BarretPicat-198

Història
31
Ja fa 75 anys
Pol Galitó
Corria l’any 1938, el mes d’abril
d’aquest 2013 en va fer 75, que
l’exèrcit facciós del general Franco
establí la línia de front molt prop de
Linyola. Els republicans van haver de
reaccionar i al maig van iniciar una
ofensiva per fer-los fora.
Hauria sigut una ofensiva com tantes
altres, sino fos perquè en aquesta hi
foren incorporats aquells joves de 17
i 18 anys reclutats a corre cuita per
suplir les baixes, tan nombroses, de
l’exèrcit republicà.
Encara avui alguns veïns en recorden
el seu pas per Linyola, “....a la
nit tot el carrer (la Font) estava de
gom a gom de soldats descansant,
esperaven la foscor de la nit per marxar
cap al front”. Altres recorden que
en aquestes columnes de soldats hi
havia xicots de Linyola i algun d’ells
demanava als veïns “...escolta, li
podreu dir a la mare que estic bé?”.
Eren els Jaumes, els Joseps, Antonios,
Joans, Ramons..., tants i tants
noms com tantes i tantes històries
que uns a diferència d’altres van
poder explicar doncs la sort els va
classificar ficant-los a una banda o
altra d’aquesta línia tan prima que hi
ha entre la vida i la mort.
En Ramon si que ho ha pogut explicar,
ell fou enviat a la serra de Bellcaire
el primer dia de l’ofensiva de maig
de 1938, formava part d‘un grup de
municionament “...tenia 18 anys i dos
mesos, conjuntament amb altres em
van reclutar i enviar al front, i ens van
batejar amb el nom de biberons. Vaig
ser destinat a municionament junt a
30 o 35 homes més, resguardats entre
dos tossals de la serra entre Bellmunt
i Bellcaire, al voltant d’un carro
amb dues mules ple de muni cions
de tot tipus. Era el dia 22 de maig i
primer dia de l’ofensiva, pensava en
la festa major del poble i que tot eren
flors i violes, però aviat es van acabar
les flors i les violes; el nostre cap,
tot sentint brunzir les bales damunt
nostre, ens va organitzar en grups de
dos per portar caixes de munició a la
primera línia de foc. El meu company
i jo vàrem sortir cap a l’explanada i,
la cosa es va ficar sèria, les bales
passaven prop de les nostres orelles
i en el terreny, un soldat mort, cremat,
crits d’auxili a tort i dret, l’artilleria
enemiga feia veritables estralls quan
de sobte vaig sentir una pinçada a la
cama, ens vam aturar i ajupits al terra
li vaig dir al company, que era de la
quinta del 27, 1 que havia estat ferit.
Tot seguit el company que no podia
córrer massa perquè estava malalt
del pit i s’ofegava, es va ficar a plorar
tot dient: ens mataran, ens mataran.
El vaig calmar i al comprovar que la
ferida era lleu i que podia continuar
corrent em vaig aixecar i arrastrant a
ell i a la caixa ens vàrem refugiar en
un gran aragall i des d’allí ràpid cap
a la posició avançada on els soldats
esperaven el nostre subministrament.
Tot seguit en varen portar a un lloc
d’auxili per curar-me la ferida. Per a
1) Eren homes de més de 30 anys reclutats per cobrir
baixes i que se’ls coneixia com a quinta del sac, ja
que arribaven amb un sac on portaven la manta,
una muda, el plat etc. Doncs l’exèrcit republicà,
per la precarietat en que es trobava, no els hi podia
subministrar.
mi s’havia acabat l’ofensiva del cap
de pont de Balaguer, després al juliol
ens van traslladar als de la 38 brigada
mixta a l’Ebre però aquesta ja és una
altra història.
El Ramon al contrari de tants i tants
companys va poder sobreviure a
l’ofensiva de maig de 1938 una acció
que va iniciar l’exèrcit republicà i que
pretenia fer fora a les forces franquistes
del cap de pont de Balaguer i
capgirar la situació i redreçar el rumb
de la guerra. Els combats van durar
7 dies amb una violència extrema,
a la zona del Morinyol cota 361, on
es trobava el Ramon algun dia es
varen comptabilitzar més de 500
morts. La virulència dels combats es
produïren en tot el front del cap de
pont de Balaguer, doncs les forces
franquistes amb les seves unitats de
tropes mores, legionàries, del requetè
i recolzats per l’artilleria alemanya
situada a l’altra banda del riu Segre
van resistir a pesar de les envestides
republicanes que com deia el meu
amic i comissari anarquista Joan “...
nosaltres no podíem guanyar davant
aquestes forces molt més organitzades
i amb un temperament talibà, els
uns lluitaven per Déu, altres per la
pàtria i el rei i tots plegats Por Dios,
la Patria i el Rey i convençuts que
tenien la raó, en canvi nosaltres...