, o que la gelosia esdevenia un
sentiment normal, o raonable el fet
que les noies presentessin actituds
de submissió, que sovint es podia
justificar l’ús de la violència, que el
patró de relació intersexual fes com
si no hagués passat allò que els
historiadors havíem acceptat com
la revolució femenina.
No són només els estudis, probablement
elaborats amb una metodologia
prou rigorosa. Es percep
també a les aules, termòstat social
insubstituïble (i qui ja acumula dècades
veient desfilar generacions
de joves i criatures en pot donar fe),
com també al carrer, com en l’imaginari
generacional, sovint visible
–i caricaturitzable- des del renovat
gènere dels realities.
Podríem caure fàcilment en la temptació
de recórrer al catàleg dels
tòpics. De fet, entre els tertulians
que ahir comentaven la notícia, es
demostrava que anem sobrats de
repertori. Que si la culpa la té la televisió,
amb patrons de capteniment
violents. Que si l’aparició de les noves
tecnologies permetia un major
control. Que si els joves tal... Per
correcció política, observava com
alguns opinadors es mossegaven
la llengua per callar el que molts
pensen –l’emigració de persones
provinents de determinades cultures
i tradicions, amb la importació
de determinats models de relació
entre sexes-. I, unànimement, tots
es lamentaven que precisament
ahir –un 20 de novembre, trentavuit
anys després de la tranquil·la
mort del monstre- i amb un govern
obertament reaccionari que lentament
esclafa els drets humans, la
societat espanyola –arrossegant la
catalana- protagonitzava un procés
d’involució política que ens retornava
a la caverna.
Com a historiador, ja fa una bona colla
d’anys que vaig prescindir del mètode
hegelià –altrament dit marxisme
historiogràfic- per concebre el temps
com a una línia tendent al progrés
continu. La història, ni avança ni retrocedeix.
Ni tampoc, com pensaven
els grecs o Arnold Toynbee, torna al
mateix lloc en una mena de bucle
temporal. A mesura que passa el
temps, les coses canvien, no necessàriament
en una direcció coherent
ni decent. I nosaltres, per molt que
planifiquem o tractem de preveure
el futur, simplement improvisem en
funció de les circumstàncies. Per
tractar d’imaginar com serà el futur...
més que recórrer a científics socials
o professionals de la història, el mètode
més fiable és trucar a Astro TV i
preguntar-li directament a en Sandro
Rey, amb un percentatge d’encerts
superior al dels economistes o historiadors.
A l’hora d’intentar comprendre el
perquè d’aquest capteniment, que
sorprèn a algú que s’acosta al mig
segle i comença a disposar del
discutible privilegi de la perspectiva
històrica, potser cal analitzar allò
que s’esdevé en la vida íntima de
les persones. Aquest procés creixent
de desigualtat entre sexes, segons
les meves reflexions, té molt a veure
amb la creixent desigualtat entre persones.
A partir del capitalisme triomfant
actual, l’inconscient col·lectiu
està acatant acríticament que les
diferències entre individus justifiquen
les desigualtats. Desigualtats tan immenses
com insuportables resulten
ja les diferències econòmiques. Que
aquestes desigualtats comporten implícites
el verí psicològic d’acceptar
la superioritat social dels uns, amb el
barret picat DESEMBRE 2013

Opinió
43
terrible preu de la inferioritat integral
dels altres. La supremacia dels més
forts que dipositen el seu pes el seu
damunt la fragilitat dels més febles.
Avui algunes noies consideren justificat
el maltracte perquè socialment
estem fent una cosa terrible. Acceptem
que la democràcia esdevé una
closca buida, un ritual desposseït de
contingut, exercit (o no) regularment
davant unes urnes, amb l’efectivitat
de les rogatives en temps de sequera.
Deixem que la democràcia
s’aturi davant les portes de les fàbriques,
els negocis, les escoles o
els serveis públics. Tolerem que a
les empreses s’imposi la dictadura
dels amos, gerents o directors, i les
diferències de remuneració astronòmiques
i arbitràries. Critiquem –i ens
en fotem–, d’aquells que consideren
que tota decisió transcendent ha
d’ésser presa col·lectivament, assembleàriament.
“Igualitarisme” és
un mot que suscita befa i sarcasme
entre els sacerdots de l’economia,
la política i la cultura. Ens enfonsem
en la barbàrie del capitalisme, i això
ho traduïm en la brutalització de les
relacions personals.
Hi ha el fet, a més, assenyalat per
Zygmunt Bauman, en un interessant
–i desolador- llibre, Amor líquid, que
ens recorda una circumstància que
sol passar desapercebuda. El món
de les relacions interpersonals està
experimentant un procés mimètic
respecte als paràmetres actuals del
consum. Estem convertint les persones
en objectes, que renovem amb
la facilitat amb què ens canviem de
telèfon mòbil. Vivim apressats per la
novetat, per la teòrica obligació de
semblar sempre atractius a l’altre, de
fer més esforç en l’aparença que en
l’autenticitat. I, és clar, com succeeix
en el món del consum, i dels productes
d’obsolescència programada,
els individus esdevenen ràpidament
residus humans, material prescindible,
éssers abocats a l’exclusió, empesos
vers unes perifèries infinites.
Cerquem l’ús intensiu de l’objecte
personificat, i l’abandonem. Busquem
el sexe compulsiu sense la
complicació de tractar amb l’extraordinària
complexitat de l’ànima pròpia
i aliena. I hem aconseguit, potser a
pesar nostre, allò que havia estat anhelat
pels anarquistes que tant vaig
investigar; una mena d’amor lliure,
que a la pràctica ho és poc, de lliure.
Un dels fets dels quals podem ser
testimonis és de la relativa facilitat
d’accés al sexe sense compromís.
Fins i tot veiem com la prostitució
esdevé un negoci pròsper i en expansió,
inexplicablement estès en
un temps en què resulten més lliures
les possibilitats d’intercanviar fluids.
La prostitució, és clar, també propicia
satisfacció immediata, i representa
la forma més crua d’entendre que,
gaudint del cos, podem prescindir
de l’esperit. Que podem utilitzar les
persones sense haver de generar
lligams, més enllà d’un intercanvi
comercial i de serveis. Ja sabem, la
globalització també és així. Volíem
amor lliure, i ens hem trobat amb
la liberalització amorosa. Altrament
dita, privatització del sexe, la mercantilització
de l’afecte.
Qualsevol amb un mínim de perspectiva
història (aquest eufemisme
que assenyala que tenim una bona
colla de cabells blancs), ha tingut la
seva dosi d’educació sentimental.
Qui això escriu, que va tenir les seves
iniciacions al llarg de la dècada dels
vuitanta, també tenia coneixement
de les relacions verinoses entre
homes i dones. En aquell temps,
encara que sovint la memòria serveixi
per coartar l’autoengany, també
hi havia maltractes, gelosia, i una
certa –i perillosament ingènua- idea
de superioritat sexual masculina,
barrejada amb un discurs (en franca
decadència) d’ingenuïtat romàntica
amb promeses de sensualitat il·
limitada. Tanmateix, l’horitzó era ben
diferent. Ens pensàvem que anàvem
vers un món més igualitari. La moral
de combat era una altra. El progrés
hegelià també l’aplicàvem en les
relacions entre persones. Va arribar
la Tatcher, i el nostre fràgil món
s’esberlà. Les perspectives d’una
creixent desigualtat a tots els nivells
ens aboca, si no posem remei, a
una privatització de les relacions
personals. A una mena de suïcidi
col·lectiu on fins i tot els sentiments
cotitzen en borsa.
• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com

TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola
ASSEGURANCES DIVERSES
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA
NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)
44 barret picat DESEMBRE 2013

