Barret Picat-201

40
Opinió
Un cap, un vot
Francesc Foguet i Boreu
Als cervells catalans, ens caldrà
molta imaginació sociològica per
comprendre l’escenari històric que
s’ha dibuixat aquests darrers anys
i els moviments que s’han produït i
es produeixen en el cos social arran
de la voluntat majoritària d’exercir
democràticament el dret a l’autodeterminació.
Ens caldrà, també, molta
ambició política per aconseguir
l’estatus que correspon a qualsevol
poble que vulgui tenir veu i vot en el
concert dels pobles lliures i sobirans.
En contra del que reclama la democràcia,
la influència de les minories
de poder a Catalunya té un pes
massa desproporcionat i poc clar.
Si volem un aprofundiment democràtic,
hem de posar al lloc que els
correspon les oligarquies defensores
de l’statu quo. A la seva manera,
més subtilment, també usen procediments
molt poc democràtics per
imposar les seves tesis polítiques o,
com si fossin els amos de Catalunya,
per aferrar-se als símbols de justificació
o d’autoritat, a fi de coartar la
voluntat majoritària de la societat
catalana a favor del dret a decidir el
seu futur.
Amb els discursos de la por i les coaccions
mediàtiques com a armes,
aquestes minories de poder tracten
els conterranis com si fossin idiotes,
incapaços de pensar políticament
pel seu compte, d’una manera activa
i conscient. Com si la realitat i el futur
només poguessin ser com els volen
ells. Com si el fet de votar fos una
pertorbació del sistema establert,
i no pas un fonament de dret per
canviar-lo, si així ho vol una àmplia
majoria dels catalans. L’exercici del
poder abusiu d’aquestes minories de
privilegiats –per més autòctones que
siguin– tampoc no pot considerar-se,
en termes democràtics, legítim. És
trist el paper que fan, perquè defensen
uns interessos particulars en
detriment dels col·lectius.
D’altra banda, si la dreta espanyola,
deutora del franquisme, fa una defensa
tan aferrissada del concepte
de “democràcia” per escudar una
pràctica tan antidemocràtica, vol
dir que ha esdevingut una carta
blanca que ja no significa res de
substantiu. Si els que neguen la
democràcia, usen el seu nom en
va, tenim un problema greu, que
hauria d’alertar la Unió Europea.
No són gaire democràtics tampoc
els partits espanyols, pretesament
d’esquerres, quan, d’una manera
incomprensible, neguen l’exercici
de la democràcia, perquè, de fet,
posen per davant el nacionalisme
excloent que professen. Els dèficits
democràtics vénen de lluny. De res
no van servir les crides espriuanes
que advertien a Sepharad –al·legoria
de la Península Ibèrica– que “els homes
no poden ser si no són lliures”
(La pell de brau, 1960).
Amb aquesta reacció d’intransigència
i intolerància dels partits espanyols,
llevat d’alguna excepció, com
els pocs republicans que hi queden,
davant de les reivindicacions catalanes,
Espanya torna a mirar-se al
mirall de la història fosca i a cometre
els mateixos errors de sempre, que
l’han situat adés i ara en els nivells
més baixos de qualitat democràtica
d’Europa. Les maniobres barroeres
per frenar el procés independentista,
la utilització impune de totes les
eines legals i il·legals per aturar-lo,
la instrumentalització dels mitjans
de comunicació i els discursos de
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 60 22 24
barret picat DESEMBRE 2013