Barret Picat-201

30
Entrevista
el seu germà, que un treballaria tot
el dia i l’altre tota la nit... el perquè, el
lector ja s’ho pot imaginar...
–Quines masies formen actualment
la Cendrosa? Com ha estat la
seva vida a la Cendrosa? Celebren
alguna festa senyalada?
quaranta dos anys, fins a l’any
2000 que es va jubilar. Què el va
motivar a escriure’l i per què sobre
el temps?
–Jo, les coses les volia clares per estalviar-me
discussions, malentesos,
etc... i em semblà que tenir dades
concretes, fiables i a mà, era la millor
manera i la manera d’aconseguir-ho
era anotant totes les dades en un
dietari –avui seria l’ordinador- i més
endavant, en relació amb el temps,
per tenir dades més fidedignes, vaig
incorporar un pluviòmetre i després
un termòmetre de màxima/mínima i
vaig aconseguir el que m’havia proposat.
Ara sé a quin preu es va vendre
l’alfals l’any 1960 o quin temps
ha fet per Nadal des de l’any 1959
al 2000. Per cert, aquests dietaris
ja me’ls ha demanat una néta per
guardar-los, tenir-ne record i qui sap,
si algun dia en traurà alguna nota... i
jo només li puc dir: gràcies, guapa!
–Com valoraria els canvis –treball,
regs, paisatge...– que hi ha hagut
en l’agricultura des dels anys 50
fins a l’actualitat?
–Canvis els hem vist de totes maneres,
però sempre per millorar
i produir més...; nosaltres durant
varis anys fórem col·laboradors
de Semillas Fitó, allí vaig aprendre
moltes coses i a més, ens pagaven
molt bé... vaig veure per ex. com a
un meló en un any el feien canviar
de forma i el color de la pell i ho
A l’Argentina amb amics
Festa Osasuna 1961
aconseguien amb personal preparat
i guanyant una generació o un any,
i la llavor que sortia d’aquí la plantaven
a Canàries i a l’altre any, aquí el
meló ja no era igual; la nostra finca
fou el primer lloc d’Espanya on es
produïren llavors híbrides de meló i
síndria en camp obert i un altre any
feren una demostració de melons
emparrats (llàstima no tenir-ne fotos)
i a més es feren proves en diferents
llavors i diferents varietats d’altres
productes del camp.
Però tornant als canvis viscuts, des
de la mort del meu pare (e.p.d.), el
primer que vaig haver de fer fou arrancar
el que hi havia: ametllers, olivers,
vinya..., aplanar les finques i si hi havia
tres o quatre parcel·les, deixar-les
en una de sola...; recordo que un
any, en volguérem arreglar una finca
nosaltres sols i vam llogar una transportadora
al Martorell d’Agramunt a
tant cada dia, i vam determinar amb
–A la Cendrosa, de les nou masies
habitades que hi havia vist, actualment
en queden quatre i per mi,
viure aquí és lo ideal i s’ha de tenir
en compte que tinc tota la terra al
costat de casa i això no té preu, a
més tenim bones comunicacions...
què més volem!
A la Cendrosa es celebrava la Festa
Major el 27 de desembre. Fa bastants
anys hi havia hagut ball a casa
nostra, amb un acordionista que
venia del Palau i fèiem ball tarda i nit
i després es va deixar, però als anys
1960-61-62 es va arribar fer ball amb
orquestra a la Masia Sans i al matí es
feia missa a la capella de la mateixa
masia...; després va quedar en un
dinar de veïns i amics i a l’actualitat
no es fa res...; el que és una llàstima.
Quan acabem la conversació quedem
amb el Josep Mª Tribó que ens escriurà
algunes històries viscudes al llarg
de la seva vida. Quan deixo la Masia
Moreno, estem a finals de novembre,
fa fred i una tènue boirina s’estén al
fons de la plana d’Urgell, darrere del
poble de Linyola i el sol que s’està
fonent, dibuixa amb colors rogencs,
uns núvols que corren pel cel.
barret picat DESEMBRE 2013