Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
38<br />
Opinió<br />
Joc de Trons<br />
(Per no dir d’una altra cosa)<br />
Josep Binefa Palou<br />
«Si voleu conèixer com és un<br />
home, revestiu-lo d’un gran poder.»<br />
Pítac de Mitilene (640-568 a.C.) Un dels<br />
Set Savis de Grècia.<br />
«El poder no corromp,<br />
desemmascara.»<br />
Rubén Blades (1948-?)<br />
Molt s’ha escrit sobre l’impacte que<br />
tindran en el futur d’Espanya i en el<br />
procés sobiranista de Catalunya tot<br />
el seguit d’esdeveniments de caire<br />
polític que últimament ha viscut el<br />
país (Eleccions Europees, Abdicació...).<br />
Sóc del parer que alguna en<br />
tindran (a la vida tot té un pes), però<br />
la majoria seran menys importants<br />
del que un podria pensar. La majoria,<br />
tots no.<br />
Les eleccions europees, que els ciutadans<br />
perceben com a intranscendents,<br />
tothom sap que serveixen per<br />
fer vots de càstig; per això tots els<br />
analistes sostenen que els resultats<br />
no solen ser extrapolables a altres<br />
eleccions. Però aquest cop han estat<br />
força aclaridores.<br />
Entre Nord i Sud de la UE passa com<br />
entre Catalunya i Espanya: als països<br />
del Nord, que són contribuents<br />
nets i estan cansats de pagar, agafa<br />
cada cop més força l’euroescepticisme,<br />
que sovint allà es relaciona<br />
amb l’ultranacionalisme (fora les ingerències<br />
estrangeres, vinguin d’on<br />
vinguin; els estrangers ens xuclen els<br />
recursos: cal fugir de la UE); en canvi<br />
als països receptors de recursos,<br />
que per posar més llenya al foc són<br />
l’epicentre de la crisi, no hi ha moviments<br />
antieuropeistes significatius a<br />
excepció de Grècia, que li tenen des<br />
d’Europa el peu al coll.<br />
França és un cas diferent. És la segona<br />
economia de la UE i, encara que<br />
hi aporta molt, també en rep molt,<br />
especialment per la PAC i per balança<br />
comercial. Actualment està sofrint<br />
una crisi greu que molts francesos<br />
també atribueixen a les polítiques<br />
europees i que els obliga a retallades<br />
dures. Bona part del desencantament<br />
de França vers Europa em<br />
penso que ve de la política imposada<br />
de manera tirànica per Alemanya<br />
(bancària i d’austeritat pressupostària);<br />
François Hollande al començament<br />
va intentar oposar-s’hi, però<br />
no se’n va sortir. Allà (i aquí) tenen<br />
la sensació que Frau Merkel ha fet<br />
trampes: ha imposat d’escorcollar<br />
i posar sota l’entredit gran part dels<br />
bancs europeus, menys els seus; no<br />
volia que els seus bancs perdessin la<br />
imatge de solvència, imprescindible<br />
al món financer on tot el diner és<br />
virtual i basat en la credibilitat. Si els<br />
sistemes bancaris de Grècia, Espanya...<br />
estaven a punt de fallida pels<br />
impagaments (ocasionats sigui per<br />
l’esclat de la bombolla immobiliària,<br />
per efecte dominó, per desajustaments<br />
interns, corrupció o el deute),<br />
els bancs alemanys, que els havien<br />
deixat la major part dels diners, no<br />
havien d’estar gaire millor; però els<br />
van preservar! En canvi amb molts<br />
bancs francesos, també amb problemes<br />
perquè havien prestat diner<br />
als països en crisi, no van tenir els<br />
mateixos miraments.<br />
La vergonyosa política d’austeritat,<br />
que ha col·lapsat l’economia europea,<br />
i el sanejament de la banca no<br />
han estat altra cosa que una vil maniobra<br />
per convertir, amb el xantatge<br />
de no donar ajudes, el deute interbancari<br />
(privat) del països mediterranis<br />
vers els bancs principalment<br />
alemanys en deute públic, avalat<br />
pels ciutadans; així s’han assegurat<br />
cobrar i de manera preferent. A Espanya<br />
inclús ens ho han fet posar a<br />
la Constitució. Per cert: Alemanya<br />
conserva totes les Sparkassen,<br />
que són caixes semblants a les que<br />
hi havia aquí. Com volen que ens<br />
prenguem les eleccions europees<br />
seriosament? Tot això no excusa ni<br />
un pèl la incompetència, corruptela i<br />
mala praxi de les autoritats polítiques<br />
i financeres dels estats mediterranis,<br />
amb menció especial i llorejada de<br />
les del nostre.<br />
Complida la missió primordial de<br />
salvaguardar, amb xantatge i per damunt<br />
de tot, els interessos alemanys<br />
(“Deutschland über alles”), sembla<br />
que, per fi, el BCE ha engegat la<br />
màquina de fer euros per intentar<br />
que el crèdit arribi a les empreses<br />
i al consum familiar. Aquesta és la<br />
manera de sortir de la crisi (els Estats<br />
Units ho han fet així tota la vida). Però<br />
fem tard i costarà remuntar: el teixit<br />
econòmic està molt malmès, s’ha<br />
obert una crisi política dels partits<br />
hegemònics que pot dur alguns països<br />
al desgovern a curt termini, s’ha<br />
forçat la mutilació greu de l’estat del<br />
benestar i s’ha destruït gran part de<br />
les classes mitjanes; tot això, sumat<br />
a l’empobriment generalitzat de la<br />
població, ha dut el malestar social<br />
a les portes de l’enfrontament. I al<br />
mig, el feixisme hi treu el nas. Com<br />
sempre.<br />
barret picat JUNY 2014
Change language