Literatura
45
La nit
Jofre Bosch López
La nit està plena de misteris, els
nens dormen, somien, també tenen
malsons. Quan tothom dorm, vés a
saber els misteris que hi ha a fora.
La foscor fa por, …és tranquil·la i
bonica? No ho sé. Els que tenen
imaginació veuen un món de fantasia,
els que estan cansats només
volen dormir. Alguns éssers vius ho
fan tot de nit i de dia dormen. Tothom
ho veu amb uns ulls diferents. Potser
que la nit sigui màgica, que els follets
guardin el seu calder perquè de dia
ningú els ha trobat, que els barrufets
descansin als seus llits d’herbes dins
els bolets que ells mateixos han plantat,
i les papallones siguin fades, i
amb el seu pols màgic de les ales curin
les ferides dels animals que
quelcom els ha passat. Potser
que la nit solament sigui una
capa de foscor acompanyada
d’unes estrelles brillants. I també
la lluna que brilla i dóna una
mica de llum, gràcies a què de
dia ha pogut absorbir alguns
finets, i delicats rajos de sol.
La nit és agradable per a mi
perquè és tot tranquil, relaxant
i l’aire que t’acaricia la cara, conté
una dolçor que ningú et pot arribar
a donar. Els poquets sorolls que hi
ha, són com una nana que et canta
la terra estimada. L’herba fresca, et
fa pessigolles a les mans quan et deixes
caure suaument i t’aguantes els
braços, i les espatlles amb les mans.
La mica de fresca que fa, et posa
la pell de gallina i molt atentament
mires el cel i penses: Quin món tan
preciós i tranquil que és, però d’aquí
unes hores, vindrà el senyor sol i farà
fora l’agradable nit!
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)
www.clublinyolagym.com

46
Literatura
Conte de Nadal (2013)
Josep Binefa Palou
La Susana endreçava casa levitant
de mala hòstia. Rabiosa com una
vespa, voleiava pel pis traient la
pols a cops de drap; no podia pair
la conversa tan desagradable que
acabava de tenir amb la sogra.
Mentre descarregava l’evident mal
humor sobre mobles, portes, parets
i tot allò que se li presentava, no
parava de brunzir: “aquell cony de
dona no es pot aguantar, sempre ha
de manar ella, ni escolta mai i ni sap
parlar sense ofendre!”.
Cada any, per Nadal, la Susana, el
Cisco (el seu home) i el nen anaven
a dinar a ca la sogra. Però enguany
la vella havia decidit pel seu compte
que es faria el dinar de família a ca
la Susana (“Al Manel li fa molta il·
lusió”); aquell matí s’havia presentat
a primera hora per comunicar-li la
“idea” i parlar del dinar.
—La Carme i el Jonathan també vindran
amb la canalla, com cada any. Suposo
que faràs canalons i després un bon
plat de peix. Una bona graellada calla
per tot!— va dir la sogra amb aquell to
manaire que no donava opcions i que
treia la Susana de polleguera. Però la
noia no es va pas arraulir.
—No ho crec. Si el fem aquí a casa,
hi haurà dinar a la catalana: una bona
escudella i carn d’olla, i després indiot
o capó rostit. Els canalons, ja els
faré per Sant Esteve amb les
sobres del rostit i de la
vianda del bullit— va
improvisar la Susana
desafiant.
—Olla, per dinar
el dia de Nadal?
Ai no, quin “desmengo”!
Això és
el Dinar de Nadal
a la catalana? Què
sabeu vosaltres, si teniu
quatre dies! Abans, quan érem
joves, la menjaven els homes al tros
al segar l’olla escorreguda, ja ho
veus. Un bon fart que m’havia fet de
joveneta de portar-ne al defora amb
ma germana i la somereta de casa:
arribàvem suades i cansades com a
rucs. Ara l’hem de menjar per Nadal?
Déu me’n guard! Encara ens fotria
olla de Tàrrega, aquesta carallot.
—Ja ho tinc decidit, ni que sigui per
variar. A més, un plat de calent a l’hivern
sempre va bé i és més mengívol
per a la canalla.
—Ja pots comptar si els agrada, la
sopa, a la canalla! El teu home em
feia florir sempre que li’n donava,
el podrit. Oi Christian que tu també
t’estimes més canalons
per Nadal?— va
continuar l’àvia
encarant-se
al nen que
estava
amorrat a
la pantalla
del televisor.
—Jo vull espagueeeetis
—va
somicar el nen aixecant un
moment el cap de la “playstation”
(“merda, ja m’han matat!”).
—Espaguetis has de menjar per
Nadal? —va recriminar la Susana.
—Sí, fillet, sí. La padrina te’n farà
un bon plat amb la carn del trinxat
i després et menges els canalons.
Ja els portaré fets jo, els canalons,
que ja veig que no vols gastar gaire;
rostiré la carn (pollastre, vedella,
una bona xulla de porc, guiers i fetgets,
que hi fan molt bo) com si fos
LINYOLA
barret picat DESEMBRE 2013

Literatura
47
per menjar: altra cosa seran, que
els fets de carn bullida sense cap
gust! I el peix, ja l’encomanarà el
Manel, que una vegada a l’any amb
la pensió ens ho podem permetre.
Tu cuida’t només del “pica-pica” i
no cal que hi estalviïs. La Carme
portarà els torrons. Dinar a la catalana!
De jove vaig servir a Barcelona i
mai no vaig veure que en fessin els
senyors d’escudella per Nadal, que
ho sàpigues!
—Deguéreu tocar el baix en un grup
de “reggae”, vós, a Barcelona, que a
fe de Déu que hi teniu traça a tocar
els baixos! —va etzibar la Susana
amb la mosca al nas.
—No, que el senyor era dentista. Què
t’enredes!
—No heu de portar res i no patiu, que
no passareu gana a casa meva! Tot
allò que portareu us ho haureu de
tornar a endur. Ara ja us aviso!
—I tant, si portarem: els canalons i
el peix, ja t’ho he dit! Tu cuida’t del
pica-pica.
Mentre deia això, la vella s’encarà
cap a la porta del pis per sortir tot
donant la discussió per acabada.
Abans de tancar la porta darrere
seu, encara es va parar un instant
per reblar:
—Si no voleu que vinguem ens
ho feu saber, però si hem
de venir, portarem el
fato que et dic. Ara ja
ho saps! Que sempre
voldríeu manar, vet aquí!
Quan va acabar d’endreçar,
la Susana va mirar de
tranquil·litzar-se, però aquell còctel
de ràbia, indignació, impotència i excitació
mental que li havia provocat
la conversa amb la sogra l’impedia
de pensar amb serenitat. S’hi jugava
massa: no solament renyir amb la
família del seu home, sinó també
d’alguna manera la seva relació
matrimonial amb el Cisco; això la
destarotava i la privava de pensar.
Es dutxà, es vestí i va sortir de casa
a donar un vol.
A la nit la Susana, més tranquil·la,
va parlar amb el marit. El Cisco la
va mirar d’apaivagar i de donar-li
a entendre que li feia costat, però
que per aquest any era una qüestió
difícil de solucionar sense trencadissa.
Era millor seguir el corrent de
la seva mare i, passat festes, ell es
comprometia a parlar-hi i deixar les
coses clares de cara als altres anys.
La Susana al final s’hi avingué.
El dia de Nadal la germana del Cisco,
el seu home i les dues nenes van
ser els primers d’arribar; la Carme
ja havia quedat amb la Susana que
vindria d’hora per ajudar-la a parar
taula i preparar el pica-pica. Els
sogres, però, no acabaven de fer
cap. “A veure si s’hauran emprenyat
i no es presentaran...”. Finalment,
quan l’espera ja havia transformat
la impaciència en nervis, trucaren a
la porta. La sogra, riallera, va entrar
al davant i el Manel darrere.
—Al final he fet cas al Manel i no hem
dut res; no volíem pas que en un dia
tan assenyalat portéssim nosaltres el
mal humor. El Manel té ganes de menjar
pilota, que fa temps que no li’n faig.
Aquell any el Christian i les seves
cosines van tenir el millor dinar de
Nadal: pica-pica, un tall de pizza
congelada, un ou ferrat amb patates
rosses i, per postres, torrons de la
tieta i concert de morros dels grans.
Una festa!
Bon Nadal!

