Barret Picat-201

Entrevista
25
Andrea Trepat: la nostra actriu
L’actriu Andrea Trepat està
de moda. Bé, està de moda
a la resta d’Espanya, perquè
a Linyola ja fa anys que la
coneixem. L’Andrea va néixer
a Linyola fa 26 anys, i des de
petita ha somniat en ser actriu.
De les escoles de teatre
i interpretació ha fet un salt i
ara la podem veure al teatre
(Madrid), a la televisió i en diferents
projectes audiovisuals.
L’Andrea sap perfectament
què vol... i ens ho explica.
Judit Pedrós Caba
–Andrea, la teva vocació d’actriu
ve de petita o ha aparegut amb
els anys?
–Quan era petita no parava de fer espectacles
quan venia la meva família
a casa. Feia de tot: repartia entrades,
posava cadires, etc. Fins i tot quan
els meus cosins tot just començaven
a caminar els enganyava perquè
també hi sortissin... Ells van ser els
meus primers espectadors, gent de
confiança. Allí vaig descobrir que em
fascinava fer-ho, tot i la meva timidesa,
jugar i deixar volar la imaginació.
Als pocs anys em vaig apuntar a fer
teatre a l’Escola Municipal de Teatre
de l’Escorxador a Lleida i ja m’hi vaig
quedar. Recordo especialment que
quan em preguntaven què volia ser
de gran jo deia que volia fer teatre.
Llavors ells em deien no, no, que què
vols estudiar? I jo tossuda repetia
interpretació...
–Veig que ho tenies ben clar. La
família però, com va reaccionar?
–La meva mare sempre m’ha donat
suport. Es va voler assegurar que
no fos cap caprici i que el que no
volgués fos ser famosa, però li vaig
dir que el meu objectiu era ser una
gran professional. En general tots
m’han recolzat moltíssim, fins i tot
fan excursions tots junts per venir
a veure’m al teatre, i veure’ls allí és
una sensació incomparable. A qui
potser li ha costat més, però ara ja
ho té coll avall, és al pare. Encara
que sempre m’han arribat veus
que quan no hi sóc davant en parla
molt bé...
–I llavors vas començar a estudiar
interpretació...
–Sí, vaig estudiar dos anys a Barcelona
i un a Londres. Després vaig
decidir fer un grau superior de realització
de comunicació audiovisual
per aprendre què passa darrere les
càmeres, cosa que m’ha anat molt
bé per entendre, com a actriu, els
aspectes tècnics i aplicar aquestes
nocions quan actuo.
–I a banda d’interpretació, has
estudiat alguna cosa més, potser
per complementar?
–Quan estudiava interpretació compaginava
els estudis amb cursos
de dansa clàssica i contemporània
i també feia classes d’anglès. Quan
era petita vaig començar solfeig i
piano, però després vaig decidir
invertir totes aquelles hores al món
de la interpretació.
–Actues en català i castellà.
Notes diferència entre fer-ho
en una llengua o l’altra, a nivell
interpretatiu?
–Doncs sincerament no noto massa
la diferència entre el castellà i el català.
Suposo que és degut a que des de
molt petita he hagut d’acostumar-me
a canviar l’accent lleidatà i parlar amb
català central i fer-ho ben ràpid, ser
versàtil. No tanco les portes a cap
idioma ja que tinc molta facilitat per
aprendre’ls, imitar accents... Això sí,
on més còmoda em sentiria és amb
l’anglès, que el domino bastant. A
més, crec que poder treballar fora del
lloc de residència és molt enriquidor
professional i personalment. M’encantarà
fer-ho.