Barret Picat-201

Literatura
49
–Hola, Lola. Escolta...vols dir que no
es poden fer mal aquí dins els nens?
– Va preguntar la Sara”Clafolls” assenyalant
l’entrada del laberint amb els
seus aires habituals de superioritat.
–Està tot controlat! –va respondre la
Lola amb una rialla forçada.
“El parent de Dràcula”, l’home de
la Sara, sense dir res, va pagar les
entrades i les va passar als bessons.
Aquests van anar, corrent i empenyent-se
l’un a l’altre, cap a dins del
laberint, mentre els pares van seure
en un dels bancs que hi havia prop
de l’entrada.
Al cap d’una estona la Montse “Balins”
va treure el cap per l’entrada del
camp de panís i, mirant a la Lola, va
dir: –Tanquem. Que no entri ningú
més. Anem a dinar, ja hi tornarem
a la tarda...
La Lola va recollir les coses i, al cap
de vuit o deu minuts, ja va aparèixer
el Josep, tot content i rialler, seguit
de la Montse i la Jeni, que venien comentant
alguna cosa sobre els jocs.
–Què? Ja t’ho deia jo que aniria bé
la cosa! –saludà el Josep, amb una
rialla d’orella a orella, a la seva dona-
I ja veuràs aquesta tarda i demà!
El moment de felicitat fou breu i es
trencà, com un plat que cau al terra,
amb les preguntes de “la Clafolls”:
–I els nens? On són els nostres
nens?
G. Vidal
Recoi! Resulta que aquells bessons
entremaliats havien passat pel
cercle de la Montse, pel lloc on era
la “Piticlina”, però no havien sortit
per allà on era el Josep, al final del
laberint.
–No patiu, que ara mateix els porto
–va dir el Josep que s’imaginava que
els nens s’havien amagat en algun
lloc del laberint.
* * *
Els mossos d’esquadra van venir
quan ja gairebé havia passat una
hora des que s’havien perdut els
nens.
–Riqui!, Chiqui! –cridaven, ja mig
afònics, la “Clafolls” i el “Dràcula”
per dins del laberint.
Tot i que eren una bona colla a buscar,
els nens no apareixien. Donat
que ja havia passat més d’una hora,
tothom ja descartava una entremaliadura
infantil, com amagar-se o
alguna cosa per l’estil. D’altra banda,
no hi havia cap reguer ni canalització
propera que pogués portar a pensar
en un desenllaç tràgic. Tampoc no hi
havia cap possibilitat que haguessin
tornat al poble sense ser vistos. Era
ben bé com si se’ls hagués empassat
el panís.
Anava arribant gent del poble per
ajudar en la recerca i cada cop hi havia
més mossos d’esquadra. Ara la
Sara ja plorava desconsolada, mentre
que el “Dràcula”, com posseït per
una sobtada energia, va començar a
amenaçar al pobre Josep:
–Si no aparecen pronto mis hijos
sanos y salvos, serà tu ruina!
Te he de ver en la càrcel!
–I ara, queè busca aquesta “sargantilla”
cara de muricec! –cridà la Montse
“Balins” defensant al seu cosí
-Lo que tienes que hacer es educar
mejor a tus hijos, cràpula! –li digué
la Montse, que mai no ha tingut pèls
a la llengua.
A la Sara, a l’escoltar allò, se li tallà
la ploranera de patac; va fer un bot
Tel. 690 601 729
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com
e-mail: construccionsjsans@hotmail.com
www.construccionsjsans.com
Ronda St. Pau, 35
25240 Linyola
La Fassina, 22 2n
25243 El Palau d’Anglesola