48
Literatura
El laberint de panís
Jaume Balcells i Palou
La seva dona, la Lola de cal Manelet
de la Bassa, ja el va advertir:
–Josep, em sembla que aquesta
idea teva ens portarà problemes...
–Ja hi som! Ja m’ho pensava que no
ho trobaries bé! Però, a veure ¿quins
problemes?
–No ho sé, però no ho veig clar!–digué
ella mentre ficava els plats de
dinar al rentavaixelles.
–No ho veus clar! No ho veus clar!
–s’exclamà l’home– Les coses s’han
d’avaluar! En el pitjor dels casos
podem perdre uns quants quilos de
panís...
Aquesta conversa tenia lloc en un
poble proper a l’estany d’Ivars d’Urgell
i Vila-sana que ens estalviarem
d’esmentar.
En Josep, preocupat per la crisi i pel
baix preu del panís, havia tingut una
idea per augmentar els ingressos
familiars. De fet, no era cap cosa original;
es tractava de fer un “laberint”
dins d’un dels seus camps de panís
i cobrar una entrada per visitar-lo.
L’home estava convençut que es
podia aprofitar el reclam turístic de
l’estany d’Ivars i presentar, a la gent
que s’hi apropava, aquest recorregut
lúdic per dins del panissar.
Calia, això sí, implicar-hi també a
l’ajuntament i al Consell Comarcal,
però ell tenia bons contactes polítics
i estava convençut que se’n sortiria.
Mirant les coses de manera pràctica
es podia dir que, avui per avui, la
dificultat més gran a superar per dur
a terme el seu projecte era la seva
dona...
–Oh! I que no hauràs de llogar algú
que t’ajudi? No podrem pas fer-ho
tot nosaltres dos sols, oi? –preguntà
la Lola mentre s’eixugava les mans.
–Per això no pateixis. Ma cosina, la
Montse, i la seva amiga, la Jenifer de
cal Piticlín, m’han dit que si la cosa
no surt bé no cobraran ni un duro.
–Què!? La Montse, “la Balins”, i la
Jeni són les teves ajudants!? Déu
ens agafi confessats! No en volia saber
d’altra! –s’exclamà la Lola alçant
els braços i la mirada cap al sostre,
com si parlés amb algun ésser diví
que estigués a l’esgolfa o més enllà.
–Au, i ara què passa amb aquestes
noies!? –protestà l’home- si són la
mar d’ajudades i bona gent!
–No em negaràs que cada cop que
han tingut una feina, la cosa ha acabat
com el rosari de l’Aurora...
–Va, va! Això ara ho dius per aquella
festa de comiat de fa dos estius,
quan portaven les piscines municipals
–replicà el Josep.
–Una festa? Allò va ser una orgia!
–Bé, són joves... i al poble, ja ho
saps, s’exageren molt les coses.
–I què han de fer elles? –preguntà
la Lola.
–Mira, tu donaràs els tiquets d’entrada
al laberint i cobraràs, la Montse
i la Jeni –en dos cercles diferents
situats a dins del panís– organitzaran
jocs tradicionals i d’habilitat per
a la canalla que hi entri, i jo estaré
a la sortida per indicar ben bé a la
mainada per on han de passar per
tornar al camí del poble.
–Ai! –Sospirà la Lola de cal Manelet
de la Bassa– Tu i les teves idees!
–No, dona, no pateixis que tot anirà
bé –va somriure l’home al veure que
la seva dona anava cedint– Mira, de
fet, ara mateix el que em fa més por
és que la cosa vagi tan bé que al
proper any ja tinguem competència.
Vull dir que hi hagi tres o quatre
laberints de panís repartits per la
comarca.
* * *
El primer dissabte de juliol, es va
posar en funcionament el laberint.
I fins i tot la Lola estava contenta
al veure que ben bé la meitat de la
quitxalla del poble ja havien passat
aquell matí pel laberint i que tots
semblaven sortir contents i amb
ganes de tornar-hi.
Ni una queixa d’aquelles cabres
boges de “la Balins” i la Jenifer de
cal Piticlín. Més aviat a l’inrevés; la
canalla sortia ben entusiasmada
amb els jocs que havien preparat
les noies.
El Josep, al final del laberint, es
fregava les mans al veure que no
paraven de sortir nens i nenes de
totes les edats, i ja començava a
pensar en algunes feines de millora
i ampliació.
Aleshores, quan ja gairebé era migdia
i ja s’apropava l’hora de tancar,
va aparèixer la Sara de cal Clafolls
amb els seus dos bessons trapelles
i el tòtil del seu marit.
“La Clafolls”, des que s’havia casat
amb aquell barceloní esprimatxat,
esblanqueït i ullerós, que podia passar
ben bé per ser un parent proper
del comte Dràcula, semblava una
altra persona; s’havia tornat tova i
altiva i quan, en caps de setmanes
o festes majors, venia pel poble portava
uns “fums” com si fos la dona
d’un ministre. Els seus fills, els bessons
“Clafollets”, com se’ls anomena
al poble, amb només vuit anys ja
podrien guanyar qualsevol concurs
que es convoqués per esbrinar quins
són els nens més consentits i mal
educats de la comarca.
barret picat DESEMBRE 2013

Literatura
49
–Hola, Lola. Escolta...vols dir que no
es poden fer mal aquí dins els nens?
– Va preguntar la Sara”Clafolls” assenyalant
l’entrada del laberint amb els
seus aires habituals de superioritat.
–Està tot controlat! –va respondre la
Lola amb una rialla forçada.
“El parent de Dràcula”, l’home de
la Sara, sense dir res, va pagar les
entrades i les va passar als bessons.
Aquests van anar, corrent i empenyent-se
l’un a l’altre, cap a dins del
laberint, mentre els pares van seure
en un dels bancs que hi havia prop
de l’entrada.
Al cap d’una estona la Montse “Balins”
va treure el cap per l’entrada del
camp de panís i, mirant a la Lola, va
dir: –Tanquem. Que no entri ningú
més. Anem a dinar, ja hi tornarem
a la tarda...
La Lola va recollir les coses i, al cap
de vuit o deu minuts, ja va aparèixer
el Josep, tot content i rialler, seguit
de la Montse i la Jeni, que venien comentant
alguna cosa sobre els jocs.
–Què? Ja t’ho deia jo que aniria bé
la cosa! –saludà el Josep, amb una
rialla d’orella a orella, a la seva dona-
I ja veuràs aquesta tarda i demà!
El moment de felicitat fou breu i es
trencà, com un plat que cau al terra,
amb les preguntes de “la Clafolls”:
–I els nens? On són els nostres
nens?
G. Vidal
Recoi! Resulta que aquells bessons
entremaliats havien passat pel
cercle de la Montse, pel lloc on era
la “Piticlina”, però no havien sortit
per allà on era el Josep, al final del
laberint.
–No patiu, que ara mateix els porto
–va dir el Josep que s’imaginava que
els nens s’havien amagat en algun
lloc del laberint.
* * *
Els mossos d’esquadra van venir
quan ja gairebé havia passat una
hora des que s’havien perdut els
nens.
–Riqui!, Chiqui! –cridaven, ja mig
afònics, la “Clafolls” i el “Dràcula”
per dins del laberint.
Tot i que eren una bona colla a buscar,
els nens no apareixien. Donat
que ja havia passat més d’una hora,
tothom ja descartava una entremaliadura
infantil, com amagar-se o
alguna cosa per l’estil. D’altra banda,
no hi havia cap reguer ni canalització
propera que pogués portar a pensar
en un desenllaç tràgic. Tampoc no hi
havia cap possibilitat que haguessin
tornat al poble sense ser vistos. Era
ben bé com si se’ls hagués empassat
el panís.
Anava arribant gent del poble per
ajudar en la recerca i cada cop hi havia
més mossos d’esquadra. Ara la
Sara ja plorava desconsolada, mentre
que el “Dràcula”, com posseït per
una sobtada energia, va començar a
amenaçar al pobre Josep:
–Si no aparecen pronto mis hijos
sanos y salvos, serà tu ruina!
Te he de ver en la càrcel!
–I ara, queè busca aquesta “sargantilla”
cara de muricec! –cridà la Montse
“Balins” defensant al seu cosí
-Lo que tienes que hacer es educar
mejor a tus hijos, cràpula! –li digué
la Montse, que mai no ha tingut pèls
a la llengua.
A la Sara, a l’escoltar allò, se li tallà
la ploranera de patac; va fer un bot
Tel. 690 601 729
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com
e-mail: construccionsjsans@hotmail.com
www.construccionsjsans.com
Ronda St. Pau, 35
25240 Linyola
La Fassina, 22 2n
25243 El Palau d’Anglesola

