Barret Picat-201

60
Racó verd
Població de mamífers a l’Estany
d’Ivars i Vila-sana (I)
Roger Guillem Martí
El retorn de la
llúdriga a l’estany.
Els micromamífers
El passat 19 de novembre, el Consorci
de l’estany d’Ivars i Vila-sana
convocava una roda de premsa per
a informar del retorn de la llúdriga
(Lutra lutra) a l’estany. Tot i que
anteriorment ja s’havia obtingut evidències
d’excrements d’una llúdriga,
el dia 2 de novembre l’empresa
Photologistics va obtenir una imatge
nocturna d’un exemplar adult en una
de les ribes de l’estany a partir de
fototrampeig. Tot plegat fa pensar
que almenys un exemplar s’ha instal·
lat a l’estany. Es creu que la seva
arribada ha estat possible gràcies
a la millora de la connectivitat entre
l’estany i el riu Segre, remuntat el
connector natural que és el riu Corb
i la seva xarxa de desguassos. La
seva arribada és una bona notícia
per l’estany, doncs es recupera una
espècie que ja hi habitava abans del
seu dessecament i que es considera
una excel·lent indicadora de la qualitat
de l’ecosistema. Esperem que
s’hi pugui establir aviat una població
reproductora, que ajudi al control
natural de la fauna piscícola.
La llúdriga és un mustèlid semiaquàtic
que es troba en procés d’expansió
a tota Catalunya. A mitjans del s.
XX va estar a punt de desaparèixer
del nostre país a causa de la degradació
dels rius, contaminació de les
aigües, canalitzacions i la destrucció
de lleres, de boscos de ribera i d’aiguamolls,
així com la pressió cinegètica.
La millora de les aigües de molts
Imatge d’un exemplar adult de llúdriga en
una riba de l’Estany d’Ivars i Vila-sana. Foto
obtinguda per Photologistics amb la tècnica
del fototrampeig.
rius, principalment per la construcció
de depuradores i l’enduriment de
les lleis per evitar abocaments de
productes contaminants, a finals
dels 90 permet l’expansió dels petits
nuclis supervivents en les capçaleres
de rius com el Segre i les Nogueres;
mentre en les conques del Fluvià i la
Muga s’hi porta a terme projectes de
reintroducció. La llúdriga, que està
protegida i catalogada com d’interès
especial, s’alimenta principalment de
peixos i crancs de riu.
Amb la llúdriga s’incrementa a 32 les
espècies de mamífers citades a l’estany:
4 insectívors, 6 carnívors, 1 artiodàctil,
8 rosegadors, 2 lagomorfs
i 11 espècies de quiròpters. Amb la
llúdriga, doncs, encetem una sèrie
de capítols dedicats a la població
de mamífers a l’Estany d’Ivars i Vilasana.
En el present capítol tractarem
els micromamífers, representats a
l’estany per dos ordres: els rosegadors
i els soricomorfs.
Els rosegadors són l’ordre més
nombrós dels mamífers, amb 2.800
espècies (42% d’espècies de mamífers).
La seva característica comuna
principal són les dues incisives de
gran mida i de creixement continu.
A Catalunya hi viuen 18 espècies
de rosegadors, de les quals 8 han
estat citades a l’estany. L’ordre dels
soricomorfs està dividit entre talps
(absents a l’estany) i les musaranyes
(dues espècies a l’estany).
La família dels múrids és la que
hi presenta més espècies de rosegadors,
amb el ratolí de bosc
(Apodemus sylvaticus), la rata traginera
(Rattus rattus), la rata comuna
(Rattus norvegicus), el ratolí domèstic
(Mus domesticus) i el ratolí
mediterrani (Mus spretus). Es tracta
d’espècies àmpliament distribuïdes
al nostre país, la majoria d’hàbitats
nocturns, que es poden detectar
al perímetre de l’estany. La família
dels micròtids, per la seva banda,
conté la rata d’aigua (Arvicola
sapidus) i el talpó comú (Microtus
duodecimcostatus). De la rata d’aigua,
espècie protegida a Catalunya
(categoria de vulnerable), hi ha poques
observacions a l’estany (una
personal el passat 20 de setembre,
davant d’un dels aguaits de fauna).
El talpó comú es detecta als camps
de conreu dels voltants. Finalment,
de la família dels glírids hi trobem la
rata cellarda (Eliomys quercinus),
detectada puntualment als marges
de l’estany, es caracteritza per tenir
una màscara facial, d’hàbitats nocturns
i que passa l’hivern en letargia.
Les musaranyes es classifiquen en
la família dels sorícids, amb la presència
a l’estany de la musaranya
barret picat DESEMBRE 2013