Barret Picat - 204

Literatura
49
Mals temps per a la lírica
Antoni Folguera
Sovint les coses arriben quan menys
t’ho esperes, la vida és així no si
pot fer més. Estem en plenes festes
nadalenques i mentre estic de vacances,
entre tec i tec pantagruèlic,
llegeixo la notícia a la premsa: s’ha
mort Germán Coppini als 52 anys
d’un càncer. L’endemà, en el dinar
de Nadal, ho comentem amb ma
germà. Un dies més tard em poso
Fiesta de los maniquíes per l’Spotify,
el meu petit homenatge particular:
“Rígidos los cuerpos / los maniquíes
bailan. / Con el rojo de sus labios / y
el brillar de su cabello. / Miradas de
cristal / bajo el saxo envueltas. / Perfecciones
en los rizos / sus gargantas
secas. / Fiesta de los maniquíes, / no
los toques, por favor...”. Són Golpes
Bajos, sona Golpes Bajos i s’ha
mort Germán Coppini, cervell i alma
mater d’un dels grups musicals més
singulars i potents de l’anomenada
movida: els Golpes Bajos.
La famosa movida dels 80 va generar
agrupacions per a satisfer tots els
gustos i paladars, eren uns anys
en què la música es vivia de forma
intensa i col·lectiva, però podem
comptar amb els dits de les mans
les formacions amb una proposta
diferenciada, voluntat d’autoria i
marcada personalitat. Golpes Bajos
va ser-ne una d’aquestes. Tingueren
una vida curta, del 83 al 85, amb una
producció escassa, 2 discos i un
maxi. Tot plegat 22 cançons, però
22 peces que són absolutes joies
musicals, clàssics en tota regla. Passen
els anys i encara sorprèn l’originalitat
de la proposta, la inspiració
de les músiques, el bon gust dels
arranjaments. Podem dir que han
travessat la prova del pas del temps
amb escreix. Deixaren tres àlbums:
Golpes Bajos (1983) -maxi-, A Santa
Compaña (1984) -LP- i Devocionario
(1985) –mini LP-. Després vingué la
dissolució.
Practicaren un pop avançat al seu
temps, elaborat i elegant, de variades
influències: rock, funk, afterpunk,
ritmes caribenys i música
melòdica italiana. En aquell temps
les propostes minoritàries no estaven
renyides amb la difusió i les
llistes d’èxits, hi havia fam de grups
i d’intèrprets i els discos es venien
amb certa facilitat. Podem dir que
van ser un rara avis dins el panorama
musical del moment, un estel que va
durar poc, però que va brillar amb
molta intensitat. Recordo que van
actuar a Miralcamp, però per edat
no vaig anar-hi, mai els vaig veure
en directe només en alguna actuació
televisiva, quan encara es feien
programes de música en directe, i
actualment els recupero pel Youtube.
No mires a los ojos de la gente,
Malos tiempos para la lírica, Tendré
que salir algún día, Hansel y Gretel,
Colecciono moscas, Desconocido,
La virgen loca, Travesuras de Till, A
Santa Compaña. Les seves lletres
eren costumistes, sovint amb aires
delirants i melancòlics, però sempre
tenyides d’una fina ironia. Són radiografies
de la quotidianitat, postals de
sentiments adolescents, escenes de
pessimisme urbà tan vàlides ara com
fa 30 anys endarrere. Durant la segona
meitat dels 90 ho varen tornar
ha intentar amb un disc en directe,
Vivo (1998), que va passar totalment
desapercebut. Els gustos del públic,
els mitjans de comunicació i l’afició
en general havien canviat, eren uns
altres. Mals temps per a la lírica,
abans i ara.
Dilluns: TÀRREGA
Dimarts: ALCAÑIZ - CAPELLADES - FRAGA - MANRESA
Dimecres: ALMENAR - MOLLERUSSA - POBLA DE SEGUR
Dijous: ALMACELLES - ESPARRAGUERA - FLIX - LLEIDA
Divendres: CERVERA
Dissabte: BALAGUER - CASPE - LLEIDA - MARTORELL
Diumenge: ARTESA DE SEGRE - COLLBATÓ - FONDARELLA - ORGANYÀ
I EL DIA 8 DE CADA MES A MONZÓN
Tel. 973 57 55 80 • 659 97 44 33 • Tel. 973 57 51 34 • 670 53 73 01 • LINYOLA