50
Literatura
com si li haguessin punxat al cul i es
llançà a sobre de la ”Balins” cridant
com una boja:
–Només falta que ens insulteu! Això
sí que no, colla de pollosos!
–Ta mare si que és una pollosa!
–cridà la Montse tot etzibant-li una
sonora bufetada a la cara.
Va ser necessària una ràpida intervenció
dels mossos per separar les
noies i evitar que la cosa s’acabés
convertint en un espectacle de lluita
lliure. La discussió i els insults, però
no s’havien pas acabat i la situació
cada cop era més tensa fins que, de
sobte, sonà el mòbil del “Dràcula”.
Es va fer un silenci general, com si
tothom hagués intuït que aquella
trucada era molt important.
L’home agafà el mòbil i es tornà encara
més pàl·lid a l’escoltar les veus
de l’altra banda.
–“Sí, están bien! Pero...¿¡Cómo puede
ser!? –va exclamar. I va continuar
escoltant atent les explicacions que
li donaven per telèfon.
–Què passa, què passa? –preguntà
la Sara ben angoixada– Són els
nens?
–Los niños están en Girona! –digué el
“Dràcula” amb ulls aquosos i mirada
perduda.
La “Clafolls” es va desmaiar. Pensant
que havien segrestat als seus fills, va
caure ben espatarrada al terra sense
que ningú fos prou ràpid com per
estalviar-li la patacada.
* * *
No, no havia estat cap segrest. Els
mateixos bessons, més endavant,
declararien una i una altra vegada
que l’únic que havien fet era el voler
continuar per un carrer del laberint
que no portava en lloc, que s’acabava
en una paret de panís. Però ells
s’havien endinsat entre les mates
buscant una drecera inexistent i,
després de recórrer una bona estona
pel mig de les fileres espesses –per
fi!–, van sortir; estaven en un camp
de...¡Sant Joan de Mollet, en la comarca
del Gironès!
Aleshores havien anat cap al poble hi
havia demanat, en una botiga de la
localitat, que els deixessin trucar als
seus pares, ja que s’havien perdut
en el laberint del panís. La botiguera
que, evidentment, no acabava d’entendre
la situació, es posà al telèfon
i explicà al “Dràcula” la ubicació de
la població on ara es trobaven els
seus fills sans i estalvis.
Això era absolutament inexplicable,
és clar! Era impossible, increïble!
Però... ¿quina explicació lògica es
pot trobar a aquets succés? Els dos
llocs (el laberint de blat de moro i el
poble de Sant Joan de Mollet) estan
a més de dues hores de distància en
cotxe. Des que havien desaparegut
els nens fins que van trucar des de
Sant Joan havia passat ben just una
hora i mitja...
* * *
El dilluns següent, a primera hora,
es van presentar dos senyors molt
seriosos i ben vestits, a casa del
Josep i de la Lola. Van dir que eren
del Departament Secret de Seguretat
Nacional i van fer una explicació tan
breu del cas que ni el Josep ni la seva
dona ho van poder entendre. Això sí,
van deixar una ordre molt clara:
–...se investigan las conexiones
espacio-temporales entre dos puntos
distantes. De todos modos, este
es un tema de Seguridad Nacional;
cuanto menos sepan, mejor para
ustedes.
Pero recuerden: su campo queda a
disposición del gobierno. No puede
cosechar el maíz ni entrar en su
finca –va dir un dels homes amb to
autoritari.
* * *
El Josep va quedar enfonsat; tot el
seu fabulós projecte del laberint se
n’havia anat en orris i també era més
que probable que acabés perdent la
collita de panís.
Pensatiu i abatut escoltà la veu de la
seva dona, la Lola de cal Manelet de
la Bassa, que, com un tir de gràcia,
li digué:
–Veus, ja t’ho deia jo que ens portaria
problemes la teva idea!
barret picat DESEMBRE 2013

