Barret Picat-201

22
Entrevista
Entrevista exprés a
Dídac Fabregat Solé
Montse Giné
Que un grup et presentés com
el seu tècnic de llums davant
de 4.000 o 5.000 persones era
una il·lusió molt gran!
El Dídac Fabregat, de cal Poqueto,
és un jove de Linyola que amb la
seva tenacitat ha aconseguit unir els
millors músics de les terres de Lleida
en una orquestra, la Nova Saturno,
que començarà el seu viatge arreu
de Catalunya a partir del gener.
Montse Giné (M.G.): Bé, Dídac,
quan comença la teva carrera en el
món de la música?
Dídac Fabregat (D.F.): Tot comença,
sense tenir en compte els anys
“estudiant” música a l’escola, als 16
anys quan vaig incorporar-me a una
empresa petita on fèiem muntatges
per concerts de jovent i discomòbils
a les festes majors de la província de
Lleida i Tarragona on hi vaig estar
3 anys. Vaig aprendre moltíssim al
Nom: Dídac Fabregat Solé
Lloc i data de naixement: Lleida,
24 de novembre de 1989.
Estudis: Grau superior en disseny
d’il·luminació en directes, platós
de televisió i teatres; tècnic en
treballs forestals i conservació
del medi ambient; estudis de grau
mitjà de piano i violí.
Professió: empresari, membre
de l’equip directiu de la Nova
Saturno Orquestra, Restaurant
Gourmet Real (Lleida) i de Mister
Plat (servei de càtering) així com
també fundador de Difasol Management
(agència de management
d’artistes).
costat de grans professionals i l’últim
any ja era el tècnic de llums oficial
de l’empresa. Un dia que nosaltres
estàvem en un escenari i davant
nostre hi havia un altre equip amb
altres músics sempre feies amistat,
i d’aquí va sorgir l’amistat amb Òscar
Moreno (tècnic de so dels Hotel
Cochambre) qui al cap del temps
de conèixer-me em va comentar
que l’havia contractat una oficina
de management de Barcelona molt
important que portava grups com
Moncho, Parrita, Chiquetete, Manuel
Carrasco, Tamara (la dels boleros…)
i necessitaven un Backliner (persona
que munta els instruments dels
músics i els prova i fa que durant
les proves i l’espectacle ells i l’artista
estiguin còmodes a l’escenari) i m’hi
vaig apuntar molt ràpid.
M.G.: Això va suposar una millora
per a tu?
D.F.: L’artista per la qual treballàvem
era Tamara i això per a mi va ser molt
important ja que passava de la tercera
divisió a primera en un dia. Em va
xocar molt ja que quedàvem sempre
a l’àrea de Bellaterra i sortíem tots els
músics junts amb una furgoneta de
luxe, amb seients individuals, tele,
endolls per tot arreu, i ens va explicar
el xofer que era la furgoneta on hi
anaven també músics de Alejandro
Sanz, Shakira, David Bisbal… Per mi
tot un món nou… Quan arribàvem
al poble on actuàvem, l’equip de so
ja estava muntat, quan normalment
el muntava jo, ja era també un gran
luxe, i sempre hi havia dos tècnics
pendents de mi de com fèiem les
coses, com ficàvem els micros als
instruments, com es situaven a l’escenari…
Uns equips de so impres­
sionants… I veure tanta gent, fans,
que esperaven la seva ídol, com
ploraven al veure-la per mi era tot
un mon increïble. Fent de Backliner
a la gira de la Tamara hi vaig estar
tota una temporada fins que quan
faltaven uns 4-5 “bolos” per acabar-la
em van trucar de l’oficina de
Management que volien parlar amb
mi. El dia que hi vaig anar em vaig
quedar parat perquè el primer que
vaig veure dins una sala de vidre va
ser Manuel Carrasco. Al cap d’una
estona em va cridar el jefe, i em
va comentar que sabia que havia
treballat molt bé de backliner i que
m’havia encarregat de temes que
no em tocaven i em va proposar començar
a treballar amb ells de Road
Manager (és la persona responsable
de l’artista des què surt de casa fins
que torna a entrar) i evidentment
amb un augment de sou, vaig acceptar
ràpidament tot i que només
barret picat DESEMBRE 2013