BarretPicat-198

22
Esports
CELI Trail
Raul Farré Oromí
El passat dia 6 d’abril es va celebrar
un ultratrail a la localitat de Prades i
tres socis del club hi vam participar.
Per les persones que els vingui de
nou escoltar aquesta paraula “Ultratrail”,
els explicaré una mica en què
consisteix.
L’Ultratrail Muntanyes de la Costa
Daurada (UTMCD) consisteix en
realitzar la Ruta dels Refugis en el
menor temps possible, l’organització
dóna 24 hores per completar un
recorregut de 90 kms i un desnivell
positiu de 4.500 metres. Durant el
recorregut els participants a la prova
es van trobant diferents punts d’avituallament
per anar reposant forces
durant la cursa.
Els socis del CELI participants
d’aquest ultratrail vam ser: en Joan
Carles Grau (15h 05min), en Carles
Raïmat (15h 49min) i jo, Raül Farré
(17h 16min), els tres vam poder
acabar dins l’horari establert per
l’organització.
La sortida era el dissabte 6 d’abril
a les nou del matí i el tancament
d’arribada era passades 24h, a les
nou del matí del diumenge. Abans de
donar la sortida s’ha d’anar a buscar
la bossa del corredor, com a totes
les curses, dins la bossa hi havia,
a banda de pamflets publicitaris de
diferents marques de roba esportiva,
el dorsal, un got, un mapa de la
ruta, uns mitjons personalitzats i una
samarreta tècnica commemorativa
de l’UTMCD.
Amb el dorsal ja posat a la samarreta
(aquest ja portava al revers un xip per
poder seguir informàticament per
on passava i a quin control de pas
estava cada corredor) ja només ens
faltava passar el control de sortida i
preparar-nos per quan la donessin.
El control de sortida consisteix a
controlar que cada corredor porti el
material obligatori abans de començar,
per raons de seguretat en una
cursa d’aquestes característiques és
imprescindible.
La sortida es va donar puntual i tots
els corredors vam sortir disparats,
però sobretot aplaudint, que ja d’inici
és una sensació que et posa la pell
de gallina, per anar a parar al primer
control de pas que estava situat al
poble d’Albarca (13,4kms), allà hi
havia un avituallament líquid. Els
corredors no paràvem gaire estona
per no trencar el ritme de carrera, ja
que a la població de Cornudella de
Montsant (20kms) hi havia el següent
avituallament, líquid i sòlid en aquest
cas. A partir d’allí, el recorregut
s’enfilava fins a Siurana (25,1kms)
vorejant l’embassament, de Siurana
seguíem una bona estona el riu per
remuntar-lo fins a un poble en ruïnes,
Gallicant, en aquest tram algú/
ns brètols van treure les cintes que
marcaven el recorregut i algú es va
poder perdre, no va ser el nostre
cas, des de Gallicant seguien unes
pistes que ens portaven a un antic
campament militar que es diu “Los
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA
barret picat JUNY 2013