Literatura
51
Biblioteca Salvador Espriu
Montserrat Espina Bellet
NOVETATS: “ESPECIAL IMAGINACIÓ”
NADAL – 2013
LLIBRES INFANTILS
Secció Infantil -Juvenil
Contes
— Bayés, P. L’Abecedari de Catalunya. La
Galera, 2013.
— Lavoie, M. Però Papa! Joventut, 2013.
— Sierra, E. Quin cacau de Nadal! Mediterrània,
2013.
— Vivim Del Cuentu. La Rateta que llegia a
l’escaleta. Baula, 2013.
Imaginació infantil
— Mas, H. El Dinosaure i la sequoia. Roure
de Can Roca, 2013
— Russell, R. Manual de supervivència a
l’institut. Estrella Polar, 2010.
— Sanz, I. El Hombre que abrazaba a los
árboles. Edelvives, 2013.
— Walliams, D. L’Àvia gàngster. Montena,
2013.
Novel·la juvenil
— Bondoux, A. Les Llàgrimes de l’assassí.
Baula, 2012.
— Bottero, P. El Llindar obscur de la màgia.
Baula, 2012.
— Martín, P. Una de zombis. Estrella Polar,
2012.
— Richter, W. Ulls negres. Estrella Polar,
2012.
— Yancey, R. La Quinta ola. RBA, 2013.
Llibres Adults
Novel·la
— Ahern, C. El Moment de la meva vida.
Columna, 2013.
— Alzamora ,S. Dos amics de vint anys.
Proa, 2013.
— Auter, P. Informe del interior. Anagrama,
2013.
— Barreau, N. Un Capvespre a París. Columna,
2013.
— Benavent, E. En los zapatos de Valeria.
Suma de Letras, 2013.
— Boyle, T.C. Las Mujeres. Impedimenta,
2013.
— Brown, D. Inferno. Empúries, 2013.
— Cabré, J. La Senyoria. Educaula, 2013.
— Chevalier, T. L’Última fugida. RBA, 2013.
— Cañadas, J. Los Nombres muertos.
Fantascy, 2013.
— Chicot, M. El Asesinato de Pitágoras.
Duomo, 2013.
— Coll, P. Dos taüts negres. Proa, 2013.
— Connelly, M. La Oscuridad de los sueños.
Roca, 2012.
— Corales, A. As de corazones. Ediciones
B, 2013.
— Dicker, J. La Verdad sobre el caso Harry.
Alfaguara, 2013.
— Gonzalez-Sinde, A. El Buen Hijo. Planeta,
2013.
— Guix, G. El Cementiri: una novel·la. Columna,
2013.
— Harmel, K. La Lista de los nombres olvidados.
Martínez Roca, 2013.
— Hosseini, K. I el ressò de les muntanyes.
Edicions 62, 2013.
— Indridason, A. Pasaje de las sombras.
RBA, 2013.
— Jòdar, J. El Desertor en el camp de batalla...
Proa, 2013.
— Katzenbach, J. Un final perfecte. Ediciones
B,2013.
— Lark, S. Las Olas del destino. Ediciones
B, 2013.
— Le Carré, J. Una Veritat delicada. Edicions
62, 2013.
— Leon, D. L’Ou d’or. Empúries, 2013.
— Maalouf, A. Los Desorientados. Alianza,
2012
— Mankell, H. Ossos al jardí. Tusquets,
2013.
— Mcewan, I. Operación dulce. Anagrama,
2013.
— Moccia, F . Ese instante de felicidad.
Planeta, 2013.
— Moran, C. Cómo se mujer. Anagrama,
2013.
— Moreno, E. Lo que encontré bajo la cama.
— Muñoz, J.J. El Asesino hipocondríaco.
Plaza&janés, 2012.
— Murakami, H. El Noi sense color i els seus
anys de pelegrinatge. Empúries, 2013.
— Nadal, R. Quan en dèiem xampany. Columna,
2013.
— Navarro, J. Dispara, yo ya estoy muerto.
Plaza&Janés, 2013.
— Nesbo, J. A. El Muñeco de nieve. RBA,
2013.
— Parcerisas, F. La Primavera a Pequín.
Quaderns Crema, 2013.
— Perpinyà, N. Al vertigen. Empúries, 2.013.
— Redondo, D. El llegat dels ossos. Columna,
2013.
— Roberts, N. La Esperanza perfecta.
Plaza&Janés, 2013.
— Rovira, P. Les Guerres del meu pare. Proa,
2013
— Sánchez, C. El Cielo ha vuelto. Planeta,
2013.
— SOLÉ, C. Ulls de gel. Columna, 2013.
— SPARKS, N. El Viaje más largo. Roca,
2013,.
— Vargas Llosa, M. El Héroe discreto.
Alfaguara, 2013.
— Verdon, J. No confies en Peter Pan. Roca,
2013.
— Vermes, T. Ha tornat. Columna, 2013
SECCIÓ DVD’S
DVD’S ( Infantil )
— Coffin, P. Gru 2, mi villano favorito. Illumination,
Entertainment, 2013.
— De Micco, K. Los Croods. DreamWorks
Animation, 2013.
— Gosnell, R. Los Pitufos 2. Kerner Entertainment
Company, 2013.
— Hall, K. Aviones. Disney Toon Studios,
2013.
— Scanlon, D. Monstruos University. Pixar
Animation Studios, 2013.
— Wedge, C. Epic. 20th Century Fox Animation,
2013.
DVD’S ( Adults )
— Boone, J. Un invierno en la playa. Informant
Media, 2013.
— Haneke, M. Amor. Cameo Media, 2013.
— Hooper, T. Los Miserables. Universal
Studios, 2013.
— Muschietti, A. Mamá. Coproducción
Canadá-España, 2013.
— Paulo, O. El Cuerpo. Rodar y Rodar, 2012.
— Reiner, R. El Verano de sus vidas. Castle
Rock Entertainment, 2013.
— Russell, D. El Lado bueno de las cosas.
Entertainment, 2013.
— Tornatore, G. La Mejor oferta. Paco Cinematográfica,
2013.
— Wachowski, A. EL Atlas de las nubes.
Warne Bross, 2013.
— Wright, J. Anna Karenina. Universal,
2013.
— Zackham, J. La Gran boda. Lionsgate,
2013.
DES DE LA BIBLIOTECA
A punt d’acabar l’any, surten publicats
els resultats del darrer informe
PISA. Tot i que potser cal temps i

52
Literatura
Visites escolars dels alumnes de l’Escola El Sitjar a l’Exposició “Espriu.
Forma Guardada” de la Institució de les Lletres Catalanes (Octubre
2013).
Especial “Club de Lectura- Espriu” que va llegir “Laia”/ Xerrada a càrrec
del professor Joan Ramon Veny (Octubre 2013)
Visites escolars de la Llar d’Infants Municipal de Linyola a l’Exposició “La
Nit” (ClijCAT)
També els alumnes de l’Escola El Sitjar van gaudir de la màgia i fantasia
de la literatura infantil i juvenil a l’entorn de l’exposició “ La Nit “.
coneixement per analitzar-los, per
fi, aprovem en lectura, és a dir, en
comprensió lectora, després de deu
anys de mals resultats.
La comunitat educativa està molt
pendent d’aquests resultats. Però
també, des de la biblioteca pública,
quan es planteja la promoció de la
lectura mitjançant els diferents projectes
lectors amb les seves accions
i bones pràctiques, pretén que la
capacitat educativa permeti transformar
la informació en coneixement i
el coneixement en acció. La idea és
que tot ensenyant hom aprengui a
pensar.
El repte és important. Com diu el
sociòleg Manuel Castells “En el món
en el que vivim, l’èxit i el poder estan
a disposició dels individus i de les
organitzacions capaces de generar
coneixement i processar la informació
amb eficàcia”.
Cal, doncs, un nivell d’exigència més
gran i la disposició de tots per tal
de superar les mancances, millorar
cada dia aplicant noves estratègies
i cercant altres metodologies. Sense
oblidar, però, que la lectura suposi
passar una bona estona com les que
han passat els nens i nenes de la
Llar d’Infants Municipal i de l’Escola
“El Sitjar” en les darreres setmanes.
I ja a les portes de les festes nadalenques,
la biblioteca acaba l’any
tot convidant a tots els nens i nenes
a la tradicional Hora del conte del
Nadal. Enguany, amb el títol “Un
Nadal màgic” i amb la companyia
“Fes-t’ho com vulguis”.
El dimarts, 24 de desembre i a les
12h del migdia, un espectacle de
contes basat en les tradicions del
Nadal però amb situacions potser
no gaire tradicionals. Un seguit
d’històries divertides i tendres que
ens transmetran valors i emocions
i ens endinsaran en un món màgic
perquè la sorpresa mai se sap on pot
estar amagada.
Així, la biblioteca acomiada l’any
2013 tot desitjant-vos Bones
Festes i un nou any ple de noves
il·lusions i esperant que, ja entrat
el 2014, la biblioteca continuï oferint
noves propostes de foment de la
lectura, educatives i culturals tan
adreçades al públic infantil, adult
com familiar.
Bones lectures!
barret picat DESEMBRE 2013

53
Penya Barça Linyola
Visita de Llucià Ferrer
Fotos J.R. Tarragó

54
Pessebre vivent
Fotos M. Bresolí E. Llauet

Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
Bones Festes!
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1
barret picat DESEMBRE 2013 55

56
Plantes
Les plantes remeieres
en la medicina popular linyolenca (II)
Elisenda Mas Darbra
Com ja vàrem explicar en l’anterior
número de la revista, aquest apartat
està dedicat a les plantes medicinals
(també anomenades herbes remeieres),
als seus usos i a la descripció
dels remeis que antigament (i encara
ara) alguns veïns de Linyola
utilitzaven.
Aquest recull d’herbes, receptes i
remeis populars s’ha confeccionat a
partir de la informació facilitada mitjançant
entrevistes realitzades a una
cinquantena de veïns del poble, la
majoria d’edat avançada i amb certs
coneixements d’aquestes plantes i
de les seves virtuts sanadores.
En cada capítol explicarem, en primer
lloc, els diferents remeis que els
entrevistats ens han fet saber per a
guarir una malaltia determinada. Així,
en aquest segon capítol parlarem del
què podem fer per a curar o alleugerir
la febre. El segon apartat de
l’article estarà dedicat a parlar d’una
determinada planta remeiera; en
aquest cas comentarem les moltes
virtuts que els diferents entrevistats
linyolencs ens han explicat sobre la
camamilla.
Voldríem aclarir que aquest recull de
tradicions i costums populars tenen
la majoria una certa base científica,
però alguns remeis són fruit de
supersticions i de tradició oral poc
contrastada científicament. Per això
s’ha de tenir molta cura a l’hora de
provar algun d’aquests remeis ja
que segons l’ús i la quantitat o la
part de la planta emprada pot tenir
uns efectes o uns altres, fins i tot
pot arribar a ser perjudicial per a
certes persones. Recomanem per
això, posar-se en mans de persones
especialitzades en el tema si es té
intenció de consumir alguna herba
durant un cert temps. Així, ni l’autor
ni l’editor es fan responsables de les
possibles conseqüències derivades
d’un mal ús d’aquests remeis sense
assessorament d’un expert.
REMEIS NATURALS
PER A CURAR O
ALLEUGERIR LA FEBRE
La febre és una elevació de la temperatura
corporal per damunt dels 38
graus. És un mecanisme de defensa
i protecció que actua com una alarma,
ja que la majoria de malalties
alteren els mecanismes que regulen
la temperatura de l’organisme. Els
símptomes són escalfor de la pell,
suor, calfreds i augment de les freqüències
cardíaques i respiratòries.
La febre doncs, ens alerta que estem
patint generalment alguna infecció.
Hem seleccionat cinc remeis que
ens han descrit diversos veïns del
poble per alleugerir la febre:
REMEI núm. 1
Materials:
— Camamilla de Linyola o bé flors
de malva
— Materials per a realitzar una infusió
Procediment: Amb un sarpat de flors
de camamilla o de flors de malva,
es prepara una infusió. Aquesta es
pot beure tèbia tres o quatre cops
per dia.
REMEI núm. 2
Materials:
— Fulles de noguer
— Materials per a realitzar una decocció
Procediment: Amb una petita quantitat
de fulles seques de noguer es
prepara una decocció, és a dir, es
deixen bullir una estona les fulles i
es deixa refredar. Després podem
fer ús d’aquesta beguda diverses
vegades al dia.
REMEI núm. 3
Materials:
— Draps, compreses o tovalloles
— Aigua ben freda o també vinagre
Procediment: Xoparem els draps,
les compreses o les tovalloles amb
aigua freda o vinagre. Les posarem
damunt de diferents parts del cos
com l’esquena, la panxa, la front o
els canells a fi de rebaixar la temperatura
corporal. Aquests s’han
d’anar canviant a mesura que es
vagin escalfant per altres més freds.
REMEI núm. 4
Materials:
— Clara d’ou muntada
— Sarpat de sal
Procediment: Muntarem una clara
d’ou i lentament hi anirem afegint
sal fins a formar una mena de pasta
que ha de tenir la consistència
necessària per a utilitzar-la com a
cataplasma. N’agafarem una mica
i l’aplicarem a la planta dels peus.
Aquesta l’anirem canviant a mesura
que s’escalfi.
REMEI núm. 5
Materials:
— Argila del camp
— Aigua freda
Procediment: Amb l’argila del tros i
l’aigua freda en fa una pasta semblant
a la descrita anteriorment.
Aquesta la posarem formant una
capa damunt del pit i l’estómac. A
mesura que vagi absorbint la temperatura
corporal aquesta capa s’anirà
endurint. És el moment de retirar-la i
aplicar-ne un altra de nova.
barret picat DESEMBRE 2013

Plantes
57
CAMAMILLA
(Matricaria chamomilla)
Sinonímia: camamilla de l’Urgell o
d’Aragó, camamil·la, camamirl·la,
matricaria, mançanilla.
Localització en el terme de Linyola
Aquesta planta acostuma a créixer
en zones de secà i terrenys arenosos,
pobres en nutrients i erms. Les
partides de Linyola que produïen
camamilla de més bona qualitat eren
les del Camí dels Arcs i la banda dels
camins de Vallfogona de Balaguer,
al voltant de les eres i dels freginals
(parcel·les de terra relativament
petites que no es conreaven). Actualment,
l’he pogut recol·lectar,
trobant-la de forma testimonial, en
petits erms i camps sense conrear al
camí que mena cap a Vallfogona de
Balaguer, en la partida de Remolins
i en el del Castell del Remei. També
en tenim plantada al jardí de casa
de la qual anem recollint les flors
per a usos familiars. Una infusió de
camamilla després d’un bon àpat
és més digestiva i saludable que no
pas el cafè.
La camamilla de Linyola
La camamilla és la infusió més popular
i consumida per tota mena de
públics. A diferència de la majoria
d’infusions, la poden prendre tant els
bebès com els avis i és indicada per
a tot tipus de problemes digestius.
La camamilla que es cultivava al terme
de Linyola i als seus voltants va
tenir fama de ser una de les millors
del món. Encara avui és tradició pel
mes de maig, sortir a buscar-ne per
a ús particular, encara que cada cop
és més difícil de trobar-ne. Al poble
hi ha diversos veïns que encara preparen
licor de camamilla de forma
artesanal. Jo i el meu pare també
ho hem fet segons la fórmula bàsica,
que és a base d’un litre d’aiguardent
o anís barrejat amb sucre i 50 grams
de flor de camamilla macerant durant
quaranta dies. Després es cola amb
un drap fi. Els resultats del licor han
estat més que acceptables.
Donada la importància d’aquest
producte a Linyola, han estat tres els
entrevistats que ens han donat una
informació suplementària d’aquesta
planta i que reproduïm tal i com ens
ho han explicat:
—Entrevistat 1r (Ramon Galitó, 91
anys): “la camamilla de Linyola era
collida sobretot per infants i dones i
es pagava aproximadament a l’any
1930, entre cinc i deu cèntims de
pesseta el quilogram, depenent del
neta que estigués la flor. La camamilla
de més bona qualitat era la que
es collia entre primers de maig fins a
mitjans d’aquest mateix mes, dates
que quedaven a prop de la Festa
Major del poble (20 – 22 de maig).
Aquesta planta abundava molt al
terme de Linyola, Castell del Remei i
Vallfogona, sobretot abans que totes
les partides es transformessin de
secà a reg. Dos cops per setmana
sortien uns quants carros carregats
de paques de camamilla i aquesta
era transportada mitjançant les mules
cap al tren de Mollerussa. Més
tard, quan hi va haver un transport
regular d’autobusos, els compradors
enviaven els farcells als laboratoris
o bé directament als farmacèutics.”
—Entrevistat 3r (Carme Palou, 81
anys): “la camamilla era el producte
reina que adquiria el meu tiet, ja
que d’ella s’obtenia moltes aplicacions:
com a laxant, per a elevar
l’estat d’ànim, situació que el meu
padrí definia com ‘la paleta del pit
caiguda’, per als mals de cap o
per a curar els malestars digestius.
També d’aquesta herba se’n feia el
famós licor de camamilla. Era molt
apreciat el que feien a la ‘Fagina del
Castell del Remei’ i que s’utilitzava
com a tònic digestiu. Hi havia grans
plantacions alemanyes d’aquesta
herba a Vallfogona de Balaguer. Eren
tan extenses, que recollien la camamilla
amb màquines recol·lectores.
L’utilitzaven majoritàriament per a
fer sals de banys que, a més de
l’olor, suavitzaven i hidrataven la
pell. La camamilla de millor qualitat,
que ells anomenaven ‘primerenca’,
l’apartaven de la resta i quan aquesta
ja s’havia deshidratat (sempre a
l’ombra, perquè sinó perdia color), la
passaven per un ‘sedas’. Allí només
hi quedava el ‘botó’ i era enviada a
Saragossa, on elaboraven un xampú
que s’utilitzava per a mantenir la
tonalitat rossa del cabell. També es
venia a laboratoris en grans quantitats
on la introduïen dins de petites
bosses de roba i que era utilitzada
per a les infusions o per a aromatitzar
els armaris. També era venuda directament,
en grans farcells, a moltes
farmàcies de Barcelona que la venien
directament al públic a manta.”
—Entrevistat 17è (Joan Civit, 82
anys): Un producte d’una gran importància
a tota la Plana d’Urgell i
molt especialment al poble de Linyola,
era la camamilla. Cap a finals
de la primavera, començava la recol·
lecció d’aquestes herbes compostes
i anyals. Tradicionalment la feien
les dones, mentre que els homes
es dedicaven als afers diaris. Una
vegada collida, la camamilla solia
tenir una doble destinació: familiar
o comercial. La utilització familiar
d’aquestes herbes fou, i encara és
avui dia, molt important a tot el Pla
d’Urgell. S’emprava sobretot com a
medicament tònic.
En el segle XVIII, els metges, comissionats
a l’Urgell, a fi d’evitar la
propagació del còlera l’any 1785, la
utilitzaven tot sovint. Consideraven
que posseïa propietats ‘antiespasmòdiques
i febrífugues’.
Per la seva utilització familiar, quan
ja s’ha recollit, s’ha de deixar assecar
durant un temps. Una vegada
evaporada l’aigua que contenen

58 barret picat DESEMBRE 2013

Plantes
59
les flors i les tiges, està preparada
per a bullir-la i obtenir-ne l’aigua de
camamilla, d’aplicació ja directa com
a beguda medicinal.
Segons referències, aquesta herba
d’aspecte humil va obtenir un
espectacular èxit a l’Exposició Internacional
de París, l’any 1900, on
aconseguí el primer premi, que va
rebre el propietari linyolenc Josep
Tarragó Gilabert.”
Indicacions terapèutiques: usos
medicinals més habituals segons
els veïns linyolencs entrevistats
La camamilla és una de les herbes
remeieres més populars gràcies a
l’ampli espectre medicinal i a la gran
quantitat d’aplicacions que hem pogut
observar en la pràcticament totalitat
dels entrevistats. Aquests ens
han descrit fins a vint usos i aplicacions
diferents (veure la gràfica). Les
formes de preparació que ens han
explicat han estat variades: banys
d’una part del cos afectada, bafs,
inhalacions, infusions, decoccions i
licors per a beure o fer gargarismes.
En el que coincideixen gairebé tots
és en l’ús de la infusió o decocció,
segons els entrevistats, per a combatre
el mal de panxa, les indigestions,
gasos o l’acidesa gàstrica a
causa d’un excés de menjar o d’una
mala digestió. (Ús antiespasmòdic i
tònic digestiu). Segons diuen ja els
egipcis, els grecs i els romans ja la
utilitzaven per a combatre els dolors
intestinals.
La segona aplicació també força
comentada ha estat l’ús de la infusió
en forma de banys, en general força
diluïda, per a aplicar-la als ulls per a
combatre la conjuntivitis i les infeccions
oculars i reduir la inflamació de
les parpelles. De la mateixa manera
resulta molt eficaç per a treure brosses
de l’ull. També per a combatre
les infeccions de la boca, llagues o
genives inflamades. En aquest cas
es feien gàrgares. Igualment per a
desinfectar ferides, talls o cremades
utilitzant gasses xopes amb la
infusió. També per alleugerir altres
problemes cutanis com èczemes i
furóncols. Finalment alguns entrevistats
ens han parlat que la utilitzen
per a netejar les parts íntimes. (Ús
cicatritzant i antiinflamatori).
Una tercera aplicació ha estat,
gràcies a la seva acció analgèsica i
sedant, utilitzar les infusions i decoccions
per a combatre molt diversos i
variats tipus de dolors com els produïts
pels refredats, per les angines,
per la grip, per les infeccions d’orina
i pels cops. També per a alleugerir
els mals de cap o els mals de panxa
a causa de les diarrees, així com
per a combatre l’insomni i afavorir
el descans. (Ús analgèsic i sedant).
Igualment ha estat citada la infusió
o “aigua de camamilla” com a laxant
en cas de restrenyiment.
De la mateixa manera s’usa també
per a fer suar en cas de grip, fer bafs
per a facilitar la respiració i combatre
l’asma o fins i tot, s’ha utilitzat per a
elevar l’estat d’ànim.
Altres usos no medicinals citats
han estat l’ús de la camamilla per
a aclarir i mantenir la tonalitat dels
cabells rossos o per a aromatitzar els
armaris posant les flors seques dins
de petites bossetes de roba.
Un veí ens ha comentat que si deixem
bullir massa la flor de camamilla,
com si féssim un decuit, pot arribar
a ser vomitiva.
Altres usos, costums i creences a
Catalunya
Segons el Costumari Català, es creu
que la camamilla recollida durant la
nit màgica de Sant Joan augmenta
de manera considerable la seva virtut
remeiera, i a més, té la propietat
d’esquivar i guardar dels llamps.
Antigament es creia que les herbes
com la camamilla són més virtuoses
si les cull una dona.
El nom científic del gènere de la
planta, Matricaria, deriva de “matriu”
ja que es creia que la seva ingesta
provocava la menstruació a causa
de la seva acció sedant i relaxant
sobre la musculatura uterina. Per
això també s’usava per a calmar els
dolors provocats pel post part.
La camamilla també s’ha usat també
en animals per a curar problemes
digestius.
Paremiologia: proverbis, refranys
i dites populars
“La camamilla de Linyola cura tota
sola”
“Camamilla, timó i all, el metge al
carall”
“Si tens un no sé que al pap, camamilla
a tot drap”
Si et vols sentir de “maravilla”, pren
licor de camamilla
Gràfica
La següent gràfica ens mostra el
nombre d’entrevistats que ens han
parlat de cada un dels usos medicinals
descrits anteriorment. Així, per
exemple, hi ha hagut 27 veïns que
han explicat que utilitzen la camamilla
per a calmar el mal de panxa
mentre que només n’hi ha hagut
un que ha fet referència a la seva
utilització per a combatre el mal alè.

60
Racó verd
Població de mamífers a l’Estany
d’Ivars i Vila-sana (I)
Roger Guillem Martí
El retorn de la
llúdriga a l’estany.
Els micromamífers
El passat 19 de novembre, el Consorci
de l’estany d’Ivars i Vila-sana
convocava una roda de premsa per
a informar del retorn de la llúdriga
(Lutra lutra) a l’estany. Tot i que
anteriorment ja s’havia obtingut evidències
d’excrements d’una llúdriga,
el dia 2 de novembre l’empresa
Photologistics va obtenir una imatge
nocturna d’un exemplar adult en una
de les ribes de l’estany a partir de
fototrampeig. Tot plegat fa pensar
que almenys un exemplar s’ha instal·
lat a l’estany. Es creu que la seva
arribada ha estat possible gràcies
a la millora de la connectivitat entre
l’estany i el riu Segre, remuntat el
connector natural que és el riu Corb
i la seva xarxa de desguassos. La
seva arribada és una bona notícia
per l’estany, doncs es recupera una
espècie que ja hi habitava abans del
seu dessecament i que es considera
una excel·lent indicadora de la qualitat
de l’ecosistema. Esperem que
s’hi pugui establir aviat una població
reproductora, que ajudi al control
natural de la fauna piscícola.
La llúdriga és un mustèlid semiaquàtic
que es troba en procés d’expansió
a tota Catalunya. A mitjans del s.
XX va estar a punt de desaparèixer
del nostre país a causa de la degradació
dels rius, contaminació de les
aigües, canalitzacions i la destrucció
de lleres, de boscos de ribera i d’aiguamolls,
així com la pressió cinegètica.
La millora de les aigües de molts
Imatge d’un exemplar adult de llúdriga en
una riba de l’Estany d’Ivars i Vila-sana. Foto
obtinguda per Photologistics amb la tècnica
del fototrampeig.
rius, principalment per la construcció
de depuradores i l’enduriment de
les lleis per evitar abocaments de
productes contaminants, a finals
dels 90 permet l’expansió dels petits
nuclis supervivents en les capçaleres
de rius com el Segre i les Nogueres;
mentre en les conques del Fluvià i la
Muga s’hi porta a terme projectes de
reintroducció. La llúdriga, que està
protegida i catalogada com d’interès
especial, s’alimenta principalment de
peixos i crancs de riu.
Amb la llúdriga s’incrementa a 32 les
espècies de mamífers citades a l’estany:
4 insectívors, 6 carnívors, 1 artiodàctil,
8 rosegadors, 2 lagomorfs
i 11 espècies de quiròpters. Amb la
llúdriga, doncs, encetem una sèrie
de capítols dedicats a la població
de mamífers a l’Estany d’Ivars i Vilasana.
En el present capítol tractarem
els micromamífers, representats a
l’estany per dos ordres: els rosegadors
i els soricomorfs.
Els rosegadors són l’ordre més
nombrós dels mamífers, amb 2.800
espècies (42% d’espècies de mamífers).
La seva característica comuna
principal són les dues incisives de
gran mida i de creixement continu.
A Catalunya hi viuen 18 espècies
de rosegadors, de les quals 8 han
estat citades a l’estany. L’ordre dels
soricomorfs està dividit entre talps
(absents a l’estany) i les musaranyes
(dues espècies a l’estany).
La família dels múrids és la que
hi presenta més espècies de rosegadors,
amb el ratolí de bosc
(Apodemus sylvaticus), la rata traginera
(Rattus rattus), la rata comuna
(Rattus norvegicus), el ratolí domèstic
(Mus domesticus) i el ratolí
mediterrani (Mus spretus). Es tracta
d’espècies àmpliament distribuïdes
al nostre país, la majoria d’hàbitats
nocturns, que es poden detectar
al perímetre de l’estany. La família
dels micròtids, per la seva banda,
conté la rata d’aigua (Arvicola
sapidus) i el talpó comú (Microtus
duodecimcostatus). De la rata d’aigua,
espècie protegida a Catalunya
(categoria de vulnerable), hi ha poques
observacions a l’estany (una
personal el passat 20 de setembre,
davant d’un dels aguaits de fauna).
El talpó comú es detecta als camps
de conreu dels voltants. Finalment,
de la família dels glírids hi trobem la
rata cellarda (Eliomys quercinus),
detectada puntualment als marges
de l’estany, es caracteritza per tenir
una màscara facial, d’hàbitats nocturns
i que passa l’hivern en letargia.
Les musaranyes es classifiquen en
la família dels sorícids, amb la presència
a l’estany de la musaranya
barret picat DESEMBRE 2013

Racó verd
61
comuna (Crocidura russula) i la musaranya
nana (Suncus etruscus).
Les musaranyes són mamífers molt
petits; la comuna mesura entre 8,2
i 13,5 cm (sumant la cua) i el pes
pot anar des dels 4,7 fins als 12
grams; la nana és molt més petita,
entre 7,2 i 11,8 cm (sent 3/4 la cua)
i pes entre 2,7 i 6,5 grams. Tenen
menuts ulls i un llarg musell amb
bigotis molt sensibles. D’àmplia distribució
a tota Catalunya, es tracta
dels mamífers més actius que hi ha,
arribant a menjar cada dia el seu
pes en insectes. Es poden observar
als marges de l’estany.
Ratolins, rates, talps i musaranyes es
troben a la part baixa de la cadena
alimentària, constituint la principal
dieta de molts animals que habiten
l’estany i els seus voltants. Se
n’alimenten rapinyaires diürns (com
l’arpella vulgar, el xoriguer comú,
l’aligot comú) i nocturns (com l’òliba
i els mussols), les cigonyes, bernats
pescaires i fins i tot esplugabous,
que netegen els camps de talps, i els
mamífers carnívors (com la guineu,
la fagina o el teixó).
El racó dels acudits
Gerard Soldevila Pelegrí
Entreteniments
Quan per fi la noia dels meus somnis em va dir que anés
aquella nit a casa seva que no hi hauria ningú no m’ho
podia creure... quan hi vaig anar era veritat, no hi havia
ningú...
Dues amigues conversant...
–Saps que la Marta s’ha desfet de 90kg de grassa inútil?
–Caram! I com s’ho ha fet?
–S’ha divorciat.
–D’on ve la llana verge?
–De les ovelles lletges.
Una noia entra en una sabateria i demana sabates del
36, al que la dependenta li respon, que de la guerra no
els queda res.
Fill, no sé què passa amb l’ordinador, que quan intento
entrar al correu em diu que la clau és incorrecta, jo escric
incorrecta però no entra!
Envieu els vostres acudits a: gerard.soldevila@hotmail.com

62
Com passa el temps
Com passa el temps
D’esquerra a dreta Montserrat Saavedra, Maria Solsona, Glòria
Teixidó, Dolors Balagueró (la mandonguera) i Jordi Saavedra.
Punxant els bulls abans de posar-los a la caldera. Dolors
Balagueró, Fco Solsona fent anar la màquina i Montserrat Teixidó
omplint els budells.
Matança del porc
a cal Francisco
Solsona l’hivern
del 1993-94
Fotos cedides per
Montserrat Teixidó
Lligant budells, d’esquerra a dreta
Glòria Teixidó, Francisco Solsona,
Jordi Saavedra, Montserrat
Teixidó i Maria Solsona
Lligant els bulls i
mirant com es fa
barret picat DESEMBRE 2013

63
Quinta del 67
D’esquerra a dreta,
Mila Alfaro, Virgi Ortiz,
Josep M. Salse, Eva
Batalla,Eusebi Llordès,
Eva Fabregat,Teresina
Planes, Irene Clop
Montse Hernández,
Dolors Fabregat, Angelina
Escola.
Plantats darrere: Xavier
Pujades, Paco Garcia,
Sebastià Boldú, Rafel
Martí, Josep Lluís
González, Francesc
Vallès, Òscar Carulla.
Quinta 82
Plantats d’esquerra
a dreta: Xavier Roig,
Gemma Salles, Cristina
Altisent, Anna Gayarre,
Joan Civit, David Benabarre,
Marta Amorós,
Eduard Batlle, Enric
Querol, Jordi Coll
Asseguts d’esquerra a
dreta: Jordi Vallès, Dani
Hernández, Carles Mir,
Carlos Porta, Míriam
Planes.
Quinta 83

Celebració 65 anys
D’esquerra a dreta, 1a fila: Pau Salse, Paquita Torres, Mª Lluïsa Granell, Amparo Soler, Mª Carme Capdevila, Conxita Puig, Tresina Rivert, Dolores Azor.
2ª fila: Maria Escribà, Francesca Alfaro, Isabel Ibañez. A dalt: Mª Carme Matí, Mª Rosa Martínez, Jaume Casadellà, Maria Farré, Adrià Guixà, Josep
Vergé, Robert Pérez, Isabel Nieto, Josep Mª Salse.